l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx

UNITAT 7
L’ABSOLUTISME A
EUROPA, ESPANYA I
A CATALUNYA
Salvador Vila Esteve
Geografia i Història
3r d’ESO

UNITAT 7.- L’ABSOLUTISME A
EUROPA, ESPANYA I A CATALUNYA.
1. Creació dels Estats a l’Edat Moderna: l’Absolutisme.
2. Creació d’Espanya
3. Creació i crisi de l’Imperi espanyol
4. Conflictes entre Catalunya i Espanya

Canvis socials: l’ascens de la burgesia.
Noblesa i clero perden poder respecte als reis, però continua sent privilegiats i rics
Els camperols continuen sent la gran majoria de la població, no privilegiats que
suporten males condicions de vida, però en Europa occidental milloren les seves
condicions quan aconsegueixen acabar amb la servitud (ja no hi ha serfs)
L’ascens de la burgesia: la burgesia que es dedica al comerç i a la banca fa grans fortunes amb
el capitalisme comercial, ja que el comerç es permet acumular cada vegada més riqueses i, amb
elles, més poder per influir en els reis (els diners com a nova forma de riquesa front a les terres)

Les monarquies autoritàries.
Al segle XV neixen els estats moderns, en què el rei reforça el seu poder sobre
la noblesa i els parlaments, construint les anomenades monarquies autoritàries
Per a aconseguir això, els reis creen exèrcits permanents al seu servei,
limiten el poder dels municipis i parlaments (el rei els controla), unifiquen
territoris, milloren l’administració i la hisenda (burocràcia) i creen la
diplomàcia (ambaixadors) per a relacionar-se millor amb la resta de països
Exemples: Isabel I la Catòlica (Castella), Francesc I (França) i Enric VIII (Anglaterra)

Activitats CREIXEMENT I CANVIS AL SEGLE XV.
1.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:
a) Tipus, caràcter i territori representat.
b) Tema.
c) Quines espècies portaven a Europa? Des d’on venia cadascuna? Per què eren tan importants?
d) Descriu, seguint el mapa, la ruta que feien les espècies des d’Orient fins Europa.
e) Explica quins factors, a més del comerç, van propiciar el creixement econòmic del segle XV.
f) Quina classe social va ser la més beneficiada pel creixement econòmic? Per què?
2.- Què és una monarquia autoritària? Amb quins mecanisme van construir els reis aquest tipus de
monarquies al segle XV? Posa tres exemples de monarques autoritaris.

1. Creació dels Estats a Europa: l’Absolutisme
1. La crisi del segle XVII.
2. L’Europa de
l’absolutisme.
3. La revolució cientítica

1.1.- LA CRISI DEL SEGLE XVII.
1. Demografia.
2. Agricultura.
3. Comerç.
4. Manufactures.

1.1.1- Demografia.
L’alta mortalitat per la fam (males collites), les guerres i
les epidèmies de pesta provoca que la població s’estanque

1.1.2.- Agricultura.
L’agricultura és poc productiva i amb males collites
constants que provoquen augment de preus, fam i morts
Però als Països Baixos i Anglaterra comença una revolucióagrícola
que fa créixer la seua economia en augmentar la producció i la
productivitat: selecció de llavors, rotació quadriennal,...

1.1.3.- Comerç.
Mentre el comerç mediterrani entra en crisi, creix el comerç a l’Atlàntic i els Països Baixos
i Anglaterra dominen el comerç amb les Índies amb les noves companyiescomercials
S’apliquen polítiques mercantilistes: creuen que la riquesa és fixa i es basa en la quantitat d’or
i plata que té el país → potencien la indústria i el comerç (i la guerra) per a aconseguir-ne més

1.1.4.- Manufactures.
Per a escapar del control dels gremis es creen les manufactures i la indústria a domicili
Les manufactures eren grans locals on una gran
quantitats d’artesans treballaven fent un producte

