Teories del Joc. El joc en els àmbits de desenvolupamentJordi Pordi
Exposició de diferents teories de les corrents de psicologia: conductisme, cognitivisme, constructivisme, psicoanàlisi, PNL, i la teoria de Henri Wallon, relacionades amb el joc i els diferents àmbits del desenvolupament: fisiològic, conductual, cognitiu, afectiu, social i de la personalitat: Pavlov, Skinner, Bandura, Piaget, Brunner, Vygotski, Freud, Erikson, Kleinn, Winnicott, Ausubel, i diferents autors de les teories i models humanistes.
Teories del Joc. El joc en els àmbits de desenvolupamentJordi Pordi
Exposició de diferents teories de les corrents de psicologia: conductisme, cognitivisme, constructivisme, psicoanàlisi, PNL, i la teoria de Henri Wallon, relacionades amb el joc i els diferents àmbits del desenvolupament: fisiològic, conductual, cognitiu, afectiu, social i de la personalitat: Pavlov, Skinner, Bandura, Piaget, Brunner, Vygotski, Freud, Erikson, Kleinn, Winnicott, Ausubel, i diferents autors de les teories i models humanistes.
Taller de creativitat, dirigit a investigadors i docents de la UOC (Octubre, 2013).
La creatividad explicada de forma práctica, desde la visión de la Psicología.
El vídeo de la presentació: http://www.youtube.com/watch?v=Uvau-PEmEpY
2. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? És una aptitud mental que implica adaptació i comprensió del nostre entorn, capacitat de raonar i resoldre problemes, de pensar abstractament i captar idees complexes, d’aprendre ràpidament de l’experiència. És quelcom que hem construït culturalment al llarg del temps
3. És una capacitat global o diverses d’específiques? Es pot avaluar? És resultat de l’herència o hi influeix més l’ambient? Són més intel·ligents els homes o les dones; els blancs o els negres; els rics o els pobres? Què vol dir ser imbècil?
4. PRIMERES DEFINICIONS 1 . s.XIX Dotació genètica . Galton explica les diferències individuals. Considera la intel.ligència com una aptitud cognitiva general que determina l’èxit o el fracàs. Afirma que és una qualitat biològica / factors genètics. Si té caràcter determinat, prefixat i no modificable, l’educació seria inútil per modificar la capacitat.
5. 2 . s. XX Creació d’instruments . Cattell , prova mental. Demostra que la intel.ligència es pot estudiar de manera experimental i pràctica Binet creu que la intel.ligència no és una qualitat general sino aptituds separades. Es refereix a influències socials Intentava mesurar la capacitat de judici, el sentit pràctic, a iniciativa i la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies Els mestres havien d’agrupar els nens en classes homogènies (França)
6. 3 . Anàlisi factorial Procediment matemàtic usat per analitzar aptituds Spearman : Teoria dels dos factors: la intel.ligència és única, factor G Teories multifactorials : diversos factors Thurstone (1938) intel.ligència formada per set factors o aptituds mentals primàries (espai, nombre, comprensió verbal, fluïdesa verbal, velocitat perceptual, memòria i raonament inductiu
7. Guilford (1967) model tridimensional: operacions (activitats que fa el cervell), productes (resultat), continguts (tipus d’informació sobre els qual opera l’individu
8. TEORIA DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Psicologia cognitiva : estudia els processos i les estructures mentals que fan servir els individus quan executen una tasca, resolen un problema o s’enfronten a una situació determinada
9.
10. LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL Goleman : una forma d’interactuar amb el món que té molten compte els sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació,l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, …
11.
12. CONTROVÈRSIA HERÈNCIA I AMBIENT Posició genetistes L’individu neix amb un nivell determinat d’intel.ligència, Constant al llarg de la vida. Es podran millorar determinades Habilitats però mai les capacitats abstractes o conceptuals Ambientalistes La intel.ligència no és definitiva, pot ser modificada Mitjançant una adequada estimulació Interacció : És impossible separar la influència genètica dels factors ambientals
13.
14.
15.
16. AVALUACIÓ DE LA INTEL.LIGÈNCIA Binet (1857-1911): Primera escala d’intel.ligència per Mesurar les qualitats intel.lectuals i predir en rendiment Escolar. Comparà edat cronològica i edat mental Stern , 1912 QI= EM/EC.100 Quocient intel.lectual Edat mental Edat cronològica Wechsler : Verbal / Manipulatiu Comprensió verbal, raonament perceptiu, Memòria de treball i velocitat processament
17. Adjetius per a descriure els diversos CI Puntuacions del CI Categoria % nens (2-18 anys) Font A.P.A 140 i més Molt superior 1 120 - 139 Superior 11 90 - 109 Mig 46 80 - 89 Mig baix 15 70 - 79 “ bordeline” 6 70 Mental/ incapaç 3 110-119 Mig alt 18
18.
19.
20.
21.
22.
23. 3. Operacions concretes (7-11 anys): actua amb els objectes presents, que pot percebre i manipular 4. Operacions formals (12-16 anys): es desprenen dels objectes immediats i poden raonar sobre l’abstracte Apareix el pensament hipotètic i adquireix els mecanismes del pensament científic, es desenvolupa el raonament deductiu
24.
