15-24 25-34 35-4445-54 55-64 65-74 75 i
més
TOTAL
27.3
38.5
37.2 36.7
31.0
15.8
9.2
31.0
21.0
31.9
25.2
32.0
15.0
6.4
0.0
20.6
Homes Dones
Font: Enquesta de Salut de Catalunya
Prevalença de fumadors (diaris i ocasionals) segons edat i sexe
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
Alerta!
Alta prevalença
en franges edats
dels progenitors
8.
15-16 15-24 25-3435-44 45-54 55-64 65-74 75 i
més
TOTAL
9.0
27.3
38.5
37.2 36.7
31.0
15.8
9.2
31.0
19.0
21.0
31.9
25.2
32.0
15.0
6.4
0.0
20.6
Homes DonesEnquesta 4t ESO
2015-2016
llevant Menorca
Font: Enquesta de Salut de Catalunya
Prevalença de fumadors (diaris i ocasionals) segons edat i sexe
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
Alerta!
Alta prevalença
en al·lotes joves
confirmada en les
darreres cohorts
9.
2
19
24
8
3
10
29
88
44
53.5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1 ESO 2012-134 ESO 2015-16 població
general
Classificació de l'alumnat en relació al consum de tabac.
Progresió cohort 1r ESO 2012-13 a 4t ESO 2015-16
fumador regular experimentador provador
no ho ha provat mai ho ha deixat
Font pròpia. Estudi pilot n 498 ESO Maó
Població general >15 anys ENS 2012
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
9aem 2017
10.
1
24
3
10
88 53.5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1 ESO2016-17 4 ESO 2019-20 població
general
Classificació de l'alumnat en relació al consum de tabac.
Previsió cohort 1r ESO 2016-17 per a 4t ESO
fumador regular experimentador provador
no ho ha provat mai ho ha deixat Font estudi pilot propi ESO Maó
Població general >15 anys ENS 2012
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
10aem 2017
11.
15 19
9
8
11
32
34
30
43
39
48
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
4 ESO2016 al·lotes al·lots
PERILLS 1.- augment del consum entre les al·lotes
fumador regular experimentador provador
no ho ha provat mai ho ha deixat
Font pròpia: tots els 4t ESO Maó 2016
n de 418
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
11aem 2017
Tipus de productede tabac en fumadors diaris
2006: homes 4,6% i dones 1,7%
Augment del consum de cig. fets a
mà, especialment en <34 anys
Fonts: Dades del Comissionat per al Mercat de Tabacs
Enquesta de Salut de Catalunya DS 2015. Elaboració ASPCAT 2016
Tobacco products. U.S. Department of Health and Human Services
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
14.
Infografia de laDirecció General de Salut Pública de la Comissió Europea
Per què intervenir? 2.- causa d’alta morbimortalitat
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
15.
El tabac mataal 50% de les
persones que en fumen.
Es la primera causa de mort
evitable.
Per què intervenir? 2.- causa d’alta morbimortalitat
15aem 2017
16.
Per què intervenir?2.- causa d’alta morbimortalitat
Font: Campaña Corta por lo sano. CNPT. MSC 1999
16aem 2017
17.
Per què intervenir?2.- causa d’alta morbimortalitat
Font: Lucía Gorreto López. Comunicació: Situació actual del tabaquisme a
les Illes Balears
17aem 2017
18.
Intervencions
intensives
Intervencions
breus (6-10%)
Consell breu(2-3%)
Materials d’autoajuda (1-2%)
Cessació espontània (5-7%)
West R et al. Smoking cessation guidlines of health professionals: an update. Thorax 2000; 55:987-99
Guía de Práctica Clínica del Servicio de Salud Pública de los Estados Unidos. Fiore et al, 2008
Intervención interdisciplinar en tabaquismo. Documento de consenso. SEDET
Grupal o individual
(30-35%)
Telefòniques 15-25%
(061 CatSalut Respon)
Per què intervenir? 3.- intervencions efectives
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
19.
