Revolució Francesa: 1789- 1799
Causes
Econòmiques: Augment de les càrregues feudals
Males collites. Crisis de subsistència
Crisi Financera
Reforma política fiscal : Necker. Calonne
Polítiques : Oposició del tercer estat a l’absolutisme
Revolta de la noblesa contra la reforma fiscal
Convocatòria dels Estats Generals
Quaderns de Queixes
Idees Il·lustrades
Assemblea consultiva
d’origen medieval
formada per
representants dels
tres estaments. A
França no es reunien
des del 1640
Crítica a l'Antic Règim
3.
Declarem que noconsentirem mai que s’extingeixin els drets que han caracteritzat fins
avui l’ordre nobiliari i que hem rebut dels nostres avantpassats(...) Recomanem als nostres
Diputats que s’oposin a allò que pugui atemptar contra les propietats (...) de les nostres terres,
i entenem que no es pot accedir a cap modificació ni pagament de cap mena (...) sense el
consentiment lliure i individual
Quadern nobiliari de la batllia de Montargis
Els diputats sol·licitaran l’ abolició total de tots els privilegis dels nobles, dels eclesiàstics i
de la resta de privilegiats (...).
L’abolició de la gabella.., de les talles.., dels drets de tràfic comercial...de les franquícies... Que
per reemplaçar aquests impostos i drets s’estableixin, per mitjà dels Estats Generals...impostos
que recauran...sense privilegi...sobre tots els ciutadans dels tres ordres.
Quadern del tercer estat de Chapelle-Craonnaise
4.
Desenvolupament
Assemblea nacional
Constituent
Conflictes delvot
Jurament del Joc de Pilota
Concentrament de tropes al voltant
de Paris.
Presa de la Bastilla a París: 14 Juliol
Revolta antisenyorial ( Grande Peur)
ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT
Abolició dels privilegis feudals
Proclamació : Declaració dels
Drets de l’Home
Constitució 1791: Sobirania Nacional
Sufragi censatari
Divisió de poder
Creació de la Guàrdia Nacional
Constitució Civil del Clero
Nacionalització dels béns de l'Església –
Separació església –estat
Abolició duanes interiors, igualtat fiscal
Oposició : noblesa, església, sectors
populars
Assemblea Legislativa
1791 - 92
Oposició antics privilegiats
Radicalització d’un sector social: Sans – culottes
Lluita contra els contrarevolucionaris
Exigències d’implantar la República
Guerra amb l’exterior
Intent de fugida de la família reial
Assalt al palau de les Tulleries.
Convocatòria noves eleccions: sufragi universal masculí
Sans - culottes
Exercicis 18 i 19
5.
L’Assemblea Nacional, considerantque ha estat cridada a fixar la
constitució del Regne, portar a terme la regeneració de l’ordre
públic i mantenir els verdaders principis de la monarquia, res no
pot impedir que continuï les seves deliberacions a qualsevol lloc
on es pugui veure forçada a establir-se, i que en darrer terme,
l’Assemblea Nacional és allà on els seus membres es trobin
reunits;
Disposa que tots els membres d’aquesta Assemblea prestin, a
l’instant, jurament solemne de no separar-se mai, i de reunir-se
allà on les circumstàncies ho exigeixin, fins que la Constitució
del regne sigui establerta i consolidada sobre fonaments sòlids, i
que un cop prestat l’esmentat jurament, tots els membres i
cadascun d’ells en particular confirmaran, amb la seva firma,
aquesta resolució indestructible.
Jurament
“Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en
l’ordre polític? Res. Què demana? Arribar a ser
alguna cosa en dit ordre”.
6.
En conseqüència, l’AssembleaNacional reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de
l’Ésser Suprem, els següents drets de l’home i del ciutadà.
Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només
poden estar fundades en la utilitat comuna.
Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i
imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la
resistència a l’opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap cos, cap
individu, no pot exercir cap mena d’autoritat que no emani d’ella expressament.
Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així,
l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als
altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden
ser determinats per la llei.
Article 5. La llei només té dret a prohibir les accions nocives per a la societat. Tot allò que no
està prohibit per la llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que la llei no
ordena.
Article 6. La llei és la expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a
cooperar personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació. La llei ha de
ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar. Com que tots els ciutadans són
iguals davant dels seus ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i feines
públiques, segons la seva capacitat, i sense cap més distinció que la de les seves virtuts i
talents.
Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sinó en els casos determinats per
la llei i segons les formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten, expedeixen, executen o fan
executar ordres arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la
llei ha d’obeir a l’instant; la resistència el fa culpable.
Article 8. La llei només pot establir penes estrictament i evidentment necessàries; i ningú no
pot ser castigat sinó en virtut d’una llei establerta i promulgada anteriorment al delicte, i
legalment aplicada.
7.
Desenvolupament
Convenció:
1792 - 95
Proclamacióde la República
Convenció Girondina:
Execució de Lluís XVI
Guerra contra la coalició europea
Insurrecció dels camperols ( la Vandée)
Comitè de Salvació Pública (Robespierre)
Convenció Jacobina:
Radicalització
Constitució 1793: sufragi universal masculí
Reformes socials
Govern revolucionari -- suspensió
garanties constitucional
Comitè de Salvació Nacional
Terror
Concentra tots els poders
Llei de sospitosos
Cop d’estat
Directori.
1794 - 1799
Fi de reformes jacobines
Constitució 1795: sufragi censatari
Igualtat solament davant la llei
Restauració llibertat econòmica
Legislatiu: dues càmeres
Executiu: 5 membres - 3 membres
Inestabilitat política
Guerres amb l’exterior : importància de
l’exèrcit - Napoleó
Exercici 20
8.
