1. Temps de confrontació a Catalunya i aTemps de confrontació a Catalunya i a
Espanya, 1902-1939.Espanya, 1902-1939.

2. 1.- El declivi del torn dinàstic (1898-1917)1.- El declivi del torn dinàstic (1898-1917)
1902, Alfons XIII és coronat rei
Continuisme torn pacífic, amb
canvi de líders
Cánovas Maura
(partit conservador)
Sagasta Canalejas
(partit liberal)
Desastre del 98Desastre del 98 Reformes
Maura
Reforma de la llei electoral.
Intent de reforma de l’Administració local.
Canalejas
Política descentralitzadora.
“Ley del Candado”.
Ensenyament públic, laic
Malgrat les reformes, ambdós partits van perdent força
Burgesia catalana i basca Classes mitjanes i obrers
- Lliga Regionalista (Enric
Prat de la Riba)
- PNB
(Solidaritat catalana , 1907)
- Republicans Partit Radical (Lerroux)
ideologia revolucionària,
- CNT (1910) anticlerical I espanyolista
- PSOE (Pablo Iglesias) i UGT

3. El país es troba en una situació de
pobresa i d’endarreriment econòmic i
social, agitació social
2
1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)
1909 La Setmana Tràgica1909 La Setmana Tràgica
La guerra del Marroc
(1906-1927)
Vaga i revolta anticlerical
Repressió del govern
Execució de
Francesc Ferrer i Guàrdia
Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”)
Serà substituït per Canalejas
(liberal)
- Vagues de 1902, 1909,
1917, 1919, 1920...
- Solidaritat Obrera, 1907
- CNT, 1910
1905 Primera crisi política1905 Primera crisi política
1.4, 1.5 La crisi del sistema (1902-1917)1.4, 1.5 La crisi del sistema (1902-1917)
http://www.upf.edu/bibtic/expo/premsa/1905.html
La crida dels reservistes
Assassinat
1912 per un
anarquista

4. El catalanisme polític.El catalanisme polític.
Any 1901 Lliga RegionalistaLliga Regionalista Enric Prat de la Riba
Francesc CambóDiari “La veu de Catalunya”
Centre Nacionalista Republicà (1906)Centre Nacionalista Republicà (1906)
excisió
Unió Federal Nacionalista Republicana (1910)Unió Federal Nacionalista Republicana (1910)
Diari “El poble català”
Solidaritat Catalana
Coalició electoral
1907
(reclam autogovern)
Solidaritat Catalana
Coalició electoral
1907
(reclam autogovern)
Episodi contra la revista
del “Cu-cut!” (1905),

5. La Mancomunitat de Catalunya i laLa Mancomunitat de Catalunya i la
resistència a la dictadura.resistència a la dictadura.
Any 1914
Mancomunitat de Catalunya
Institució de govern catalana amb finalitats
administratives que agrupava les 4 diputacions de
Catalunya (Prat de la Riba, president partit Lliga
Regionalista)
Any 1925 Primo de Rivera suprimeix la Mancomunitat
Persecució del catalanisme i prohibició de la llengua catalana,
els símbols nacionals i l’ensenyament en català.
Francesc MaciàFrancesc MaciàAixecament a Prats de Molló (1926)Aixecament a Prats de Molló (1926)

6. L'obra cultural i la reforma educativa
• Va crear i consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la
finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada
més gran, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'
Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials,
l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola Superior d'Agricultura o l'Escola del Treball.
Reforma de l'administració local
• Prat de la Riba va crear el 1912 l'Escola d'Administració Local, d'on havia
de sorgir un cos de funcionaris catalans i que mantingué la seva activitat
fins el 1939.
Renaixement del sentiment d'identitat catalana
• La Mancomunitat impulsà una campanya a favor del projecte d'Estatut
d'Autonomia de Catalunya de 1919, tot i que finalment no va tirar endavant.
Una altra fita important de la Mancomunitat va ser la promoció de l'obra de
Pompeu Fabra i Poch, qui va normativitzar
6

7. 3
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica (Crisi de postguerra)
Guerra Marroc
Crisi social
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica (Crisi de postguerra)
Guerra Marroc
Crisi social Increment radicalisme sindicats obrers (CNT 700.000 AFILIATS)
Vaga de la Canadenca, 1919
1921 Desastre exèrcit espanyol a Annual Expedient
Picasso
Es genera un clima de
tensió i violència
social
- Pistolerisme
- Grups armats
contrarevolucionaris creats pel
govern per atemoris obrerisme
Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923)
Es consolida el fracàs del torn de partits dinàsttics i del sistema de la Restauració
La Gran Guerra empitjora la situació econòmica
Entre 1917 i 1923
s’entra en una crisi
permanent
1920, sublevació d’Abd-el-Krim....
1917 La gran crisi parlamentària, militar i social1917 La gran crisi parlamentària, militar i social
•Assemblea de parlamentaris (forces polítiques d’oposició a Catalunya)
•Juntes de Defensa (militars que s’enfronten al govern)
•Vaga general revolucionària (CNT i UGT) per enderrocar el sistema
Governs de
concentració
-Conservadors
-Liberals
-Lliga Regionalista

