The document discusses sugars and sweeteners. It begins by explaining that sugars, also known as carbohydrates, are molecules produced by plants through photosynthesis from carbon dioxide, water, and sunlight. It then classifies carbohydrates based on their molecular structure as monosaccharides, disaccharides, oligosaccharides, or polysaccharides. Examples of each type are provided. The document continues by explaining how sugars are metabolized and absorbed differently depending on their molecular structure. It notes some health effects of refined sugar consumption such as tooth decay, mineral depletion, increased risk of infection, weight gain, and fluctuations in mood and energy. The document emphasizes that refined sugars provide calories but lack nutrients and that children may be particularly vulnerable to negative

1. XERRADA ALIMENTACIÓ CONSCIENT: SUCRE I
EDULCORANTS

2. • SÓN HIDRATS DE CARBONI, TAMBÉ CONEGUTS CON A
GLÚCIDS.
• ELS HIDRATS DE CARBONI SÓN UN ALIMENT FABRICAT PER LES
PLANTES QUE PRENEN CO2 DE L'AIRE, AIGUA DE LA TERRA, I
MITJANÇANT L'ENERGIA DEL SOL, REALITZEN LA FOTOSÍNTESI
QUE DÓNA LLOC ALS CARBOHIDRATS O SUCRES EN FORMA
DE GLUCOSA. QUAN ELS ANIMALS O ELS HUMANS MENGEM
AQUESTS ALIMENTS, ENS QUEDEM AMB L'ENERGIA DEL SOL I
ALLIBEREM CO2 I AIGUA. MENJANT HIDRATS DE CARBONI
FABRICATS PER PLANTES, L'HOME S'INTEGRA EN EQUILIBRI
AMB EL SEU ENTORN I PODEM DIR QUE ES "CONNECTA"
ENERGÈTICAMENT "AMB L'ENERGIA DEL COSMOS.

3. ELS HIDRATS DE CARBONI SÓN MOLÈCULES FORMADES ESSENCIALMENT
PER ÀTOMS DE CARBONI, HIDROGEN I OXIGEN QUE S'UNEIXEN FORMANT
UNITATS O ENLLAÇOS SENZILLS.
SEGONS EL NOMBRE D'UNITATS QUE CONSTITUEIXEN LA MOLÈCULA SE'LS
CRIDA MONOSACÀRIDS (UNA), DISACÀRIDS (2), OLIGOSACÀRIDS (3 A 10) I
POLISACÀRIDS (A PARTIR DE 10). AQUESTES UNITATS PODEN SER IGUALS O
NO.
MONOSACÀRIDS: GLUCOSA (FRUITES, MEL, ALGUNES VERDURES), FRUCTOSA
(MEL, FRUITES) I LA GALACTOSA. LA GLUCOSA (DEXTROSA O SUCRE DEL
RAÏM) QUE TAMBÉ TROBEM A LA SANG.
DISACÀRIDS: LACTOSA (LLET), SACAROSA (SUCRE) I LA MALTOSA
(OBTINGUDA PER HIDRÒLISI DELS MIDONS).
OLIGOSACÀRIDS: RAFINOSA I ESTAQUIOSA (DE 4 UNITATS), (FORMEN PART
DE LES PARETS CEL · LULARS DELS VEGETALS).
POLISACÀRIDS: GLICOGEN (POLÍMER DE LA GLUCOSA) QUE ÉS LA PRINCIPAL
SUBSTÀNCIA DE RESERVA DELS ANIMALS, EL MIDÓ (ÉS EL GLUCOGEN DELS
VEGETALS) I LA CEL · LULOSA (POLÍMER DE GLUCOSA AMB ENLLAÇOS A
DIFERENT POSICIÓ) QUE LA TROBEM EN LES PARETS DELS VEGETALS I
CONSTITUEIX LA FIBRA NO DIGERIBLE PEL NOSTRE ORGANISME.

5. AL NOSTRE TORRENT SANGUINI NOMÉS PASSEN ELS
MONOSACÀRIDS (GLUCOSA I FRUCTOSA). UN AUGMENT RÀPID DE
GLUCOSA EN SANG DEPENDRÀ DE LA RAPIDESA AMB QUE ES
DIGEREIXIN I ABSORBEIXIN ELS CARBOHIDRATS. SI AQUESTS SÓN
COMPOSTOS (POLISACÀRIDS), LA DIGESTIÓ SERÀ LENTA JA QUE
TINDREM MÉS FEINA PER TRENCAR MÉS ENLLAÇOS QUE AMB ELS
MONO O DISACÀRIDS, I SI A MÉS VAN ACOMPANYATS DE FIBRA,
ENCARA ÉS MÉS LENT EL PROCÉS.
LA CONCENTRACIÓ NORMAL DE GLUCOSA A LA SANG ÉS DE
80MG/DL, PER SOTA D'AQUEST NIVELL PASSA LA HIPOGLUCÈMIA I
PER SOBRE LA HIPERGLUCÈMIA. ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR EL
MÉS ESTABLE POSSIBLE ELS NIVELLS DE SUCRE EN SANG.
L'ÍNDEX GLUCÈMIC INDICA LA RAPIDESA AMB QUÈ UN HIDRAT
DE CARBONI PUJA EL NIVELL DE SUCRE EN SANG.

7. OBTENCIÓ NATURAL
BAIX ÍNDEX GLUCÈMIC ALT ÍNDEX GLUCÈMIC
SUCRE
MEL
ESTEVIA XAROP D’ARÇ
XAROP D’ÀGAVE CONCENTRAT DE POMA
FRUITA FRESCA SECA
MELASSES DE CEREALS

8. GAIREBÉ TOTES LES SUBSTÀNCIES QUE UTILITZEM PER
ENDOLCIR SÓN MONOSACÀRIDS O DISACÀRIDS, ÉS A DIR,
HIDRATS DE CADENA CURTA COM SÓN EL SUCRE, LA
GLUCOSA, LA FRUCTOSA, LA MEL, LES MELASSES, ETC.
D’ABSORCIÓ RÀPIDA
HI HA ALTRES ENDOLCIDORS D'ORIGEN QUÍMIC QUE NO
SÓN CARBOHIDRATS PERÒ QUE PODEN ARRIBAR A SER
PITJORS QUE EL SUCRE.
L’OPCIÓ MÉS RECOMANABLE : LA ESTEVIA.

9. CLASSIFICACIÓ SEGONS MÈTODES D’OBTENCIÓ
OBTENCIÓ PROCESSOS OBTENCIÓ PROCESSOS
NATURALS INDUSTRIALS
SUCRE REFINAT-BLANC/ MORÈ
MEL CANYA DE SUCRE
SUCRE INTEGRAL DE CANYA
MEL ADULTERADA/PASTEURITZADA
MELASSES DE CEREALS
GLUCOSA
MEL PURA
DEXTROSA
XAROP D’AURÓ
FRUCTOSA
CONCENTRAT DE POMA
XAROP DE BLAT DE MORO
XAROP D’ÀGAVE
ESTEVIA REFINADA
FRUITA SECA
XAROP D’ÀGAVE REFINAT
ESTEVIA
POLIOLS
EDULCORANTS SINTÉTICS

10. COMPARATIVA ENTRE EL SUCRE, MEL I MELASSES
En mg/100g SUCRE BLANC SUCRE INTEGRAL MELASSES MEL
MINERALS
CALCI 0 mg 85 mg 684 mg 5 mg
FÓSFOR 0 mg 19 mg 84 mg 6 mg
FERRO 0.1 3.4 mg 16.1 mg 0.5 mg
POTASI 3.0 mg 344 mg 2.927 mg 51 mg
SODI 1.0 mg 30 mg 96 mg 5 mg
VITAMINES
TIAMINA B1 0 0.01 mg 0.11 mg Indicis
RIBOFLAVINA B2 0 0.03 mg 0.19 mg 0.04 mg
NIACINA B3 0 0.2 mg 2.0 mg 0.3 mg

12. EL SUCRE EXTRET DE LA CANYA TÉ UN ORIGEN REMOT, POSSIBLEMENT A LA XINA
O L'ÍNDIA. EL TERME SUCRE DERIVA DEL SÀNSCRIT "SARKURA" QUE VA DONAR
ORIGEN A "AL SUKHAR" EN ÀRAB. EN AQUESTES CULTURES ESTAVA RESERVAT PER
A LA CORT I CLASSES PRIVILEGIADES PER A USAR COM A MEDICINA. FINS BEN
ENTRAT EL SEGLE XIX, AMB EL DESENVOLUPAMENT DE LES PLANTACIONS I LA
IMPLANTACIÓ INDUSTRIAL DELS MÈTODES D'EXTRACCIÓ DEL SUCRE DE LA
REMOLATXA NO ES VA POPULARITZAR EL SEU CONSUM EN L'ALIMENTACIÓ.
LA PARAULA SUCRE TÉ DOS SIGNIFICATS:
• UN ÉS EL POPULAR, AQUESTA MATÈRIA BLANCA O MARRÓ EXTRETA DE LES
INDÚSTRIES SUCRERES A PARTIR DE LA CANYA O DE LA REMOLATXA, L'ÚNIC
COMPONENT QUÍMIC SÓN MOLÈCULES DE SACAROSA (GLUCOSA
CONDENSADA AMB FRUCTOSA).
• L'ALTRE SIGNIFICAT, S'UTILITZA DE VEGADES PER DESIGNAR A TOTES LES
MOLÈCULES FORMADES PER UNITATS DE GLUCOSA I/O FRUCTOSA PRESENTS
EN ELS ALIMENTS I QUE REBEN DIFERENTS NOMS DEPENENT DE LA SEVA
ESTRUCTURA QUÍMICA, PER EXEMPLE, FRUCTOSA (PRESENT EN LA FRUITA),
LACTOSA (PRESENT EN LA LLET), GLUCOSA (A LA SANG I EN ELS RAÏMS), MIDÓ
(EN LES PATATES I CEREALS).

