El document que teniu a les mans és l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a la ciutat de Barcelona, que té com a objectiu impulsar una política alimentària adreçada cap a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agro-ecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agro-ecològic i de proximitat als mercats municipals, al mateix temps que es garanteix la seguretat alimentària i es lluita contra el malbaratament d’aliments
Recollim en aquestes pàgines la quarta edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’alimentació sostenible, incorporant criteris i valors de l’economia social i solidària, com una altra manera de produir i consumir, a través del coneixement i de reflexions de diferents models, pràctiques i experiències que estan funcionant.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
El document que teniu a les mans és l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a la ciutat de Barcelona, que té com a objectiu impulsar una política alimentària adreçada cap a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agro-ecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agro-ecològic i de proximitat als mercats municipals, al mateix temps que es garanteix la seguretat alimentària i es lluita contra el malbaratament d’aliments
Recollim en aquestes pàgines la quarta edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’alimentació sostenible, incorporant criteris i valors de l’economia social i solidària, com una altra manera de produir i consumir, a través del coneixement i de reflexions de diferents models, pràctiques i experiències que estan funcionant.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles. Jesús Frare Garcia
... Després, manipulen les paraules per a fer-nos un embolic amb els conceptes de adequada, recomanable, indicada, necessària o imprescindible. Juguen amb ells, els descontextualitzen, per a que tots acaben significant el mateix que l’últim: imprescindible. El començament és prou indicador: els xiquetes i les xiquetes “els costa explicar per què, però han sentit mil vegades a casa i també a l’escola, i han entès” que beure llet cada dia és molt important pel que siga, dóna igual si són les vitamines o el creixement o la força. Les persones adultes tampoc saben ben bé perquè és bona la llet, ho repeteixen com aquests infants ho repetiran quan siguen grans.
“Els nutricionistes” posen la seua qualitat de persones professionals, expertes i científiques al servei d’eixa forma de jugar amb les paraules. Al reportatge, apareix Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, amb la façana de la Facultat de Farmàcia (i Ciències de l’Alimentació) al darrere. També està vinculada a la Càtedra UB - Carn i Salut, finançada per la indústria càrnia, o amb la Càtedra UB Danone. Forma part del grup d’experts contractats per la indústria càrnia per a contrarestar els efectes de l’informe de l’OMS que confirmava la carn processada com a producte cancerigen...
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
L'objectiu de l'Estratègia d’impuls del Consum Responsable 2016-2019 impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, és afavorir una nova manera d’entendre l’acció de consumir, que té en compte les repercussions col•lectives i integrals, indirectes i en el mitjà i llarg termini del nostre consum.
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
El Sistema Alimentari actual s’enfronta a un repte sense precedents:
Gestionar les conseqüències ambientals i socioeconòmiques del model de producció industrial.
Produir aliments assequibles i nutritius en quantitats adequades en un marc de creixement demogràfic de manera sostenible i resistent, reduint els impactes ambientals i la sobreexplotació dels recursos naturals.
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
Ponència de Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat
alimentaria per a la salut pública
Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària en l’actual context d’emergència climàtica:
Resultats de l’enquesta sobre percepció i coneixements sobre alimentació saludable i sostenible a la comunitat UB
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
Principis i polítiques de salut
Elements d'entorn
Les xifres dels pressupostos
La millor política de salut és la lluita contra les desigualtats
i la construcció d’un estat del benestar socialment avançat
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles. Jesús Frare Garcia
... Després, manipulen les paraules per a fer-nos un embolic amb els conceptes de adequada, recomanable, indicada, necessària o imprescindible. Juguen amb ells, els descontextualitzen, per a que tots acaben significant el mateix que l’últim: imprescindible. El començament és prou indicador: els xiquetes i les xiquetes “els costa explicar per què, però han sentit mil vegades a casa i també a l’escola, i han entès” que beure llet cada dia és molt important pel que siga, dóna igual si són les vitamines o el creixement o la força. Les persones adultes tampoc saben ben bé perquè és bona la llet, ho repeteixen com aquests infants ho repetiran quan siguen grans.