8. 8
Salvador Seguí Àngel Pestaña Joan Peiró

9. 9

10. Els diferents governs entre 1902 i 1922.

11. Els intents regeneracionistes tant
des de dintre com des de fora del sistema.

12. Límits entre el Marroc francès i l’espanyol.

13. Annual 1921.

14. Fases de l’ocupació del Marroc.

15. Desembarcament d’Alhucemes

16. La crisi de la Restauració (1902 – 1923)

17. 2.3 La dictadura de Primo de Rivera2.3 La dictadura de Primo de Rivera
1923 Cop d’estat del
General Miguel
Primo de Rivera
CausesCauses
Derrota d’Annual (malestar entre els militars).
Augment dels nacionalismes basc i català.
Augment de diputats socialistes i republicans
DIRECTORI MILITAR •Abolició de la Constitució
•Reestabliment de l’ordre públic.
•Supressió del Parlament, partits polítics i sindicats.
•Censura de premsa
•Suprimeix Mancomunitat de Catalunya
•Repressió polítics esquerres, intel·lectuals
•Resolució del conflicte del Marroc
•(desembarcament d’Alhucemas, 1925).
Suport de:
•Alfons XIII
•patronal
•conservadors
Inspirat en el
feixisme italià
(dictadura militar)

18. A partir de 1925 Destaca
Calvo Sotelo
Política
Obres públiques: hidraúliques (embassaments), carreteres i ferrocarril.
Indústria: creació de monopolis estatals: CAMPSA i Telefònica.
Estabilbitat social, però a partir de 1929,
es va formant una forta oposició per la conjuntura de crisi
internacional
1929, Alfons XIII retirà el suport a Primo de Rivera (dimiteix)
Nomena a Dámaso Berenguer cap de govern : Convoca
eleccions

19. La Segona República (1931-La Segona República (1931-
1936).1936).
Ampliació

20. 3.1- De la monarquia a la República3.1- De la monarquia a la República
Pacte de Sant Sebastià
(Coalició republicanosocialista
1930)
Oposició al règim monàrquic:
•Republicans
•Socialistes
•Nacionalistes d’esquerra
Pacte de Sant Sebastià
(Coalició republicanosocialista
1930)
Oposició al règim monàrquic:
•Republicans
•Socialistes
•Nacionalistes d’esquerra
Posar fi a la monarquia.
Alfons XIII abandona
Espanya
IIª República
(14 d’abril de
1931)
Eleccions municipals
(12/04/1931)
Plebiscit /referèndum entre
monarquia o República
Els partits
monàrquics s’hi
presenten dividits
•CEDA
•Falange
•Jons
•Carlins
•Monàrquics

22. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)
El Comitè revolucionari, i després Govern Provisional de la Segona República

24. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)
La proclamació de la República i el període constituent

25. Documents

26. 3.2 El govern provisional. 3.3 Constitució3.2 El govern provisional. 3.3 Constitució
Govern
provisional
republicans, socialistes i catalanistes
Reformes
•Amnistia per als presos polítics
•Lleis socials per millorar condicions laborals (llei de jurats mixtos)
•Generalitat provisional de Catalunya
JUNY 1931 Eleccions Corts constituents (republicanosocialistes)
Constitució
1931
(inspirada en la del
1876)
Sufragi universal masculí i femení
Estat aconfessional
Declaració àmplia de drets i llibertats individuals i públiques
Dret propietat privada (dret expropiar)
Es contemplen governs autònoms
Separació 3 poders: - legislatiu (Corts)
- executiu ( President i Consell ministres)
- poder judicial independent
Manuel Azaña
(presi dent govern)
President
República
• Crema convents (suport Església a la monarquia).
• Vaga dels sindicats CNT I UGT.
Conflictes
Socials

27. 27
4.- La Catalunya republicana
Eleccions municipals abril 1931
ERC (Francesc Macià)
•Proclama la República Catalana dins la
Federació Ibèrica
•Creació d’un govern provisional (Generalitat)
•Elaboració d’un Estatut d’Autonomia (Núria)
Referèndum agost 1931
(99% votants)
(9/9/1932) Les Corts de Madrid
aproven l’Estatut amb retallades
Estatut d’Autonomia (1932)
•Cat. Regió autònoma dins Estat Espanyol.
•Poder executiu i legislatiu autònoms
•Judicial (Madrid)
•Català/Castellà llengües oficials
•Competències compartides amb el govern
Republicà (educació, sanitat, justícia)

28. 28
FRANCESC MACIÀ
LLUÍS COMPANYS

29. 29
4.3 Les forces polítiques
Francesc Macià i Lluís Companys
Francesc Cambó (dreta)
Partit de centre
Partit de centre
Lliga catalana
Obrerisme
CNT (Confederació Nacional de Treballadors), 1910
POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), 1935
PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya
20/Novembre/1932
Eleccions Parlament Catalunya
ERC
Ll. Companys (President Parlament)
F. Macià (President Govern ,1 any)

