1. PROCESSOS PSICOLÒGICS EFECTORS ( OUTPUT) INTEL·LIGÈNCIA PENSAMENT LLENGUATGE

2. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? És una aptitud mental que implica adaptació i comprensió del nostre entorn, capacitat de raonar i resoldre problemes, de pensar abstractament i captar idees complexes, d’aprendre ràpidament de l’experiència. És quelcom que hem construït culturalment al llarg del temps

3. És una capacitat global o diverses d’específiques? Es pot avaluar? És resultat de l’herència o hi influeix més l’ambient? Són més intel·ligents els homes o les dones; els blancs o els negres; els rics o els pobres? Què vol dir ser imbècil?

4. PRIMERES DEFINICIONS 1 . s.XIX Dotació genètica . Galton explica les diferències individuals. Considera la intel.ligència com una aptitud cognitiva general que determina l’èxit o el fracàs. Afirma que és una qualitat biològica / factors genètics. Si té caràcter determinat, prefixat i no modificable, l’educació seria inútil per modificar la capacitat.

5. 2 . s. XX Creació d’instruments . Cattell , prova mental. Demostra que la intel.ligència es pot estudiar de manera experimental i pràctica Binet creu que la intel.ligència no és una qualitat general sino aptituds separades. Es refereix a influències socials Intentava mesurar la capacitat de judici, el sentit pràctic, a iniciativa i la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies Els mestres havien d’agrupar els nens en classes homogènies (França)

6. 3 . Anàlisi factorial Procediment matemàtic usat per analitzar aptituds Spearman : Teoria dels dos factors: la intel.ligència és única, factor G Teories multifactorials : diversos factors Thurstone (1938) intel.ligència formada per set factors o aptituds mentals primàries (espai, nombre, comprensió verbal, fluïdesa verbal, velocitat perceptual, memòria i raonament inductiu

7. Guilford (1967) model tridimensional: operacions (activitats que fa el cervell), productes (resultat), continguts (tipus d’informació sobre els qual opera l’individu

8. TEORIA DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Psicologia cognitiva : estudia els processos i les estructures mentals que fan servir els individus quan executen una tasca, resolen un problema o s’enfronten a una situació determinada

9. Sternberg : teoria trifactorial de l’intel.lecte: Intel.ligència competencial: capacitat de processar la informació, de pensar de forma crítica i analítica, de planificar i avaluar estratègies Intel.ligència experiencial: capacitat per afrontar tasques noves, formular noves idees i combinar experiències Intel.ligència contextual: conducta que implica adaptació, selecció o modificació de l’ambient individual

10. LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL Goleman : una forma d’interactuar amb el món que té molten compte els sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació,l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, …

11. La intel.ligència emocional comporta tenir 5 habilitats: Autocontrol emocional Reconèixer les emocions i els sentiments dels altres Automotivació Iniciativa i perseverança Empatia

12. CONTROVÈRSIA HERÈNCIA I AMBIENT Posició genetistes L’individu neix amb un nivell determinat d’intel.ligència, Constant al llarg de la vida. Es podran millorar determinades Habilitats però mai les capacitats abstractes o conceptuals Ambientalistes La intel.ligència no és definitiva, pot ser modificada Mitjançant una adequada estimulació Interacció : És impossible separar la influència genètica dels factors ambientals

13. -A- Determinants genètics de la Intel.ligència E. D’adopció E.bessons E. Anormalitat heretada Índex d’heretabilidad Entre el 40 i el 80% de las discrepàncies en el CI es deuen a Variacions genètiques L’índex d’heretabilitat és un càlcul inexacte. Els índex d’heretabilitat només són vàlids quan l’ambient és totalment estable. 3. Els índex només són vàlids per un grup concret Estudis CRITIQUES

14. -b- Determinants ambientals de la intel.ligència. Factors ambientals que influeixen en el desenvolupament de la Intel.ligència Factors nutricionals. Salut. Estimulació. Clima emocional de la llar. Tipus de retroalimentació.