13. EN EL PROCÉS D'EXTRACCIÓ DE LA SACAROSA, NO NOMÉS ES
PRIVA A LA REMOLATXA O LA CANYA DE SUCRE DE LA FIBRA,
TAMBÉ DE MINERALS, VITAMINES I OLIGOELEMENTS. EL
CONTINGUT EN SACAROSA ÉSTÀ AL VOLTANT D'UN 15% EN LA
REMOLATXA. ÉS FÀCIL MENJAR MENTRE MIREM LA TELEVISIÓ UNA
RAJOLA DE XOCOLATA DE 250 GRS. (FETA AMB SUCRE
CONCENTRAT), PERÒ PER INGERIR UNA QUANTITAT EQUIVALENT DE
SUCRE, CALDRIA MENJAR MÉS DE QUILO I MIG DE REMOLATXES.

15. DESMINERALITZACÍÓ:
• PER METABOLITZAR EL SUCRE ES NECESSITEN VITAMINES, MINERALS
I OLIGOELEMENTS QUE SI L’ALIMENT NO ELS DISPOSA,
L’ORGANISME ELS AGAFA DE LES RESERVES QUE DISPOSA.
• DESPRÉS DE LA INGESTIÓ D'UNA QUANTITAT CONSIDERABLE DE
SUCRE, ES PRODUEIX UN AUGMENT DE L'EXCRECIÓ URINÀRIA DE
CALCI.
• EL SUCRE PRODUEIX EN METABOLITZAR RESIDUS ÀCIDS PER A LA
NEUTRALITZACIÓ SURT EL CALCI DELS OSSOS. ELS OSSOS ES
DEBILITEN I ENS CONDUEIXEN AMB ELS ANYS A LA TAN TEMUDA
OSTEOPOROSI. LES LLAMINADURES NO NOMÉS PRODUEIXEN
CÀRIES PER CONTACTE DIRECTE AMB LES DENTS, SINÓ QUE TAMBÉ
"TREBALLEN" EN SILENCI DINS DEL NOSTRE ORGANISME.

16. EL SUCRE I LES INFECCIONS
• UNA DIETA RICA EN SUCRES AFAVOREIX LA
INFECCIÓ PER PART DE LLEVATS (PER
EXEMPLE LA CANDIDA ALBICANS),
BACTERIS I PARÀSITS. ALGUNS ESTUDIS
HAN DEMOSTRAT QUE LA CAPACITAT DELS
GLÒBULS BLANCS DE DESFER-SE DE
BACTERIS DISMINUEIX QUAN ES PREN
SUCRE.
• LA SIMPLE SUPRESSIÓ DEL SUCRE REFINAT
PERMET SOVINT ACABAR AMB LES
INFECCIONS REINCIDENTS O CRÒNIQUES.

17. EL SUCRE I ELS GREIXOS:
• QUAN PRENEM SUCRE O PRODUCTES ELABORATS AMB ELL, ESTEM
INGERINT MOLTS CARBOHIDRATS EN MOLT PETIT VOLUM. AIXÒ
ENS PERMET INTRODUIR EN EL NOSTRE COS QUANTITATS
ENORMES DE MATERIALS CALÒRICS EN EXCÉS, ABOCATS A SER
EMMAGATZEMATS EN FORMA DE GREIX CORPORAL.
• AMB L'EXCÉS DE DOLÇOS NO NOMÉS PODEM VEURE COM POT
ARRIBAR A PUJAR L'AGULLA DE LA BÀSCULA, SINÓ TAMBÉ, SENSE
ADONAR-NOS, PODEM AUGMENTAR EL COLESTEROL I ALTRES
LÍPIDS DE LA SANG, AMB ELS CORRESPONENTS RISCOS PER A LA
NOSTRA SALUT.

18. EL SUCRE I ELS CANVIS EN L'ESTAT D'ÀNIM:
• EL SUCRE REFINAT ÉS ABSORBIT MOLT RÀPIDAMENT, PROVOCANT UNA BRUSCA
HIPERGLUCÈMIA, QUE CONDUEIX A UN ESTAT D'EXCITACIÓ FÍSICA I PSÍQUICA I
POSTERIORMENT UNA REACCIÓ D'HIPOGLUCÈMIA QUE VA ACOMPANYADA DE
DEPRESSIÓ MENTAL, DE CANSAMENT FÍSIC (ELS DEFALLIMENTS A MIG MATÍ O AL
MIGDIA) I INCITA A PRENDRE ESTIMULANTS, QUE CAUSARÀN UNA ALTRA NOVA
HIPERGLUCÈMIA A LA QUAL LI SEGUIRÀ UNA HIPOGLUCÈMIA.
• AQUESTES ALTERNANCES EN EL PERCENTATGE DE SUCRE EN LA SANG,
DETERIORA ELS MECANISMES REGULADORS DEL METABOLISME I ESGOTEN EL
SISTEMA NERVIÓS, COSA QUE CONDUEIX AL CANSAMENT, IRRITABILITAT,
AGRESSIVITAT I DEBILITAMENT GENERAL.

20. ELS MÉS PERJUDICATS: ELS NENS
• DESPRÉS DEL CONSUM DE PRODUCTES ENSUCRATS, LA CONCENTRACIÓ
MENTAL DISMINUEIX I AMB ELLA EL RENDIMENT ESCOLAR. ELS NENS
LLAMINERS VAN DE LA HIPERACTIVITAT EXAGERADA A LA MALENCONIA,
TENEN MÉS CÀRIES DENTALS I SÓN MÉS PROPENSOS A LES INFECCIONS.
• NO OBSTANT AIXÒ, ELS EFECTES A LLARG TERMINI D'UNA DIETA "DOLÇA"
PODEN SER BASTANT MÉS PREOCUPANTS QUE LES CONSEQÜÈNCIES
IMMEDIATES. LA INFECCIÓ CRÒNICA DE CÀNDIDES DERIVADA DEL CONSUM
DE SUCRE O D'ANTIBIÒTICS, POT ORIGINAR PROBLEMES DIGESTIUS O
ENERGÈTICS DE CARÀCTER VITALICI.
• ELS NENS QUE DURANT ANYS ABUSEN DEL SUCRE TENEN MAJOR RISC DE
CONTRAURE DIABETIS, CÀNCER O MALALTIES CORONÀRIES EN L'EDAT
ADULTA.

21. SUGAR BLUES ÉS UN LLIBRE DE L'ESCRIPTOR I PERIODISTA WILLIAM DUFTY PUBLICAT EL
1974 I QUE VA TENIR MOLTÍSSIM RESSÒ A L’ÈPOCA PER HAVER REVELAT LA PERILLOSITAT
DEL SUCRE REFINAT A NIVELL PERSONAL I SOCIAL I EL SEU PAPER AL LLARG DE LA
HISTÒRIA, I PER DENUNCIAR LES MANIPULACIONS DE LES GRANS CORPORACIONS
ALIMENTÀRIES EN AQUEST TEMA.
LA PUBLICITAT ENS DIU QUE EL SUCRE ÉS INOFENSIU I QUE ENDOLCEIX LA VIDA, PERÒ
WILLIAM DUFTY DEMOSTRA QUE ACIDIFICA L'ORGANISME, QUE ÉS UN ANTI-NUTRIENT, QUE
MÉS DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ PATEIX HIPOCLUCEMIA, QUE AQUEST ESTAT DEBILITA
ENORMEMENT EL SISTEMA IMMUNITARI DEIXANT PAS A ALTRES TRASTORNS, I QUE AFECTA
EMOCIONAL I CEREBRALMENT DONANT LLOC ALS “SUGAR BLUES”, O PUJADES I BAIXADES
D’ÀNIM.
L'AUTOR ES BASA EN LA SEVA EXPERIÈNCIA PERSONAL COM A MALALT I ADDICTE AL SUCRE I
RELATA COM VA CANVIAR LA SEVA VIDA EN LLEGIR I APLICAR UN LLIBRE DE NUTRICIÓ:
• "UNA NIT VAIG LLEGIR UN LLIBRET QUE DEIA SIMPLEMENT QUE EL MALALT ÉS L'ÚNIC
CULPABLE PER LA SEVA MALALTIA. EL DOLOR ÉS L'ÚLTIM AVÍS. UN MATEIX SAP MILLOR QUE
NINGÚ SI HA ESTAT ABUSANT DEL SEU COS. EL SUCRE ÉS VERÍ, DEIA EL LLIBRE, ÉS MÉS
MORTAL QUE L'OPI I MÉS PERILLÓS QUE LA CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA D'UNA
EXPLOSIÓ NUCLEAR “.