30. 30
4.4 L’obra de la Generalitat
- Continua la política de la Mancomunitat:
a)Organitza les institucions pròpies de
l’administració
b)Es fomenten les cooperatives en agricultura
c)Es creen organismes de Reforma social
(Institut contra l’atur forzós)
d)Va crear escoles i centres d’ensenyament
secundari i professional i universitats
e)Millora condicions laborals (salaris mestres)
f)S’introdueix la pedagogia i la coeducació
g)Normalització del català
(diccionari Pompeu Fabra)

31. Reforma religiosa i social:
• Separació Església-Estat (s’aboleix el
pressupost de culte al clero)
• Es promou educació laica (pública) i es
construeixen escoles.
• Es prohibeix l’ensenyament als ordes
religiosos
• Es va dissoldre la Co. De Jesús
• Matrimoni, divorci i enterrament civils.
Bienni Progressista (1931-1933)Bienni Progressista (1931-1933)
Reforma territorial
•Descentralització de l’Estat
•Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
•Governs autònoms (Catalunya,
Galícia i País Basc)
Reformes agrària:
Llei 1932 (IRA) permetia expropiar
latifundis que no fossin conreats i
distribuir-los entre els jornalers sense terra
Reforma militar:
•Eliminació de l’excés de
comandament i el contrari a la
República(llei de retirs)
•Evitar la ingerència militar a la
política. Se sotmet al poder civil

32. 5.2. L’oposició a les reformes
Des del conservadorisme:
• Grans propietaris
• Església Catòlica
• Una part de l’exèrcit
• Sector classe alta i mitja
32
Cop d’estat fracassat
del general Sanjurjo
CEDA: Confederació
Espanyola de Derechas
Autónomas (J.Mª Gil Robles)
Des de l’obrerisme:
La lentitud de les reformes
agràries va incitar alguns
obrers a la insurrecció armada
(revolució)
•UGT
• FAI (anarquistes)
•Ex: aixecament de l’Alt
Llobregat (1932) i Casas Viejas
(1933)
FE: Falange Española (Jose
Antonio Primo de Rivera)
Monàrquics (José Calvo Sotelo)
Carlins

33. 6.- El Bienni Conservador (1933-1936).6.- El Bienni Conservador (1933-1936).
Crisi del
govern
Manuel Azaña
(convocatòria
d’eleccions)
6.1 Els governs conservadors
Aixecament
Casas Viejas
Guanya la
centredreta
CEDA (40%)
Centre (20 %)
Alexandro Lerroux
(president del govern)
Paralització de les
reformes del
govern anterior i
amnistia dels
colpistes de 1932
Radicalització partits
d’esquerra
Revolució d’octubre

34. Astúries Catalunya
Comitè integrat per
anarquistes,socialistes
i comunistes)
Ocupació de la conca
minera
Generalitat
República catalana
(coalició esquerres)
Empresonament líders i
dissolució de la
Generalitat
Crisi de govern i
convocatòria
d’eleccions pel febrer
de 1936
6.2 Les revoltes del 1934
Revoltes com a resposta de
l’entrada de la CEDA al govern
Causa: Llei de
Contractes de Conreu
Companys proclama
l’Estat Català dins la
República Espanyola
Revolució
social
Forta repressió per
part del govern

35. 35
6.3 El govern del Front Popular (1936).6.3 El govern del Front Popular (1936).
•Desavinences entre la coalició de
centredreta (CEDA i Partit Radical)
•Corrupció política (cas de l’estraperlo)
Convocatòria
eleccions
febrer 1936
Front Popular
Coalició de partits
centreesquerra
A Catalunya:
Front Català de
l’ordre
(dretes agrupades)
Dreta dividida:
•CEDA
•Bloque Nacional
(Calvo Sotelo)
•Falange Española
A Catalunya:
Front
d’Esquerres

36. Destitució com a
President de la
República d’Alcalà
Zamora, que va ser
substituït per Azaña.
Santiago Casares
Quiroga (cap de
govern)

37. Programa Front Popular:
 Reprendre la política de reformes bienni republicà
 Alliberament dels presos de la revolució d’octubre.
 Es restaura la Generalitat
6.4 Preparació Cop d’Estat
La divisió entre dretes i esquerres es tradueix al carrer:
- Sectors radicals d’Esquerres Revolució social
- Extremistes de dretes Cop d’Estat
General Mola
Conspiració militar
12 de juliol de 1936
Assassinat
tinent Castillo
13 de juliol de 1936
Assassinat
Calvo Sotelo
17 de juliol de 1936
Alçament
Nacional
Enfrontaments
armats entre
obrers i
falangistes

38. 8.5. La Guerra Civil Espanyola8.5. La Guerra Civil Espanyola
(1936-1939).(1936-1939).
Ampliació