15. Herència versus ambient. Els gens imposen uns límits superior i inferior a la intel.ligència, estableixen l’ intèrval de la seva aptitud mental Les influències ambientals que afecten a un individu durant el seu desenvolupament determinen el punt exacte de l’intèrval. HERÈNCIA AMBIENT Desenvolupament intel.lectual

16. AVALUACIÓ DE LA INTEL.LIGÈNCIA Binet (1857-1911): Primera escala d’intel.ligència per Mesurar les qualitats intel.lectuals i predir en rendiment Escolar. Comparà edat cronològica i edat mental Stern , 1912 QI= EM/EC.100 Quocient intel.lectual Edat mental Edat cronològica Wechsler : Verbal / Manipulatiu Comprensió verbal, raonament perceptiu, Memòria de treball i velocitat processament

17. Adjetius per a descriure els diversos CI Puntuacions del CI Categoria % nens (2-18 anys) Font A.P.A 140 i més Molt superior 1 120 - 139 Superior 11 90 - 109 Mig 46 80 - 89 Mig baix 15 70 - 79 “ bordeline” 6 70 Mental/ incapaç 3 110-119 Mig alt 18

19. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL.LIGÈNCIA Jean Piaget (1896-1980) analitzà l’evolució mental i com es constitueix la intel.ligència. Les teories constructivistes conceben els processos cognitius com a resultat d’una interacció activa de l’individu en l’entorn físic i social: Esquemes : la ment fa servir estructures i esquemes (pràctics, permeten actuar aobre els objectes i es converteixen en simbòlics) 2. Adaptació : Assimilem l’experiència i després ens acomodem 3. Equilibrat : autoregulació del comportament 4. Organització : s’estructura l’aprenentatge

20. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU La intel.ligència és el resultat de la interacció del subjecte i experiència (Piaget): Intel.ligència sensoriomotriu (0-2 anys): el nen conquereix mitjançant percepcions i moviments primitius, l’univers pràctic, manipulants els objectes:

21. Quan neix només té actes reflexos (succió del pit, micció, esternut). Són conductes innates. Més tard, els reflexos s’organitzen en hàbits i comença a coordinar la percepció i la prensió Apareix la intel.ligència sensoriomotriu, dedicada a manipular objectes

22. 2. Intel.ligència preoperativa (2-7 anys): sorgeix la representació, comença la imitació (joc simbòlic), dibuix, llenguatge (apareix el món interior i el món social: Animisme: els nens conceben les coses com si estiguessin vives i tinguessin intencions (nit=dormir) Concepció moral de la causalitat (els vaixells suren perquè han de surar) Egocentrisme: no és capaç de posar-se en el punt de vista de l’altre

23. 3. Operacions concretes (7-11 anys): actua amb els objectes presents, que pot percebre i manipular 4. Operacions formals (12-16 anys): es desprenen dels objectes immediats i poden raonar sobre l’abstracte Apareix el pensament hipotètic i adquireix els mecanismes del pensament científic, es desenvolupa el raonament deductiu

24. TIPUS D’INTEL.LIGÈNCIA Gardner descriu les intel.ligències múltiples Lingüística : capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma (Cervantes) 2. Lògico-matemàtica : capacitat d’entendre les relacions abstractes (Einstein) 3. Espacial : capacitat de percebre la col.locació dels cossos a l’espai i d’orientar-se (Leonardo) 4. Cinètica : capacitat de percebre i reproduir el moviment (Chaplin)

25. 5. Musical : capacitat de percebre i reproduir música (Mozart) 6. Intrapersonal : capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (Freud) 7. Interpersonal : capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo (Gandhi) 8. Naturalista : capacitat de distingir objectes del món natural (Darwin)

26. MODIFICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA La psicometria clàssica és predominantment genetista i s’ocupa més de mesurar els productes que no pas de la modificació de la intel·ligència Altres psicòlegs com Vigotsky , Sternberg o Feuerstein defensen la modificabilitat cognitiva

27. INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL McCarthy (1956) presenta la IA. És una forma de Programar els ordinadors, utilitzar-los com a eines per a dur tasques i resoldre problemes Els éssers humans i els ordinadors comparteixen la capacitat de processar i manipular símbols abstractes Inteligencia Artificial y Robotica.avi

28. QUÈ ÉS EL PENSAMENT? Intel·ligència i pensament no són sinònims. Els psicòlegs cognitius es refereixen a diverses funcions mentals. Intenten descobrir com elaborem conceptes, com els ésser humans resolen problemes, com raonem i prenem decisions, quines distorsions cognitives ens fan fer errors. És un procés psíquic racional , subjectiu i intern de conèixer, comprendre, jutjar i raonar els objectius i fets.

29. ELEMENTS DEL PENSAMENT: Imatge : representació mental d’un fet o d’un objecte no és una còpia exacta de la realitat 2) Paraules : símbols que representen alguna cosa 3) Un símbol rep un nom de concepte quan designa una classe d’objectes o fets Són representacions mentals ( constructes ) que serveixen per ordenar l’experiència.

30. CONCEPTE : representació mental per a classificar persones, objectes o successos amb característiques comunes i serveixen per a ordenar l’experiència RAONAMENT : conjunt de proposicions enllaçades entre si que donen suport o justifiquen una idea. És l’activitat mental que permet a partir d’unes premises, deduir una conclusió PRESA DECISIONS : triar entre diverses alternatives

31. PENSAMENT CREATIU : capacitat de contemplar les coses amb una nova mirada, reconèixer els problemes que d’altres no veuen, proporcionar solucions originals i efectives PENSAMENT CRÍTIC : habilitat per avaluar les idees i suposicions i fer un judici reflexiu sobre un tema basat en raons i dades ben fonamentades, i no sobre emocions o dades anecdòtiques

32. DISTORSIONS COGNITIVES : Són hàbits de pensament dolents pels quals interpretem De forma irreal la realitat. Pensament dicotòmic (tot o res): veure les coses blanques o negres, veritables o falses (ex: o em donen la beca d’estudis o destrueixo el meu futur ) Són expectatives il·lògiques, d’absoluts inabastables Hipergeneralització : convertir una dada o esdeveniment negatiu en una llei general (ex: ningú no m’estima, ho faig tot malament, totes les dones són iguals )

33. Abstracció selectiva : fixar-se en alguns detalls de la realitat i no en el context Inferència arbitrària : deduccions o conclusions incorrectes. a) Llegir el pensament: creure que els altres pensen malament de nosaltres, sense tenir-ne evidència b) Endevinar el futur: tenir expectatives negatives Raonament emocional : creure que les coses són com un mateix les sent ( ex: em sento inútil ..., per tant, sóc un inútil)

34. “ Hauries de ”: imperatius absolutistes del nostre diàleg intern que generen desenganys ( ex: hauria de ser sempre competent ) Personalització : veure’s a un mateix com a culpable d’algun esdeveniment desagradable o desafortunat quan un no n’és el responsable ( ex: una mare se sent culpable de la mort del seu fill en un accident de cotxe, perquè ella el va convidar aquell dia a menjar )

35. Magnificació o minimització : augmentar o reduir massa les coses, d’una manera desproporcionada

36. Pèrdua de control : moltes persones admeten que no tenen control sobre les seves vides. Diuen que el destí o determinades forces externes ens manipulen Etiquetatge : consisteix a classificar un mateix o els altres de forma rígida i simplista

37. LLENGUATGE El llenguatge humà és un mitjà sistemàtic de comunicació, mitjançant l’ús de sons vocals (llenguatge parlat), de signes (llenguatge escrit) o de gestos (llenguatge no verbal), pel qual es relacionen les persones

38. BASES NEUROLÒGIQUES DEL LLENGUATGE La neuropsicologia pretén descobrir on es localitzen les funcions mentals superiors en l’encèfal Pierre Broca (1824-1880) va desmostrar que el llenguatge és controlat per una àrea específica del lòbul frontal esquerre, a partir de les proves obtingudes amb cervells lesionats de pacients afàsics. L’àrea de Broca controla la producció de la parla.

