2. 1
ÍNDEX
1. Contex assistencial del CDIAP BAIX CAMP I PRIORAT 2
2. Model assistencial 3
2.1.Política de qualitat 3
2.2.Intervenció 5
3. Procediments i dades de l’atenció 2019 8
3.1.Recollida de la demanda 9
3.2.Entrevista d’acollida 10
3.3.Procediment diagnòstic inicial 13
3.4.Reunió interdisciplinar 15
3.5.Devolució 16
3.6.Procediment d’atenció terapèutica 17
3.7.Baixa del Servei 30
4. Recursos humans 33
4.1.Personal 34
4.2.Distribució de torns i horaris 37
5. Formació, Recerca i Docència 39
6. Prevenció
50
3. 2
1. CONTEXT ASSISTENCIAL DEL
CDIAP BAIX CAMP I PRIORAT
L'Atenció Precoç és un conjunt d'actuacions adreçades a la població infantil de
0 a 6 anys, a la família i a l'entorn, que tenen com a objectiu donar resposta, el
més aviat possible, a les necessitats, transitòries o permanents, que presenten
els infants amb trastorn en el desenvolupament, sigui d'origen ambiental,
biològic, mental i/o psicològic o bé, que es trobin en risc de patir-ne.
El Servei d'Atenció Precoç és un servei públic integrat en el Sistema Català de
Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. És un servei especialitzat que es
presta a través d'una xarxa sectoritzada de Centres de Desenvolupament Infantil
i Atenció Precoç (CDIAP).
L'objectiu del Servei d'Atenció Precoç és detectar i atendre, el més aviat possible,
als infants que presenten problemes o trastorns en el desenvolupament i prevenir
les situacions que els poden provocar.
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Baix Camp i Priorat,
gestiona, en la modalitat de concert de serveis públics amb la Direcció General
de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la
Generalitat de Catalunya, el Servei Social d'Atenció Precoç a l'àmbit territorial de
les comarques del Baix Camp, excepte Cambrils, Mont-roig, Vandellós i
l’Hospitalet de l’Infant, i del Priorat. Està registrat en data 02/04/1990 amb el
núm. S00560 al Registre d'Entitats, Serveis i Establiments socials.
El desenvolupament és entès com un procés que articula el creixement i
maduració del sistema nerviós amb la relació particular que cada infant establirà
amb els adults i l'entorn. Per això, des del nostre servei, l’atenció es centra en el
suport, no tan sols a l’infant, sinó, i sobretot, a la seva família: en el suport
emocional, en la reparació o restabliment de la vinculació afectiva, en els patrons
d’interacció, en l’ambient físic de la llar…
El nostre equip contempla la incorporació del model relacional-sistèmic en la
intervenció amb els infants i les famílies i situats en un model relacional no podem
obviar les relacions amb la xarxa. Les tasques de prevenció i coordinació a
diferents nivells exigeixen la col·laboració amb altres agents del nostre sector:
institucions i professionals dels àmbits educatius, sanitaris i socials.
• Diagnòstic i Valoració del desenvolupament de l'infant.
• Suport i Assessorament a la família.
• Atenció terapéutica.
• Atenció terapéutica.
• Orientació als processos socio-educatius de l'infant.
• Coordinació amb els Centres i Serveis de primera infancia.
• Programes de Sensibilització, Prevenció i Detecció.
• Formació, investigació i promoció de la salut integral de l'infant.
FuncionsdelCDIAP
4. 3
2. MODEL ASSISTENCIAL
2.1 Política de qualitat
El CDIAP Baix Camp i Priorat ha evolucionat al llarg dels seus quasi 30 anys de
recorregut assistencial. Mantenint una visió inicial centrada en l’atenció
respectuosa als infants i les seves famílies ha anat incorporant noves mirades i
estratègies que permeten millorar la qualitat assistencial. Tot l’equip coneix i
compateix la Missió, Visió i Valors que defineixen la cultura i l’estil propis del
CDIAP Baix Camp i Priorat.
Missió
El CDIAP Baix Camp i Priorat té com a única activitat la prestació dels serveis i
la realització de les funcions pròpies d’un servei d’atenció precoç. L’atenció
precoç va destinada a la població infantil, des de la seva concepció i fins als 6
anys, que presenta trastorns en el seu desenvolupament o que es troba en
situació de risc de patir-los, amb independència de quina sigui la causa d’aquest
trastorn.
Es prioritza l'atenció de 0 a 3 anys, les patologies greus i la no
duplicitat assistencial.
Visió
Esdevenir el referent de la zona pel que fa al desenvolupament
infantil i l’atenció precoç.
Per assolir-ho estem compromesos amb:
- L’atenció global a la família de la que el nen forma part.
- L’empoderament de la família ajudant-la a reconèixer els seus recursos i
esdevenir agents de canvi.
- Reconèixer el perfil únic de cada nen per atendre les seves possibilitats i
fragilitats.
- El treball en equip, des d’una visió interdisciplinar i transdisciplinar.
- La innovació i la formació de qualitat.
- El treball en xarxa amb les entitats del nostre entorn. Àmbits sanitari,
educatiu i social.
- Promoure i donar suport a les demandes de la nostra comunitat.
5. 4
Valors
Respecte i equitat:
₋ Des del CDIAP garantim els drets dels infants i els dels seus progenitors
o representants, alhora que exigim el compliment dels deures i
responsabilitats dels adults referents.
₋ El respecte a les persones s’estén també als professionals de l’equip, que
són tractats amb equitat i a qui es facilita, en la mesura del possible, la
conciliació entre la vida laboral i familiar.
Compromís i honestedat que es materialitzen en:
₋ Estem compromesos amb la nostra tasca. L’exercim amb responsabilitat,
sabent que les famílies dipositen en nosaltres el seu bé més preuat, la
seva intimitat.
₋ La nostra és una atenció honesta, que vol dir que la informació sobre el
procés assistencial serà sempre accessible i que reconeixerem les
nostres possibilitats i limitacions.
Confiança en l’equip, i compromís amb la seva formació
₋ El treball en equip, de forma inter i transdisciplinar, evita la fragmentació
dels abordatges i permet atendre la globalitat del nen i la seva família.
₋ Situem l’equip com a mecanisme de contenció i acompanyament dels
terapeutes.
₋ La supervisió, com a eina de consulta i intercanvi, i la formació continuada,
com a garant de la renovació dels sabers i de les praxis, constitueixen
elements imprescindibles per a dinamitzar el nostre pensar, sentir i fer.
El Servei està compromès en una cultura d’excel·lència mitjançant un Sistema
de Qualitat que permet l’avaluació i la millora contínua. El nostre sistema de
gestió està organitzat per procediments on es defineixen la sistemàtica a seguir
i els criteris a aplicar en les diferents àrees del servei.