“No hay másciudadanos de la república que los
republicanos. Los realistas, los conspiradores, no son
para ella más que extranjeros, o más bien enemigos (…)
Es necesario eliminar a los enemigos interiores y
exteriores de la república o perecer con ella (…). El
gobierno de la Revolución es el despotismo de la
libertad contra la tiranía.
El Terror es menos un principio particular que una
consecuencia del principio general de la democracia,
aplicada a las más urgentes necesidades de la patria. El
instrumento del gobierno popular en la revolución es a
la vez la virtud y el Terror”
Maximilien de Robespierre: Discurso en la Convención,
1794.
Art. 7. Tota persona que vengui o compri per damunt del màximum pagarà una multa del
doble del valor de l’objecte, i serà inscrita en la llista de sospitosos
Llei del màximum, 1973
9.
Napoleó
Consolat 1799-1804
Constitució de1800 (any VIII)
- No declaració de Drets
- No separació de poders
- Limitació del sufragi
Govern personalista i autoritari
Posar fi a la revolució
Mantenir algunes
conquestes
revolucionàries
Interessos de
la burgesia
Liberalisme econòmic
Creació del Banc de
França
Codi Civil, penal
Prefectures: centralització
de l’ Estat
Educació: Liceus
Reforma Hisenda
Imperi: 1804 - 1814
Enderrocament de monarquies
Absolutes:
- supressió drets senyorials
- Supressió privilegis nobiliaris
- Igualtat legal
- Llibertat religiosa...
Aliança amb Rússia
Bloqueig a Gran Bretanya ( nous mercats
a Amèrica)
Ocupació Espanya...
Expansió idees liberals
Caiguda de Napoleó
Sorgiment moviment
de resistència.
Gran coalició europea
Va limitar llibertats públiques
Va restablir un Concordat amb la Santa Seu
però
Exercici 21
Lluís XVIII
Napoleó : 100 dies
11.
Herència de laRevolució
Francesa i l’Imperi
Política
Constitució amb separació de poders
Llibertats individuals
Sorgiment estat-nació
Codi civil napoleònic
Extensió del laïcisme de l’estat
...
Economia/ Societat
Supressió dels privilegis
Igualtat Civil
Dret a la propietat de la terra
Prohibició associacions
obreres
.....
Pensament
Influència de les idees revolucionàries en els moviments liberals
12.
La Restauració
Rússia, Àustria,Prússia i G. Bretanya
França Pentarquia
Nou Mapa polític d'Europa
Tornar al sistema polític de l’ Antic Règim
Absolutisme
Principi de legitimitat
Santa Aliança
França, Rússia i
Àustria
Principi
d’intervenció
Congrés
de Viena
1815
Principi d’equilibri
Canceller austríac
Metternich
14.
Activitats
1.- Realitza uneix cronològic on apareguin els esdeveniments més importants des de
1789 fins a 1815
2.- Per què diem que Napoleó va clausurar la revolució però en va consolidar els principis
a França i la va expandir per Europa
3.- Com definiries el liberalisme? Quina n’ha estat l’aportació als sistemes polítics
contemporanis?
4.- Què va ser la Restauració?. En quins principis es basava?. Quins canvis territorials es
van donar a Europa? Quines onades revolucionàries van posar fi aquest sistema?
5.- Busca informació sobre les unificacions d’Itàlia i Alemanya.
15.
Nacionalisme
Imperialisme napoleònic
Idees liberals(Sobirania Nacional/ drets)
Romanticisme
Nació
Reagrupament en un
mateix país de persones
que tenen en comú
Una llengua Una cultura
Unes tradicions
Una història Una voluntat de viure junts
Influïts per
Revolucions liberals
Unificació d’Itàlia
Unificació d’Alemanya
Nacions i moviments nacionalistes
16.
REVOLUCIONS
LIBERALS
1820: Espanya –Itàlia
Intervenció Santa Aliança
Grècia: insurrecció contra l’imperi turc.
Independència 1829- tractat d’Adrianòpolis
1830: França - Enderrocament dels Borbons.- les tres jornades
glorioses
Implantació dinastia d’ Orleans ( Lluís Felip)
Bèlgica-Independència dels Països Baixos ( Holanda- Bèlgica), 1831
Polònia- Moviments independentistes ( fracàs)
1848: La primavera dels pobles: Praga, Polònia, Croàcia ,
Hongria... Abolició del feudalisme a l’Europa Oriental
(excepte Rússia)
França: caiguda de Lluís F. D’ Orleans - 2n República
2n Imperi. Lluís Napoleó Bonaparte,1851
1848-49
Sufragi universal masculí
Reducció j. Laboral: 10 h
Creació tallers nacionals
17.
1.- Nosaltres, descendentsdels savis i nobles pobles de l’Hèl.lade, que són els contemporanis de
les civilitzades nacions d’Europa, que contemplen els avantatges de què gaudeixen protegides
per l’impensable escut de la llei, no podem patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel
del poder otomà, que ens ha sotmès durant més de quatre segles; un poder que no entén de
raons i que no coneix cap més llei que la seva pròpia voluntat, que tot ho disposa
despòticament (...)
Desprès d’aquesta prolongada esclavitud, hem decidit recórrer a les armes per alliberar la
nostra pàtria d’una tirania terrible, l’essència de la qual és iniqua, un despotisme que no es pot
comparar amb cap altre. La guerra contra el turcs (...) no està destinada a obtenir avantatges
per a una part del poble grec; és una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra que té
com a objectiu reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat i de l’honor.
Proclamació d’independència. Assemblea Nacional Grega,1822
Quin tipus de font és. Context històric
Idees principals
Activitats
