1. Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet Museu d’Orsay. París Realisme Origen impressionisme Éduard Manet (1832-1883) Oli sobre llenç 208x 264 cm Identificació de l’obra

2. Anàlisi formal

3. Pícnic a l’aire lliure = pastoral Ferdinand Leenhoff (escultor holandès) dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet) Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet) Eugène Manet, germà Manet natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)

4. la mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i protagonista de l’escena d’aspecte distret, no mira a l’espectador retratat amb el braç dret atansat i el seu gest de la mà en indica que ha pres la paraula noia rentant-se en el rierol

5. Tècnica pictòrica revolucionaria pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme - zones planes de color Sense ombres - influència del món japonès -

6. Trancament amb la perspectiva tradicional crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics diverses tonalitats de verd en el paisatge clariana de tonalitats blavoses violents contrastos cromàtics

7. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica. Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació. “ La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa” Emile Zola “ Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863 El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.

8. “ El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”

9. El concert campestre. Ticià / Giorgione. 1508

10. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda

12. El guitarrista espanyol “ Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861 El bevedor d’absenta, 1858 Desestimat en el Saló de 1859

13. Pablillos de Valladolid 1634 Velázquez El pifrè, 1866

14. L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865 Maja nua, Goya

15. El balcó, 1869 Majas en el balcó 1810 -1812 Goya

16. Retrat de Emile Zola, 1868

17. El bar del Folies Bergere, 1882

18. Picasso i “El déjeuner sur l’herbe”