SlideShare a Scribd company logo
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? És una  aptitud   mental  que implica adaptació i comprensió del nostre entorn, capacitat de raonar i resoldre problemes, de pensar abstractament i captar idees complexes, d’aprendre ràpidament de l’experiència. És quelcom que hem construït culturalment al llarg del temps
És una capacitat global o diverses d’específiques? Es pot avaluar? És resultat de l’herència o hi influeix més l’ambient? Són més intel·ligents els homes o les dones; els blancs o els negres; els rics o els pobres? Què vol dir ser imbècil?
PRIMERES DEFINICIONS 1 .  s.XIX  Dotació   genètica . Galton  explica les diferències individuals. Considera la intel.ligència com una aptitud cognitiva general que determina l’èxit o el fracàs. Afirma que és una qualitat biològica / factors genètics. Si té caràcter determinat, prefixat i no modificable, l’educació seria inútil per modificar la capacitat.
2 .  s. XX Creació d’instruments . Cattell , prova mental. Demostra que la intel.ligència es pot estudiar de manera experimental i pràctica Binet  creu que la intel.ligència no és una qualitat general sino aptituds separades. Es refereix a influències socials Intentava mesurar la capacitat de judici, el sentit pràctic, a iniciativa i la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies Els mestres havien d’agrupar els nens en classes homogènies (França)
3 .  Anàlisi factorial Procediment matemàtic usat per analitzar aptituds Spearman : Teoria dels dos factors: la intel.ligència és única, factor G Teories multifactorials : diversos factors Thurstone  (1938) intel.ligència formada per set factors o  aptituds mentals primàries (espai, nombre, comprensió verbal, fluïdesa verbal, velocitat perceptual, memòria i raonament inductiu
Guilford  (1967) model tridimensional: operacions (activitats que fa el cervell), productes (resultat), continguts (tipus d’informació sobre els qual opera l’individu
TEORIA DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Psicologia cognitiva : estudia els processos i les estructures mentals que fan servir els individus quan executen una  tasca, resolen un problema o s’enfronten a una situació determinada
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL Goleman : una forma d’interactuar amb el món que té  molten compte els sentiments, i engloba habilitats com  ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la  motivació,l’entusiasme, la perseverança, l’empatia,  l’agilitat mental, …
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
CONTROVÈRSIA HERÈNCIA I AMBIENT Posició genetistes L’individu neix amb un nivell determinat d’intel.ligència, Constant al llarg de la vida. Es podran millorar determinades Habilitats però mai les capacitats abstractes o conceptuals Ambientalistes La intel.ligència no és definitiva, pot ser modificada  Mitjançant una adequada estimulació Interacció : És impossible separar la influència genètica dels factors  ambientals
-A- Determinants genètics de la Intel.ligència E. D’adopció E.bessons E. Anormalitat heretada Índex d’heretabilidad Entre el 40 i el 80% de las discrepàncies en el CI es deuen a  Variacions genètiques  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Estudis CRITIQUES
-b- Determinants ambientals de la intel.ligència. Factors ambientals que influeixen en el desenvolupament de la  Intel.ligència ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Herència versus ambient. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],HERÈNCIA AMBIENT Desenvolupament intel.lectual
AVALUACIÓ DE LA INTEL.LIGÈNCIA Binet  (1857-1911): Primera escala d’intel.ligència per  Mesurar les qualitats intel.lectuals i predir en rendiment Escolar. Comparà edat cronològica i edat mental Stern , 1912  QI= EM/EC.100 Quocient intel.lectual Edat mental Edat cronològica Wechsler : Verbal / Manipulatiu Comprensió verbal, raonament perceptiu, Memòria de treball i velocitat processament
Adjetius per a descriure els diversos CI Puntuacions del CI Categoria % nens (2-18 anys) Font A.P.A 140 i més Molt superior 1 120 - 139 Superior 11 90 - 109 Mig 46 80 - 89 Mig baix 15 70 - 79 “ bordeline” 6 70 Mental/ incapaç 3 110-119 Mig alt 18
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3.  Operacions concretes  (7-11 anys): actua amb els  objectes presents, que pot percebre i manipular 4.  Operacions formals  (12-16 anys): es desprenen dels objectes immediats i poden raonar sobre l’abstracte Apareix el pensament hipotètic i adquireix els mecanismes del pensament científic, es desenvolupa el raonament deductiu
TIPUS D’INTEL.LIGÈNCIA Gardner descriu les  intel.ligències múltiples ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
5.  Musical : capacitat de percebre i reproduir música (Mozart) 6.  Intrapersonal : capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (Freud) 7.  Interpersonal : capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo (Gandhi) 8.  Naturalista : capacitat de distingir objectes del món natural (Darwin)
MODIFICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA La psicometria clàssica és predominantment genetista i s’ocupa més de mesurar els productes que no pas de la modificació de la intel·ligència Altres psicòlegs com  Vigotsky , Sternberg o Feuerstein defensen la modificabilitat cognitiva
INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL McCarthy (1956)  presenta la IA. És una forma de Programar els ordinadors, utilitzar-los com a eines per a dur tasques i resoldre problemes Els éssers humans i els ordinadors comparteixen la  capacitat de processar i manipular símbols abstractes Inteligencia Artificial y Robotica.avi
QUÈ ÉS EL PENSAMENT? Intel·ligència i pensament no són sinònims. Els psicòlegs cognitius es refereixen a diverses funcions mentals. Intenten descobrir com elaborem conceptes, com els ésser humans resolen problemes, com raonem  i prenem decisions, quines distorsions cognitives ens fan fer errors. És un  procés psíquic racional , subjectiu i intern de  conèixer, comprendre, jutjar i raonar els objectius i fets.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
CONCEPTE : representació mental per a classificar persones, objectes o successos amb característiques comunes i serveixen per a ordenar l’experiència RAONAMENT : conjunt de proposicions enllaçades entre si que donen suport o justifiquen una idea. És l’activitat mental que permet a partir d’unes premises, deduir una conclusió PRESA DECISIONS : triar entre diverses alternatives
PENSAMENT CREATIU : capacitat de contemplar les coses amb una nova mirada, reconèixer els problemes que d’altres no veuen, proporcionar solucions originals i efectives PENSAMENT CRÍTIC : habilitat per avaluar les idees i suposicions i fer un judici reflexiu sobre un tema basat en raons i dades ben fonamentades, i no sobre  emocions o dades anecdòtiques
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LLENGUATGE El llenguatge humà és un mitjà sistemàtic de comunicació, mitjançant l’ús de sons vocals (llenguatge parlat), de signes (llenguatge escrit) o de gestos (llenguatge no verbal), pel qual es relacionen les persones
BASES NEUROLÒGIQUES DEL LLENGUATGE La neuropsicologia pretén descobrir on es localitzen les funcions mentals superiors en l’encèfal Pierre  Broca  (1824-1880) va desmostrar que el llenguatge és controlat per una àrea específica del lòbul frontal esquerre, a partir de les proves obtingudes amb cervells lesionats de pacients afàsics. L’àrea de Broca controla la producció de la parla.
Wernicke  (1876)  Àrea de Wernicke es comunica amb l’àrea de Broca mitjançant un grup de fibres nervioses anomenat fascicle arquejat. L’àrea de Wernicke, localitzada a prop del còrtex auditiu primari, processa l’input auditiu per al llenguatge. Cerebro y Lenguaje.avi
DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DEL LLENGUATGE Implica un desenvolupament  fonològic  (capacitat de pronunciar els sons i paraules), desenvolupament  semàntic  (comprendre el significat de les paraules) i una  gramàtica  (regles per construir enunciats) Fases 6 mesos Xerroteig, balboteig amb la introducció de consonants 1 any Comprèn el llenguatge, expressions d’una paraula
12-18 mesos 30-50 mots, no pot unir frases, no usa connectors, progressa la comprensió 18-24 Mesos Frases telegràfiques, de 50 a centenars de paraules, entén les regles de les proposicions 2-5 anys Noves paraules cada dia, comença a usar elements de connexió, molts errors gramaticals i expressions idiosincràtiques, bona comprensió del llenguatge 3 anys Oracions completes, vocabulari 1000 paraules 4 anys Prop de la capacitat del llenguatge adult
[object Object],[object Object],[object Object]
“ Hi ha un període crític en la infància per al desenvolupament del llenguatge. Els nens salvatges, que han crescut sense contacte humà, no poden aprendre a parlar després de la pubertat. El 1974 Susan Curtis va treballar amb Genie, una nena de 14 anys de Califòrnia que havia portat una vida de confinament total. Després de ser rescatada, de ser muda va passar a desenvolupar un vocabulari ampli i a utilitzar expressions de dues o tres paraules, però no va adquirir la competència lingüística normal, tot i no ser retardada o anormal en el moment de néixer. El seu retard en el  desenvolupament del llenguatge fou degut a una infantesa inhumana” La niña salvaje - 1 de 6.avi
La capacitat del llenguatge és innata o apresa? La teoria de  l’aprenentatge social  estableix que l’adquisició del llenguatge implica clarament un aprenentatge per  imitació Noam  Chomsky  defensa que els humans tenen una predisposició biològica per desenvolupar el llenguatge i assenyala que les funcions cognitives no poden explicar-se segons les lleis d’estímul-resposta d’Skinner
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],EL CERVELL I LA PARLA.avi

