SlideShare a Scribd company logo
TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT  Eva Quintans Alba Ruíz Andrea Prados
QUÈ ÉS? Tenen un gran distanciament de les relacions socials i una restricció de l'expressió emocional.  Mostra indiferència cap als altres i s’aïlla socialment. Solen ser fredes, distants, introvertides. Temor a la intimitat i a els vincles estrets.
CARATERÍSTIQUES No demostren tenir desitjos d'intimitat ni de formar llaços amistosos. Practica activitats solitàries. Cap interès a tenir experiències sexuals. Fan activitats abstractes. No té amics íntims o persones de confiança. Es mostra indiferent als afalacs o crítiques. No solen experimentar emocions fortes d'ira o alegria.
Aspectes conductuals Absència d'expressió facial, to de veu monòton i lent, falta d'energia i de respostes i falta de cordialitat cap als altres.  Quan té demandes socials sol refugiar-se en si mateix. I quan aquestes són més tibants, pot usar reaccions d’afrontament i sofrir trastorns patològics com en els esquizofrènics aguts.
Aspectes cognitius  Creença que els altres no s'ocupen d'ells, falta d'atenció, manquen de vida interior, aparent deficiència cognitiva, són indiferents a l'afalac o a la crítica i tenen escàs interès en les relacions sexuals i sensorials.  Entenen el que els diuen però sense cap tipus d'expressió emocional.
SÍMPTOMES Es manifesta distant i desconnectada.  Evita les activitats socials que involucrin contacte. No desitja ni gaudeix de relacions. Dificultats per expressar emocions fortes. Reaccionen de forma passiva a les situacions adverses perquè tenen una manca d’habilitat social.  Vida laboral deteriora.  Episodis psicòtics.
EPIDEMIOLOGIA Durant la infància o l'adolescència encara que es sol diagnosticar en l'edat adulta.  S'estima en menys del 1% de la població.  Es dóna més en barons que en dones. Més prevalent en els familiars d'aquelles persones amb esquizofrènia o amb trastorns esquizotípic de la personalitat, pel que es fa la hipòtesi de que hi hagi factors genètics associats.
COMORBILITAT Personalitatevitat (30- 35%) Trastornesquizotípic (25- 30%) Trastorn per dependència Personalitatnegativista Síndrome d’ansietat Síndrome maníac Sindromeobssessiu- compulsiu Trastorns de despersonalització Síndrome somatomorfs Esquizofrènia
CRITERI DIAGNÒSTIC DSM- IV - Indiferents a les relacions familiars - socialment aïllats (solitaris) - tasques mecàniques o abstractes - agraden poques activitats o cap - sense sensació e plaer (experiències) - indiferents a la crítica dels altres - superficials i sense expressió emocional
CRITERI DIAGNÒSTIC CIE- 10 - Anhedonisme - Embotiment afectiu 	- Incapacitat d’expressar sentiments - Respostes pobres - Poc interès sexual - Activitats solitàries - Absència de relacions intimes o de mútua confiança - Dificultat per complir normes social
CRITERI DIAGNÒSTIC DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL - Esquizofrènia      sense alteracions pensament - Paranoide       menys implicació social 	- Evitació       sense contacte social
TRACTAMENTS  Les persones amb aquest trastorn molt poques vegades busquen tractament i es sap molt poc sobre quins tractaments funcionen. Psicoteràpia: 1.Es mostren distants         2.Solen tenir una bona resposta        3.Arribant a desenvolupar una bona relació de confiança amb el terapeuta        4.Poden implicar- se en teràpies grupals, encara que romanguin en silenci, millorant el contacte social.
TRACTAMENTS Objectius en la teràpia: -Experimentar sentiments com l'alegria, el dolor o la ira.        -Disminuir el seu aïllament social, però amb cura per no perdre la seva confiança.      -Augmentar: el seu nivell energètic, les capacitats expressives, les seves motivacions i ganes de satisfer- se a si mateix. Per a aconseguir aquests objectius es s’utilitzen:       a)Les tècniques de modificació del comportament       b)Les tècniques interpersonals