Tal com queda recollit al llarg de la Memòria, el nostre CDIAP ha
assolit l’any 2019 els objectius en tots els indicadors.
L’any 2019 el CDIAP ha mantingut la certificació ISO 9001-2015 per a les
següents activitats:
La prevenció, detecció, diagnòstic i abordatge terapèutic dels trastorns del
desenvolupament i de les situacions de risc de qualsevol etiologia; des del
moment de la concepció i fins als sis anys com a màxim. La intervenció familiar,
entesa com el suport i l’acompanyament a la família en la criança i com a treball
terapèutic en les situacions que ho requereixin. Suport a l'entorn.
6. 5
2.2 Intervenció
Seguint els criteris marcats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies,
el model teòric que sosté i en el qual s’emmarquen les nostres intervencions és
el model bio-psico-social (Engel 1977).
Els dos supòsits nuclears d’aquest model són:
- La concepció de l’ésser humà com un organisme biològic, psicològic i
social, atribuint un mateix nivell jeràrquic a cadascun dels tres factors
esmentats i considerant la relació interactiva entre ells.
- La concepció de la salut i la malaltia com estats d’equilibri dinàmic
codeterminats per variables de tipus biològic, psicològic i social en
constant interacció.
Les implicacions d’adoptar aquest enfocament es centren en els aspectes
següents:
- Importància d’avaluar els tres factors.
- Importància d’estimar el pes relatiu de cadascun dels factors en les
diferents accions a realitzar (prevenció, diagnòstic i tractament) i la
formulació d’hipòtesis sobre la interacció que s’estableix entre els tres
factors.
- La necessitat d’un treball multidisciplinar, en tant que salut i malaltia no
es consideren patrimoni ni responsabilitat d’un sol grup professional.
7. 6
ATENCIÓ A LES FAMÍLIES
El model assistencial del CDIAP del Baix Camp i Priorat s’identifica, des dels
seus inicis, pel rol central que atorga a les famílies.
Des del moment de l’acollida, a la que sempre es convoquen pare i mare,
passant per les exploracions i intervencions terapèutiques, el treball amb els
pares és per a nosaltres la clau de la intervenció.
L’objectiu de l’atenció és construir una aliança terapèutica que
posi el terapeuta, la família i l’infant com a membres d’un
front comú per afrontar les dificultats mitjançant la contenció
i les estratègies que reforcen la seva competència.
Els pares adquireixen un rol central al ser ells qui millor coneixen
l’infant en la seva quotidianitat i qui interactuen a diari amb ell, la qual cosa obre
possibilitats d'intervenció intensiva, solament possible a través d'ells i la família
extensa.
En situacions en que és la pròpia dinàmica familiar la que està generant
dificultats en el desenvolupament de l’infant la intervenció del terapeuta familiar
és imprescindible i s’intervé, en ocasions, sense oferir atenció directa a l’infant.
Els grups de pares són una eina molt útil per al treball amb famílies. S’ofereixen
grups de pares d’infants amb TEA i d’infants amb dificultats en el
desenvolupament del llenguatge.
ATENCIÓ ALS INFANTS
Cada infant amb trastorn en el
desenvolupament té un perfil únic de
fortaleses i fragilitats individuals,
relacions familiars i habilitats funcionals
del desenvolupament, encara que
comparteixin un mateix diagnòstic
sindròmic. És aquest perfil únic de cada
infant el que ha de liderar el pla terapèutic
per sobre el diagnòstic sindròmic.
8. 7
Donada la multiplicitat de factors que afecten o influeixen en el desenvolupament
infantil, l'avaluació i el disseny d'un pla terapèutic requereix d'un
equip multidisciplinari integrant a múltiples especialistes que ajudin a
comprendre el perfil únic de cada infant així com a aquelles persones que
interactuen quotidianament amb ell, tant a casa com a l'escola.
TREBALL EN XARXA
Els objectius de les activitats de coordinació són:
- Intercanviar informació en relació als infants atesos.
- Acordar estratègies conjuntes en relació a aquests infants per
aconseguir els objectius proposats, d’acord amb les funcions de cadascú.
A nivell metodològic s’utilitzen diferents modalitats segons les possibilitats del
servei:
- Reunions periòdiques amb els professionals dels diferents àmbits.
- Reunions puntuals i específiques, segons la necessitat del cas.
Prevenció detecció
PREVENCIÓ I DETECCIÓ
Objectius:
- Detectar, el més aviat possible, trastorns en el desenvolupament dels
infants i/o situacions de risc.
- Derivar, si cal, a serveis especialitzats per donar atenció a les
dificultats que presenti l’infant.
- Orientar als professionals de l’educació infantil de l’etapa 0-6.
- Assessorar els professionals de la petita infància dels senyals d’alerta
en l’evolució dels infants
- Promoure la salut mental i el benestar dels infants.
9. 8
3. PROCEDIMENTS I DADES DE
L’ATENCIÓ 2019
L’accés al servei es pot efectuar per iniciativa de la família o a partir de la
derivació dels serveis sanitaris, socials o educatius, mitjançant la sol·licitud dels
pares o les persones representants legals.
La persona que recull la demanda verifica el compliment dels criteris de valoració
de idoneïtat de la sol·licitud en quant a edat i àmbit territorial.
L’any 2019 hem acollit al CDIAP
290 famílies noves. S’ha donat un
creixement del 3,5% respecte l’any
anterior, increment que ens ha situat al
nivell del 2017.
Es prioritat del servei acollir les demandes sense demora per
tal d’iniciar el procés d’acompanyament a la família el més
aviat possible.
155 145 148
172 182
165 165
193 187
200
68 73 75 76 84 86 96 97 93 90
223 218 223
248 266 251
261
290 280 290
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Nens
Nenes
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ALTES ANUALS
10. 9
3.1 Recollida i idoneïtat de la demanda
Hem programat l’entrevista d’acollida abans de 30 dies en el 100%
d’infants menors d’un any i les patologies greus, que l’any 2019
han estat un 23% del total de les noves demandes. En un 7% dels casos
aquesta visita s’ha hagut de posposar a petició de les famílies. La mitjana de
dies d’espera per a l’entrevista d’acollida programada ha estat de 22 dies. La
mitjana d’entrevistes s’han realitzat en 25 dies des de la demanda.
Indicador: Demora en l’entrevista d’acollida.
Justificació: L’entrevista s’ha de realitzar abans dels 30 dies després de la
demanda en infants de 0 a 12 mesos o que estiguin en una situació d’afectació
greu, ja que la minimització del temps d’espera en casos que compleixen els
criteris de priorització pot millorar el resultat de l’atenció a l’infant.
Estàndard: 100%
Indicador 1
11. 10
3.2 Entrevista d’acollida
La primera entrevista amb els pares o representants legals és el moment inicial
de la relació entre el Servei i la família.
