LA CASSOLA és la revista de FLORIDA SECUNDÀRIA, que ja té més de 20 anys

1. LA CASSOLA
35
JUNY
2020

2. finestra de la COL·LABORACIÓ
finestra de la CONVIVÈNCIA
finestra del BENESTAR
finestra de la TRANSFORMACIÓ
finestra de la INNOVACIÓ
finestra a l’ENTORN
finestra al MÓN
finestra del CORATGE
CONFINART
Edita: Florida Secundària
Disseny: Gràfiques Vimar
Coordina: Natàlia Herrero i Rubén Capella
Col·labora: Professorat, alumnat i AMPA
Portada: “Finestres a l’escola” (actualització de l’obra de René Magritte).
Les finestres de
LA CASSOLA 35
2
4
7
14
19
25
30
32
35

3. Hem inspirat aquesta Cassola 35 en un element tant quotidià i alhora tant determinant en-
guany com són les finestres. I és que, una finestra, en efecte, és una obertura a l’exterior
per tal que hi entre la llum, l’aire, la imaginació, una oportunitat, el món, una persona... Les
obrim per ventilar, per fer que hi entre la claror, per connectar-nos fora, per a mirar, per a
reflexionar, per repensar, per a tombar prejudicis, etc. No debades, el sistema operatiu més
famós del món porta el nom de Windows, quasi res!
Per altra banda, les finestres de sobte han cobrat especial rellevància per causa del con-
finament. Així, enguany de la nit al matí, forçadament intercanviàvem unes finestres per
altres de virtuals per a l‘escola, per al treball, per connectar amb els familiars i amistats... i
tot això, a mesura que les altres, les físiques, quedaven relegades als aplaudiments a les
sanitàries a la vesprada o a guardar l’esperança per mitjà de l’ingeni de dibuixos i hashtags
tan comuns com #TotAçòPassarà, #Tornarem, #Coratge o #Gràcies.
Aquesta edició segurament serà en digital (caldrà obrir una la finestra per a llegir-la a In-
ternet) i serà un recull de moments, fotografies i textos, que resumeixen aquest any. Les
famílies i especialment l’alumnat en veure-les segur que hi abocaran un somriure perquè
s’obrirà una altra finestra (ben bonica per cert) que és la memòria de les coses i les per-
sones bones i inoblidables. Així, ara que tanquem el curs, amb La Cassola ens obrim de bat
a bat per abocar llum a tot allò que hem aconseguit, amb els descobriments, les experièn-
cies, i en definitiva amb el nostre major tresor que és el temps compartit.
Diuen que les finestres guarden una paradoxa, perquè un mateix llindar serveix per mirar cap
aforaocapadinssegonsquimirei,amésamés,amblaprofunditatquevulgueu,sino,pregun-
teu per finestres al famós pintor Hopper... Al final, les finestres són per a reflexionar, per a im-
aginar, inclús per perdre un moment de classe observant-hi a través... Mirar, remirar i admirar.
Amb això hem estat i seguim (malgrat tot), perquè som escola i les escoles fan això: observar,
escodrinyar en companyia, vincular-nos, atendre’ns, cuidar-nos i imaginar.Tenia raó Stevens,
“Gairebé no hi ha diferències entre pensar i mirar per la finestra...
”
.
“Gairebé no hi ha diferències entre pensar
i mirar per la finestra”.
Wallace Stevens (Poeta nord-americà)
editorial

4. 2
ARA MÉS QUE MAI
La situació generada per la COVID-19, que ha arribat fins i tot a paralitzar el món, no ha estat capaç de frenar la col·la-
boració de les famílies en la vida del centre, una participació que esdevé essencial per donar-li sentit al nostre projec-
te educatiu. De fet, a través de finestres virtuals hem pogut mantenir el contacte amb l’AMPA de Florida Secundària
i, mitjançant ells i elles, amb totes les famílies de l’escola, donat que l’AMPA és la veu de totes.
Així doncs, en representació de totes les famílies, l’AMPA ens ha donat el seu suport i recolzament durant el confi-
nament i ha possibilitat que el nostre projecte pogués traspassar les parets de l’escola i arribar a cadascuna de les
cases. I no sols això, durant el curs, l’AMPA ha donat també suport a les nostres activitats i projectes, subvencio-
nant una part d’aquests i fent possible que veieren la llum. A més, la seua il·lusió i la seua confiança ens han servit
d’impuls per a transformar, en menys d’una setmana, el nostre projecte en una escola d’anar per casa. Per tot això,
ara més que mai, volem transmetre el nostre agraïment a totes les persones que conformen l’associació i la nostra
il·lusió per treballar de manera conjunta l’escola post-Covid!
COL·LABORACIÓ
FINESTRA DE LA
LA
CASSOLA

5. 3
LA CASSOLA
MÉS ENLLÀ
DE LES
PARETS
DE LA LLAR
Cada curs les famílies col·laboreu amb tot l’equip de
Secundària per acabar d’arrelar el nostre projecte
educatiu. Enguany, aquesta col·laboració ha estat
encara major, perquè heu feu costat al professorat
i a l’alumnat des de les vostres llars per garantir
que les llavors que a l’escola tractem de dissemi-
nar entre els i les més joves donen fruits exitosos
malgrat la situació conjuntural que, donada l’alerta
sanitària, hem hagut de viure. Vos devem per tot
això un enorme agraïment.
Però, més enllà de l’esforç del seguiment, de la
participació en assemblees i accions formatives,
del constant feedback al voltant de l’impacte que el
nostre projecte genera en el procés de creixement
dels vostres fills i filles, més enllà del suport a les
nostres maneres pròpies, la vostra cooperació amb
l’escola sobrepassa any rere any les parets de la
llar i sovint us atreviu a fer accions directes a la
vostra segona casa, el nostre centre.
Així, un exemple d’aquestes accions és el que
va tindre oportunitat de gaudir l’alumnat de 1r de
Batxillerat, que havia triat com a unitat de treball
el tema dels balls de saló i M. José Sanleón, mare
d’una de les alumnes d’aquest curs i experta en
aquesta disciplina, es va oferir per explicar-ne amb
la pràctica algunes nocions bàsiques. Tot un luxe
comptar amb ella.

6. 4
Cada dimecres a l’hora del pati més de 80 alumnes han participat del progra-
ma Acompanyats, una iniciativa coordinada des del Departament d’Orien-
tació i la Comissió de Convivència que connecta alumnat de 1r d’ESO amb
persones de 3r i 4t, que, de manera voluntària, s’ofereixen per guiar, ajudar,
fer costat, escoltar l’alumnat més petit.
Un bon grapat d’aquestes persones ja havien participat abans d’aquest pro-
grama que, sense cap mena de dubte, resulta enriquidor per a totes les
parts: unes fent voluntariat de tutoria entre iguals els anys anteriors o altres
de 3r o 4t que, quan els proposem el voluntariat, recorden l’experiència del
seu primer any de secundària i que valoren que fou important tenir el primer
any d’institut un company o companya major.
Des del primer moment, i a cadascuna de les activitats proposades, ha estat
tot un goig veure la reacció de l’alumnat en sentir-se persones acollides i
acollidores, facilitadores totes elles de l’aprenentatge internivell i de la mà-
gica connexió que s’estableix des del primer moment entre alumnat de di-
ferent edat però amb moltes coses que compartir.
Som una escola inclusiva i volem que totes trobem el nostre lloc i les nos-
tres amistats. En definitiva, que tinguem cura els uns del altres i que les
persones més majors siguen referents de bona convivència.
Conxa Montesinos (Cap Departament Orientació)
David Ferrer (Coordinador Comissió d’Igualtat i Convivència)
CONVIVÈNCIA
ACOMPANYADES,
SEMPRE
ÉS
MILLOR
LA
CASSOLA
FINESTRA DE LA

7. 5
LA CASSOLA
Una de les activitats que més sol agradar al nostre
alumnat és la ja habitual eixida de convivència que té
lloc al començament del curs. L
’objectiu fonamental
d’aquesta jornada de convivència és crear un ambient
propici a la cohesió del grup, a la col·laboració entre els
diferents membres, a la coneixença, a la diversió i el
respir, al gaudi en companyia...
Enguany, a més, s’ha volgut posar en valor el treball en
equip, perquè és imprescindible per a aconseguir que
elements clau per a la vida com ara la comunicació, el
compromís, la confiança o la coordinació es posen en
marxa, no només en el procés d’aprenentatge sinó en
la vida diària. És per això que a tots els nivells es fer
una activitat en aquest sentit: 1r d’ESO va participar a
Alborache d’una activitat multiaventura, on la tirolina, el
pont tibetà, el tir amb arc o el slack line foren els prin-
cipals generadors de reptes. L
’alumnat de 2n d’ESO va
participar d’activitats divertides a Estivella en les quals
era necessari trobar junts, en equip, les maneres de
superar-les i col·laborar; entre d’altres, es realitzaren
les següents: futbolí humà, megaesquís, pas de mun-
tanya, tetris, “Que se salve qui puga”
, el laberint... Pel
que fa a 3r d’ESO es va treballar amb ells la cohesió
en equips a partir d’un repte: la captura del selfie més
divertit. Com que el temps acompanyava, feren el que
ha estat probablement l’últim bany de l’any, visitaren el
museu de la mar i passejaren per la “ciutat de la pansa”.
Els grups de 4t d’ESO hagueren d’enginyar-se-les per
sortir d’una escape room on, sense la força de l’equip i
la suma d’habilitats, hagués estat impossible... I l’alum-
nat de 1r de Batxillerat va poder gaudir d’un passeig in-
terpretatiu fluvial al paratge de Vuelta de la Hoz, a Jérica,
que finalitzava amb diferents dinàmiques de grup i amb
una activitat de geocaching per equips a la localitat.
Equip de tutores i tutors de Florida Secundària
POSEM EN VALOR
EL TREBALL EN EQUIP