23. • ELS ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS HAN EVIDENCIAT QUE UNA DIETA BAIXA EN
LÍPIDS (20% O MENYS DEL TOTAL D'ENERGIA DIÀRIA) I RICA EN HIDRATS
DE CARBONI (SOBRETOT, EN SUCRES SIMPLES) POT PROVOCAR CANVIS
METABÒLICS QUE DERIVIN EN DISLIPIDÈMIA ATEROGÈNICA, DIABETIS
TIPUS 2 I SÍNDROME METABÒLICA. L'ASSOCIACIÓ AMERICANA DEL COR,
EN LA SEVA REVISTA "CIRCULATION", ASSENYALA LES NOVES CERTESES
SOBRE LA RELACIÓ ENTRE LA INGESTA DE SUCRES I LA SALUT
CARDIOVASCULAR.
• L'ATEROSCLEROSI ÉS LA MALALTIA DE LES PARETS DE LES ARTÈRIES QUE
ES CARACTERITZA PER UN ENGRUIXIMENT I DURESA ANORMAL DE LES
CAPES INTERNES, A CAUSA D'UN DIPÒSIT DE MATERIAL GRAS I ALTRES
DEIXALLES METABÒLIQUES. EL RESULTAT ÉS UNA DISMINUCIÓ DEL DIÀMETRE
DEL VAS I LA CONSEQÜENT OBSTRUCCIÓ DEL PAS NORMAL DE LA SANG,
UN FACTOR PREVI A UN INFART. AMB L'OBJECTIU DE MINIMITZAR ELS
TRASTORNS ASSOCIATS A UN CONSUM EXCESSIU DE SUCRES, L'AHA
(ASSOCIACIÓ AMERICANA DEL COR) RECOMANA REDUIR LA INGESTA
ENERGÈTICA PROCEDENT DE SUCRES AFEGITS A 100-150 KCAL/DIA, QUE
EXPRESSAT EN GRAMS DE SUCRE, CORRESPON A 25-37,5 GRAMS DIARIS.

24. COMPARACIÓ ENTRE EL SUCRE I LA COCAÏNA
EL SUCRE ÉS UNA POLS BLANCA I CRISTAL·LÍ ALTAMENT REFINAT, TAMBÉ HO
ÉS LA COCAÏNA.
LA FÓRMULA QUÍMICA DE LA COCAÏNA ÉS C17H21NO4. LA FÓRMULA EL
SUCRE ÉS C12H22O11. DES DEL PUNT DE VISTA PRÀCTIC LA DIFERÈNCIA ÉS QUE
AL SUCRE LI FALTA L'ÀTOM DEL NITROGEN.
LES DUES ES DERIVEN DE FONTS VEGETALS, DE PLANTES.
LES DUES SÓN SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES PODEROSES QUE PRODUEIXEN
FORTS EFECTES FÍSICS I EMOCIONALS.
TANT EL SUCRE COM LA COCAÏNA PRODUEIXEN DEPENDÈNCIA
PSICOLÒGICA PERÒ NO ADDICCIÓ.
LA COCAÏNA NO ESTÀ ASSOCIADA MÈDICAMENT AMB CAP MALALTIA FÍSICA
SERIOSA.
EL SUCRE, EN CANVI, INTERFEREIX EN ELS ATACS CARDÍACS, EN L'OBESITAT, EN
LA DIABETIS, EN LA INSUFICIÈNCIA RENAL, A LES CÀRIES DENTALS I EN LA
CEGUESA ... NOMÉS PER CITAR UNES QUANTES.
IMPORTAR COCAÏNA REFINADA ALS ESTATS UNITS ÉS UN DELICTE FEDERAL.
IMPORTAR SUCRE REFINAT A ESTATS UNITS ÉS UN DELICTE FEDERAL.
-EXTRET DEL LLIBRE: “LA DIETA QUE SALVARÁ TU VIDA”, DAVID REUBEN-

25. • A ESPANYA ES CONSUMEIX
DE MITJANA UNS 80
GRS/DIA DE SUCRE.
• A L’ANY SON : 31KG,
SENSE COMPTAR
CELEBRACIONS I FESTES
QUE S’ACOSTUMA A
MENJAR DOLÇOS.

27. LA DIABETIS(2)ÉS EL RESULTAT DE L'ESGOTAMENT DEL PÀNCREES A
CAUSA D'UNA CONSTANT SOBREDOSI DE SUCRE REFINADA I
CARBOHIDRATS REFINATS.
TANT RATOLINS COM A ÉSSERS HUMANS EXPERIMENTEN
AUGMENTS SUBSTANCIALS EN ELS NIVELLS DE DOPAMINA
CEREBRALS A CONSEQÜÈNCIA D'HAVER INGERIT SUCRE O
DOLÇOS. LA DOPAMINA ÉS UN NEUROTRANSMISSOR QUE REGULA
ELS MECANISMES DE RECOMPENSA I ES VEU IMPLICAT EN LA
MAJOR PART DE LES ADDICCIONS.
UN ESTUDI DE LA UNIVERSITAT DE PRINCETON DUT A TERME EL
2002 VA DEMOSTRAR QUE SI S'ACOSTUMAVA ALS RATOLINS A
UNA DIETA D'AIGUA I SUCRE I DESPRÉS SE'LS PRIVAVA DE LA
MATEIXA PER ESPAI DE 12 HORES, ELS ROSEGADORS ACUSAVEN
UN SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA SIMILAR AL DELS ALCOHÒLICS.

28. SEGONS EL LLIBRE SUGAR BLUES ELS
FABRICANTS DE SUCRE TENEN DOS
CLIENTS PRINCIPALS: LA INDÚSTRIA
ALIMENTÀRIA I LES TABAQUERES.
ELS CIGARRETS, ELS PURS I EL TABAC DE
PIPA CONTENEN SUCRE EN UNA
QUANTITAT QUE VARIA DE 5 A 40%.
EL LLIBRE EXPLICA EL PAPER DEL SUCRE
EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ: EL TABAC
CURAT AMB SUCRE ÉS MÉS BARAT QUE
EL TABAC CURAT A L'AIRE.
SEMBLA QUE AQUEST SUCRE QUE
CONTÉ EL TABAC I ELS PRODUCTES
QUÍMICS AFEGITS SÓN ELS CAUSANTS
DEL CÀNCER DE PULMÓ I NO EL TABAC
MATEIX.
PRECAUCIÓ ELS DIABÈTICS!!

29. • ELS PRINCIPALS PRODUCTORS DE SUCRE SÓN ARGENTINA,
COLÒMBIA, MÈXIC, PANAMÀ, ÍNDIA, GUATEMALA, UNIÓ
EUROPEA, XINA, CUBA, ESTATS UNITS, TAILÀNDIA, BRASIL,
AUSTRÀLIA, PAKISTAN, PERÚ I RÚSSIA, QUE CONCENTREN EL
75% DE LA PRODUCCIÓ MUNDIAL.
• SENT BRASIL EL PRINCIPALPRODUCTOR I EXPORTADOR DE
SUCRE A NIVELL MUNDIAL. QUE CURIÓS GAIREBÉ TOTS
AQUESTS PAÏSOS ESTAN EN VIES DE DESENVOLUPAMENT
MENTRE QUE ELS LABORATORIS QUE TENEN LES PATENTS DE
LA SUCRALOSA O ESPLENDA I EL ASPARTAM I ALTRES
SEMBLANTS PERTANYIN AL PRIMER MÓN…

31. LA FRUCTOSA ES CONTEMPLA COM UN EDULCORANT IDONI PER A
LES PERSONES AMB DIABETIS PER LA SEVA INCAPACITAT
D'ESTIMULAR LA SECRECIÓ D'INSULINA.
LA SEVA ADDICIÓ INDISCRIMINADA A UN NOMBRE INCOMPTABLE
DE PRODUCTES S'ASSOCIA COM A PART CAUSAL DEL CREIXEMENT
MUNDIAL EXAGERAT D'OBESITAT I DIABETIS TIPUS 2.
LA FRUCTOSA ÉS UN MONOSACÀRID PROPI DE LES FRUITES I LA
MEL. LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA L'EXTREU DEL BLAT DE MORO (EN
FORMA DE XAROP) I L'EMPRA COM A EDULCORANT D'ALIMENTS I
BEGUDES.
ALGUNS ESTUDIS EN ÉSSERS HUMANS RELACIONEN UNA DIETA
AMB MASSA FRUCTOSA, SOBRETOT EN FORMA LÍQUIDA (SUCS,
REFRESCOS I ALTRES BEGUDES ENSUCRADES), AMB DESORDRES
METABÒLICS EN LA GESTIÓ DE LA GLUCOSA, LA TENSIÓ ARTERIAL,
ELS LÍPIDS I EL PES CORPORAL.