More Related Content

What's hot

lidia i marti
lidia i martilidia i marti
lidia i martilidiadom
 
Tema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciènciaTema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciència
CVA
 
Models+inteligencia
Models+inteligenciaModels+inteligencia
Models+inteligencia
Daniel Fernández
 
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
cotonetdigital2014
 
Les Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaLes Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaDaniel Fernández
 
Personalitat
PersonalitatPersonalitat
Personalitat
Rafa Garcerán
 
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educacióNeurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
CRP Sant Martí
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAlesperlesnegres
 
Neuroeducació (28116)
Neuroeducació (28116)Neuroeducació (28116)
Neuroeducació (28116)
Román Rodríguez Pérez
 
Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2
Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2
Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2jordibm2
 
David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2
esperanto2
 
Cervell, il·lusions i al·lucinacions
Cervell, il·lusions i al·lucinacionsCervell, il·lusions i al·lucinacions
Cervell, il·lusions i al·lucinacions
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Piaget
PiagetPiaget
Piaget
rosasabates
 
El coneixement introduccio
El coneixement introduccioEl coneixement introduccio
El coneixement introduccio
Daniel Fernández
 

What's hot (20)

lidia i marti
lidia i martilidia i marti
lidia i marti
 
La intel·ligència
 La intel·ligència La intel·ligència
La intel·ligència
 
Tema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciènciaTema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciència
 
La percepció
La percepcióLa percepció
La percepció
 
Models+inteligencia
Models+inteligenciaModels+inteligencia
Models+inteligencia
 
1 Introduccio Psicologia 2007
1 Introduccio Psicologia 20071 Introduccio Psicologia 2007
1 Introduccio Psicologia 2007
 
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
Psicomotricitat per a famílies, mestres i persones amb curiositat
 
Percepcion
PercepcionPercepcion
Percepcion
 
Les Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaLes Branques De La Psicologia
Les Branques De La Psicologia
 
P3
P3P3
P3
 
Personalitat
PersonalitatPersonalitat
Personalitat
 
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educacióNeurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
 
Neuroeducació (28116)
Neuroeducació (28116)Neuroeducació (28116)
Neuroeducació (28116)
 
Nous reptes xxi
Nous reptes xxiNous reptes xxi
Nous reptes xxi
 
Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2
Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2
Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2
 
David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2
 
Cervell, il·lusions i al·lucinacions
Cervell, il·lusions i al·lucinacionsCervell, il·lusions i al·lucinacions
Cervell, il·lusions i al·lucinacions
 
Piaget
PiagetPiaget
Piaget
 
El coneixement introduccio
El coneixement introduccioEl coneixement introduccio
El coneixement introduccio
 

Similar to 12 Processos Output

Les IM i 5 Ments Futur
Les IM i 5 Ments FuturLes IM i 5 Ments Futur
Les IM i 5 Ments Futur
Nuria Alart
 
Intel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famíliesIntel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famíliesNuria Alart
 
Intel·ligències Múltiples 2010
Intel·ligències Múltiples  2010Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples 2010Nuria Alart
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
Anna Sarsanedas
 
Intel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologiesIntel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologiesNuria Alart
 
Inteligencies múltiples
Inteligencies múltiplesInteligencies múltiples
Inteligencies múltiplesguest313c72d
 
Inteligencies múltiples
Inteligencies múltiplesInteligencies múltiples
Inteligencies múltiples
ELISABET ARAGALL
 
Intel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aulaIntel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aulaNuria Alart
 
Taller de creativitat.
Taller de creativitat.Taller de creativitat.
Taller de creativitat.
Albert Vinyals Ros
 
PSICOLOGIA. TEMA 2 LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICA
PSICOLOGIA. TEMA 2  LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICAPSICOLOGIA. TEMA 2  LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICA
PSICOLOGIA. TEMA 2 LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICAJesús Gómez
 