1.1.4.- Manufactures.
En la indústria a domicili l’empresari deixava en les cases dels
camperols les matèries primeres i les ferramentes i passava després
a recollir el producte acabat, pagant-los per cada peça feta
Tant les manufactures com la indústria a domicili separen al burgès (propietari del negoci)
dels treballadors, que sols cobren un salari pel seu treball, posant les bases del capitalisme

Activitats LA CRISI DEL SEGLE XVII.
a) Classificació (tipus, caràcter i territori representat).
b) Tema.
c) Quins són els principals ports d’Europa? En quin mar o oceà es situen la majoria d’ells? Per què?
d) Descriu per on van les rutes comercials marítimes més importants.
e) Quines zones són les de major producció tèxtil i metal·lúrgica?
f) Per què potencien els estats el comerç i la indústria?
g) Explica les noves formes de producció de manufactures que sorgeixen.

1.2.- L’EUROPA DE L’ABSOLUTISME.
1
. Canvi en l’hegemonia.
2. La monarquia absoluta.
3. Els inicis dels parlamentarisme.

1.2.1.- Canvi en l’hegemonia.
La Guerra dels Trenta Anys marca la fi de l’hegemonia dels Àustries (monarquia
hispànica i Imperi) a Europa, passant a ser França la principal potència

1.2.2.- La monarquia absoluta.
En molts països s’instauren monarquies absolutes: el rei té tots els poders i
l’origen d’aquest poder és diví (perquè “Déu ho vol”), governant al marge dels
parlaments i ajudat pels seus ministres, consellers, secretaris i funcionaris
El principal exemple de monarca absolut és Lluís XIV de França
(el “rei Sol”), però hi ha reis absoluts a quasi tota Europa
La Europa del
rey Sol
(Artehistoria)

1.2.3.- Els inicis del parlamentarisme.
Anomenem parlamentarisme al sistema polític en què el rei no
té tot el poder, sinó que cedeix una part d’ell al parlament
AAnglaterra, després de dues revolucions, el rei Guillemd’Orange
accepta la Declaració de Drets: els ciutadans tenen drets i el rei sols
pot aprovar lleis i impostos si el parlament vota a favor
A Holanda tenen una república parlamentàriadesprés
d’independitzar-se de la monarquia hispànica

Activitats L’EUROPA DE L’ABSOLUTISME.
1.- A partir dels textos de baix i els teus coneixements, respon:
a) Classificació de cada text (font, caràcter, d’on s’ha tret, autor i data).
b) Tema conjunt als dos documents.
c)Segons el primer document, d’on li ve el poder als reis? Quin poder tenen? Què pessaris si no hi
haguera reis?
d) Amb quin sistema polític relacionaries aquest primer text? Explica el que sàpigues sobre ell.
e)Què critica el segon text? Amb quins arguments? Qui hauria de tindre el poder legislatiu? Per
què?
f) Amb quin sistema polític relacionaries aquest segon text? Explica el que sàpigues sobre ell.
És evident que la monarquia absoluta, que algunes persones consideren com l’únic govern possible, en realitatés
incompatible amb la societat i no es pot considerar una forma de poderlegítim.
Com el príncep absolut reuneix els poders legislatiu i executiu sense participació de ningú, no hi ha cap jutge capaç de
decidir de manera imparcial.
El poder legislatiu no pot ser absolut i arbitrari, el legislador no pot sobrepassar el poder que la societat li atorga i ha de
legislar segons les lleis establertes i promulgades i aquestes lleis han de ser idèntiques per al ric i per al pobre. Tampoc
pot recaptar impostos sense el consentiment dels representants delpoble.
JOHN LOCKE: Dos tractats sobre el govern civil, 1690.

