Fundación Salud y Comunidad participa en el último número de la Revista Joia Magazine” http://joiamagazine.org/revista/juliol2014/

1. • 10 •
• reportatge
PERFILSPROFESSIONALS
QUECAPACITEN
Les persones afectades per trastorns de salut mental i addiccions poden
millorar la seva situació social, emocional i laboral gràcies als serveis que
tenen al seu abast. Aquesta és la cara visible del col·lectiu, però quins són
els professionals que hi ha darrere?
La seva tasca és fonamental en el procés de millora de l’usuari. Tots
ells tenen com a objectius principals el benestar social i emocional, el
desenvolupament d’habilitats i la inserció social i laboral dels seus usuaris
i pacients. Tots valoren especialment el treball multidisciplinari i en xarxa
i l’estreta relació i empatia que han de tenir amb els seus usuaris per
aconseguir els objectius establerts. Com a característiques principals del
col·lectiu destaquen l’estigma social i propi que pateixen i la manera com,
mitjançant els processos necessaris, poden potenciar les seves capacitats.
Us presentem aquí alguns dels perfils professionals en salut mental
i addiccions que empren la seva vida laboral per aconseguir la millora social
i laboral de les persones que conviuen amb trastorns mentals i addiccions.
Text: Laura López

2. • 11 •
reportatge •
«eL cOL·Lectiu de SaLut MentaL
L’HeM de MOtivar perquÈ
eLS SeuS MeMbreS
Siguin SubjecteS i nO ObjecteS»
«cOM MÉS àMpLia Sigui La viSió
que teniM de cada uSuari
MÉS pOdeM pOtenciar
LeS SeveS capacitatS»
«en eL cOnteXt
penitenciari, trebaLLar
deS deL vincLe
tÉ MOLt vaLOr»
La tasca del Jordi consisteix a
crear un espai a mida per a cada
usuari per construir una relació
amb ell, però tenint en compte que
«per ser un educador referent és
el pacient mateix qui t’ha d’atorgar
aquest lloc». És una relació que es
construeix amb el pas del temps,
duent a terme activitats i programes
en els quals es tracten, en primer
lloc, temes a nivell cognitiu; la
segona gran pota és la prevenció
de recaigudes, i la tercera pota fa
referència a les habilitats i els hàbits
de la vida diària per assolir la màxima
autonomia. L’espai, comenta, també
és important perquè «treballem amb
persones que a casa no acaben
de tenir el seu lloc o que han hagut
de deixar la colla d’amics». La idea
és que comencin a fer-se un lloc al
servei per acabar establint vincles
amb l’exterior. També «tractem el
concepte d’apoderament, perquè la
persona agafi el toro per les banyes
i acabi guanyant més control sobre el
seu trastorn». Creu que al col·lectiu
de salut mental li costa gaudir de les
petites coses, i que per això «hem
de motivar els seus membres perquè
siguin subjectes i no objectes».
La Marisol és psicòloga i està
especialitzada en recursos humans.
El seu perfil professional és molt
polivalent, fa atenció individual
i grupal a l’usuari, on «tractem
temes com l’orientació laboral, el
mercat laboral, les tècniques de
recerca de feina i la recerca de feina
activa, tenint sempre en compte
la individualitat de la persona».
També fa seguiment, que pot ser
en la inserció, quan l’usuari ja està
treballant, o en l’itinerari, quan encara
està en el servei. «El seguiment en
l’itinerari el fa un altre professional,
perquè com més àmplia sigui la
visió que tenim de cada usuari
més podem potenciar les seves
capacitats», diu. També treballa
la prospecció; afirma que és una
part molt costosa en temps de crisi
i que sempre té en compte l’usuari
i el tipus d’empreses-diana a les
quals es pot dirigir. Martí assegura
que cada cop arriben a Itínere més
usuaris de cinquanta anys amb una
trajectòria professional al darrere
i que de cop es troben que el mercat
laboral els rebutja per la seva edat:
«així, és normal que tinguin patiment
psicològic», puntualitza.