A l’entrevista s’explora la demanda que presenta la família. S’obté una
primera informació del desenvolupament de l’infant i del seu moment
evolutiu. Es valora l’estructura i la dinàmica familiar, així com
l’entorn de l’infant. Aquesta entrevista ens ajuda a decidir la idoneïtat de l’atenció
i a establir, si cal, les directrius del disseny del procés de valoració.
És el moment de presentar el servei a les famílies mostrant quin tipus
d’intervenció es realitza i la necessitat de que s’estableixi entre pares, CDIAP i
entorn una aliança en benefici de l’infant.
L’anàlisi de les necessitats d’atenció de l’infant i la seva família permet
determinar la no necessitat del servei. En aquest cas, la persona
responsable del procés informa per escrit a la família sobre els motius de la no
idoneïtat de l’atenció i, si s’escau, les orientacions o derivacions pertinents a la
xarxa de salut o d’ensenyament.
L’any 2019 el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha establert
criteris d’actuació davant les diverses contingències que es poden donar amb
progenitors separats.
De les 290 acollides només quatre van ser desestimades a la primera
entrevista per considerar que no eren susceptibles de rebre atenció del CDIAP.
12. 11
Derivadors de les noves consultes
Motius de consulta de les demandes noves
Educació: 37%
Salut: 52%
Serveis Socials:
1%
Família: 6%
Altres derivadors: 5%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%
DESENV. MOTRIU
DESENV. SENSORIAL
DESENV. COGNITIU
COMUNICACIÓ I RELACIÓ
ATENCIÓ / CONDUCTA
RETARD DESENV. GLOBAL
LLENGUATGE / PARLA
DESENV. EMOCIONAL
SON
ALIMENTACIÓ
RISC BIOLÒGIC
RISC SOCIAL
ASPECTES DE CRIANÇA
ALTRES
11%
1%
0%
7%
12%
6%
43%4%
1%
2%
11%
0%
1%
0%
13. 12
Les edats dels infants de les noves consultes a l’any 2019 es mouen en les
franges habituals. El gruix més nombrós el constitueix en els infants menors de
3 anys, un 59%, mentre que els més grans es situen en el 41%
com l’any passat.
La citació per la primera visita diagnòstica s’ha donat l’any 2019 abans dels
90 dies en el 99% dels casos, no superant en cap període de
l’any una mitjana de 23 dies.
Indicador: Demora de visita diagnòstica.
Justificació: La primera visita diagnòstica s’ha de realitzar abans de 90 dies
després de la signatura de la sol·licitud. La minimització del temps d’espera
per a la família una vegada signada la sol·licitud aporta qualitat al servei, pot
millorar els resultats de l’atenció en l’infant i qualsevol desviació pot indicar
alarmes que permetin identificar oportunitats de millora
Estàndard: 100%
11%
9%
17%
28%
4%
8%
3%
9%
8%
3%
19%
12%
26%
36%
7%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
0 - 12 13 - 24 25 - 36 37 - 48 49 - 70
Edats de les noves consultes Nens Edats de les noves consultes Nenes
Edats de les noves consultes 2019
Indicador 2
14. 13
3.3 Procediment diagnòstic inicial
El procediment diagnòstic s’inicia amb l’entrevista d’acollida a la família i continua
amb diverses visites diagnòstiques, les quals donaran pas a la reunió
interdisciplinària. Finalitza l’etapa diagnòstica inicial l’entrevista de devolució als
pares.
Per a obtenir la primera impressió diagnòstica de la problemàtica que presenta
l’infant es fa una observació del nen en situació de joc. Aquesta
observació es fa sempre en presència dels pares, ja que un dels objectius de la
mateixa és poder observar la interacció pares-fill. La presència dels pares a
l’exploració ens permet, també, donar-los un espai on poden expressar la seva
preocupació, actitud vers la derivació, sentiments davant la consulta...
15. 14
L’avaluació de l’infant implica:
- Valoració del motiu de consulta aportat pels pares.
- Valoració de les capacitats cognitives, motrius, comunicatives i
psicoafectives.
- Valoració de l’actitud del nen en relació als pares, al terapeuta,
als materials, reactivitat a l’entorn i aspectes morfològics
significatius.
- Valoració de l’estil relacional dels pares amb l’infant.
L’aplicació de proves específiques dependrà de l’edat de l’infant, les seves
característiques i de l’estat emocional en que arriba a l’exploració. Sovint en
aquesta primera sessió emprem només l’observació com a eina diagnòstica,
deixant per a més endavant l’aplicació de proves estandarditzades.
Si la patologia que presenta l’infant ho fa necessari es realitza, en la primera fase
de valoració, l’exploració neuropediàtrica. Si la situació no ho exigeix es
programa quan es considera oportú.
L’objectiu de l’equip del nostre CDIAP és determinar en un estret marge de
temps, de 1 a 3 sessions, la impressió diagnòstica, per tal de poder iniciar com
més aviat millor el procés d’avaluació/tractament que l’infant i la família precisen.
El percentatge de famílies que han abandonat el servei en aquesta fase
ha estat del 6%.
Indicador: Nivell de baixes per iniciativa familiar durant el procés diagnòstic
Justificació: El centre ha de mantenir l’adhesió de les famílies durant el procés
diagnòstic.
Estàndard: Màxim un 10%
Indicador 5
16. 15
3.4 Reunió interdisciplinar
Un cop reunides les dades familiars i feta l’observació del nen, l’equip de
diagnòstic es reuneix i fa una valoració multi i interdisciplinar del cas que permet
l’elaboració del diagnòstic individual i familiar i posar en marxa les
actuacions terapèutiques pertinents.
Aquestes poden ser de tractament directe amb el nen i la seva família, de treball
exclusivament amb els pares, de seguiment o de confirmació de la normalitat.
També es plantegen les intervencions a nivell de xarxa.
En aquesta reunió es concreta també la proposta de periodicitat, modalitat de
terapèutica i de convocatòria i els professionals que intervindran en el
tractament.
2%
0%
0%
0%
3%
21%
2%
4%
4%
11%
11%
7%
0%
22%
9%
1. trastorns en el desenvolupament motor
2. trastorns visuals
3. trastorns auditius
4. trastorns psicomotors
5. trastorns en el desenvolupament cognitiu
6. trastorns en el desenvolupament del
llenguatge
7. trastorns d'expressió somàtica
8. trastorns afectius - emocionals
9. trastorns de la regulació i del comportament
10. trastorns de la relació i la comunicació
11. altres trastorns
12. variant de la normalitat
13. altes capacitats
14. Només factors de risc
15. En procés diagnòstic
17. 16
3.5 Devolució
Finalitzades les visites diagnostiques i la reunió interdisciplinar, el professional
de referència ofereix a la família les conclusions que es deriven del procés
diagnòstic (hipòtesi diagnòstica inicial) i la proposta d’actuació que dependrà de
l’acceptació dels pares per a ser endegada.
