L’art clàssic
TEMA 3 L’art clàssic I: Grècia
1. Introducció
1.1. Cronologia i marc geogràfic
1.2. Els antecedents: Egipte, Creta i Micenes
1.3. Condicionants cultural i socials
2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
2.1. Partenó
2.2. Erectèon
2.3. Teatre Epidaure
2.4. Altar de Zeus a Pèrgam
3. Escultura/Característiques generals
3.1. Kurós i koré, del període arcaic
3.2. Discòbol, de Miró
3.3. Diadúmenos, de Policlet
3.4. Hermes amb nen Dinís infant, de Praxitel·les
3.5. Laocoont i els seus fills
3.6. Guerrers de Riace
4.
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.1. Cronologia i marc geogràfic
Del 2600 aC fins al 146 aC
* Període Arcaic: fins al segle V aC (del VII al VI aC)
* Període Clàssic: segles V al IV aC
499 aC comencen les guerres mèdiques – 323 aC mort
d’Alexandre el Gran
* Període hel·lenístic: del segle IV al segle I aC
4
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Creta:
Brillant civiltzació a l’Edat del Bronze: MINOICA
2000 – 1500 aC minòic mitjà
Construcció principal: els palaus
Estructura llindada, sostinguda per columnes troncòniques invertides,
coronada per un tor, i amb arquitraus molt desenvolupats.
Material: pedra, tallada en carreus regulars i fusta pintada
Pati central i façanes diferenciades (sensació laberíntica)
A Cnossos veiem les parets pintades amb colors plans i amb
motius on s’hi repeteixen dofins i braus.
6
7.
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Pintures al fresc
Palau de Cronos,
Creta
Segon mil·leni aC
Columnes vermelles 7
8.
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Micenes:
1600 – 1100 aC
Ciutats emurallades amb murs ciclopis i portes monumentals
i tombes monumentals (societat jerarquitzada).
Mègaron, antecedents dels temples grecs.
8
9.
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
• Enormes dimensions
• Caràcter guerrer
• Murs ciclopis
Tombes de prínceps: Tholos
Porta dels lleons
Segon mil·leni aC
9
10.
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.3. Condicionants culturals i socials
A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen
a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)
b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient
10
11.
L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.3. Condicionants culturals i socials
A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen
a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)
b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient
Una nova forma d'organització política: la polis
Antropocentrisme: l’home és la mesura de totes les coses
Protàgores.
Grècia esdevé el bressol de la filosofia, el pensament
racional: uneix observacio i raó (en escultura es buscara la
mimesi).
La religiositat no com a receptari de creences i rituals sinó
com un sentiment de relació amb la divinitat
La koiné, com la religió, és l’element cohesionador de la
ciutat i del món hel·lènic.
L’ART com a recerca de la bellesa: deixa funció màgica per
esdevenir ser contemplat.
11
12.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
Urbanisme sistemàtic i racional
L’origen rau en:
1. Les colonitzacions: ciutats de nova planta amb traçat
hipodàmic (idea de creuar els carrers en angle recte)
2. La participació dels ciutadan en el govern de la polis:
l’acròpolis, l’àgora.
Hi ha dos models: ex novo (Miet) i el creixement orgànic (Atenes).
Pels grecs, l’edifici no és un organisme aïllat, sinó que té una
projecció exterior com a part que és un conjunt.
12
13.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Arq. grega presenta poc interès per l’espai interior.
Principals edificis: temples, de gran simplicitat però amb
un tractament harmònic (bell i proporcionat a la
mesura de l’home) que els fa model del clasicisme
occidental.
De la part exterior de l’edifici, per a ser
contemplat, com una escultura.
Repetició sistemàtic dels elements: la
columna i l’entaulament, distingint els
difrents ordres.
Importància de les proporcions, el ritme
dels espais plens i buits i la relació entre
les mides del suport i de la superestructura
Ús de refinaments òptics: curvatura de
l’entaulament i de l’estilobat, l’entasi i la
desigualtat dels intercolumnis. 13
14.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres pàgina 55 llibre
L’ordre dòric
L’ordre jònic
L’ordre corinti
Característiques i evolució del temple grec
Lloc per allotjar-hi imatge, no és un lloc destinat pels
fidels, el culte es feia fora.
Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o
naos), un pòrtic i darrera una sala tancada.
Segons el nombre de columnes de la façana els temples
poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.
Si té pòrtic davant i darrera s’anomena anfipròstil.
Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter
(pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una
doble filera de columnes.
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts
laterals del pòrtic: in antis 14
15.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
15
16.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Pòrtic posterior
naos
In antis Amfipròstil i
tetràstil
posterior
Pòrtic
Perípter i hexàstil
Dípter i octàstil 16
17.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Pòrtic posterior
naos
Planta rectangular, amb una sala central
(cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala
In antis Amfipròstil i tancada.
tetràstil
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins
tancar les parts laterals del pòrtic: in antis
posterior
Segons el nombre de columnes de la façana
Pòrtic
els temples poden ser:
tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.
Perípter i hexàstil Si té pòrtic davant i darrera s’anomena
amfipròstil.
Si tot el perímetre està envoltat de columens:
perípter (pseudoperípter si són adossades) i
dípter si és per una doble filera de columnes.
Dípter i octàstil 17
18.
L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Característiques i evolució del teatre
A partir del s. V aC comencen a aparèixer construccions
destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals.
Passem de l’acròpolis a l’agora. Molts dels edificis públics
prenen el model del teatre.
Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere
literari nascut a Grècia.
Parts:
1. l’orquestra: espai circular on es situa el cor.
2. Càvea, graderia: aprofitant el pendent del turó.
3. Escena: edifici tangent a l’orquestra que fa de teló
4. Prosceni: plataforma elevada que hi ha davant de
l’escena i on actuen els actors.
18
19.
TEMA 3 3 . Escultura grega
1. Materials:
• bronze i marbre •Proporció
•Equilibri
2. Tipologies •Simetria
• Relleu: en frisos I timpans •Moviment
• Escultura exempta
• Reflex de l’evolució del cànon de bellesa
• Figura humana
Representació de deus, deeses, herois, heroïnes…
• Policromia
3. Periodes
• Geomètric: S. VIII aC. Figures votives o
religioses.
• Monumental: S. VII aC
• Va ser tota una revolució.
19
20.
TEMA 3 3 . Escultura grega
Arcaic (S. VII-VI aC)
•Figures humanes
masculines KOUROI
•Femenines KORAI
•Models orientals i
egipcis.
•Rigidesa.
•Avançament de les
cames
•Doblegament del
colze
•Frontalitat.
Concepció
esquemàtica
Pàgines 58-59
20
21.
TEMA 3 3 . Escultura grega
Clàssic V-IV aC. Policlet, Miró, Fídies
•Fig. Humana
•Equilibri
•Bellesa
•Idealisme
•Domini de la tècnica
•CONTRAPOSAT
•CORBA PRAXITELIANA
Postclassicisme (IV aC.)
•Sentiments i emocions
21
22.
TEMA 3 3 . Escultura grega
Hel·lenístic S.IV-I aC.
• Síntesi dels perìodes anteriors
•Màxim dinamisme: tensió, expressivitat.
•Trencament amb l’harmonia I equilibri.
•Predomini dels grups escultòrics
22