La Noemí és metgessa general, la
seva formació és grupal i psico-
analítica, i tracta amb persones
amb addiccions. Aquest CAS, junt
amb el de Brians I, és l’únic que està
dins d’una presó: «la característica
pròpia d’aquest centre és que
donem un servei com el d’un CAS
situat al carrer, però aquí no deixes
d’estar en un context de justícia»,
comenta. Els pacients de la Noemí
es vinculen voluntàriament, i per
fer-ho no obtenen cap benefici
ni perjudici penitenciari; a més,
diu, «la filosofia de presons està
més enfocada en l’abstinència,
i nosaltres oferim una alternativa
terapèutica des d’una visió de
reducció de danys». Aquesta
professional destaca que el més
important en la seva feina és tenir
la capacitat de treballar en equip,
empatia, paciència i, sobretot, molt
de respecte. El perfil dels seus
pacients és de baixa exigència;
per tant, la Noemí ha de tenir molta
constància, perquè són persones
molt demandants. Així, treballa molt
des de la relació, perquè, «en el
context penitenciari, treballar des
del vincle té molt valor», comenta.
JORDI LÓPEZ, EDUCADOR SOCIAL
DEL SERVEI DE REHABILITACIÓ
COMUNITÀRIA DEL CENTRE DE
FORMACIÓ I PREVENCIÓ DE MATARÓ
MARISOL MARTÍ,
TÈCNICA D’INSERCIÓ LABORAL
DEL SERVEI ITÍNERE
DE FUNDACIÓ JOIA
NOEMÍ AZNAR,
METGESSA
DEL CAS BRIANS II
DE FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT

3. • 12 •
• reportatge
«La dificuLtat MÉS gran
d’aqueSt cOL·Lectiu
ÉS eL funciOnaMent SOciaL
i L’eStigMa»
«vaLOreM cOM a eSSenciaL
eL trebaLL
MuLtidiScipLinari
i en XarXa»
«aMb aqueSt cOL·Lectiu
S’Ha d’incidir MÉS en LeS àreeS
neurOpSicOLÒgiqueS i en LeS
reLaciOnS interperSOnaLS»
La Blanca centra la seva feina
en la promoció dels canvis
socials i de comportament dels
usuaris, i per això destaca que
«s’ha de mantenir una distància
professional, activar i gestionar
les capacitats personals, i donar-
los eines per millorar el seu estat
social i emocional». Quant als
programes, s’està posant en
marxa a la residència el Grup de
Protagonistes, que posa l’accent
a fer els usuaris protagonistes
de les seves vides. «Amb tu» és
el programa que porten a terme
els usuaris com a voluntaris,
i també participa en el programa
de sensibilització en salut mental
a les escoles. Reconeix que
«la dificultat més gran d’aquest
col·lectiu és el funcionament
social i l’estigma». La realitat que
ella viu és que «molts usuaris
es prenen la residència com un
recurs finalista, i amb Fòrum Salut
Mental treballem per millorar
aquest model i que arribi a ser
flexible», explica.
L’Albert té formació en psicologia
clínica i de la salut i en tècniques
en psicoteràpia psicoanalítica.
«Valorem com a essencial el treball
multidisciplinari i en xarxa», explica
Montaner, el qual assegura que el
treball en xarxa és fonamental per
«fer una mirada als pacients des
d’una visió més biopsicosocial».
Col·labora amb el programa del
TET per derivar pacients en
situació d’absentisme o fracàs
escolar, i els ofereix l’oportunitat de
fertallersd’oficisiestadesaempreses.
Montaner destaca el programa «Salut
i escola» i el Programa d’Atenció al
TrastornMentalGreu. En tota aquesta
tasca que desenvolupa «cal molt la
relació i la coordinació amb la família
i amb altres entitats i l’espai escolar»,
diu. En salut mental, especifica,
«hem de copsar la simptomatologia
com a part del conflicte a resoldre
i indagar en les arrels». També
destaca com a característic el temps:
«la nostra feina requereix temps amb
els pacients i les famílies, i ells és el
que més demanen».
La feina de la Cristina consisteix
a fer anàlisi ocupacional de les
activitats, i en la impartició i
l’avaluació constant de l'usuari.
«El terapeuta ocupacional té com
a mitjà d’intervenció l’activitat,
que aquesta sigui útil i significant
per poder actuar en els aspectes
millorables de l’usuari», explica.
Al servei Prelaboral hi ofereixen
tres programes d’activitats: un
d’entrenament en hàbits laborals
bàsics i utilitats instrumentals, un
altre programa d’entrenament en
habilitats actitudinals i socials,
i també tallers d’apropament,
de coneixement i d'orientació
al món laboral. Respecte al
sector de la salut mental, afirma
que «amb aquest col·lectiu
s’ha d’incidir més en les àrees
neuropsicològiques, que són la
memòria, l’atenció i el raonament
complex, com també en les
relacions interpersonals».