8. 6
FINESTRA DE LA CONVIVÈNCIA
Enguany ha estat el 2n curs que tenim un grup de persones formant part de la Comis-
sió d’igualtat de Florida Secundària.
Al llarg del curs hem intentat posar en marxa diferents propostes encaminades a cons-
cienciar el nostre alumnat que encara ens queda molt de camí per recórrer per a que
les dones i els homes tinguen les mateixes oportunitats.
UNA ESCOLA PER LA IGUALTAT.
Una escala cap a la IGUALTAT
Dintre d’estes propostes podem destacar:
-
Les activitats relacionades amb el 25 de novembre, Dia contra la violència de gènere, on cada tutoria va reflexionar
al voltant d’aquesta problemàtica i van triar una frase que plasmara les seues reflexions. Les frases de cada tutoria
les hem posades a l’escala principal del nostre centre per a què no se’ns obliden.
-
També teníem prevista una activitat al voltant del 8 de març, Dia de la Dona, però que no vam poder realitzar per la
situació que ens ha portat el covid-19.
-
Un dia a la setmana, durant l’hora del descans, po-
sàvem música feta per dones, per a posar en valor
que aquesta música també existeix i que està en
les mateixes condicions de qualitat que les que cre-
en els homes, tot i que el món de les discogràfiques
no ens ho vulguen mostrar.
-
Estem col·laborant amb el canvi de visió i model
del nostre pati per a què tot l’alumnat es trobe a
gust i poder tindre diferents espais destinats a rela-
cionar-nos, jugar-hi a diferents jocs, parlar, participar
en activitats tranquil·les... tot açò de la millor ma-
nera possible. Hem ajudat en l’observació directa
del pati, l’alumnat de les tutories ha completat una
enquesta sobre l’ús del pati i estàvem a punt de fer
la part d’anàlisi de les dades recollides per, a conti-
nuació, llançar propostes per a fer un pati nou.
-
I per últim, enguany hem dissenyat una samarreta
per a les persones que formem part de la Comis-
sió d’Igualtat però també per a tots/es aquells/es
que som sensibles al tema i poder posar-nos-la en
aquells dies senyalats o en aquelles activitats reivin-
dicatives que aniran sorgint. La frase va ser triada
per votació i era la que va proposar 4rESOC per a
posar a les escales del nostre centre: No som prin-
ceses, som dracs.
El proper curs continuarem amb propostes i activi-
tats i esperem contar en més alumnat per anar acon-
seguint, poc a poc, els nostres objectius.
David Ferrer
Coordinador de la Comissió d’Igualtat i Convivència

9. 7
MÉS QUE UNA
BIBLIO
Sovint, les bibliotecàries assistim sorpreses a certes idees que es
repeteixen sobre les bibliotecàries, que prompte ens permeten
identificar qui no ha xafat una des de fa —com a mínim— molt
de temps. A l’igual que molts altres àmbits de la nostra societat,
la tecnologia ha propiciat grans canvis en la manera en que utilit-
zem els recursos i es relacionem amb la informació, el coneixe-
ment i la imaginació. Per això, des de la biblioteca seguim donant
respostes als vostres dubtes, i preparant continguts electrònics
que podeu gestionar de manera fiable i ràpida des del catàleg
com sempre (www.biblioteca.florida.es), però està clar que el
contacte humà és un pilar principal, i que com sol passar a
tots els tercers actes de les comèdies romàntiques: sols el
valorem, quan el perdem. Així que volem fer memòria de tot
el que fèiem, com una celebració amb els que ens ajudàveu
a construir eixa espai, i de pas, descobrir-lo com una invitació
per als nouvinguts.
Celebrem els nostres aniversaris perquè també és l’excusa
que tenim per reunir el rogle estimat; doncs a la biblioteca
celebrem els aniversaris de la història viva, per redescobrir-nos
i mantindré el contacte amb la societat, per això celebrem el
dia internacional de la dona, les xiquetes científiques, resca-
tant de l’oblit o estimulant la vacuna, o el dia del llibre i de la
biblioteca, donant diplomes a les més lectores o als qui més
ens visiten, entre d’altres.
Llegir és una finestra d’anada i tornada, ja que potser un
acte íntim i alhora un acte col·lectiu. Moltes voltes no som
conscients de tot el que sabem fins que no ens esforcem en
comunicar-ho. Per això, seguim mantenint un club de lectura
(molts, perquè enguany també hem incorporat el de segon de
batxillerat), fins i tot actiu durant el confinament. El club per-
met no sols contagiar la devoció que tenim per les històries,
sinó que també propicia l’oratòria i el debat, i la desinhibició,
com per exemple que un altre ens subratlle la importància del
nom de la Colometa de La Plaça del diamant, i com evoca la
llibertat, o que altre el connecte amb Lara Croft o una youtuber
i altra amb el corral de la seua àvia. A més a més, ho contem
tot a un bloc, bé, tot el que volem contar als qui no són —
encara—del club. Tenim sols una norma, sols podem tindre
vergonya els primers 5 minuts. Vens?
https://clubdelectura.floridasecundaria.es/
BENESTAR
FINESTRA DEL
LA
CASSOLA

10. 8
FINESTRA DEL BENESTAR
Qui ha dit que estem antiquats? Des de la biblioteca,
apostem per la creativitat com una eina necessària i alhora
satisfactòria, per això posàrem i posarem en marxa, els ta-
llers de booktrailer, on aconseguim mesclar el gust pels
llibres i la tecnologia audiovisual, animant recomanacions
en vídeo. Però també apostem pels tallers de còmic i
dibuix, no deixant de banda aquest format, que segueix
posicionament merescudament com un gènere més, fent
que mil imatges valguen un milió de paraules, i més en-
cara si li sumem els superherois que hem inventat. Però
també hi ha qui diu que la literatura té més força, perquè
obliga a dibuixar-ho en la ment del lector, per això apostem
pels tallers de narració, fent-los conviure en una comple-
ta harmonia, perquè els espais lliures com la biblioteca
són respecte i mestissatge, i els valors sempre confor-
men un aprenentatge de tot plegat, mimant-ho amb cura
el treball en equip, la igualtat o la inclusió.
El joc és una eina més, i li dediquem un dia on els es-
cacs, el Érase una vez en la vida o el Risk entre molts
altres, ens ensenyen a saber perdre, però també a saber
guanyar; geografia o anatomia; la concentració, estratè-
gia i fantasia, i també a gaudir, que també és important.
Apostem pels jocs de taula, ja que entenem que és més
fàcil desenvolupar tot això. I en tenim més, i els reser-
vem per els dijous.
Les biblioteques i la informació tenen també regles,
per això dediquem tallers de gestió de la informació i
seminaris per aprendre a utilitzar Sophia (que és el
nom del nostre catàleg), on desenvolupem destreses en
la cerca, a poder trobar informació i fonts fiables, a saber
fer les preguntes adequades per trobar informació ade-
quada, i en l’ús de les eines de la biblioteca, adaptant-les
a cada nivell.
Açò ha estat un breu resum perquè en fem moltes més,
i no parem de repensar-se, per crear-ne noves. I prompte,
quan tornem a coincidir amb mestres —amb qui col·la-
borem colze a colze per dur endavant tot açò, i donant
suport per al projecte educatiu— i amb l’alumnat, que
és amb qui detectem noves necessitats, segurament
que encara farem més, deixant palès que la biblioteca de
Secundària és molt més que una biblio...
Maria Vañó
Responsable de la biblioteca

11. 9
LA CASSOLA
NOUS CONTEXTOS
D’APRENENTATGE:
L’aula TAS
Enguany hem estrenat diferents espais a la nostra escola que pre-
tenen donar resposta tant als canvis metodològics que en passar
els cursos hem anat implementat com a les necessitats del nostre
alumnat, a més de facilitar el pensament crític, el diàleg, la convi-
vència en positiu i aportar benestar a tota la comunitat educativa.
Així hem redissenyat el hall i la biblioteca, i hem creat un nou espai
més que hem batejat com Aula TAS, resultat final tots aquests d’un
procés de reflexió al voltant del model arquitectònic que afavoreix
la implementació de metodologies actives amb què, des de fa un
temps, estem treballant amb els i les estudiants, i que esdevé un
ambient que els permeta desenvolupar-se personalment i social de
manera íntegra i adaptada al segle XXI.
Aquest espai procliu a la consecució de diferents contexts d’aprenen-
tatge actiu està dividit en quatre zones diferenciades: l’àgora (pen-
sada per a exposar, compartir, parlar i escoltar...), dues saletes que
permeten el treball i la conversa de grups més petits, i una gran zona
diàfana pensada per al treball cooperatiu; a més, el mobiliari facilita
tant el treball col·laboratiu (grans taules que conviden a compartir)
com la implementació de metodologies actives com a ara el treball
per projectes, el Design Thinking o la metodologia CRAYONS (Creati-
vity in Action to promoteYoung Entrepreneurship). I és que les taules,
que disposen de rodes per poder-les acoblar a la zona de treball des-
itjada i adopten diferents posicions, són alhora pissarres sobre les
quals els discents poden escriure, de manera que l’espai és fàcilment
convertible segons el treball que s’estiga realitzant. Com es pot inferir,
aquest nou context arquitectònic permet també el treball de les com-
petències transversals que fonamenten el nostre projecte educatiu a través d’unes determinades maneres de pensar,
de fer i de treballar, d’estar i de sentir, de viure i relacionar-nos.
L
’aula TAS aprofita a més com a l’espai de transició entre les etapes de Primària i Secundària. De fet, enguany s’ha
treballat a una comissió de professorat tot un projecte de Transició A Secundària que abasteix una estructura peda-
gògica que garanteix l’acollida, l’acompanyament i el benestar dels i les discents que s’estrenen a la nova etapa a
secundària. Així doncs, l’alumnat de 1r d’ESO enceta cada dia amb activitats que l’activen i el fan pensar (el Bon dia)
i el tanca amb reflexions conjuntes, revisió de les tasques i de l’agenda, actualització dels porfolis personals... Durant
la jornada escolar, les assignatures fomenten l’aprenentatge entre iguals, els reptes cooperatius, l’escolta activa i
el pensament crític junt a l’assoliment de les competències clau. A més, les assignatures de 1r d’ESO treballen de
manera conjunta per oferir diferents projectes interdisciplinaris que ajuden a consolidar les competències treballades
a les diferents assignatures, així com a impregnar-se de trets essencials per a viure al segle XXI, entre els quals po-
dríem destacar la compassió, la capacitat de treballar en equip i de transformar, o el coratge i l’audàcia.
És per tot això que aquest nou espai ja s’han convertit en una peça fonamental per poder aterrar el nostre projecte i,
per la seua versatilitat, es fa servir per a diferents activitats, com ara la formació i els claustres de l’equip de profes-
sorat de Florida Secundària. Fins i tot, pel caire innovador que té, ha cridat l’atenció d’altres centres i dels mitjans de
comunicació, per exemple del Levante-EMV, que va publicar al seu suplement AULA un detallat reportatge al voltant
de l’Aula TAS, de la qual en destacaven el seu caràcter transformador i inclusiu.
Equip TAS - Equip de direcció