IM i CB Assessors Centre
IM i CB  Assessors CentreIM i CB  Assessors Centre
IM i CB Assessors Centre
Nuria Alart
 
Tema 1 definitiu
Tema 1 definitiuTema 1 definitiu
Tema 1 definitiu
loidix
 
IM i CB tecnòlegs
IM i CB tecnòlegsIM i CB tecnòlegs
IM i CB tecnòlegs
Nuria Alart
 
Cognitivisme
CognitivismeCognitivisme
Cognitivismejpozom752
 
Tecnologies inteligencies
Tecnologies inteligenciesTecnologies inteligencies
Tecnologies inteligenciesNuria Alart
 
Lidia i marti llarg
Lidia i marti llargLidia i marti llarg
Lidia i marti llarglidiadom
 
Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0
Nuria Alart
 

Similar to 12 Processos Output (20)

Les IM i 5 Ments Futur
Les IM i 5 Ments FuturLes IM i 5 Ments Futur
Les IM i 5 Ments Futur
 
Intel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famíliesIntel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famílies
 
Intel·ligències Múltiples 2010
Intel·ligències Múltiples  2010Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples 2010
 
Inteligencia Models
Inteligencia ModelsInteligencia Models
Inteligencia Models
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Intel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologiesIntel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologies
 
alumnes
alumnesalumnes
alumnes
 
Inteligencies múltiples
Inteligencies múltiplesInteligencies múltiples
Inteligencies múltiples
 
Inteligencies múltiples
Inteligencies múltiplesInteligencies múltiples
Inteligencies múltiples
 
Intel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aulaIntel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aula
 
Taller de creativitat.
Taller de creativitat.Taller de creativitat.
Taller de creativitat.
 
2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 
PSICOLOGIA. TEMA 2 LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICA
PSICOLOGIA. TEMA 2  LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICAPSICOLOGIA. TEMA 2  LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICA
PSICOLOGIA. TEMA 2 LA NOSTRA DIMENSIÓ PSICOLOGICA
 
IM i CB Assessors Centre
IM i CB  Assessors CentreIM i CB  Assessors Centre
IM i CB Assessors Centre
 
Tema 1 definitiu
Tema 1 definitiuTema 1 definitiu
Tema 1 definitiu
 
IM i CB tecnòlegs
IM i CB tecnòlegsIM i CB tecnòlegs
IM i CB tecnòlegs
 
Cognitivisme
CognitivismeCognitivisme
Cognitivisme
 
Tecnologies inteligencies
Tecnologies inteligenciesTecnologies inteligencies
Tecnologies inteligencies
 
Lidia i marti llarg
Lidia i marti llargLidia i marti llarg
Lidia i marti llarg
 
Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0
 

More from Escola Pia Santa Anna (20)

Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8
 
Sociologia Unitat 10
Sociologia Unitat 10Sociologia Unitat 10
Sociologia Unitat 10
 
Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9
 
Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7
 
3 Personalitat
3 Personalitat3 Personalitat
3 Personalitat
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
Transtorn Paranoide
Transtorn ParanoideTranstorn Paranoide
Transtorn Paranoide
 
Transtorn Narcicista
Transtorn NarcicistaTranstorn Narcicista
Transtorn Narcicista
 
Transtorn Limit
Transtorn LimitTranstorn Limit
Transtorn Limit
 
Transtorn HistriòNic
Transtorn HistriòNicTranstorn HistriòNic
Transtorn HistriòNic
 
Transtorn Esquizoide
Transtorn EsquizoideTranstorn Esquizoide
Transtorn Esquizoide
 
Transtorn Evitació
Transtorn EvitacióTranstorn Evitació
Transtorn Evitació
 
Transtorn Dependencia
Transtorn DependenciaTranstorn Dependencia
Transtorn Dependencia
 
Trastorn [1]
Trastorn   [1]Trastorn   [1]
Trastorn [1]
 
Tarstorn Esquizoide
Tarstorn EsquizoideTarstorn Esquizoide
Tarstorn Esquizoide
 
Pp Psico
Pp PsicoPp Psico
Pp Psico
 
Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97
 
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La PersonalitatTrastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
 
