Resum
En el present article exposo i discuteixo els discursos que s’elaboren entorn del fenomen del consum recreatiu de drogues il·legals i com aquests es relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de les experiències en el consum de drogues ens ha permès apropar-nos a la riquesa de significats que configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han relatat els components subjectius del consum de drogues a partir d’elements com els efectes positius i negatius de les substàncies. La importància del context de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el consum de drogues, i ens han indicat estratègies per evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens ha permès apropar-nos a un tema d’una certa transcendència social, com el consum de drogues en els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Paraules clau: drogues, joves, subjectivitat, discursos.
Abstract
In this article we present and argue discourses elaborated among recreational consumption of illegal drugs and how they are linked to the emergence of subjectivities among drug users. These discourses elaborated from consumers’ experience, enabled us to get closer to the different meanings that create “drug’s underworld”. Users have told us subjective components of their consumption through different elements such as positive and negative effects of substances. The importance of consumption context as well as group relationships towards drug use, showed different strategies in order to avoid problems of drug consumption. In summary, the matters here presented enabled us to get closer to an issue with certain social transcendence such as drug consumption in recreational places among the younger generation.
Keywords: drugs, younger generation, subjectivity,
discourses.
Paradigmes, discursos
Notes de classe.
Universitat Rovira i Virgili. Màster Antropologia Mèdica i Salut Internacional. Assignatura: Drogues i Control Social. Reducció de danys, regulació i governamentalitat. «Normalització i regulació dels usos de drogues», 17 d’octubre de 2014.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
Resum
En el present article exposo i discuteixo els discursos que s’elaboren entorn del fenomen del consum recreatiu de drogues il·legals i com aquests es relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de les experiències en el consum de drogues ens ha permès apropar-nos a la riquesa de significats que configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han relatat els components subjectius del consum de drogues a partir d’elements com els efectes positius i negatius de les substàncies. La importància del context de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el consum de drogues, i ens han indicat estratègies per evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens ha permès apropar-nos a un tema d’una certa transcendència social, com el consum de drogues en els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Paraules clau: drogues, joves, subjectivitat, discursos.
Abstract
In this article we present and argue discourses elaborated among recreational consumption of illegal drugs and how they are linked to the emergence of subjectivities among drug users. These discourses elaborated from consumers’ experience, enabled us to get closer to the different meanings that create “drug’s underworld”. Users have told us subjective components of their consumption through different elements such as positive and negative effects of substances. The importance of consumption context as well as group relationships towards drug use, showed different strategies in order to avoid problems of drug consumption. In summary, the matters here presented enabled us to get closer to an issue with certain social transcendence such as drug consumption in recreational places among the younger generation.
Keywords: drugs, younger generation, subjectivity,
discourses.
Paradigmes, discursos
Notes de classe.
Universitat Rovira i Virgili. Màster Antropologia Mèdica i Salut Internacional. Assignatura: Drogues i Control Social. Reducció de danys, regulació i governamentalitat. «Normalització i regulació dels usos de drogues», 17 d’octubre de 2014.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
Webinar SumaSalut - Els nous límits de baix risc. 10 de Juny de 2021. Lídia S...PonenciesASPCAT
Presentació de Lídia Bruguera, Sub-direcció General de Drogodependències. Fa un repàs sobre els nous límits de baix risc establerts pel Ministerio de Sanidad i posa èmfasi en la importància de fer arribar el missatge clau a la ciutadania sense generar més confusió.
«Història de les drogues a Catalunya». Curs de promoció de la Salut. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de març de 2013.
«Evolució sociocultural de les drogues a Catalunya». El cas de la normalització. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de Març de 2014. 3 hores.
Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reusinfodroguesreus
Resum de la conferència internacional sobre reducció de danys celebrada a Montreal (Canadà, Maig 2017) i la participació del Servei Addiccions i Salut Mental de l'Hospital USJ Reus
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Las apuestas deportivas han evolucionado de una práctica cultural a un producto de la sociedad de consumo. En la actualidad, las apuestas son accesibles las 24 horas a través de plataformas en línea y forman parte de la socialización de los nativos digitales. Las empresas han visto una oportunidad de negocio en las apuestas deportivas, lo que ha llevado a su gamificación y ha impulsado un aumento exponencial en los ingresos brutos de juego de las apuestas deportivas entre 2009 y 2020.