TRACTAMENTS Les tècniques de modificació del comportament       -Reforçar les habilitats socials-> per augmentar el coneixement d'aquests pacients sobre com dur les relacions interpersonals. -Es pot utilitzar la imitació (role playing) i l'exposició in viu       -També els enregistraments en vídeo són útils perquè s'adonin de com actuen.
TRACTAMENTS Les tècniques interpersonals      -Poden ser problemàtiques ->es basen en la relació terapèutica, més que per al esquizoide.      -El terapeuta  ha de intentar que el pacient es vegi a si mateix i a partir d'aquí començar a elaborar els seus propis esquemes, per a reorientar les seves actituds cognitives.    -Els pacients tenen una idea negativa d'ells mateixos, preferència per la solitud ètc, això comporta una actitud d'aïllament social.
TRACTAMENTS -Altres teràpies: Si el pacient té una actitud positiva cap a les habilitats socials ->teràpia de grup: motivar i facilitar actituds socials. -Teràpia de família i parella: Per tal de que els familiars participin en l’evolució i coneguin mes a fons la malaltia i com se sent el pacient. -Estratègies psicoanalíticas:L'objectiu->explorar les relacions internes del pacient per a establir una experiència relacional, positiva i estable.
TRACTAMENTS  -Tractament  psicofarmacològic: s’utilitza per a elevar el seu nivell energètic i la seva afectivitat, a través d'estimulants.         Durant el període de temps poden sorgir riscos com l'abandó o les recaigudes.        També caldrà programar sessions de seguiment per a   conèixer l'evolució del pacient. FARMACOTERÀPIA: Les dosis baixes de antipsicòtics, atípics, antidepressius i psicoestimulants s'han mostrat efectives en alguns casos.
CAS D’UN ESQUIZOIDE Quan era petit en el col·legi sempre em consideraven el “rarito”, ja que sempre preferia jugar sol, i no m'agradava que ningú establís cap amistat o relació amb mi, també quan em deien un afalac o un triomf no em generava cap emoció al contrari que als altres. AL principi em consideraven poc social, fins que això es va veure en altres àmbits per exemple en la família, quan la meva mare se m'acostava afectuosament no ho podia suportar, sentia que començava a envair el meu propi v espai. També recordo que als meus germans moltes vegades no els entenia, com es podien dur tan bé, i anar junts a tots arreu, pel contrari jo em sentia millor sol, amb la meva solitud. Vaig començar a adonar-me quan vaig veure que no podia tenir cap relació, amb cap noia, ja que mai li mostrava cap afectes, ni el meu estat d'ànim. Tot això em va obrir els ulls per a demanar ajuda en un centre, ja que estava amb una pressió molt gran, i amb molt d’estrès. Francisco Cruz 23 anys    
CONCLUSIONS Des que naixem requerim de l'atenció de l'altre, de la cura i afecte de la nostra mare o de qui en aquests moments ens estigui cuidant. Afegiria llavors que no solament som un animal social: som també un animal emocional.  Tenim la capacitat de riure, de plorar, de voler, d'odiar. I això també ens ajuda: tant perquè la gent al nostre al voltant sàpiga com ens sentim com per a saber com se senten els quals ens envolten.
CONCLUSIONS   És molt difícil imaginar-se a un mateix sense sentir, per això ens resulta tan complicat el comprendre com se sent una persona amb TEP.  Són persones que als nostres ulls resulten estranyes i incomprensibles.  El no sentir, el no desitjar mantenir relacions interpersonals, ens incapacita profundament com persones.
CONCLUSIONS Aquestes reflexions ens duen a comprendre que es  necessari diagnosticar aquest trastorn i sobretot el tractar-lo.  Amb aquest treball hem intentat esclarir quins són els trets principals d'una persona que sofreix un trastorn esquizoide, poder distingir-lo d'altres possibles trastorns i de forma esquemàtica explicar quins són els tractaments que actualment són valids.