“Els nutricionistes” posen la seua qualitat de persones professionals, expertes i científiques al servei d’eixa forma de jugar amb les paraules. Al reportatge, apareix Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, amb la façana de la Facultat de Farmàcia (i Ciències de l’Alimentació) al darrere. També està vinculada a la Càtedra UB - Carn i Salut, finançada per la indústria càrnia, o amb la Càtedra UB Danone. Forma part del grup d’experts contractats per la indústria càrnia per a contrarestar els efectes de l’informe de l’OMS que confirmava la carn processada com a producte cancerigen...
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
L'objectiu de l'Estratègia d’impuls del Consum Responsable 2016-2019 impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, és afavorir una nova manera d’entendre l’acció de consumir, que té en compte les repercussions col•lectives i integrals, indirectes i en el mitjà i llarg termini del nostre consum.
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
El Sistema Alimentari actual s’enfronta a un repte sense precedents:
Gestionar les conseqüències ambientals i socioeconòmiques del model de producció industrial.
Produir aliments assequibles i nutritius en quantitats adequades en un marc de creixement demogràfic de manera sostenible i resistent, reduint els impactes ambientals i la sobreexplotació dels recursos naturals.
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
Ponència de Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat
alimentaria per a la salut pública
Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària en l’actual context d’emergència climàtica:
Resultats de l’enquesta sobre percepció i coneixements sobre alimentació saludable i sostenible a la comunitat UB
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
Principis i polítiques de salut
Elements d'entorn
Les xifres dels pressupostos
La millor política de salut és la lluita contra les desigualtats
i la construcció d’un estat del benestar socialment avançat
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Índex
1. Atenció a processos de risc de pèrdua d’habitatge a la ciutat de Barcelona
2. Conceptualització i marc legislatiu
3. Dimensionament de l’atenció
4. SIPHO 2023
5. Avaluació de la salut emocional
OPENGELA
‐Introducción ‐OPENGELA: programa de regeneración urbana ‐Evaluación de Impacto en salud
‐ Objetivos y contexto en el que surge ‐ Metodología: ¿qué hemos hecho? ‐ Resultados (en proceso)
‐ Conclusiones: la evaluación de impacto en salud de los proceso de regeneración urbana y vivienda
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió
Motivacions:
Falta d’habitatge assequible
Establir un projecte de vida a llarg termini
Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context
Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
Do cities’ (green) revitalization respond to equity and justice goals, or does it just serve as a way to increase (health) inequalities through the process of gentrification and displacement?
But for whom in the mid and long term?
To what extent are intersectional current and mid- term social vulnerabilities accounted for?
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Overview
What is housing security?
What do we know about its effects on health?
– Directly
– In the context of housing systems?
– In the context of intergenerational inequalities in housing?
– In the context of climate change adaptation of housing systems?
Based on this evidence, I will reframe:
– The benefits to health, health care expenditure and productivity of addressing insecurity in the housing system – using an example of energy poverty and cold housing.
– The role of housing security as an apex determinant of health.
– The potential for developing an internationally comparable indicators of housing system health.
Draw conclusions
Housing and Health
• Study of the relationship between housing and health has a long history
• But the nature of this interest has evolved over time
• Increasingly housing issues recognised as being interrelated and overlapping
• Historic recognition of the importance of housing to health reflected in housing coming under the Ministry of Health in the UK after WWII, for example
• But policy focus has shifted
Habitatge i salut: una mirada en profunditat als mecanismes implicats
L’habitatge ha estat reconegut com un determinant social
de la salut. El seu impacte en salut s’explica per diferents aspectes, com l’assequibilitat econòmica, la seguretat
en la tinença, els aspectes materials de l’habitatge, el seu significat social i emocional i les característiques físiques i socials del barri on es troba. L’objectiu d’aquestes Jornades és debatre com cadascuna d’aquestes dimensions impacta en la salut de les persones residents i compartir experiències positives de programes i polítiques d’habitatge a nivell local amb un potencial benefici en salut.