Webinar SumaSalut - Els nous límits de baix risc. 10 de Juny de 2021. Lídia S...PonenciesASPCAT
Presentació de Lídia Bruguera, Sub-direcció General de Drogodependències. Fa un repàs sobre els nous límits de baix risc establerts pel Ministerio de Sanidad i posa èmfasi en la importància de fer arribar el missatge clau a la ciutadania sense generar més confusió.
«Història de les drogues a Catalunya». Curs de promoció de la Salut. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de març de 2013.
«Evolució sociocultural de les drogues a Catalunya». El cas de la normalització. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de Març de 2014. 3 hores.
Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reusinfodroguesreus
Resum de la conferència internacional sobre reducció de danys celebrada a Montreal (Canadà, Maig 2017) i la participació del Servei Addiccions i Salut Mental de l'Hospital USJ Reus
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Las apuestas deportivas han evolucionado de una práctica cultural a un producto de la sociedad de consumo. En la actualidad, las apuestas son accesibles las 24 horas a través de plataformas en línea y forman parte de la socialización de los nativos digitales. Las empresas han visto una oportunidad de negocio en las apuestas deportivas, lo que ha llevado a su gamificación y ha impulsado un aumento exponencial en los ingresos brutos de juego de las apuestas deportivas entre 2009 y 2020.
La invitación anuncia una presentación del manual "Debate sobre políticas de drogas" el 12 de diciembre a las 19:00 en El Parral en Vitoria Gasteiz, con la participación de Unai Pérez de San Román de la Asociación Ai Laket!!, Martín Barriuso de Pannagh, Xabier Arana del Instituto Vasco de Criminología y Aratz Porras de la Fundación Jeiki, y será moderado por David Pere Martínez Oró de la Fundación Igenus.
El documento habla sobre la cultura del cannabis y su influencia en varias culturas e historias. Menciona como el cannabis ha sido parte integral de las culturas de India, Jamaica y Sudáfrica, y como fue usado en Europa durante la Edad Media y moderna. También discute el exotismo literario y militar de Marruecos, la prohibición mundial, y como el cannabis ha dado lugar a contraculturas y subculturas. Finalmente, considera si realmente podemos hablar de una cultura del cannabis definida y su impacto político.
Este documento presenta una discusión sobre la regulación del cannabis, incluyendo una historia de la prohibición, modelos de regulación posibles, aspectos clave de la regulación, experiencias internacionales como los modelos neerlandés, estadounidenses y uruguayo, y posibles impactos de la legalización.
Discurso en castellano de la Presentación de la Ley de les asociaciones de consumidores de cannabis. Parlament de Catalunya, 28 de junio de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Procés participatiu pel diagnòstic de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Madrid. 13 i 14 de Novembre de 2015.
Montañés, V. & Martínez Oró, D. P. (2016). Enredados. MADFAC y los CSC madrileños ante el reto de las políticas del cannabis. Madrid: MADFAC.
Martínez Oró, D, P. (2010). Bitter sweet. The leap towards cocaine. 21th Annual Conference European Society for Social Drug Research (ESSD). Book of Abstracts. 30 September - 2 October 2010; Dubrovnik, Croatia.
Comunicació. «Entre rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína». Fundación de Ayuda contra la Drogadicción Congrés: Hablemos de Drogas. Organitza: Fundació La Caixa i (FAD). Barcelona, 3 de juny de 2009.
Comunicació. «The point of view of the adolescent in front of cocaine. Discourses and attitudes about cocaine consumption» Congrés. 19th annual conference. European Society for Social Research (ESSD). Budapest, 28 de setembre de 2008.
Comunicació. «The point of view of the adolescent in front of cocaine. Discourses and attitudes about cocaine consumption» Congrés. 19th annual conference. European Society for Social Research (ESSD). Budapest, 28 de setembre de 2008.
Este documento discute cómo el consumo de drogas en espacios de fiesta actúa como un dispositivo de control y reproducción social. Aunque los jóvenes ven el consumo de drogas como una forma de liberación, en realidad sólo están reproduciendo las normas sociales permitidas por el poder. Las drogas sujetan a los consumidores a relacionarse en ciertos espacios y momentos, y su consumo no innova ni resiste al poder, sino que lo conserva.