39. 39
La guerra civil 1936 - 1939La guerra civil 1936 - 1939
La PreparacióLa Preparació
La conspiracióLa conspiració
Instigada per
Monàrquics
Falangistes
Carlins (milícies armades)
Sectors de la CEDA (suport econòmic)
Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936
Es prepara la
Dirigida per
Unión Militar Española (Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola)
Es el detonantdeL’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol)L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol)
El cop militarEl cop militar
Els fets
17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí.
18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica.
Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar).
Mola des de Pamplona ho va preparar tot.( El Director)

40. 40
El govern actua amb indecisió a l’inici (Casares Quiroga)El govern actua amb indecisió a l’inici (Casares Quiroga)
Permet
La consolidació del cop en
alguns llocs de l’Estat
El repartiment d’armes a les organitzacions obreres
Que aturen en molts llocs el triomf dels sollevats
Davant del cop militarDavant del cop militar
El nou govern
de José Giral
decideix
La guerra civil 1936 - 1939La guerra civil 1936 - 1939
1.- L’esclat de la Guerra Civil. 17, 18, 19 de juliol1.- L’esclat de la Guerra Civil. 17, 18, 19 de juliol
Espanya queda divididaEspanya queda dividida

41. 41
Sevilla
Cadis
Cordova
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà
Bilbao
Barcelona
Lleida
Madrid
València
Badajoz
Saragossa
Pamplona
17,18 i 19 de juliol de 1936
1.- L’esclat de la Guerra Civil

42. 42
Sevilla
Cadis
Cordova
1.- L’esclat de la Guerra Civil
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sona control republicà
Bilbao
Barcelona
Lleida
Madrid
València
Badajoz
Pamplona
Franco
Sanjurjo
Mola
Goded
Queipo de Llano
Saragossa
Cabanellas
Esl militars sollevats

43. 43
Sevilla
Cadis
Cordova
1.- L’esclat de la Guerra Civil
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sona control republicà
Bilbao
Barcelona
Lleida
Madrid
València
Badajoz
Pamplona
Saragossa
Manuel Azaña
Els governants republicans
José Giral
Lluís Companys

44. 44
1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya
La sublevació militar va començar el 19 de juliolLa sublevació militar va començar el 19 de juliol
Sollevats/Rebels/ Insurrectes Republicants
Militars: Guarnició de
Barcelona. Oficials
Civils: 200 falangistes i
carlins. Poca implantació
Generalitat ( Cos d’assalt i
Seguretat; Mossos d’esquadra)
Guàrdia Civil
Anarcosindicalistes (CNT-FAI)
ERC,Estat Català, Acció Republicana
PSUC, UGT, POUM
Unió de Rabassaires
Manel

45. 45
1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya

46. 46
1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya
La sublevació
fracasa a
tota Catalunya

47. 47
1.- L’esclat de la Guerra Civil La consolidació dels dos bàndols
Sollevats/insurrectes
- Definien com a “nacionales” : unitat
d’Espanya i catòlics
- Dirigits per militars
- Suport de les classes altres:oligarquia
agrària,
oligarquia financera i industrial.
- Classes mitjanes de camperols de la
Meseta i Navarra
- Ideologicament sectors conservadors:
-monàrquics
de dretes,
-grups catòlics,
-falangistes,
-tradicionalistes
- Suport feixisme
italià I
nazisme alemany
Lleials al República
- Classes populars:
Obrers camp i ciutat
Empletas urbans
Petita burgesia
Sectors mitjana burgesia i
burgesia il·lustrada
-Ideologicament sector
progressiste:
Liberals reformistes (Republicans)
Nacionalistes catalans i bascos.
Socialistes
Comunistes
Troskistes
Anarcosindica-

48. 48
Gran ressò internacional de la guerra civilGran ressò internacional de la guerra civil
Confrontació ideològica i política
L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista)
Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)
El règim comunista (URSS)
entre
Enmig d’una
Es crea una divisió internacional entre
Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el
comunisme o els que volen defensar la República
contra el feixisme
Els fetsEls fets
França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum)
i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat
Es crea el Comitè de No-intervencióEs crea el Comitè de No-intervenció
Es decreta l’embargament d’armament però...
Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica)
Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes)
1.- L’esclat de la Guerra Civil La internalització de la Guerra Civil

49. 49
L’Alemanya de Hitler
Flota germànica
Material militar
Aviació (Legió Còndor)
400 milions de dòlars
L’Itàlia de Musolini
Menys important tècnica i estratègica
Més nombrosa humanament
“Corpo di Truppe Volontarie”
Suport aeri, naval i equipament bèl·lic
Portugal Comunicacions i subministraments
20 000 voluntaris
Cal afegir Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera)
L’ajut soviètic i les Brigades InternacionalsL’ajut soviètic i les Brigades Internacionals
Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...)
Pilots, instructors i tècnics
Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera
Armes i aliments (avions, tancs...)
Pilots, instructors i tècnics
Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera
Brigades Internacionals Gran valor moral
40 000 voluntaris fins el desembre de 1938
Crida de la Internacional Comunista
Gran valor moral
40 000 voluntaris fins el desembre de 1938
Crida de la Internacional Comunista
L’ajuda exterior1.- L’esclat de la Guerra Civil