32. EL NOSTRE COS NO SAP APROFITAR LA FRUCTOSA. PER AIXÒ,
QUAN CONSUMIM ALGUN ALIMENT QUE LA CONTÉ, AQUESTA NO
PASSA AL TORRENT SANGUINI EN FORMA DE GLUCOSA.
CADA CÈL·LULA DEL NOSTRE COS, INCLOENT EL TEU CERVELL,
UTILITZA GLUCOSA. PER AIXÒ, LA MAJORIA DE LA GLUCOSA QUE
CONSUMIM (SI NO ESTÀ EN EXCÉS) S'UTILITZA IMMEDIATAMENT. EN
CONTRAST, LA FRUCTOSA ES CONVERTEIX EN EL FETGE EN ÀCIDS
GRASSOS LLIURES, VLDL (LA FORMA NOCIVA DEL COLESTEROL
DOLENT), I TRIGLICÈRIDS, QUE PASSEN AL TORRENT SANGUINI I
S'EMMAGATZEMEN COM GREIX.
COM MÉS FRUCTOSA CONSUMIM, MÉS GLICEROL ACTIVAT
TINDREM I MAJOR QUANTITAT DE GREIX EMMAGATZAREM.

34. • LES DEXTRINES SÓN UN GRUP DE OLIGOSACÀRIDS DE POC PES
MOLECULAR PRODUÏDES PER LA HIDRÒLISI DEL MIDÓ.
• LA MALTODEXTRINA ÉS UN POLISACÀRID MODERADAMENT DOLÇ
USAT COM ADDITIU ALIMENTARI, SENSE RELACIÓ AMB LA MALTA
D'ORDI. ES PRODUEIX DEL MIDÓ DE BLAT DE MORO. (OMG).
• LA MALTODEXTRINA POT DERIVAR-SE DE QUALSEVOL MIDÓ. ALS
EUA AQUEST MIDÓ ÉS GENERALMENT EL BLAT DE MORO, EN
ALTRES PARTS, PER EXEMPLE A EUROPA, ÉS COMUNAMENT ORDI O
BLAT.
• AIXÒ ÉS IMPORTANT PER ALS QUE PATEIXEN DE CELIAQUIA, JA QUE
LA MALTODEXTRINA DERIVADA DEL BLAT O ORDI POT CONTENIR
RASTRES DEL GLUTEN.
• ELS ALIMENTS QUE CONTENEN MALTODEXTRINA PODEN CONTENIR
RASTRES D'ÀCID GLUTÀMIC COM A SUBPRODUCTE DEL PROCÉS DE
FABRICACIÓ.

36. • CONEGUTS COM ALCOHOLS DEL SUCRE.
• ALGUNS ES PODEN TROBAR DE FORMA NATURAL.
• COMERCIALMENT, AQUESTS EDULCORANTS SÓN
SINTETITZATS I NO SE'LS S'EXTREU DE FONTS NATURALS.
• TOTS ELS POLIOLS SÓN ABSORBITS LENTA I
INCOMPLETAMENT EN L'INTESTÍ.
• TENEN EFECTES LAXANTS I PRODUEIXEN DIARREA.
• S’HA RELACIONAT AMB LA SÍNDROME DE CÒLON IRRITABLE.
• EN GENERAL ELS POLIOLS NO NOMÉS ES FAN SERVIR A
L’INDUSTRIA ALIMENTÀRIA.

37. MANITOL. (E-421)
GLUCITOL O SORBITOL. (E-420)
GALACTITOL (DULCITOL).
XILITOL. E-967
MALTITOL . E-965
LACTITOL. E-966
GLICEROL O GLICERINA. E-422
ERITRITOL E-968
ISOMALT E-953

38. • ES POT TROBAR A LA NATURA DE FORMA
NATURAL.
• S’OBTÉ DE LA GLUCOSA.
• ES FA SERVIR COM A HUMECTANT I
EDULCORANT.
• ES FA SERVIR EN ALTRES INDUSTRIES: PAPER,
TÈXTIL, COSMÈTICS, ETC.
• POT PROVOCA LLEUS DOLORS ABDOMINALS I
DIARREA.
• DINS DEL NOSTRE ORGANISME ES METABOLITZA
LENTAMENT.
• LA RETINOPATIA I LA NEUROPATIA DIABÈTICA
PODRIEN ESTAR RELACIONADES AMB LA
PRESÈNCIA DE MASSA SORBITOL EN LES
CÈL·LULES DELS ULLS I ELS NERVIS.
• INGESTA MÀXIMA RECOMANADA: 50 GRS/DIA:
5 XICLETS.

39. • S’OBTÉ DE LA MANOSA QUE CONTENEN
ALGUNES PLANTES
(GLUCOMANANO:Konjak:Freixe del
manà) I ALGUNES GLUCOPROTEÍNES
ANIMALS.
• ÉS DIURÈTIC OSMÒTIC, VASODILATADOR
RENAL I TÉ EFECTES LAXANTS.
• NO ES RECOMANA EL SEU ÚS A
PERSONES AMB PROBLEMES DE COR,
INSUFICIÈNCIA RENAL, ANÚRIA O
DESHIDRATACIÓ.
• ES FA SERVIR EN CIRUGIA CEREBRAL.

40. EL GLICEROL ESTÀ PRESENT A TOTS ELS OLIS I GREIXOS ANIMALS I VEGETALS
EL GLICEROL ÉS UN COMPOST ORGÀNIC TAMBÉ ANOMENAT GLICERINA.
TAMBÉ ÉS UN SUBPRODUCTE DE LA PRODUCCIÓ DEL BIODIÈSEL I DEL PROPILÈ.
S'UTILITZA COM A HUMECTANT, SOLVENT I DULCIFICANT, I FINS I TOT, ES POT
UTILITZAR COM A CONSERVANT. TAMBÉ S'UTILITZA COM A FARCIMENT EN
PRODUCTES COMERCIALS BAIXOS EN GREIXOS, I COM A AGENT ESPESSIDOR
EN LICORS.
UN ALTRE ÚS ÉS LA MANUFACTURA DE MONO I DIGLICÈRIDS QUE S'UTILITZEN
COM A EMULSIONADORS, PER A LES MANTEGUES I MARGARINES.
EL GLICEROL TÉ PROPIETATS ANTICONGELANTS.
S’UTILITZA EN LA FABRICACIÓ DE POLIURETÀ, DE LA NITROGLICERINA,
COMPONENT ESENCIAL DE LA PÒLVORA I LA DINAMITA…
S'UTILITZA EN PREPARACIONS MÈDIQUES I FARMACÈUTIQUES, BÀSICAMENT
PER A INCREMENTAR LA SUAVITAT, APORTANT LUBRICACIÓ I COM A
HUMECTANT.
EL GLICEROL POT SER CONVERTIT EN GLUCOSA AL FETGE.

41. EL MALTITOL ÉS UN DISACÀRID ES FA PER LA HIDROGENACIÓ
DE LA MALTOSA OBTINGUDA DEL MIDÓ.
ES FA SERVIR ESPECIALMENT PER A PRODUIR DOLÇOS SENSE
SUCRE (CARAMELS, XICLETS, XOCOLATES, GELATS, ETC).
EN LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA ÉS UN EXCIPIENT TÉ
L'AVANTATGE QUE LA CRISTAL·LITZACIÓ ÉS MENYS PROBABLE
QUE USANT LA SACAROSA. TAMBÉ ES FA SERVIR EL MALTITOL
COM PLASTIFICANT EN CÀPSULES DE GELATINA, EMOL·LIENT I
HUMECTANT.
UN CONSUM EXCESSIU DE MALTITOL, COM LA MAJORIA DELS
EDULCORANTS ARTIFICIALS, POT TENIR EFECTES LAXANTS I
PROBLEMES GASTROINTESTINALS.

42. DE FORMA NATURAL EL XILITOL ES TROBA EN LES FIBRES DE MOLTS FRUITS
I VERDURES, EL MORESC, LA CIVADA I ALGUNS BOLETS.
DIARIAMENT EL NOSTRE ORGANISME FABRICA 15 GRAMS DE XILITOL.
INDUSTRIALMENT ES POT EXTREURE DE LA FIBRA DEL MORESC O DE LA
FUSTA DE BEDOLL
EL SEU CONSUM EN EXCÉS POT SER LAXANT I PROVOCAR PROBLEMES
GASTROINTESTINALS TEMPORALS. ES TOLERA MILLOR QUE ALTRES
EDULCORANTS COM MANITOL I SORBITOL
“ELS GOSSOS QUE HAN CONSUMIT MÉS DE 100 MG PER QUILO DEL SEU
PES EXPERIMENTEN HIPOGLUCÈMIA QUE POT POSAR EN PERILL LA SEVA
VIDA”. INFORMACIÓ CONTRADICTÒRIA:
APTE PER DIABÈTICS
GOSSOS NO PER MOVILIZACIÓ INSULINA

45. SEGONS UN ESTUDI DE 2005 SE SOSPITA QUE PODRIA SER
CANCERÍGEN, ESTAR RELACIONAT AMB L’HIPOGLUCÈMIA,
TUMORS PULMONARS, AMB COLESTEROL ALT I LA LEUCÈMIA.
TAMBÉ ÉS UN POTENCIADOR DEL SABOR.
ES FA SERVIR EN MOLT PRODUCTES ALIMENTARIS: XICLETS,
LLAMINADURES, BEGUDES DOLCES, BRIOXERIA INDUSTRIAL,
BEGUDES LÀCTIES, SUCS DE FRUITES SENSE SUCRE…EN
GENERAL EN MOLT PRODUCTES QUE SÓN “LIGHT” O SENSE
SUCRE.
ACOSTUMA A ESTAR COMBINAT AMB L’ E-951 I L’ E-952.

