Lletres Colors Present Pòwer

1. ENSENYAR LES LLETRES DE COLORS.
•Ensenyar les “Lletres de colors” és un mètode
basat en l’estimulació multi sensorial del nen/a i
que, en la seva complexitat, ha donat fruits en el
camp de la reeducació.
•Partim de l’aprenentatge dels continguts en
l’àrea de “Comunicació i llenguatges” perquè és
un procés de construcció socialment mediat, és
a dir, els alumnes no aprenen rebent i
acumulant passivament informació de l’entorn
sinó que ho fan a través d’un procés actiu.
•Es té en compte la potencialitat del nen i
l’efecte que produeix en el coneixement el propi
PRINCIPI D’ACTIVITAT (entès tan a nivell físic
com mental) , en el camp del joc, l’afectivitat, la
fantasia (els contes) i la realitat, per tal de
MOTIVAR a l’alumne i arribar a un enfocament
globalitzador, significatiu i funcional.

2. •
D’aquesta manera prendrà partit l’anomenada “Consciència
fonològica” .Estem d’acord que aquesta, és una part dels
processos que faciliten l’adquisició de la lectura. La C.F., en
llenguatge oral, vol dir que divideix la paraula en unitats més
petites que es poden manipular. El joc, consisteix en descobrir
el sons o canviar fonemes per formar noves paraules:
Exemple:
•
El seu aprenentatge depèn de l’habilitat per formar
associacions automàtiques i permanents entre el que es veu, el
que sent, el que diu i el que escriu.

3. •
•
•
•
•
•
Si els infants enenten que les paraules es poden dividir en
fonemes individiuals i que aquests fonemes es poden
combinar per formar paraules seran capaços de fer servir
aquest coneixement LLETRA-SO per llegir i construir paraules
noves.
La C.F., es converteix en un indicador clar posterior d’èxit en
l’aprenentatge de la lectoesriptura.
Exemples:
DIMARTS------------------MAR
MARIONA------------------MARINA
RELACIONEM LES PARAULES AMB VOCABULARI ESPECÍFIC
I APLICABLE A LA SITUACIÓ DEL NEN.

4. • L’objectiu general és el de potenciar la capacitat de
l’alumne a posar en ordre seqüencial el que veu i el
que sent. Donar una seguretat a l’infant , a través del
sistema multi sensorial que actua de forma
interactiva afavorint als alumnes que necessiten una
o més d’una intervenció en aquest procés.
•
Les activitats que proposem i hem realitzat, al
llarg d’un curs, amb els nostres alumnes de 3 anys,
estan ideades per familiaritzar-se amb les lletres,
iniciar-se en la correspondència de la lletra-so però
centrant-nos en el sentit més pur de consciència
(representació mental, associació i pensament).

5. GLOBALITZACIÓ EN EDUCACIÓ INFANTIL.
• La globalització en l’educació infantil ve introduïda pel conte
que ens serveix com a fil conductor per donar a l’ensenyament
el sentit global que ens marca el Currículum. Les “Unitats
didàctiques “ en són l’expressió.
• La motivació ve donada per la fantasia natural que incorpora
el conte, titulat: El bosc màgic de les lletres de colors. Així
com el fet de personalitzar-lo fent possible que la mestra/e del
curs en sigui la protagonista real, creant, així, un lligam afectiu
entre mestra i alumnes tot compartint el pas del temps a partir
de la dualitat nena-mestra.
• Així, a través de la narració, treballem els hàbits: es
contrasten els hàbits i comportaments dels nostres
personatges per veure’n els aspectes positius i els aspectes a
corregir.
• Un altre aspecte és el treball relacionat amb les emocions i
habilitats socials ( Competències Socials).

6. •
•
•
•
Les treballem a partir de les situacions i dels estats d’ànim
dels nostres personatges.
També és molt útil per aprendre a treballar en grup: el nostre
protagonista necessita ajuda per superar les dificultats. El
treball en grup, a més d’afavorir la relació, aporta diferents
visions que enriqueixen als membres del grup.
Molt important, sobretot en aquesta edat, en que la imaginació
i la creativitat són molt espontànies, el sentit artístic: la plàstica
( diferents tècniques), la música (per aprendre i escoltar) i la
dansa.
A tenir en compte, el treball en relació a la consciència
matemàtica: l’ordre i la quantitat numèriques, les seves formes,
les mesures, la relació espacial i de temps, les figures
geomètriques, el color i el vocabulari.

