Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.

Les Revolucions Liberals:
la Revolució Francesa i les Revolucions
Burgeses del segle XIX.
Antic Règim Estat LiberalLes revolucions burgeses
“L’Heureuse famille” (1642)
de Louis Le Nain. Museé Louvre
“Plein air” (1881)
de Ramon Casas. MNAC

Antic Règim Estat LiberalLes revolucions burgeses
Societat estamental
Monarquia absolutista
Economia de subsistència
La igualtat dels ciutadans davant la llei.
Separació dels tres poders.
Dret a la propietat privada.
Sobirania Nacional.
Reconeixement de drets i llibertats individuals.
El Liberalisme
al segle XIX
“Al Liceu” (1901)
de Ramon Casas. Cercle del Liceu.
Burgesia
La burgesia fou la gran beneficiada de l’estat Liberal,
però en aquestes revolucions també hi van lluitar altres classes socials.

Estat Liberal
Sobirania Nacional.
La igualtat dels
ciutadans davant la llei.
Aquest principi liberal sosté que
la llei ha de ser única per tots els
ciutadans d’un mateix país.
En contra la Societat estamental
Jean Jacques Rousseau
(1712-1776).
L’any 1755 publica
« Discours sur
l'origine de l'inégalite
parmi les hommes »

Estat Liberal
Sobirania Nacional.
Aquest principi liberal parteix de la
constatació que qualsevol estat té
tres poders. Aquests tres poders han
de recaure en institucions diferents.
En contra la monarquia absolutista.
Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède
i baró de Montesquieu (1689 - 1755) .
«De l'esprit des lois » es publica el
1748. L’any següent l'Església
Catòlica inclou el llibre a l'Index
Librorum Prohibitorum ("Índex de
llibres prohibits").

Estat Liberal
Sobirania Nacional.
Aquest dret és formulat com una
llibertat fonamental. Com a
conseqüència, l’estat no ha
d’intervenir en els afers econòmics.
En contra de l’economia de subsistència.
La Burgesia fou una de les classes
socials que més va recolzar aquesta
idea. Aquest grup social cada
vegada va anar adquirint més poder
econòmic i polític.
« Le Pont de l’Europe »
Gustave Caillebotte (1848-1894).

Estat Liberal
Sobirania Nacional.
Sobirania Nacional.
El poder polític recau en el conjunt de la
nació i no està sotmès a cap altra força
externa. Els individus que integren una
nació (els ciutadans) deleguen aquest
poder que per definició posseeixen i
l’atorguen als seus representants.
En contra de la Monarquia absolutista.
John Locke fou un filòsof empirista
anglès que va treballar sobretot
amb temes relacionats amb el
govern i l'epistemologia. Locke és
un dels pares del Liberalisme.
John Locke
(1632- 1704).

Estat Liberal
Sobirania Nacional.
Reconeixement de drets
i llibertats individuals.
Com ara la llibertat d’expressió,
d’associació, de pensament i de religió.
Aquest drets dels quals gaudeixen els
individus com a particulars, no poden
ser restringits pels governants.
En contra de tot el sistema de l’Antic Règim.
Voltaire estava preocupat per la
seva capacitat material per a
garantir la seva llibertat i la seva
independència.François Marie
Arouet « Voltaire »
(1694 –1778)

La Revolució Francesa és
considerada el model
de revolució política de la seva
època i va suposar la conquesta del
poder per la burgesia i el
desplaçament de l’aristocràcia i
el clergat. És el triomf d’una part
de l’estament no privilegiat
enfront de l’estament privilegiat.
Representa la fi de l’Antic Règim.
“La liberté guidant le peuple” és una obra
del pintor francès Eugène Delacroix.

LES FASES DE LA REVOLUCIÓ. REALITZAR CRONOLOGIA.
• La monarquia constitucional (1789-1792).
Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord
amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar un
liberalisme restringit (censatari).
• La república democràtica o la convenció(1792-1794).
Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis
revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la
República. A més, van emprendre una transformació més profunda de la
societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari (lleis
socials).
• La república burgesa o el directori (1794-1799).
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar
una altra vegada el liberalisme censatari.
Revolució Francesa
(1789-1799).
Les Revolucions Liberals: la Revolució Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

• Les principals causes de la revolució francesa són:
a) La crisi econòmica i social es va crear a causa
de que les terres eren treballades pels pagesos,
però eren propietat de la noblesa i el clergat. Els
pagesos guanyaven una misèria, això va
provocar misèria i fam en les classes socials més
baixes.
Els anys 1788 i 1789 van ser anys de males
collites Pujada de Preus Motins.
Revolució Francesa
(1789-1799).

b) La crisi financera de la monarquia francesa
va crear un malestar important a l’estament no
privilegiat. La Monarquia per solucionar el
problema del finançament va convocar els Estats
Generals i van decidir pujar els impostos. Això va
causar fam i misèria a les classes socials més
baixes de la població. Malestar social.
Revolució Francesa
(1789-1799).