Este documento presenta los resultados de un estudio cualitativo sobre las perspectivas de adolescentes españoles sobre el consumo de cocaína. Se realizaron grupos de discusión con consumidores, no consumidores cercanos a consumidores, y no consumidores alejados. Los hallazgos incluyen las motivaciones para iniciar el consumo, los efectos físicos y sociales percibidos, y las opiniones sobre el consumo responsable y la educación sobre drogas desde diferentes perspectivas.
El documento resume los resultados de una investigación sobre cómo los adolescentes conceptualizan y entienden el consumo de cocaína. La investigación utilizó grupos de discusión con adolescentes para recopilar su punto de vista sobre la cocaína a través de sus opiniones, significados, imaginarios y actitudes. La metodología cualitativa permitió comprender la perspectiva de los adolescentes sobre la cocaína y los significados que le dan al consumo. Los adolescentes estudiados tenían diferentes posiciones y relaciones con la cocaína, aunque la mayoría eran consumid
3. La jornada Cocaonline és una espai de trobada per a professionals de l’àmbit
dels consums de drogues. En els darrers anys s’ha treballat temàticament
diferents aspectes relacionats amb els consums de cocaïna. Aquest any es
reflexionarà sobre l’impacte de la crisi econòmica en la salut.
Enguany la jornada es divideix en tres moments. Una conferència sobre l’impacte
de la crisi en la salut dels joves. Una taula rodona per a reflexionar sobre la
triada: joves, salut i crisi. I per finalitzar un taller sobre l’etica i la pràctica
professional.
Jóvenes, salud y drogas en una sociedad de consumo (en crisis).
Elena Rodríguez. Sociológica Tres.
Autora del Informe Juventud en España 2012.
Joan Pallarés. Fundació Igenus
Joan Colom. Subdirector general de drogodependències
Crisi, joves i drogues: escenaris i reptes de futur.
Modera: Òscar Parés. ICEERS i IDPS
Oriol Romaní. Catedràctic d’Antropologia Social i Cultural (URV)
Antonio Baquero. Periodista de Successos de El Períodico.
Tre Borràs. Psiquiatra-Psicoterapeuta.
"Eines étiques i metodològiques per a professionals".
Toni Garin i Sonia Fuertes. Fundació Salut i Comunitat.
Agència de Salut Pública de Catalunya. Edifici Salvany.
Dijous, 24 d’abril de 2014
Oferir un espai de trobada per a professionals
Reflexionar sobre la salut dels adolescents i joves
Aportar eines als professionals sobre qüestions ètiques i metodològiques
La jornada Cocaonline és una espai de trobada per a professionals de l’àmbit
dels consums de drogues. En els darrers anys s’ha treballat temàticament
diferents aspectes relacionats amb els consums de cocaïna. Aquest any es
reflexionarà sobre l’impacte de la crisi econòmica en la salut.
Enguany la jornada es divideix en tres moments. Una conferència sobre l’impacte
de la crisi en la salut dels joves. Una taula rodona per a reflexionar sobre la
triada: joves, salut i crisi. I per finalitzar un taller sobre l’etica i la pràctica
professional.
Jóvenes, salud y drogas en una sociedad de consumo (en crisis).
Elena Rodríguez. Sociológica Tres.
Autora del Informe Juventud en España 2012.
Joan Pallarés. Fundació Igenus
Joan Colom. Subdirector general de drogodependències
Crisi, joves i drogues: escenaris i reptes de futur.
Modera: Òscar Parés. ICEERS i IDPS
Oriol Romaní. Catedràctic d’Antropologia Social i Cultural (URV)
Antonio Baquero. Periodista de Successos de El Períodico.
Tre Borràs. Psiquiatra-Psicoterapeuta.
"Eines étiques i metodològiques per a professionals".
Toni Garin i Sonia Fuertes. Fundació Salut i Comunitat.
Agència de Salut Pública de Catalunya. Edifici Salvany.
Dijous, 24 d’abril de 2014
Oferir un espai de trobada per a professionals
Reflexionar sobre la salut dels adolescents i joves
Aportar eines als professionals sobre qüestions ètiques i metodològiques