Les característiques de l’infant i la família seran decisives a l’hora de fer una
proposta terapèutica.
En la majoria de situacions, la modalitat terapèutica proposada té un
enquadrament establert des de l’inici: fisioteràpia, psicomotricitat, massatge
infantil, comunicació i llenguatge, psicoteràpia... però en altres circumstàncies
caldrà que l’equip trobi el punt d’equilibri entre el que seria adequat i el que és
possible.
És clau en aquest moment valorar la disponibilitat de la família i en algunes
ocasions la modalitat terapèutica haurà de ser d’enquadrament flexible.
L’entrevista de devolució és un moment clau del procés. Es mobilitzen els
sentiments que desperta acceptar que el fill o filla ha de rebre una atenció
especialitzada al CDIAP. Es el moment en què es confirma un
diagnòstic o bé s’inicia un procés d’estudi per a clarificar
l’etiologia de les dificultats de l’infant.
Els professionals que transmeten als pares la impressió de l’equip han de tenir
cura de les reaccions defensives que els pares poden presentar, ja que cal
consolidar una aliança terapèutica imprescindible per a dur a terme el tractament
de l’infant i la família.
En e 99% de les històries noves l’atenció terapèutica s’ha iniciat abans
dels 30 dies des de l’entrevista de devolució.
Indicador: Demora en l’Inici de l’Atenció Terapèutica
Justificació: L’atenció terapèutica ha d’iniciar-se abans dels 30 dies després de
l’entrevista de devolució.
Estàndard: 80%
Indicador 4
18. 17
El Pla terapèutic proposat i acceptat per la família a la devolució s’ha de revisar
com a mínim un cop a l’any. L’any 2019 s’ha fet valoració del Pla d’atenció
terapèutica en el 100% dels casos.
Indicador: Valoració del Pla d’Atenció Terapèutica
Justificació: Els infants han de tenir com a mínim una valoració anual del Pla
d’atenció Terapèutica per tal de fer un seguiment de l’evolució del cas.
Estàndard: 100%
3.6 Procediment d’atenció terapèutica
Consisteix en iniciar l’atenció d’acord amb el Pla d’Atenció Terapèutica de l’infant
acordat a la reunió interdisciplinària per tal de potenciar al màxim les seves
capacitats bio-psico-socials i ajudar a adequar l’entorn a les seves necessitats,
de manera que li permeti assolir el màxim de benestar i un òptim
desenvolupament.
El 2019 hem atès 743 infants d’una població diana de 8.549
infants.
El percentatge d’infants atesos del total de la població diana ha estat el
7,61% dels infants de 0 a 6 anys de la zona d’atenció. Si calculem la
dada respecte als infants de 0 a 5 anys el percentatge puja al 8,97%.
Indicador: Atenció a la població diana corresponent a la zona del CDIAP
Justificació: El centre ha de donar atenció al percentatge d'infants susceptibles
de presentar risc o alteracions en el seu desenvolupament corresponent a la
seva població de referència.
Estàndard: 7,5%
Indicador 3
Indicador 7
19. 18
Segons l’IDESCAT la natalitat a Catalunya continúa baixant, i la nostra zona
d’atenció segueix la mateixa tendència, sent el Priorat una de les zones del país
on la natalitat ha baixat més.
Font : https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=264
Pel que fa a les nacionalitats, podem veure l’evolució de nascuts a Catalunya
segons la nacionalitat de la mare.
Font: https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=287
9,99 9,85 9,49 9,63
8,72
7,21
6,5 6,57
6,06
4,02
2014 2015 2016 2017 2018
TAXA BRUTA DE NATALITAT
Baix Camp Priorat
74,2% 74,6% 73,5% 72,1% 70,4%
25,8% 25,4% 26,5% 27,9% 29,6%
2014 2015 2016 2017 2018
Mares espanyoles Mares estrangeres
20. 19
A l’IDESCAT no disposem encara de les dades relatives al 2019 pel que fa a
aquesta dada. Al CDIAP Baix Camp i Priorat la proporció de famílies estrangeres
ha estat superior al que hi va haver al total de Catalunya l’any 2018. Hem atès
un 33,68%de famílies estrangeres i un 66,32 de nacionalitat espanyola, l’any
2018 la proporció va ser de 70,11% de famílies de nacionalitat espanyola i
29,89% estrangeres.
La dificultat lingüística, sumada al la diversitat cultural, dificulta l’atenció a les
famílies.
2
28 8
146
103
1
1 4 1
Idioma progenitor 1
Anglès Àrab Bereber Castellà Català
Francès Olof Romanés Rus
28
8
136
106
2
1
1
2
10
Idioma Progenitor 2
Àrab Bereber Castellà Català Italià
Olof Portuguès Romanés BUITS
21. 20
La diversitat de formacions i l’experiència dels professionals CDIAP Baix Camp i Priorat
permet disposar d’abordatges terapèutics diferents que permeten
atendre la singularitat de cada infant i la seva família.
La mirada és sempre específica i global, mirant de no descuidar una atenció
integral a les necessitats de l’infant i la família.
PLA TERAPÈUTIC
22. 21
Les modalitats s’oferiran en base a l’experiència i creativitat
del terapeuta i en funció de les necessitats de cada família.
El PLA TERAPÈUTIC vindrà definit per la modalitat terapèutica,
per la modalitat d’atenció (periodicitat) i per la modalitat de
convocatòria (membres del nucli familiar sobre els que es realitzaran les
diverses intervencions).
Les característiques de l’infant i la família seran decisives a l’hora de fer una
proposta terapèutica.
En la majoria de situacions, la modalitat terapèutica proposada té un
enquadrament establert des de l’inici: fisioteràpia, psicomotricitat,
massatge infantil, comunicació i llenguatge, psicoteràpia...
En altres ocasions la modalitat terapèutica haurà de ser d’enquadrament flexible,
en funció de la disponibilitat de la família.
De l’anàlisi de les variables que presenti l’infant i la família esdevindran tres
possibles modalitats d’atenció: intensiva, regular o en seguiment.
Les modalitats de convocatòria són essencials des d’una mirada
sistèmica de la intervenció.
23. 22
MODALITATS DE CONVOCATÒRIA
a) Infant i els seus pares (Especialment en els seguiments,
però també en bona part de la atenció regular i intensiva).
b) Els pares o tutors legals (per part del terapeuta
referent de l’infant i per part de les terapeutes
familiars)
c) Infant sense els pares ( En atenció regular i intensiva, en
funció de l’evolució de l’infant i del moment de la
intervenció terapèutica)
d) Grups de pares
e) Intervenció en el domicili de l’infant.