More Related Content

What's hot

Malalties mentals
Malalties mentalsMalalties mentals
Malalties mentals
Guida Allès Pons
 
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La PersonalitatTrastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La PersonalitatEscola Pia Santa Anna
 
Adolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mentalAdolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mentalPediatriadeponent
 
Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)
docenciaalgemesi
 
Taller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOTaller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOgerard vilanova
 
Assessoria de salut sant joan despí - h.galé
Assessoria de salut  sant joan despí - h.galéAssessoria de salut  sant joan despí - h.galé
Assessoria de salut sant joan despí - h.galé
cesk gasulla ramon
 
Power Point EsquizofrèNia
Power Point EsquizofrèNiaPower Point EsquizofrèNia
Power Point EsquizofrèNiaAndreaHV
 
Trastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaTrastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infància
Pediatriadeponent
 
Malaties Psíquiques
Malaties PsíquiquesMalaties Psíquiques
Malaties Psíquiques
Màrius Martínez i Martí
 
Trastorns dissociatius
Trastorns dissociatiusTrastorns dissociatius
Trastorns dissociatiusoliveripique
 
L'anorèxia
L'anorèxiaL'anorèxia
L'anorèxia
Anna
 

What's hot (20)

Malalties mentals
Malalties mentalsMalalties mentals
Malalties mentals
 
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La PersonalitatTrastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
 
Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97
 
Adolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mentalAdolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mental
 
Psicoo
PsicooPsicoo
Psicoo
 
Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)
Paper de l'atenció a la família en salut mental (per Miquel Morera)
 
Taller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOTaller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESO
 
Trastorno Bipolar
Trastorno BipolarTrastorno Bipolar
Trastorno Bipolar
 
Bulimia i anorexia
Bulimia i anorexiaBulimia i anorexia
Bulimia i anorexia
 
Transtorn Evitació
Transtorn EvitacióTranstorn Evitació
Transtorn Evitació
 
Trastorns sexuals
Trastorns sexualsTrastorns sexuals
Trastorns sexuals
 
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
 
Assessoria de salut sant joan despí - h.galé
Assessoria de salut  sant joan despí - h.galéAssessoria de salut  sant joan despí - h.galé
Assessoria de salut sant joan despí - h.galé
 
Power Point EsquizofrèNia
Power Point EsquizofrèNiaPower Point EsquizofrèNia
Power Point EsquizofrèNia
 
Presentaciã³n1 (2)
Presentaciã³n1 (2)Presentaciã³n1 (2)
Presentaciã³n1 (2)
 
Trastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaTrastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infància
 
Malaties Psíquiques
Malaties PsíquiquesMalaties Psíquiques
Malaties Psíquiques
 
Bulling
BullingBulling
Bulling
 
Trastorns dissociatius
Trastorns dissociatiusTrastorns dissociatius
Trastorns dissociatius
 
L'anorèxia
L'anorèxiaL'anorèxia
L'anorèxia
 

Viewers also liked

Violen Don Fran
Violen Don FranViolen Don Fran
Violen Don Fran
Escola Pia Santa Anna
 
อ่านภาษาไทย4
อ่านภาษาไทย4อ่านภาษาไทย4
อ่านภาษาไทย4Lanna
 
Trastorn Antisocial De La Personalitat
Trastorn  Antisocial De La PersonalitatTrastorn  Antisocial De La Personalitat
Trastorn Antisocial De La PersonalitatEscola Pia Santa Anna
 
อ่านภาษาไทย
อ่านภาษาไทยอ่านภาษาไทย
อ่านภาษาไทยLanna
 
1 Trastorn Paranoide De La Personalitat
1   Trastorn Paranoide De La Personalitat1   Trastorn Paranoide De La Personalitat
1 Trastorn Paranoide De La PersonalitatEscola Pia Santa Anna
 
อ่านภาษาไทย ๒
อ่านภาษาไทย ๒อ่านภาษาไทย ๒
อ่านภาษาไทย ๒Lanna
 
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
Tiberiu Cazacioc, Food Identity
 

Viewers also liked (17)

Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Unitat 7
Unitat 7Unitat 7
Unitat 7
 
13 Personalitat
13 Personalitat13 Personalitat
13 Personalitat
 
Violen Don Fran
Violen Don FranViolen Don Fran
Violen Don Fran
 
อ่านภาษาไทย4
อ่านภาษาไทย4อ่านภาษาไทย4
อ่านภาษาไทย4
 
Pp Psico
Pp PsicoPp Psico
Pp Psico
 
Trastorn Antisocial De La Personalitat
Trastorn  Antisocial De La PersonalitatTrastorn  Antisocial De La Personalitat
Trastorn Antisocial De La Personalitat
 
อ่านภาษาไทย
อ่านภาษาไทยอ่านภาษาไทย
อ่านภาษาไทย
 
Trastorn [1]
Trastorn   [1]Trastorn   [1]
Trastorn [1]
 