12. 10
10
FINESTRA DEL BENESTAR
UN
RACONET
VERD
Si fem un passeig per les nostres ins-
tal·lacions, un dels nostres raconets crida
de seguida l’atenció. Es tracta de l’hort, una
parcel·la petita però farcida d’aprenentatge sig-
nificatiu, de treball en equip i, sobretot, d’esperança
en un futur molt més sostenible.
I és que aquest trosset de terra acull any rere any el treball del nostre alum-
nat de l’ESO que, il·lusionat, en veure el que la natura els torna, mira amb
afecte l’esforç que l’aprenentatge es cobra. Enguany, en concret, l’hort ha
estat l’espai principal, entre d’altres, de dos projectes coordinats des de
l’assignatura deTecnologia que busquen posar en valor la cura del medi i de
la natura i competències essencials com ara el treball en equip o l’assump-
ció de reptes encaminats a la millora del present i del futur.
Un d’aquests projectes ha estat l’acció derivada de la nostra setmana pel cli-
ma, que, entre d’altre iniciatives, va donar peu a la creació d’un grup d’alum-
nat voluntari que s’encarregara cada setmana de donar-li vida la nostre hort
urbà amb la plantació de faves, bròquil, col, enciam, carlota, rave... L
’altre
projecte estava protagonitzat, paral·lelament, pel treball del grup 4t ESO D,
l’alumnat del qual va aprendre de manera vivencial tot allò vinculat al funci-
onament dels horts urbans.

13. 11
LA CASSOLA
PER QUÈ UN HORT A FLORIDA?
 Genera experiències arrelades al món: l’alumnat entén millor el seu entorn natural i rural.

Crea hàbits de cura i responsabilitat, fet que alhora els proporciona il·lusió i aprenentatge. També contribueix a
conscienciar al voltant del consum responsable.

És un recurs interdisciplinari. L
’alumnat mitjançant l’hort treballa ciències naturals, ciències socials, tecnologia...
Aprenen de manera vivencial el funcionament dels ecosistemes, el procés vital de les plantes, el funcionament del
sistema de regatge gota a gota o el sistema alimentari, els noms tècnics d’algunes plantes, l’alimentació segons
les estacions...

La cura de l’hort afavoreix una alimentació sana i equilibrada, doncs en treballar la procedència dels aliments i el
cost per obtenir-los ajuda a la reflexió al voltant de l’alimentació diària.
Sergio Gil
Professor de Tecnologia
ESPAIS PER A LA FORMACIÓ
Un dels elements clau perquè un projecte educatiu puga donar fruits és la formació de totes les persones que formen
part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, enguany hi ha hagut, seguint la línia de treball que ens caracteritza,
diferents accions formatives adreçades a alguns dels pilars sobre els que es fonamenta la nostra casa: les famílies,
l’alumnat i el professorat. Deixem ací una petita mostra de diferents activitats formatives realitzades durant el curs.
Caminant cap
al benestar:
la comunicació en
l’entorn familiar
Les assembles d’inici de curs han estat enguany prece-
dides d’una sessió formativa per a totes les famílies a
càrrec de David de Cubas, psicòleg especialista en Psico-
logia Educativa. Aquesta sessió, titulada La comunicació
en l’entorn familiar, buscava proporcionar estratègies i
habilitats educatives, a pares i mares, orientades a fo-
mentar la col·laboració i la responsabilitat dels seus fills
i filles, generant un model de relacions constructives i
positives.
I és que les famílies s’enfronten en l’actualitat a nous
reptes socials que poden generar situacions d’incertesa
i d’inestabilitat en la llar. És per això que David de Cubas
ens presentà algunes claus per poder fer front a aquests
reptes: l’elecció de l’estil educatiu adequat per a la nostra
família, l’ús correcte i segur de la tecnologia, la preven-
ció de noves addiccions, ensenyar a pensar, la posada
en marxa de la missió familiar, saber diferenciar autoritat
front a poder o tindre clares algunes estratègies per a
aconseguir un benestar emocional entre tots els compo-
nents d’una família.

14. 12
FINESTRA DEL BENESTAR
COM
ESTÀ
EL PATI!
La nostra companya Sandra Molines, professora
a l’àrea universitària de Florida i membre de l’As-
sociació per la Coeducació, ens va acompanyar
al mes de febrer en un dels primers passos que
el claustre ha donat per a revisar el nostre pati,
una revisió que forma part del projecte compartit
amb l’AMPA Com està el pati!
Així doncs, vàrem analitzar la rellevància que té
el treball transversal de la coeducació (un tema
abordat, entre d’altres, des de la nostra comissió
d’igualtat i convivència o des de les tutories) i
vàrem fer un repàs pels elements masculinitzats
presents, àdhuc invisibles, al sistema educatiu i
que impedeixen que la igualtat arribe a les aules.
Aquest ha estat, junt amb un diagnòstic del pati
elaborat per l’alumnat (coordinat des de la Co-
missió d’Igualtat i Convivència), un primer pas
en la construcció d’un Pla Coeducatiu de Centre
i en la revisió del pati com a espai (co)educatiu.

15. 13
LA CASSOLA
EMPRENEDORIA
I SOSTENIBILITAT
L
’alumnat de 4rt d’ESO en la modalitat d’Aplicat va participar
en un taller formatiu d’emprenedoria alTAC de Catarroja, orga-
nitzat pel propi l’Ajuntament en col·laboració de, entre d’altres,
Florida Centre de Formació, en el marc de la IV Setmana de
l’Economia Local. L
’activitat consistia a plantejar solucions a
uns reptes o problemes reals relacionats amb la sostenibilitat
que empresaris locals plantejaven. Mitjançant la tècnica del
Design Thinking, el nostre alumnat, juntament amb altres de diferents escoles de comerç i negocis, van col·laborar
en la resolució dels reptes a través de totes les fases que composen un pla d’aquest tipus: primerament, es realitzà
una pluja d’idees. Seguidament, se seleccionà la més adient per ser factible i innovadora. A continuació, es dissenyà
sobre el paper (story board), i per acabar, es presentà.
Els reptes als que s’enfrontà el nostre alumnat varen ser: “Mercat Municipal, espai lliure de plàstics”
, “Natura i Cultu-
ra. Estratègia per competir amb empreses no sostenibles”
, i “Foment de l’economia circular en una botiga de venda
de roba”
. Les solucions plantejades donaren a entendre el nivell de comprensió de les nostres xiques i xics amb la te-
màtica, així com el seu enginy emprenedor. Per al primer repte, es proposà la creació d’una font de recàrrega d’aigua
mineral en la que els usuaris pogueren omplir els seus envasos portats de casa, pagant segons consum i evitant així
la compra de garrafes i botelles de plàstic. Per al segon, l’alumnat plantejà que els productes es puguen retornar, un
cop usats i si es conserven en perfecte estat, per ser revenuts per la botiga, de manera que en la pràctica aquesta ac-
ció redueix el preu de venda i l’aproxima al dels productes importats. Per últim, al tercer repte proposaren que es faça
publicitat per les xarxes socials per aconseguir que la gent acudisca a la botiga de roba per oferir els seus productes,
aconseguint així invertir l’estat actual en que la venedora deu fer tot l’esforç per aconseguir els productes que desitja.
Val a dir que comptàrem amb la inestimable ajuda i assessorament dels estudiants del grau LEINN de Florida, que
estigueren pendents dels progressos nostre alumnat durant aquesta jornada, que esperem que es repetisca l’any
vinent, ja que ha permès veure als estudiants com es treballa de primera mà al món empresarial i els ha fet consci-
ents que els ensenyaments de l’aula tenen una continuïtat fora d’ella.
Miquel Torrijos · Professor de Ciències Socials

16. 14
Un dels objectius de la nostra escola és intentar oferir, al màxim possible, un aprenen-
tatge personalitzat que s’ajuste a les necessitats de cadascuna de les persones. Així,
amb aquest objectiu s’han anat desenvolupant projectes de treball i metodologies ac-
tives a les aules que permeten fer un seguiment més individualitzat i donar resposta a
les diferents necessitats que hi puguen haver a les nostres aules. A continuació trobareu
una mostra d’algunes d’aquestes accions adreçades a l’atenció de l’alumnat, la seua
inclusió i el seu benestar.
ONMAT: UNA NOVA MIRADA
A LES MATEMÀTIQUES
Enguany el nostre alumnat de
2n d’ESO ha estrenat el progra-
ma ONMAT, una plataforma per
a treballar l’àrea de Matemàti-
ques a l’ESO que proposa una
nova mirada i ofereix una mane-
ra de treballar a l’aula atractiva,
viva y desafiant. D’aquesta ma-
nera, s’amplia el ventall de me-
todologies actives emprades a
les aules de Florida Secundària
i es busca que l’aprenentatge
siga significatiu per a tot el nos-
tre alumnat.
En aquest cas en concret, s’aconsegueix aquest aprenentatge significatiu a partir del treball de l’àrea matemàtica de
manera contextualitzada, és a dir, propera a la realitat dels i les nostres discents. D’aquesta manera les matemàti-
ques esdevenen una part integrada en la seua vida diària, real, apassionant i estimulant, amb uns objectius clarament
definits: que l’alumnat desenvolupe de manera autònoma el seu procés d’aprenentatge, alhora que fomenta la mo-
tivació i l’assoliment del pensament matemàtic i posa la tecnologia al servei de la pedagogia.
I és que, a banda d’oferir diversos recursos metodo-
lògics com ara el Team teaching, la Rutina de pensa-
ment, el PBL o el Mapa mental, ONMAT permet la
personalització del aprenentatge del nostre alumnat i
ofereix els recursos i estratègies per a dur-la a terme
i avaluar-la.
És per tot això que aquesta novetat ja s’ha traduït en
petits èxits individuals i grupals i ha estat el centre
de diferents accions formatives entre professorat per
compartirexperiènciesderivadesdelaimplementació.
Laura Casades
Cap de l’Àmbit Científic-Tecnològic
TRANSFORMACIÓ
FINESTRA DE LA
LA
CASSOLA

