1
L’ART CLÀSSIC I: GRÈCIA



                          2
L’art clàssic
TEMA 3               L’art clàssic I: Grècia
         1. Introducció
             1.1. Cronologia i marc geogràfic
             1.2. Els antecedents: Egipte, Creta i Micenes
             1.3. Condicionants cultural i socials

         2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
             2.1. Partenó
             2.2. Erectèon
             2.3. Teatre Epidaure
             2.4. Altar de Zeus a Pèrgam
         3. Escultura/Característiques generals
             3.1. Kurós i koré, del període arcaic
             3.2. Discòbol, de Miró
             3.3. Diadúmenos, de Policlet
             3.4. Hermes amb nen Dinís infant, de Praxitel·les
             3.5. Laocoont i els seus fills
             3.6. Guerrers de Riace
L’art clàssic
TEMA 3                          1. Introducció

         1.1. Cronologia i marc geogràfic

                 Del 2600 aC fins al 146 aC

                 * Període Arcaic: fins al segle V aC (del VII al VI aC)

                 * Període Clàssic: segles V al IV aC
                           499 aC comencen les guerres mèdiques – 323 aC mort
                           d’Alexandre el Gran
                 * Període hel·lenístic: del segle IV al segle I aC




                                                                                                4
L’art clàssic
TEMA 3                       1. Introducció

         1.2. Els antecedents: Creta i Micenes




                                                                 5
L’art clàssic
TEMA 3                        1. Introducció

         1.2. Els antecedents: Creta i Micenes

              Creta:

               Brillant civiltzació a l’Edat del Bronze: MINOICA

               2000 – 1500 aC minòic mitjà

               Construcció principal: els palaus

                 Estructura llindada, sostinguda per columnes troncòniques invertides,
                 coronada per un tor, i amb arquitraus molt desenvolupats.
                 Material: pedra, tallada en carreus regulars i fusta pintada
                 Pati central i façanes diferenciades (sensació laberíntica)

               A Cnossos veiem les parets pintades amb colors plans i amb
              motius on s’hi repeteixen dofins i braus.




                                                                                         6
L’art clàssic
  TEMA 3                                1. Introducció

                    1.2. Els antecedents: Creta i Micenes

                                                         Pintures al fresc




Palau de Cronos,
Creta

Segon mil·leni aC


                          Columnes vermelles                                                 7
L’art clàssic
TEMA 3                       1. Introducció

         1.2. Els antecedents: Creta i Micenes

              Micenes:

               1600 – 1100 aC

               Ciutats emurallades amb murs ciclopis i portes monumentals
                i tombes monumentals (societat jerarquitzada).

               Mègaron, antecedents dels temples grecs.




                                                                               8
L’art clàssic
   TEMA 3                                    1. Introducció

                     1.2. Els antecedents: Creta i Micenes


                    • Enormes dimensions
                    • Caràcter guerrer
                    • Murs ciclopis




                Tombes de prínceps: Tholos

Porta dels lleons

Segon mil·leni aC




                                                                              9
L’art clàssic
TEMA 3                          1. Introducció

         1.3. Condicionants culturals i socials

         A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen

             a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)

             b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient




                                                                                       10
L’art clàssic
TEMA 3                                         1. Introducció

         1.3. Condicionants culturals i socials
         A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen
         a)  Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)
         b)  Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient


                  Una nova forma d'organització política: la polis

                  Antropocentrisme: l’home és la mesura de totes les coses
                 Protàgores.


                  Grècia esdevé el bressol de la filosofia, el pensament
                 racional: uneix observacio i raó (en escultura es buscara la
                 mimesi).

                  La religiositat no com a receptari de creences i rituals sinó
                 com un sentiment de relació amb la divinitat

                  La koiné, com la religió, és l’element cohesionador de la
                 ciutat i del món hel·lènic.

                  L’ART com a recerca de la bellesa: deixa funció màgica per
                 esdevenir ser contemplat.
                                                                                    11
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

          Urbanisme sistemàtic i racional

          L’origen rau en:
                  1. Les colonitzacions: ciutats de nova planta amb traçat
                     hipodàmic (idea de creuar els carrers en angle recte)
                  2. La participació dels ciutadan en el govern de la polis:
                     l’acròpolis, l’àgora.