Tp Dependencia
Tp DependenciaTp Dependencia
Tp Dependencia
 
Toc
TocToc
Toc
 

12 Processos Output

  • 1.
  • 2. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? És una aptitud mental que implica adaptació i comprensió del nostre entorn, capacitat de raonar i resoldre problemes, de pensar abstractament i captar idees complexes, d’aprendre ràpidament de l’experiència. És quelcom que hem construït culturalment al llarg del temps
  • 3. És una capacitat global o diverses d’específiques? Es pot avaluar? És resultat de l’herència o hi influeix més l’ambient? Són més intel·ligents els homes o les dones; els blancs o els negres; els rics o els pobres? Què vol dir ser imbècil?
  • 4. PRIMERES DEFINICIONS 1 . s.XIX Dotació genètica . Galton explica les diferències individuals. Considera la intel.ligència com una aptitud cognitiva general que determina l’èxit o el fracàs. Afirma que és una qualitat biològica / factors genètics. Si té caràcter determinat, prefixat i no modificable, l’educació seria inútil per modificar la capacitat.
  • 5. 2 . s. XX Creació d’instruments . Cattell , prova mental. Demostra que la intel.ligència es pot estudiar de manera experimental i pràctica Binet creu que la intel.ligència no és una qualitat general sino aptituds separades. Es refereix a influències socials Intentava mesurar la capacitat de judici, el sentit pràctic, a iniciativa i la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies Els mestres havien d’agrupar els nens en classes homogènies (França)
  • 6. 3 . Anàlisi factorial Procediment matemàtic usat per analitzar aptituds Spearman : Teoria dels dos factors: la intel.ligència és única, factor G Teories multifactorials : diversos factors Thurstone (1938) intel.ligència formada per set factors o aptituds mentals primàries (espai, nombre, comprensió verbal, fluïdesa verbal, velocitat perceptual, memòria i raonament inductiu
  • 7. Guilford (1967) model tridimensional: operacions (activitats que fa el cervell), productes (resultat), continguts (tipus d’informació sobre els qual opera l’individu
  • 8. TEORIA DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Psicologia cognitiva : estudia els processos i les estructures mentals que fan servir els individus quan executen una tasca, resolen un problema o s’enfronten a una situació determinada
  • 9.
  • 10. LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL Goleman : una forma d’interactuar amb el món que té molten compte els sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació,l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, …
  • 11.
  • 12. CONTROVÈRSIA HERÈNCIA I AMBIENT Posició genetistes L’individu neix amb un nivell determinat d’intel.ligència, Constant al llarg de la vida. Es podran millorar determinades Habilitats però mai les capacitats abstractes o conceptuals Ambientalistes La intel.ligència no és definitiva, pot ser modificada Mitjançant una adequada estimulació Interacció : És impossible separar la influència genètica dels factors ambientals
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16. AVALUACIÓ DE LA INTEL.LIGÈNCIA Binet (1857-1911): Primera escala d’intel.ligència per Mesurar les qualitats intel.lectuals i predir en rendiment Escolar. Comparà edat cronològica i edat mental Stern , 1912 QI= EM/EC.100 Quocient intel.lectual Edat mental Edat cronològica Wechsler : Verbal / Manipulatiu Comprensió verbal, raonament perceptiu, Memòria de treball i velocitat processament
  • 17. Adjetius per a descriure els diversos CI Puntuacions del CI Categoria % nens (2-18 anys) Font A.P.A 140 i més Molt superior 1 120 - 139 Superior 11 90 - 109 Mig 46 80 - 89 Mig baix 15 70 - 79 “ bordeline” 6 70 Mental/ incapaç 3 110-119 Mig alt 18
  • 18.  
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23. 3. Operacions concretes (7-11 anys): actua amb els objectes presents, que pot percebre i manipular 4. Operacions formals (12-16 anys): es desprenen dels objectes immediats i poden raonar sobre l’abstracte Apareix el pensament hipotètic i adquireix els mecanismes del pensament científic, es desenvolupa el raonament deductiu
  • 24.
  • 25. 5. Musical : capacitat de percebre i reproduir música (Mozart) 6. Intrapersonal : capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (Freud) 7. Interpersonal : capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo (Gandhi) 8. Naturalista : capacitat de distingir objectes del món natural (Darwin)
