XVII Trobada de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum.
Hospital Clínic de Barcelona
20 de novembre de 2019
Balanç de la Xarxa
- Estat actual de la Xarxa, SelfAudit i Comunicació. Laura Antón, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- PDT pacients i professionals, PDTsm i Grup de treball Tabac i Salut Mental. Montse Ballbè, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- Formació. Mercè Margalef, Administració de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
XVII Trobada de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum.
Hospital Clínic de Barcelona
20 de novembre de 2019
Balanç de la Xarxa
- Estat actual de la Xarxa, SelfAudit i Comunicació. Laura Antón, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- PDT pacients i professionals, PDTsm i Grup de treball Tabac i Salut Mental. Montse Ballbè, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- Formació. Mercè Margalef, Administració de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
Qué es el intervalo QT y para qué nos sirve.
Sesión clínica impartida en el Centro de Salud Briviesca por Tomás Sánchez Santana, MIR de Medicina Familiar y Comunitaria.
Seminari web SumaSalut: Intervenció grupal amb visió territorial i format tel...PonenciesASPCAT
Presentació D'Ana Gómez-Quintero on mostra els resultats de la prova pilot del projecte i el document “Intervenció grupal per ajudar a deixar de fumar amb visió territorial”.
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
María López Vargas-Machuca
Ins Pons d'Icart
Tarragona
Actualment som conscients de que cal portar una dieta equilibrada i fer esport diàriament per gaudir d'una bona salut. Ho hem vist a la televisió, hem rebut xerrades informatives... S'ha realitzat molta divulgació en aquest aspecte, i s'han aplicat mesures a tot el planeta per intentar revertir la diabetis i el que l'OMS considera "l'epidèmia del segle XXI", l'obesitat. Però, són realment efectives aquestes mesures? Quines són? Hem pensat mai en el consum excessiu de sucre?
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Qué es el intervalo QT y para qué nos sirve.
Sesión clínica impartida en el Centro de Salud Briviesca por Tomás Sánchez Santana, MIR de Medicina Familiar y Comunitaria.
Seminari web SumaSalut: Intervenció grupal amb visió territorial i format tel...PonenciesASPCAT
Presentació D'Ana Gómez-Quintero on mostra els resultats de la prova pilot del projecte i el document “Intervenció grupal per ajudar a deixar de fumar amb visió territorial”.
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
María López Vargas-Machuca
Ins Pons d'Icart
Tarragona
Actualment som conscients de que cal portar una dieta equilibrada i fer esport diàriament per gaudir d'una bona salut. Ho hem vist a la televisió, hem rebut xerrades informatives... S'ha realitzat molta divulgació en aquest aspecte, i s'han aplicat mesures a tot el planeta per intentar revertir la diabetis i el que l'OMS considera "l'epidèmia del segle XXI", l'obesitat. Però, són realment efectives aquestes mesures? Quines són? Hem pensat mai en el consum excessiu de sucre?
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Qué hacemos y qué podemos hacer en prevención del consumo de tabaco y cannabis en los adolescentes. Ámbito de trabajo: atención primaria de Illes Balears
se analiza la influecia del clima (temperatura y humedad) en la realización de ejercicio físico: fisiopatología, clínica, tratamiento y prevención de los grados de afectación, desde calambres al golpe de calor.
En el tratamiento para la deshabituación al tabaquismo utilizamos los seguimientos telefónicos para mejorar la abstinencia. Esta presentación pretende ofrecer una guia para este seguimiento, asequible para cualquier sanitario.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
7. 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75 i
més
TOTAL
27.3
38.5
37.2 36.7
31.0
15.8
9.2
31.0
21.0
31.9
25.2
32.0
15.0
6.4
0.0
20.6
Homes Dones
Font: Enquesta de Salut de Catalunya
Prevalença de fumadors (diaris i ocasionals) segons edat i sexe
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
Alerta!