47. L’INGESTA MÀXIMA RECOMANADA PER LA ORGANITZACIÓ PER
L’ALIMENTACIÓ I LA AGRICULTURA(FAO) ÉS DE: 40 MG/KG DE PES
CORPORAL PER DIA. ALTRE ESTUDIS DIUEN QUE MENYS…
1980:EN UN ESTUDI REALITZAT A ANIMALS VA RESULTAR QUE DE 196
ANIMALS, 96 VAN MORIR PER TUMORS CEREBRALS.
1995: UN ARTICLE DEL “JOURNAL OF NEUROPATHOLOGY AND EXPERIMENTAL
NEUROLOGY” VA ESTABLIR LA CORELACIÓ DEL CÀNCER DE CERVELL AMB
L’ASPARTAM.
2005: EL CIENTÍFIC ITALIÀ MORANDO SOFFRITTI DE LA FUNDACIÓ RAMAZZINI,
VA REVIFAR LA POLÈMICA SOBRE ELS PERILLS DE L'ASPARTAM. DESPRÉS D'UN
ESTUDI AMB 1800 RATES DURANT VUIT ANYS, L'EQUIP D'INVESTIGADORS QUE
ELL VA LIDERAR VA CONCLOURE QUE L'ASPARTAM PODRIA TENIR EFECTES
CANCERÍGENS:
• “S'HA DEMOSTRAT EXPERIMENTALMENT I DE FORMA CONCLOENT QUE EL
ASPARTAM CAUSA UN AUGMENT ESTADÍSTIC DELS LIMFOMES I LEUCÈMIES EN
RATES FEMELLES A NIVELLS MOLT PROPERES ALS NIVELLS A QUÈ S'EXPOSEN ELS
ÉSSERS HUMANS. AQUEST AUGMENT PODRIA ESTAR RELACIONAT AMB EL
METANOL, METABÒLIT DE L'ASPARTAM QUE ES METABOLITZA EN FORMALDEHID I
POSTERIORMENT EN ÀCID FÒRMIC EN ÉSSERS HUMANS I RATES”

48. 2010: DUES INVESTIGACIONS DIRIGIDES PER SOFFRITTI I PER
HALLDORSSON, RESPECTIVAMENT, VAN ARRIBAR DE NOU A LA
CONCLUSIÓ QUE EL ASPARTAM ERA UN AGENT CANCERIGEN. L'EFSA
VA TORNAR A AVALUAR AQUESTES INVESTIGACIONS, CONCLOENT
QUE NO HI HA UNA RELACIÓ CAUSAL ENTRE EL ASPARTAM I EL
CÀNCER…
AL JUNY DE 2011, L'INSTITUT RAMAZZINI VA EMETRE UN COMUNICAT
A LA SEVA WEB EN EL QUAL S'INFORMA QUE, A CAUSA DELS
RESULTATS OBTINGUTS EN LES SEVES INVESTIGACIONS, ALGUNS
CIENTÍFICS DE L'INSTITUT VAN SER REBUTS PER DIVERSOS
PARLAMENTARIS EUROPEUS. ARRAN D'AIXÒ, ELS PARLAMENTARIS HAN
ACONSEGUIT QUE LA COMISSIÓ EUROPEA HAGI SOL·LICITAT A L'EFSA
(Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària) QUE COMENCI UN
NOU PROCÉS DE REAVALUACIÓ D'AQUEST COMPOST EL 2012.

50. AVUI DIA, EXISTEIXEN DIVERSES ORGANITZACIONS, COM ARA
LA FAO (ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER A
L'AGRICULTURA I L'ALIMENTACIÓ) I L'OMS (ORGANITZACIÓ
MUNDIAL DE LA SALUT), QUE AVALEN EL SEU ÚS SENSE
APARENTS DANYS A LA SALUT EN MÉS DE CENT PAÏSOS DEL
MÓN, COM ARA LA UNIÓ EUROPEA, CANADÀ, AUSTRÀLIA,
XINA I PRÀCTICAMENT TOTA LLATINOAMÈRICA. NO OBSTANT
AIXÒ, ALS ESTATS UNITS EL SEU ÚS ESTÀ PROHIBIT DES DE
1970 PER LA FDA.

51. ÉS UN DERIVAT DE LA
SACAROSA
HA PROVOCAT DANYS EN ELS
TESTICLES DE RATES DE
LABORATORI I ES CREU QUE
PODRIA SER CANCERÍGEN.
LA COCA-COLA DISTRIBUÏDA A
ESPANYA EN PORTA, A ALTRES
PAÏSOS NO… (??)
ESTÀ PROHIBIT A JAPÓ,
FRANÇA, ANGLATERRA,
BÈLGICA, AUSTRALIA

53. LA SACARINA VA SER SINTETITZADA EN 1878 A PARTIR
D'EXPERIMENTS AMB DERIVATS DE L'HULLA, I S'UTILITZA COM A
EDULCORANT DES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX. ACTUALMENT
S'OBTÉ MITJANÇANT SÍNTESI QUÍMICA DEL TOLUÈ O D'ALTRES
DERIVATS DEL PETROLI.
A CAUSA DE LA GRAN POTÈNCIA EDULCORANT DE LA SACARINA,
SE SOL UTILITZAR EN DISSOLUCIÓ AQUOSA. LA FORMA MÉS
UTILITZADA ÉS LA SAL SÒDICA, JA QUE EN LA FORMA ÀCIDA ÉS
MOLT POC SOLUBLE EN AIGUA. TÉ UN REGUST AMARG, SOBRETOT
QUAN S'UTILITZA A CONCENTRACIONS ALTES, PERÒ AQUEST
REGUST POT EMMASCARAR AMB ALTRES SUBSTÀNCIES.
ÉS UN EDULCORANT RESISTENT A L'ESCALFAMENT I A MITJANS
ÀCIDS, PER LA QUAL COSA S'EMPRA EN L'ELABORACIÓ DE
PRODUCTES DIETÈTICS.

54. NO S'HA DEMOSTRAT QUE AJUDI A PERDRE PES.
DOSIS ALTES VAN PROVOCAR CÀNCER DE BUFETA EN RATES EN
EXPERIMENTS DUTS A TERME EN ELS ANYS SETANTA.
ESTÀ PROHIBIDA A FRANÇA I AL CANADÀ.
ALS ESTATS UNITS ERA OBLIGATORI POSAR EN L'ETIQUETA DELS
PRODUCTES QUE CONTENEN SACARINA UN MISSATGE
D'ADVERTÈNCIA COM: "AQUEST PRODUCTE CONTÉ SACARINA, DE
LA QUAL S'HA DETERMINAT QUE PRODUEIX CÀNCER EN ANIMALS
DE LABORATORI" O "L'ÚS D'AQUEST PRODUCTE POT SER PERILLÓS
PER A LA SALUT ".
ENCARA QUE L'AGÈNCIA DE PROTECCIÓ AMBIENTAL DELS ESTATS
UNITS VA REMOURE LA SACARINA DE LA LLISTA DE PRODUCTES
QUÍMICS PERILLOSOS L'ANY 2010, HI HA ESTUDIS QUE INDIQUEN
QUE LA SACARINA POT SER POTENCIALMENT NOCIU PER AL FETUS
DURANT L’EMBARÀS. LA SACARINA POT TRASPASSAR LA PLACENTA I
POT AFECTAR EL NEN CAUSANT IRRITABILITAT I ALTERACIONS
MUSCULARS.