1.3.- LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA.
Naix una ciència moderna que ja no basa els seus coneixements en la
religió, sinó en la raó i l’experimentació: l’empirisme defensa
l’experimentació i el raonament hipotètico-deductiu (mètode científic)
El seu precedent és l’Humanisme del segle XVI i Nicolau Copèrnic,
qui afirma la seua teoria heliocèntrica front al geocentrisme anterior
ELMÈTODE
CIENTÍFIC

Principals
aportacions
Galileo Galilei “demostra” la teoria heliocèntrica
René Descartes afirma la raó com a base per a comprendre
el món a partir de dubtar de tot (dubte metòdic)
Isaac Newton enuncia la llei de la gravitació
universal a partir de l’observació i la raó

Es creen les primeres acadèmies científiques per a
impulsar i divulgar els coneixements científics

Activitats LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA.
1.- En què es basa la ciència moderna? Explica el mètodecientífic.
2.- Indica quines van ser les principals aportacions de Copèrnic, Galileu, Descartes iNewton.
3.- Què eren les acadèmies científiques?

2.- CREACIÓ D’ESPANYA.
1. Unió dinàstica i expansió territorial.
2. Política exterior.
3. Monarquia autoritària.
4. Uniformitat religiosa.

2.1.- Unió dinàstica i expansió territorial.
El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó suposarà la
unió dinàstica de les dues corones a la mort dels dos: tindran el
mateix rei, però cada regne manté les seves lleis i institucions

2.1.- Unió dinàstica i expansió territorial.
Els Reis Catòlics conqueriran el regne nassarita de Granada (1492) i el regne
de Navarra (1515), així com les Canàries, ciutats del nord d’Àfrica iAmèrica
JUAN DE BORGONA: Presa d’Orà pel cardenal Cisneros

2.2.- Política exterior.
Té com a objectiu lluitar contra França (victòria en la guerra per Nàpols) i aïllar-la
GONZALO
FERNÁNDEZ DE
CÓRDOBA (EL
GRAN CAPITÁN)

2.2.- Política exterior.
Casen a les seves filles amb els monarques d’Anglaterra, el Sacre
Imperi i Portugal, mirant d’aïllar França i annexionar-se Portugal

2.3.- Monarquia autoritària.
Imposen el seu poder en tots els territoris i a tots els grups socials
Anomenen un virrei en cada regne per a governar en el seu nom i imposar-se a la noblesa i al
clero
Isabel imposa el seu poder a Castella front a la noblesa (monarquia autoritària), mentre Ferran
haurà de continuar pactant amb les diferents corts d’Aragó, Catalunya i València(pactisme)
SANTA
HERMANDAD

2.4.- Uniformitat religiosa.
Busquen que tots els habitants dels seus regnes siguen catòlics
En 1492 expulsen a tots els jueus que no volen convertir-se al cristianisme (conversos)
Van eixir de les terres on havien nascut, joves i grans,
vells i infants, a peu, a cavall d’asses i d’altres bèsties,
i en carros, i van continuar el viatge, cadascú cap al
port on havia d’anar, i anaven pels camins i pels
camps, (...) els uns queien, d’altres s’alçaven, uns
altres es morien, en naixien d’altres, alguns
emmalaltien (...). I els convidaven a batejar-se i
alguns, per por, es convertien i es quedaven, però molt
pocs, i els rabins els anaven encoratjant i feien que les
dones i els joves cantaren i tocaren el pandero per a
fer alegrar a la gent, i així van sortir de Castella.
A. BERNÁLDEZ: Historia de los Reyes Católicos
(1498-1513).

2.4.- Uniformitat religiosa.
Creen el Tribunal de la Inquisició per a perseguir els “delictes contra lafe”
Propicien baptismes forçats de musulmans per a fer-los cristians (moriscos)
a la força, cosa que provocarà revoltes per part de la població musulmana
CARTADE CORNÈLIA BORORQUIAASON
PARE DES DE LA PRESÓ DEL SANT OFICI
DE LA INQUISICIÓ.
Si estiguera en una presó civil, aleshores podríeu
com a mínim vindre a veure’m, sanglotar, sospirar
al meu costat,... però ací no es permet entrar ànima
nascuda, com si els nostres crims vertaders o
suposats foren de més conseqüències que els d’un
lladre, els d’un assassí, els d’un bandoler,...
Benaurats, oh, vosaltres presos de les presons
públiques!... que sabeu qui us acusa, que us permet
la defensa.
ANÒNIM: Cornèlia Bororquia o La víctima de la
Inquisició (finals del segle XVIII)
Auto de fe
(Artehistoria)
TOMÁS DE TORQUEMADA

Activitats LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS.
b) Tema.
c) Quan i com es produeix la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó?
d) Quins territoris conquisten i quan els Reis Catòlics?
e) Quin objectiu tenia la seva política exterior? Quins instruments utilitzaren?
f) Per què diem que Isabel la Catòlic imposa una monarquia autoritària a Castella?