  • 26. MODIFICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA La psicometria clàssica és predominantment genetista i s’ocupa més de mesurar els productes que no pas de la modificació de la intel·ligència Altres psicòlegs com Vigotsky , Sternberg o Feuerstein defensen la modificabilitat cognitiva
  • 27. INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL McCarthy (1956) presenta la IA. És una forma de Programar els ordinadors, utilitzar-los com a eines per a dur tasques i resoldre problemes Els éssers humans i els ordinadors comparteixen la capacitat de processar i manipular símbols abstractes Inteligencia Artificial y Robotica.avi
  • 28. QUÈ ÉS EL PENSAMENT? Intel·ligència i pensament no són sinònims. Els psicòlegs cognitius es refereixen a diverses funcions mentals. Intenten descobrir com elaborem conceptes, com els ésser humans resolen problemes, com raonem i prenem decisions, quines distorsions cognitives ens fan fer errors. És un procés psíquic racional , subjectiu i intern de conèixer, comprendre, jutjar i raonar els objectius i fets.
  • 29.
  • 30. CONCEPTE : representació mental per a classificar persones, objectes o successos amb característiques comunes i serveixen per a ordenar l’experiència RAONAMENT : conjunt de proposicions enllaçades entre si que donen suport o justifiquen una idea. És l’activitat mental que permet a partir d’unes premises, deduir una conclusió PRESA DECISIONS : triar entre diverses alternatives
  • 31. PENSAMENT CREATIU : capacitat de contemplar les coses amb una nova mirada, reconèixer els problemes que d’altres no veuen, proporcionar solucions originals i efectives PENSAMENT CRÍTIC : habilitat per avaluar les idees i suposicions i fer un judici reflexiu sobre un tema basat en raons i dades ben fonamentades, i no sobre emocions o dades anecdòtiques
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37. LLENGUATGE El llenguatge humà és un mitjà sistemàtic de comunicació, mitjançant l’ús de sons vocals (llenguatge parlat), de signes (llenguatge escrit) o de gestos (llenguatge no verbal), pel qual es relacionen les persones
  • 38. BASES NEUROLÒGIQUES DEL LLENGUATGE La neuropsicologia pretén descobrir on es localitzen les funcions mentals superiors en l’encèfal Pierre Broca (1824-1880) va desmostrar que el llenguatge és controlat per una àrea específica del lòbul frontal esquerre, a partir de les proves obtingudes amb cervells lesionats de pacients afàsics. L’àrea de Broca controla la producció de la parla.
  • 39. Wernicke (1876) Àrea de Wernicke es comunica amb l’àrea de Broca mitjançant un grup de fibres nervioses anomenat fascicle arquejat. L’àrea de Wernicke, localitzada a prop del còrtex auditiu primari, processa l’input auditiu per al llenguatge. Cerebro y Lenguaje.avi
  • 40. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DEL LLENGUATGE Implica un desenvolupament fonològic (capacitat de pronunciar els sons i paraules), desenvolupament semàntic (comprendre el significat de les paraules) i una gramàtica (regles per construir enunciats) Fases 6 mesos Xerroteig, balboteig amb la introducció de consonants 1 any Comprèn el llenguatge, expressions d’una paraula
  • 41. 12-18 mesos 30-50 mots, no pot unir frases, no usa connectors, progressa la comprensió 18-24 Mesos Frases telegràfiques, de 50 a centenars de paraules, entén les regles de les proposicions 2-5 anys Noves paraules cada dia, comença a usar elements de connexió, molts errors gramaticals i expressions idiosincràtiques, bona comprensió del llenguatge 3 anys Oracions completes, vocabulari 1000 paraules 4 anys Prop de la capacitat del llenguatge adult
  • 42.
  • 43. “ Hi ha un període crític en la infància per al desenvolupament del llenguatge. Els nens salvatges, que han crescut sense contacte humà, no poden aprendre a parlar després de la pubertat. El 1974 Susan Curtis va treballar amb Genie, una nena de 14 anys de Califòrnia que havia portat una vida de confinament total. Després de ser rescatada, de ser muda va passar a desenvolupar un vocabulari ampli i a utilitzar expressions de dues o tres paraules, però no va adquirir la competència lingüística normal, tot i no ser retardada o anormal en el moment de néixer. El seu retard en el desenvolupament del llenguatge fou degut a una infantesa inhumana” La niña salvaje - 1 de 6.avi
  • 44. La capacitat del llenguatge és innata o apresa? La teoria de l’aprenentatge social estableix que l’adquisició del llenguatge implica clarament un aprenentatge per imitació Noam Chomsky defensa que els humans tenen una predisposició biològica per desenvolupar el llenguatge i assenyala que les funcions cognitives no poden explicar-se segons les lleis d’estímul-resposta d’Skinner
  • 45.
  • 46.