17. 15
LA CASSOLA
S’activem amb reptes
i trencaclosques
Les assignatures de 1r d’ESO han fet enguany un treball coordinat
per tractar d’oferir als i les discents les claus per a obrir les portes de
la inclusió, de la curiositat, del pensament crític i del treball en equip.
Així, des de totes elles s’han posat en marxa activitats que resulta-
ven reptadores per a l’alumnat alhora que divertides i assolibles per
a totes les persones.
Des de l’assignatura de Ciències Socials, per exemple, es va organit-
zar una gymkana de les civilitzacions antigues per equips amb l’ob-
jectiu de repassar continguts i despertar l’interès de l’alumnat per la
història. Aquesta activitat consistia a seguir les pistes que estaven
amagades per l’escola i anar responent, en equip, a unes preguntes
sobre les civilitzacions antigues. Tot seguit, l’alumnat, que s’havia
implicat totalment en l’activitat, va fer individualment una prova en
forma de qüestionari online que va donar molts bons resultats, fet
que prova que aquest tipus de metodologies i pràctiques actives
engresca l’alumnat i genera una aprenentatge significatiu.
Altre dels reptes que des de l’assignatura de Castellà es va proposar
a l’alumnat de 1r d’ESO va estar la reestructuració d’un diari perdut i
la recerca de pistes al voltant del seu autor. Amb aquest repte s’ence-
tava una de les unitats i es buscava activar coneixements previs, prac-
ticar l’aprenentatge cooperatiu, posar en marxa la comprensió literal i
inferencial, i la lectura en veu alta. Així, com el propi detectiu de Doyle,
l’alumnat va haver d’activar l’observació i el raonament deductiu per
poder donar amb l’autor del diari, que era el mateix Sherlock Holmes.
Equip TAS

18. FINESTRA DE LA TRANSFORMACIÓ
SETMANA PEL CLIMA
Com ja és sabut, l’equip de Secundària és un col·lectiu
compromès amb l’educació ambiental i amb les mesu-
res que, des de l’escola, es poden posar en marxa per
contribuir a la sostenibilitat i la cura del medi. D’aquesta
sensibilitat, que ens ha mogut en altres ocasions a tre-
ballar aquest tema a través de projectes interdisciplinaris
(com ara Catarroja Sostenible de 4t d’ESO o El refugi
sostenible a 1r de Batxillerat) ha nascut enguany la pro-
posta de dedicar-li una setmana al clima a través d’un
seguit d’accions que adaptaven la proposta del col·lec-
tiu Teachers for future.
Després de contrastar la proposta amb l’assemblea de de-
legats i delegades, es va decidir fer una petita acció cada
dia per contribuir a la reflexió al voltant de les actuacions
que poden millorar el nostre planeta i d’aquelles que no
són adequades, alhora que es formenta la conscienciació
sobre la importància de tindre cura del lloc on vivim. Així,
durant la darrera setmana de setembre vàrem dedicar un
minut de silenci pel planeta, vàrem treballar a les tutories
el tema de la crisi climàtica i elaboràrem cartells reivindi-
catius, vàrem vestir de verd i, el 27 de setembre (dia en
què hi havia convocada una vaga pel clima), l’alumnat de
primer cicle va participar de la concentració pel clima que
va tenir lloc a l’Ajuntament de Catarroja.
Aquesta participació formava part del seguit d’activitats
que, al llarg del matí, l’alumnat d’aquest cicle va fer bus-
cant la reflexió al voltant de la crisi climàtica i de les accions
que tots i totes podem fer. Entre aquestes activitats es tro-
bava la confecció de bosses reutilitzables amb una samar-
reta vella o l’anàlisi profund d’un dels discursos de Greta
Thunberg, a banda de l’elaboració de cartells crítics sobre
el tema i cartells amb demandes als governs que els i les
discents de 1r i 2n d’ESO varen mostrar a la concentració.
Amb aquestes totes activitats de conscienciació que
conformaven la nostra “setmana del clima” esperem
que es generen accions persistents i enèrgiques entre
tota la comunicat educativa que contribuïsquen a la cura
del planeta.
Equip de tutores i tutors de Florida Secundària

19. 17
LA CASSOLA
Models d’estudiantat
diferents i adaptables
als contextos
Sovint es percep el batxillerat com una etapa en què ja no
caben la creativitat, el treball cooperatiu o les metodologies
actives donat que la meta (normalment vinculada a la supera-
ció de l’EBAU o l’accés a altres estudis de cicles) constreny
una mica el treball que es fa a les aules.
Però les nostres maneres de fer i de treballar no ens per-
meten abocar l’alumnat a la constricció i, sempre que hi ha
oportunitat, intentem que treballen cooperativament, que
s’emocionen aprenent i pensant, que posen en marxa les
competències treballades d’una manera activa per aconseguir
un aprenentatge vivencial i significatiu. Aquest era un dels
objectius que tenia una de les activitats de tutoria de 1r de
Batxillerat que girava al voltant de la qüestió següent: Quines
característiques creus que ha de tenir l’alumnat que ha
aconseguit èxit al batxillerat?
A partir d’aquesta pregunta, l’alumnat de 1r de
Batxillerat va construir el model d’estudiant que
caldria ser tenint en compte els hàbits, les estra-
tègies, l’actitud i les competències dels i les dis-
cents. Per poder-ho aconseguir es va seguir la
metodologia CRAYONs thinking a través de ferra-
mentes com LEGO Serious Play®, Business Mo-
del CANVIAS i Design Thinking.
Així, l’alumnat va treballar de manera cooperativa
amb la tècnica 1-2-4, acabant amb la realització
d’una posada en comú de tot el grup-classe amb
l’objectiu d’acordar i comprometre’s a portar enda-
vant algunes de les mesures i actituds que han con-
siderat imprescindibles per acabar amb èxit l’etapa
que acaben d’iniciar.
Tutores de 1r Batxillerat

20. 18
FINESTRA DE LA TRANSFORMACIÓ
LA FESTA DE LA MÚSICA
L
’alumnat de l’ESO, coordinat pel professor de Música, va celebrar el passat 22 de novembre el Dia de la Música
amb la interpretació de tres ritmes de percussió corporal que acompanyava diferents cançons: l’alumnat de 1r
d’ESO va actuar seguint la cançó “Your tribe speaks English”
, els grups de 2n d’ESO interpretaren el Waltz nº 2» de
Shostakovich i, els de 4t d’ESO “Un compromiso”
, d’Antonio Machín, tres coreografies de percussió corporal basades
en la proposta del percussionista i educador Santi Serratosa.
La idea era d’una banda celebrar Santa Cecília al nostre centre (situat a terra de músics) i, d’altra, fer visible el treball
que l’alumnat fa sovint a dintre de l’aula i que, per la il·lusió que en posen, esdevé emocionant.
Malgrat que ja sabíem del poder transformador que la música té, el pati de l’entrada al nostre edifici va quedar im-
pregnat eixe dia de màgia, d’emocions, i, com no, d’una entranyable musicalitat.
I és que, des de l’assignatura de Música s’intenta cada dia, amb activitats cooperatives com aquesta, intentar en-
grescar, il·lusionar i emocionar el nostre alumnat, doncs ja sabem que sense emoció no hi ha aprenentatge.
Podeu reviure aquesta festa punxant sobre els vídeos:
https://www.youtube.com/watch?v=L8b_wAposOY
https://www.youtube.com/watch?v=CaCBi4X9km8
https://www.youtube.com/watch?v=auPIhtBWVbo
Vidal Sastre
Professor de Música

21. 19
Quan parlem d’innovació en el nostre context sovint ens referim
al fet d’emprar el coneixement, o generar-lo si escau, per a ge-
nerar nous aprenentatges que ens siguen vàlids per a afrontar
la nostra vida amb èxit. D’aquesta acció es desprèn el foment
de determinades competències i maneres a través de diferents
metodologies amb les quals es garanteix el creixement de
l’alumnat com a persones i ciutadans preparats per a viure al
segle XXI.
I és això, precisament, el que busquem amb el treball dels nos-
tres projectes interdisciplinaris i de les diferents assignatures:
obrir vies d’exploració, de reflexió, de cooperació, d’investigació,
a través de determinats contextos d’aprenentatge arrelats al nos-
tra entorn i a la nostra pròpia experiència que permeten l’alum-
nat preparar-se per a la vida real, per a la vida al nostre segle.
A continuació trobareu una recopilació d’alguns dels projectes
que s’han dut a terme durant el curs.
FINESTRA DE LA
INNOVACIÓ
LA
CASSOLA
OBJECTIU ESCOLA
L
’alumnat de 1r ESO ha estrenat enguany un projecte que té com a princi-
pals objectius conscienciar l’alumnat de la brutícia que es genera a l’escola,
crear hàbits de reducció de residus i aprendre a fer del món un lloc millor.
El projecte Objectiu Escola s’encetà amb un joc previ que abastia dues
tasques diferenciades: d’una banda, un recorregut per fotografiar els punts
negres de brutícia a l’escola abans i després del temps d’esplai; l’altra, un
role playing vinculat als ODS i a l’agenda 2030. A partir d’ací, després de
visualitzar amb les imatges que ells i elles han pres com estaven els espais
abans que l’alumnat els ocupara i com quedaven aquests després del nos-
tre pas, se’ls plantejà dues preguntes: per què els residus que generem a
l’escola són un problema i què podem fer per posar-hi solució?
Arrel d’aquestes qüestions s’encetava, emprant la metodologia design
thinking, la ideació d’accions aplicables al nostre context escolar que con-
tribuïren a crear consciència i voluntat de cuidar els espais.
El procés de treball, adreçat també al treball de les competències clau i
de les nostres competències 0-18 (maneres de pensar, maneres de tre-
ballar, maneres d’estar i sentir, i maneres de viure i relacionar-se), finalitzà
amb tres tallers pràctics en els quals l’alumnat va poder demostrar el que
havia après: Gestió de residus, Petjada ecològica, i Jocs reciclats, coordi-
nat aquest últim des de l’assignatura d’Educació Física.Tots tres seguien
els principis de la metodologia ABP i buscaven que els i les alumnes
conegueren els hàbits de generació i gestió de residus, comprengue-
ren la necessitat de reduir-los, i apreciaren els valors que una societat
socialment responsable ha de cultivar envers la reducció de residus, la
reutilització i el reciclatge.
A més, com a tancament del projecte, es va poder mostrar el resultat
del taller de Jocs Reciclats a algunes escoles de Primària de la localitat,
fet que va engrescar al nostre alumnat i va permetre als grups de 6é de
Primària que ens visitaren divertir-se jugant, alhora que coneixien el nos-
tre centre i valoraven altres maneres de fer servir allò que ja no emprem.
L
’equip de 1r d’ESO