Activitats LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS.
2.- A partir del text de baix i els teus coneixements, respon:
a) Classificació (font, caràcter, d’on s’ha tret, autors i informació sobre elles, data).
b) Tema.
c) Què ordena l’edicte? Per què? Què havien intentat fer abans?
d) Què era la Inquisició que apareix al text?
e) Per què feien això? Què van fer amb la població musulmana?

3. Creació i crisi de l’Imperi espanyol
1
. L’imperi universal de Carles V (1516-56).
2
. L’imperi hispànic de Felip II (1556-98).
3
. Economia i societat a l’imperi dels Àustries.
4. Els Àustries del segle XVII.

3.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1516-56).
1. Els territoris.
2. Els problemes interns.
3. Els conflictes externs.

3.1.1.- Els territoris.
Carles I d’Espanya i V d’Alemanya hereta Castella (amb Amèrica), Navarra ila
Corona d’Aragó (amb els territoris italians) de la seva mare i els Països Baixos,
Luxemburg i el Franc Comtat del seu pare , formant un enorme imperi al qual afegirà
el títol d’emperador del Sacre Imperi amb Àustria i el sud d’Alemanya i Milà
(conquesta)
Europa en
tiempos de
Carlos V
(Artehistoria)

3.1.2.- Els problemes interns.
Quan arriba a Castella no coneix ni la llengua ni els problemes dels
regnes hispànics i, a més, convoca Corts per a demanar diners per a
aconseguir ser emperador, cosa que provoca malestar entre la població
La revolta de les Comunitats a Castella (1520-21): primer a les ciutats i després per
tota Castella, els comuners es revolten contra el rei i demanen la fi dels privilegis dels
senyors → l’exèrcit acaba amb la revolta i els principals líders comuners són
executats
A. Gilbert
(1860):
Execució
dels
comuners
Ara torna a Espanya la glòria d’Espanya que anys passats va estar dormida. Diuen
els que van escriure en honor a ella, que quan les altres nacions enviaven tributs a
Roma, Espanya enviava emperadors: envia a Trajà, Adrià i Teodosi. I ara ve el
Sacre Imperi a buscar l’emperador a Espanya, i el nostre rei d’Espanya és fet, per
la gràcia de Déu, rei dels romans i emperador del món.
Discurs del bisbe de Badajoz a les Corts de Santiago (1520).
Historia de los
comuneros
Que, d’acord amb les lleis i les ordenances del regne i amb els antics costums, Sa Majestat
no acorde ni ofici, ni benefici, ni comandament, ni pensió, ni càrrega als estrangers, sinó
només als castellans nascuts i residents al regne.
Que les ciutats que disposen de dret de vot a les Corts tinguin la possibilitat de reunir-se
cada vegada que ho vulguin i com a mínim una vegada l’any.
Que de cap manera es pague als estrangers cap suma en els seus regnes. Que Sa Majestat
comence per atribuir les càrregues i les pensions dels seus regnes als castellans abans
d’utilitzar-les amb qualsevol altra finalitat.
Prohibir l’exportació de llana reporta avantatges enormes als habitants d’aquests regnes. Si
no s’exporta la llana, es fabricarà roba a les pròpies localitats
Peticions dels comuners de Burgos (1520).

