2.  Què és l’esquizofrènia paranoide?
 Etapes de la malaltia.
 Què la causa?
 Quins són els seus símptomes?
 Com tractar-la?
 Alguns casos.

3.  L’esquizofrènia paranoide és un tipus
d’esquizofrènia que es caracteritza
perquè els malalts que la pateixen tenen
al·lucinacions (de grandesa o
persecució) i acostumen a fer-se mal a
ells mateixos (autolesionar-se) i poder en
alguns casos causa mal a les persones
més properes.

4.  Normalment no deteriora el llenguatge ni
el comportament de la persona que la
pateix vist des de fora.
 En alguns casos poden pensar que les
persones del seu voltant estan conspirant
contra ells per causar-los mal i busquen
protegir-se.
 És l’esquizofrènia més freqüent i
s’acostuma a iniciar entre els 20 i 30 anys.

5.  Aquesta malaltia dificulta :
. Diferenciar les experiències reals i
les irreals.
. Pensar de manera lògica.
. Tenir respostes emocionals
normals.
. Comportar-se de manera
adequada en situacions socials.

6.  Etapa prepsicòtica.
 Etapa psicòtica florida.
 Etapa residual.

7.  No se sap exactament quines són les
causes de l'esquizofrènia, encara que
existeixen una sèrie de factors que sembla
que podrien influir en la mateixa. Els més
importants són els següents:
- Herència: Se sap que les persones
amb antecedents malalts d’esquizofrènia
tenen fins a 10 vegades més probabilitats
de desenvolupar la malaltia que aquelles
que no tenen malalts a la seva família.

8. - Infeccions virals: La presència d'un virus a la
zona del cervell que controla els sentits
danya aquesta regió produint una poca
adaptació a la sobre estimulació sensorial.
- Malformacions del cervell: Problemes en
la formació del cervell, produïdes
fonamentalment durant el part, poden ser la
causa de l'aparició d'aquesta malaltia.
- Influències del medi: L'aparició de
situacions molt estressants en la vida
d'una persona(accidents, mort de
familiars o persones molt estimades, experiències
traumatitzants molt fortes, etc.)
Els factors ambientals no són la causa directa, però poden afavorir
la seva aparició. Entre les causes desencadenants també hi ha
el consum de drogues o alcohol.

9.  Serien símptomes: els dolors, les inflamacions,
els canvis de ritmes biològics. Hi ha dos tipus de
símptomes de l'esquizofrènia:
•Símptomes positius: són aquelles manifestacions
que el pacient fa o experimenta i que les
persones sanes no solen presentar.
•Símptomes negatius: són aquelles coses que el
pacient deixa de fer i que els individus
sans poden realitzar quotidianament, com
pensar amb fluïdesa i amb lògica, experimentar
sentiments cap a altres persones, tenir
voluntat per aixecar-se cada dia.

10.  Símptomes positius mentals: (psicòtics)
Al·lucinacions: són enganys dels sentits, percepcions in
teriors que es produeixen sense un estímul extern.
Deliri: es tracta d'una convicció errònia d'origen patol
ògic que es manifesta tot i raons
contràries i sensates. L'abast amb la realitat està restringit.
Trastorns del pensament: la manera de
parlar sol donar-nos indicis significatius sobre el
pensament trastornat. Relaten sovint que han
perdut control sobre els seus pensaments,que aquests li
han estat sostrets, impostos o que
són dirigit per estranys poders o forces relacionats amb el
llenguatge tenim: descarrilament, pressió de la parla...

11.  En les crisis psicòtiques aquests símptomes anteriors poden
anar acompanyats de:
Símptomes positius en l'àmbit de sentiments:
angoixa, excitabilitat
Símptomes positius vegetatius: insomni, palpitacions, su
ors, marejos, trastorns gastrointestinals, trastorns respiratoris
Símptomes positius de la motricitat: comportament,
agressiu o agitat, inquiet, moviments estranys i absurda,
conducta repetitiva.
 Tots aquests símptomes afecten tots els àmbits: social, lab
oral, familiar. En alguns aspectes el malalt esquizofrènic té
menys capacitat d'acció que una persona sana.
Aquestes deficiències les anomenem símptomes negatius.

12.  Símptomes Negatius
Pobresa afectiva: Es manifesta com un empobriment de
l’expressió d’emocions i sentiments, disminueix la capacitat
emocional.
Alògia: Es refereix a l'empobriment del pensament i de la
cognició.
Abúlia-Apatia: La abúlia es manifesta com una
falta d'energia, d'impuls. L'apatia és la falta d’interès. A
diferència de la manca d’energia de la depressió, en
l’esquizofrènia es relativament crònica i normalment no està
acompanyat d’una afectivitat trista. Anhedonisme-
insociabilitat: La Anhedonisme es la dificultat per experimentar
interès o plaer per les coses que abans li agradava fer o per les
activitats normalment considerades agradables
Problemes cognitius de l'atenció: Problemes en la
concentració i en l'atenció, Només és capaç de concentrar
esporàdicament, Es distreu enmig d'una activitat o conversa

13.  Per al tractament dels trastorns de
personalitat serà necessari un treball coordinat entre
un psicòleg i un psiquiatre. La
valoració psiquiàtrica és necessària, ja que la
medicació és un aspecte molt important a tenir en
compte (per calmar l'ansietat i el control
dels impulsos).Conjuntament a la
valoració psiquiàtrica, el pacient rep un
tractament psicoterapèutic individualitzat portat per
un psicòleg (on es treballen els possibles
elements traumàtics del passat). Així
mateix, també es pot realitzar la teràpia de grup
que permet modificar els aspectes i les actituds
relacionals i les pautes de conducta que provoquen
els trastorns de personalitat.

14.  Un altre aspecte a tenir en compte és la
vida familiar. La integració de
les famílies en el tractament des de
l'inici juga un paper fonamental, i ajuda no
només a entendre millor el
trastorn, sinó també a
intercanviar experiències, el que dóna un
suport emocional que
possibilita els canvis necessaris per a la
bona evolució.
 A diferencia de les altres esquizofrènies
reaccionen millor als tractaments
farmacològics i deteriora menys als
pacients.

15.  Una mente maravillosa.

16.  “Hace como más de 10 años me
diagnosticaron esquizofrenia paranoide
a raíz de unos hechos extraordinarios
que viví personalmente.
A día de hoy, sigo creyendo que no soy
esquizofrénico y que lo que me pasó
inicialmente, me pasa y sigue
pasándome es real, muy real pero nadie
me cree y, de hecho, estoy sufriendo. lo
único que me temo es "volverme loco".
X. V. (internauta afectat d’EP)