Revolució Francesa
(1789-1799).

c) La marginació política d’una burgesia cada
cop més forta. Els burgesos eren gent rica que
paga impostos i volen que l’estat els ajudi
econòmicament en el comerç. Necessiten unes
lleis que afavoreixin al seu negoci.
Revolució Francesa
(1789-1799).

d) La desesperació de les classes populars per
la mala situació socioeconòmica i la indiferència
de la corona. Al final aquests s’apunten a la
revolució per millorar la seva situació.
Revolució Francesa
(1789-1799).

e) Les idees de la Il·lustració. Recordeu que és
un moviment de caràcter intel·lectual,
desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va
posar en qüestió tots els principis de l’Antic
Règim. Les idees de la Il·lustració van ser
propagades per un grup de pensadors francesos
que ràpidament es van estendre per Espanya i
Catalunya.
Revolució Francesa
(1789-1799).

La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb
una revolta dels privilegiats, que es van negar a
acceptar el pagament de nous impostos i van
exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats
Generals, l'únic organisme que podia aprovar
una reforma fiscal.
Revolució Francesa
(1789-1799).

Els Estats Generals es van obrir a Versalles el
maig del 1789, presidits pel rei i formats pels
representats de la noblesa, del clero i del Tercer
Estat.
• Clergat: 291
representants.
• Noblesa: 270
representants.
• Tercer Estat 289
representants.
Revolució Francesa
(1789-1799).

Reunits en un pavelló de Paris (Jeu de Paume),
els representants del Tercer Estat es van erigir
en Assemblea Nacional (representants de la
nació) i es van comprometre a elaborar
una constitució que reflectís la voluntat de la
majoria dels francesos. El 16 de juny el diputat
Sieyés va proposar que el tercer estat
s’autoproclamès Assemblea Nacional.
Revolució Francesa
(1789-1799).

El poble de la ciutat de París va sortir al carrer
per donar suport a les propostes de la nova
Assemblea. Tenien por que les tropes reials
detinguessin els seus diputats:
• el 14 de juliol una multitud va assaltar la presó
de la Bastilla per apoderar-se de l'arsenal
d'armes.
Revolució Francesa
(1789-1799).

• La Grande Peur:
Moviment revolucionari que també es va estendre al
camp, en forma d'una revolta antisenyorial que va
comportar la crema de moltes residències nobiliàries.
L'esclat de revoltes a les ciutats i al camp va fer evident el
descontentament popular i el suport als diputats del
Tercer Estat. Atemorit per la situació revolucionària, la
tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de
l'Assemblea Nacional Constituent.
Revolució Francesa
(1789-1799).

Revolució Francesa
(1789-1799). L’esclat de la revolució.

• El 4 d'agost del 1789 va decretar l'abolició del
feudalisme i el 26 va promulgar la Declaració
dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que
reconeixia com a drets inalienables les
llibertats individuals, així com la igualtat
davant la llei i els impostos.
Liberalisme polític.
Revolució Francesa
Monarquía Constitucional

Amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es
van expropiar els béns de l'Església, que van ser
declarats béns nacionals (desamortització*) i
venuts a particulars. En contrapartida, l'Estat va
assegurar el finançament del culte, i
una Constitució civil del clero va separar
l'Església i l'Estat.
Separació de l’església de l’estat.
Revolució Francesa

Revolució Francesa
Declaració dels drets de
l’home i del ciutadà.
Text votat per l’Assemblea
Constituent francesa el 26
d’agost de 1789. La seva
redacció recollia la
influència de la declaració
d’Independència dels
Estats Units d’Amèrica
(1776) i del pensament dels
filòsofs il·lustrats del segle
XVIII.

