Revista santjordi 2019 pdf

Laura Revuelto 6è A
24è Concurs Literari Abril 2019

24è Concurs Literari Sant Jordi 2019
ESCOLA FOLCH I TORRES ESPLUGUES DE LLOBREGAT1
EDITORIAL
Som Folch i Torres
Ara mateix, puc dir amb seguretat que soc una de les persones que més temps ha passat a
l'Escola Folch i Torres. Primer, essent un nen i, després, com a treballador. Això fa que
conegui molts secrets...
Secrets, com que les mestres ens van ajudar a descobrir les lletres i el món de la fantasia,
els números i el regne de la raó. Tot, per fer de nosaltres persones creatives i amb criteri.
Crec que tot infant té el potencial per a canviar el món però només si és ajudat i
acompanyat per a desenvolupar les seves habilitats i, certament, si he de parlar de la meva
experiència, puc afirmar sense equivocar-me que jo vaig ser acompanyat i guiat per
aquestes persones tan importants que formen part de l'escola.
Recordo com ens van empènyer a ser nosaltres mateixos, a no tenir por vers el món, a
descobrir el que no coneixíem i no tancar-nos a la zona de confort i gaudir de les aventures
del dia a dia.
Encara avui, ho agraeixo a les que van ser les meves tutores, molt especialment
a l'Antonieta que va ajudar-me a potenciar la imaginació quan encara no aixecava un pam
de terra, a la Roser per obrir la meva ment als números i per descomptat al Miquel, que va
fer-nos creure que tot ho podíem aconseguir i que el límit seria més enllà dels estels.
Estic segur que en uns anys, qui són ara nens i nenes, podran recordar amb un somriure a
la cara emocions semblants amb noms diferents.
Com a adult, vaig tornar amb alegria i orgull a casa meva. Vaig recórrer com un infant més
aquells passadissos i vaig veure les fotos de quan era un nen. Al cap de pocs dies de
començar a ser educador, vaig descobrir que si els nens i les nenes ens estimen i aprenen
de nosaltres, a l'inrevés succeeix igual o encara més.
Agraïm cada dia als nens i a les nenes que ens ensenyin a veure amb il·lusió les coses més
petites, gaudim de fer una abraçada als més petits quan ploren, vibrem quan reflexionem
amb els més grans i els ajudem a veure el món i a créixer com a persones.
M'agrada pensar que amb les meves històries, activitats i converses, jo també ajudo a fer
que els nens i nenes se sentin més complets, amb una imaginació més esmolada i,
sobretot, amb la certesa de que els ajudo a omplir l’ànima amb missatges per a ser millors
entre ells i elles i vers el món que els envolta.
I és ara mateix quan veig que soc el que soc i he fet el que fet gràcies al Folch i Torres i a la
fantàstica infància que he tingut entre aquestes quatre parets. I és per això que puc dir
amb orgull que soc Folch i Torres. I per això podrem dir tots i totes ben fort "Som Folch i
Torres!"
David Fermiñán Aguilar

SOM ELS NENS I NENES DE P3. AQUEST ANY ÉS EL PRIMER CURS QUE SOM A L’ESCOLA
FOLCH I TORRES. ESTEM CONEIXENT I VIVINT MOLT INTENSAMENT LES FESTES QUE
TREBALLEM A L’ESCOLA, CONEIXENT ELS DIFERENTS ESPAIS I AGAFANT LES DINÀMIQUES
DE CADA DIA DE LA SETMANA.
PER AIXÒ, ENS HEM PREGUNTAT QUÈ ÉS EL QUE MÉS ENS AGRADA DEL QUE CONEIXEM
FINS ARA DE L’ESCOLA. I TOT SEGUIT EN PODREU VEURE EL RESULTAT! HEM APROFITAT
PER INICIAR-NOS EN L’ESTADÍSTICA I EN ELS GRÀFICS!!!!
QUIN DIA DE LA SETMANA ENS AGRADA MÉS?
HEM POSAT UNA PEDRETA A LA SAFATA DEL DIA DE LA SETMANA QUE MÉS
ENS AGRADA. AQUEST HA ESTAT EL RESULTAT:
DILLUNS: 4 DIJOUS: 3 DIUMENGE: 8
DIMARTS: 9 DIVENDRES: 7
DIMECRES: 8 DISSABTE: 6

QUIN ESPAI DE L’ESCOLA T’AGRADA MÉS?
AQUEST HA ESTAT EL RESULTAT
CADA NEN I NENA TENIA UNA PEÇA DE “LEGO” I ENTRE TOTS HEM
CONSTRUIT EL “GRÀFIC” PER SABER QUIN ÉS L’ESPAI DE L’ESCOLA QUE
MÉS ENS AGRADA
LA CLASSE
EL DORMITORIEL MENJADOR
EL PATI

QUINA FESTA ENS AGRADA MÉS?
AQUEST HA ESTAT EL RESULTAT:
DESPRÉS D’HAVER PENSAT EN LA PREGUNTA… CADA NEN I NENA, A LA PISSARRA
DIGITAL, HA POSAT UN QUADRAT A LA FESTA QUE MÉS LI HA AGRADAT, TOT
MUNTANT UNA TORRE. DESPRÉS, ENTRE TOTS HEM PARLAT DELS RESULATS!