BLANCA FONTANELLA,
TREBALLADORA SOCIAL
DE LA RESIDÈNCIA D’AREP
ALBERT MONTANER,
PSICÒLEG DEL CSMIJ DE MONTCADA
I SANT ANDREU DE LA FUNDACIÓ
EULÀLIA TORRAS DE BEÀ
CRISTINA TIÓ,
TERAPEUTA OCUPACIONAL
DEL SERVEI PRELABORAL
DE FUNDACIÓ JOIA

4. • 13 •
reportatge •
«LeS perSOneS
aMb traStOrn MentaL
tenen MOLt rebuig
cap aL Seu traStOrn»
«Si Hi Ha cOnSuM,
La SaLut MentaL
canvia cOMpLetaMent»
«eL Meu deSpatX
SeMpre eStà Obert,
perquÈ trebaLLO MOLt
La reLació aMb eL pacient»
L’Anna dedica gran part de la seva
feina a l’atenció directa amb l’usuari
i a la planificació i té clara la filosofia
de la funció del Club: «el temps lliure
és l’eina per tractar la rehabilitació
psicosocial, el lleure és l’excusa
per treballar l’apoderament». Els
usuaris que atén tenen entre 40 i
65 anys i són persones amb una
alta autonomia, fruit del treball que
fan d’apoderament. «Al cap de
cinc anys t’adones que els que van
començar amb baixa autonomia ara
en tenen molta, sobretot quant a la
relació amb els seus companys i a la
seguretat a l’hora de sortir al carrer
i moure’s per la ciutat», assegura.
Un dels aspectes en el qual ha
d’incidir més en la seva feina és
en la comunicació, «treballant molt
des de la naturalitat i els processos
naturals de cada usuari». També
treballa molt la responsabilitat i
la presa de decisions, i explica
que «les persones amb trastorn
mental tenen molt rebuig cap al seu
trastorn, a més d’estigma social i
familiar».
El Francisco pertany a un
equip multidisciplinari que atén
drogodependències i patologia
duald’altaexigència,estàcentraten
infermeria i fa atenció ambulatòria.
És l’encarregat del programa de
manteniment de metadona i fa
teràpia directament observada,
seguiment d’infermeria, grup de
psicoeducació, educació sanitària,
atenció en crisis i seguiment de
familiars en teràpia, a més del
programa de reducció de danys i el
d’intercanvi de xeringues, i controls
d’orina. Francisco assegura que
«cadadiatenimméspatologiadual,
els usuaris són molt demandants
i ho volen tot al moment». Per això
ell els fa entendre que amb calma
se solucionen les coses. També
especifica que «les persones que
vénen amb patologia dual són un
puntal importantíssim, perquè si hi
ha consum la salut mental canvia
completament».
L’Ariadna és infermera i educadora
social, i la seva vocació és educativa
en salut mental. En la seva feina
tracta amb adolescents i ha de
cuidar-los a ells i les seves famílies
i fomentar estils de vida més
saludables. Les eines que utilitza
són l’entrevista d’infermeria, que
fa quan l’usuari entra en el servei,
i el treball conjunt amb l’equip, amb
el qual «es fa un Pla Terapèutic
Individual, i després en faig un
seguiment continuat», explica.
Pagà insisteix en el fet que en la
seva feina ha de treballar molt el
vincle amb els pacients: «el meu
despatx sempre està obert i els
pacients hi poden entrar amb les
seves demandes, perquè treballo
molt la relació amb ells». Els
adolescents amb què es troba
«estan molt oberts a aprendre,
encara que tenen moltes dificultats
a nivell familiar i escolar, i el meu
treball engloba el pacient i tot el
seu entorn».
ANNA DE LOS RISCOS,
INTEGRADORA SOCIAL DEL
CLUB SOCIAL DE SARRIÀ -
SANT GERVASI DEL CENTRE
D’HIGIENE MENTAL LES CORTS
FRANCISCO LÓPEZ,
AUXILIAR CLÍNIC
DEL CAS DE SANTS
DE L’ASSOCIACIÓ BENESTAR
I DESENVOLUPAMENT
ARIADNA PAGÀ,
INFERMERA
DE LA FUNDACIÓ
HOSPITAL DE DIA
DE NOU BARRIS