22. 20
FINESTRA DE LA INNOVACIÓ
LA VALÈNCIA MEDIEVAL
AL PROJECTE DE 2n D’ESO
Un curs més s’ha pogut posar en marxa el projecte de 2n d’ESO La Valèn-
cia medieval i jo, que s’encetava amb una eixida a València ciutat en què
les nostres famílies pogueren també participar.
Dividits en els quatre grups de projectes, es va fer un itinerari per conèi-
xer els llocs més emblemàtics de la València Medieval:Torres de Serrans,
Llotja de la seda, Catedral de València, així com alguns palaus, carrers i
places del Barri del Carme. Durant el recorregut l’alumnat va realitzar una
sèrie d’activitats marcades i va prendre moltes fotografies.
Tots els continguts que es varen treballar foren aprofitats com a recurs
didàctic i educatiu per a la producció final del nostre projecte: una guia
selfie de la València medieval.
Irene Andrés, Empar Medina, Vicent Moncholí i Miquel Torrijos
Professorat de Projecte de 2n d’ESO
Vé CONGRÉS
CIENTÍFIC
Durant el primer trimestre l’alumnat
de 3r ESO va estar immers en un
“Congrés Científic”
, cinquena edició
d’un projecte que, any rere any, en-
gresca l’estudiantat i que té com a ob-
jectiu principal fer una recerca científi-
ca i generar diverses produccions de
caire acadèmic per poder-les defensar
davant un tribunal universitari.
A les tres matèries que composen el
projecte de 3r (Biologia, Física i Quí-
mica i Música), s’ha treballat el co-
neixement científic des del punt de
vista de la divulgació i s’ha dissenyat
activitats que fomenten la curiositat i
el pensament crític, per desmitificar
la ciència de bata blanca. Entre les
activitats englobades dintre d’aquest
projecte es troba la visita al Centre
Cultural La Nau, seu principal dels
espais patrimonials de la Universitat
de València. Durant la visita, atenent
a l’explicació guiada de professionals,
l’alumnat es va sentir part de la comu-
nitat científica i va tenir oportunitat de
viatjar a través del segles pel claustre
de la universitat, la sala de juntes, el
paranimf, la capella de la sapiència i la
biblioteca universitària, la qual recull
un gran nombre d’incunables.
A partir de totes aquestes activitats,
l’alumnat va participar fent-se pregun-
tes de caire científic per a les que no
tenien resposta: Sabries dir per què
tenim arrugues amb l’edat? Recordes
quin va ser el primer medicament i si
s’assembla als actuals? Creus que po-
dem ser invisibles?...
Per donar resposta als nostres ne-
guits, l’alumnat organitzat per equips,
va aprofundir en la temàtica triada.
Després lliuraren un treball de recer-
ca, un article científic, un pòster i un
suport digital per tal de defensar el
que havien aprés davant un tribunal
expert (pertanyent a Florida Secundà-
ria i a Florida Universitària).
Ací teniu alguna mostra! Si en voleu
més, ens trobem a la propera edició!
Víctor Castro, Amparo Gotor,
Vidal Sastre i Vicent Valero
Professorat de Projecte de 3r d’ESO

23. 21
LA CASSOLA
Premi al Projecte
MONDOSONORO
La Conselleria d’Educació ha reconegut el nostre projecte Mondosonoro
com a projecte d’investigació i innovació educativa. Aquest projecte, enfo-
cat a 3r d’ESO, forma part del treball que es realitza a les assignatures que
conformen el mòdul de projecte (Física i Química, Biologia i Música) i esde-
vé per a l’alumnat tot un repte, doncs hi ha al darrere un objectiu pedagògic
amb incidència en l’entorn immediat: explicar la ciència de la música als
nostres majors i als nostres infants.
Enguany, però, donades les circumstàncies sobrevingudes per la COVID-19,
la intervenció didàctica que s’havia previst per espais com la residència de
majors de Catarroja, la Universitat de Majors de Florida o el col·legi Jaume
I, ha hagut de deixar-se a un costat i ha estat l’alumnat de 1r d’ESO qui ha
pogut gaudir de l’exposició La Ciència de la Música, producte final del pro-
jecte Mondosonoro.
Víctor Castro, Amparo Gotor, Vidal Sastre i Vicent Valero
Professorat de Projecte de 3r d’ESO

24. 22
FINESTRA DE LA INNOVACIÓ
MINIEMPRESA
NADALENCA
El 18 de desembre l’alumnat que cursa de l’assigna-
tura de Miniempresa (3r ESO) va organitzar un mer-
cadet nadalenc aprofitant les dates i l’afluència de
gent al nostre centre amb motiu de les assemblees
de famílies que tanquen la primera avaluació. L
’ob-
jectiu d’aquesta assignatura és fomentar l’esperit i
la iniciativa emprenedora entre la gent més jove, a
partir de reptes... i quina millor forma de fer-ho que
estimulant-los amb la pràctica? Val a dir que en un
principi l’alumnat era prou escèptic sobre l’èxit de
la iniciativa, ja que mai s’havien vist en aquesta situ-
ació i no tenien les destreses entrenades. Però des
del moment en què trencaren el gel i començaren
a adreçar-se als primers potencials clients, tot anà
rodat.
L
’alumnat estava dividit en quatre equips (empre-
ses) i cadascun d’ells tenia la seua pròpia paradeta.
Els productes estaven orientats cap al Nadal (dol-
ços, polseres, cremes de llavis, etc…) i havien estat
triats per ells i elles després d’un estudi de mercat.
Igualment, el contacte amb els proveïdors i la co-
manda també foren fetes per ells i elles, ja que tot
açò forma part de l’aprenentatge de l’assignatura.
L
’èxit del mercat fou tal que en finalitzar el primer
dia tota la mercaderia havia sigut venuda, de ma-
nera que no es va poder muntar per a la segona
jornada prevista. No obstant això, de ben segur que
aquest fet ens motiva a tots per ser un poc més
ambiciosos la propera vegada. Una propera vegada
per a la que, de segur, no caldrà esperar al Nadal
següent. Estigueu atents a les convocatòries.
Miquel Torrijos
Professor de Ciències Socials i Miniempresa

25. LA CASSOLA
23
UNA MIRADA A LA INFANTESA
Un dels projectes coordinats des de l’assignatura de Tecnologia i Projecte Interdisciplinari de 3r d’ESO ha generat la
col·laboració amb l’EIM Ninos d’Albal, des d’on es varen plantejar dos reptes per a l’alumnat de 3r d’ESO.
El primer, va ser acceptat pel grup de 3r ESO D, un grup d’alumnes que va haver d’enfrontar-se a una fase d’investi-
gació de les necessitats d’un espai com Ninos però que, de seguida, es va posar mans a l’obra per superar el repte:
redissenyar i restaurar part del mobiliari que es fa servir tant al pati de l’escoleta com dins de les instal·lacions. Abans,
però, varen visitar en diverses ocasions l’espai i varen investigar al voltant de quines són les característiques arquitectò-
niques que una escola infantil requereix. A cadascuna de les visites setmanals a
les instal·lacions de Ninos, el grup va conèixer de primera mà (amb la contribució
de la coordinadora Beatriz Pertusa) les necessitats més immediates pel que fa a
mobiliari i elements infraestructurals i, d’aquestes necessitats es va generar un
treball a l’aula deTecnologia que, a més de fer que l’aprenentatge per a 3r d’ESO
D en aquesta matèria siga significatiu, contribueixen a millorar el benestar dels i
les infants.
El segon repte que des de Ninos se’ls va plantejar, vist l’entusiasme que l’alum-
nat del primer grup va mostrar durant aquesta col·laboració, fou elaborar el ninot
central per a la falla de l’escoleta. Es necessitaven ara més mans i des de l’assig-
natura de Projecte Interdisciplinari, junt amb l’esmentat grup de Tecnologia, coo-
peraren perquè els i les infants tingueren la seua estructura de falla, que aquest
curs tenia com a temàtica la sostenibilitat. Abans de la seua elaboració l’alumnat
va indagar en la història d’aquesta tradició i va elaborar un dossier d’investigació
on hi constaven els materials que s’utilitzen, l’evolució de les falles, algunes anèc-
dotes, i presentava un esbós del ninot central per a procedir a la seua elaboració.
Una vegada finalitzat, l’alumnat va poder gaudir de l’experiència d’anar a l’escole-
ta i poder rematar la figura amb l’ajuda dels xiquets i xiquetes. Entre tots i totes,
ajudaven posar l’empremta de les seues mans en la figura central per a deixar un
missatge clar a la societat: El futur és a les nostres mans.
Aquest projecte ha suposat fer una mirada a les necessitats de la infantesa i a
què podem oferir des de l’adolescència per contribuir a la millora del benestar
dels xiquets i les xiquetes. De la mateixa manera, en tractar-se d’un context
real d’aprenentatge, ha estat ben enriquidor per a l’alumnat de 3r d’ESO entre
el qual ha aflorat la tendresa, la compassió i l’empatia en fer eixa mirada al món
més petit, el món de 0 a 3 anys.
Paco Lluís Ramos i Sergio Gil
Professors de l’àmbit tecnològic i d’expressió