Per què intervenir?4.- intervencions eficients
Font: Campaña Corta por lo sano. CNPT. MSC 1999
19aem 2017
Per què intervenir?4.- intervencions eficients
Oferir ajut per deixar de fumar abans de fer cap
recomanació o investigar la predisposició del pacient,
genera un 50% més d’intents per abandonar el tabac.
22aem 2017
1. Causa demorbi mortalitat molt important que es pot
prevenir!
2. Afecta a moltes persones.
3. Les intervencions per deixar de fumar tenen evidència de la
seva eficàcia
4. És una de les intervencions amb millor relació cost -
efectivitat.
5. S’ha de prioritzar les intervencions amb major impacte en
salut.
6. Tenim tots els recursos: temps i habilitats
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
Per què intervenir? 5.- resum
25.
1. La personaque no ho vol deixar
2. La persona que no aconsegueix deixar-ho
3. Segueixen iniciant l’hàbit: més joves i més al·lotes
4. Moltes llars no lliures de fum, model de convivència
5. Les persones ex-fumadores segueixen amb la càrrega
cancerígena acumulada
6. Augment dels consumidors de cigarretes fetes a ma
7. Dualitat cànnabis - tabac
Per què intervenir? 6.- situacions més problemàtiques
26.
Intervenció per ajudara deixar de fumar
Per què intervenir?
Què cal fer?
Recursos
26aem 2017
27.
Fumar es:
1. Unadecisió, lliure?:
2. Una addicció.
3. Una conducta apresa.
4. Una dependència social
Deixar de fumar suposa:
1. Una decisió.
2. Superar una addicció:
• Suport psicològic.
• Fàrmacs
3. Desaprendre una conducta:
• estratègies conductuals.
4. Modificar la influencia de
l’entorn.
Què cal fer? Una qüestió prèvia:
Dependència
química
Dependència
psíquica
Dependència
social
27aem 2017
28.
Què cal fer?
Intervencionsbasades en l’acrònim de les 5A
1. ASK Preguntar pel tabac i
registrar
2. ADVISE Aconsellar
3. ASSESS Comprovar disposició
4. ASSIST Ajudar: conductual i
farmacològicament
5. ARRANGE Acordar seguiment
28aem 2017
29.
Què cal fer?Evitar embolics
Intervencions basades en l’acrònim de les 5A
29aem 2017
30.
Què cal fer?I què no cal fer sempre
Proposen no fer:
Desaconsellen incloure en l’esquema bàsic d’intervenció totes aquelles intervencions
que no disposen d’evidència científica de les que el resultat no influeix en el
tractament, com les fases de canvi, la quantificació del consum en paquets/any, la
valoració de les característiques de l’hàbit , el test de Fagerström, el test de
Richmond, el test de Glover-Nilsson i les espirometries, exploracions físiques i altres
mesures de risc biomèdic o proves complementaries
30aem 2017
31.
Què cal fer?CONSELL MOLT BREU
A1 (ask) Preguntar i registrar
Fumes?
Com portes el tema del tabac?
Encara fumes?
Et veig preocupat per la teva salut , i del tabac què em dius?
Escolta, hem de xerrar del tabac ...
Si som hàbils amb la entrevista el pacient ens ho ha de dir sense
demanar.
Hem d’esbrinar el consum a tothom, i cada dos anys a les persones
fumadores o menors de 30 anys pel que és important registrar-ho si
pel motiu de la consulta no surt
31aem 2017
32.
A 4 (assist)OFERIR AJUT
Et puc ajudar!
Et puc ajudar a que aconsegueixis deixar el tabac!
Et podem ajudar!
Et puc/podem ajudar, ets sentiràs molt millor!