57. • ÉS UNA MOLÈCULA SINTÈTICA DE SUCRE COMÚ (SACAROSA) A LA QUAL
PER UN PROCÉS DE HALOGENACIÓ CANVIA TRES DELS SEUS ÀTOMS
D'HIDROGEN PER CLOR. ACTUALMENT HI HA ALTRES PROCESSOS EN ELS
QUALS ES CREA SUCRALOSA DES DE MOLÈCULES DIFERENTS DE LA
SACAROSA. LES FORMULACIONS ACTUALS ES PREPAREN AMB 1%
SUCRALOSA I LA RESTA POT SER AIGUA (PER A LES FORMULACIONS EN
GOTES) O MALTODEXTRINA PER LES FORMULACIONS EN POLS O
GRANULADES.
• LA SUCRALOSA ÉS L'ÚNIC EDULCORANT QUE NO APORTA CALORIES QUE
ES FABRICA A PARTIR DEL SUCRE I S'UTILITZA PER ENDOLCIR BEGUDES DE
BAIXES CALORIES I ALIMENTS PROCESSATS. LA MOLÈCULA DE SUCRALOSA
TÉ LA PARTICULARITAT DE SER INERT I TRAVESSAR L'ORGANISME SENSE
ALTERAR-SE, SENSE METABOLITZAR.
• APROVADA COM EDULCORANT AL 2003 A LA UE. EL 1998 PER LA FDA.
• ÉS UN ORGANOCLORAT, COM MOLT PESTICIDES…

58. EL CONSUM DE L'EDULCORANT SPLENDA, FORMAT A BASE DE
SUCRALOSA PODRIA ELIMINAR ELS BACTERIS BENEFICIOSOS DE
L'INTESTÍ, AUGMENTA PH INTESTÍ, POT INFLAMAR LA MUCOSA,
PROVOCAR DIARREA I CAUSAR UN AUGMENT DE PES EN LES
PERSONES QUE HO INGEREIXEN. ÉS EL QUE CONCLOU UN ESTUDI
PUBLICAT EN "JOURNAL OF TOXICOLOGY AND ENVIRONMENTAL
HEALTH.
EL CONSUM DE LA SUCRALOSA POT TENIR EFECTES SECUNDARIS :
• PROBLEMES GASTROINTESTINALS COM INFLOR, NÀUSEES I
DIARREA • IRRITACIONS DE LA PELL, ERUPCIONS, URTICÀRIA, INFLOR
I PICOR. • DIFICULTATS RESPIRATÒRIES, BLEIXOS. • DESTIL · LACIÓ
NASAL, TOS. • PALPITACIONS, DOLOR AL PIT, PICOR EN ELS ULLS. •
ANSIETAT, DEPRESSIÓ, CANVIS D'ÀNIM, SENSACIÓ DE RÀBIA
SOBTADA. TAMBÉ POT ARRIBAR A CAUSAR ASMA.
• LA PERSONA POT EXPERIMENTAR MAL DE CAP I VISIÓ BORROSA. EL
SEU CONSUM ÉS PERILLÓS PER A DONES EMBARASSADES I
LACTANTS.

60. • IMMEDIATAMENT DESPRÉS QUE EL PARLAMENT DE LA UNIÓ
EUROPEA AUTORITZÉS LA VENDA DEL EDULCORANT DE STEVIA AL
NOVEMBRE DE 2011, TOTES LES MACRO INDÚSTRIES
"ALIMENTÀRIES"-PER DEFINIR-LES D'ALGUNA MANERA-S'HAN
LLANÇAT A LA CARRERA BOJA DE CAPTAR ADEPTES PER ALS SEUS
PRODUCTES ELABORATS AMB STEVIA, ENTRE LA MULTITUD DE
MALALTS DE DIABETIS, OBESITAT, COLESTEROL, ETC., QUE ELLES
MATEIXES HAN PROVOCAT.
• SUCRERA EBRE, FILIAL D'AB SUGAR I D'ASSOCIATED BRITISH FOODS,
COMERCIALITZA PER A ESPANYA, L'EDULCORANT DE COCA COLA I
CARGILL DENOMINAT "TRUVIA".
• PERÒ A TRUVIA NOMÉS UN 20% ÉS STEVIA I L'ALTRE 80% ÉS
ERITRITOL (UN POLIALCOHOL).
• Y D’AQUEST 20% DE STEVIA, EL 0% DE STEVIÓSID, L’ÚNIC
COMPONENT EDULCORANT DE LA STEVIA AMB PROPIEDATS
MEDICINALS.

61. • LA UNIÓ EUROPEA HA AUTORITZAT TANT ELS EDULCORANTS
D'ESTÈVIA FETS AMB REBAUDIÒSID, COM ELS ELABORATS AMB
STEVIÓSID, A DIFERÈNCIA DE LES AUTORITZACIONS QUE HA
ACONSEGUIT COCA COLA A EUA EN EXCLUSIVA PER AL SEU
REBAUDIÒSID
• NO APORTA RES A NIVELL MEDICINAL I S'ELABORA EN BONA
PART JA AMB PLANTES MODIFICADES GENÈTICAMENT
PERQUÈ PRODUEIXIN POC O GENS DE STEVIÓSID.
• CARGILL I COCA COLA, “PARES” DE TRUVIA, HAN PATENTAT
L'EDULCORANT BASAT EN UN ÚNIC COMPONENT DE
L'ESTÈVIA ANOMENAT REBAUDIÒSID.

64. EL XAROP D'ATZAVARA S'ELABORA A PARTIR DE LA SABA LÍQUIDA
QUE S'OBTÉ DEL COR DE LA PENCA DE L'ATZAVARA, PLANTA QUE
TAMBÉ ES CONEIX COM MAGUEY ("AGAVE SALMIANA"), UN TIPUS
D'ATZAVARA.
AQUESTA PRIMERA EXTRACCIÓ ES DENOMINA AIGUAMEL I ÉS
CONSUMIDA PELS NADIUS COM A BEGUDA REFRESCANT I
FORTIFICANT NATURAL.
SI L'AIGUAMEL ES FERMENTA S'OBTÉ EL PULQUE, UNA BEGUDA
ALCOHÒLICA D'ANTIGA TRADICIÓ MEXICANA.
PER OBTENIR EL XAROP, EL SUC S'ESCALFA O ES TRACTA PER VIA
ENZIMÀTICA PER HIDROLITZAR ELS HIDRATS DE CARBONI
COMPLEXOS QUE CONTÉ (PRINCIPALMENT FRUCTANOS) I
TRANSFORMAR-LOS EN SUCRES SIMPLES. DESPRÉS ES FILTRA I ES
CONCENTRA PER APLICACIÓ DE CALOR FINS A OBTENIR LA
TEXTURA DEL XAROP O MEL D'ATZAVARA, D'INTENS SABOR DOLÇ.

65. • COMPOSICIÓ:
• 70-73% FRUCTOSA (ALTA FRUCTOSA)
• 25% DEXTROSA-GLUCOSA
• ESTÀ BEN VALORAT PEL SEU BAIX ÍNDEX GLUCÈMIC.
• S’HA DE TENIR EN COMPTE ELS PROBLEMES DE LA FRUCTOSA I LA
FORMACIÓ DE TRIGLICÈRIDS.
• INVESTIGADORS DEL DEPARTAMENT DE BIOQUÍMICA DE LA
UNIVERSITAT VIRGINIA TECHDE VAN ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ
QUE DE TOTS ELS EDULCORANTS ESTUDIATS, ELS DIFERENTS TIPUS
DE XAROP D'ATZAVARA ANALITZATS SÓN, JUNTAMENT AMB DOS
PRODUCTES REFINATS, EL SUCRE REFINAT I EL XAROP DE BLAT DE
MORO, ELS QUE REFLECTEIXEN UN MENOR CONTINGUT EN
ANTIOXIDANTS (COMPOSTOS FENÒLICS). LA MELASSA MÉS FOSCA
I PURA TENIA EL MAJOR PODER ANTIOXIDANT, I EL XAROP D'AURÓ,
EL SUCRE INTEGRAL DE CANYA I LA MEL VAN REFLECTIR UNA
CAPACITAT ANTIOXIDANT INTERMÈDIA.

67. • L'OBTENCIÓ DE RESINA D'AURÓ PER ELABORAR XAROP ÉS UNA
TRADICIÓ MOLT VENERADA TANT AL CANADÀ COM A NOVA
ANGLATERRA I NOVA YORK (EUA). LA MAJORIA DELS AURONS
PODEN SER UTILITZATS PER A AQUEST PROPÒSIT, PERÒ
L'ANOMENAT AURÓ DEL SUCRE (ACER SACCHARUM) I L'AURÓ
NEGRE (ACER NIGRUM) SÓN LES ESPÈCIES MÉS ADEQUADES, DE
FET, ELS SIBARITES DEL XAROP PREFEREIXEN FINS I TOT L'AURÓ
NEGRE AL DEL SUCRE. CAUSA DE LA SEVA IMPORTÀNCIA
ECONÒMICA, L'AURÓ VA PASSAR A CONVERTIR-SE EN EMBLEMA
DEL CANADÀ, I EL SEU FULL ESTÀ REPRESENTADA EN LA BANDERA
D'AQUEST PAÍS.
• ELS EXPERTS DISTINGEIXEN DOS GRAUS DE XAROP: L'A, AMBARÍ, I
EL B, MÉS FOSC. EL XAROP DE GRAU A, MÉS SUAU I DOLÇ,
CORRESPON A PRINCIPIS DE TEMPORADA, I EL DE GRAU B, EMPRAT
COM A CONDIMENT, A FINALS.
• PER NO SER MENYS, ELS CANADENCS ATORGUEN TRES GRAUS AL
XAROP D'AURÓ: GRAU CANADÀ # 1 (EL MÉS CLAR), GRAU
CANADÀ # 2 (INTERMEDI) I GRAU CANADÀ # 3 (FOSC).