QUÈ ENS AGRADA MÉS DE L’ESCOLA?
EL JOC DE
LES PIZZES
FER
COLLARETS
JUGAR AMB
PELUIXOS I
TITELLES
EL FOLCH I
TORRES!
LA BIBLIOTECA
EL FOLLET
DEL JOC
PSICOMOTRICITAT
AMB EL JOSE LUIS
LA
MÚSICA
LA
PISCINA
PINTAR
JUGAR
ELS
NÚMEROS
LES JOGUINES
FER CASTELLS
AMB ELS
LEGOS.
FER VAIXELLS
AMB LEGO
FER COSES
DEL JOAN
MIRÓ.
PINTAR AMB
ESCOMBRES
JUGAR AMB PLASTILINA
AMB EL GANIVET I LA
CULLERETA

A P-4 LES LLETRES ESTEM ESTUDIANT
I UNS RODOLINS HEM CREAT.
HEM PENSAT DE FER-LOS MEDIEVALS
I DE LES DIFERENTS CLASSES SOCIALS.
ENTRE TOTS ELS HEM DIBUIXAT
I MIREU QUÈ BÉ ENS HAN QUEDAT!!!

LA PREHISTÒRIA
US BULEM AXPLICA LAS NOSTRAS DESCUVERTAS
DE LA PRAISTORIA. BA PASA
FA MOLS I MOLTS ANYS...
DES DALS PRIMES PUBLADOS
FINS ARA EM CANBIAT MOL.
EM ABOLUSIUNAT.
ALS PRIMERS PUBLADORS
VIVIAN A LAIRA LLIURA I A DINS
DA LAS COBAS PAR
RASGUARDARSA DALS
ANIMALS FAROGAS I DAL FRET.
BIBIAN AN TRIBUS.
NUSALTRAS VIVIM AN PISUS I
CASAS AM LA NOSTRA
FAMILIA.

ALS PRAISTORICS CASABAN, PASCABAN I RACULACTAVAN.
SALIMANTABAN DA CARN, PEIXUS I DA FRUIS DALS ABRAS.
CUAN SACABABA AL MANJA MARXABAN A UN ALTRA LLOC.
ERAN NOMADAS.
CUSTRUIAN EINAS AMB PEDRAS TALLADAS, OSUS DANIMALS,
TRONCS DARBRAS... PAR CASAR, PASCA, DAFANSARSA DALS
ANIMALS.
DASTRALS, LLANSAS, PORAS...

PINTABAN A LAS PARES DA
LAS COBAS TOT AL CA BEIAN
AL SEU VULTAN, ANIMALS,
PARSONAS, SIMBULS.
UTILISABAN LAS MANS, ALS PALS,
LAS PLOMAS I ALS OSUS.
U FEIAN AM LA SANG DALS
ANIMALS I AM BAREJAS DA SORA
I AIGA.
ES ART RUPESTRA.

TREBALL COOPERATIU REALITZAT AMB LA PDI, TOT RESPECTANT
L’ORTOGRAFIA NATUTALS DELS INFANTS DE P5
CURS 2018-19
CLASSE DE COCO CHANEL
I CLASSE MATA HARI
BAN FE UN GRAN DASCUBRIMEN, AL FOC.
AL FOC SARBIA PAR ASCALFARSA I NO PASA FRET.
AL FOC SARBIA PAR ILUMINA LAS COBAS.
AL FOC SARBIA PAR ASPANTA ALS ANIMALS PARILLOSUS.
AL FOC SARBIA PAR CUINA ALS ALIMENS, AXI JA NO ALS
MANJAVAN CRUS.
I PAR FINALISA ANS BAM DISFRASA DALS PRIMERS PUBLADORS,

Els nens i nenes de primer hem treballat els contes a partir del
treball cooperatiu. Entre tots i totes ens hem inventat històries
que esperem que us agradin molt!!
EL GOS PERDUT
Hi havia una vegada, un gos que es deia Folchi i vivia amb la seva
propietària que es deia Maria.
Un matí van sortir a passejar, camí
al veterinari, a posar-se una
vacuna. Quan van arribar els hi va
atendre un home i li va dir a la
Maria que havia de deixar el seu gos
tota la nit allà i que anés l’endemà
a recollir-lo. El que no sabia la Maria és
que era un segrestador de gossos que els
venia a d’altres persones, però en Folchi
es va escapar i va buscar a la seva
propietària durant tota la nit.
A l’endemà la Maria va anar a buscar el
seu gos, però no el va trobar i es va posar molt trista i va passar molt de
temps sense veure en Folchi, fins que un matí la Maria va anar a tirar
la brossa i de lluny va veure un gos que
s’assemblava al seu, es va apropar i es
va alegrar al veure que era en Folchi.
Llavors, el va agafar i es van anar cap
a casa tot feliços i contents.
I catacric, catacrac, el conte s'ha acabat.
I catacrac, catacric, el conte ja està dit.

