Preguntes freqüents dels docents sobre el tema de l’escriptura inicial: 1.Ensenyar (i corregir) l’escriptura a Educació Infantil? 2.Què escriure? 3.Per a què escriure?

1. L’EMERGÈNCIA DE
L’ESCRIPTURA
Ana Teberosky - Abril 2011

2. Preguntes freqüents dels docents sobre
el tema de l’escriptura inicial
1. Ensenyar (i corregir) l’escriptura a
Educació Infantil?
2. Què escriure?
3. Per a què escriure?

3. Respostes per emmarcar l’objectiu
d’aquest document (I)
Ensenyar i corregir l’escriptura?
Resposta: el procés d’aprenentatge de l’escrit és una
construcció que fa el nen a partir de les
informacions de l’ambient i de les experiències
amb lectors i llibres. La construcció no es pot
corregir, però sí es pot interpretar.

4. Respostes per emmarcar l’objectiu
d’aquest document (II)
Què escriure?, per a què escriure?
Pràctiques tradicionals sobre QUÈ: Nova proposició sobre QUÈ:
 Nom propi i noms de la classe  Noms propis
 Dia de la setmana  Noms dins una classe semàntica
 Frase de la setmana  Textos
 Poemes
Pràctiques tradicionals sobre PER A QUÈ: Nova proposició sobre PER A QUÈ:
 Per cal·ligrafia  Aprendre a escriure per
 Per ortografia apropiar-se del sistema
d’escriptura
 Per ajudar a la lectura

5. Pràctiques tradicionals Nova proposició
Frase per copiar: Escriure, manipular,
“Tots som diferents i tots llegir, classificar,
som semblants.” visualitzar
Cal·ligrafia

6. Desenvolupament de l'escriptura
 L’objectiu d’aquest document és el d’ajudar als
mestres a llegir i a interpretar les produccions
dels infantils.
 No es tracta d’instrument d’avaluació de nivells,
com moltes vegades s’interpreta, sinó d’un
instrument de lectura per comprendre el procés
d’aprenentatge de l’escrit.

7. Desenvolupament de l’emergència de
l'escriptura
 A continuació presentarem exemples i descripció
dels trets més importants d’aquest procés.
 Aquests trets tenen en compte la forma de
producció en quant a paràmetres gràfics i de
comprensió del principi alfabètic de relació
entre l’oral i l’escrit.

8. Linealitat
“Posa: papallona, girafa, guineu,
“Posa les lletres que tu coneguis” ovella, mussol, gos”

9. Alternança Quantitat fixa
“Posa: mosca, ou, os, foca, girafa” “Posa: mosca, ou, os, foca, girafa”

10. Combinació (I)
Consigna: igual a l’anterior
 SILVIA
 AS
 VIA
 NIV
 MIV
 VINM

11. Combinació (II)
Consigna: igual a l’anterior
 MÒNICA
 MÒNNA
 MÒNI
 MÒCAL
 MÒNIA
 MÒN
 MNÒN
 MNIÒAC

12. Direcció
“Posa les lletres que tu coneguis” “Posa: mosca, ou, os, foca, girafa”

13. Linealitat, control de quantitat,
combinació
“Posa: papallona, girafa, guineu, ovella, mussol, gos”

14. Escriptura pre-sil·làbica (I)
“Posa: papallona, girafa, guineu, ovella,
mussol, gos”
 Model diferit de gos i gat

15. Escriptura pre-sil·làbica (II)
“Posa: papallona, girafa, guineu, ovella,
mussol, gos”
 Control de quantitat
i valor sonor de lletres