26. 24
FINESTRA DE LA INNOVACIÓ
EL NOSTRE
PATI,
UN REPTE
COOPERATIU
L
’equip de 4t ESO D va decidir al principi
del curs acceptar un repte llençat des de
l’assignatura de tecnologia que tenia com
a objectius principals treballar de mane-
ra cooperativa i col·laborar amb el nostre
centre en la millora del mobiliari, sobretot
del mobiliari exterior. L
’alumnat va accep-
tar el repte i prompte s’engrescaren amb
la idea.
Per començar, desprès de una xicoteta
recerca d’informació, decidiren fer dos
butaques i una taula d’exterior, feta amb
palets. Aquest ha estat un treball molt au-
tònom, on cada persona sabia quina era
la seua part d’implicació en el projecte,
i tots i totes s’han responsabilitzat per
complir les dates de compromís amb la
resta de companys i companyes. Aquest
repte, que implica fer una revisió a les ne-
cessitats de mobiliari que l’alumnat té en
el seu lloc d’esplai, va suposar un alt nivell
de motivació que ha envaït l’alumnat du-
rant tot el procés. Així, els i les joves han
tingut l’oportunitat de revisar les millores
que beneficien tota la comunitat educa-
tiva, de pensar en col·lectiu, de treballar
de manera cooperativa i de posar el seu
granet de sorra per al benestar comú.
Sergio Gil
Professor de Tecnologia

27. 25
VA DE BO!
L
’alumnat de 2nESO ha participat en una activitat de pilota valenciana
per tancar la unitat que han estat treballant al llarg de la segona avalua-
ció. L
’activitat consistia a visitar i jugar als trinquets de Beniparrell i d’Al-
càsser. Per poder conèixer diferents instal·lacions de pilota valenciana,
l’alumnat va jugar al carrer de galotxa i als fronts de Beniparrell situats
al seu poliesportiu i, posteriorment, van jugar al trinquet d’Alcàsser, on
pogueren practicar tant la modalitat de raspall com d’escala i corda.
L
’activitat va servir a l’alumnat per acabar d’aprofundir en el coneixe-
ment del nostre esport autòcton i les seues modalitats i poder prac-
ticar-lo en els espais on es juguen partides de professionals. A més a
més, la bona acollida de la pilota en 2n unida a les ganes d’un grup de
persones per reivindicar activitats alternatives al futbol durant els pa-
tis han plantat una llavoreta que esperem que el proper curs continue
regant-se. Així, enguany hem tingut l’oportunitat de jugar les primeres
partides del que esperem el curs vinent es consolide com la lliga de
raspall de Florida Secundària. En aquest primer intent han participat 8
equips formats per xics i xiques de 1r, 2n i 3r d’ESO. Enhorabona als
pioners i pioneres per la iniciativa!
Laia Taberner i David Ferrer
Professorat d’Educació Física
FINESTRA A
L’ENTORN
LA
CASSOLA

28. 26
FINESTRA A L’ENTORN
ESPAIS LOCALS DE TROBADA
Com cada any, la nostra escola hi participa de les diferents cam-
panyes que des de l’Ajuntament de la localitat es llancen amb
l’objectiu d’oferir l’alumnat activitats formatives diferents que pel
seu caire educatiu resulten enriquidores i transformadores.
Així, enguany hem participat de la campanya Cinema en Valencià
que ha convidat a gaudir al nostre alumnat de la pel·lícula Una
bossa de bales (una producció dirigida per Christian Duguay cen-
trada en el París de la II Guerra Mundial), adreçada als i les dis-
cents de 3r ESO, 4t ESO, 1r de Batxillerat, i del llargmetratge
Demà comença tot, una comèdia dramàtica dirigida per Hugo
Gélin adreçada als grups de 1r i 2n d’ESO.
Igualment, la campanya Anem al teatre ha permès assistir al nostre alumnat d’ESO i 1r de Batxillerat a una divertida
funció que adapta l’obra de William Shakespeare A Midsummer Night’s Dream, a càrrec de la companyia La Tourné
Teatre.També ha estat afortunat el grup d’alumnes que cursen l’optativa de Francès, que es varen divertir amb l’obra
Une enquête à la française que, com la resta d’activitats esmentades, també tingué lloc al TAC.
D’altra banda, al gener, es va inaugurar un nou espai de trobada gràcies a la creació del primer Consell Municipal de
la Infància i l’Adolescència, que es va configurar en el saló de plens de l’Ajuntament amb la presència dels regidors de
la corporació municipal i dels representants de les diferents escoles de la localitat i les seues famílies.
Aquesta iniciativa naix de la regidoria de Ciutat Educadora i busca fomentar la participació ciutadana des de la infància
i adolescència, així donant també a conèixer tots els organismes públics que aquests tenen al seu abast. D’aquesta
manera, les 46 xiquetes i xiquets de 4t de Primària a 2n de l’ESO que formen part del consell es reuneixen periòdi-
cament, reflexionen, opinen i fan propostes sobre els temes que els afecten.
Els representats que foren triats per votació a Florida Secundària són Cristina Ramos, de 1r ESO, Pablo Lluch, An-
drea Perpiñá i Lucas G. Madalin, tots tres de 2n d’ESO. Així doncs, són elles i elles els encarregats de traslladar els
desitjos, les demandes, les propostes, els projectes o els somnis que l’alumnat del nostre centre els pot fer arribar.

29. 27
LA CASSOLA
DE VIVA
VEU
El 7 de març un grup d’estudiants de
3r d’ESO de Florida Secundària parti-
cipà al certamen local de lectura en
veu alta De viva veu alTAC. Les orone-
tes, categoria en què estaven assig-
nades, gaudiren d’un matí molt espe-
cial llegint un fragment a tres veus del
llibre L
’altra jo de Cathy Macphail junt
amb altres grups de la resta de cen-
tres educatius de Catarroja. Aitana
Ansuátegui, Estela Furió i Eva Moya
com a titulars, i Eva Pascual i Paula
Agües com a suplents, inclús Marián
Codonyer com a suport incondicional
manifestaren que l’experiència els ha-
via paregut molt enriquidora perquè havien pogut conéixer a persones del centre amb les què no tenien relació, a
més d’haver millorat la seua competència lectora.
De viva veu és un certamen escolar de lectura en veu alta organitzat per la Xarxa DE VIVA VEU, en què participa l’Ajun-
tament de Catarroja amb l’objectiu de potenciar la lectura en veu alta als seus centres educatius. I és que, aquest
concurs és una proposta que vol reforçar la tasca que es fa als centres docents per treballar la lectura, especialment
la lectura en veu alta, el que esdevé una magnífica oportunitat perquè l’alumnat practique aquesta competència.
Mònica Martínez
Professora de llengües
UN PEU EN
LA UNIVERSITAT
Una de les activitats que més interés genera per al nostre alumnat és la visita a
les universitats; de fet, siga quina siga l’activitat la inquietud per eixe altre món,
l’universitari, que esdevé per a una part de l’alumnat la meta somiada, és sem-
pre elevada.
Així doncs, a banda de les activitats d’Orientació que es fan els grups de l’alum-
nat més major i que impliquen la visita a les diferents universitats, des de les
assignatures es promou la participació amb aquestes institucions que ofereixen
cada curs un conjunt d’activitats formatives de tipologia molt variada. A través
d’aquestes accions educatives el nostre alumnat té l’oportunitat de fer una pri-
mera presa de contacte amb les diferents facultats i posar en pràctica els conei-
xements i les competències treballades a l’escola.
A continuació oferim un resum d’algunes de les activitats promogudes des de
diferents assignatures.

30. 28
FINESTRA A L’ENTORN
Durant el mes d’octubre l’alumnat de 4t d’ESO de l’assigna-
tura d’Economia i l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’itinerari
de Socials, varen acudir a diferents conferències organitza-
des per la Facultat d’Economia de la Universitat de València.
En concret, l’alumnat de 4t d’ESO va assistir a la conferència
“L
’Educació Financera en l’ensenyament preuniversitari de la
ComunitatValenciana: bases per a un desenvolupament ètic”
celebrada amb motiu del Dia Mundial de l’Estalvi. Pel que fa
al grup de 1r de Batxillerat, l’assistència quedava englobada
dintre de les V Jornades sobre Responsabilitat Social i Econo-
mia del Bé Comú en Entitats Financeres, que organitza tam-
bé aquesta facultat. “Present i futur de la banca sostenible a
Europa”
, impartida per Peru Sasia (President de la Federació
Europea de bancs ètics i alternatius) i “L
’educació finance-
ra de d’una perspectiva en valors humans i ètics” impartida
per Jordi Calvo (Economista, coordinador i investigador del
Centre Delàs d’Estudis per la pau i professor de conflictes,
relacions internacionals i economia per la pau) foren les con-
ferències de les quals pogueren gaudir.
Aquestes activitats s’emmarquen dins dels continguts de
l’assignatura, de manera que suposà un recolzament del tre-
ball que s’havia fet a l’aula i va ser tota una experiència escol-
tar a les persones expertes en la matèria una ampliació d’allò
que prèviament havien treballat.
Esther Romo - Professora d’Economia
Educació financera
A prop del món de la investigació
El 5 de març tres alumnes de física de 2n de Batxille-
rat van tindre l’oportunitat d’anar a la Universitat de
València per a poder gaudir d’una Masterclass sobre
la física de partícules en col·laboració amb el CERN
i altres dues universitats (una en la República Txeca i
l’altra a Egipte).
Així, Àngel Lapeña, Christian Maya i Laura Peñarrubia,
l’alumnat participant, començà la jornada amb dues
xerrades: la primera, que girava al voltant de la física
de partícules, fou impartida pel físic teòric de l’IFIC, i
organitzador, Albert Aparici. La segona ens endinsà en
el CERN, i, més concretament, en el projecte ATLAS,
el LHC, i com els físics d’altes energies empren aques-
ta màquina per tractar de donar-li sentit a tot l’univers.