50. 50
1.- L’esclat de la Guerra Civil L’ajuda exterior.Les Brigades Internacionals

51. 51
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El desencadenament de la Revolució social
Es crea el Comitè Central de Milícies AntifeixistesEs crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Extensió d’un clima revolucionari.Extensió d’un clima revolucionari. Poder popular. Canvis revolucionaris
L’ordre públic en mans de grups
civils armats (milicians)
Coordinar la defensa de la República, ordre públic..
Dualitat de poder
CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC,
Unió de Rabassaires, Acció Catalana
Barcelona
Inici d’un procés revolucionari i de repressió
Poder revolucionari. Comites, Juntes. CNT. Poder real
Generalitat. Poder legal

52. 52
A las barricadas
Cançons revolucionaries
Hijo del pueblo, te oprimen cadenas,
y esa injusticia no puede seguir;
si tu existencia es un mundo de penas
antes que esclavo prefiere morir.
En la batalla, la hiena fascista.
por nuestro esfuerzo sucumbirá;
y el pueblo entero, con los anarquistas,
hará que triunfe la libertad.
Trabajador, no más sufrir,
el opresor ha de sucumbir.
Levántate, pueblo leal,
al grito de revolución social.
Fuerte unidad de fe y de acción
producirá la revolución.
Nuestro pendón uno ha de ser:
sólo en la unión está el vencer.
Hijos del pueblo
http://www.cnt.es/noticias/hijos-del-pueblo
%E2%80%A6-%C2%A1-las-barricadas-la-
recuperacion-de-dos-himnos-historicos
Negras tormentas agitan los aires,
nubes oscuras nos impiden ver,
aunque nos espere el dolor y la muerte,
contra el enemigo nos manda el deber.
El bien más preciado es la libertad,
hay que defenderla con fe y con valor.
Alta la bandera revolucionaria,
que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.
Alta la bandera revolucionaria,
que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.
¡En pie pueblo obrero, a la batalla!
¡Hay que derrocar a la reacción!
¡A las barricadas! ¡A las barricadas
por el triunfo de la Confederación!
¡A las barricadas! ¡A las barricadas
por el triunfo de la Confederación!

53. 53
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El desencadenament de la Revolució social
Inici de la repressió, en molts casos espontània, contra els
“facciosos”
Inici de la repressió, en molts casos espontània, contra els
“facciosos”
Anticlericalisme.Església (7000 assassinats)Anticlericalisme.Església (7000 assassinats)
La burgesia, propietaris, classes benestantsLa burgesia, propietaris, classes benestants
contra
contra
Va haver-hi
Assassinats,” passejades”, detencions il·legals,
Txeques, saqueigs, crema d’esglesies i
convents assassinat de presos politics,
assassinat de Jose Antonio Primo de Ribera
Assassinats,” passejades”, detencions il·legals,
Txeques, saqueigs, crema d’esglesies i
convents assassinat de presos politics,
assassinat de Jose Antonio Primo de Ribera
contra
Polítics de dretaPolítics de dreta
Va provocar
La fugida a l’estrager o al bàndol insurrecta
La pèrdua de suport de la República
La fugida a l’estrager o al bàndol insurrecta
La pèrdua de suport de la República
Intents per evitar-ho: Govern, GeneralitatIntents per evitar-ho: Govern, Generalitat
Es van fer

54. 54
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El desencadenament de
la Revolució social

55. 55
2.-La zona republicana: La revolució continguda
Una economia de guerra: les col·lectivitzacions
Revolució socioeconòmicaRevolució socioeconòmica
Extensió d’un clima revolucionari.Extensió d’un clima revolucionari.
Realitzada
per:
UGT, CNT-FAI, POUM Basada en:
Col·lectivitzacions de terres i indústries
Experiències comunisme llibertari
Autogestió
A CatalunyaA Catalunya
Creació del Consell d’Economia
de Catalunya
“Pla de transformació socialista
del país”
Decret de Col·lectivitzacions
Sindicats i obrers controlen les
empreses
El govern controla indústries
estratègiques
-4500 empreses controlades pels
comités obrers
-2000 col·lectivitzades
-5000-6000 Agrupacions socialitzades
-4500 empreses controlades pels
comités obrers
-2000 col·lectivitzades
-5000-6000 Agrupacions socialitzades
Institucionalització

56. 56
2.-La zona republicana: La revolució continguda
Dirigents anarquistes
DurrutiFederica Montseny
Francisco Ascaso
Garcia Oliver

57. 57
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937)
Setembre de 1936
Govern de coalicióGovern de coalició amb Francisco Largo Caballero
Poder estatal fort
i un pacte
antifeixista per
guanyar la
guerra
Govern de republicans, socialistes i comunistes i més
tard anarcosindicalistes
Govern de republicans, socialistes i comunistes i més
tard anarcosindicalistes
Aliança entre forces
Republicanes, obreres i
burgeses
Mesures
Reorganització de l’Estat
Militarització milícies
Formació Exercit Popular
Creació d’un Estat Major
Largo Caballero