39. Wernicke (1876) Àrea de Wernicke es comunica amb l’àrea de Broca mitjançant un grup de fibres nervioses anomenat fascicle arquejat. L’àrea de Wernicke, localitzada a prop del còrtex auditiu primari, processa l’input auditiu per al llenguatge. Cerebro y Lenguaje.avi

40. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DEL LLENGUATGE Implica un desenvolupament fonològic (capacitat de pronunciar els sons i paraules), desenvolupament semàntic (comprendre el significat de les paraules) i una gramàtica (regles per construir enunciats) Fases 6 mesos Xerroteig, balboteig amb la introducció de consonants 1 any Comprèn el llenguatge, expressions d’una paraula

41. 12-18 mesos 30-50 mots, no pot unir frases, no usa connectors, progressa la comprensió 18-24 Mesos Frases telegràfiques, de 50 a centenars de paraules, entén les regles de les proposicions 2-5 anys Noves paraules cada dia, comença a usar elements de connexió, molts errors gramaticals i expressions idiosincràtiques, bona comprensió del llenguatge 3 anys Oracions completes, vocabulari 1000 paraules 4 anys Prop de la capacitat del llenguatge adult

42. El llenguatge és innat o après?: Teoria aprenentatge social: imitació dels adults Chomsky: predisposició biològica

43. “ Hi ha un període crític en la infància per al desenvolupament del llenguatge. Els nens salvatges, que han crescut sense contacte humà, no poden aprendre a parlar després de la pubertat. El 1974 Susan Curtis va treballar amb Genie, una nena de 14 anys de Califòrnia que havia portat una vida de confinament total. Després de ser rescatada, de ser muda va passar a desenvolupar un vocabulari ampli i a utilitzar expressions de dues o tres paraules, però no va adquirir la competència lingüística normal, tot i no ser retardada o anormal en el moment de néixer. El seu retard en el desenvolupament del llenguatge fou degut a una infantesa inhumana” La niña salvaje - 1 de 6.avi

44. La capacitat del llenguatge és innata o apresa? La teoria de l’aprenentatge social estableix que l’adquisició del llenguatge implica clarament un aprenentatge per imitació Noam Chomsky defensa que els humans tenen una predisposició biològica per desenvolupar el llenguatge i assenyala que les funcions cognitives no poden explicar-se segons les lleis d’estímul-resposta d’Skinner

45. TRASTORNS DEL LLENGUATGE Alteracions del sistema nerviós: Afàsia: incapacitat d’emprar el llenguatge a causa d’una lesió cerebral. Alèxia: llegeix però no comprèn perquè les paraules no tenen significat Disàrtria: dificultat de la parla a causa de trastorns del to i moviment dels músculs que controlen l’articulació Alteracions funcionals Dislèxia: confusió (lectora, gràfica o fonatòria) d’una consonant per altra i per la inversió de síl.labes i paraules

46. Dislàlia: articulació errònia de fonemes, síl.labes o paraules Disfonia: trastorn de la veu de causa orgànica o funcional Disfèmia (quequesa): alteració de la fluïdesa i el ritme de la parla Mutisme: suspensió de les funcions del llenguatge Altres alteracions del llenguatge: Autisme: trastorn amb alteracions de tipus cognitiu, conductual, social i comunicatiu Aïllament social:provoca retard en el desenvolupament del llenguatge EL CERVELL I LA PARLA.avi