Alta prevalença
en franges edats
dels progenitors
8. 15-16 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75 i
més
TOTAL
9.0
27.3
38.5
37.2 36.7
31.0
15.8
9.2
31.0
19.0
21.0
31.9
25.2
32.0
15.0
6.4
0.0
20.6
Homes DonesEnquesta 4t ESO
2015-2016
llevant Menorca
Font: Enquesta de Salut de Catalunya
Prevalença de fumadors (diaris i ocasionals) segons edat i sexe
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
Alerta!
Alta prevalença
en al·lotes joves
confirmada en les
darreres cohorts
9. 2
19
24
8
3
10
29
88
44
53.5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1 ESO 2012-13 4 ESO 2015-16 població
general
Classificació de l'alumnat en relació al consum de tabac.
Progresió cohort 1r ESO 2012-13 a 4t ESO 2015-16
fumador regular experimentador provador
no ho ha provat mai ho ha deixat
Font pròpia. Estudi pilot n 498 ESO Maó
Població general >15 anys ENS 2012
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
9aem 2017
10. 1
24
3
10
88 53.5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1 ESO 2016-17 4 ESO 2019-20 població
general
Classificació de l'alumnat en relació al consum de tabac.
Previsió cohort 1r ESO 2016-17 per a 4t ESO
fumador regular experimentador provador
no ho ha provat mai ho ha deixat Font estudi pilot propi ESO Maó
Població general >15 anys ENS 2012
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
10aem 2017
11. 15 19
9
8
11
32
34
30
43
39
48
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
4 ESO 2016 al·lotes al·lots
PERILLS 1.- augment del consum entre les al·lotes
fumador regular experimentador provador
no ho ha provat mai ho ha deixat
Font pròpia: tots els 4t ESO Maó 2016
n de 418
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
11aem 2017
12. 41
46
56
59 54
44
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2012 2015 2016
PERILLS 2.- baixa el número de llars lliures de fum de
tabac
algú fuma a casa ningú fuma a casa : llars lliures de fum de tabac
Font pròpia estudi pilot ESO
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
12aem 2017
13. Tipus de producte de tabac en fumadors diaris
2006: homes 4,6% i dones 1,7%
Augment del consum de cig. fets a
mà, especialment en <34 anys
Fonts: Dades del Comissionat per al Mercat de Tabacs
Enquesta de Salut de Catalunya DS 2015. Elaboració ASPCAT 2016
Tobacco products. U.S. Department of Health and Human Services
Per què intervenir? 1.- alta prevalença
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
14. Infografia de la Direcció General de Salut Pública de la Comissió Europea
Per què intervenir? 2.- causa d’alta morbimortalitat
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
15. El tabac mata al 50% de les
persones que en fumen.
Es la primera causa de mort
evitable.
Per què intervenir? 2.- causa d’alta morbimortalitat
15aem 2017
16. Per què intervenir? 2.- causa d’alta morbimortalitat
Font: Campaña Corta por lo sano. CNPT. MSC 1999
16aem 2017
17. Per què intervenir? 2.- causa d’alta morbimortalitat
Font: Lucía Gorreto López. Comunicació: Situació actual del tabaquisme a
les Illes Balears
17aem 2017
18. Intervencions
intensives
Intervencions
breus (6-10%)
Consell breu (2-3%)
Materials d’autoajuda (1-2%)
Cessació espontània (5-7%)
West R et al. Smoking cessation guidlines of health professionals: an update. Thorax 2000; 55:987-99
Guía de Práctica Clínica del Servicio de Salud Pública de los Estados Unidos. Fiore et al, 2008
Intervención interdisciplinar en tabaquismo. Documento de consenso. SEDET
Grupal o individual
(30-35%)
Telefòniques 15-25%
(061 CatSalut Respon)
Per què intervenir? 3.- intervencions efectives
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
19. Per què intervenir? 4.- intervencions eficients
Font: Campaña Corta por lo sano. CNPT. MSC 1999
19aem 2017
22. Per què intervenir? 4.- intervencions eficients
Oferir ajut per deixar de fumar abans de fer cap
recomanació o investigar la predisposició del pacient,
genera un 50% més d’intents per abandonar el tabac.