31. 29
LA CASSOLA
Al mes de febrer el nostre alumne de 2n de Bat-
xillerat de Ciències, Danilo Michelini es presen-
tà a la Olimpíada de Biologia de València, en la
seua Fase autonòmica. La prova va durar unes
dues hores, i després de la curiositat i també
d’uns quants nervis, l’alumne va eixir molt con-
tent, per l’experiència viscuda junt a 250 alum-
nes de València i sobretot per l’aprenentatge de
seure’s a fer un examen, al mateix espai i les
mateixes condicions en què es visualitza en uns
mesos.
Pau Ferrer López i Ángel Lapeña López, també
alumnes de 2n de Batxillerat, van viure també
l’experiència de participar en la fase de prese-
lecció per a la XXXI Olimpíada Estatal de Fí-
sica al districte de la Universitat de València.
En aquesta edició i Pau resultà ser un dels 27
alumnes seleccionats per a rebre un curs de 72
hores on podrà aprofundir en els seus coneixe-
ments de física mentre es prepara per a la Prova
Local de l’Olimpíada de Física.
Enhorabona pel vostre esforç i interès!
Empar Medina (Professora de Biologia)
Vicent Valero (Professor de Física)
A partir de tot aquest marc teòric, es
va passar a la pràctica i pogueren ana-
litzar una sèrie de dades reals preses a
ATLAS. Amb aquest treball vam apren-
dre, d’una manera simplificada, com es
treballa en la CERN. Tot seguit, a través
d’una videoconferència amb les altres
universitats i amb el CERN, es contras-
taren els resultats.
En definitiva, el dia va suposar una gran
motivació i un endinsament al món de
la investigació, així com una declaració
d’algunes de les incògnites que encara
té la ciència que, se segur, remouran el
cuquet de la curiositat del nostre alum-
nat de cara al futur.
Vicent Valero - Professor de Física
Olimpíades Universitàries

32. 30
MÓN
FINESTRA AL
LA
CASSOLA
El passat desembre un grup d’alumnes de 1r de Batxille-
rat i de 4t d’ESO va aterrar a Londres per viure una ex-
periència d’immersió a terres britàniques. Varen gaudir
d’uns dies fantàstics, coneixent la ciutat i la seua gent i
també aprenent sobre coses que s’han treballat a l’esco-
la. Entre les activitats que realitzaren destacaria la visita
a The Globe Theatre, una reproducció exacta de l’original
on Shakespeare i els seus contemporanis representaven
les seues obres, època que han estudiat fa ben poquet
a través d’un projecte. També destacaria la visita al mu-
seu Tate Modern, on varen poder veure “en persona” una
de les obres treballades al projecte “Oli o acrílic”
. Pel que
afirmaven les professores acompanyants, Charo i Míriam,
la cara de sorpresa dels alumnes que l’han reconegut ha
estat impagable!
Malgrat que el ritme accelerat i la quantitat d’activitats que
es van desenvolupar feren que els dies foren esgotadors,
les famílies acollidores de l’alumnat i del professorat recar-
regaren les piles per a l’endemà oferint allò que millor sa-
ben fer amb l’enorme hospitalitat que els caracteritza: un
bon british tea amb pastes. A més, la decoració nadalenca
de Londres en aquestes dates i les activitats culturals ex-
tra que hi ha als seues carrers contribuïren a fer d’aquest
viatge una experiència única.
Míriam Tapia i
Charo López
Professores
d’Anglès
acompanyants
Els intercanvis, projectes i altres eixides europees continuen sent un ele-
ment de valor afegit al nostre projecte. El contacte amb altres maneres de
fer, pensar i fer escola ens enriqueixen, ens ajuden a teixir vincles i a mos-
trar-nos al món alhora que ens empeltem d’ell també. És cert que per causa
del COVID19- alguns no s’ha pogut realitzar o s’hauran de postergar. No
obstant, hem tingut la sort que altres eixides sí les vam poder realitzar en
aquest curs.
Presentem doncs el recull d’eixides i experiències que ens han portat a Por-
tugal, Londres o Venessla. De segur que molt prompte podrem tornar a visi-
tar altres indrets per a seguir aprenent.
Font:
Covid-Art
Museum
Viatge a LONDRES

33. 31
LA CASSOLA
Acollim a
professorat portugués
Durant l’última setmana de gener vàrem rebre la visita de Rui Beles i André Picado,
dos professors de l’escola Ensinus de Lisboa (Portugal). Aquesta visita és part d’un pro-
jecte Erasmus+ KA1 i té com a objectiu l’observació de l’activitat escolar en centres
de diferents països i el trasllat de bones pràctiques. Rui es va centrat en l’alumnat de
3rESO, principalment, que comparteix edat amb els seus grups, i André va treballar
amb el professorat d’educació física en Secundària i en el CFGM TECAMN. També và-
rem tindre ocasió de compartir experiències i comparar els nostres sistemes educatius.
I és que col·laborar amb centres d’altres països europeus i establir nous contactes
és un objectiu d’internacionalització del nostre centre; és per això que ens mostrem
oberts a acollir professorat estranger, la qual cosa ens enriqueix i ens aporta sempre
noves idees per a la nostra tasca.
Charo López
Coordinadora d’activitats internacionals
Intercanvi amb NORUEGA
Al mes de febrer quatre alumnes de 1r de Batxillerat varen viatjar a Venessla per par-
ticipar d’un intercanvi amb alumnes noruecs. Després d’una acollida meravellosa, les
nostres alumnes assistiren a diferents classes d’anglès i espanyol. A més, assistiren
a una discussió sobre les diferències de govern entre UK i USA i van participar tant
o més que l’alumnat de l’assignatura.
D’altra banda, acompanyades de l’alumnat del centre, varen poder aprendre moltes
coses i curiositats sobre la cultura i tradició nòrdica, principalment la noruega, on han
trobat la gent molt oberta i encantadora. Fins i tot, varen tenir oportunitat d’esquiar
i, malgrat que allà no és habitual, l’oratge va acompanyar en tot moment i va lluir un
sol esplèndid, llevat del dia de l’arribada, que va nevar amb força (semblava part de
la benvinguda per fer-les sentir com a autèntiques noruegues).
Amparo Gotor
Professora de Ciències acompanyant

34. 32
Una escola
preparada
per al
CANVI
Quan encetàrem aquest curs,
no podíem ni imaginar que el
projecte sobre el qual treballà-
vem amb il·lusió (la il·lusió de
començar, de revisar, de tre-
ballar en equip, de pensar jun-
tes...) prendria només sentit a
través de la tecnologia. De fet, potser mai no haguérem cregut, si cap persona atrevida ens ho hagués vaticinat,
que no escoltaríem la vida als corredors i al pati, que no acompanyaríem l’alumnat a descobrir l’entorn, que treba-
llaríem la competència digital tots i totes de manera forçosa, que hauríem de convertir els projectes a l’escola en
reptes casolans, que no veuríem créixer les hortalisses del nostres hortet, que ens veuríem només en miniatura
a través de les pantalles, que hauríem de donar-nos molt sovint missatges encoratjadors d’alè perquè la realitat
havia superat la ficció.
I és que la situació d’emergència sanitària ens ha obligat a reorganitzar tot el nostre treball en una setmana per
poder donar resposta a l’alumnat i a les famílies de manera no presencial. Donades les circumstàncies, hem ha-
gut d’habilitar ferramentes i recursos capaços de donar una resposta “a distància” de manera eficaç i àgil en un
temps molt breu. De la mateixa manera, donat que l’atenció al nostre alumnat és prioritària per a nosaltres, hem
redefinit el treball d’algunes persones per continuar atenent les necessitats dels i les discents, i hem tractat de
donar resposta a la canalització de les emocions de l’alumnat i de les famílies davant una situació com aquesta. A
més, per garantir que, malgrat la distància, la nostra escola segueix sent tenint com un dels eixos fonamentals la
inclusió; per aquest motiu l’equip de professorat ha planificat i dissenyat tasques competencials i autònomes, s’ha
mantingut una atenció personalitzada amb l’alumnat i les famílies, no només per part de l’equip docent, sinó també
des dels nostres serveis de Secretaria i Orientació.
Tot això ha estat possible gràcies al compromís, la confiança, l’atenció, el coratge i, fonamentalment, l’entrega
absoluta de totes les persones que conformen Secundària i que han treballat de valent, de manera coordinada, per
fer que aquesta escola d’anar per casa continue oferint un projecte viu i transformador.
Val a dir que les plataformes virtuals han estat durant tot aquest procés les nostres aliades i ens han ofert l’oportu-
nitat de coordinar-nos en la distància a través de videoconferències, forums, espais de treball virtuals i documents
compartits... De fet, ha estat una constant la comunicació entre l’equip de direcció, els equips de tutors i tutores,
el claustre, el servei d’Orientació i de Secretaria. Igualment, la comunicació amb les famílies (també amb l’AMPA
i el Consell Escolar) i l’alumnat s’ha implementat de manera continua a través, també, de ferramentes diverses.
CORATGE
FINESTRA DEL
LA
CASSOLA

35. 33
LA CASSOLA
I no sols han estat les nostres reunions internes de coordinació o l’atenció a l’alumnat i famílies les accions que s’han
dut a terme de manera telemàtica: enguany la nostra Jornada de Portes Obertes, celebrada el dissabte 9 de maig
va tenir lloc de manera virtual a través d’una webinar que va congregar 176 famílies. En aquesta webinar l’equip de
Secundària va mostrar la nostra oferta educativa (tant per a l’ESO com per al Batxillerat) i alguns dels nostres espais
i activitats a través d’imatges que respiraven cooperació, curiositat, compassivitat, acció, reptes, cura...
En definitiva, fent la vista enrere, aquesta situació ens ha permès demostrar que som una escola preparada per al
canvi amb unes maneres de viure i relacionar-se, de fer i treballar, de pensar, d’estar i de sentir que ens són pròpies
i atorguen al nostre projecte un tret diferenciador que, sumat al coratge, l’alegria i l’audàcia que ens identifiquen, el
mantenen viu i actualitzat.
Gràcies a tot l’equip de Secundària, que ha demostrat estar altament preparat per a fer front amb èxit a qualsevol
canvi conjuntural. I gràcies, famílies i alumnat, per la vostra col·laboració i per fer possible que la nostra escola
continue sent una escola viva, encara que amb sabatilles d’anar per casa.
Equip de direcció
https://www.youtube.com/watch?v=MW7LM9ZAKCg