          Hi ha dos models: ex novo (Miet) i el creixement orgànic (Atenes).

          Pels grecs, l’edifici no és un organisme aïllat, sinó que té una
         projecció exterior com a part que és un conjunt.




                                                                                12
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

         El llenguatge arquitectònic: els ordres

          Arq. grega presenta poc interès per l’espai interior.

          Principals edificis: temples, de gran simplicitat però amb
         un tractament harmònic (bell i proporcionat a la
         mesura de l’home) que els fa model del clasicisme
         occidental.
                                    De la part exterior de l’edifici, per a ser
                                   contemplat, com una escultura.

                                    Repetició sistemàtic dels elements: la
                                   columna i l’entaulament, distingint els
                                   difrents ordres.

                                    Importància de les proporcions, el ritme
                                   dels espais plens i buits i la relació entre
                                   les mides del suport i de la superestructura

                                    Ús de refinaments òptics: curvatura de
                                   l’entaulament i de l’estilobat, l’entasi i la
                                   desigualtat dels intercolumnis.                 13
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

         El llenguatge arquitectònic: els ordres pàgina 55 llibre
          L’ordre dòric
          L’ordre jònic
          L’ordre corinti
                  Característiques i evolució del temple grec

                   Lloc per allotjar-hi imatge, no és un lloc destinat pels
                  fidels, el culte es feia fora.

                   Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o
                  naos), un pòrtic i darrera una sala tancada.

                   Segons el nombre de columnes de la façana els temples
                  poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.

                   Si té pòrtic davant i darrera s’anomena anfipròstil.
                   Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter
                  (pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una
                  doble filera de columnes.
                   Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts
                  laterals del pòrtic: in antis                                14
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

         El llenguatge arquitectònic: els ordres




                                                                          15
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

         El llenguatge arquitectònic: els ordres




                                 Pòrtic posterior
           naos



           In antis                           Amfipròstil i
                                              tetràstil
              posterior
              Pòrtic




           Perípter i hexàstil




           Dípter i octàstil                                              16
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

         El llenguatge arquitectònic: els ordres




                                 Pòrtic posterior
           naos
                                                               Planta rectangular, amb una sala central
                                                              (cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala
           In antis                           Amfipròstil i   tancada.
                                              tetràstil
                                                               Quan els murs de la cel·la s’avancen fins
                                                              tancar les parts laterals del pòrtic: in antis
              posterior




                                                               Segons el nombre de columnes de la façana
              Pòrtic




                                                              els          temples           poden          ser:
                                                              tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.

           Perípter i hexàstil                                 Si té pòrtic davant i darrera s’anomena
                                                              amfipròstil.

                                                               Si tot el perímetre està envoltat de columens:
                                                              perípter (pseudoperípter si són adossades) i
                                                              dípter si és per una doble filera de columnes.



           Dípter i octàstil                                                                                  17
L’art clàssic
TEMA 3     2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals

         El llenguatge arquitectònic: els ordres




                    Característiques i evolució del teatre

                     A partir del s. V aC comencen a aparèixer construccions
                    destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals.
                    Passem de l’acròpolis a l’agora. Molts dels edificis públics
                    prenen el model del teatre.

                     Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere
                    literari nascut a Grècia.

                     Parts:
                               1. l’orquestra: espai circular on es situa el cor.
                               2. Càvea, graderia: aprofitant el pendent del turó.
                               3. Escena: edifici tangent a l’orquestra que fa de teló
                               4. Prosceni: plataforma elevada que hi ha davant de
                                            l’escena i on actuen els actors.
                                                                                   18
TEMA 3    3 . Escultura grega



         1. Materials:
             • bronze i marbre                        •Proporció
                                                       •Equilibri
         2. Tipologies                                 •Simetria
             • Relleu: en frisos I timpans            •Moviment

             • Escultura exempta
                • Reflex de l’evolució del cànon de bellesa
                • Figura humana
                        Representació de deus, deeses, herois, heroïnes…
                • Policromia
         3. Periodes
             • Geomètric: S. VIII aC. Figures votives o
               religioses.
             • Monumental: S. VII aC
                •   Va ser tota una revolució.



                                                                            19
TEMA 3      3 . Escultura grega


         Arcaic (S. VII-VI aC)

         •Figures humanes
         masculines KOUROI
         •Femenines KORAI

             •Models orientals i
             egipcis.