22aem 2017
24. 1. Causa de morbi mortalitat molt important que es pot
prevenir!
2. Afecta a moltes persones.
3. Les intervencions per deixar de fumar tenen evidència de la
seva eficàcia
4. És una de les intervencions amb millor relació cost -
efectivitat.
5. S’ha de prioritzar les intervencions amb major impacte en
salut.
6. Tenim tots els recursos: temps i habilitats
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
Per què intervenir? 5.- resum
25. 1. La persona que no ho vol deixar
2. La persona que no aconsegueix deixar-ho
3. Segueixen iniciant l’hàbit: més joves i més al·lotes
4. Moltes llars no lliures de fum, model de convivència
5. Les persones ex-fumadores segueixen amb la càrrega
cancerígena acumulada
6. Augment dels consumidors de cigarretes fetes a ma
7. Dualitat cànnabis - tabac
Per què intervenir? 6.- situacions més problemàtiques
26. Intervenció per ajudar a deixar de fumar
Per què intervenir?
Què cal fer?
Recursos
26aem 2017
27. Fumar es:
1. Una decisió, lliure?:
2. Una addicció.
3. Una conducta apresa.
4. Una dependència social
Deixar de fumar suposa:
1. Una decisió.
2. Superar una addicció:
• Suport psicològic.
• Fàrmacs
3. Desaprendre una conducta:
• estratègies conductuals.
4. Modificar la influencia de
l’entorn.
Què cal fer? Una qüestió prèvia:
Dependència
química
Dependència
psíquica
Dependència
social
27aem 2017
28. Què cal fer?
Intervencions basades en l’acrònim de les 5A
1. ASK Preguntar pel tabac i
registrar
2. ADVISE Aconsellar
3. ASSESS Comprovar disposició
4. ASSIST Ajudar: conductual i
farmacològicament
5. ARRANGE Acordar seguiment
28aem 2017
29. Què cal fer? Evitar embolics
Intervencions basades en l’acrònim de les 5A
29aem 2017
30. Què cal fer? I què no cal fer sempre
Proposen no fer:
Desaconsellen incloure en l’esquema bàsic d’intervenció totes aquelles intervencions
que no disposen d’evidència científica de les que el resultat no influeix en el
tractament, com les fases de canvi, la quantificació del consum en paquets/any, la
valoració de les característiques de l’hàbit , el test de Fagerström, el test de
Richmond, el test de Glover-Nilsson i les espirometries, exploracions físiques i altres
mesures de risc biomèdic o proves complementaries
30aem 2017
31. Què cal fer? CONSELL MOLT BREU
A1 (ask) Preguntar i registrar
Fumes?
Com portes el tema del tabac?
Encara fumes?
Et veig preocupat per la teva salut , i del tabac què em dius?
Escolta, hem de xerrar del tabac ...
Si som hàbils amb la entrevista el pacient ens ho ha de dir sense
demanar.
Hem d’esbrinar el consum a tothom, i cada dos anys a les persones
fumadores o menors de 30 anys pel que és important registrar-ho si
pel motiu de la consulta no surt
31aem 2017
32. A 4 (assist) OFERIR AJUT
Et puc ajudar!
Et puc ajudar a que aconsegueixis deixar el tabac!
Et podem ajudar!
Et puc/podem ajudar, ets sentiràs molt millor!