LA PRINCESA I EL DRAC
Hi havia una vegada, en un lloc molt llunya, un
castell misteriós al bell mig d'un bosc encantat, on
vivia una princesa. La princesa era molt valenta i li
agradava molt passejar pel bosc, on vivia un drac bo
però que de vegades s'enfadava molt.
Un dia la princesa va sortir del castell i es va trobar
una cova. La princesa no va dubtar i va entrar a la
cova on vivia el drac que estava dormint.
Quan el drac es va despertar i va veure a la princesa es
va enfadar molt, tant que treien foc per la boca la va fer
fora.
Però com era molt valenta no va marxar i li va dir
que en comptes d'enfadar-se podrien ser amics i jugar
junts.
Finalment el drac, després de pensar molt, va acceptar
i des de llavors que són molt bons amics.
Catacric, catacrac, aquest conte s'ha acabat

ELNINOT DE NEU SALVAT
Hi havia una vegada, des de dalt d’un avió, els viatgers veien una caseta al
mig d’un bosc encantat.
Era un dia d’hivern i els viatgers, quan
van aterrar al mig del bosc, van trobar-
se amb un ninot de neu que podia
parlar.
El ninot els va explicar que estava molt
preocupat perquè s’acostava la
primavera i ell no volia desaparèixer.
Llavors, els viatgers van decidir ajudar-lo, però no sabien molt bé com fer-
ho.
De sobte, va aparèixer un cavaller i va preguntar a la gent que els hi
passava, que ell era molt valent i estava
disposat a ajudar a tothom.
Aleshores, li van explicar el neguit del
ninot i el cavaller els hi va explicar que
la princesa, que vivia al castell d’allà a
prop, feia bons encanteris i podia
solucionar el problema.
La gent, el cavaller i el ninot de neu va
arribar al castell i van entrar. Quan la princesa va veure tanta gent es
va espantar una mica, però després no va
dubtar ni un segon en ajudar-los.
La princesa va fer un encanteri al ninot i
sense saber ben bé com, el va convertir en
humà. Tots es van quedar bocabadats i de
l’alegria de veure el que havia passat van
decidir fer una gran festa al castell.
Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.

ELS BONS VEÏNS
Hi havia una vegada una nena i un nen que es
deien Ana i Oriol.
Eren veïns i molt bons amics. Vivien en un poble que
es deia Esplugues de Llobregat, en una casa que tenia
una piscina.
Un dia estaven a la piscina i un nen petit, que no
sabia nedar, es va caure a la piscina. L'Oriol i l'Ana
que estaven jugant, van veure al nen petit que s' estava
ofegant.
Finalment l'Oriol i l'Ana es van llençar a la piscina i
agafant al nen petit el van salvar. La seva família els
an donar les gràcies i van fer una festa i s'ho van
passar molt bé.
I catacric, catacrac, aquest conte s'ha acabat.

GOSSOS I GOSSES QUE HAN DEIXAT PETJADA
Els nens i les nenes de segons ens hem informat sobre aquests gossos/es. Hem après
moltes coses interessants. Desitgem que gaudiu amb la lectura de les seves històries i els
estimeu tant com nosaltres
SNOOPY
Nom: Snoopy
Raça: Beagle
Característiques: Tenia moltes semblances amb els gossos reals: caminava sobre 4 potes, i
era mut. Amb el pas del temps, va anar convertint-se en més humà: podia comunicar els
seus pensaments als lectors/es i entenia tot allò que deien els humans.
Per què és conegut o famós?
És el personatge principal del còmic “Peanuts”. Va fer el seu debut el 4 d’octubre de 1950.
És mascota de la NASA. Té una estrella al “Passeig de la Fama de Hollywood.”
REX
Nom: Rex
Raça: Pastor alemany
Característiques: És un gos de mida mitjana, té un pelatge de color negre i marró. El seu
cabell és llarg i sedós. És molt intel·ligent i s’entrena per ajudar en tasques de busca amb la
policia.
El Rex és conegut per una famosa sèrie de televisió. A la sèrie és ajudant d’un policia i cada
vegada que fa alguna bona feina li donen una hamburguesa.
BARRY
Nom: Barry
Raça: Sant Bernat
Característiques: Li agrada el fred, el seu pelatge és llarg i de color blanc amb taques
marrons.
Es famós perquè va salvar quaranta persones que es van perdre als Alps suïssos

HACHIKO
Nom: Hachiko
Raça: Akita
Característiques: Gos molt obedient. Pelatge blanc amb taques marrons. És gran i
musculós.
Es va fer famós perquè anava cada dia a acompanyar al seu amo, un professor de la
Universitat de Tokio, a l’estació de tren, i esperava a la seva tornada. L’amo va morir, però
en Hachiko continuava anant a esperar al seu amo a l’estació de tren. Té una estàtua en
honor seu a l’estació de tren Shibuya.
BOIRA
Nom:Boira
Raça: Sant Bernat
Característiques:
Característiques:És un gos gran, té molt de pèl; el seu pelatge és blanc amb taques
fosques. El seu cabell és llarg i sedós.És un gos molt tranquil i perfecte per viure amb
nens/es.
Boira és conegut per ser el gos de l’avi de Heidi, una nena de cinc anys que va quedar
òrfena i va haver d’anar a viure als Alps amb el seu avi.
LASSIE
Nom: Lassie
Raça: Collie de pèl llarg
Característiques: És una femella de pelatge blanc i marró. És una gossa de companyia i a
més una bona guardaespatlles.
Per què és coneguda?
Lassie és famosa per la sèrie de la cadena nord-americana CBS anomenada Lassie. Aquesta
sèrie va ser creada per Eric Knight. Va fer moltes pel·lícules.

