1. TRASTORN ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT Eva QuintansAlba RuízAndrea Prados

2. QUÈ ÉS?Tenen un gran distanciament de les relacions socials i una restricció de l'expressió emocional. Mostra indiferència cap als altres i s’aïlla socialment.Solen ser fredes, distants, introvertides.Temor a la intimitat i a els vincles estrets.

3. CARATERÍSTIQUESNo demostren tenir desitjos d'intimitat ni de formar llaços amistosos.Practica activitats solitàries.Cap interès a tenir experiències sexuals.Fan activitats abstractes.No té amics íntims o persones de confiança.Es mostra indiferent als afalacs o crítiques.No solen experimentar emocions fortes d'ira o alegria.

4. Aspectes conductualsAbsència d'expressió facial, to de veu monòton i lent, falta d'energia i de respostes i falta de cordialitat cap als altres. Quan té demandes socials sol refugiar-se en si mateix. I quan aquestes són més tibants, pot usar reaccions d’afrontament i sofrir trastorns patològics com en els esquizofrènics aguts.

5. Aspectes cognitius Creença que els altres no s'ocupen d'ells, falta d'atenció, manquen de vida interior, aparent deficiència cognitiva, són indiferents a l'afalac o a la crítica i tenen escàs interès en les relacions sexuals i sensorials. Entenen el que els diuen però sense cap tipus d'expressió emocional.

6. SÍMPTOMESEs manifesta distant i desconnectada. Evita les activitats socials que involucrin contacte.No desitja ni gaudeix de relacions.Dificultats per expressar emocions fortes.Reaccionen de forma passiva a les situacions adverses perquè tenen una manca d’habilitat social. Vida laboral deteriora. Episodis psicòtics.

7. EPIDEMIOLOGIADurant la infància o l'adolescència encara que es sol diagnosticar en l'edat adulta. S'estima en menys del 1% de la població. Es dóna més en barons que en dones.Més prevalent en els familiars d'aquelles persones amb esquizofrènia o amb trastorns esquizotípic de la personalitat, pel que es fa la hipòtesi de que hi hagi factors genètics associats.

8. COMORBILITATPersonalitatevitat (30- 35%)Trastornesquizotípic (25- 30%)Trastorn per dependènciaPersonalitatnegativistaSíndrome d’ansietatSíndrome maníacSindromeobssessiu- compulsiuTrastorns de despersonalitzacióSíndrome somatomorfsEsquizofrènia

9. CRITERI DIAGNÒSTICDSM- IV- Indiferents a les relacions familiars- socialment aïllats (solitaris)- tasques mecàniques o abstractes- agraden poques activitats o cap- sense sensació e plaer (experiències)- indiferents a la crítica dels altres- superficials i sense expressió emocional

10. CRITERI DIAGNÒSTICCIE- 10- Anhedonisme- Embotiment afectiu - Incapacitat d’expressar sentiments- Respostes pobres- Poc interès sexual- Activitats solitàries- Absència de relacions intimes o de mútua confiança- Dificultat per complir normes social

11. CRITERI DIAGNÒSTICDIAGNÒSTIC DIFERENCIAL- Esquizofrènia sense alteracions pensament- Paranoide menys implicació social - Evitació sense contacte social

12. TRACTAMENTS Les persones amb aquest trastorn molt poques vegades busquen tractament i es sap molt poc sobre quins tractaments funcionen.Psicoteràpia: 1.Es mostren distants 2.Solen tenir una bona resposta 3.Arribant a desenvolupar una bona relació de confiança amb el terapeuta 4.Poden implicar- se en teràpies grupals, encara que romanguin en silenci, millorant el contacte social.

