Download as PDF, PPTX
![Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Molta gent que viu a [la cooperativa d’habitatge] està en comissions del barri treballant (...). Per
tant, hi ha un lligam molt molt estret amb el barri.”
RELACIÓ AMB SALUT
La xarxa comunitària creada amb l'entorn millora el sentiment de pertinença al barri i
proporciona seguretat, disminuint la por de sofrir violència, generant més
tranquil·litat
Relació amb la comunitat del barri on se situa la cooperativa
Intencionalitat de generar activament relacions amb el barri o la zona
Cessió d'espais de la cooperativa per a recuperar espais comunitaris per a les veïnes
del barri
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS](https://image.slidesharecdn.com/05ananovoaanafernandez-230330085948-97ce3c0d/75/05_Ana-Novoa_Ana-Fernandez-Impacte-en-salut-i-qualitat-de-vida-de-participar-en-un-model-d-habitatge-cooperatiu-23-2048.jpg)
Uploaded byAgència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participar en un model d’habitatge cooperatiu
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió Motivacions: Falta d’habitatge assequible Establir un projecte de vida a llarg termini Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
More Related Content
Similar to 05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participar en un model d’habitatge cooperatiu
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participar en un model d’habitatge cooperatiu
- 1. Impacte en salut iqualitat de vida de participar en un model d’habitatge cooperatiu Ana Novoa Pardo, Ana Fernández, Alexia Reyes, Carme Borrell, Juli Carrere, Catherine Pérez Grup d’Habitatge i Salut, Agencia de Salut Pública de Barcelona anovoa@aspb.cat; afernand@aspb.cat Imatge: Portada de Habitar en comunidad. La Col i la Ciutat Invisible, 2020. Projecte 18/01761, finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i cofinançat per la Unió Europea (FEDER), “Una manera de hacer Europa”
- 2. Imatge: Observatorio deVivienda Cooperativa –www.llargavista.coop Habitatge cooperatiu en cessió d’ús Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió Motivacions: Falta d’habitatge assequible Establir un projecte de vida a llarg termini Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
- 3. Habitatge cooperatiu encessió d’ús PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL MODEL Propietat col·lectiva de l’edifici (cooperativa) Cessió d‘ús com a règim de tinença Quota mensual assequible Autogestió (espais assemblearis de presa de decisions) Vida en comunitat (espais comuns i activitats) Altres Finances ètiques Sostenibilitat mediambiental Gestió compartida del risc
- 4. Habitatge cooperatiu encessió d’ús IMPACTE EN SALUT I BENESTAR Projecte de recerca: “Impacte en salut i benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya” Proyecto 18/01761, financiado por el Instituto de Salud Carlos III y cofinanciado por la Unión Europea (FEDER), “Una manera de hacer Europa” REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR
- 5. Habitatge cooperatiu encessió d’ús REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR
- 6. Revisió de laliteratura científica Poca evidència La majoria d’estudis realitzats en persones grans Centrats en indicadors indirectes (aïllament, suport mutu, soledat,…) Els estudis que analitzen salut són de baixa qualitat metodològica Disponible a: aspb.cat/habitatge
- 7. Habitatge cooperatiu encessió d’ús REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR
- 8. La resposta dels habitatgesi els seus sistemes davant diferents condicions climàtiques i de funcionament Les condicions ambientals dels habitatges VOLEM CONÉIXER La percepció del confort tèrmic Avaluació del consum energètic i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges Aposta del model per la sostenibilitat mediambiental de l’habitatge Sistemes actius i passius d’estalvi energètic durant el disseny de l’habitatge Reduir l’impacte ambiental + millorar el confort tèrmic + reduir el consum energètic
- 9. La Diversa Princesa La Borda Temperatura ambiental Humitat relativa Concentració de CO2 Enquesta deconfort tèrmic Dades de consum energètic Monitors Avaluació del consum energètic i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges
- 10. Avaluació del consumenergètic i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges Menor consum energètic dels projectes analitzats: - Consum elèctric habitatges: La Borda, 1.000kWh/any (2.500, mitjana estatal) - Demanda tèrmica (kWh/m2any): La Borda, 11,6; Princesa, 23,9; Edifici nZEB, 13,3; edificis existents construïts abans del 2000, 30-50 Els elements passius inclosos al disseny de l’edifici poden augmentar el confort tèrmic i la satisfacció amb la temperatura a l’habitatge. - A l’hivern, la major part del temps la temperatura a l’interior dels habitatges es trobava al rang de confort adaptatiu (IEQ) d’exigència elevat (els habitatges orientats a nord, aquesta proporció era menor) - A l’estiu, les temperatures surten més sovint de la zona de confort tèrmic i depenen de que els habitatges puguin compensar-ho ventilant - Elevat grau de satisfacció a l’hivern, en menor mesura a l’estiu (sobretot els orientats a nord, que donen a un carrer estret i amb trànsit) La major part del temps, la qualitat de l’aire es situa en rang de confort (IEQ) d’exigència elevat PRINCIPALS RESULTATS
- 11. Avaluació del consumenergètic i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges Disponibles a: aspb.cat/habitatge
- 12. Habitatge cooperatiu encessió d’ús REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR
- 13. Conèixer les expectativesi percepcions sobre l’impacte en salut i el benestar de l'habitatge cooperatiu, en persones que estan vivint-hi o que estan en fase de disseny o construcció de l'habitatge Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
- 14. L'anàlisi de lainformació es realitza tenint en compte les diferents fases dels projectes d'habitatge cooperatiu Fase de disseny Fase de construcció Vivint a l’habitatge Entrevistes semiestructurades (febrer – novembre 2020) Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar 17 entrevistes 26 persones 11 projectes cooperatius
- 15. L'anàlisi de lainformació es realitza tenint en compte les diferents fases dels projectes d'habitatge cooperatiu Fase de disseny Fase de construcció Vivint a l’habitatge Entrevistes semiestructurades (febrer – novembre 2020) 17 entrevistes 26 persones 11 projectes cooperatius Convivència en comunitat Espais compartits Participació al projecte Suport mutu Col·lectivització del risc Gestió dels conflictes Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
- 16. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 17. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Para mí la palabra más significativa es estabilidad, seguridad y acompañamiento O sea, te sientes segura porque no va venir el dueño del piso y te va a decir se te ha acabado el contrato, márchate.” RELACIÓ AMB LA SALUT Seguretat residencial (ontològica) pau i tranquil·litat Reducció de l’ansietat Arrelament, benestar emocional Cessió d’ús Estabilitat (30-75 anys o més) permet projectar-te i tenir un projecte de vida a llarg termini MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 18. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Es un proyecto de clase media y que dejamos las clases pobres con sus problemas de vivienda” RELACIÓ AMB LA SALUT Contradiccions i malestar emocional en les persones participants Generació de desigualtats socials relacionades amb la salut Si la quota inicial augmenta, ansietat, descoratjament, frustració Quota d’accés elevada En l'actualitat, l'habitatge cooperatiu no és un model accessible per a tota la població (aportació inicial alta, entre 5.000-30.000€). Si el projecte es va encarint a mesura que va avançant, la quota inicial es podria incrementar a la planificada inicialment i algunes persones podrien haver d'abandonar el projecte. MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 19. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Te sientes segura porque sabes que pagas un derecho al uso que es la cuota y que esto no te lo van a subir” RELACIÓ AMB LA SALUT Major assequibilitat dels costos de l'habitatge -> tranquil·litat per seguretat económica Quota mensual inferior al preu de mercat i blindada (Alguns projectes quota més elevada) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 20. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “A mí el poder convivir y compartir con la gente que yo quiero el día a día es la parte que más me ilusiona de crear, de crear una familia.” RELACIÓ AMB LA SALUT Sentiment de pertinença i de comunitat Seguretat, confiança, disminució de sentiments de solitud i tranquil·litat Suport social esmorteeix factors estressors (recursos materials i emocionals) Pèrdua d'intimitat (acords de convivència) Compartir la vida quotidiana Intencionalitat de viure en comunitat i compartir la quotidianitat Família lògica (família triada, família estesa) versus família normativa Suport social (emocional, instrumental, informatiu) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 21. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “En un entorn on tinc vincles... hi haurà qui vindrà a picar a la porta a veure com estic... Això genera molta tranquil·litat ” RELACIÓ AMB LA SALUT Reducció de l'ansietat per possibles canvis en la capacitat econòmica de la UC Seguretat emocional i econòmica, tranquil·litat, benestar emocional Pertànyer a una comunitat Disminueix el sentiment de solitud i l'aïllament Col·lectivització de les cures i dels riscos Generació de xarxes de suport mutu: (1) Col·lectivització dels riscos · Aspectes econòmics: caixa de resistència (si algú no pot pagar la quota una temporada) · Aspectes relacionats amb la convivència: mediació de conflictes de convivència (2) Col·lectivització de les cures: criança compartida, envelliment actiu (…) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 22. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Els espais comuns són com la plaça del poble, faciliten la interacció.” RELACIÓ AMB LA SALUT Les activitats poden promoure l'autocura i hàbits de vida més saludable La interacció social redueix la solitud i genera benestar i felicitat Més espai en l'habitatge Més transmissió de malalties infeccioses Espais comuns Faciliten la interacció i activitats compartides Permet guanyar més espai en el teu propi habitatge (bugaderia comuna) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 23. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Molta gent que viu a [la cooperativa d’habitatge] està en comissions del barri treballant (...). Per tant, hi ha un lligam molt molt estret amb el barri.” RELACIÓ AMB SALUT La xarxa comunitària creada amb l'entorn millora el sentiment de pertinença al barri i proporciona seguretat, disminuint la por de sofrir violència, generant més tranquil·litat Relació amb la comunitat del barri on se situa la cooperativa Intencionalitat de generar activament relacions amb el barri o la zona Cessió d'espais de la cooperativa per a recuperar espais comunitaris per a les veïnes del barri MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 24. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Hi ha vegades que pots tenir com cert estrés o agobio... també està bé perquè al final tot aquest grup que està treballant sobre el projecte serà qui anirem a viure allà” RELACIÓ AMB LA SALUT Espais importants per a conèixer-se i implicar-se en el projecte, que genera il·lusió, felicitat i benestar El procés assembleari de presa de decisions pot generar desgast, conflictes, malestar i estrès (sobretot en projectes que inicien de zero) Poden existir reproducció de rols de gènere en les assemblees i comissions, micromasclismes, que generen malestar i conflictes (mecanismes per a solucionar-ho) Espais de participació Participació democràtica en assemblees i comissions de treball com a forma de presa de decisions (major complexitat en projectes que comencen de zero *vs. projectes promoguts per una entitat) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 25. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Hi ha vegades que pots tenir com cert estrés o agobio... també està bé perquè al final tot aquest grup que està treballant sobre el projecte serà qui anirem a viure allà” RELACIÓ AMB LA SALUT Sentiment de sentir-se útil i augment de sentiment de pertinença Sensació de control sobre el propi habitatge i el seu entorn i la vida en general Il·lusió de participar en la definició del projecte del teu habitatge, orgull i satisfacció La falta de temps i coneixement dels temes tractats generen estrès i malestar Participació en la cooperativa No totes les persones tenen la mateixa possibilitat de participar, sigui per falta de temps o coneixement del tema que s'està treballant (mecanismes que tenen en compte les capacitats i els treballs reproductius) (fase de disseny vs. fase de convivència) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 26. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Ens sentim super acompanyats no estem patint per l'obra... Ens estant donant la total confiança.” RELACIÓ AMB LA SALUT Quan l'acompanyament tècnic respon a les necessitats del grup, es genera confiança i tranquil·litat En cas contrari, incrementa l'estrès i la inseguretat Acompanyament tècnic La complexitat del procés de desenvolupament d'un projecte d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús fa que la majoria dels projectes contractin un acompanyament tècnic. Aquest acompanyament es percep com molt car i que hauria de ser assumit per l'administració, si és que el model es vol impulsar des de la política pública. MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 27. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “La estructura del aislamiento, en general, y la ventilación cruzada mejoraran notablemente mis pulmones” RELACIÓ AMB LA SALUT Millor ventilació i lluminositat, millor confort tèrmic Millor salut física (menys al·lèrgies, catarros,…) Major confort tèrmic i menor preocupació pel cost energètic Aspectes materials de l'edifici i l'habitatge Els habitatges cooperatius, en general, es construeixen o rehabiliten sota criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental, encara que a vegades no és possible incorporar-los ja que s'incrementa el cost inicial i no poden assumir-lo Menor cost energètic amb un adequat confort tèrmic Obra nova vs. rehabilitació (organització d'espais, materials, eficiència energètica,…) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 28. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Mi mayor temor es que se gentrifique el barrio… dentro de un barrio empobrecido históricamente. (…) Esperemos que no tenga un efecto contraproducente.” RELACIÓ AMB LA SALUT La por a gentrificar el barri pot generar estrès i malestar La proximitat a zones verdes dels projectes més rurals genera benestar, a pesar que es trobin més aïllats Ubicació de l'edifici Possibilitat de gentrificar el barri, especialment quan l'habitatge cooperatiu se situa en les zones desfavorides d'una ciutat i/o més situades en la perifèria Ubicació lluny d'on es passa més temps i dels recursos de la zona (equipaments, serveis, zones verdes) (sobretot projectes rurals) MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT ASPECTES MATERIALS GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ
- 29. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Algo que atraviesa algo tan personal como es la vivienda, pero que puede tener también un algo de transformación a la hora de política y de manera de entender lo que es la vivienda” RELACIÓ AMB SALUT Viure en coherència amb els propis valors en una comunitat formada per persones amb valors compartits i transformadors fomenten el sentit de propòsit, pertinença, coherència i benestar. Orgull, il·lusió i satisfacció per participar en la creació d'un model alternatiu d'habitatge Motivació per a participar en el projecte Participar de manera activa en el desenvolupament d'un nou model d'habitatge, alternatiu al tradicional, que mercantilitza i especula amb la mateixa Motivació estretament relacionada amb les trajectòries polítiques de les participants Les persones que formen part de la cooperativa comparteixen valors similars MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 30. Percepcions sobre l’impacteen salut i benestar “Si tenim moltes expectatives de que tothom participi molt o hem d'estar a molt espais potser ens cremem.” RELACIÓ AMB SALUT Si les expectatives del grup són molt diferents, es genera conflicte i malestar Si les expectatives no es corresponen amb la realitat, es genera frustració Expectativas Ideas que se tiene sobre cómo será el proyecto Distintas miradas aportan riqueza, aunque también requiere más tiempo para consensuar cómo será el proyecto MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMA JURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ ASPECTES MATERIALS