Escolta, hem de xerrar del tabac ... ET PUC AJUDAR a deixar-ho, et
trobaràs millor
• Ha de ser sincer i creïble
• Ha de ser institucional
(i hem de tenir el pla d’acció preparat)
Què cal fer? CONSELL MOLT BREU
32aem 2017
33.
A 2 (advice)ACONSELLAR
L’alternativa proposada fins ara, i que també és correcte
“En el teu cas, el millor seria que et plantegessis deixar de
fumar, et sentiràs molt millor. Et podem ajudar.
“El tabac podria estar associat al seu problema, s’ha plantejat
deixar de fumar?”
A 3 (asses) AVERIGUAR
Què en penses fer ... amb el tabac? ... amb el teu hàbit? ... amb
aquesta ¿creu?
I podriem ‘estadiar’ la seva etapa de canvi
Què cal fer? CONSELL MOLT BREU
33aem 2017
34.
Intervenció mínima
CONSELL MOLTBREU
PREGUNTAR I REGISTRAR
OFERIR AJUT
CONSELL BREU
AVERIGUAR DISPONIBILITAT
CONSELL
FOLLETÓ DE SUPORT FOLLETÓ DE SUPORT
34aem 2017
Intervenció mínima
EL CONSELLMOLT BREU:
• dona un sentit positiu a la intervenció, sense prejutjar, recriminar o amonestar
• aconsegueix més número d’intents d’abandonament del tabaquisme.
• evita discussions
• és la versió que proposem per fer:
• TOTA LA PRIMÀRIA que inclou TOT EL PERSONAL MÈDIC I INFERMERÍA,
pediatria, comares, higienistes, serveis d’urgències.
• ELS SERVEIS D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA: tot i que per l’ajut el derivin a
primària.
37aem 2017
38.
Entrevista motivacional. Les5R.
William R. Miller i Stephen Rollnick
Escoltar a la persona que fuma
Respectar la seva opinió
Cedir-li tota la responsabilitat del procés
Ser tolerant amb la seva incertesa
Ser flexible
Ser molt i molt pacient: el procés pot ser molt i molt
llarg
Què cal fer? AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
39.
Què cal fer?AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
40.
Què cal fer?AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
41.
Què cal fer?AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
42.
Què cal fer?AMB LES PERSONES DECIDIDES
1. ASK Preguntar pel tabac i registrar
2. ADVISE Aconsellar
3. ASSESS Comprovar disposició
4. ASSIST Ajudar: conductual i
farmacològicament
5. ARRANGE Acordar seguiment
INTERVENCIONS INDIVIDUALS:
estandarditzades en 3, 4 o 6 visites
seguiment obert
INTERVENCIONS GRUPALS
43.
Intervenció per ajudara deixar de fumar
Per què intervenir?
Què cal fer?
Recursos
43aem 2017
44.
a. Pla delluita contra el tabaquisme de la
Conselleria de Salut
b. Altres recursos per a la consulta
c. Enllaços a pàgines útils
d. Organització Àrea de Salut de Menorca
Recursos
44aem 2017
Material d’ajuda perals pacients
• Fullet de consell mínim
• Targeta de mesurament del monòxid de carboni
• Guia d’autoajuda
• Manual d’ajuda avançada
• Diplomes per als grups
52aem 2017
53.
Grup d’experts entabaquisme
Mallorca
Sector Sanitari de Ponent: Elena García (CS Sant Agustí)
Sector Sanitari de Migjorn: Lucía Gorreto (CS Coll d’en Rabassa)
Sector Sanitari de Tramuntana: Pere Rosselló (CS Marines)
Sector Sanitari de Llevant: Helena Girauta (CS Llevant)
Menorca
Andreu Estela (CS Dalt de Sant Joan)
Eivissa i Formentera
María Martín-Rabadán (CS Can Misses)
M. Antònia Vaquer (CS es Viver)
a.- Recursos de la Conselleria de Salut
53aem 2017
54.