68. “ES REQUEREIXEN APROXIMADAMENT 40 LITRES DE SABA PER FER UN SOL
LITRE DE XAROP D'AURÓ, I UN AURÓ MADUR TRIGA DE MITJANA 4-6
SETMANES EN PRODUIR AQUESTA QUANTITAT”

70. • EL SUCRE MORENO NATURAL O SIMPLEMENT SUCRE NATURAL ÉS UN
SUCRE MORENO PRODUÏT A LA PRIMERA CRISTAL·LITZACIÓ DEL SUCRE DE
CANYA. CONTÉ MÉS MELASSA QUE EL SUCRE MORENO, AIXÒ LI OTORGA
UN MAJOR CONTINGUT EN MINERALS.
• ALGUNS SUCRES MORENOS NATURALS TENEN NOM I CARACTERÍSTIQUES
PARTICULARS, I ES VENEN AMB NOMS COM TURBINAT, MASCABADO O
DEMERARA.
• ELS SUCRES TURBINAT I DEMERARA S'OBTENEN PER CRISTAL·LITZACIÓ DEL
SUC DE SUCRE CRU, QUE ES CENTRIFUGA PER RETIRAR L'AIGUA I ALGUNES
IMPURESES.
• EL MASCABADO ÉS UN SUCRE MORENO FOSC SENSE REFINAR, QUE ES
PRODUEIX SENSE CENTRIFUGAT I TÉ CRISTALLS MOLT MENORS QUE EL
TURBINAT. L'EXTRACTE DE CANYA DE SUCRE S'ESCALFA PER ESPESSIR-LO I
S'EVAPORA AL SOL PER OBTENIR UN SUCRE HUMIT SENSE PROCESSAR
QUE RETÉ TOTS ELS MINERALS NATURALS
• L'ADDICIÓ DE TINTS I ALTRES PRODUCTES QUÍMICS POT ESTAR
PERMESA EN ALGUNES JURISDICCIONS O PROCESSOS INDUSTRIALS.

71. • ÉS SUCRE CRU, SENSE REFINAR NI CENTRIFUGAR I
CRISTAL·LITZADA, ÉS A DIR, MELASSA SOLIDIFICADA.
• ÉS UN PRODUCTE OBTINGUT DE L'EVAPORACIÓ,
CONCENTRACIÓ I CRISTAL · LITZACIÓ DEL SUC DE LA CANYA
DE SUCRE.
• AL BRASIL I EQUADOR COM "RAPADURA", AL PERÚ I XILE COM
"CHANCACA", A MÈXIC, GUATEMALA I ALTRES PAÏSOS DE
CENTREAMERICANS COM "PAPEROT", A VENEÇUELA I
COLÒMBIA ES CONEIX COM “PAPELÓN” O “PANELA” I A
BOLÍVIA COM "CHANCACA" O "EMPANIZAO". A L'ÍNDIA,
PAKISTAN I SRI LANKA ES DENOMINA “GUR” O “JAGGERY”.

72. • LA PANELA ES CONSIDERA UN
ALIMENT QUE, A DIFERÈNCIA DEL
SUCRE, QUE ÉS BÀSICAMENT
SACAROSA, PRESENTA, A MÉS,
SIGNIFICATIUS CONTINGUTS DE
GLUCOSA, FRUCTOSA,
PROTEÏNES, MINERALS (COM
CALCI, FERRO, COURE I FÒSFOR) I
VITAMINES COM L'ÀCID
ASCÒRBIC I COMPLEX B.
• PER PRODUIR LA PANELA, EL SUC
DE CANYA DE SUCRE ÉS CUIT A
ALTES TEMPERATURES FINS A
FORMAR UNA MELASSA FORÇA
DENSA, DESPRÉS ES PASSA A UNS
MOTLLES ON ES DEIXA ASSECAR
FINS QUE SE SOLIDIFICA O
QUALLA.

75. • SEGONS UNA INVESTIGACIÓ REALITZADA PEL CENTRE DE CIÈNCIES DE LA
SALUT DE LA UNIVERSITAT DE COLORADO (ESTATS UNITS), CONSUMIR EN
EXCÉS XAROP DE BLAT DE MORO D'ALTA FRUCTOSA AUGMENTA EL RISC
D'HIPERTENSIÓ, UN AUGMENT DE LA PRESSIÓ ARTERIAL QUE POT PROVOCAR
TOTA MENA DE PROBLEMES DE SALUT AUGMENTANT EL RISC D'INFART,
CARDIOPATIES, VESSAMENT CEREBRAL, ETC. EL XAROP DE BLAT DE MORO ÉS
UN EDULCORANT DESENVOLUPAT A LA DÈCADA DELS 70 A PARTIR DEL MIDÓ
O FÈCULA DE BLAT DE MORO.
• AQUEST PRODUCTE ÉS SIMILAR AL SUCRE DE TAULA, JA QUE POSSEEIXEN
PRÀCTICAMENT LA MATEIXA COMPOSICIÓ, FRUCTOSA I GLUCOSA, A MÉS
CONTENEN LES MATEIXES CALORIES. EL SEU ESTÈS ÚS ÉS PERQUÈ ES TRACTA
D'UNA ALTERNATIVA EDULCORANT MÉS ECONÒMICA PER A LA
INDÚSTRIA DE LES BEGUDES I ELS ALIMENTS PROCESSATS.
• ALTRES ESTUDIS MOSTREN ALTRES PERILLS PRESENTS EN EL XAROP DE BLAT DE
MORO D'ALTA FRUCTOSA INCLÒS EN ALIMENTS I BEGUDES, UN ESTUDI
PUBLICAT A LA REVISTA CIENTÍFICA ENVIRONMENTAL HEALTH MOSTRAVA LA
PRESÈNCIA DE MERCURI EN 9 DE 20 MOSTRES DE XAROP DE BLAT DE
MORO. DOS ESTUDIS A LA IATP (INSTITUT POLÍTICA AGRÍCOLA I COMERCIAL)
MOSTRAVEN QUE FINS A UN TERÇ DELS 55 PRODUCTES I BEGUDES QUE
CONTENIEN L'EDULCORANT SOTMESOS A ESTUDI, TAMBÉ CONTENIEN
MERCURI. AQUEST ÉS UN ALTRE MOTIU A TENIR EN COMPTE SOBRE EL RISC
QUE OFEREIX EL XAROP DE BLAT DE MORO D'ALTA FRUCTOSA

77. • LA MEL ÉS UN FLUID DOLÇ I VISCÓS PRODUÏT PER LES ABELLES A
PARTIR DEL NÈCTAR DE LES FLORS O DE SECRECIONS DE PARTS
VIVES DE PLANTES. LES ABELLES HO RECULLEN, TRANSFORMEN I
COMBINEN AMB L'ENZIM INVERTASA QUE CONTÉ LA SALIVA DE LES
ABELLES I HO EMMAGATZEMEN EN ELS PANALS ON MADURA.
• A MÉS LA MEL ÉS UNA SECRECIÓ QUE VA SER CONSUMIDA
ANTERIORMENT PER AQUESTES.
• EN SER RICA EN SUCRES COM LA FRUCTOSA, LA MEL ÉS
HIGROSCÒPICA (ABSORBEIX HUMITAT DE L'AIRE), DE MANERA QUE
EL AFEGIR UNA PETITA QUANTITAT A PANS I PASTISSOS FA QUE
AQUESTS ENDUREIXIN MÉS LENTAMENT.
• LA MEL VERGE TAMBÉ CONTÉ ENZIMS QUE AJUDEN A LA SEVA
DIGESTIÓ, AIXÍ COM DIVERSES VITAMINES I ANTIOXIDANTS. PER
AIXÒ SOL RECOMANAR EL CONSUM DE LA MEL A TEMPERATURES
NO SUPERIORS A 60 ° C, JA QUE A MAJOR TEMPERATURA
COMENÇA A PERDRE PROPIETATS BENEFICIOSES AL VOLATILITZAR
ALGUNS D'AQUESTS ELEMENTS.

78. • LA MEL (IGUAL QUE ALTRES ENDULZANTES) POT SER TAMBÉ
EXTREMADAMENT PERILLOSA PER ALS NADONS. AIXÒ ÉS PERQUÈ
EN BARREJAR AMB ELS SUCS DIGESTIUS NO ÀCIDS DEL NEN ES
CREA UN AMBIENT IDEAL PER AL CREIXEMENT DE LES ESPORES
CLOSTRIDIUM BOTULINUM, QUE PRODUEIXEN TOXINES.
• LES ESPORES DEL BOTULISME SÓN DELS POCS BACTERIS QUE
SOBREVIUEN EN LA MEL, PERÒ ES TROBEN TAMBÉ ÀMPLIAMENT
PRESENTS EN EL MEDI AMBIENT. ENCARA QUE AQUESTES ESPORES
SÓN INOFENSIVES PER ALS ADULTS, PER LA SEVA ACIDESA
ESTOMACAL, EL SISTEMA DIGESTIU DELS NENS PETITS NO ES TROBA
PROU DESENVOLUPAT PER DESTRUIR-LES, DE MANERA QUE LES
ESPORES PODEN POTENCIALMENT CAUSAR BOTULISME INFANTIL.
PER AQUESTA RAÓ S'ACONSELLA NO ALIMENTAR AMB MEL NI CAP
ALTRE ENDOLÇIDOR ALS NENS MENORS DE 12 MESOS.

