María López Vargas-Machuca
Ins Pons d'Icart
Tarragona
Actualment som conscients de que cal portar una dieta equilibrada i fer esport diàriament per gaudir d'una bona salut. Ho hem vist a la televisió, hem rebut xerrades informatives... S'ha realitzat molta divulgació en aquest aspecte, i s'han aplicat mesures a tot el planeta per intentar revertir la diabetis i el que l'OMS considera "l'epidèmia del segle XXI", l'obesitat. Però, són realment efectives aquestes mesures? Quines són? Hem pensat mai en el consum excessiu de sucre?
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Avaluació dels efectes de la Llei de Barris sobre els canvis en salut i les desigualtats en salut, per Roshanak Mehdipanah, Davide Malmusi, Maica Rodríguez-Sanz, Carme Borrell. Monogràfic a: "La Salut a Barcelona 2012", pg.82-84. Per: Agència de Salut Pública de Barcelona (2014).
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
María López Vargas-Machuca
Ins Pons d'Icart
Tarragona
Actualment som conscients de que cal portar una dieta equilibrada i fer esport diàriament per gaudir d'una bona salut. Ho hem vist a la televisió, hem rebut xerrades informatives... S'ha realitzat molta divulgació en aquest aspecte, i s'han aplicat mesures a tot el planeta per intentar revertir la diabetis i el que l'OMS considera "l'epidèmia del segle XXI", l'obesitat. Però, són realment efectives aquestes mesures? Quines són? Hem pensat mai en el consum excessiu de sucre?
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Avaluació dels efectes de la Llei de Barris sobre els canvis en salut i les desigualtats en salut, per Roshanak Mehdipanah, Davide Malmusi, Maica Rodríguez-Sanz, Carme Borrell. Monogràfic a: "La Salut a Barcelona 2012", pg.82-84. Per: Agència de Salut Pública de Barcelona (2014).
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona prepara l’ordenança per regular els clubs de cànnabis a la ciutat. Fins el moment semblava una bona notícia perquè permetria vetar les males pràctiques, que transgredeixen la jurisprudència espanyola en aquests afers. Tal fet generà certa esperança, entre els diferents col·lectius, també entre els antiprohibicionistes, que veiem la qüestió del cànnabis com el primer punt en l’ordre del dia, per a la reformulació global de les polítiques de drogues. Però, la realitat és tossuda, i ens mostra com el prohibicionisme es manté ferm. Impassible. Intransigent. I, també, traïdor.
Pérez Sánchez, N.; Colom i Farran, J; Parés i Franquero, O,; Martínez Oró, D.P; Estrada i Ocón, M. (2011). DROJNET2: els adolescents com a creadors i receptors dels missatges preventius dels consums de drogues. 2ona Jornada de Recerca en Salut Pública. 10 de novembre de 2011. Barcelona.
El Periódico de Catalunya recull l'opinió d'FSC respecte a la regularització del cànnabis. La publicació dedica a aquesta temàtica diverses informacions emmarcades en la secció "Tema del dia", tant en la seva edició en castellà com en català. El nostre company Otger Amatller, coordinador de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), afirma en l'article titulat "O ells, o nosaltres" que "regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació".
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona prepara l’ordenança per regular els clubs de cànnabis a la ciutat. Fins el moment semblava una bona notícia perquè permetria vetar les males pràctiques, que transgredeixen la jurisprudència espanyola en aquests afers. Tal fet generà certa esperança, entre els diferents col·lectius, també entre els antiprohibicionistes, que veiem la qüestió del cànnabis com el primer punt en l’ordre del dia, per a la reformulació global de les polítiques de drogues. Però, la realitat és tossuda, i ens mostra com el prohibicionisme es manté ferm. Impassible. Intransigent. I, també, traïdor.
Pérez Sánchez, N.; Colom i Farran, J; Parés i Franquero, O,; Martínez Oró, D.P; Estrada i Ocón, M. (2011). DROJNET2: els adolescents com a creadors i receptors dels missatges preventius dels consums de drogues. 2ona Jornada de Recerca en Salut Pública. 10 de novembre de 2011. Barcelona.
El Periódico de Catalunya recull l'opinió d'FSC respecte a la regularització del cànnabis. La publicació dedica a aquesta temàtica diverses informacions emmarcades en la secció "Tema del dia", tant en la seva edició en castellà com en català. El nostre company Otger Amatller, coordinador de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), afirma en l'article titulat "O ells, o nosaltres" que "regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació".
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Índex
1. Atenció a processos de risc de pèrdua d’habitatge a la ciutat de Barcelona
2. Conceptualització i marc legislatiu
3. Dimensionament de l’atenció
4. SIPHO 2023
5. Avaluació de la salut emocional
OPENGELA
‐Introducción ‐OPENGELA: programa de regeneración urbana ‐Evaluación de Impacto en salud
‐ Objetivos y contexto en el que surge ‐ Metodología: ¿qué hemos hecho? ‐ Resultados (en proceso)
‐ Conclusiones: la evaluación de impacto en salud de los proceso de regeneración urbana y vivienda
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió
Motivacions:
Falta d’habitatge assequible
Establir un projecte de vida a llarg termini
Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context
Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
Do cities’ (green) revitalization respond to equity and justice goals, or does it just serve as a way to increase (health) inequalities through the process of gentrification and displacement?
But for whom in the mid and long term?
To what extent are intersectional current and mid- term social vulnerabilities accounted for?
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Overview
What is housing security?
What do we know about its effects on health?
– Directly
– In the context of housing systems?
– In the context of intergenerational inequalities in housing?
– In the context of climate change adaptation of housing systems?
Based on this evidence, I will reframe:
– The benefits to health, health care expenditure and productivity of addressing insecurity in the housing system – using an example of energy poverty and cold housing.
– The role of housing security as an apex determinant of health.
– The potential for developing an internationally comparable indicators of housing system health.
Draw conclusions
Housing and Health
• Study of the relationship between housing and health has a long history
• But the nature of this interest has evolved over time
• Increasingly housing issues recognised as being interrelated and overlapping
• Historic recognition of the importance of housing to health reflected in housing coming under the Ministry of Health in the UK after WWII, for example
• But policy focus has shifted
Habitatge i salut: una mirada en profunditat als mecanismes implicats
L’habitatge ha estat reconegut com un determinant social
de la salut. El seu impacte en salut s’explica per diferents aspectes, com l’assequibilitat econòmica, la seguretat
en la tinença, els aspectes materials de l’habitatge, el seu significat social i emocional i les característiques físiques i socials del barri on es troba. L’objectiu d’aquestes Jornades és debatre com cadascuna d’aquestes dimensions impacta en la salut de les persones residents i compartir experiències positives de programes i polítiques d’habitatge a nivell local amb un potencial benefici en salut.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Escola entorn clau per promoure hàbits saludables
Disseny i avaluació de programes escolars de promoció de l’alimentació saludable i l’activitat física, des de l’educació infantil fins a l’ESO (ASPB)
PASSSAF
Currículum alimentari, nutricional i d’activitat física
Treball coordinat a l’escola dels programes d’alimentació i activitat física (educació infantil a ESO)
Barriers to broader adoption of a planetary health diet in the US
– Food environment (cost and access) – Attitudes, preferences, and norms
• Challenges to reducing meat consumption
• Complicating connections between cooking at home and sustainable diets
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)
37. Si treballes amb joves...
Consultori
confidencial Promoció
salut i
prevenció
Barcelona
ciutat
Oci
diversificat i
saludable
Participació
i interacció
Xarxes
socials