Aquesta presentació inclou els continguts necessaris per desenvolupar el comentari d'una obra d'art grega en la preparació de les proves a les PAU, segons els criteris d'avaluació aplicats a Catalunya. Nivell: Batxillerat
Amb Roma l'art clàssic grec es reinventa i es difón amb noves formes arreu de la Mediterrània i Europa Occidental. Roma és columna vertebral de la civilització europea. En aquest tema elaborat per Pau Tobar, estudiem les formes i el significat del seu art.Una feina feta per a l'alumnat de 2n de Batxillerat segons el temari de la PAU vigent al País Valencià.
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTEsandroalfaro
EGIPTE. CULTURA, ARQUITECTURA I ART. CULTE AlS MORTS, IMMORTALITAT I RESURRECCIÓ. EL MITE DE ISIS. ESQUEMATIZACIÓ NARRATIVA: LA PINTURA. LA ENCÁUSTICA. IDEALISME I NATURALISME. MOBILIARI I OBJECTES SUNTUARIOS.
MESOPOTÀMIA I PÈRSIA. FETS ARTÍSTICS RELLEVANTS: RESTES ARQUEOLÒGIQUES.
XINA. ESCULTURA EN TERRACOTA. MITE I REALITAT
Aquesta presentació inclou els continguts necessaris per desenvolupar el comentari d'una obra d'art grega en la preparació de les proves a les PAU, segons els criteris d'avaluació aplicats a Catalunya. Nivell: Batxillerat
Amb Roma l'art clàssic grec es reinventa i es difón amb noves formes arreu de la Mediterrània i Europa Occidental. Roma és columna vertebral de la civilització europea. En aquest tema elaborat per Pau Tobar, estudiem les formes i el significat del seu art.Una feina feta per a l'alumnat de 2n de Batxillerat segons el temari de la PAU vigent al País Valencià.
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTEsandroalfaro
EGIPTE. CULTURA, ARQUITECTURA I ART. CULTE AlS MORTS, IMMORTALITAT I RESURRECCIÓ. EL MITE DE ISIS. ESQUEMATIZACIÓ NARRATIVA: LA PINTURA. LA ENCÁUSTICA. IDEALISME I NATURALISME. MOBILIARI I OBJECTES SUNTUARIOS.
MESOPOTÀMIA I PÈRSIA. FETS ARTÍSTICS RELLEVANTS: RESTES ARQUEOLÒGIQUES.
XINA. ESCULTURA EN TERRACOTA. MITE I REALITAT
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació de les principals característiques de l’Art Clàssic Grec i de les tres etapes històriques que podem diferenciar en el desenvolupament de l’antiga civilització grega: Arcaica, Clàssica i Hel•lenística.
En aquesta edició també s’han afegit imatges de les obres de les diferents etapes que entren a les PAU 2020, amb “links” de pàgines i videos que permeten una primera aproximació al coneixement de les mateixes.
NOTA: Part del contingut d'aquesta presentació es presentat en forma d'animació, per poder visualitzar-les , així com per activar els "els links" d'ampliació es recomanable descarregar la presentació.
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
Caracteristiques gerenals de l'art grec, pròpies de l'arquitectura grega i els diferents ordres i l'analisi de les obres com el Partenó, l' Erècteon, el Temple de Atena Nike, el Teatre d' Epidaure i l' Altar de Zeus a Pèrgam
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Descripció de les pautes a seguir per l’ elaboració de les fitxes de l’Art Clàssic que entren a les PAU 2017.
Inclou exemples d’arquitectura i d’escultura: El Temple d’Atenea Niké (421 aC) i el Koúros d’Anavyssos (510 – 500 a.C)
ATENCIÓ: HI HA UNA NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2019. Per descarregar-la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment SlidEshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació de les principals característiques de l’Art Clàssic Grec i de les tres etapes històriques que podem diferenciar en el desenvolupament de l’antiga civilització grega: Arcaica, Clàssica i Hel•lenística.
En aquesta edició també s’han afegit imatges de les obres de les diferents etapes que entren a les PAU 2020, amb “links” de pàgines i videos que permeten una primera aproximació al coneixement de les mateixes.
NOTA: Part del contingut d'aquesta presentació es presentat en forma d'animació, per poder visualitzar-les , així com per activar els "els links" d'ampliació es recomanable descarregar la presentació.