LAIKA
Nom: Laika
Raça: Husky d’Alaska i terrier.
Característiques: És una gossa petita que pesa 5kg, que va néixer a Moscou, Rússia, al
1954. Tenia 3 anys d’edat quan va ser capturada.
Per què és coneguda o famosa?
Va ser la primera gossa viva que va anar a l’espai, el 3 de novembre de 1957. Va morir
entre 5 i 7 hores després del llançament del coet. Laika ha aparegut en molts llibres,
majoritàriament de ciència-ficció, que narren històries sobre el seu rescat o supervivència.
BETHOVEN
Nom: Beethoven
Raça: Sant Bernat
Característiques:És un gos molt gran, amb el pèl llarg, de color blanc i amb taques.
És conegut per la pel·lícula que porta el seu nom Beethoven. És un gos molt familiar i
juganer
CANELO
Nom: Canelo
Raça: gos sense raça
Característiques :Era un gos amb molt de pèl i amb una cua llarga.
Era un gos de carrer, que es va fer famós perquè sempre esperava al seu amo a la sortida
de l’hospital, que cada setmana hi havia d’anar per fer-se revisions. Hi ha una placa
commemorativa on es pot llegir “A Canelo, que durant 12 anys va esperar a les portes de
l’hospital al seu amo mort

BALTO
Nom: Balto
Raça: Husky Siberià
Característiques:És un gos que sembla un llop, és gran i el seu pèl és llarg. Són gossos que
porten trineu perquè tenen molta força. També els agrada molt el fred.
Balto és considerat un heroi perquè va salvar molts nens/es que patien una malaltia molt
dolenta perquè els va portar els medicaments per poder salvar-se.
MILÚ
Nom: Milú
Raça: Fox terrier
Característiques: És un gos mascle i blanc. La seva personalitat és la d’un gos vanitós i
golafre. Es caracteritza per no ser massa responsable: no pensa amb la missió a complir. El
que més li agrada és la tranquil·litat.
Es va fer famós per “Les aventures de Tintín”, un còmic.
RIN TIN TIN
Nom: Rin Tin Tin
Raça: Pastor alemany
Característiques: És un gos gran, salta molt, és intel·ligent i fort.
El soldat Duncan participava a la Primera Guerra Mundial i es va trobar 5 cadells de pastor
alemany i se’ls va emportar al campament. Va ensinistrar als cadells. Quan van arribar als
estats Units, és va convertir en una estrella de Hollywood. La seva carrera va començar el
15 de setembre de 1918 a França. Ha fet 20 pel·lícules.
Els nens i les nenes de 2n.

LA PRINCESA QUE NO S´AGRADAVA
Una vegada fa molts anys en un poble vivien un rei i una reina que tenien una filla. Es deia
Berta i era una princesa molt diferent a totes les altres princeses. Aquesta princesa era
diferent perquè era rockera, vestia amb una faldilla negra, una camisa negra amb
lluentons platejats i escoltava música rock.
Un dia la princesa Berta estava cansada de ser la princesa roquera. Totes les altres
princeses es reien d’ella perquè era diferent, perquè no era la típica princesa dels contes. Va
plorar tant, que va decidir que volia fer un canvi per poder semblar-se a les altres. Va
explicar-li als seus pares que no s’agradava, i els seus pares li van dir que no tenia per què
dir això: havia d’agradar-se, ja que cadascú és com és i no s’ha de sentir malament per ser
diferent. Ella havia d’estar orgullosa perquè era una princesa única, com totes les nenes que
hi ha al món, cadascuna diferent de les altres.
Llavors la princesa Berta va entendre que havia d’agradar-se encara que fos diferent de la
resta. Així que va decidir que no faria cap canvi, i va ser feliç per sempre.
Berta Cervera Villegas
3r A

EL MAGIC MÓN DEL SUCRE
Vet aquí una vegada, un món màgic que cap humà no havia conegut. Aquest
món es deia Sucre i hi vivien els ossets de gominol·la, les piruletes, els
caramels... Ells eren molt feliços, però...
Un dia com qualsevol altre, un drac dolent va aparèixer a Sucre i començà a
menjar-se les coses. Tots els ciutadans estaven esverats i no podien sortir de
les cases de gingebre.
Aquell dia es va començar a destrossar tot el món de Sucre i no hi quedava
quasi res. Estava a punt de desaparèixer i els seus habitants no hi podien fer
res.
Tots els habitants estaven buscant solucions, fins que un osset va dir:
- Però... I si fem un sorteig i a qui li toqui que mati al drac i després entre
tots reconstruïm el món del Sucre.
- Es clar que si! -va dir una piruleta.
Van fer el sorteig i li va tocar a un caramel molt valent.
Quan estaven a punt de lluitar, el caramel li va dir al drac:
- Per què no busquem una solució amb què hi sortim tots guanyant?
El drac s’ho va rumiar i al final va dir:
- D’acord!
No va caldre derrotar al drac , es van fer amics i tots junts van reconstruir
Sucre. I van ser feliços com abans per a sempre.
FI
Ariadna Barranquero López
3r B

Biel Esteban Ros - 3r A
LA GOTA
La gota d’aigua està freda
mentre cau en una galleda.
La gota freda
s’ha perdut a una pineda.
Cada cop que plou
es forma un enrenou.