79. 18% AIGUA
38% FRUCTOSA
31% GLUCOSA
1% SACAROSA
1% MALTOSA
5% ALTRES SUCRES
• CONTÉ A MÉS:
• PROTEÍNES, AMINOÀCIDS
• ENZIMS
• VITAMINES, MINERALS, ÀCIDS ORGÀNICS, HORMONES.
• TÉ PROPIETATS BALSÀMIQUES I ÉS MEDICINAL.

81. LA MELASSA ÉS UN PRODUCTE DE LA FERMENTACIÓ DE
CEREALS CONCRETAMENT DE L’ARRÒS, ORDI O BLAT DE
MORO.
LA FERMENTACIÓ D'UN ALIMENT MILLORA LA SEVA
DIGESTIBILITAT I EL SEU VALOR NUTRITIU, JA QUE ELS
MICROORGANISMES RESPONSABLES DEL PROCÉS (LLEVATS,
FONGS ...); TRANSFORMEN ELS COMPOSTOS COMPLEXOS
DE L'ALIMENT COM ARA: HIDRATS DE CARBONI, PROTEÏNES I
GREIXOS, EN SUCRES SENZILLS, AMINOÀCIDS I ÀCIDS
GRASSOS LLIURES RESPECTIVAMENT, MÉS FÀCILS D'ASSIMILAR
PER PART DEL NOSTRE ORGANISME.
A MÉS, DURANT AQUEST PROCÉS, ELS MICROORGANISMES
TAMBÉ SINTETITZEN VITAMINES.

82. ES TRACTA, PER TANT, D'UN COMPLEMENT D'ALT VALOR
NUTRITIU, RIC EN DIVERSES VITAMINES I MINERALS (VITAMINES
DEL GRUP B, POTASSI, CALCI, ÀCID FOSFÒRIC, FERRO, COURE,
MAGNESI ...).
EN SER LA MATÈRIA PRIMERA UN ALIMENT RIC EN HIDRATS DE
CARBONI (FARINA DE BLAT DE MORO, ORDI), ES TRACTA D'UN
PRODUCTE AMB VALOR CALÒRIC IMPORTANT, PER LA QUAL
COSA S'HA DE FER UN CONSUM RAONABLE I MODERAT.
EN GENERAL CONTENEN:
• ENTRE UN 50-65% DE MALTOSA
• ENTRE UN 30-35% DE SUCRES COMPLEXOS

83. • EL XAROP DE MALTA D'ORDI S'OBTÉ A PARTIR DE GRANS
D'ORDI GERMINATS.
• EL XAROP DE MALTA D'ARRÒS MARRÓ S'OBTÉ A PARTIR DE
GRANS D'ARRÒS CUITS I DESPRÉS BARREJATS AMB CULTIUS
D'ENZIMS DE MALTA.
• EL AMAZAKE ES PREPARA UTILITZANT ARRÒS FERMENTAT
AMB KOJI (ASPERGILLUS ORYZAE).

85. • DURANT SEGLES, ELS NADIUS GUARANÍS DE PARAGUAI LA
VAN FER SERVIR COM EDULCORANT NATURAL.
• EL NATURALISTA SUÍS MOISÉS BERTONI VA SER EL PRIMER A
DESCRIURE L'ESPÈCIE CIENTÍFICAMENT.
• POSTERIORMENT, EL QUÍMIC PARAGUAIÀ OVIDIO REBAUDI VA
PUBLICAR EL 1900 LA PRIMERA ANÀLISI QUÍMICA QUE
S'HAVIA FET D'ELLA. EN AQUESTA ANÀLISI, REBAUDI
DESCOBRIR UN GLUCÒSID EDULCORANT CAPAÇ D'ENDOLCIR
200 VEGADES MÉS QUE EL SUCRE REFINAT, PERÒ SENSE ELS
EFECTES TAN CONTRAPRODUENTS QUE AQUESTA PRODUEIX
EN L'ORGANISME HUMÀ. L'ESPÈCIE VA SER BATEJADA
OFICIALMENT PER BERTONI EN EL SEU HONOR COM
EUPATORIUM REBAUDIANA, O STEVIA REBAUDIANA.

86. • ALS ESTATS UNITS UNA CONTROVERTIDA DECISIÓ DE LA FDA EL
1991 VA PROHIBIR EL SEU CONSUM.
• LA DECISIÓ ES VA REVERTIR EL 1995 I DES DE LLAVORS ES VA
COMERCIALITZAR COM A SUPLEMENT ALIMENTARI
• EL DESEMBRE DE 2008, LA FDA D'EE. UU. AUTORITZAR EL SEU ÚS
COM EDULCORANT NATURAL EN ALIMENTS I BEGUDES.
• A EUROPA L'ÚS DE PLANTES D'AQUESTA ESPÈCIE EN PRODUCTES
ALIMENTARIS ESTÀ PROHIBIT PREVENTIVAMENT, PER TROBAR
TOXICOLÒGICAMENT INACEPTABLE.
• L'ASSOCIACIÓ EUROPEA DE L'ESTEVIA (EUSTAS) , VA LLUITAR PEL
SEU RECONEIXEMENT LEGAL A EUROPA.
• EL 4 DE JULIOL DE 2011 LA COMISSIÓ PERMANENT DE LA CADENA
ALIMENTÀRIA I DE SANITAT ANIMAL DE LA COMISSIÓ EUROPEA VA
EMETRE EL SEU VOT FAVORABLE PER AUTORITZAR L'ÚS DE L'ESTÈVIA
COM AROMATITZANT, I DES DEL 2 DE DESEMBRE ESTÀ PERMÈS COM
A ADDITIU ALIMENTARI.

87. • LA STEVIA REBAUDIANA ÉS UNA PLANTA QUE REGULA EL SUCRE DE
LA SANG, REDUEIX LA PRESSIÓ ARTERIAL I REGULA L'APARELL
DIGESTIU EN GENERAL.
• TAMBÉ ACTUA FAVORABLEMENT EN MOLTES PERSONES AMB
ANSIETAT, REDUEIX GREIX I ÉS DIÜRÈTICA.
• EN INFUSIÓ, L'ESTÈVIA TAMBIÉN S'APLICA A GÀRGARES BUCALS.
• S'HA OBSERVAT UN EFECTE SIMILAR A ALTRES ANTISÈPTICS
QUÍMICS COM LA CLORHEXIDINA, QUE ACTUA COM A PREVENTIU
DE LES CÀRIES BUCALS. ELS DIABÈTICS ES PODEN BENEFICIAR DE LES
PROPIETATS REGULADORS DELS NIVELLS DE SUCRE A LA SANG QUE
APORTA LA INGESTIÓ DE FULLES TENDRES DE L'ESTÈVIA.
• ELS ESTUDIS MÈDICS CONSTATAN QUE ELS PRINCIPIS ACTIUS DE LA
PLANTA INDUEIXEN A LES CÈĿLULES BETA DEL PÀNCREES A
PRODUIR PER ELLES MATEIXES QUANTITATS IMPORTANTS
D'INSULINA, COSA QUE CONTRIBUEIX A REDUIR LA GLUCOSA EN
SANG QUE ÉS LA CAUSA DE LA DIABETIS MELLITUS 2.

88. • SEMBLA SER QUE LA STEVIA SERIA LA MILLOR OPCIÓ PER UTILITZAR
COM A EDULCORANT.
• NO APUJA EL NIVELL DE GLUCOSA EN SANG, AL CONTRARI, EL
REGULA.
• ÉS UNA PLANTA I PER TANT CONTÉ A MÉS, PROPIETATS
MEDICINALS.
• EN PRINCIPI NO TÉ EFECTES SECUNDARIS, ENCARA QUE S’HA
RELACIONAT AMB PROPIETAT ANTICONCEPTIVES.
• NO ÉS UN HIDRAT DE CARBONI, ÉS A DIR NO ÉS UN SUCRE.
• CONVÉ ACOSTUMAR AL COS A NO PRENDRE SUCRES DE CADENES
CURTES I ANAR INTRODUINT A LA DIETA CEREALS INTEGRALS, ÉS A
DIR , HIDRATS DE CADENES LLARGUES PER PODER DOSIFICAR EL
SUCRE DURANT TOT EL DIA.
• MONSANTO HA TRET UNA STEVIA TRANSGÈNICA A LA QUAL LI
HAN ELIMINAT LES SEVES PROPIETATS CURATIVES I ES TEM LA
DESAPARICIÓ DE LA NATURAL PER POL·LINITZACIÓ AMB LA
TRANSGÈNICA.

90. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