1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
María López Vargas-Machuca
Ins Pons d'Icart
Tarragona
Actualment som conscients de que cal portar una dieta equilibrada i fer esport diàriament per gaudir d'una bona salut. Ho hem vist a la televisió, hem rebut xerrades informatives... S'ha realitzat molta divulgació en aquest aspecte, i s'han aplicat mesures a tot el planeta per intentar revertir la diabetis i el que l'OMS considera "l'epidèmia del segle XXI", l'obesitat. Però, són realment efectives aquestes mesures? Quines són? Hem pensat mai en el consum excessiu de sucre?
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
María López Vargas-Machuca
Ins Pons d'Icart
Tarragona
Actualment som conscients de que cal portar una dieta equilibrada i fer esport diàriament per gaudir d'una bona salut. Ho hem vist a la televisió, hem rebut xerrades informatives... S'ha realitzat molta divulgació en aquest aspecte, i s'han aplicat mesures a tot el planeta per intentar revertir la diabetis i el que l'OMS considera "l'epidèmia del segle XXI", l'obesitat. Però, són realment efectives aquestes mesures? Quines són? Hem pensat mai en el consum excessiu de sucre?
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
XI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària. L'assetjament entre iguals: arrels, tractament i prevenció
Joves i crisi econòmica: efectes en el civisme i la convivència. Josep M. Riera, inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Figueres
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 21 de juny de 2016
Presentació a càrrec de Carmen Cabezas, Subdirectora General de Promoció de la Salut. Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Presentació XVIII Trobada XCHsF
Tabaquisme en temps de pandèmia - Josep M Suelves - Cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme i de les Lesions. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
XI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària. L'assetjament entre iguals: arrels, tractament i prevenció
Joves i crisi econòmica: efectes en el civisme i la convivència. Josep M. Riera, inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Figueres
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 21 de juny de 2016
Presentació a càrrec de Carmen Cabezas, Subdirectora General de Promoció de la Salut. Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Presentació XVIII Trobada XCHsF
Tabaquisme en temps de pandèmia - Josep M Suelves - Cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme i de les Lesions. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Índex
1. Atenció a processos de risc de pèrdua d’habitatge a la ciutat de Barcelona
2. Conceptualització i marc legislatiu
3. Dimensionament de l’atenció
4. SIPHO 2023
5. Avaluació de la salut emocional
OPENGELA
‐Introducción ‐OPENGELA: programa de regeneración urbana ‐Evaluación de Impacto en salud
‐ Objetivos y contexto en el que surge ‐ Metodología: ¿qué hemos hecho? ‐ Resultados (en proceso)
‐ Conclusiones: la evaluación de impacto en salud de los proceso de regeneración urbana y vivienda
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió
Motivacions:
Falta d’habitatge assequible
Establir un projecte de vida a llarg termini
Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context
Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
Do cities’ (green) revitalization respond to equity and justice goals, or does it just serve as a way to increase (health) inequalities through the process of gentrification and displacement?
But for whom in the mid and long term?
To what extent are intersectional current and mid- term social vulnerabilities accounted for?
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Overview
What is housing security?
What do we know about its effects on health?
– Directly
– In the context of housing systems?
– In the context of intergenerational inequalities in housing?
– In the context of climate change adaptation of housing systems?
Based on this evidence, I will reframe:
– The benefits to health, health care expenditure and productivity of addressing insecurity in the housing system – using an example of energy poverty and cold housing.
– The role of housing security as an apex determinant of health.
– The potential for developing an internationally comparable indicators of housing system health.
Draw conclusions
Housing and Health
• Study of the relationship between housing and health has a long history
• But the nature of this interest has evolved over time
• Increasingly housing issues recognised as being interrelated and overlapping
• Historic recognition of the importance of housing to health reflected in housing coming under the Ministry of Health in the UK after WWII, for example
• But policy focus has shifted
Habitatge i salut: una mirada en profunditat als mecanismes implicats
L’habitatge ha estat reconegut com un determinant social
de la salut. El seu impacte en salut s’explica per diferents aspectes, com l’assequibilitat econòmica, la seguretat
en la tinença, els aspectes materials de l’habitatge, el seu significat social i emocional i les característiques físiques i socials del barri on es troba. L’objectiu d’aquestes Jornades és debatre com cadascuna d’aquestes dimensions impacta en la salut de les persones residents i compartir experiències positives de programes i polítiques d’habitatge a nivell local amb un potencial benefici en salut.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Escola entorn clau per promoure hàbits saludables
Disseny i avaluació de programes escolars de promoció de l’alimentació saludable i l’activitat física, des de l’educació infantil fins a l’ESO (ASPB)
PASSSAF
Currículum alimentari, nutricional i d’activitat física
Treball coordinat a l’escola dels programes d’alimentació i activitat física (educació infantil a ESO)
Barriers to broader adoption of a planetary health diet in the US
– Food environment (cost and access) – Attitudes, preferences, and norms
• Challenges to reducing meat consumption
• Complicating connections between cooking at home and sustainable diets
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Cap a un punt final... On som? Hi arribarem?