3.1.2.- Els problemes interns.
Les Germanies de València i Mallorca (1521-23): artesans i camperols es revolten
contra els abusos dels senyors i bategen a la força als musulmans → el rei s’alia
amb la noblesa i acaba amb la revolta, executa als seus dirigents i imposa fortes
multes que enfonsaran en una crisi molt greu al regne de València
Els agermanats davant d’Adrià d’Utrecht Marcelino Unceta:
Pau de les Germanies.
Germana de Foix.
Virreina de València
posterior a les
Germanies.

3.1.3.- Els conflictes externs.
Guerra amb França pels territoris italians: conquesta de Milà
Batalla de
Pavia (1525)
Castell de Benissanó,
on va estar presoner
Francesc I
Saqueig de
Roma (1527)

3. 1.3.- Els conflictes externs.
Guerres contra els turcs que amenaçaven Àustria i el Mediterrani (pirates): ocupació de Tunis
SOLIMÀ ELMAGNÍFIC
BARBAROSSA
DRAGUT
CarlesV
conquesta
Tunisia

3.1.3.- Els conflictes externs.
Guerra contra els prínceps protestants alemanys (guerres de religió): acaben amb
la pau d’Augsburg, segons la qual cada regió tindrà la religió del seu príncep
LUCAS
CRANACH:
Martí Luter.
TIZIANO: Carles V a la batalla de Muhlberg.

Activitats L’IMERI UNIVERSAL DE
CARLES V (1516-56).
b) Tema.
c) Indica quins territoris dels que apareixen al mapa hereta Carles V i de qui hereta cadascun d’ells.
d) Quins territoris conquesta Carles V? Contra qui?
e) Quins altres territoris que no apareixen al mapa també formen part de l’imperi de Carles V?

Activitats L’IMERI UNIVERSAL DE
CARLES V (1516-56).
2.- A partir del text de baix i els teus coneixements, respon:
a) Classificació (font, caràcter, d’on s’ha tret, autors i informació sobre ells, destinatari, data).
b) Tema.
c) Resumeix amb les teves paraules les quatre peticions dels comuners.
d) Per què hi havia malestar entre els habitants de Castella i la Corona d’Aragó?
e) En què va consistir la revolta de les Comunitats?
f) Quina altra revolta interna va patir Carles V? Explica-la.
Que, d’acord amb les lleis i les ordenances del regne i amb els antics costums, Sa Majestat
no acorde ni ofici, ni benefici, ni comandament, ni pensió, ni càrrega als estrangers, sinó
només als castellans nascuts i residents al regne.
Que les ciutats que disposen de dret de vot a les Corts tinguin la possibilitat de reunir-se
cada vegada que ho vulguin i com a mínim una vegada l’any.
Que de cap manera es pague als estrangers cap suma en els seus regnes. Que Sa Majestat
comence per atribuir les càrregues i les pensions dels seus regnes als castellans abans
d’utilitzar-les amb qualsevol altra finalitat.
Prohibir l’exportació de llana reporta avantatges enormes als habitants d’aquests regnes. Si
no s’exporta la llana, es fabricarà roba a les pròpieslocalitats
Peticions dels comuners de Burgos (1520).

3.2.- L’IMPERI HISPÀNIC DE FELIP II (1556-98).
Quan Carles V abdica el succeeix el seu fill Felip II, que hereta tots els
territoris del seu pare excepte el Sacre Imperi i el títol d’emperador,
però ell afegirà més tard Portugal (i les seves colònies)

Posa la capital a Madrid, des d’on governarà (centralització),
construint-se prop d’ella el palau d’El Escorial

Augmenta el poder del rei: no convoca pràcticament a les Corts, el rei
pren les decisions personalment assessorat pels consells i s’envolta de
funcionaris que fan complir les seves ordres (especialment a Castella)