16. Escriptura sil·làbica (I)
 PAELLA
 LLIT
 CASOLA
 BANYERA
 COIXÍ
 Amb valor sonor
comvencional

17. Escriptura sil·làbica (II)
 PAPALLONA
 MUSSOL
 GIRAFA
 OVELLA
 GUINEU
 GOS
 PAPALLONA
 Elgos persegueix al
gat

18. Escriptura sil·làbica (III)
 PAPALLONA
 GIRAFA
 GUINEU
 MUSSOL
 GOS

19. Escriptura sil·làbica (IV)
 PAPALLONA
 GIRAFA
 GUINEU
 MUSSOL
 OVELLA
 GOS

20. Escriptura sil·làbic-alfabètica (I)
 PAPALLONA
 GIRAFA
 GUINEU
 OVELLA
 MUSSOL
 GOS

21. Escriptura sil·làbic-alfabètica (II)
 PAPALLONA
 GUINEU
 OVELLA
 GIRAFA
 MUSSOL
 GOS

22. Escriptura alfabètica (I)
 PAPALLONA
 GIRAFA
 OVELLA
 GUINEU
 MUSSOL
 GOS

23. Escriptura alfabètica (II)
 Escriptura regida pel
principi alfabètic, sense
ortografia convencional
(*) Les escriptures que
aquí hem presentat són
de nens i nenes de 4
anys, les 6 primeres, i
de 5 anys la resta.

24. Resum dels trets (I)
Evolució de les Des del punt de vista de l’evolució de les
escriptures:
escriptures (Ferreiro & Teberosky, 1979;
Ferreiro, 1997), han estat descrites de
•Primera la següent manera:
característica
•Segona
característica  La primera característica consisteix, en
•Tercera organitzar-les com un conjunt de formes
característica
arbitraries amb disposició lineal, és a
dir formes que no representen cap
figura i que estan posades linealment.

25. Resum dels trets (II)
Evolució de les  La segona característica consisteix en
escriptures:
un control sobre la quantitat i/o sobre
la qualitat de les formes, sempre amb
•Primera disposició lineal. En quant a la quantitat
característica
hi ha control de mínim i màxim de
Segona
•
característica formes i a vegades formes fitxes; en
•Tercera
quant a la qualitat hi ha una variació i
característica a vegades combinacions per arribar a
fer diferenciació entre els conjunts de
formes gràfiques.

26. Resum dels trets (III)
Evolució de les  La tercera característica és la
escriptures: fonetització que passa per diferents
moments: un primer moment on la
•Primera quantitat i després la qualitat de les
característica forma gràfiques son controlades per la
•Segona segmentació sil·làbica de la paraula, un
característica altra moment on arriba a a una anàlisi
•Tercera que barreja principis sil·làbics amb
característica alfabètics i finalment una escriptura
alfabètica.

27. Per a què serveix a la pràctica eductiva
conèixer l’emergència de l’escriptura? (I)
Des de fa temps que insistim en un cert ordre en la
planificació de les activitats educatives en
relació amb la lectura i l’escriptura. Aquest ordre
respon a les evidències empíriques de que hi ha
aprenentatges que són constituïts dels altres.

28. Per a què serveix a la pràctica eductiva
conèixer l’emergència de l’escriptura? (II)
Ordre: L’ordre és:
1r ACT.  Primer, programar activitats
Lletrades
lletrades (lectura de contes, de
2n ACT
d’escriptura
poemes per part de l’adult,
participació en jocs de llenguatge,
3r ACT de
reescriptura dictat a l’adult, etc.)
+ ACT de  Segon, programar activitats
lectura d’escriptura (de noms, de llistes, de
textos) abans de saber escriure i
llegir de forma convencional.

29. Per a què serveix a la pràctica eductiva
conèixer l’emergència de l’escriptura? (III)
Ordre:  Tercer, programar activitats de
1r ACT. reescriptura per tal que els nens
Lletrades
puguin apropiar-se del llenguatge
2n ACT
d’escriptura lletrat.
3r ACT de  En paral·lel, programar activitats de
reescriptura
lectura compartida (lectura en veu
+ ACT de
lectura
alta, dialògica, i finalment en silenci,
Chartier, 2007) i anar alternant
lectura en veu alta amb lectura
silenciosa.

30. Referències bibliogràfiques
Chartier, A. M. (2007). L’école et la lecture
obligatoire. Paris: Retz.
Ferreiro, E. & teberosky, A. (1079). Los sistemas de
escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.
Ferreiro, E. (1997). Alfabetización. Toería y práctica.
México: Siglo XXI.