Atenció intensiva (2 sessions setmanals)
Atenció regular (1 sessió setmanal)
Atenció de seguiment (sessions quinzenals,
mensuals o més espaiades)
• Massatge infantil
• Teràpia psicomotriu
• Fisioteràpia
• Comunicació i llenguatge
• Teràpia miofuncional
• Psicoteràpia
MODALITATS
TERAPÈUTIQUES
INFANTS
MODALITATS
D’ATENCIÓ
24. 23
Espai familiar
Les terapeutes familiars de l’equip
ofereixen una atenció paral·lela a
la que rep el seu fill quan les
dificultats que presenta
desestabilitzen la dinàmica
familiar prèvia.
Tanmateix, l’espai de Teràpia
Familiar s’ofereix a pares amb un
fill que pot presentar un símptoma
o malestar emocional o
d’expressió somàtica i que es
detecta secundari a una dinàmica
i funcionament familiar
disfuncional.
Grups de pares
La finalitat dels grups de pares és
oferir un espai on es puguin
compartir experiències, pors,
inquietuds, dubtes generats pel
procés diagnòstic i per l’impacte i
les repercussions que comporta en
el sistema familiar.
Les característiques del grup
dependran en cada moment dels
objectius que es plantegin i les
necessitats detectades.
L’any 2019 s’han organitzat dos
grups de pares de fills amb TEA i
tres de pares d’infants amb retard
en el desenvolupament del
llenguatge.
Intervenció en el domicili
En algunes circumstàncies es considera necessari fer intervencions a domicili:
infants malalts, infants amb TEA, situacions familiars
complexes… l’objectius és buscar estratègies juntament amb les famílies en el
context on conviuen habitualment, fent de les rutines diàries una eina per ajudar
al desenvolupament de l’infant. L’habilitació de l’entorn és també una de les
tasques que es realiza en aquestes visites.
Aquesta activitat s’ha incrementat considerablement l’any 2019 al
CDIAP: Hem començat a treballar amb visites domiciliàries en alguns casos
aplicant l’Entrevista basada en rutines. S’ha continuat fent visites a domicili en els
casos de patologies greus, dificultats de desplaçament i amb els programes
Hanen ITTT i MTW.
25. 24
És fonamental per l’equip aconseguir que les famílies ateses
mantinguin l’adhesió durant el procés terapèutic.
Per aconseguir-ho cal establir una aliança terapèutica que es
pot trobar condicionada pels mecanismes de defensa que
s’activen davant un fill amb dificultats.
Una actitud respectuosa amb els temps de la família ens ajuda
a poder assolir la relació que busquem.
26. 25
L’any 2019 han abandonat el tractament un 4,58 % del total de
les famílies ateses, resultat similar al d’anys anteriors.
Indicador: Nivell de baixes per iniciativa familiar durant el procés terapèutic
Justificació: El centre ha de mantenir l’adhesió de les famílies durant el procés
terapèutic.
Estàndard: Com a màxim el 5%.
Indicador 6
27. 26
CONTINUACIÓ PROCÉS DIAGNÒSTIC
Paral·lelament al tractament, es continua el procés diagnòstic mitjançant
sessions obertes i unes altres més estructurades. L’observació qualitativa de la
conducta del nen es complementa amb l’aplicació d’escales estandarditzades de
desenvolupament i proves especifiques, adequades a l’edat i tipus d’afectació.
Diagnòstic principal del total d’infants atesos
4,3%
0,5%
0,7%
0,7%
7,1%
21,8%
1,1%
5,1%
5,2%
12,2%
10,5%
6,6%
0,0%
19,9%
4,2%
1. trastorns en el desenvolupament motor
2. trastorns visuals
3. trastorns auditius
4. trastorns psicomotors
5. trastorns en el desenvolupament cognitiu
6. trastorns en el desenvolupament del llenguatge
7. trastorns d'expressió somàtica
8. trastorns afectius - emocionals
9. trastorns de la regulació i del comportament
10. trastorns de la relació i la comunicació
11. altres trastorns
12. variant de la normalitat
13. altes capacitats
14. Només factors de risc
15. En procés diagnòstic
28. 27
DESGLOSSAMENT DIAGNÒSTICS
Els infants que presenten Trastorns d’orígen motor suposen el 5% del
total d’infants atesos.
Són 34 infants: 15 són nens i 19 nenes.
0,7%
0,3%
0,1%
0,3%
0,3%
0,1%
0,0%
2,7%
0,1%
Trastorn motor cerebral / Paràlisi cerebral infantil: 5
Trastorn d´origen medul.lar: 2
Trastorn d origen en el sistema nerviós perifèric: 1
Trastorn d origen muscular: 2
Trastorn d origen osteo-articular: 2
Trastorn del to: 1
Trastorn del moviment: 0
Retard motor simple: 20
Altres: 1
INFANTS AMB TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR
Percentatge respecte al total d'atesos
29. 28
Del total d’infants atesos un 12%, 76 nens i 12 nenes presenten
Trastons de la Relació i la Comunicació.
Infants avaluats amb ADI-R I ADOS l’any 2019:
16 infants, un 11% dels quals són nenes i un 89% nens.
S’han realitzat 5 revisions de grau i 11 noves valoracions.
3%
6%
0%
0%
2%
INFANTS AMB TRASTORNS DE LA RELACIÓ I LA
COMUNICACIÓ
Percentage respecte el total d'atesos
Trastons mutisitèmic del desenvolupament: 25
Trastorn de l'Espectre Autista: 44
Trastorn d'Asperger: 2
Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat: 1
Altres trastorns de la relació i la comunicació: 16
30. 29
Els infants que presenten Factors de Risc són un total de 530.
Un 67% del total dels atesos.
Risc biològic;
29%
Risc social; 38%
INFANTS AMB FACTORS DE RISC
31. 30
3.7 Baixa del Servei
L’Acord Assistencial és el document que regula la relació entre l’usuari i el
CDIAP, i que la família usuària ha signat en el moment de començar l’atenció al
servei. Podrà ésser resolt per alguna de les causes següents, les quals
comportaran la baixa en el servei:
₋ Per renúncia escrita del pare, la mare o persona representant legal.
₋ Per baixa terapèutica quan hi hagi una millora o remissió simptomàtica.
₋ Per canvi de domicili familiar habitual, quan aquest estigui fora de l'àmbit
de la prestació del servei.
₋ Per edat cronològica, d’acord a l’article 4.4 del Decret 45/2014, de 1
d’abril, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç.
₋ Per incompliment de la normativa vigent aplicable, resolució de concessió
de l’accés, acord assistencial o reglament de règim intern, degudament
provat, d’acord amb el procediment establert en defensa dels drets i
deures de les persones, especialment en benefici i interès de l’infant, i
amb la resolució administrativa corresponent.
₋ Altres (reconducció de la demanda a un dispositiu més adequat...)
Han estat baixa del Servei un total de 290 infants.
8,9%
4,4%
30,7%
3,3%
0,0%
24,8%
5,9%
12,6%
9,3%
Variant normalitat
Edat límit
Derivació altres dispositius esp.