Escolta, hem de xerrar del tabac ... ET PUC AJUDAR a deixar-ho, et
trobaràs millor
• Ha de ser sincer i creïble
• Ha de ser institucional
(i hem de tenir el pla d’acció preparat)
Què cal fer? CONSELL MOLT BREU
32aem 2017
33. A 2 (advice) ACONSELLAR
L’alternativa proposada fins ara, i que també és correcte
“En el teu cas, el millor seria que et plantegessis deixar de
fumar, et sentiràs molt millor. Et podem ajudar.
“El tabac podria estar associat al seu problema, s’ha plantejat
deixar de fumar?”
A 3 (asses) AVERIGUAR
Què en penses fer ... amb el tabac? ... amb el teu hàbit? ... amb
aquesta ¿creu?
I podriem ‘estadiar’ la seva etapa de canvi
Què cal fer? CONSELL MOLT BREU
33aem 2017
34. Intervenció mínima
CONSELL MOLT BREU
PREGUNTAR I REGISTRAR
OFERIR AJUT
CONSELL BREU
AVERIGUAR DISPONIBILITAT
CONSELL
FOLLETÓ DE SUPORT FOLLETÓ DE SUPORT
34aem 2017
37. Intervenció mínima
EL CONSELL MOLT BREU:
• dona un sentit positiu a la intervenció, sense prejutjar, recriminar o amonestar
• aconsegueix més número d’intents d’abandonament del tabaquisme.
• evita discussions
• és la versió que proposem per fer:
• TOTA LA PRIMÀRIA que inclou TOT EL PERSONAL MÈDIC I INFERMERÍA,
pediatria, comares, higienistes, serveis d’urgències.
• ELS SERVEIS D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA: tot i que per l’ajut el derivin a
primària.
37aem 2017
38. Entrevista motivacional. Les 5R.
William R. Miller i Stephen Rollnick
Escoltar a la persona que fuma
Respectar la seva opinió
Cedir-li tota la responsabilitat del procés
Ser tolerant amb la seva incertesa
Ser flexible
Ser molt i molt pacient: el procés pot ser molt i molt
llarg
Què cal fer? AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
39. Què cal fer? AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
40. Què cal fer? AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
41. Què cal fer? AMB LES PERSONES NO DECIDIDES
Adaptat de: Roser Casals, Silvia Granollers i Guadalupe Ortega. Papsf
42. Què cal fer? AMB LES PERSONES DECIDIDES
1. ASK Preguntar pel tabac i registrar
2. ADVISE Aconsellar
3. ASSESS Comprovar disposició
4. ASSIST Ajudar: conductual i
farmacològicament
5. ARRANGE Acordar seguiment
INTERVENCIONS INDIVIDUALS:
estandarditzades en 3, 4 o 6 visites
seguiment obert
INTERVENCIONS GRUPALS
43. Intervenció per ajudar a deixar de fumar
Per què intervenir?
Què cal fer?
Recursos
43aem 2017
44. a. Pla de lluita contra el tabaquisme de la
Conselleria de Salut
b. Altres recursos per a la consulta
c. Enllaços a pàgines útils
d. Organització Àrea de Salut de Menorca
Recursos
44aem 2017
52. Material d’ajuda per als pacients
• Fullet de consell mínim
• Targeta de mesurament del monòxid de carboni
• Guia d’autoajuda
• Manual d’ajuda avançada
• Diplomes per als grups
52aem 2017
53. Grup d’experts en tabaquisme
Mallorca
Sector Sanitari de Ponent: Elena García (CS Sant Agustí)
Sector Sanitari de Migjorn: Lucía Gorreto (CS Coll d’en Rabassa)
Sector Sanitari de Tramuntana: Pere Rosselló (CS Marines)
Sector Sanitari de Llevant: Helena Girauta (CS Llevant)
Menorca
Andreu Estela (CS Dalt de Sant Joan)
Eivissa i Formentera
María Martín-Rabadán (CS Can Misses)
M. Antònia Vaquer (CS es Viver)
a.- Recursos de la Conselleria de Salut
53aem 2017
54. Legislació i protecció d’espais sense fum
a.- Recursos de la Conselleria de Salut
Tots els centres
sanitaris són centres
sense fum
Xarxa de Centres promotors de salut
54aem 2017
58. 1. tots els microequips (mèdic/infermeria) han de ser capaços de fer
consell breu o molt breu i intervencions breus. Les més avançades
individuals segons capacitació progressiva. Es farà formació 2017.