• Article premier. Les hommes naissent et demeurent
libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne
peuvent être fondées que sur l’utilité commune.
• Article 2. Le but de toute association politique est la
conservation des droits naturels et imprescriptibles de
l’homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la
sûreté et la résistance à l’oppression.
• Article 3. Le principe de toute souveraineté réside
essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu
ne peut exercer d’autorité qui n’en émane
expressément.
Revolució Francesa

L'oposició de la família reial i dels privilegiats a
acceptar els canvis proposats per l'Assemblea
Nacional es va manifestar arran de la fugida de
París de Lluís XVI per unir-se a l'exèrcit austríac,
que planejava envair França i restablir
l'absolutisme (fugida de Varennes, juny del
1791).
http://www.youtube.com/watch?v=0MkUTGWFvL8
Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)

Durant aquest període la república va estar en
mans de tres governs diferents.
Revolució Francesa
Govern Girondí
(1792-1793).
Els girondins provenien
de la burgesia enriquida
pels bens comunals. El
nom els venia del fet
que tenien diversos
diputats del districte de
la Gironda. Llurs caps
foren Brissot, i
Condorcet.
Govern Jacobí
(1793-1794).
El seu apel·latiu té el
seu origen en el lloc de
reunió del club, un antic
monestir dominicà de
París. El conte de
Mirabeau i Maximilien
Robespierre, van ser els
líders revolucionaris
més destacats.
Govern Termidor
(1794-1795).
Nom de l'onzè mes del
calendari republicà
francès (1792-1806).
El Termidor era la
burgesia conservadora
que va tornar a agafar el
control de la revolució
amb el propòsit de
retornar als principis
del 1791.

La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases
diferenciades:
• Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va
condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va
haver d'enfrontar-se a les pressions de l'absolutisme exterior i a les
revoltes contrarevolucionàries internes.
• Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i
social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal
directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-
culottes), va potenciar l'exèrcit i va impulsar la política del Terror. El
1794, la burgesia va propiciar un cop d'Estat i va acabar amb el seu
poder.
Revolució Francesa

La República va quedar en mans dels girondins*
i es va crear una Convenció Nacional* elegida
per sufragi universal masculí. La nova assemblea
va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina
Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció,
condemnats i executats a la guillotina.
Revolució Francesa

Durant l’etapa jacobina, es va promulgar una nova
constitució basada en la democràcia social: sobirania
popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.
L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació
Pública, que va atorgar tot el poder a Robespierre.
Per plantar cara a l'amenaça exterior, es va organitzar
un nou exèrcit (es va decretar un reclutament forçós de
tots els homes solters d'entre 18 i 25 anys) i, per
derrotar els contrarevolucionaris, es va impulsar la
política del Terror.
Revolució Francesa
La República Democrática (1792-1794)

• Respon aquestes preguntes i busca 10 dates
importants de la Primera fase de la RF.
• Busca una petita biografia sobre els personatges
més importants de la RF? (Màxim 15 línies per
persona)
• Què fou el Comitè de Salvació Pública?
• Que va ser el terror?
• Què va ser la “Llei de sospitosos?
• Què va ser “La llei del màxim?
Revolució Francesa

• La igualtat social
“La igualtat dels béns no és una quimera. (…) El dret de
propietat està limitat, com tota la resta, per l'obligació de
respectar els drets dels altres (…).
La societat està obligada a assegurar la subsistència de tots
els seus membres, ja sigui procurant-los feina, ja sigui
assegurant els mitjans de subsistència a aquells que estan
incapacitats per treballar. L'ajuda a aquells a qui els falta el
que és indispensable és una obligació per als qui tenen coses
supèrflues.”
Discurs de Robespierre al club dels jacobins, 21 d'abril del 1793.
• Què proposa l'autor al text? Justifica per què Robespierre
va tenir el suport dels sans-culottes.
Revolució Francesa

Així, el juliol del 1794, el mes Termidor segons el
calendari revolucionari, l'alta burgesia va
propiciar un cop d'Estat per posar fi a la
radicalització de la revolució. Robespierre i
altres líders jacobins van ser enderrocats i
executats.
Revolució Francesa
La República Burgesa o el
Directori(1794-1799)

Quines mesures va aplicar la República Burgesa?
1) Va clausurar el club dels jacobins.
2) Va derogar la Constitució del 1793.
3) Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el
retorn dels exiliats a causa del Terror.
4) Es va elaborar una nova constitució (1795), que
atorgava el poder executiu a un govern col·legiat
(Directori), restablia el sufragi censatari i
confiava el poder legislatiu a dues cambres: el
Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
Revolució Francesa

En contra A favor
• Aristocràcia.
Recuperar els antics
privilegis.
• Les classes populars.
Volien el retorn dels
jacobins.
• La burgesia més
conservadora.
Revolució Francesa

L'any 1799, un jove general, Napoleó
Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va
protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al
Directori. La seva intenció no era el retorn a
l'Antic Règim, sinó la consolidació de la
revolució, encara que només en els aspectes
més moderats.
Inici de l’Europa Napoleònica.
Revolució Francesa

Europa Napoleònica.
Revolució Francesa
L’Imperi Napoleònic 1799-1815.