Escola entorn clau per promoure hàbits saludables
Disseny i avaluació de programes escolars de promoció de l’alimentació saludable i l’activitat física, des de l’educació infantil fins a l’ESO (ASPB)
PASSSAF
Currículum alimentari, nutricional i d’activitat física
Treball coordinat a l’escola dels programes d’alimentació i activitat física (educació infantil a ESO)
Barriers to broader adoption of a planetary health diet in the US
– Food environment (cost and access) – Attitudes, preferences, and norms
• Challenges to reducing meat consumption
• Complicating connections between cooking at home and sustainable diets
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la sostenibilitat alimentària
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública Barcelona, 25 Octubre 2022
Marta G. Rivera Ferre, Eduardo Aguilera
Accesibilitat de l’alimentació sostenible
Estudio sobre la inseguridad alimentaria en hogares españoles antes y durante la COVID-19
Dra. Ana Moragues Faus
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
Jornada ASPB: Reptes de la sostenibilidad alimentaria para la salut pùblica. (25.10.22)
Evidències epidemiològiques sobre l’impacte de l’alimentació i el canvi climàtic en la salut
Carlos A. Gonzalez Svatetz Investigador Emérito. ICO
More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
4. El canvi climàtic
La falta de relleu generacional
La pèrdua de sobirania
alimentària
Les desigualtats en la distribució
de valor de la cadena alimentària
El malbaratament...
5. L’Estratègia Alimentària de Catalunya
és un pla d’acció que proposa
solucions a aquestes amenaces amb la
construcció d’un nou sistema alimentari
6. Aquest pla d’acció preveu,
d’aquí al 2026,
gairebé 300accions
consensuades per
experts de 34 grups
de treball.
7. Un instrument interdepartamental i
intersectorial per construir un sistema
alimentari sostenible, segur, resilient,
saludable i d'accés universal, que assenta
les bases del Pacte Nacional per a
l’Alimentació de Catalunya
Pla
Estratègic de
l’Alimentació
de Catalunya
2021-2026
PEAC
L'alimentació és el nexe entre l'agricultura, la
salut, el medi ambient i les persones
consumidores.
La manera com es relacionen i vinculen els
seus agents entre sí, és la manera en què
enfoquem el nostre futur
8. Una visió alineada amb
les agendes
internacionals i europees
Agenda 2030 i Objectius de
Desenvolupament Sostenible
(ODS)
I en l’àmbit europeu : “The
European Green Deal”, “Farm to
fork strategy”, “Common
agricultural policy”
Alimentació Biosfera
Societat
Economia
9. Metodologia d’elaboració del Pla
1 any de treball intens i col·lectiu de tots els agents de la
cadena de valor alimentària per arribar a un full de ruta
per l'alimentació de Catalunya de consens
10. Procés participatiu: es porta a terme en 2 fases
participants totals
452
sessions
participatives
temàtiques
7
entitats
355 persones
49 Propostes útils
per introduir
modificacions i a la
primera proposta de
línies estratègiques
354
sessions
participatives
territorials
6
entitats
97 persones
38
Propostes
actuació
148
153
Bones
pràctiques
Priorització de les línies
estratègiques
Concreció actuacions
territori
Alt impacte de les propostes
al PEAC
11. Es basa en 4 dimensions:
Sostenible
i transformador.
Propi i arrelat
al territori.
Just, equitatiu
i cohesionat.
Saludable
i de confiança.
1 2 3 4
12. ACTUACIONS TRANSFORMADORES
ARTICULACIÓ LLEI CONTRACTACIÓ PÚBLICA ALIMENTÀRIA
IMPULS MARC NORMATIU PER INCENTIVAR TRANSICIÓ A
MODELS SOSTENIBLES
CONSTITUCIÓ D’UN OBSERVATORI DE LA CADENA
ALIMENTÀRIA
REFORÇ DE LA COORDINACIÓ DEL CONTROL OFICIAL DE LA
CADENA ALIMENTÀRIA
CONFORMACIÓ DE L’ECOSISTEMA COL·LABORATIU DE
L’ALIANÇA DE RECERCA I INNOVACIÓ FOODCAT.