             •Rigidesa.
                  •Avançament de les
                  cames
                  •Doblegament del
                  colze

             •Frontalitat.

             Concepció
             esquemàtica
                                       Pàgines 58-59
                                                       20
TEMA 3      3 . Escultura grega

         Clàssic V-IV aC. Policlet, Miró, Fídies

         •Fig. Humana
              •Equilibri
              •Bellesa
              •Idealisme



         •Domini de la tècnica

             •CONTRAPOSAT

             •CORBA PRAXITELIANA



            Postclassicisme (IV aC.)

            •Sentiments i emocions


                                                    21
TEMA 3    3 . Escultura grega


         Hel·lenístic S.IV-I aC.

         • Síntesi dels perìodes anteriors
         •Màxim dinamisme: tensió, expressivitat.
         •Trencament amb l’harmonia I equilibri.
         •Predomini dels grups escultòrics




                                                    22
23

Tema3 grec1 07

  • 1.
  • 2.
  • 3.
    L’art clàssic TEMA 3 L’art clàssic I: Grècia 1. Introducció 1.1. Cronologia i marc geogràfic 1.2. Els antecedents: Egipte, Creta i Micenes 1.3. Condicionants cultural i socials 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals 2.1. Partenó 2.2. Erectèon 2.3. Teatre Epidaure 2.4. Altar de Zeus a Pèrgam 3. Escultura/Característiques generals 3.1. Kurós i koré, del període arcaic 3.2. Discòbol, de Miró 3.3. Diadúmenos, de Policlet 3.4. Hermes amb nen Dinís infant, de Praxitel·les 3.5. Laocoont i els seus fills 3.6. Guerrers de Riace
  • 4.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.1. Cronologia i marc geogràfic Del 2600 aC fins al 146 aC * Període Arcaic: fins al segle V aC (del VII al VI aC) * Període Clàssic: segles V al IV aC 499 aC comencen les guerres mèdiques – 323 aC mort d’Alexandre el Gran * Període hel·lenístic: del segle IV al segle I aC 4
  • 5.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.2. Els antecedents: Creta i Micenes 5
  • 6.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.2. Els antecedents: Creta i Micenes Creta:  Brillant civiltzació a l’Edat del Bronze: MINOICA  2000 – 1500 aC minòic mitjà  Construcció principal: els palaus Estructura llindada, sostinguda per columnes troncòniques invertides, coronada per un tor, i amb arquitraus molt desenvolupats. Material: pedra, tallada en carreus regulars i fusta pintada Pati central i façanes diferenciades (sensació laberíntica)  A Cnossos veiem les parets pintades amb colors plans i amb motius on s’hi repeteixen dofins i braus. 6
  • 7.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.2. Els antecedents: Creta i Micenes Pintures al fresc Palau de Cronos, Creta Segon mil·leni aC Columnes vermelles 7
  • 8.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.2. Els antecedents: Creta i Micenes Micenes:  1600 – 1100 aC  Ciutats emurallades amb murs ciclopis i portes monumentals i tombes monumentals (societat jerarquitzada).  Mègaron, antecedents dels temples grecs. 8
  • 9.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.2. Els antecedents: Creta i Micenes • Enormes dimensions • Caràcter guerrer • Murs ciclopis Tombes de prínceps: Tholos Porta dels lleons Segon mil·leni aC 9
  • 10.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.3. Condicionants culturals i socials A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro) b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient 10
  • 11.
    L’art clàssic TEMA 3 1. Introducció 1.3. Condicionants culturals i socials A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro) b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient  Una nova forma d'organització política: la polis  Antropocentrisme: l’home és la mesura de totes les coses Protàgores.  Grècia esdevé el bressol de la filosofia, el pensament racional: uneix observacio i raó (en escultura es buscara la mimesi).  La religiositat no com a receptari de creences i rituals sinó com un sentiment de relació amb la divinitat  La koiné, com la religió, és l’element cohesionador de la ciutat i del món hel·lènic.  L’ART com a recerca de la bellesa: deixa funció màgica per esdevenir ser contemplat. 11
  • 12.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals  Urbanisme sistemàtic i racional  L’origen rau en: 1. Les colonitzacions: ciutats de nova planta amb traçat hipodàmic (idea de creuar els carrers en angle recte) 2. La participació dels ciutadan en el govern de la polis: l’acròpolis, l’àgora.  Hi ha dos models: ex novo (Miet) i el creixement orgànic (Atenes).  Pels grecs, l’edifici no és un organisme aïllat, sinó que té una projecció exterior com a part que és un conjunt. 12