58. 58
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937)
A CatalunyaA Catalunya Dissolució del Comité de Milicies Antifeixistes
Govern d’Unitat a la GeneralitatGovern d’Unitat a la Generalitat amb Josep Tarradelles
Josep Tarradelles
Format per :ERC, Acció catalana, PSUC i CNT
-El comites locals subtituïts per Ajuntaments
-Creació Junta de Seguretat Interior
-Intentar controlar la violència
-Militarització de les milícies
-Exercit Popular de Catalunya
- Intervenció Generalitat en Economia

59. 59

60. 60
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937
Grups i partits polítics d’esquerra
Anarquistes (CNT-FAI): Partidaris de la revolució (col·lectivització)
i de les milícies,encara que formaven part del govern a Madrid i de la Generalitat.
Van tenir molt protagonisme a l’inici de la Guerra i eren la força obrera majoritària
a Catalunya.
Per ells guerra i revolució eren quelcom simultani i indissoluble.
Comunistes (PSUC) Fundat l’any 1936, creat a partir
de la unificació de :Unió socialista, Partit Comunista,
partit català proletari, Federació catalana del PSOE.
Dirigent: Joan Comorera. Afiliat a la III Internaciona
amb influencia soviètica.
Partidaris de guanyar la Guerra .
Política conciliadora i d’aliançes amb la burgesia.
Contraris a la col·lectivització.
Exercit tradicional: centralitzat i disciplina Joan Comorera

61. 61
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937
POUM. Partit obrer d’Unificació Marxiste. Revolucionari.Diferències tendències.
Antiestalinista.Representava una posició intermitja entre la CNT i el PSUC.
Influència a Catalunya i sobreto a les terres de Lleida.Màxim dirigent:
Andreu Nin
Socialistes. PSOE-UGT. Minoritaris a Catalunya. Certa divisió. Sector
més centrista ( Indalecio Prieto i Juan Negrin) volien pactar amb els comunistes i
guanyar la Guerra i sectors més revolucionaris (Largo Caballero)
Andreu Nin Juan Negrin Indalecio Prieto

62. 62
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937

63. 63
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937
Antecedents
als fets de
Maig
- Deteriorament ambient revolucionari
- Diferències de criteris revolucionaris i sobre la guerra
- Increment de la influència comunista a la Generalitat.
- Problemes a la Guerra. Les forces republicanes en retrocés
- Pèrdua d’influència de la CNT-FAi i augment del PSUC i
la UGT

64. 64
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937
Existeixen dues posicions enfrontades entre les forces republicanesExisteixen dues posicions enfrontades entre les forces republicanes
La diferència consistia
en com calia acara el
procés revolucionari i
la guerra
Republicans, comunistes (PSUC)
i part dels socialistes (UGT)
Centra-se en l’esforç bèlic
Guanyar la guerra i esperar la Revolució
Ordre a la reraguardia
Exercit potent i unitari
Control col·lectivitzacions
Estat fort i centralitzat
Reforzar vincles classe obrera i classes
mitjanes
Anarquiste (CNT-FAI) i POUM
Resistència a integrar les milícies
a l’exercit regular
Continuar les col·lectivitzacion
Aprofundir en les
transformacions revolucionaris
per guanyar la guerra

65. 65
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937
El 3 de maig de 1937 les tensions esclaten violentament a BarcelonaEl 3 de maig de 1937 les tensions esclaten violentament a Barcelona
Luita entre:
CNT- FAI
POUM
GENERALITAT amb el supor de:
PSUC
ERC
UGT
La lluita, a partir de l’edifici de la Telefònica, controlada per la CNT es va
estendre per tota la ciutat
Intervenció del govern central amb 5000 guàrdies d’assalt
Derrota dels anarquistes més radicals i del POUM i 2000 morts

66. 66
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El tombant dels fets de maig de 1937
ConseqüènciesConseqüències
La Generalitat perd l’ordre públic. Més centralització.
Marginació progresivas de la CNT i FAI de
l’escena política catalana
Ascenció política del PSUC i PCE
Dissolució del POUM. Acusats de feixistes.
Assassinat d’Andreu Nin
Caiguda del Govern de la República de
Francisco Largo Caballero
http://www.youtube.com/watch?v=EKbbnJZF6zg&feature=related

67. 67
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El govern Negrin (maig 1937-març 1939)
Després dels fets de MaigDesprés dels fets de Maig Nou govern Cap de Govern Juan Negrin
Pèrdua influència
anarquistes
Persecució POUM
Comunistes, socialistes propers a
Indaleció Prieta i republicancas d’
Esquerra contra el govern de Largo
Caballero per el curs desfavorable de la
Guerra i la negativa a il·legalitzar al POUM
Il·legalització POUM
I liders detinguts
Andreu Nin tret de
la presso
i assassinat
Influència comunista
Centralització política i militar
Objectiu principal guanyar la guerra
Integracio milicies a l’exercit
Control sobre la economia.
Paralització col·lectivitzacions
A Catalunya: nou Consell Executiu, presidit per Companys i fomentat en
l’aliança entre ERC i el PSUC