Canvi domicili
Defunció
Millora simptomàtica
Iniciativa familiar - Fase diagnòstica
Iniciativa familiar - Fase tractament
Altres
32. 31
Edat a la baixa
.
Temps d’estada
2,6%
8,5% 9,6%
15,2%
45,6%
18,5%
0-12 13-24 25-36 37-48 49-60 61-72
Mesos
38,5%
31,5%
17,8%
6,7%
5,6%
0-12 13-24 25-36 37-48 Més de 48
Mesos
33. 32
Derivació de sortida
L’equip del CDIAP considera aquesta fase d’importància cabdal de cara a donar
continuïtat al tractament rebut.
Es consensua amb l’EAP, l’escola i els pares el tipus de derivació i el
servei més indicat, començant aquesta tasca a finals de l’any previ a la baixa per
tal de poder cercar els recursos més adients.
Les coordinacions amb el CSMIJ permeten fer una derivació acurada dels
infants que poden precisar del seguiment per part de Salut Mental.
És freqüent rebre per part de les famílies la petició de continuïtat asistencial al
CDIAP, donat que el servei que reben, pel que fa a freqüència i qualitat, és difícil
de trobar, tant en el sector públic com en el privat.
Alta - Sense
derivació; 43,7%
Centre Educació
Especial; 1,5%CSMIJ; 10,0%
Escola Ordinària;
15,9%
CREDA; 4,1%
Altres Dispositius
Públics; 12,6%
Altres Dispositius
Privats; 12,2%
34. 33
4. RECURSOS HUMANS
El CDIAP Baix Camp i Priorat disposa d’un equip interdisciplinari de professionals
especialitzats en desenvolupament infantil que cobreixen les àrees bio-
psico-socials, i personal d'administració i serveis suficients per
tal d'oferir el Servei Social d'Atenció Precoç. El CDIAP Baix Camp i
Priorat disposa d'un òrgan de direcció del Centre.
El conveni que regula les relacions laborals del personal del CDIAP és el II
Conveni col·lectiu de treball d’àmbit de Catalunya per als centres de
desenvolupament infantil i atenció precoç.
Som un equip multidisciplinar per a poder atendre les dificultats específiques que
presenti el nen, però ens preocupa reduir el risc de fragmentar i desdibuixar-lo.
Els professionals hem anat fent l’aprenentatge de treballar de forma
interdisciplinària en l’àmbit terapèutic infantil: és una tasca que comporta
disponibilitat per parlar, pensar i escoltar des dels llenguatges i les perspectives
que aporten les diverses disciplines. La visió interdisciplinària no és sumatòria
sinó lloc de trobades, de debats, d’acords i desacords, de dubtes, entorn els
trastorns i els abordatges.
La transdisciplinarietat implica que en alguns casos, un sol professional
de l’equip assumeix la responsabilitat de l’atenció al nen i el contacte directe amb
la família, incorporant sabers d’altres disciplines.
L’equip és també, i sobretot, un bon mecanisme de contenció i acompanyament
de cada terapeuta. Cada professional necessita de l’altre per motivar-se, per
compartir experiències i per cohesionar esforços.
35. 34
4.1 Personal
L’any 2019 l’equip ha estat integrat per 22 professionals d’atenció
directa formades en les següents especialitats:
Directora:
Neus Fuster: Pedagoga Terapeuta, Màster en Teràpia Familiar.
Coordinadora:
Pilar Graset: Pedagoga Terapeuta, Postgrau en Pertorbacions del Llenguatge i
Audició: Logopèdia. Formació bàsica en Teràpia Familiar, Acreditació de formació en
la metodologia Hanen.
Pedagoga Terapeuta
1.- Olga Villena: Postgrau en Intervenció i gestió educativa en inadaptació social
infantil i juvenil, Màster en Dansa Moviment teràpia.
Psicòlogues
1.- Ana Alonso: Formació bàsica en Teràpia Familiar, Màster en Psicologia Clínica i
de la Salut.
2.- Gema Benítez: Màster en Teràpia Familiar, Diplomatura en Psicotraumatologia.
3.- Laura Cartanyà: Màster en Atención Temprana, Certificat Educadora Massatge
Infantil, Acreditació clínica en els diagnòstic de TEA.
4.- Judit Cervera: Màster en Atenció Precoç i Família, Llicenciatura en
Piscopedagogia, Màster en logopèdia.
5.- Eulàlia Chaler: Postgrado de Especialista en Atención Temprana. Prevención,
diagnòstico y tratamiento.
6.- Tània Garriga: Màster en Atenció Precoç.
7.- Elisabet Graset: Màster en Atenció Precoç i Família. Formació en Glifing.
8.- Mayte Marín: Postgrau en Intervenció Psicomotriu en Clínica i Aprenentatge,
Postgrau de Psicologia Clínica Infanto-Juvenil, Màster Internacional en Reeducació i
Teràpia Psicomotriu, Certificat d’Educadora de Massatge Infantil, Docent del Màster
Internacional en Educació i Teràpia Psicomotriu.
9.- Isis Mercado: Postgrau en Detecció i Intervenció de la violència Familiar, Màster
en Logopèdia, Acreditació clínica en els diagnòstic de TEA, Acreditació de formació
en la metodologia Hanen.
10.- Estefania Morato: Postgrau en Atenció Precoç, Màster Internacional en Educació
i Teràpia Psicomotriu.
36. 35
11.- Cristina Pérez: Postgrau en Intervenció Psicomotriu en Clínica i Aprenentatge.
Màster en Psicologia Clínica Infanto-Juvenil, Certificat Educadora Massatge Infantil,
Acreditació clínica en els diagnòstic de TEA.
12.- Judit Pérez: Màster en Psicologia Clínica Infanto-Juvenil, Màster en Atenció
Precoç, Màster en logopèdia.
13.- Ana Ramos: Postgrau en Formació en Psicomotricitat preventiva i d’ajuda,
Certificat Educadora Massatge Infantil, Màster en Atenció Precoç i Família, Postgrau
en Artteràpia.
14.- Ana Zabay: Formació bàsica en Teràpia Familiar, Màster en Psicologia Infantil.
Logopeda
1.- Patricia Borrellas: Màster en Reeducació Miofuncional, Postgrau en Atenció
Precoç: Primera infància i família. Acreditació de formació en la metodologia Hanen.
Treballadora Social
1.- Carme Gelonch: Formació bàsica en Teràpia Familiar, Postgrau en Família i
Intervenció Social, Postgrau en Intervencions sistèmiques en contextos no clínics.
Fisioterapeutes
1.- Joseane Gonçalves:
Postgrau en Fisioteràpia aplicada a la
Pediatria.
2.- Carme Serra:
Postgrau en Fisioteràpia pediàtrica.
Neuropediatra
1.- Gabriela Ganc: Màster en Neuropediatria.