1. Cap a un punt final...
On som? Hi arribarem?
Joan R. Villalbí
12 de gener de 2015
2. Què vol dir això del punt final?
Una combinació d’estratègies per
reduir la prevalença de l’ús del
tabac a menys del 5%, que seria
el punt de desnormalització...
anant cap a un futur on el tabac ja
no comporti un impacte negatiu
rellevant en els nivells de salut,
i on seria possible adoptar mesures
qualitativament diferents, ara no
factibles.
3. Cap al 5% de prevalença...
0
10
20
30
40
50
França Espanya RFA EEUU Canada Australia
Homes Dones Metges
La baixa prevalença
dels metges en alguns
països ens mostra el
que es assolible. El
1951 fumava el 62%
dels metges a GB....
Font: Smith & Leggatt 2007, GHO – WHO 2014.
4. On s’ha avançat més, i per què?
0 10 20 30 40
Txèquia
Murcia
Kentucky
West Virginia
Espanya
Catalunya
Galicia
EEUU
New York
Australia
Mass
Canada
California
Canadà, Austràlia,
Suècia, alguns estats
dels EUA...
Espais sense fum,
impostos alts, no
publicitat, campanyes
de comunicació del
risc...
11. Què fumen els nostres fumadors?
Catalunya, gener-juny 2014.
0%
25%
50%
75%
100%
Cigarretes amb
filtre
Cigarretes
lligades a mà
Cigars Cigarreta
electrònica
Altres
Home Dona Total
e-cigs: 1,7%
dels fumadors
Font: ESCA
12. Quin espai ocupa l’e-cig?
Catalunya, gener-juny 2014.
56,67
34,49
8,85 Fumadors duals
Exfumadors
Mai han fumat
Font: ESCA
Els usuaris de e-cigs ex-fumadors
poden haver deixat de fumar amb
e-cigs, o ser ex-fumadors que han
tornat a la nicotina.
A Catalunya s’estimen uns 4.000
usuaris d’e-cigs que mai han fumat.
13. Tornant al punt final...
això com es pot fer????
Hi ha un cert debat internacional.
Opcions centrades en mantenir les polítiques que
han mostrat més èxit, i seguir avançant.
Opcions que plantegen que els fumadors que
queden són els més addictes i tenen més dificultats
per a deixar-ho, pel que caldria concentrar-se en
oferir tractament especialitzat i anar a la reducció de
danys.
14. No pas a casa nostra...
Poblacionalment, el pes dels grans
fumadors és cada cop menor.
0
10
20
30
40
50
Homes 1992 2000 2006 2011 Dones 1992 2000 2006 2011
Fumadors diaris i total de fumadors, per sexe. Barcelona, 1992-2011.
15. Tornant al punt final...
això com es pot fer????
Amb un compromís fort, fent plans concrets a cada
país, aplicant el previst al Conveni Marc de Control
del Tabac del 2005.
Pujar els impostos sobre els productes de tabac.
Anar cap al plain-packaging.
Eliminar l’exposició al fum de segona mà.
Oferir ajuda per deixar de fumar.
Formar els professionals i ajudar-los a intervenir.
Fer recerca, treballar i avaluar nous mètodes.
Actuar pensant en l’equitat i en els grups desfavorits.
16. Temes a treballar en l'àmbit
espanyol / europeu
Yes we can! Amb les e-cigs es va fer
Pujar els impostos sobre els productes de tabac.
Anar cap al plain-packaging.
17. Eliminar l’exposició al
fum de segona mà
Tenim un bon compliment de la llei a Catalunya:
• Es fan unes 2.000 inspeccions/ mes per part dels serveis
territorials de l’Agència de Protecció de la Salut i l’Agència
de Salut Pública de Barcelona. En el 99,8% dels locals no
s’observa cap persona fumant.
• Cada mes es reben unes 16 denúncies i s’incoen uns 13
expedients. La quantia de les sancions va des de 30 € a
3000 €.
18. Comunicació & informació:
necessitem més campanyes
• Fer conèixer els riscos:
– Associats al fumar
– Exposició al FAT
• Estimular el deixar de
fumar, accés a serveis.
19. Actuar des del sistema sanitari
Formar els professionals i ajudar-los a intervenir.
Oferir ajuda als fumadors per deixar de fumar.
20. I també....
Fer recerca, treballar i avaluar nous mètodes.
Actuar pensant en l’equitat i en els grups
desfavorits.
Grups encara molt fumadors: algunes
minories ètniques, pacients de SM&A...
23. On som, on anem
• Això canvia molt de
pressa.
• El tabaquisme també.
24. Ciència
Ciutadania
Admin.
pública
Gràcies Maria José López, per la imatge!!!!
• La tendència es bona:
mantenir /incrementar.
• Seguir explicant a la
població els riscos.
• Treballar polítiques (UE,
central, autonòmica,
local).
• Seguir ajudant les
víctimes a deixar de
fumar i mitigar el dany del
tabac.
• Convertir el sistema
sanitari en exemplar.
La màquina funciona...