Comentari PAU del frontal de santa Maria d'Avià.

1. Frontal de Santa Maria d’Avià

2. Fitxa tècnica
 Títol: Frontal de Santa Maria d’Avià.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: 1170-1190.
 Tècnica: tremp sobre fusta.
 Dimensions: 1,04 x 1,75 m.
 Estil: romànic.
 Tema: religiós.
 Localització: MNAC (Barcelona).

3. Obres de la mateixa època
Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols (segles XI-XII)

4. Frontal de la Mare de Déu del Coll, Osor (segles XII-XIII)

5. Context
 El frontals d’altar, també anomenats antipendis, van tenir una
gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva
aparició és deguda principalment a la voluntat d’aprofitar com
a suport d’imatges la post de fusta situada davant de l’altar.
 Els primers frontals d’altar daten del segle IV d. C. En un primer
moment estaven formats per tapissos o riques teles, però
posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, com
la plata o el coure esmaltat.
 Amb el pas del temps, les escenes representades als frontals
dels altars es van anar fent més complexes i les seves
dimensions van créixer. Aquest fet, sumat a un canvi en la
litúrgia, en el qual el sacerdot es va situar davant l’altar i
d’esquena als l’Esperit Sant provocar un canvi d’ubicació del
fidels, va
P. Serra: Retaule de
frontal. A(1394)
partir d’aleshores, aquest element es va situar
darrere de l’altar, és a dir, del tablum, i això va donar lloc a una
nova tipologia: el retaule (“rere l’altar”)
Antependium de Basilea (c. 1020)

6. Descripció formal
 El Frontal de Santa Maria d’Avià és divideix compositivament
en dos registres –trencats a la part central- estructurats en
diverses escenes o vinyetes amb intencionalitat narrativa, que
s’han de llegir d’esquerra a dreta.
 Tot i el hieratisme i la frontalitat del conjunt, els personatges
mostren una certa humanització; és remarcable el contacte
maternal de la Mare de Déu, que anuncia l’èmfasi en la relació
maternofilial característica del Gòtic. Cal esmentar el
naturalisme de l’expressió i el moviment dels personatges,
com Sant Josep, els tres Reis Mags o el mateix Nen Jesús de
l’escena central. També és naturalista la representació dels
elements arquitectònics.

7.  No obstant això, s’hi mantenen la tradició iconogràfica i el
caràcter simbòlic característics del Romànic, que es poden
veure principalment en la utilització de la perspectiva
jeràrquica i en l’ús del nimbe o aurèola per als personatges
sants, que en el cas de la Mare de Déu i l’Infant en l’escena del
naixement és ovalat, per remarcar-ne el caràcter diví respecte
de Sant Josep.
 Seguint les pautes de la pintura romànica catalana, s'adverteix
l’ús de colors purs i plans, així com la delimitació de les figures
emmarcades en fines línies negres. Cromàticament hi
dominen el blau i el vermell, utilitzats tant als fons com a les
túniques, tonalitats que contrasten amb la lluminositat de la
colradura, un vernís daurat –avui pràcticament perdut- que es
feia servir com a substitució del pa d’or.

8. Temàtica
 El Frontal de Santa Maria d’Avià està dedicat a la Mare de Déu.
Al centre de la taula hi ha la seva imatge com a Sedes
Sapientine, és a dir, com a Tron de la Saviesa, de la qual és
símbol el Nen Jesús. Aquest, per la seva banda, és representat
beneint amb la mà dreta les escenes de l’Anunciació i la
Visitació.
 Envoltant l’escena principal se situen, d’esquerra a dreta i de
dalt a baix, diversos episodis de la vida mariana: l’Anunciació i
la Visitació, el Naixement, l’Adoració dels tres Reis Mags
(Epifania) i la Presentació de Jesús al Temple, en el moment en
què l’ancià Simeó reconeix que Jesús és el Messies anunciat
pels profetes i el torna a la seva mare.

9.  Iconogràficament,
és important destacar l’episodi de
l’Epifania, en la qual no es representen les tres races del món –
un tema que no apareix fins el segle XVI-, sinó les tres edats de
l’home (joventut, maduresa i vellesa). No obstant això , quant
a significació, totes dues tipologies simbolitzen el mateix:
l’home universal adora i venera Déu. D’altra banda, també cal
remarcar la presència del bou i la mula a l’episodi del
Naixement, que correspon a una tradició recollida als
evangelis apòcrifs.
Gentile da Fabriano: Adoració
dels mags (1423)
Diego de Velázquez: Adoració dels mags (1619)

10. Models i influències
 El
Frontal de Santa Maria d’Avià és una obra molt
representativa de l’art anomenat “estil 1200”, difós per tot
l’Occident cristià. Aquest estil es caracteritza pel seguiment
dels models bizantins, que sembla ser que arribaren a
Catalunya a través d’unes monges vingudes de Constantinoble
i que portaven icones. Aquesta influència es veu no solament
en el hieratisme o el gust per la simetria, sinó també en
aspectes iconogràfics, com la posició reclinada de la Mare de
Déu, o decoratius, com les riques vestidures orientalitzants.
 En aquesta època també es comença a apreciar una evolució
en les formes de representació cap a una tendència més
naturalista i narrativa que anticipa l’estètica del període gòtic.
Ferrer Bassa: Pintures de la cel·la de Sant Miquel (Pedralbes ) (1346).
Detall de la decoració de la Capella Palatina de Palermo (1140-1170)