  • 13.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals El llenguatge arquitectònic: els ordres  Arq. grega presenta poc interès per l’espai interior.  Principals edificis: temples, de gran simplicitat però amb un tractament harmònic (bell i proporcionat a la mesura de l’home) que els fa model del clasicisme occidental.  De la part exterior de l’edifici, per a ser contemplat, com una escultura.  Repetició sistemàtic dels elements: la columna i l’entaulament, distingint els difrents ordres.  Importància de les proporcions, el ritme dels espais plens i buits i la relació entre les mides del suport i de la superestructura  Ús de refinaments òptics: curvatura de l’entaulament i de l’estilobat, l’entasi i la desigualtat dels intercolumnis. 13
  • 14.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals El llenguatge arquitectònic: els ordres pàgina 55 llibre  L’ordre dòric  L’ordre jònic  L’ordre corinti Característiques i evolució del temple grec  Lloc per allotjar-hi imatge, no és un lloc destinat pels fidels, el culte es feia fora.  Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala tancada.  Segons el nombre de columnes de la façana els temples poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.  Si té pòrtic davant i darrera s’anomena anfipròstil.  Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter (pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una doble filera de columnes.  Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts laterals del pòrtic: in antis 14
  • 15.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals El llenguatge arquitectònic: els ordres 15
  • 16.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals El llenguatge arquitectònic: els ordres Pòrtic posterior naos In antis Amfipròstil i tetràstil posterior Pòrtic Perípter i hexàstil Dípter i octàstil 16
  • 17.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals El llenguatge arquitectònic: els ordres Pòrtic posterior naos  Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala In antis Amfipròstil i tancada. tetràstil  Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts laterals del pòrtic: in antis posterior  Segons el nombre de columnes de la façana Pòrtic els temples poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils. Perípter i hexàstil  Si té pòrtic davant i darrera s’anomena amfipròstil.  Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter (pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una doble filera de columnes. Dípter i octàstil 17
  • 18.
    L’art clàssic TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals El llenguatge arquitectònic: els ordres Característiques i evolució del teatre  A partir del s. V aC comencen a aparèixer construccions destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals. Passem de l’acròpolis a l’agora. Molts dels edificis públics prenen el model del teatre.  Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia.  Parts: 1. l’orquestra: espai circular on es situa el cor. 2. Càvea, graderia: aprofitant el pendent del turó. 3. Escena: edifici tangent a l’orquestra que fa de teló 4. Prosceni: plataforma elevada que hi ha davant de l’escena i on actuen els actors. 18
  • 19.
    TEMA 3 3 . Escultura grega 1. Materials: • bronze i marbre •Proporció •Equilibri 2. Tipologies •Simetria • Relleu: en frisos I timpans •Moviment • Escultura exempta • Reflex de l’evolució del cànon de bellesa • Figura humana  Representació de deus, deeses, herois, heroïnes… • Policromia 3. Periodes • Geomètric: S. VIII aC. Figures votives o religioses. • Monumental: S. VII aC • Va ser tota una revolució. 19
  • 20.
    TEMA 3 3 . Escultura grega Arcaic (S. VII-VI aC) •Figures humanes masculines KOUROI •Femenines KORAI •Models orientals i egipcis. •Rigidesa. •Avançament de les cames •Doblegament del colze •Frontalitat. Concepció esquemàtica Pàgines 58-59 20
  • 21.
    TEMA 3 3 . Escultura grega Clàssic V-IV aC. Policlet, Miró, Fídies •Fig. Humana •Equilibri •Bellesa •Idealisme •Domini de la tècnica •CONTRAPOSAT •CORBA PRAXITELIANA Postclassicisme (IV aC.) •Sentiments i emocions 21
  • 22.
    TEMA 3 3 . Escultura grega Hel·lenístic S.IV-I aC. • Síntesi dels perìodes anteriors •Màxim dinamisme: tensió, expressivitat. •Trencament amb l’harmonia I equilibri. •Predomini dels grups escultòrics 22
  • 23.