Imposa als seus regnes la Contrareforma catòlica: prohibeix importar llibres estrangers,
potencia la Inquisició contra jueus conversos i moriscos i persegueix als moriscos de Granada
prohibint-los la seva llengua, els vestits i els costums → els moriscos de las Alpujarras
(Granada) es revolten, però l’exèrcit acaba amb la revolta i els dispersa per tota la península
El nombre de moros que s’han revoltat en
Granada s’ha multiplicat i han cremat esglésies,
han assassinat sacerdots i cristians vells. La causa
és que els han segut retirats alguns beneficis que
fins al dia de hui els eren concedits, és a dir: la
llengua i la indumentària morisques, llavar-se en
determinats banys, fer diversos tipus de danses,
fetes i rituals propis de la llei de Mahoma; coses
que Sa Majestat ha decidit prohibir-les ja que si
bé estan batejats, en quant a la fe són més moros
encara que aquells que viuen a l’Àfrica.
Carta del Nunci Apostòlic sobre la insurrecció
morisca de Las Alpujarras (1568).

Guerres
exteriors (I)
Vencen França a la batalla de San Quintín
Junt al Papat i Venècia, derroten els turcs en la batalla de Lepant (1571)
Batalla de
Lepanto
(Artehistoria)

Guerres
exteriors (II)
Envia contra Anglaterra a l’Armada Invencible, una gran
flota que és destruïda per holandesos i anglesos (1588)
Ha de fer front a la revolta dels Països Baixos contra els impostos
i la imposició del catolicisme (zones protestants) → l’enviament
de l’exèrcit costarà molts diners i molts anys de lluita que
acabaran amb la pèrdua del nord dels Països Baixos (Holanda)

Activitats L’IMPERI HISPÀNIC DE FELIP II (1556-98).
a) Classifica el mapa (tipus, caràcter i territori representat).
b) Tema.
c)Quins territoris del mapa va heretar Ferran del seu germà Carles V? Quins territoris formaven
part de l’imperi de Felip II en Europa? Quins altres territoris que no apareixen al mapa tenia al
món?
d) Descriu la ruta de la Gran Armada o Armada Invencible i digues què li va passar.
e) Amb cercles apareixen marcats la resta de problemes exteriors de Felip II: indica quins són i
explica’ls.
f)Explica què va fer políticament Felip II en els regnes de la monarquia hispànica i quins
problemes interns va tenir.

ECONOMIA I SOCIETAT A L’IMPERI DELS ÀUSTRIES.
El segle XVI.
El segle XVII.
Port de Sevilla (segle XVI)
Plaça Major de Madrid (1623)

El segle XVI: economia.
Arriben grans quantitats d’or i plata d’Amèrica i els preus pugen molt (revolució dels preus)
L’agricultura és l’activitat més important, però creixen més
l’artesania i, sobretot, el comerç amb Europa iAmèrica

El segle XVI: demografia.
La població augmenta molt (de 5 a 8 milions), especialment a Castella
La majoria viu en pobles i hi ha poques ciutats importants
Población y
economía en los
siglos XVI y XVII

El segle XVI: societat.
Els privilegiats (noblesa i clero) continuen sent els més rics i poderosos
La burgesia comercial i artesanal era important a les ciutats
La majoria de la població eren camperols sotmesos a tot tipus d’impostos i obligacions
Marginaven i perseguien als jueus conversos i moriscos

El segle XVII: economia.
Crisi econòmica molt greu: males collites, fam, guerres, despoblament, augment d’impostos,...
La gent compra menys i l’artesania i el comerç també cauen
La Corona gasta molt i ingressa menys: no pot pagar i es declara en fallida
La riquesa ha fet camí i en fa en l’aire, en papers i en contractes, censos i lletres de canvi,
en la moneda, en l’argent i en l’or, no en béns que donen fruit i atrauen cap a ells, com a
més dignes, les riqueses foranes i sostenen les de dins.
Un home que treballa s’ha de mantindre, pagar al senyor del domini, pagar les rendes, els
delmes al clero, els censos reials,... A causa dels impostos (censos) el llaurador es perd, el
noble es corromp, el cavaller es desanima, el gran s’humilia i el regne sofreix.
Martín G. de Cellórigo: Memorial (1600).