Recepció i administració
1.- Goretti Sánchez
2.- Sara Peraire
3.- Sara Joana Casas
El CDIAP té contractats amb empreses externes els serveis de Prevenció de
Riscos Laborals, Protecció de Dades, Manteniment del Sistema de Qualitat,
Recursos Humans, Comptabilitat i Neteja.
38. 37
El CDIAP Baix Camp i Priorat disposa d’una plantilla estable. S’incorporen nous
professionals quan hi ha alguna baixa maternal, que sovint romanen al Centre
amb contracte a temps parcial quan la persona es reincorpora donat que
redueix nombre d’hores treballades. En acabar el 2019 el 88% de la
plantilla tenia contracte indefinit, percentatge lleument inferior al del 2018 degut
a que aquest any 5 professionals han estat de baixa maternal o han demanat
l’excència per maternitat.
Indicador: Índex d’estabilitat de les plantilles
Justificació: Es considera que l’estabilitat de la plantilla incideix favorablement
en el sistema de gestió, en la qualitat de l’atenció als usuari, la satisfacció dels
professionals i clima laboral.
Estàndard: 75 %
4.2 Distribució de torns i horaris
De dilluns a divendres matins de 8 a 14 hores i tardes de 15 a 20.
És una política consolidada al nostre CDIAP la conciliació entre la vida personal
i la laboral. Aquesta política fa que moltes de les treballadores no tinguin jornada
completa sinó que, normalment i com a conseqüència de la maternitat es facilita
reducció de l’horari laboral i adaptació del mateix a les circumstàncies familiars.
La complexitat d’aquesta forma d’abordar les relacions laborals es veu
compensada pel grau de satisfacció que té el personal vers l’empresa i per tant,
redunda en una major implicació i compromís amb la tasca que desenvolupem.
La dedicació dels professionals de l’equip s’ajusta a una distribució horària que
comporta una ràtio d’atenció directa del 60% del total d’hores treballades. El 40%
restant correspon a la ràtio d’atenció indirecta. L’any 2019 s’ha continuant
realitzant el treball d’atenció indirecta mitjançant teletreball amb lel doble objectiu
de facilitar als treballardors una major flexibilitat i de poder disposar de més espai
al propi CDIAP. Ha estat una millora molt ben rebuda per l’equip que valora el fet
de poder disposar d’un temps de major qualitat.
L’any 2019 es van realitzar 29.264 hores de treball i la nostra mitja
assistencial fou de 0,86 hores/ setmana.
La conciliació entre la vida familiar i laboral, la formació, la disponibilitat d’espais
de treball intern... són qüestions que des de direcció es consideren claus a l’hora
de conformar un bon clima laboral i construir un equip compromès amb la seva
tasca.
Indicador 8
39. 38
Les reunions interdisciplinars són setmanals. S’organitzen amb la següent
metodologia:
- Primera dimecres: Reunió general
- Segon dimecres: Reunió en subgrups per a realitzar sessions
clíniques per especialitats.
- Tercer dimecres: Supervisió en gran grup per un professional
extern.
- Quart dimecres: Reunió en subequips per a realitzar sessions
clíniques per especialitats.
S’han realitzat el 100% de les reunions interdisciplinars generals
previstes.
Justificació: Des del CDIAP es promou el treball interdisciplinari a través de
diverses vies, entre les quals hi ha les reunions interdisciplinàries. En aquesta
línia, l’equip interdisciplinari ha de tenir reunions periòdiques per tal de fer
seguiment dels casos que es consideri necessari.
Estàndard: 80%
Indicador 10
40. 39
5. FORMACIÓ, RECERCA I DOCÈNCIA
Al llarg de l’any 2019 l’equip del CDIAP ha continuat treballant en la seva
formació. S’han dedicat 780 hores a formació, a banda de les dedicades
a supervisió en el propi servei.
La multidisciplinarietat de l’equip i les diferents àrees d’intervenció i modalitats
de tractament obligen a cercar un ampli ventall de formacions. Amb tot és un
objectiu del CDIAP afavorir les formacions al propi servei amb la participació de
tots els professionals per afavorir el consens dins la diversitat que comporta ser
un equip tan divers en les seves especialitats, però que comparteix un objectiu
comú: l’atenció a infants menors de 6 anys amb trastorns o situacions de risc i
les seves famílies.
Entre les múltiples formacions en les que han participat els professionals l’any
2019 destaquem la formació bonificada de tot l’equip tècnic:
Desenvolupar la funció observadora a la seu del propi CDIAP.
41. 40
Per àrees, els professionals han assistit a les següents
formacions externes:
Curs Protecció de Dades
Personals en el sector sanitari i
social.
Formació online.
Curs Excel: Bàsic, Intermig i Avançat.
Formació online.
Curs de Mindfulness.
Formació bonificada.
Departament de
qualitat
Departament
d’Administració-Recepció
42. 41
Congreso Internacional COFICAM - CONFINCLM.
Colegio de Fisioterapeutas de Castilla la Mancha.
Curs Fisioteràpia amb infants amb
autisme, el desenvolupament del cos
en el TEA. ACAP.
Jornades de Prematuritat, de
l’Hospital
a l’Atenció Primària.
Hospital Clínic de Barcelona.
Jornada actualització Headpod.
Grup de Fisoterapèutes de l’ACAP.
Fisioteràpia
43. 42
II Jornada Trastorns de la
Comunicació i de la Deglució.
UOC.
Actualització en Trastorns del
Neurodesenvolupament.
CDIAP Parc Taulí.
Logopèdia
44. 43
Primera mala noticia.
Curs online. Hospital
Sant Joan de Déu.
Iniciación a la Práctica
Psicomotriz Aucouturier.
Associació per a l'Expressió i la
Comunicació.
Avances en genética médica, medicina genómica y
enfermedades raras.
Hospital Sant Joan de Déu.
Avances en neuropediatria.
Hospital Sant Joan de Déu.
Neuropediatria
45. 44
Los movimientos generales del
neonato y del lactante.
Maternitat de Barcelona.
13è. Congrés europeu de
Neuropediatria. EPNS.
Atenes.
VIII Congreso
Internacional Fundación
Síndrome de West:
“Puesta al día en
epilepsia y autismo” .
Evaluación y abordaje clínico de
la extremidad superior en bebés
de 0 a 18 meses.
Plataforma de formación online
efisiopediatric.
46. 45
Curso de Salut Perinatal: Psicopatologia del Parto y el Nacimiento.
Instituto Europeo de Salud
Mental Perinatal.
X Jornades Multidisciplinàries:
En prematuritat, tots sumem.
Acadèmia de Ciències Mèdiques
i de la Salut.
Los fundamentos de la vída
psiquica y sus avatares en la
obra de André Green y
Fransoise Doltó.
Gradiva.