13. TRACTAMENTSObjectius en la teràpia:-Experimentar sentiments com l'alegria, el dolor o la ira. -Disminuir el seu aïllament social, però amb cura per no perdre la seva confiança. -Augmentar: el seu nivell energètic, les capacitats expressives, les seves motivacions i ganes de satisfer- se a si mateix.Per a aconseguir aquests objectius es s’utilitzen: a)Les tècniques de modificació del comportament b)Les tècniques interpersonals

14. TRACTAMENTSLes tècniques de modificació del comportament -Reforçar les habilitats socials-> per augmentar el coneixement d'aquests pacients sobre com dur les relacions interpersonals.-Es pot utilitzar la imitació (role playing) i l'exposició in viu -També els enregistraments en vídeo són útils perquè s'adonin de com actuen.

15. TRACTAMENTSLes tècniques interpersonals -Poden ser problemàtiques ->es basen en la relació terapèutica, més que per al esquizoide. -El terapeuta ha de intentar que el pacient es vegi a si mateix i a partir d'aquí començar a elaborar els seus propis esquemes, per a reorientar les seves actituds cognitives. -Els pacients tenen una idea negativa d'ells mateixos, preferència per la solitud ètc, això comporta una actitud d'aïllament social.

16. TRACTAMENTS-Altres teràpies:Si el pacient té una actitud positiva cap a les habilitats socials ->teràpia de grup: motivar i facilitar actituds socials.-Teràpia de família i parella: Per tal de que els familiars participin en l’evolució i coneguin mes a fons la malaltia i com se sent el pacient.-Estratègies psicoanalíticas:L'objectiu->explorar les relacions internes del pacient per a establir una experiència relacional, positiva i estable.

17. TRACTAMENTS -Tractament psicofarmacològic: s’utilitza per a elevar el seu nivell energètic i la seva afectivitat, a través d'estimulants. Durant el període de temps poden sorgir riscos com l'abandó o les recaigudes. També caldrà programar sessions de seguiment per a conèixer l'evolució del pacient.FARMACOTERÀPIA:Les dosis baixes de antipsicòtics, atípics, antidepressius i psicoestimulants s'han mostrat efectives en alguns casos.

18. CAS D’UN ESQUIZOIDEQuan era petit en el col·legi sempre em consideraven el “rarito”, ja que sempre preferia jugar sol, i no m'agradava que ningú establís cap amistat o relació amb mi, també quan em deien un afalac o un triomf no em generava cap emoció al contrari que als altres. AL principi em consideraven poc social, fins que això es va veure en altres àmbits per exemple en la família, quan la meva mare se m'acostava afectuosament no ho podia suportar, sentia que començava a envair el meu propi v espai. També recordo que als meus germans moltes vegades no els entenia, com es podien dur tan bé, i anar junts a tots arreu, pel contrari jo em sentia millor sol, amb la meva solitud. Vaig començar a adonar-me quan vaig veure que no podia tenir cap relació, amb cap noia, ja que mai li mostrava cap afectes, ni el meu estat d'ànim. Tot això em va obrir els ulls per a demanar ajuda en un centre, ja que estava amb una pressió molt gran, i amb molt d’estrès.Francisco Cruz 23 anys

19. CONCLUSIONSDes que naixem requerim de l'atenció de l'altre, de la cura i afecte de la nostra mare o de qui en aquests moments ens estigui cuidant.Afegiria llavors que no solament som un animal social: som també un animal emocional. Tenim la capacitat de riure, de plorar, de voler, d'odiar. I això també ens ajuda: tant perquè la gent al nostre al voltant sàpiga com ens sentim com per a saber com se senten els quals ens envolten.

20. CONCLUSIONS És molt difícil imaginar-se a un mateix sense sentir, per això ens resulta tan complicat el comprendre com se sent una persona amb TEP. Són persones que als nostres ulls resulten estranyes i incomprensibles. El no sentir, el no desitjar mantenir relacions interpersonals, ens incapacita profundament com persones.

21. CONCLUSIONSAquestes reflexions ens duen a comprendre que es necessari diagnosticar aquest trastorn i sobretot el tractar-lo. Amb aquest treball hem intentat esclarir quins són els trets principals d'una persona que sofreix un trastorn esquizoide, poder distingir-lo d'altres possibles trastorns i de forma esquemàtica explicar quins són els tractaments que actualment són valids.