7. APRENDRE A ENSENYAR LES LLETRES DE COLORS

8. •
•
En un principi presentarem les vocals neutres amb el nom de
“marejades” que se’n diuen així perquè no tenen mai COP
FORT, no són segures i estan marejades.
Al mateix temps, la lletra “O”, quan no té cop fort sona “U” i
se li diu “mentidera”: canvia totalment el so, passa a “U”. Ex.
Oriol `[U r i o l].
PARAULA
COP FORT
SÍL·LABA
NO ÉS MAI UNA “MENTIDERA” NI UNA “MAREJADA”
•
Diferenciarem totes les vocals neutres amb “un gomet” però
mantenint una relació lògica amb el color.
La “A” neutre tindrà el gomet taronja per la similitud amb la
lletra “E”. La “E” neutre tindrà un gomet vermell
per la similitud amb la lletra “A” que és vermella. I la lletra “O”
tindrà un gomet blau perquè sona com la “U”
que és de color blau.

9. • En relació al cop fort de la paraula treballarem les
vocals, segons l’orientació, amb la icona d’un “llibre
obert”
per les vocals obertes: à,è,ò; i la icona d’un “llibre
mig tancat” per les vocals tancades: é,ó. Hi ha una
relació directa amb el llibre obert i mig tancat amb la
posició de la boca. En realitat representa la
direcció de l’accent que, observarem en les paraules
que el porten i que sempre depèn del cop de veu.
• Així descobrirem que les “marejades” mai porten
accent gràfic.

10. •L’aprenentatge bàsic de les lletres “mare” ens ajudarà a
treballar els “cops de veu” de la paraula per tal d’anar prenent
consciència de les possibles confusions de so i grafia.
•Primer, partim de que cada paraula, sigui curta o llarga, només
té un cop fort. Es treballen paraules amb tres cops de veu, dos i
un. Així distingim paraules curtes, mitjanes i llargues.
Així, quan treballem l’ordre en les paraules, descobrim i fem
palès que una paraula llarga pot tenir moltes lletres i tenir els
mateixos cops de veu que una paraula curta. Per exemple:
Francesc i Lia.( el primer nom propi és més llarg que el segon
però té exactament els mateixos cops de veu, en aquests cas
dos.)

11. • A partir d’aquí podem avançar en la presentació de
les filles de les “lletres mare”. De manera que s’anirà
veient que hi ha consonants amb diferents sons( per
ex. “conill i cireres”), i n’hi ha que no tenen so (per
ex home). Altres que a vegades, no sonen (per
exemple: dimarts).
• Les lletres són màgiques i, depenent del lloc on se
situen i com estan escrites, tenen un so o bé un altre.
Anirem, tot vivint la màgia, descobrint aquests
conceptes.
• Seguirem l’ordre de l’abecedari respectant la base
del nostre sistema lingüístic, per tant començarem
per les filles de la mare “A” que en té 4 : B,C,Ç,D.
Aquí ja podem observar consonants que tenen sons
diferents i formes diferents. I, així, anirem treballant
cada família de lletres.

12. SONS, LLETRES I PARAULES MÀGIQUES.
•
•
•
•
A partir de P4 , i continuant a P5 introduirem en cada lletra la
seva paraula màgica (clau) relacionada amb el so, grafia,
dibuix i paraula complerta.
Les paraules màgiques les presentem per grups segons les
famílies de les lletres de colors.
Per tal de visualitzar l’ordre de les paraules , com a recull dels
mots més significatius per a ells i familiaritzar-se amb els
conceptes treballats, confeccionarem un diccionari de les
“Lletres de colors”. La definició de les paraules que hem après
l’elaborem amb tots els nens de la classe i en triem una, la més
adequada.
La lletra inicial de cada paraula màgica és la que ens fa
assimilar la imatge del dibuix amb el so que treballem. Per
exemple, de la “A” oberta, la paraula màgica serà “Arbre”. El
nen relacionarà la lletra “A” amb la paraula , el so , la grafia i el
dibuix ( material de les targes blanques). I la “A” neutre, amb
la paraula “Aranya”. El nen relacionarà la primera “A” neutre
amb el so, la grafia ,la paraula i el dibuix.