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
Caracteristiques gerenals de l'art grec, pròpies de l'arquitectura grega i els diferents ordres i l'analisi de les obres com el Partenó, l' Erècteon, el Temple de Atena Nike, el Teatre d' Epidaure i l' Altar de Zeus a Pèrgam
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Descripció de les pautes a seguir per l’ elaboració de les fitxes de l’Art Clàssic que entren a les PAU 2017.
Inclou exemples d’arquitectura i d’escultura: El Temple d’Atenea Niké (421 aC) i el Koúros d’Anavyssos (510 – 500 a.C)
ATENCIÓ: HI HA UNA NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2019. Per descarregar-la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment SlidEshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i descripció de l'obra etrusca "El Sarcòfag dels esposos" seguint l'esquema d'anàlisi proposat per l'anàlisi d'una obra escultòrica PAU 2018.
A l'apartat de l'estil, és realitza un resum exhaustiu dels principals trets que caracteritzen l'arquitectura, l'escultura i la pintura etrusca. .
La presentació també inclou un conjunt d'enllaços actualitzats de pàgines web, vídeos i altres presentacions que permeten ampliar la informació sobre l'art etrusc en general, i d'aquesta obra en particular.
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA PAU 2018 al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
La civilització grega és bressol de la cultura europea i moltes de les formes del seu art es troben a la base de creacions posteriors perquè al llarg de la història, sempre hem mirat amb admiració el que va ser l'antiga Grècia.
Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar, durant el curs 2014/15.
3. L’art clàssic
TEMA 3 L’art clàssic I: Grècia
1. Introducció
1.1. Cronologia i marc geogràfic
1.2. Els antecedents: Egipte, Creta i Micenes
1.3. Condicionants cultural i socials
2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
2.1. Partenó
2.2. Erectèon
2.3. Teatre Epidaure
2.4. Altar de Zeus a Pèrgam
3. Escultura/Característiques generals
3.1. Kurós i koré, del període arcaic
3.2. Discòbol, de Miró
3.3. Diadúmenos, de Policlet
3.4. Hermes amb nen Dinís infant, de Praxitel·les
3.5. Laocoont i els seus fills
3.6. Guerrers de Riace
4. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.1. Cronologia i marc geogràfic
Del 2600 aC fins al 146 aC
* Període Arcaic: fins al segle V aC (del VII al VI aC)
* Període Clàssic: segles V al IV aC
499 aC comencen les guerres mèdiques – 323 aC mort
d’Alexandre el Gran
* Període hel·lenístic: del segle IV al segle I aC
4
6. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Creta:
Brillant civiltzació a l’Edat del Bronze: MINOICA
2000 – 1500 aC minòic mitjà
Construcció principal: els palaus
Estructura llindada, sostinguda per columnes troncòniques invertides,
coronada per un tor, i amb arquitraus molt desenvolupats.
Material: pedra, tallada en carreus regulars i fusta pintada
Pati central i façanes diferenciades (sensació laberíntica)
A Cnossos veiem les parets pintades amb colors plans i amb
motius on s’hi repeteixen dofins i braus.
6
7. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Pintures al fresc
Palau de Cronos,
Creta
Segon mil·leni aC
Columnes vermelles 7
8. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Micenes:
1600 – 1100 aC
Ciutats emurallades amb murs ciclopis i portes monumentals
i tombes monumentals (societat jerarquitzada).
Mègaron, antecedents dels temples grecs.
8
9. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
• Enormes dimensions
• Caràcter guerrer
• Murs ciclopis
Tombes de prínceps: Tholos
Porta dels lleons
Segon mil·leni aC
9
10. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.3. Condicionants culturals i socials
A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen
a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)
b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient
10
11. L’art clàssic
TEMA 3 1. Introducció
1.3. Condicionants culturals i socials
A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen
a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)
b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient
Una nova forma d'organització política: la polis
Antropocentrisme: l’home és la mesura de totes les coses
Protàgores.
Grècia esdevé el bressol de la filosofia, el pensament
racional: uneix observacio i raó (en escultura es buscara la
mimesi).
La religiositat no com a receptari de creences i rituals sinó
com un sentiment de relació amb la divinitat
La koiné, com la religió, és l’element cohesionador de la
ciutat i del món hel·lènic.
L’ART com a recerca de la bellesa: deixa funció màgica per
esdevenir ser contemplat.