EL DRAC
Drac, vine amb mi.
Podem jugar
a algun joc divertit.
Drac, per què
no estàs animat?
Drac, ets bon company.
Ara jo t’animaré bastant.
Drac, brilles com el Sol.
Tu il·lumines el meu cor.
3r B
Héctor Gallego Jiménez 3r B

EL DRAC CONSTIPAT
Hi havia una vegada un drac que es deia Drac que estava lluitant amb en Sant
Jordi. Quan en Sant Jordi estava a punt de clavar-li l’espasa a en Drac, aquest va
esternudar. En Sant Jordi li va preguntar:
-Què et passa Drac, que estàs constipat?
-No ho sé -va contestar-li.
En Sant Jordi va trucar a la princesa perquè busqués una solució, però en Drac
seguia esternudant. Aleshores, va esternudar tan fort que va sortir volant cap al cel
i va arribar a una casa on hi havia tres porquets.
-Hola? -va dir en Drac.
–I tu què fas aquí? -van preguntar els tres porquets.
- Ah, doncs no ho sé, he esternudat i he acabat aquí -va contestar el drac.
- Com que has esternudat?
I va tornar a passar: ``aaaxim! aaxim!´´, el drac va tornar a volar i va caure al bosc.
Allà es va trobar la Caputxeta Vermella i el llop prenent un cafè i menjant-se un
pastís. En Drac es va sorprendre molt i els va dir:
-Hola, Capuxeta vermella! Què fas amb el llop?
-Ah! Estic prenent un cafè i menjant un pastís.
-I tu? Què fas aquí? -va dir la Caputxeta.
-Doncs he esternudat i he sortit volant –va dir en Drac.
- Volant?
- Aaaaxim! -i el drac va sortir volant cap a dalt una altra vegada, i va caure a un
altra casa. Llavors, va veure set cabretes i la seva mare:
-Ja esta bé, cabretes meves. Comporteu-vos! -va dir la mare.

-Hola! Abans que em pregunteu res...He esternudat i he acabat aquí, a casa vostra
–va dir en Drac.
-Com? -van dir totes les cabretes a la vegada. I de sobte... A, a, aaaxim! I en Drac
va sortir volant cap al cel.
-Nooo! Una altra vegada nooo! -va dir el drac enfadat. I quan va caure al bosc, va
caminar i seguir caminant fins que es va trobar una cova. Va entrar-hi i es va trobar
amb un mag. Llavors va pensar que era el moment de solucionar aquella situació
tan angoixant.
–Hola, que em podries donar una poció per a no esternudar, si us plau?
- Es clar que sí, Drac! –va contestar.
El mag li va donar una poció de color negre amb bombolles que sortien de dalt. En
Drac se la va beure i... ja no va esternudar més! Tot va tornar a ser com abans, i el
drac va tornar a veure als seus amics, en Sant Jordi i la princesa. En Drac va ser
molt feliç.
FI
Abril Carbonell Lozano 4t A

LES EMOCIONS
Les emocions són difícils d’explicar
però pensant molta estona,
ho vull intentar.
Sorpresa sento quan em fan un regal.
I quan guanyo un premi.
Aleshores és genial!
Tristesa sento quan perdo algú estimat,
fins i tot si és el meu gat.
Amor sento quan estic amb gent que estimo
i els vull donar “carinyo” .
Por sento quan estic sola,
perquè no tinc a ningú
que em doni amor .
Ràbia sento quan m’enfado amb la meva amiga
i no tinc a ningú amb qui compartir el dia.
Yaiza Bazán Moreno 4t A

EL SEU DESIG
Hi havia una vegada una nena que es deia Mariona. La seva mare era molt
rica, vivien en una mansió molt gran. Ara bé, a la noia no li agradava ser rica,
ella volia ser com els altres nens.
La mare de la Mariona volia que la seva filla fos ballarina professional, però
aquesta volia dibuixar i jugar a futbol. A més a més, feia classes de ballet els
dilluns i els dijous.
Un dia va decidir saltar-se una classe de ballet, va anar a dibuixar i va dibuixar
una pilota de futbol. Aquell va ser el millor dibuix que va fer. Després va anar
a jugar a futbol una estona perquè havia de tornar a casa. Al cap d’uns dies la
seva mare va descobrir el seu dibuix i li va preguntar:
- Quan has fet aquest dibuix?
Ella, que sempre deia la veritat, va dir:
- No vaig anar a una classe de ballet i aleshores vaig aprofitar per fer-ho.
La mare es va enfadar i va llençar el dibuix a les escombraries.
El dissabte a la tarda, com sempre, va venir el camió de la brossa a recollir les
escombraries i en Josep (l’escombraire) va veure el dibuix i li va agradar molt.
Així doncs va presentar el dibuix en un concurs i va guanyar. El dibuix de la
Mariona el van exposar en una sala.
Van passar els dies i quan uns famosos van anar a veure aquella exposició, van
preguntar qui havia fet el dibuix. Els de l’exposició no van respondre, així que
va començar la recerca del dibuixant.
La mare de la Mariona va veure per la televisió la recerca i s’hi va presentar.
Va dir que el dibuix l’havia fet ella i li van pagar cent euros, però no va dir-li
res a la seva filla. Aleshores van anar passant els dies i el dibuix cada vegada
era més famós i la mare més rica. Un dia, el vint-i-tres d’abril, la Mariona va
anar a l’escola i tots van començar a preguntar-li sobre el dibuix que havia fet