13. •
Hem de tenir en compte, que hi ha paraules màgiques que no
mantenen el criteri de treballar la lletra inicial perquè és més
difícil trobar la paraula identificativa ( paraula màgica). Com
per exemple, en el cas de la “Ç”, la paraula llaç. Per altra part,
en l’aprenentatge de l’abecedari, hi hem introduït els dígrafs
més comuns ( LL, L.L, NY, RR, SS) i els més difícils els
treballarem a finals de P5 ( TG, TJ, GU, QU, TX, IG, IX).
•
Donem molta importància al treball de les “ paraules clau”,.
que seran simples i senzilles, de referència pel nen en cada
grup de “les lletres de colors”, que forjaran el camí de relació
amb altres paraules.
•
A partir de la consciència fonològica de les lletres, ens
iniciarem en la grafia tenint en compte: la grafia en el buit, amb
els ulls oberts i amb els ulls tancats.
•
Per treballar la direccionalitat de la lletra, sempre es partirà
d’un punt. Per les lletres de pal, sempre de dalt a baix i
d’esquerra a dreta. El traç es defineix pel domini que li
donem. El nen ha d’aprendre a tenir un traç segur.

14. Observem el procediment establert:
•
•
Primer presentem la lletra. El nen la visualitzarà amb els tres tipus
de grafia, la llegirà i seguirem el següent procés: el nen escriurà la
lletra de pal, tot dient el seu nom, després l’escriu dient el so (que
es traduirà en la lectura) i finalment ho fa amb els ulls tancats.
Per exemple:
(Visualitza la lletra )
A
(Escriu la lletra pronunciant el seu nom)
a a
(L’escriu pronunciant el seu so o sons) (Escriu la lletra amb els ulls tancats tot
pronunciant el seu nom. Quan els obri la
llegirà)

26. ACTIVITATS
Activitats de motivació:
•
•
A partir de la “capsa màgica” i fent referència als protagonistes
del conte presentem les “lletres mare”.Amb elles podrem
començar a muntar el “RACÓ DE LES LLETRES DE COLORS”.
Així, a partir de les mares, anirem coneixent les seves filles
( les consonants).
Tot seguit, descobrim que aquestes tenen un nom,
identifiquem el color i el so que té. Seguidament en treballem el
traç: un nen surt a la pissarra i en fa la grafia verbalitzant en
veu alta la direccionalitat mentre la resta de nens ho aniran
fent, des del seu lloc, amb el dit en l’espai, repetint,també, en
veu alta, la direccionalitat que estan fent (de dalt a baix i
d’esquerra a dreta). Aprenem les “ lletres de colors”
descobrint-les dins el seu bosc corresponent. I heu de saber
que, a cada bosc, hi coneixerem un nou amic que ens portarà
pel món de la màgia amb molta il·lusió. Ens endinsarem en els
boscos a través de la música i, així, cada bosc l’identificarem
amb una melodia diferent.

27. •
De la capsa màgica ens ha sortit un missatge, però no entenem
què hi diu. Per saber-ho, anirem omplint aquest missatge amb
les lletres de colors que anirem descobrint.
_ O_A! E_ _O_ _ A_U_A_?
_Ó_ U_A _E_A _UE _’_E _E_ _U_ E_ A_UE_ _ _O_ _
_À_I_ I _O _É _O_ _O_ _I_-_E.
_A_A _ E_A _EUE_ E_ _A_ _O_ _ _ _EO_U_A_ _!
_i _O _O_ _ _E_, _O_ _E_ _A’_ I _EI_A E_ _A_E_ E_
A_UE_
_ _O_ _O_A A_UE_ _A _O_A.
_ _À_I E_!!!
_O_O_ _
_O_E_

29. ACTIVITATS ESPECÍFIQUES PER TREBALLAR LA CONSCIÈNCIA
FONOLÒGICA:
•Presentació del nom. L’escrivim a la pissarra i en una tira
plastificada el confeccionem amb les targes de les lletres de colors.
•El col·loquem en un lloc visible perquè els nens hi tinguin accés i hi
puguin jugar.
•Observem el nom i fem preguntes :
- Quantes “mares” té la paraula “gegant”? nan?
- De quin color són?
- Comptem les lletres que té cada paraula.
- Els protagonistes del conte...On viuen? Què mengen? Escrivim
les lletres a la pissarra.
- Que aixequin la mà els nens que tenen una “lletra mare” igual
que
“gegants”? o “nans”?
Per exemple, l’Èric aixeca la mà... comparem el nom, quantes
lletres té, si és curt, llarg... piquem els cops de veu.

30. •Comparem varis noms de la classe, els més llargs i els més curts...
•Comptem les lletres, identifiquem les “lletres mare”, dibuixem la
forma que tenen en l’espai, a l’esquena d’un nen...