36. 34
FINESTRA DEL CORATGE
L’ESCOLA D’ANAR
PER CASA
El tercer trimestre ha estat un dels períodes més
atípics que qualsevol escola pot viure; hem canviat
les aules, sorolloses i plenes de vida, per les tau-
les farcides de fulls organitzatius, llibretes i com
no podia ser d’altra manera, l’ordinador. Així, hem
convertit l’escola en una mena de rutina telemà-
tica que ens permet anar mudats només de cos
per amunt però que ens lleva l’oportunitat d’abra-
çar-nos, de parlar mirant-nos als ulls, d’expressar
de viva veu el que pensem, sentim, imaginem o
somniem... Però aquesta nova manera d’acom-
panyar-nos i de fer escola (perquè, malgrat tot,
som escola viva) no ens ha limitat en la posada en
marxa de les nostres maneres ni en dur endavant
iniciatives que donen sentit a l’aprenentatge (en-
cara que siga a distància). De fet, la nova situació
ens ha fet crear nous reptes i ens ha fet compartir
telemàticament noves experiències, sense prece-
dent i d’una manera encoratjadora i divertida per
a l’alumnat (salvant les distàncies amb la riquesa
que suposa l’aprenentatge presencial).
Una mostra d’aquestes iniciatives és la que s’ha
dut endavant des de l’assignatura d’Educació Fí-
sica, des d’on s’ha convidat l’alumnat a compartir
esmorzars saludables, un repte vinculat als con-
tinguts al voltant de la nutrició que es treballen
des de l’assignatura. Vos convidem a degustar-los
virtualment a través dels següents enllaços:
1r ESO:
https://es.padlet.com/ltaberner/nv5xs7djxyh937de
2n ESO:
https://padlet.com/etapareina/l9sr8dbu36bfe8ws
3r ESO:
https://es.padlet.com/ltaberner/n120luzowyxssx6n
4t ESO:
https://padlet.com/etapareina/ias8imuvnmwvfej2
També un mural digital va servir de plataforma perquè l’alumnat de 1r d’ESO compartira els
seus peus de manera simbòlica: peus amb sabatilles d’anar per casa que continuen fent camí en
l’aprenentatge, que continuen sent impuls per a acceptar nous reptes i acoblar-se a noves situa-
cions. Podeu veure el resultat ací: https://padlet.com/rmiranda7/pztre08wuozy

37. 35
REPTES PLÀSTICS
El període de confinament ha estat l’excusa per a treballar diferents reptes artístics llençats des de l’assig-
natura de Plàstica. Així, s’ha donat oportunitat a l’alumnat de crear, d’expressar allò que els commovia, allò
que els preocupava, el que sentien, el que estaven vivint... d’una manera artística i creativa.
L
’educació artística (en totes les seus vessants) hi té cabuda al centre en diferents
manifestacions, nivells i moments. Així sabem que l’art no solament s’aprén per
desenvolupar el gust estètic o una competència necessària sinó com una manera de
mirar, explicar el món i regir-nos. Entendre, estudiar i crear bellesa forma part d’un
propòsit que més enllà de l’educació pretén dotar-nos d’una manera de conduir-nos
i actuar per a la vida.
Enguany tot i el confinament, afortunadament l’art ens ha sostingut i l’alumnat ha
generat bona cosa de produccions que reproduïm tot seguit. Ací només reportem uns
poc exemples però l’inventari és extens i d’una qualitat enorme.
CONFINART
LA
CASSOLA
Un dels temes sobre els quals ha treballat l’alumnat de 4t d’ESO a
l’assignatura ha estat la poesia visual, un art experimental en què
la imatge cobra tota la importància alhora que conté suggeriments,
insinuacions que els “lectors” han de desxifrar. En aquesta ocasió,
la situació de confinament ha estat l’excusa per generar poemes que
descriuen, d’una manera artística, la realitat que ens ha envoltat i
alhora conviden a qui els mira a desxifrar-ne el significat, la crítica, el
missatge que l’alumnat ha volgut traslladar. En recopilem ací alguns
d’ells (obres de Marta Díaz i Laura Romero) que, de segur, no vos
deixaran indiferents.
Poemes de
confinament

38. 36
CONFINART
CONFINART
Paraules ofegades
Durant la primera etapa de confinament l’alumnat de 4t d’ESO va tenir oportunitat de manifestar tot allò que sentia
d’una manera artística gràcies a un repte que consistia a representar paraules amb què traslladaren tot allò que
estaven sentint i vivint durant aquest primer període d’excepcionalitat. Així, una vegada més, s’ha demostrat com
l’educació artística i l’educació emocional es complementen. Vos deixem ací una mostra (obres de Soraya Blanch i
d’Alicia Aguado).
Que avorrit és ser un primitiu!
Em vaig despertar amb una sensació molt rara, no estava en ma casa, bo no estava en cap casa,
mes bé era una cova prou fosca, quan m’acostume a la foscor, me n’adone que estic en el passat,
flipant, sóc a l’Edat de pedra, al Paleolític, el més antic i llarg dels períodes de la Prehistòria.
Estic segur del moment on em trobe per les ferramentes que veig, totes fetes de pedra i d’ossos,
som nòmades, me n’adone d’això perquè no hi ha construccions, ens veig caçant, pescant i recol·
lectant fruita i vegetals. Les dones i els xiquets, jo entre ells, som a prop de la cova, atenem cui-
dem dels més menuts, recol·lectem i fem la caça dels animals més xicotets. Mengem formigues,
cucs i alguns rèptils. Vivim en xicotets grups familiars, i ens ajudem entre nosaltres, compartim els
aliments i ens protegim uns als altres d’altres tribus que ens rodegen. Quan ens vam fer amb el
foc, vam poder menjar animals més grans, il·luminar la cova, que ja no era tan fosca i ens podíem
defendre millor dels animals salvatges quan ens atacaven.
Em sent estrany, fora de lloc i d’època, però vaig vestit com tots, amb pells, menge el que hi ha,
també les formigues i els cucs, quin fàstic i ajude a recol·lectar. No hi ha molt més que fer, és molt
avorrit, perquè a boca de nit, ja tots hem d’estar dins la cova perquè és molt perillós estar per fora,
pels animals que sempre estan a l’aguait.
M’alegre tant, però tant, quan em desperte i veig que només ha estat un somni. He viscut una
experiència que no molts la tenen, i me n’adone que: és molt avorrit ser un primitiu.
Ignacio González López
1r ESO D

39. 37
LA CASSOLA
Des de dins
Altre dels reptes plantejats des de
l’assignatura va consistir a fotogra-
fiar, amb mirada artística, què veien
des de dins de les seues cases, des
de dins d’eixes llars que han esde-
vingut el lloc segur i que han ofert
finestres esperançadores, des d’on
detenir-se en una realitat paralitzada,
en objectes que han pres sentit i han
cobrat molta vida, en paratges que
transmeten un fum de sensacions i
ens traslladen a les vivències que ha
generat un món aturat.
Un autoretrat literari
Soy esa persona pensativa, que no encuentra su planeta; un lobo solitario que corre y corre en
busca de un libro. Un lobo libre, con la nariz pequeña pero rechoncha, de amabilidad, y de una
claridad sonriente.
Como el chocolate soy, con su toque amargo y rebelde. Mi dulce amargo es mucho sentimiento,
y es mucha personalidad.
Soy sopa casera, soy flores silvestres, libres, fuertes. Diferente, corredora y saltadora. Un lobo
amable, suave, esponjoso, que recorre planetas en busca del suyo. Esa soy yo.
Raquel Vila
1r ESO B

40. 38
CONFINART
Art Challenge
Anneloes Officier és una holandesa de 31 anys a la qual un d’aquests dies de quarantena se li va ocórrer,
al costat de les seues companyes de pis, fer una interpretació de la famosíssima obra: La jove de la perla
de Johannes Vermeer però utilitzant l’humor. L
’objectiu d’Anneloes: “arrancar un somriure en aquests
temps bojos”
. Així que va obrir un compte d’Instagram, Tussen Kunst Quarantaine, que significa ‘entre
l’art i la quarantena’ en holandès. Des de llavors es va fer viral: el nombre de seguidors es va multiplicar i
ja circulen més de 25.000 obres d’art de carn i os sol a través de l’etiqueta #tussenkunstenquarantaine.
S’han unit al repte museus de tot el món i, com no podia ser d’altra manera en una escola com la nostra,
s’ha convidat també a participar del repte a l’alumnat de 1r de Batxillerat des de l’assignatura d’Història
del Món Contemporani, des d’on s’ha convidat l’alumnat a triar una obra d’art, recrear-ne l’ambient perquè
ens recorde a l’obra, però fent una versió pròpia amb objectes de casa. Podeu gaudir d’un part del resultat
a través de les imatges següents.

41. 39
LA CASSOLA
Una
degustació
de Lorca
La figura de Federico García Lorca és tòtem
a la literatura durant tot l’etapa escolar però
en especial als darrers cursos de l’ESO i el
Batxillerat. Així, visitar Lorca no és només
entendre un context de la nostra història, és
apropar-nos a la sensibilitat d’un visionari que
ha deixat l’empremta per a l’eternitat ja no
solament pel seu estil personal sinó per abor-
dar temàtiques sobre les grans preocupaci-
ons humanes i les escletxes que ens queden
per tancar i aconseguir una societat plena.
Així doncs, ha coincidit que estàvem al con-
finament durant el 80é aniversari de la publi-
cació de Poeta en Nueva York. L
’alumnat de
2n de batxillerat ha fet seus els poemes i han
volgut degustar i projectar Lorca a la seua
manera. Ací només reproduïm una petita
mostra (els poemes més triats per l’alumnat)
però el ventall és ample i divers quant a for-
mats i produccions.
Quina sort doncs que, malgrat el confina-
ment, s’encenguera la llum de Lorca per ca-
nalitzar i destriar allò important d’allò urgent
en una societat enmig d’una crisi.
Rubén Capella
Professor de Llengües
Sara Asensi 2ºA
La aurora
Tania Mocholí 2ºA
Soneto de la Dulce Queja
María García Sittoni 2ºC
Aquellos ojos míos
María Adam 2ºA
Nueva York Oficina y denuncia
Miguel Ángel Jordán 2ºB
Suicidio
Silvia Martí i Lucía Sangüesa 2ºC
Suicidio
Lucía Gil 2ºA
Romance de la Luna, luna
Pau Ferrer 2ºC
Nueva York Oficina y denuncia

42. U
N
B
A
L
C
Ó
A
L
A
V
I
D
A
D
E
L
’
E
S
C
O
L
A