la seva mare. Ella no en sabia res, així que quan va tornar a casa va dir a la
seva mare:
-M’ensenyes el teu dibuix, mama?
-Quin dibuix?-va preguntar la mare.
-Aquell que s’ha fet tan famós! -va respondre la Mariona.
La Mare no l’hi volia ensenyar perquè l’havia fet la seva filla, però finalment
se’l va mostrar:
-Mama, aquell dibuix l’he fet jo!- va exclamar la nena.
La mare va fer que sí amb el cap i va donar-li el dibuix.
Des d’aquell dia, la mare de la Mariona va creure en la seva filla i la va apuntar
a futbol i a dibuix. Per això, en el futur hi haurà una dibuixant que
representarà el futbol amb dibuixos, i aquella dibuixant serà la Mariona.
I es diu que cada nit, en els seus somnis coneixerà un pintor nou que li donarà
un consell per a dibuixar millor.
Iria Lara Bucellari 4t B

LA IGUALTAT
Dones iguals que homes,
negrets iguals que blanquets,
tots som iguals.
Alguns rossos,
altres pèl-rojos,
també francesos,
fins i tot xinesos.
Catalans i mexicans,
drets que són igualats,
amb els quals estarem bé,
perquè el tracte per a tots és igual.
Anna Marinel·lo García 4t B

La Clara ho tenia tot. Tenia una vida d’allò més agradable. Menys
perquè no la deixaven entrar a l’equip de futbol de la seva escola!
Era el seu somni! Com li ho podien impedir?
La història és així:
Un dia a l’escola de la Clara van anunciar que a les onze del matí es
feia la prova per a l’equip de futbol. La Clara estava molt
emocionada. Va mirar el rellotge i va dir:
-Són les onze menys deu minuts! He d’anar el més ràpid que pugui a
la prova!
Llavors va córrer com un lleopard. Quan va arribar al pati només hi
havia nois i van començar a riure. De sobte, el Lluís, el capità de
l’equip, va dir:
-Que estrany, Clara, que tu vulguis fer la prova! Estàs cega o què?
Aquí només hi ha nois i són millors que tu! Com podem tenir a una
noia a l’equip? Baixarem de categoria!
La Clara es va quedar sense paraules i se’n va anar.
Al dia següent, el director va cridar la Clara al seu despatx. La Clara
no sabia que li podria dir. Va entrar al despatx...
-Clara, què et passa res?
La Clara va contestar:
-Bé... Sí,, no em deixen entrar a l’equip de futbol.

Llavors el director li va preguntar:
-Per què?
La Clara va contestar:
-Crec que és perquè pensen que les nenes no en sabem.
Immediatament el director va cridar al capità de l’equip i va fer que
la Clara pugués entrar a jugar. La Clara es va posar molt contenta.
Ara, vint anys després, la Clara és una jugadora de futbol
professional i sempre diu que:
-No pensis que ets menys forta per ser una dona. Tots podem fer el
mateix!
Naira Casanova Castro
5è A

Un dia ple d’art
Un dia vaig escoltar música
i em va fer somiar.
Ja era de nit
i era l’hora d’anar al llit.
Em vaig posar a pensar
que la música era un art.
Vaig obrir la finestra,
vaig veure el sol
i vaig dibuixar un gira-sol
Necessitava imaginació
per posar-me en acció,
per poder dibuixar la flor
amb molta il·lusió.
Nuria Pérez Navas 5è A

VET AQUÍ DUES VEGADES:
LA CAPUTXETA VERMELLA ACTUALITZADA
Hi havia dues vegades... És igual, la protagonista d’aquest conte és una “passota”. Es
diu Àlex, però li diuen Caputxeta Vermella perquè sempre porta una dessuadora
vermella. Té quinze anys. Les seves aficions són escoltar música “trap” i mirar les
xarxes socials al mòbil. Adolescents...
Ara que ja la coneixeu comencem la història: l’Àlex estava estirada al llit mirant
l’Instagram (cosa que és normal), quan de sobte va aparèixer la seva mare, i li va dir
que havia d’anar a ca l’àvia que estava malalta. Li havia de portar menjar i
companyia. A l’Àlex li feia mandra però no tenia cap altra opció que anar-hi. La seva
mare li va dir que anés amb compte amb el llop del bosc.
L’Àlex no li va donar cap importància. Va agafar el mòbil i se’n va anar cap al bosc.
Anava caminant mirant el mòbil, quan de sobte va aparèixer un llop. El llop li va
preguntar on anava. La noia va sospirar amb ignorància i li va dir que a ca l’àvia, que
estava malalta. Deixant-li anar una mentida, el llop li va dir que anés cap a
l’esquerra. La noia estava distreta amb el mòbil i va caure a la trampa.
Després d’una estona es va adonar que aquell llop l’havia enganyat. Va agafar el
“Google Maps” i va seguir el camí correcte. L’Àlex va arribar abans que el llop. El
llop es va quedar perplex i li va dir:
-Com pot ser que hagis arribat abans que jo?!- i la noia va dir:
-Tinc “Google Maps”! No me l’he empassat, la teva bola!
De sobte va aparèixer l’àvia i va dir:
-Què dimonis passa aquí? Que no em deixeu dormir, home!
-Que aquest babau et vol menjar! -va dir la noia.
-I un be negre! -va dir l’àvia. Va agafar l’escopeta i...
BOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOM!!!
-A dormir amb els angelets, ruc! -va dir l’àvia.
L’Àlex va passar una estona a ca l’àvia. Més tard, es va fer l’hora d’acomiadar-se.
Ara veuràs una noia caminant pel bosc amb un fabulós abric de pell de llop.
Laia González Venegas 5è B