68. 68
2.-La zona republicana: La revolució continguda
El govern Negrin (maig 1937-març 1939)
Novembre 1937 El govern es trasllada de València a Barcelona
1938 Situació molt difícil a la zona republicana: manca d’aliments,
derrotes militars, cansament guerra entre la població
Programa de Tretze Punts: condicions per al cessament de la
lluita armada. Rebutjats per Franco
Setembre. Acords de Munic. Ocupació Sudets per Hitler. Claudicació
de França i Gran Bretanya
Negrin insisteix en la necessitat de resistència militar
Novembre derrota a la batalla de l’Ebre
1939
Pèrdua de Catalunya
Exili Govern de la República

69. 69
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Franco, caudillo d’Espanya
L’exercit columna vertebral del nou Estat
Necessitat de crear un nou Estat: ideologia, estructura i lideratge
Mort del General Sanjurjo Problema de lideratge
Junta de Defensa Nacional (Burgos 1936)
Formada per militars: Franco, Mola... Presidida per Cabanellas
Atribucions Direcció militar i política
Govern del territori ocupat
Mesures
-Prohibició Partits polítics
-Suspensió de la Constitució
-Paralització Reforma Agrària

70. 70
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Franco, caudillo d’Espanya
Lideratge, ideologia i estructura del nou Estat
1 d’octubre de 1936
Franco és nomenat Cap d’Estat i
Generalíssim del exèrcits espanyol
Concentració de tot el poder militar i polític
Nous Estat
Inspirat en el model de l’Estat feixit d’itàlia i alemanya
Partit Unic. Falange Española Tradicionalista y de la JONS (unificació)
Concentració Poder
Franco
Caudillo de España
Cap d’Estat
Cap de Govern
Cap de l’Exercit
Poder judicial
Jefe Nacional de la Falange

71. 71
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Franco, caudillo d’Espanya
http://www.youtube.com/watch?v=tCZFJSoXoXI&feature=related
Nou Estat
Model Social Conservador Poder oligarquia
Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...)
Fuero del Trabajo
Llei de Premsa i Impremta (Censura)
Llei de Responsabilitats polítiques (repressió)
Abolició de les autonomies
Supressio llibertats: religió,premsa, reunió
Estat confessional Cruzada
Nacionalcatolicisme Patria i religió
http://www.youtube.com/watch?v=SQcSTGz3XyY
http://www.youtube.com/watch?v=ezpIiRVjTIE&feature=related

72. 72
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Una repressió sistematica

73. 73
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Una repressió sistematica
La construcció del nou estat va estar
acompanyada d’una violència extrema
Repressió sistemàtica, planificada i
organitzada dels vençuts
- Afusellaments sense judici ( 12.000 Badajoz)
- Assassinants de personalitats rellevants republicants: Garcia Lorca, Domingo
Batet, Carrasco i Formiguera
Portada a terme per l’exèrcit i la Falange
Objectiu: crear un clima de terror

74. 74
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Una repressió sistematica
1.- Repressió violenta i física: Empresonament, ejecucions
2.- Repressió econòmica: multes, boicot compres, incautació de béns
3.- La repressió lingüística. Prohibició del catala, basc i gallec
4.- La repressió laboral:acomiadaments, inhabilitacions
5.- Repressió administrativa: funcionaris, professors, jubilacions
6.- Repressió política: prohibició sindicats, partits
7.- Repressió religiosa: Prohibició publica de totes les religions menys el catolicisme
8.- Repressió cultural: canços, teatre, cinema…
http://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_para_la_Recuperaci%C3%B3n_de_la_Memoria_Hist%C3%B3rica

75. 75
3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari
Els catalans de Burgos
La guerra també va ser una Guerra Civil catalana
Sectors catalans conservadors i de dretes
- Entre 50.000 i 60.000 catalans van fugir a la zona nacional
- Falangistes,carlins, membres de la CEDA
- A causa persecucions: capellans, catòlics ,conservadors de dretes
- Francesc Cambó (dirigent de la Lliga) va fugir a l’estranger i va portar diners a la
causa nacional

76. 76
4.-Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937)
Juliol /
setembre
de 1936
Juliol /
setembre
de 1936
Les tropes rebels pasen l’estret (Franco)
Ocupació de Badajoz (Yagüe)
Ocupació Irun i Sant Sabastia (Mola)
“L’Alliberament de l’Alcàsser” de Toledo
Columnes de milicians avançen cap l’Arago per recuperar
Zaragoza i Huesca
Expedició per recupera Mallorca que no ho aconsegueix
Novembre
/desembre
1936
Novembre
/desembre
1936
El Govern de la Repùblica es trasllada a València
Comença la Batalla de Madrid que resisteix
Febrer/març
1937
Febrer/març
1937
Ocupació de Malaga
Intent d’encercla Madrid: Jarama,
Guadalajara. Victòria República

