1. TASCA_4.5.La teoria de l’evolució de Darwin i
Wallace
Els naturalistes Charles Darwin i Alfred Russel Wallace van oferir una
nova visió de l'evolució.
LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ PER SELECCIÓ
NATURAL O DARWINISME
(està acceptada actualment)
- Tots dos científics, separadament, van arribar a les mateixes conclusions per
explicar l'origen de la gran diversitat d'éssers vius que existeixen.
No hi ha cap tendència en les espècies que les obligui a evolucionar en una
direcció determinada, és a dir, la selecció natural és el mecanisme pel qual
les espècies canvien al llarg del temps
L'evolució és un procés obert sense un final determinat i únic.
El darwinisme es pot resumir en els punts següents:
• Entre els organismes es dóna una lluita per la supervivència.
- Els recursos del medi, com l'aliment i l'espai, són limitats.
- Si neixen més individus dels que poden sobreviure, entre ells es produeix una
lluita per la supervivència.
• Entre els individus d'una mateixa població existeix variabilitat.
- El conjunt d'individus de la mateixa espècie que formen una població no són tots
exactament iguals, sinó que entre ells hi pot haver certes diferències, de mida, de
color, etc.
• El medi selecciona els organismes que estan més ben adaptats.
- Els individus d'una població determinada que tinguin una variació avantatjosa
per a un ambient determinat tindran més probabilitats de sobreviure que els que
no la tinguin.

2. - La selecció natural actua sobre les variacions que es produeixen en els
individus.
Exemple: Si les condicions del medi es mantenen sense canvis durant molt
de temps:
• Els individus amb variacions avantatjoses que els permetin adaptar-se
millor al medi sobreviuran més, es reproduiran millor i transmetran els canvis
a la descendència.
• Els individus amb variacions desavantatjoses tindran menys probabilitat
de sobreviure i, per tant, de reproduir-se.
D'aquesta manera, a poc a poc, de manera continuada i gradual, les
espècies van canviant.
En una població de girafes els individus presenten variacions: n'hi haurà uns
amb el coll i les potes més llargs que altres
(1). En èpoques desfavorables, com períodes llargs de sequera, les girafes de coll i
potes més llargues podran arribar a les fulles de les branques més altes de les
acàcies per menjar, de manera que tindran més probabilitats de sobreviure i de
reproduir-se.
La resta s'anirà morint de gana
(2). Generació darrere generació, d'una manera continuada i gradual, entre la
població de girafes seran més abundants les de potes i coll llargs (3).