El segle XVII: demografia.
La població disminueix molt per la crisi econòmica, la fam, l’emigració cap a Amèrica,les
pestes i epidèmies i l’expulsió dels moriscos, que afecta especialment al regne de València

El segle XVII: societat.
Els pobres són els més afectats per la crisi i molts camperols moren de fam
Els artesans i comerciants s’empobreixen per la crisi i l’augment dels impostos
La noblesa, que viu de les rendes i el treball dels camperols, és la que millor viu
La vida en el
siglo de Oro
(Artehistoria)

Activitats ECONOMIA I SOCIETAT A L’IMPERI DELS ÀUSTRIES.
1.-Apartir dels documents i dels teus coneixements, respon:
a) Classificació: tipus i caràcter de cada document.
b) Tema de cada document.
c)Descriu les quatres fases de l’arribada d’or i plata d’Amèrica que podem trobar en el primer document (amb un
mínim de quatre línies i utilitzant les xifres).
d) Descriu l’evolució dels preus en el primer document.
e) Quina relació hi ha entre l’arribada d’or i plata i l’evolució dels preus? Perquè?
f) Quina activitat econòmica era la més important al segle XVI? Quines creixen més?
g) Què li passa a l’economia en el segle XVII?
h) Quin territori tenia més habitants? Quants? Quin el segueix? Amb quants? Quins tenen menys habitants?
i) Explica la demografia dels segles XVI i XVII.

Activitats ECONOMIA I SOCIETAT A L’IMPERI DELS ÀUSTRIES.
2.- Completa al teu quadern i en gran el quadre-resumsegüent:
SEGLE XVI SEGLE XVII
ECONOMIA
DEMOGRAFIA
SOCIETAT

4.- ELS ÀUSTRIES DEL SEGLE XVII.
Durant el segle XVII els reis deixen el govern en mans dels seus privats o “validos”
DUC DE LERMA
COMTE-DUC D’OLIVARES
NITHARD

4.- ELS ÀUSTRIES DEL SEGLE XVII: FELIP III (1598-1621).
Deixa el govern en mans del seu privat: el valencià Duc de Lerma
Intenta evitar les guerres i signar paus per reduir les despeses
Decreta l’expulsió dels moriscos, que suposa un colp molt
greu al regne de València (perd un terç de la seva població)
Resumen La
Expulsión de
los moriscos
HABITANTS MORISCOS
EXPULSATS
%
Castella i Extremadura 2 850 000 44 625 1,56
Andalusia 1 067 000 31 965 2,99
Múrcia 115 000 13 552 11,78
TOTAL REGNE DE CASTELLA 5 598 000 90 142 1,61
Aragó 322 000 60 818 18,85
Catalunya 364 000 3 716 1,02
València 435 000 117 464 26,77
TOTAL CORONAD’ARAGÓ 1 121 000 181 998 16,23
TOTAL 6 719000 272 140 4,05

4.- ELS ÀUSTRIES DEL SEGLE XVII: FELIP IV (1621-65).
Té com a privat al comte-duc d’Olivares
Entra en la guerra dels Trenta Anys junt a Àustria i contra els príncepsprotestants
alemanys, França, Anglaterra, Suècia, Dinamarca i el nord dels PaïsosBaixos

A la pau de Westfàlia (1648), Felip IV accepta la derrota i perd el norddels
Països Baixos (Holanda) → comença la decadència de la monarquia hispànica
La guerra continua contra França fins la pau dels Pirineus
(1659): cedeix a França el Rosselló i la Cerdanya
Pau dels Pirineus (1659)
L’últim terç a Rocroi (1643)

En l’interior, en 1640 es revolten Andalusia, Portugal i Catalunya per l’augment dels
impostos: a Andalusia la revolta és sufocada, Portugal aconsegueix la independència iCata-
lunya passa a ser francesa durant dotze anys, però finalment torna a la monarquia hispànica
Proclamació de Joan IV com a rei de Portugal
(1640)
Crisis de la
dècada
1640-50
Corpus de Sang (1640)