Aliats de Napoleó Enemics de Napoleó
Dinamarca
Suècia
Prússia
Rússia
Àustria
Suïssa
Regne d’Itàlia
Regne de Nàpols
Confederació del Rin
Estats Pontificis
Gran Ducat de Varsòvia
(Polònia).
Espanya
La Gran Bretanya
Portugal
Revolució Francesa
L’Imperi Napoleònic 1799-1815.

Respostes a les preguntes.
importants de la Primera fase de la RF.
• Busca una petita biografia sobre els personatges
més importants de la RF? (Màxim 15 línies per
persona)
• Que va ser el terror?
• Què va ser “La llei del màxim?

importants de cada fase de la RF.
• Busca una petita biografia sobre els
personatges més importants de la RF? (Màxim
15 línies per persona)

Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l'abril
del 1793 al juliol del 1794.
El Comitè, per sobre l'Assemblea, acabà imposant
dictatorialment la voluntat revolucionària de París a
la resta del territori.

El primer Comitè de Salvació Pública, fou
dominat per Danton (Jacobí). El segon o Gran
Comitè de Salvació Pública (a partir de juliol-
agost de 1793), fou liderat per un grup de
revolucionaris que comprenia un grup polític on
sobresortia l’incorruptible:
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre.

Què va fer el CSP?
Primer va lluitar contra la crisi econòmica, va
extremà el racionament, el control dels preus i
l'eliminació dels acaparadors.
Contra els enemics interiors, practicà el règim
del terror (execució de contrarevolucionaries,
dantonistes, hebertistes).

Què va fer el CSP?
Va Suprimir les llibertats de culte i de premsa,
portà a cap la descristianització, implantà el
calendari revolucionari i el culte a la deessa Raó,
i, sobretot, en un intent de centralització
absoluta, encarregà a un centenar de
representants la missió d'imposar la seva
política als departaments.

Després de termidor i de l'execució de
Robespierre i els seus, el Comitè perdé una gran
part de les atribucions, que retornaren a la
Convenció; i quan aquesta s'extingí, el 1795,
desaparegué amb ella.

• Què va ser el terror?
Període de la Revolució Francesa que va
des del setembre del 1793 al juliol del
1794, durant el qual els jacobins, dirigits
per Robespierre, imposaren un règim
dictatorial a tot el país, a través de
l'actuació del Comitè de Salvació Pública
per tal de defensar, segons ells, la
revolució.

El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran
instrument: ampliada la seva jurisdicció a tota la
República, foren suprimides les garanties de
l'acusat i hom podia dictar només dues menes
de sentència: llibertat o mort. El Terror, que es
complementà amb mesures de caire econòmic,
finí amb la caiguda de Robespierre i l'inici de la
reacció termidoriana.

Així, el 1794 després de la reina Maria Antonieta
van passar per la guillotina els caps dels líders
aristocràtics i de la Gironda. El balanç total de
morts (que varia segons els autors de 16.600 a
50.000 guillotinats) pot ser una xifra alta o baixa
segons les opinions.

És una llei que va ser reclamada per
Jacques-René Hébert i les faccions
hebertistas. La llei demanava la detenció
de tots els enemics de la Revolució (nobles,
funcionaris, sospitosos de traïció, etc). El
contingut es va endurir en 1794. Les
detencions es van confiar a comitès de
vigilància.

Es consideren sospitosos, segons la Llei, tots els
nobles i tots els individuos, els quals "per la seva
conducta, les seves relacions, les seves
observacions, els seus escrits es mostren
partidaris del federalisme i enemics de la
llibertat".
La Llei dels Sospitosos es va votar el 17 de
setembre de 1793. I és va abolir a l’octubre de
1795.

Què va ser “La llei del màxim?
El 29 de setembre de 1793, s'aprova la Llei del
Màxim General (loi du maximum général) que
fixa el preu màxim dels productes de primera
necessitatn i dels salaris.

http://www.youtube.com/watch?v=DS_H774qQ0U
&feature=relmfu
Quines són les idees més importants del
documental?
http://www.youtube.com/watch?v=-
XIq9aVK2es&feature=relmfu
Quines són les idees més importants del
documental?

Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.

Similar to Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses. (20)

More from Marcel Duran

More from Marcel Duran (20)

Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.