IMPLEMENTACIÓ DE L’ETIQUETATGE INTEL·LIGENT PER
FACILITAR EL CONSUM CONSCIENT.
Adreçades a canviar
les lògiques del
sistema actual
i que impacten
transversalment
en múltiples iniciatives
13. ACTUACIONS TRANSFORMADORES
IMPULS DE XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE VENDA EN
LÍNIA DE PRODUCTES LOCALS.
DEFINICIÓ D’UN NOU MODEL DE FINANÇAMENT DEL SISTEMA
ALIMENTARI CATALÀ.
APOSTA PER LA TRANSFORMACIÓ TECNOLÒGICA I DIGITAL
DEL SISTEMA AGROALIMENTARI.
DISSENY D’UN PROGRAMA INTEGRAL D’ASSESSORAMENT.
IMPULS DE NOUS MODELS DE NEGOCI BASATS EN LA
BIOECONOMIA CIRCULAR.
FOMENT DE L’ORGANITZACIÓ, L’ESTRUCTURACIÓ I EL
DIMENSIONAMENT DEL SECTOR.
Adreçades a canviar
les lògiques del
sistema actual
i que impacten
transversalment
en múltiples iniciatives
14. O1: Emergència climàtica. Garantir que el sistema alimentari català esdevé una
eina de mitigació de l'emergència climàtica
O2: Sostenibilitat econòmica. Assolir un model alimentari dinàmic i generador
de valor, basat en la bioeconomia circular, que garanteixi la sostenibilitat
econòmica de tota la cadena
O3: Auto-proveïment alimentari. Orientar el sistema alimentari català cap a un
grau d’auto-proveïment més elevat
OBJECTIUS de la Dimensió 1
Sostenible i transformador.
15. O4: Cohesió territorial. Garantir la cohesió territorial i l’arrelament de la població
a les zones rurals i marítimes de Catalunya
O5: Autoestima alimentària. Reforçar l’autoestima alimentària a Catalunya
OBJECTIUS de la Dimensió 2
Propi i Arrelat al territori
16. O6: Sostenibilitat social. Impulsar un model alimentari socialment sostenible i
accessible per a tothom
O7: Equitat en la distribució de valor. Garantir l’equilibri del sistema a través
d’una distribució de valor justa i equitativa entre tots els agents de la cadena de
alimentària
O8: Col·laboració. Impulsar la col·laboració i la cooperació entre els actors de la
cadena de valor alimentària a Catalunya
OBJECTIUS de la Dimensió 3
Just, equitatiu i cohesionat
17. Reforçar la col·laboració
entre els diferents
agents que treballen per
garantir l’accés a una
alimentació digna
Garantir que les persones
en situació de vulnerabilitat
social i econòmica tenen
accés a una alimentació
suficient, saludable i
sostenible en un entorn
normalitzat no
estigmatitzador.
Disposar d’una xarxa ágil i
eficaç per a la provisió i la
distribució d’aliments entre
les persones en situación de
vulnerabilitat en cas de
grans emergències
Sistematitzar els
mecanismes de
coordinació i d’actuació
per concretar les
estratègies reactives
davant de potencials
emergències.
Iniciatives de la Dimensió 3
Just, equitatiu i cohesionat
18. 4. Saludable i de confiança
O9: Hàbits alimentaris saludables. Assegurar que la població manté uns hàbits
alimentaris saludables
O10: Seguretat, qualitat i confiança. Garantir un sistema alimentari segur, de
qualitat i que generi confiança als consumidors i als mercats
19. Promoure i impulsar el
seguiment d’hàbits
alimentaris saludables i
sostenibles per part de tota la
població, i conscienciar-la de
l’impacte que ocasiona
l’alimentació en la seva salut i
el seu entorn.
Assolir els màxims
estàndards de seguretat i
de qualitat alimentària i
vetllar pel seu compliment
Promoure la informació
transparent i veraç sobre
els aliments
4. Línies estratègiques: Dimensió
Saludable i de confiança