1 Trastorn Paranoide De La Personalitat
1   Trastorn Paranoide De La Personalitat1   Trastorn Paranoide De La Personalitat
1 Trastorn Paranoide De La Personalitat
 
อ่านภาษาไทย ๒
อ่านภาษาไทย ๒อ่านภาษาไทย ๒
อ่านภาษาไทย ๒
 
Unitat 8
Unitat 8Unitat 8
Unitat 8
 
6 Bases BiolòGiques 2007
6 Bases BiolòGiques 20076 Bases BiolòGiques 2007
6 Bases BiolòGiques 2007
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
12 Processos Output
12 Processos Output12 Processos Output
12 Processos Output
 
Transtorn Paranoide
Transtorn ParanoideTranstorn Paranoide
Transtorn Paranoide
 
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
[2012] Propunere de revizuire a programului de mere in scoli
 

Similar to Tarstorn Esquizoide

Casos josep castillo
Casos josep castilloCasos josep castillo
Casos josep castillo
ingrid1515
 
Adolescencia 2 L’Autoestima
Adolescencia 2   L’AutoestimaAdolescencia 2   L’Autoestima
Adolescencia 2 L’Autoestima
CVA
 
L' autisme
L' autismeL' autisme
L' autisme
Judit Judiit
 
L' autisme Infantil
L' autisme InfantilL' autisme Infantil
L' autisme Infantil
Judit Judiit
 
Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?
anamartinezlopez85
 
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_social
Noeliamf
 
Aspeger[1]
Aspeger[1]Aspeger[1]
Aspeger[1]
montsepujolar
 
Desenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anysDesenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anys
sandra solà
 
E Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreE Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreNuria Alart
 
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02Joan Muntada
 
vincles
vinclesvincles
vinclesMRURIS
 
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEADetecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Pediatriadeponent
 
L’adolescència
L’adolescènciaL’adolescència
L’adolescènciagemmadoar
 

Similar to Tarstorn Esquizoide (20)

Casos josep castillo
Casos josep castilloCasos josep castillo
Casos josep castillo
 
Toc
TocToc
Toc
 
Asperger
AspergerAsperger
Asperger
 
14 Trastorns De Personalitat
14 Trastorns De Personalitat14 Trastorns De Personalitat
14 Trastorns De Personalitat
 
Dinamica de grup
Dinamica de grupDinamica de grup
Dinamica de grup
 
Adolescencia 2 L’Autoestima
Adolescencia 2   L’AutoestimaAdolescencia 2   L’Autoestima
Adolescencia 2 L’Autoestima
 
L' autisme
L' autismeL' autisme
L' autisme
 
L' autisme Infantil
L' autisme InfantilL' autisme Infantil
L' autisme Infantil
 
Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?
 
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_social
 
PresentacióN1
PresentacióN1PresentacióN1
PresentacióN1
 
Aspeger[1]
Aspeger[1]Aspeger[1]
Aspeger[1]
 
Desenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anysDesenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anys
Desenvolupament psicològic del nen de 11 a 12 anys
 
E Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreE Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I Teatre
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
Tipusdaferraments 111202040144-phpapp02
 
vincles
vinclesvincles
vincles
 
Tipus d'aferraments
Tipus d'aferramentsTipus d'aferraments
Tipus d'aferraments
 
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEADetecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
 
L’adolescència
L’adolescènciaL’adolescència
L’adolescència
 

More from Escola Pia Santa Anna

3 Personalitat
3 Personalitat3 Personalitat
3 Personalitat
Escola Pia Santa Anna
 
Transtorn Esquizoide
Transtorn EsquizoideTranstorn Esquizoide
Transtorn Esquizoide
Escola Pia Santa Anna
 

More from Escola Pia Santa Anna (13)

2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 
Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8
 
Sociologia Unitat 10
Sociologia Unitat 10Sociologia Unitat 10
Sociologia Unitat 10
 
Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9
 
Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7
 
3 Personalitat
3 Personalitat3 Personalitat
3 Personalitat
 
Transtorn Narcicista
Transtorn NarcicistaTranstorn Narcicista
Transtorn Narcicista
 
Transtorn Limit
Transtorn LimitTranstorn Limit
Transtorn Limit
 
Transtorn Esquizoide
Transtorn EsquizoideTranstorn Esquizoide
Transtorn Esquizoide
 