Pedagogia, Psicologia i
Psicomotricitat.
47. 46
Actualització en Trastorns del
Neurodesenvolupament.
CDIAP Parc Taulí.
Separación parental,
custodia y apego en la
primera infància.
Instituto Europeo de
Salud Mental Perinatal.
Sentimientos silenciados en las relaciones adoptivas.
IPSI, Formació Psicoanalítica.
48. 47
Intervenció precoç en els Trastorns de l'Espectre Autista.
Gabinet Tècnic de Formació del Dept. Treball, Afers Socials i Famílies.
Aplicació de la Psicoteràpia de
Grups amb Infants i Adolescents
amb TEA.
Carrilet
Mirades singulars. Abordatges Plurals.
ACAP.
Cincuentenario de la práctica
psicomotriz Aucouturier. IV
Jornadas de práctica psicomotriz
PEI-EIP Bilbao.
Escuela Internacional de la Práctica
Psicomotriz PEI-EIP Bilbao.
49. 48
Supervisió grupal per a professionals de
CDIAPS.
Col·legi Oficial de Treball Social de
Catalunya.
Intervenció precoç en els Trastorns de l'Espectre Autista.
Gabinet Tècnic de formació del Dept. Treball, Afers Socials i Famílies.
Neus Fuster Pons va
participar com a ponent a
les Jornades de l’ACAP,
Mirades Singulars.
Abordatges plurals,
presentant l’abordatge del
TEA al CDIAP Baix Camp
i Priorat.
Col·laboració en la Recerca: “Parentalitat, Parla dirigida al nen i
llenguatge mentalitzant : Interaccions promotores del
desenvolupament (normotípic, en el Trastorn de l’Espectre
Autista i en Discapacidad Intel·lectual)” de la Facultat de Psicologia
de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de les investigadores principals,
la Dra. Rosa Vilaseca i la Dra. Magdalena Rivero.
Recerca
Treball Social
50. 49
L’any 2019 la docència s’ha seguit impartint mitjançant la col·laboració com a
centre de pràctiques de la Universitat Rovira i Virgili.
Grau de Fisoteràpia.
Docència
51. 50
5. PREVENCIÓ
El Programa de Prevenció i Detecció, ha donat continuïtat a les propostes de
l’any anterior:
- Oferint les observacions dels infants a les llars i l’assessorament a les
tutores.
- Estant oberts a les propostes formatives que ens poguessin suggerir, amb
l’objectiu d’oferir les eines i els coneixements que permeten acompanyar
tant als infants en el seu desenvolupament com a les professionals que
tenen cura d’aquest desenvolupament en el seu dia a dia.
- Programa de suport a les educadores.
INTERCONSULTES
Motiu de consulta Nombre d'infants
Desenvolupament del llenguatge 11
Comunicació i relació 7
Retard evolutiu 3
Atenció/conducta 3
Desenvolupament motriu 2
Desenvolupament emocional 1
Dinàmica grupal Grup classe
ACTIVITATS
Presentació del Projecte 4
Espai de suport 15
S’han dut a terme el 100% d’activitats de prevenció amb les escoles
bressol previstes
Indicador: Activitats de prevenció amb l’escola bressol
Justificació: El centre mantindrà activitats regulars de prevenció amb les
escoles bressol.
Estàndard: 80%
Indicador 11
52. 51
7. COORDINACIONS i
ACTIVITATS DE PREVENCIÓ
REALITZADES AMB ELS
SERVEIS DE LA ZONA
Els objectius de les activitats de coordinació de l’any 2019 han seguit la línia
d’anys anteriors:
- Dissenyar projectes comuns relacionats amb temes d’infància.
- Intercanviar informació en relació als infants atesos.
A nivell metodològic s’han emprat diferents modalitats segons les possibilitats
del servei:
- Reunions periòdiques amb els professionals dels diferents àmbits
- Reunions puntuals segons la necessitat del cas
Àmbit Sanitari:
CAP/Pediatria: L’objectiu és la coordinació entre els serveis pel seguiment
dels casos derivats, criteris de derivació i altres temes que puguin preocupar als
dos serveis.
Al llarg de tot el procés d’estada, s’han establert totes aquelles coordinacions
que han estat necessàries amb el Pediatra referent per tal de garantir una
correcta evolució del procés terapèutic.
CSMIJ: Durant l’any 2019 s’han mantingut les reunions bimensuals amb el
CSMIJ per treballar la derivació i compartir informació quan es tracta de famílies
que són ateses als dos serveis. D’altra banda, s’han realitzat interconsultes
puntuals de Psiquiatria per algun cas en concret.
HOSPITAL SANT JOAN de REUS: L’objectiu dels contactes regulars
amb les diferents especialitats de l’hospital de referència de la zona, és
l’intercanvi d’informació sobre els aspectes mèdics, proves complementàries i
moment evolutiu dels infants atesos.
Es mantenen les reunions amb Neuropediatria de forma periòdica.
53. 52
Àmbit Educatiu:
EAPS: S’han realitzat dos reunions anuals de coordinació general per tal
d’informar dels infants atesos a inici de curs, i una altra a principis d’any, amb
l’objectiu d’aportar la valoració del CDIAP sobre els infants que han de començar
el procés d’escolarització.
ESCOLES BRESSOL:
Cada professional ha planificat i
realitzat les reunions necessàries per
tal de compartir els objectius i oferir
assessorament i suport als
professionals de l’escola bressol
respecte al desenvolupament de
l’infant.
ESCOLES ORDINÀRIES:
S’han realitzat, com a mínim, dues
reunions anuals per cada nen atès en
atenció regular per tal d’establir
conjuntament les actuacions
necessàries que garanteixin el
desenvolupament òptim de l’infant,
donant suport al procés de
socialització i integració del mateix a
l’entorn escolar.
Les coordinacions amb l’escola s’han
planificat amb el professional de
referència de l’EAP, per tal que pugui
fer el seguiment oportú del procés de
seguiment i derivació en acabar el
tractament.
CREDAC AUDITIUS i CREDV VISUALS: Els professionals de l’equip
realitzem les coordinacions oportunes en funció de les necessitats dels infants
atesos.
54. 53
Àmbit Social:
SERVEIS SOCIALS: La treballadora social, conjuntament amb el
professional de referència, efectua els contactes necessaris amb els serveis
socials del territori per tal de donar resposta integral a les necessitats del nen i la
seva família en l’àmbit social.
DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I
FAMÍLIES: El professional de referència conjuntament amb la treballadora
social s’encarrega de planificar i coordinar les reunions amb els diferents serveis.
Els objectius i la freqüència depenen de la situació de cada infant.
Interdepartamental:
TAULA LOCAL DE LA INFÀNCIA. Es participa a les reunions
trimestrals que són convocades per l’Ajuntament de Reus.
UFTEA: Reunions mensuals coordinades pel CSMIJ.