25. 5. Musical : capacitat de percebre i reproduir música (Mozart) 6. Intrapersonal : capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (Freud) 7. Interpersonal : capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo (Gandhi) 8. Naturalista : capacitat de distingir objectes del món natural (Darwin)
26. MODIFICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA La psicometria clàssica és predominantment genetista i s’ocupa més de mesurar els productes que no pas de la modificació de la intel·ligència Altres psicòlegs com Vigotsky , Sternberg o Feuerstein defensen la modificabilitat cognitiva
27. INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL McCarthy (1956) presenta la IA. És una forma de Programar els ordinadors, utilitzar-los com a eines per a dur tasques i resoldre problemes Els éssers humans i els ordinadors comparteixen la capacitat de processar i manipular símbols abstractes Inteligencia Artificial y Robotica.avi
28. QUÈ ÉS EL PENSAMENT? Intel·ligència i pensament no són sinònims. Els psicòlegs cognitius es refereixen a diverses funcions mentals. Intenten descobrir com elaborem conceptes, com els ésser humans resolen problemes, com raonem i prenem decisions, quines distorsions cognitives ens fan fer errors. És un procés psíquic racional , subjectiu i intern de conèixer, comprendre, jutjar i raonar els objectius i fets.
29.
30. CONCEPTE : representació mental per a classificar persones, objectes o successos amb característiques comunes i serveixen per a ordenar l’experiència RAONAMENT : conjunt de proposicions enllaçades entre si que donen suport o justifiquen una idea. És l’activitat mental que permet a partir d’unes premises, deduir una conclusió PRESA DECISIONS : triar entre diverses alternatives
31. PENSAMENT CREATIU : capacitat de contemplar les coses amb una nova mirada, reconèixer els problemes que d’altres no veuen, proporcionar solucions originals i efectives PENSAMENT CRÍTIC : habilitat per avaluar les idees i suposicions i fer un judici reflexiu sobre un tema basat en raons i dades ben fonamentades, i no sobre emocions o dades anecdòtiques
32.
33.
34.
35.
36.
37. LLENGUATGE El llenguatge humà és un mitjà sistemàtic de comunicació, mitjançant l’ús de sons vocals (llenguatge parlat), de signes (llenguatge escrit) o de gestos (llenguatge no verbal), pel qual es relacionen les persones
38. BASES NEUROLÒGIQUES DEL LLENGUATGE La neuropsicologia pretén descobrir on es localitzen les funcions mentals superiors en l’encèfal Pierre Broca (1824-1880) va desmostrar que el llenguatge és controlat per una àrea específica del lòbul frontal esquerre, a partir de les proves obtingudes amb cervells lesionats de pacients afàsics. L’àrea de Broca controla la producció de la parla.
39. Wernicke (1876) Àrea de Wernicke es comunica amb l’àrea de Broca mitjançant un grup de fibres nervioses anomenat fascicle arquejat. L’àrea de Wernicke, localitzada a prop del còrtex auditiu primari, processa l’input auditiu per al llenguatge. Cerebro y Lenguaje.avi
40. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DEL LLENGUATGE Implica un desenvolupament fonològic (capacitat de pronunciar els sons i paraules), desenvolupament semàntic (comprendre el significat de les paraules) i una gramàtica (regles per construir enunciats) Fases 6 mesos Xerroteig, balboteig amb la introducció de consonants 1 any Comprèn el llenguatge, expressions d’una paraula
41. 12-18 mesos 30-50 mots, no pot unir frases, no usa connectors, progressa la comprensió 18-24 Mesos Frases telegràfiques, de 50 a centenars de paraules, entén les regles de les proposicions 2-5 anys Noves paraules cada dia, comença a usar elements de connexió, molts errors gramaticals i expressions idiosincràtiques, bona comprensió del llenguatge 3 anys Oracions completes, vocabulari 1000 paraules 4 anys Prop de la capacitat del llenguatge adult
42.
43. “ Hi ha un període crític en la infància per al desenvolupament del llenguatge. Els nens salvatges, que han crescut sense contacte humà, no poden aprendre a parlar després de la pubertat. El 1974 Susan Curtis va treballar amb Genie, una nena de 14 anys de Califòrnia que havia portat una vida de confinament total. Després de ser rescatada, de ser muda va passar a desenvolupar un vocabulari ampli i a utilitzar expressions de dues o tres paraules, però no va adquirir la competència lingüística normal, tot i no ser retardada o anormal en el moment de néixer. El seu retard en el desenvolupament del llenguatge fou degut a una infantesa inhumana” La niña salvaje - 1 de 6.avi
44. La capacitat del llenguatge és innata o apresa? La teoria de l’aprenentatge social estableix que l’adquisició del llenguatge implica clarament un aprenentatge per imitació Noam Chomsky defensa que els humans tenen una predisposició biològica per desenvolupar el llenguatge i assenyala que les funcions cognitives no poden explicar-se segons les lleis d’estímul-resposta d’Skinner