11
12. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
Urbanisme sistemàtic i racional
L’origen rau en:
1. Les colonitzacions: ciutats de nova planta amb traçat
hipodàmic (idea de creuar els carrers en angle recte)
2. La participació dels ciutadan en el govern de la polis:
l’acròpolis, l’àgora.
Hi ha dos models: ex novo (Miet) i el creixement orgànic (Atenes).
Pels grecs, l’edifici no és un organisme aïllat, sinó que té una
projecció exterior com a part que és un conjunt.
12
13. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Arq. grega presenta poc interès per l’espai interior.
Principals edificis: temples, de gran simplicitat però amb
un tractament harmònic (bell i proporcionat a la
mesura de l’home) que els fa model del clasicisme
occidental.
De la part exterior de l’edifici, per a ser
contemplat, com una escultura.
Repetició sistemàtic dels elements: la
columna i l’entaulament, distingint els
difrents ordres.
Importància de les proporcions, el ritme
dels espais plens i buits i la relació entre
les mides del suport i de la superestructura
Ús de refinaments òptics: curvatura de
l’entaulament i de l’estilobat, l’entasi i la
desigualtat dels intercolumnis. 13
14. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres pàgina 55 llibre
L’ordre dòric
L’ordre jònic
L’ordre corinti
Característiques i evolució del temple grec
Lloc per allotjar-hi imatge, no és un lloc destinat pels
fidels, el culte es feia fora.
Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o
naos), un pòrtic i darrera una sala tancada.
Segons el nombre de columnes de la façana els temples
poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.
Si té pòrtic davant i darrera s’anomena anfipròstil.
Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter
(pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una
doble filera de columnes.
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts
laterals del pòrtic: in antis 14
15. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
15
16. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Pòrtic posterior
naos
In antis Amfipròstil i
tetràstil
posterior
Pòrtic
Perípter i hexàstil
Dípter i octàstil 16
17. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Pòrtic posterior
naos
Planta rectangular, amb una sala central
(cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala
In antis Amfipròstil i tancada.
tetràstil
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins
tancar les parts laterals del pòrtic: in antis
posterior
Segons el nombre de columnes de la façana
Pòrtic
els temples poden ser:
tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.
Perípter i hexàstil Si té pòrtic davant i darrera s’anomena
amfipròstil.
Si tot el perímetre està envoltat de columens:
perípter (pseudoperípter si són adossades) i
dípter si és per una doble filera de columnes.
Dípter i octàstil 17
18. L’art clàssic
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Característiques i evolució del teatre
A partir del s. V aC comencen a aparèixer construccions
destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals.
Passem de l’acròpolis a l’agora. Molts dels edificis públics
prenen el model del teatre.
Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere
literari nascut a Grècia.
Parts:
1. l’orquestra: espai circular on es situa el cor.
2. Càvea, graderia: aprofitant el pendent del turó.
3. Escena: edifici tangent a l’orquestra que fa de teló
4. Prosceni: plataforma elevada que hi ha davant de
l’escena i on actuen els actors.
18
19. TEMA 3 3 . Escultura grega
1. Materials:
• bronze i marbre •Proporció
•Equilibri
2. Tipologies •Simetria
• Relleu: en frisos I timpans •Moviment
• Escultura exempta
• Reflex de l’evolució del cànon de bellesa
• Figura humana
Representació de deus, deeses, herois, heroïnes…
• Policromia
3. Periodes
• Geomètric: S. VIII aC. Figures votives o
religioses.
• Monumental: S. VII aC
• Va ser tota una revolució.
19
20. TEMA 3 3 . Escultura grega
Arcaic (S. VII-VI aC)
•Figures humanes
masculines KOUROI
•Femenines KORAI
•Models orientals i
egipcis.
•Rigidesa.
•Avançament de les
cames
•Doblegament del
colze
•Frontalitat.
Concepció
esquemàtica
Pàgines 58-59
20
21. TEMA 3 3 . Escultura grega
Clàssic V-IV aC. Policlet, Miró, Fídies
•Fig. Humana
•Equilibri
•Bellesa
•Idealisme
•Domini de la tècnica
•CONTRAPOSAT
•CORBA PRAXITELIANA
Postclassicisme (IV aC.)
•Sentiments i emocions
21
22. TEMA 3 3 . Escultura grega
Hel·lenístic S.IV-I aC.
• Síntesi dels perìodes anteriors
•Màxim dinamisme: tensió, expressivitat.
•Trencament amb l’harmonia I equilibri.
•Predomini dels grups escultòrics
22