Transtorn Dependencia
Transtorn DependenciaTranstorn Dependencia
Transtorn Dependencia
 
1 Introducció Emocions
1 Introducció Emocions1 Introducció Emocions
1 Introducció Emocions
 
Psicologia Social
Psicologia SocialPsicologia Social
Psicologia Social
 
Input 2009
Input 2009Input 2009
Input 2009
 

Tarstorn Esquizoide

  • 1. TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT Eva Quintans Alba Ruíz Andrea Prados
  • 2. QUÈ ÉS? Tenen un gran distanciament de les relacions socials i una restricció de l'expressió emocional. Mostra indiferència cap als altres i s’aïlla socialment. Solen ser fredes, distants, introvertides. Temor a la intimitat i a els vincles estrets.
  • 3. CARATERÍSTIQUES No demostren tenir desitjos d'intimitat ni de formar llaços amistosos. Practica activitats solitàries. Cap interès a tenir experiències sexuals. Fan activitats abstractes. No té amics íntims o persones de confiança. Es mostra indiferent als afalacs o crítiques. No solen experimentar emocions fortes d'ira o alegria.
  • 4. Aspectes conductuals Absència d'expressió facial, to de veu monòton i lent, falta d'energia i de respostes i falta de cordialitat cap als altres. Quan té demandes socials sol refugiar-se en si mateix. I quan aquestes són més tibants, pot usar reaccions d’afrontament i sofrir trastorns patològics com en els esquizofrènics aguts.
  • 5. Aspectes cognitius Creença que els altres no s'ocupen d'ells, falta d'atenció, manquen de vida interior, aparent deficiència cognitiva, són indiferents a l'afalac o a la crítica i tenen escàs interès en les relacions sexuals i sensorials. Entenen el que els diuen però sense cap tipus d'expressió emocional.
  • 6. SÍMPTOMES Es manifesta distant i desconnectada. Evita les activitats socials que involucrin contacte. No desitja ni gaudeix de relacions. Dificultats per expressar emocions fortes. Reaccionen de forma passiva a les situacions adverses perquè tenen una manca d’habilitat social. Vida laboral deteriora. Episodis psicòtics.
  • 7. EPIDEMIOLOGIA Durant la infància o l'adolescència encara que es sol diagnosticar en l'edat adulta. S'estima en menys del 1% de la població. Es dóna més en barons que en dones. Més prevalent en els familiars d'aquelles persones amb esquizofrènia o amb trastorns esquizotípic de la personalitat, pel que es fa la hipòtesi de que hi hagi factors genètics associats.
  • 8. COMORBILITAT Personalitatevitat (30- 35%) Trastornesquizotípic (25- 30%) Trastorn per dependència Personalitatnegativista Síndrome d’ansietat Síndrome maníac Sindromeobssessiu- compulsiu Trastorns de despersonalització Síndrome somatomorfs Esquizofrènia
  • 9. CRITERI DIAGNÒSTIC DSM- IV - Indiferents a les relacions familiars - socialment aïllats (solitaris) - tasques mecàniques o abstractes - agraden poques activitats o cap - sense sensació e plaer (experiències) - indiferents a la crítica dels altres - superficials i sense expressió emocional
  • 10. CRITERI DIAGNÒSTIC CIE- 10 - Anhedonisme - Embotiment afectiu - Incapacitat d’expressar sentiments - Respostes pobres - Poc interès sexual - Activitats solitàries - Absència de relacions intimes o de mútua confiança - Dificultat per complir normes social
  • 11. CRITERI DIAGNÒSTIC DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL - Esquizofrènia sense alteracions pensament - Paranoide menys implicació social - Evitació sense contacte social
  • 12. TRACTAMENTS Les persones amb aquest trastorn molt poques vegades busquen tractament i es sap molt poc sobre quins tractaments funcionen. Psicoteràpia: 1.Es mostren distants 2.Solen tenir una bona resposta 3.Arribant a desenvolupar una bona relació de confiança amb el terapeuta 4.Poden implicar- se en teràpies grupals, encara que romanguin en silenci, millorant el contacte social.
  • 13. TRACTAMENTS Objectius en la teràpia: -Experimentar sentiments com l'alegria, el dolor o la ira. -Disminuir el seu aïllament social, però amb cura per no perdre la seva confiança. -Augmentar: el seu nivell energètic, les capacitats expressives, les seves motivacions i ganes de satisfer- se a si mateix. Per a aconseguir aquests objectius es s’utilitzen: a)Les tècniques de modificació del comportament b)Les tècniques interpersonals