LA MARE
La meva mare
em va donar la vida.
Somnis, alegría,
colors i fantasies.
Ella és la meva amiga,
companya de tota la vida.
Quan ella em fa un petó
veig papallones de colors.
Quan la mare està al meu costat
totes les pors se’n van.
La meva mare és la millor
perquè té una i mil formes
d’espantar la por.
Sofia Zapata Uchima 5è B

Maya, la nena abella
Hi havia una vegada una noia que es deia Maya, una
adolescent de dotze anys que vivia a Espanya. Un dia, va
passar una cosa que li va canviar la vida, ara veureu per
què.
-Hola! Soc la Maya, i aquest va ser el meu primer dia a
l’ institut! Va ser una bogeria. Vaig llevar-me, em vaig
rentar les dents..., fins que vaig entrar a l’ escola. De
moment, tot era normal, però a l’ hora del pati...
Estava estudiant a sota d’ un arbre, parlant amb les
meves amigues, la Diana i la Laura, quan un nen va
cridar:
-Vigila, Maya!
Una pilota va colpejar l’ arbre en el que estava jo a sota,
un rusc d’ abelles va caure sobre el meu cap. Jo, és clar,
vaig sortir corrent i em vaig amagar a l’ armari
d’ educació física. Després de cinc minuts, vaig sortir i
vaig anar a l’ aula. Tothom s’ estava dient coses a cau
d’ orella i jo em preguntava què s’ estaven dient, encara
que no els vaig fer molt de cas.
Però al dia següent tothom es reia de mi fent la gràcia de
l’ accident amb les abelles. A mi em molestava, però no
hi vaig dir res. Dia rere dia, tots es reien de mi, fins que
algú va tenir la genial idea de començar a dir-me “ Maya
l’ abella” , com el famós personatge de dibuixos animats.
Aquell va ser el meu sobrenom durant la resta del curs, i
en un moment vaig pensar: “ Per què en lloc de
enfonsar-me, no li trec el profit?” Així és com vaig
començar a actuar i a posar la veu del famós personatge.

Ara ja no es reien de mi, es reien amb mi. Havia passat
de ser “ la pringada” a “ la bromista” de classe! Ara ja
m’ adono de com de cruel pot ser la gent. Si no et
defenses i deixes que es riguin de tu, acabaràs arruïnada,
però si penses, i hi poses gràcia, les coses aniran bé.
Total, que vaig seguir amb la gracieta de Maya l’ abella,
fins i tot em vaig vestir per Halloween com ella! Així que,
si alguna vegada et passa una cosa vergonyosa, primer
pensa, no deixis que es riguin de tu, riu amb ells.
I així faràs un país multicolor!
Cèlia Villegas Ejarque 6è A

Hi havia una vegada una colla d’amics que es deien Àlex, Marcos,
Daniel, Geray, Aron, Abril, Maria, Ona i Noa.
Un dia, de bon matí, estaven anant cap a la piscina del seu poble.
Anaven caminant i de cop i volta l’ Aron, que anava el primer, es va
parar i la resta de la colla li van dir:
- Què et passa?
- U...U...U...Un...Un...UN DRAC !
Tots van treure el cap per veure el drac i tots es van quedar sorpresos
La Noa li va dir a l’Aron :
- Però si és un cadell de drac! És inofensiu! –Deia, mentre s’acostava al
petit drac.
I la resta van exclamar a la vegada:
-Oh! Que petit!
L’Ona va agafar el cadell i, després d’un hora, el cadell es va adormir.
L’Abril va dir:
-Hem de posar-li un nom.
I tots van començar a discutir el nom del petit drac.
Com que era mascle, es van posar d’acord amb el nom de Rex, però
ara li havien de buscar una casa on passar la nit.
Com tots van dir que NO podien quedar-se’l, menys el Daniel, que va
dir que ell SÍ que se’l podia quedar, el van portar a casa d’en Daniel i
tots van marxar a casa seva a dormir.
Al dia següent van anar a veure en Rex.