77. 77
Sevilla
Cadis
Cordova
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà
Bilbao
Barcelona
Lleida
Madrid
València
Badajoz
Saragossa
Pamplona
4.- Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937)
Jarama
Guadalajara
Toledo
Ofensives rebels Ofensives republicanes

78. 78
Sevilla
Cadis
Cordova
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà
Bilbao
Barcelona
Lleida
Madrid
València
Badajoz
Saragossa
Pamplona
4.- Les operacions militars La lluita per Madrid Zona ocupada març 1937
Sant Sebàstia
Malaga

79. 79
4.-Les operacions militars L’ocupació del Nord ( (abril-octubre 1937)
Abril/juny
1937
Abril/juny
1937
26 d’abril bombardeig de Gernika
Ocupació de Bilbao (juny)
Juliol/agost
1937
Juliol/agost
1937
Ocupàció Astúries
Batalla Brunette. Atac Republicà ( juliol)
Setembre/
Octubre 1937
Setembre/
Octubre 1937
Ocupació de Santander (agost)

80. 80
Sevilla
Cadis
Cordova
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà
Bilbao
Barcelona
Lleida
Madrid
València
Badajoz
Saragossa
Pamplona
4.- Les operacions militars
L’ocupació del Nord Zona ocupada octubre 1937
Sant Sebàstia
Malaga
Brunete
Oviedo

81. 81
4.-Les operacions militars L’arribada a la Mediterrània
( novembre 1937-juny 1938)
Canvis en l’exercit republicà: comandaments professionals,(quadres milícies
i brigadistes internacionals), cap militar General Vicente Rojo
Hivern
1937/1938
Hivern
1937/1938
Ofensiva republicana a Terol que es recuperat
Març / abril
1938
Març / abril
1938
Ofensiva insurrectes al Front d’Aragó. Pànic col·lectiu i fugida
Ocupació de Belchite, Lleida, Balaguer,Tremp,Camarasa
Bombardejos sobre Catalunya: 27 de març Lleida, Barcelona,
5 d’abril Agramunt, Reus…
En lloc de continuar cap a Catalunya, ofensiva cap a
la Mediterrània
Al febrer de 1938 ho torna a ocupar Franco
5 d’abril Vinaroz .Divisió territori republicà

82. 82
Bombardejos Lleida (400 morts)
Granollers

83. 83
Sevilla
Cadis
Cordova
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà
Bilbao
Barcelona
Madrid
València
Badajoz
Saragossa
Pamplona
4.- Les operacions militars
L’arribada a la Mediterrànea ( nov.1937- juny 1938)
Sant Sebàstia
Malaga
Oviedo
Lleida

84. 84
4.-Les operacions militars L’ocupació de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939)
Juliol 1938
Ofensiva republicana: Batalla de l’Ebre. 25 de juliol de 1938
http://www.youtube.com/watch?v=SN-DQkWtKC0&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Cq8LFWUzOK4&feature=related
-Atac republicà que va atravesar el riu
- Conquesta d’Ascó, Mora d’Ebre, Flix
-Forts a la zona de Gandesa
-El primers contraatacs franquistes fracasen
- Reforços i bombardejos masius
(artilleria i aviació).Molt material alemany
-Finalment després d’una dura resistència
les tropes franquistes trenquen el front.
-El 16 de novembre de 1938 es va considerar
acabada la batalla.
-100000 morts

85. 85
4.-Les operacions militars L’ocupació de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939)
Setembre/febrer
1939
Setembre/febrer
1939 15 de Gener de 1939 Franco ocupa Tarragona
26 de Gener de 1939 ocupació de Barcelona
Exode cap a França ( 470.000)
A l’octubre s’acomiada a Barcelona les Brigades
Internacionals ( 59.390). Morts 9.934,
desapareguts 7868
http://www.youtube.com/watch?v=xtJO_OG2MRk
Lluís Companys, Manuel Azaña, Juan Negrin i dirigents
Polítics i sindicals.Intel·lectuals
La fi de la guerra (febrer-abril del 1939)
Febrer/ març/
abril 1939
Febrer/ març/
abril 1939
Únic territori a mans de la república la zona centre
Negrin tornar per organitzar la defensa
Cop d’Estat coronel Casado Junta de defensa
28 de març les tropes de Franco entre a Madrid,
sense resitència
1 d’abril darrer comunicat de Guerra

86. 86
Sevilla
Cadis
Cordova
Ntra. Sra
De la Cabeza
Granada
Ceuta
Oviedo
Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà
Bilbao
Barcelona
Madrid
València
Badajoz
Saragossa
Pamplona
4.- Les operacions militars L’ocupació de Catalunya ( juliol 1938-febrer 1939)
Fi de la Guerra ( febrer-abril 1939)
Sant Sebàstia
Malaga
Oviedo
Lleida
Batalla de l’Ebre
Madrid

87. 87