- 31. En resum... MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMAJURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT AUTOGESTIÓ ASPECTES MATERIALS Estabilitat residencial Projecte de vida i arrelament Seguretat econòmica Quota estable i assequible Foment de la vida en comunitat Interacció social, pertinença Suport mutu Col·lectivització dels riscos Pertinença al barri Autogestió Decisió sobre la pròpia vida Desgast, frustració i conflictes Major eficiència energètica Menor cost energètic Confort tèrmic Viure en coherència amb valors Projecte i comunitat alineats amb valors propis
- 32. En resum... MOTIVACIONS I EXPECTATIVES FORMAJURÍDICA I ECONÒMICA VIDA EN COMUNITAT AUTOGESTIÓ ASPECTES MATERIALS Estabilitat residencial Projecte de vida i arrelament Seguretat econòmica Quota estable i assequible Foment de la vida en comunitat Interacció social, pertinença Suport mutu Col·lectivització dels riscos Pertinença al barri Autogestió Decisió sobre la pròpia vida Desgast, frustració i conflictes Major eficiència energètica Menor cost energètic Confort tèrmic Viure en coherència amb valors Projecte i comunitat alineats amb valors propis Desgast i conflictes sobretot a la fase de definició (5-7 anys), menys durant la convivència (75 anys de cessió d’ús)
- 34. Habitatge cooperatiu encessió d’ús REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR
- 35. Seguiment en el tempsde persones que entren a viure a una cooperativa d’habitatge a Catalunya Les dades s’obtenen mitjançant enquestes presencials i/o telefòniques Característiques socioeconòmiques Unitat de convivència Habitatge i projecte cooperatiu Salut i benestar Conductes de salut Suport social Quantificació de l’impacte en salut i benestar
- 36. Abans d’entrar a viure Un any després Constitució cooperativa Dosanys després Canvis en salut i benestar a més a llarg termini i una vegada instaurada la persona en el projecte. Una limitació habitual dels estudis científics es el curt seguimient en el temps després de les intervencions Canvis en benestar i salut després d’haver entrat en l’habitatge cooperatiu Canvis en benestar i salut abans d’haver entrat en l’habitatge cooperatiu sense els efectes de la intervenció (grup de comparació) Quantificació de l’impacte en salut i benestar
- 37. Quantificació de l’impacteen salut i benestar ANÀLISI PRELIMINAR (287 persones de 13 projectes, entrevistats entre 2018 i 2022) • Pocs canvis en resultats en salut (salut autopercebuda, salut mental, benestar emocional, satisfacció amb la vida) • Millora la satisfacció amb l’habitatge, el vincle emocional amb l’habitatge, l’arrelament al barri i les dificultats per mantenir una Tª adequada • Millora el suport social
- 38. Habitatge cooperatiu encessió d’ús REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR I QUIN ÉS L’IMPACTE EN INFANTS?
- 39. Habitatge cooperatiu encessió d’ús REVISIÓ DE LA LITERATURA CIENTÍFICA PERCEPCIONS SOBRE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR AVALUACIÓ QUALITAT AMBIENTAL I CONSUM ENERGÈTIC QUANTIFICACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT I BENESTAR MARC CONCEPTUAL
- 40. Marc conceptual Entrevistes en profunditat Talleramb persones expertes en habitatge cooperatiu Revisió de la literatura 17 entrevistes 26 persones 11 projectes d’hab. coop
- 41.
- 42. Conclusions El model d’habitatgecooperatiu en cessió d’ús pot millorar la salut i el benestar de les persones que resideixen en aquests habitatges sobretot per una major seguretat i estabilitat residencial i els beneficis de la vida en comunitat No obstant, la manca de regulació i de subvencions al model d’habitatge cooperatiu dificulten l’expansió del model al nostre entorn i l’accés a aquest model d’habitatge, sobretot per persones de menor nivell socioeconòmic.
- 43. Impacte en salut iqualitat de vida de participar en un model d’habitatge cooperatiu Ana Novoa Pardo, Ana Fernández, Alexia Reyes, Carme Borrell, Juli Carrere, Catherine Pérez Grup d’Habitatge i Salut, Agencia de Salut Pública de Barcelona anovoa@aspb.cat; afernand@aspb.cat Imatge: Portada de Habitar en comunidad. La Col i la Ciutat Invisible, 2020. Projecte 18/01761, finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i cofinançat per la Unió Europea (FEDER), “Una manera de hacer Europa”