Legislació i protecciód’espais sense fum
a.- Recursos de la Conselleria de Salut
Tots els centres
sanitaris són centres
sense fum
Xarxa de Centres promotors de salut
54aem 2017
1. tots elsmicroequips (mèdic/infermeria) han de ser capaços de fer
consell breu o molt breu i intervencions breus. Les més avançades
individuals segons capacitació progressiva. Es farà formació 2017.
2. Personal de pediatria, comares, higienistes, PAC, fisios, han de ser
capaços de fer el consell molt breu i derivar al seu microequip per
l’ajut en intervencions més avançades.
3. La intervenció avançada grupal s’ofereix en els centres de Dalt
Sant Joan, Es Banyer i Canal Salat. Fins que els altres centres no
ofereixin el grups, DSJ dona cobertura a VT i CS a Ferreries. En
acabar les sessions intensives el pacient torna a estar sota
seguiment del seu microequip.
4. Atenció especialitzada ha de ser capaç de fer el consell molt breu,
poden pactar primeres passes en el procés d’abandonament i
derivar al microequip pel rebre l’ajut pertinent.
Organització Àrea de Salut de Menorca
Tot ciutadà ha de tenir accés a la millor intervenció si la necessita.
58aem 2017
59.
• Pediatria teun paper
molt important en la
captació i motivació
dels progenitors
fumadors i en abordar
el tabaquisme passiu
• Atenció especialitzada
també pot aportar
molt amb la seva
intervenció molt breu i
control del seguiment.
Organització Àrea de Salut de Menorca
Objectiu: generar molts intents per abandonar l'hàbit en els grups
que més ho necessiten, per ells o/i pel paper modèlic
59aem 2017
60.
Organització Àrea deSalut de Menorca
Criteris derivació a intervenció grupal
• D’inclusió:
• Persona fumadora que sol·liciti ajut, prefereixi el format de grup i es
accepti assistir a totes les sessions.
• D’exclusió:
• Altres drogoaddiccions actives(inclosa consum de cànnabis)
• Malaltia mental activa que interfereixi en la dinàmica del grup o en el
compromís individual (bipolar, psicòtic, episodi estressant greu)
• Limitacions en l'aprofitament de la dinàmica grupal: sordesa, trastorn
comportament, diferencies culturals
• aquestes exclusions són criteris per fer abordatge individual
• Desavantatges:
• Protocol bastant rígid amb un ritme marcat: no permet grans
adaptacions
• Calendari establert, no permet atendre situacions ‘urgents’
• Pels conductors: són moltes hores de dedicació. Exigeix més
organització.
• Avantatge: és més eficient.
Bibliografia
fonts utilitzades
• Sessióde presentació formació en intervencions per abordar el tabaquisme en
els centres de salut de 2017. Autors: elena garcia, helena girauta, lucia
gorreto, pere roselló com grup d’experts i j.miralles del gabinet tècnic.
• Intervenció per ajudar a deixar de fumar. De roser casals, silvia granollers i
guadalupe ortega. Papsf. Disponible a
http://www.papsf.cat/Noticies_Detall.aspx?nNoticiaId=408
• http://www.elsevier.es/es-revista-atencion-primaria-27-articulo-no-hacer-
tambien-tabaco-S0212656716301378
• Treating tobacco dependence: guidance for primary care on life-saving
interventions. Position statement of the IPCRG. Disponible a
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28600490
• El ‘very brief advice’ de E. Olano , revista de la SoMaMFyC. Dic 2015.
Disponible en http://es.calameo.com/read/000555570a515e49004e3
• http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=7625&cont=86826&la
ng=ca
aem 2017 62
Què cal fer?
Intervencionsbasades en l’acrònim de les 5A
Adaptar el tipus d’intervenció
al temps disponible i les
habilitats individuals
Adaptar el temps i les
habilitats individuals a la
intervenció necessària pel
pacient
Passar de
a
65aem 2017