  • 14. TRACTAMENTS Les tècniques de modificació del comportament -Reforçar les habilitats socials-> per augmentar el coneixement d'aquests pacients sobre com dur les relacions interpersonals. -Es pot utilitzar la imitació (role playing) i l'exposició in viu -També els enregistraments en vídeo són útils perquè s'adonin de com actuen.
  • 15. TRACTAMENTS Les tècniques interpersonals -Poden ser problemàtiques ->es basen en la relació terapèutica, més que per al esquizoide. -El terapeuta ha de intentar que el pacient es vegi a si mateix i a partir d'aquí començar a elaborar els seus propis esquemes, per a reorientar les seves actituds cognitives. -Els pacients tenen una idea negativa d'ells mateixos, preferència per la solitud ètc, això comporta una actitud d'aïllament social.
  • 16. TRACTAMENTS -Altres teràpies: Si el pacient té una actitud positiva cap a les habilitats socials ->teràpia de grup: motivar i facilitar actituds socials. -Teràpia de família i parella: Per tal de que els familiars participin en l’evolució i coneguin mes a fons la malaltia i com se sent el pacient. -Estratègies psicoanalíticas:L'objectiu->explorar les relacions internes del pacient per a establir una experiència relacional, positiva i estable.
  • 17. TRACTAMENTS -Tractament psicofarmacològic: s’utilitza per a elevar el seu nivell energètic i la seva afectivitat, a través d'estimulants. Durant el període de temps poden sorgir riscos com l'abandó o les recaigudes. També caldrà programar sessions de seguiment per a conèixer l'evolució del pacient. FARMACOTERÀPIA: Les dosis baixes de antipsicòtics, atípics, antidepressius i psicoestimulants s'han mostrat efectives en alguns casos.
  • 18. CAS D’UN ESQUIZOIDE Quan era petit en el col·legi sempre em consideraven el “rarito”, ja que sempre preferia jugar sol, i no m'agradava que ningú establís cap amistat o relació amb mi, també quan em deien un afalac o un triomf no em generava cap emoció al contrari que als altres. AL principi em consideraven poc social, fins que això es va veure en altres àmbits per exemple en la família, quan la meva mare se m'acostava afectuosament no ho podia suportar, sentia que començava a envair el meu propi v espai. També recordo que als meus germans moltes vegades no els entenia, com es podien dur tan bé, i anar junts a tots arreu, pel contrari jo em sentia millor sol, amb la meva solitud. Vaig començar a adonar-me quan vaig veure que no podia tenir cap relació, amb cap noia, ja que mai li mostrava cap afectes, ni el meu estat d'ànim. Tot això em va obrir els ulls per a demanar ajuda en un centre, ja que estava amb una pressió molt gran, i amb molt d’estrès. Francisco Cruz 23 anys    
  • 19. CONCLUSIONS Des que naixem requerim de l'atenció de l'altre, de la cura i afecte de la nostra mare o de qui en aquests moments ens estigui cuidant. Afegiria llavors que no solament som un animal social: som també un animal emocional. Tenim la capacitat de riure, de plorar, de voler, d'odiar. I això també ens ajuda: tant perquè la gent al nostre al voltant sàpiga com ens sentim com per a saber com se senten els quals ens envolten.
  • 20. CONCLUSIONS És molt difícil imaginar-se a un mateix sense sentir, per això ens resulta tan complicat el comprendre com se sent una persona amb TEP. Són persones que als nostres ulls resulten estranyes i incomprensibles. El no sentir, el no desitjar mantenir relacions interpersonals, ens incapacita profundament com persones.
  • 21. CONCLUSIONS Aquestes reflexions ens duen a comprendre que es necessari diagnosticar aquest trastorn i sobretot el tractar-lo. Amb aquest treball hem intentat esclarir quins són els trets principals d'una persona que sofreix un trastorn esquizoide, poder distingir-lo d'altres possibles trastorns i de forma esquemàtica explicar quins són els tractaments que actualment són valids.