2. Personal de pediatria, comares, higienistes, PAC, fisios, han de ser
capaços de fer el consell molt breu i derivar al seu microequip per
l’ajut en intervencions més avançades.
3. La intervenció avançada grupal s’ofereix en els centres de Dalt
Sant Joan, Es Banyer i Canal Salat. Fins que els altres centres no
ofereixin el grups, DSJ dona cobertura a VT i CS a Ferreries. En
acabar les sessions intensives el pacient torna a estar sota
seguiment del seu microequip.
4. Atenció especialitzada ha de ser capaç de fer el consell molt breu,
poden pactar primeres passes en el procés d’abandonament i
derivar al microequip pel rebre l’ajut pertinent.
Organització Àrea de Salut de Menorca
Tot ciutadà ha de tenir accés a la millor intervenció si la necessita.
58aem 2017
59. • Pediatria te un paper
molt important en la
captació i motivació
dels progenitors
fumadors i en abordar
el tabaquisme passiu
• Atenció especialitzada
també pot aportar
molt amb la seva
intervenció molt breu i
control del seguiment.
Organització Àrea de Salut de Menorca
Objectiu: generar molts intents per abandonar l'hàbit en els grups
que més ho necessiten, per ells o/i pel paper modèlic
59aem 2017
60. Organització Àrea de Salut de Menorca
Criteris derivació a intervenció grupal
• D’inclusió:
• Persona fumadora que sol·liciti ajut, prefereixi el format de grup i es
accepti assistir a totes les sessions.
• D’exclusió:
• Altres drogoaddiccions actives(inclosa consum de cànnabis)
• Malaltia mental activa que interfereixi en la dinàmica del grup o en el
compromís individual (bipolar, psicòtic, episodi estressant greu)
• Limitacions en l'aprofitament de la dinàmica grupal: sordesa, trastorn
comportament, diferencies culturals
• aquestes exclusions són criteris per fer abordatge individual
• Desavantatges:
• Protocol bastant rígid amb un ritme marcat: no permet grans
adaptacions
• Calendari establert, no permet atendre situacions ‘urgents’
• Pels conductors: són moltes hores de dedicació. Exigeix més
organització.
• Avantatge: és més eficient.
62. Bibliografia
fonts utilitzades
• Sessió de presentació formació en intervencions per abordar el tabaquisme en
els centres de salut de 2017. Autors: elena garcia, helena girauta, lucia
gorreto, pere roselló com grup d’experts i j.miralles del gabinet tècnic.
• Intervenció per ajudar a deixar de fumar. De roser casals, silvia granollers i
guadalupe ortega. Papsf. Disponible a
http://www.papsf.cat/Noticies_Detall.aspx?nNoticiaId=408
• http://www.elsevier.es/es-revista-atencion-primaria-27-articulo-no-hacer-
tambien-tabaco-S0212656716301378
• Treating tobacco dependence: guidance for primary care on life-saving
interventions. Position statement of the IPCRG. Disponible a
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28600490
• El ‘very brief advice’ de E. Olano , revista de la SoMaMFyC. Dic 2015.
Disponible en http://es.calameo.com/read/000555570a515e49004e3
• http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=7625&cont=86826&la
ng=ca
aem 2017 62
65. Què cal fer?
Intervencions basades en l’acrònim de les 5A
Adaptar el tipus d’intervenció
al temps disponible i les
habilitats individuals
Adaptar el temps i les
habilitats individuals a la
intervenció necessària pel
pacient
Passar de
a
65aem 2017