En Rex, quan ja portava una bona estona despert, va començar a
plorar i la Maria va dir:
- L’hem de fer callar! Àlex, intenta donar-li de menjar. I tu, Marcos,
dóna-li aigua!
Tot i així en Rex no volia ni aigua ni menjar.
- Igual vol la seva mare -va dir la Noa molt baixet.
Com que ho va dir tan baixet, tots es van callar per escoltar-la. I tots
van dir:
-Doncs potser sí...
De sobte es va veure una ombra de drac gegant i en Rex, en aquell
moment, va callar.
Tots estaven molt espantats. En Geray, el més gran de tots, va sortir a
fora i li va dir al drac gegant cridant:
-Què vols de nosaltres?
El drac gegant va abaixar el cap i li va dir:
-Teniu alguna cosa que és meva –va fer, mirant cap a dins de la casa
d’en Daniel.
A l’instant, en Rex va sortir de la casa i el Geray i l’Ona el van intentar
retenir, però el drac gegant els va advertir, cridant:
-Deixeu-lo en pau, que és el meu fill!
Quan la mare d’en Rex va dir això, tots van entendre perquè havia dit
“teniu alguna cosa que es meva”. Es referia a en Rex!
Van parlar tots del malentès que havia hagut, van donar el seu fil a la
mare i es van fer amics.
I van anar a la piscina per relaxar-se tots junts.
FI Sol Mentuy Fernández 6è B

La igualtat
No ho entenc!
No vull ser princesa,
vull ser cavaller!
I per què no pot ser?
Les dones som lliures
de ser el que volem,
perquè som fortes
i independents.
Hem de lluitar
i amb aquesta injustícia acabar.
Fora la desigualtat!
Volem llibertat!
Aquet poema no l’he fet per guanyar,
sinó perquè tots som iguals
i ho vull demostrar.
Nerea García Inglés 6è A

LA MEVA MÚSICA
Una dolça melodia,
bonica i harmoniosa,
se m’acosta de puntetes
i suau, em frega l’oïda.
Jo m’apropo a poc a poc
per saber d’on ve aquell so.
No és trompeta ni piano,
és la veu d’una cançó.
Qui la xiula, qui la canta,
qui repeteix les estrofes,
qui s’inventa les paraules,
i les tapa amb una manta.
Crec que ja l’havia sentida,
que sempre l’he coneguda.
Crec que em vol sortir de dins.
Hi insisteix i és molt tossuda.
Irene Bley Jokic 6è B

ALUMNES FINALISTES EN NARRACIÓ
3r A.- 1r Premi: Berta Cervera Villegas
Finalistes: Iván López Gómez
Nacho Rangel Abanades
3r B.- 1r Premi: Ariadna Barranquero López
Finalistes: Irati Danoz Blanco
Berta Velasco Gómez
4t A.- 1r Premi: Abril Carbonell Lozano
Finalistes: Mar Azpiazu Macías
Pau Gabarró Barroso
4t B.- 1r Premi: Iria Lara Bucellari
Finalistes: Lua Coya Riopedre
Violeta Valle Pereverzeva
5è A.- 1r Premi: Naira Casanova Castro
Finalistes: Jeremy Cuéllar Cuéllar
Marc Muñoz Beltrán
5è B.- 1r Premi: Laia González Venegas
Finalistes: Daniel López Madrid
Helena Moreno Nieto
6è A.- 1r Premi: Celia Villegas Ejarque
Finalistes: Diana Bravo Savino
Laura Revuelto Medina
6è B.- 1r Premi: Sol Mentuy Fernández
Finalistes: Ainhoa Ballesteros Roda
Daniel Flores Torres
Concurs de dibuix de dracs 6è:
1r premi: Laura Revuelto Medina .- 6è A

ALUMNES FINALISTES EN POESIA
3r A.- 1r Premi: Biel Esteban Ros
Finalistes: Nerea Ghazal Campillo
Julio Marcelo Muñoz Álava
3r B.- 1r Premi: Hèctor Gallego Jiménez
Finalistes: Ariadna Barranquero López
Helena Zhu
4t A.- 1r Premi: Yaiza Bazán Moreno
Finalistes: Bruno Losciuto Rangel
Jana Mas Fuguet
4t B.- 1r Premi: Anna Marinel-lo García
Finalistes: Adrián Casas Méndez
Marc Verge Milán
5è A.- 1r Premi: Núria Pérez Navas
Finalistes: Noa Escudero Casán
Laia Grañón Moreno
5è B.- 1r Premi: Sofia Zapata Uchima
Finalistes: Ariadna Caricol García
Anna Martínez Dickhoff
6è A.- 1r Premi: Nerea García Inglés
Finalistes: Sergio Horcas Fernández
Mario Varela Macías
6è B.- 1r Premi: Irene Bley Jokic
Finalistes: Daniel Escribano Luengo
Sara Sheikh Sheikh
Conc urs de punts de llibre:
Categoria de petits: Lois Lara Bucellari.- 1r B
Categoria de grans: Claudia Juan Nuño.- 6è A
Premi especial: Laia González Venegas.- 5è B ( “Som fortes”)

Revista santjordi 2019 pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Revista santjordi 2019 pdf

Similar to Revista santjordi 2019 pdf (20)

More from profes folchitorres

More from profes folchitorres (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

Revista santjordi 2019 pdf