4.- ELS ÀUSTRIES DEL SEGLE XVII: CARLES II (1665-1700).
A la decadència es sumen la crisi econòmica, la incapacitat del rei i la corrupció delsprivats
La seva mort sense descendència provoca una guerra entre els partidaris de Felip de Borbó i
els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria (guerra de Successió), amb el triomf de Felip V

Activitats ELS ÀUSTRIES DEL SEGLE XVII.
1.-A partir dels mapes i els teus coneixements respon:
a) Classificació de cadascun dels mapes (tipus, caràcter iterritori).
b) Tema conjunt als dos mapes.
c)Segons el primer mapa, quins territoris van protagonitzar moviments independentistes o secessionistes en 1640?
Com van acabar? En quins altres llocs van haver revoltes oconspiracions?
d) Quina guerra representa el segon mapa? Quin rei i quin privat la van declarar?Aqui va enfrontar?
e) Quins territoris van perdre el 1648? En quina pau? Què va suposar aquesta pau?
f) Quins territoris es van perdre el 1659? En quina pau?Amb quin país es va signar la pau?
g) Quins territoris es van perdre en 1678? En quin tractat depau?
h) Explica els aspectes més importants dels regnats de Felip III i Carles II.

ACTIVITATS DE SÍNTESI.
1.- Confecciona un eix cronològic amb els reis de la monarquia hispànica de la dinastia dels Àustries.
2.- Relaciona:
Carles V
Felip II
Felip III
Felip IV
Carles II
Armada Invencible
Independència de Portugal
Guerres de religió
Germanies
Comte-duc d’Olivares
Duc de Lerma
Revolta morisca
Expulsió dels moriscos
Comunitats
Contrareforma
Revolta de Catalunya
Mor sense descendència
Conquesta de Milà
Batalla de Lepant
Guerra de Successió
Guerra dels TrentaAnys

4. CONFLLICTES ENTRE CATALUNYA I ESPANYA
4.1 Catalunya i els Reis Catòlics

• La dinastia Habsburg juga un paper decisiu en la història de
Catalunya. A partir de la seva arribada al poder van mantenir una
forta tendència al centralisme.
4.2 Catalunya i els Àustries
•El punt culminant d'aquests esforços centralitzadors es dóna sota Felip IV i el
seu privat el comte duc d'Olivares, quan aquesta política va portar a la guerra
dels segadors (1640-1652).
Felip IV Comte duc d’Olivares Guerra dels Segadors

El bandolerisme
Durant els segles XVI i XVII, en especial entre 1540 i la revolta del 1640, aconseguí la màxima
virulència arreu dels Països Catalans. El bandolerisme català participa dels trets generals del
bandolerisme mediterrani: una lluita àgil, cruel i persistent contra els poderosos i els estats,
localitzada sobretot a les àrees muntanyenques. L'etapa de plenitud del fenomen s'ha de situar
en les primeres dècades del segle XVII, en el moment de l'actuació dels bandolers
Rocaguinarda o Serrallonga, entre els més coneguts.
(viquipedia)
A casa nostra, el bandolerisme va ser la sortida tant per als pagesos perjudicats per la
Sentència Arbitral de Guadalupe com per als senyors (en aquest aspecte parlaríem de
"senyors bandolers") o per a alguns menestrals que no van trobar sortida a la decadència
gremial.
(viquipedia)

Carles II, el fill de Felip IV, va morir sense fills el 1700 i va deixar la corona hispànica a
Felip V. Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal no van acceptar aquesta successió, i el
1702 van declarar la guerra a França i a Felip V.
4.3 Catalunya i els Borbons
Catalunya reconeix l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei. Aquest fet provoca la
Guerra de Successió. Els europeus van acabar reconeixent Felip V com a rei
d’Espanya.
La derrota dels catalans va permetre a Felip V imposar la seva autoritat
abolint les lleis catalanes, les Corts i la Generalitat ( Decret de Nova Planta ).
Felip V Batalla de l’11 de setembre Decret de Nova Planta

l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx

Similar to l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx (20)

More from EDUARDNAVARRODOMENEC

More from EDUARDNAVARRODOMENEC (8)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx