Projecte

1. PROJECTE EDUCATIU
ÍNDEX
Introducció
1 - Anàlisi de l’entorn
Alumnat
Professorat
Altre personal
2 - Trets d’identitat
3 - Objectius
Objectius relacionats amb l’alumnat
Objectius del centre en relació a l’educació en la
diversitat
Objectius relacionats amb el procés d’ensenyament-
aprenentatge
Objectius relacionats amb el professorat
Objectius relacionats amb la gestió del centre
4 - Prioritats educatives
5 - Procediments d’actuació
6 - Directrius del projecte lingüístic
7 - Comissió avaluadora del projecte educatiu

2. 2
PROJECTE EDUCATIU
“No hi ha més que una educació, i és l’exemple”
Gustav Mahler.
INTRODUCCIÓ
Tenir una educació de qualitat és un dels reptes més importants d’una societat
moderna i civilitzada. L’educació és el mitjà de transmissió de la cultura i el
saber i, per tant, és un pilar fonamental en la nostra societat. Sense educació la
societat no podria assegurar els seus sabers ni avançaria cap a nous
coneixements.
L'escola no és l'únic element amb què compten les societats per educar, però
és normalment el més important dels elements institucionals. L’escola, per tant,
es troba en una situació de gran responsabilitat cap a la societat a la qual
serveix. No obstant això, aquesta responsabilitat és recíproca, ja que la societat
hauria d’estar al servei de l’escola de la mateixa manera que l’escola ha de
servir a la societat.
L'educació és la inversió de futur de qualsevol societat desenvolupada i, en
aquest sentit, ha de comptar amb el suport actiu no tan sols de tots els
membres de la comunitat educativa, sinó també de tots els sectors econòmics,
socials i polítics que componen la societat, amb la finalitat que no es produexi
cap tipus de distanciament entre l'evolució de les forces productives de
l'economia, la societat, els diferents governs i el sector educacional de la
docència.
La tasca d’educar és complicada, i no només depèn de l’escola. Que el jovent
es converteixi en un adult responsable que respecti valors com la democràcia,
la dignitat, la igualtat o la llibertat és un èxit que sols es pot aconseguir amb una
educació de qualitat, però no només amb una educació de qualitat, ja que
sense el recolzament actiu de la societat no s’arribaria enlloc. Famílies,
institucions i centres educatius hem de lluitar plegats per aquest noble objectiu
comú que ens beneficia a tots i totes, i sobretot al subjecte de l’educació:
l’alumnat.
A partir de les anteriors reflexions, el projecte educatiu de l'IES Ramon Llull té
com a objectiu prioritari oferir un ensenyament públic i de qualitat, que es
fonamenta en la col·laboració i participació activa de tots els sectors de la
comunitat educativa: alumnat, famílies, professorat i personal d'administració i
serveis.
L’IES Ramon Llull és molt més que un centre, era l’Institut, amb un valor
emblemàtic derivat del fet de què durant dècades fou l’únic Institut a totes les
Illes i encara compta, avuí en dia, amb la monumentalitat del seu edifici. És una
institució prestigiosa que encarna valors com la tradició o el respecte pels
arrels, com cap altre centre públic a Mallorca. Tot i que aquests valors
continuen vigents, el model d’educació que ofereix l’IES Ramon Llull no és
estàtic, ja que dona resposta a les necessitats i demandes de la societat,

3. 3
contemplant els canvis tant en continguts com en mètodes, i s’adapta al ritme
de constants canvis del segle XXI. Els radicals canvis socials dels darrers 20
anys, tammateix, han afectat la identitat històrica de l’Institut. Avui dia és un
centre modern, que comparteix amb la resta de centres unes característiques
comunes: de vegades tenim ràtios per damunt el recomanat per les autoritats
educatives, un excés d’alumnat procedent d’altres cultures a certs grups,
determinats problemes de indisciplina, certa desmotivació, i totes les carències
acadèmiques, familiars i ambientals que en ocasions ens duen a la porta del
fracàs escolar. Per tal de neutralitzar i intentar invertir aquesta tendència (que
ja s’ha fet crònica en el sistema educatiu occidental) l’Institut desenvolupa un
conjunt d’estratègies, que van des del necessari control disciplinari a l’impuls de
projectes que enriqueixen i milloren l’oferta educativa.
Aquest document és el reflex del conjunt d’idees i decisions assumides per tota
la comunitat educativa. D’acord amb la normativa vigent, els centres gaudeixen
d’una autonomia pedagògica que els permet definir els trets més importants i la
filosofia de cada institut. Aquesta autonomia pedagògica es concreta mitjançant
projectes d’intervenció educativa, programacions didàctiques, plans d’acció
tutorial, plans d’orientació acadèmica i professional, projecte lingüístic i,
sobretot, mitjançant un Projecte Educatiu. Aquest projecte està elaborat tenint
en compte les característiques del centre, el seu entorn i les necessitats
educatives del nostre alumnat, i en ell es fixen els objectius i les prioritats
educatives.
El PEC de l’IES Ramon Llull defineix i recull els nostres trets d'identitat:
estableix l’educació que es pretén i l’escola que es desitja, perfila el model de
formació de l’alumnat i descriu les característiques del centre. Aquest PEC no
és un document tancat i ha de ser el marc de referència que orienti l'activitat
general i la vida educativa del centre, que possibiliti l'assumpció per part de tots
els membres de la comunitat educativa de la nostra cultura del centre.

4. 4
1 ANÀLISI DE L’ENTORN
El PEC parteix de l'anàlisi de les necessitats específiques del nostre alumnat i
del seu entorn escolar per fixar els objectius, les prioritats i els procediments
d'actuació. Aquest primer apartat fa referència a l’edifici, la seva ubicació, els
seus punts febles–i que, per tant, hauríem de millorar-, els seus punts forts –
que haurem de lluitar per mantenir-, l’oferta educativa, la situació
socioeducativa de l’alumnat, la plantilla de professors, el personal
d’administració i serveis i l’Associació de Mares i Pares de l’IES Ramon Llull.
L’IES Ramon Llull és el primer institut creat a Espanya, degut en gran mesura a
l’obra ‘La instrucción sobre la enseñanza’, escrita per Jovellanos durant el seu
empresonament al castell de Bellver. La seva construcció es va aprovar l’any
1835, coincidint amb el tancament de la Universitat Balear, i fou en l’edifici
d’aquesta quan l’any següent va començar el seu funcionament. Més tard
passà a ocupar l’edifici de Monti-Sion amb el nom “Instituto Balear”. A finals de
segle XIX es convertí en “Instituto General Técnico” i l’edifici actual s’inaugurà
en 1916.
Durant el primer terç del segle XX destacà per la seva gran tolerància, que
possibilità un ensenyament pluralista impartit a través de distintes ideologies,
en alguns casos molt avantguardistes per la tradicional societat mallorquina de
l’època. Laics i catòlics hi convivien donant al centre un prestigi acadèmic i
intel·lectual que feien que els alumnes amb més possibilitats (en tots els
sentits) es sentissin atrets per cursar els estudis a l’Institut.
És en 1936 quan rep el nom d’Institut Ramon Llull. Des d’aquest any fins ara,
durant tots els plans educatius que hi ha hagut, el nom de l’Institut Ramon Llull
ha estat acompanyat d’un prestigi indubtable.
L’edifici en el qual s’ubica l’IES Ramon Llull depèn de Patrimoni, que ha de
donar el vist i plau quan es planteja qualsevol modificació que afecti
l’estructura. La impossibilitat de fer canvis estructurals per adaptar l’edifici a les
necessitats educatives actuals és un inconvenient que pocs instituts han de
patir. L’edifici on s’ubica l’IES Ramon Llull té una particularitat arquitectònica
d’un valor singular. La comunitat educativa està interessada i demana que
Patrimoni es preocupi de mantenir un aspecte adequat d’aquest edifici,
encarregant-se de netejar i restaurar, si cal, la façana, sense malmetre cap dels
seus elements.
Encara que quan es construí estava ubicat als afores de Palma, l’edifici de l’IES
Ramon Llull avui es troba en ple centre de la ciutat, amb els avantatges i
desavantatges que allò suposa. Un dels problemes principals és el renou. El
tràfic de l’avinguda Portugal, una de les artèries principals de Ciutat, fa que les
finestres, que tampoc no estan insonoritzades, hagin de romandre tancades
malgrat la calor dels mesos d’estiu, la qual cosa empitjora les condicions
d’ensenyament. La instal·lació de ventiladors i aparells d’aire condicionat en
determinades aules durant el curs 2005-06 ha pal·liat en part aquesta
problemàtica, encara que aquesta situació no està completament resolta, ja
que hi ha moltes aules sense aire condicionat.

5. 5
Aquesta privilegiada situació geogràfica de l’IES Ramon Llull, en ple centre de
Palma, suposa un desavantatge important pel personal docent i d’administració
i serveis que treballa al centre i que s’ha de desplaçar des de fora de Palma. A
diferència d’altres instituts palmesans creats més recentment, l’IES Ramon Llull
no disposa d’un aparcament propi. La comunitat educativa de l’IES Ramon Llull
considera que és una reivindicació justa i raonable demanar a les institucions
que correspongui (Govern de les Illes Balears i Ajuntament de Palma)
l’habilitació d’una zona on es permeti el treballadors de l’institut aparcar els
seus vehicles.
Una altra qüestió provocada per l’antiguitat de les instal·lacions és la calefacció,
que no permet tenir només un sector de l’edifici encès. El problema es planteja
en moments de poca ocupació del centre, perquè s’ha de tenir encesa tota la
calefacció, i per tant es desaprofiten recursos (la qual cosa, a part de car és
antiecològic). Un exemple clar d’un moment de desaprofitament de calefacció
és tot l’horari de nocturn, perquè s’ocupa només una petita part de l’edifici. Des
del curs 2005-06, tenim aparells d’aire condicionat amb bomba de calor
instal·lats a determinades aules, peró no funcionen correctament i hem de
continuar emprant el sistema de calefacció defectuós, amb la qual cosa aquest
problema no s’ha resolt defitivament.
Les dificultats a què hem de fer front són sobre tot d’infrastructura. Un altre
problema és que els espais són limitats i es fa difícil gestionar-los. Els
successius equips directius han de fer malabarismes a l’hora de distribuir els
grups a les aules, i la creixent optativitat (necessària per poder oferir un
ensenyament de qualitat) complica encara més la gestió d’ocupació d’espais.
La conseqüència d’aquest dèficit d’espais, durant els darrers cursos, és que hi
ha grups que han de fer classe en espais que disten molt de ésser apropiats
pel desenvolupament de l’activitat docent. Davant la inexistència d’una aula
amb millors condicions, els alumnes i professors de compensatòria han hagut
d’emprar, de manera crónica en els darrers anys, espais de dimensions molt
reduïdes. Malauradament, aquest no és un cas aïllat. No sempre es pot
assignar una aula apropiada a les característiques de cada grup, i això suposa
un problema molt seriós pels grups i pel professorat afectat.
Una altra conseqüència és que des de fa anys hi ha departaments, com el de
música, el de plàstica, el de tecnologia o el d’educació física, que no tenen un
lloc físic per reunir-se i guardar els seus materials, la qual cosa condiciona molt
la feina dels docents. Altres departaments han de compartir espais, com el de
filosofia i el cicle formatiu.
Una altra conseqüència és que no es poden crear altres espais
imprescindibles, com una segona aula de música, o dos laboratoris de ciències,
com es va recomanar a Lisboa l’any 2000. Un altre espai que és desitjable
crear és una altra aula d’informàtica, ja que durant els darrers cursos hi ha
hagut un augment exponencial en la demanda del professorat de les aules
d’informàtica. El centre ha fet front a aquest augment de demanda en la mesura

6. 6
del possible, habilitant espais equipats amb ordinadors (el curs 2006/07 es va
crear la tercera sala d’informàtica.)
Una altra qüestió que s’hauria de millorar és l’accessibilitat. Un edifici tan gran i
amb una població, tant de professorat com d’alumnat, tan nombrosa hauria de
disposar d’un ascensor per poder accedir a les diferents plantes. Quan es
matriculen alumnes amb mobilitat reduïda s’ha de planificar que totes les aules
que empren aquests alumnes estiguin a la planta baixa, la qual cosa complica
més la distribució d’espais. Una altra reivindicació que té aquest institut des de
fa anys és la instal·lació d’un sistema perquè aquests alumnes amb mobilitat
reduïda puguin salvar les escales que hi ha a les dues entrades del centre (la
de la plaça del Tub i la de via Portugal).
No es pot negar que l’IES Ramon Llull es troba en un edifici privilegiat. No
obstant això, és un edifici que té moltes mancances, i moltes d’elles no són
fàcils de pal·liar. La comunitat educativa de l’IES Ramon Llull necessita i
exigeix una inversió per part de les institucions que pal·liï aquestes deficiències,
que els instituts de més recent creació ja no han de patir.
També ens agradaria reflexar en aquest document els aspectes positius i que,
com tals, volem apostar per mantenir. Disposem d’una aula magna gran i ben
equipada que ens permet celebrar events amb molta de gent, com, per
exemple, activitats amb més d’un grup plegat, els claustres, o les reunions
informatives amb els pares. Un altre espai del qual la comunitat educativa està
particularment orgullososa és el museu de ciències naturals, únic entre els
instituts de Balears, i la biblioteca, que ha romàs oberta a l’alumnat i al
professorat, i de la qual s’està fent un gran ús durant els darrers anys.
ALUMNAT
L’alumnat que tenim a l’IES Ramon Llull és diferent del que teníem anys enrera.
Tradicionalment un institut de batxillerat, l’IES Ramon Llull s’ha hagut d’adaptar
a uns estudiants més joves i amb altres característiques. No obstant això, la
bona disposició del professorat nou, l’adaptació del més antic, juntament amb
la incorporació d’un equip de mestres amb molta d’experiència ha permès que
aquest canvi s’hagi viscut amb normalitat.
Durant els darrers cursos acadèmics, la piràmide escolar a l’Educació
Secundària Obligatòria ha estat més ampla per la base; és a dir, hi ha hagut
més alumnes a primer i segon d’ESO que a tercer i quart. De la mateixa
manera, el nombre de matriculats a batxillerat ha estat superior a la de tercer i
quart d’ESO.
Al règim de nocturn s’ha augmentat considerablement la matrícula durant els
darrers anys, omplint sense problemes els grups a cada un dels tres blocs que
s’oferten.
Respecte al cicles formatius, durant els darrers anys hem rebut una demanda
més que acceptable tant a Animació Sociocultural com a Integració Social.

7. 7
Una altra diferència amb el passat és la composició de la població escolar.
Com a resultat dels fluxos migratoris dels últims anys la nostra població
s’acosta cada cop més als models d’altres països del nostre entorn. Aquesta
nova composició és enriquidora per tots, ja que ens permet obrir la nostra visió
molt més enllà de les nostres costes.
Durant els darrers cursos escolars hem tengut una població escolar
multicultural, amb una trentena de nacionalitats, a part de l’espanyola, a
l’institut. El percentatge d’alumnes no nascuts al territori espanyol es superior a
l’ESO que altres nivells educatius (la mitjana dels darrers anys ha estat en torn
al 25 % d’alumnes estrangers a l’ESO, comparat amb un percentatge inferior al
10 % d’estrangers a les altres etapes educatives)
A l’ESO l’IES Ramon Llull es nodreix de les següents escoles adscrites de la
zona “Palma Centre”:
- C.P. Eugeni López
- C.P. Rei Jaume I
- C.P. Son Espanyolet
- C.P. Xim Alomar Josa
- C.P. Santa Catalina
- C.P. Gènova
A batxiller (diürn i nocturn), durant els darrers anys, l’IES Ramon Llull ha rebut
alumnes de molts centres balears, entre d’altres:
- Arcàngel San Rafael
- Aula Balear
- Aurora Picornell
- College Français
- El Temple
- Emili Darder
- Es Liceu
- Jesús María
- Joan Alcover
- La Balanguera
- La Immaculada
- La Purísima
- La Salle
- Madre Alberta
- Sagrado Corazón
- San Antonio Abad
- San Francesc
- Santanyí
- Santísima Trinidad
- Ses Estacions
- Son Canals
- Son Pacs
- Virgen del Carmen

8. 8
L’IES Ramon Llull és un centre que afavoreix la integració de tots/es els/les
alumnes. Tot l’alumnat té cabuda dins el nostre centre, des dels diagnosticats
amb sobredotació intel·lectual fins els diagnosticats amb necessitats educatives
especials per discapacitat psíquica o física. La comunitat educativa de l’IES
Ramon Llull garanteix una educació a mida de tothom.
Durant els darrers anys hem tengut alumnat de compensatòria (alumnes amb
necessitats educatives especials associades a situacions socials o culturals
desfavorides) i amb necessitat educatives especials (alumnes amb necessitats
educatives especials associades a discapacitat psíquica, sensorial, motriu,
trastorn de la conducta o sobredotació intel·lectual, amb el corresponent
dictamen d’escolarització) a gairebé tots els nivells.
També s’imparteix en aquest centre un curs de diversificació tant a tercer com
a quart d’ESO, així com un curs de via lenta a primer i segon d’ESO.
PROFESSORAT
Durant els darrers anys la plantilla de professorat ha cobert satisfactòriament
les necessitats del centre. L’IES Ramon Llull és un centre gran, amb una
claustre composat per una centena de professors.
El claustre de professors està dividit en els següents departaments:
- Biologia i geologia
- Ciències socials i geografia i història
- Dibuix i educació plàstica i visual
- Educació física i esportiva
- Família professional de Serveis Socioculturals i a la comunitat.
- Filosofia
- Física i química
- Llengua castellana
- Llengua catalana
- Llengües estrangeres
- Llengües i cultura clàssiques
- Matemàtiques
- Música
- Orientació
- Tecnologia
L’IES Ramon Llull té un equip directiu composat per un director, un secretari,
un cap d’estudis de diürn, un cap d’estudis de nocturn, i dos cap d’estudis
adjunts.
A més, durant els darrers anys professorat responsable de les següents
coordinacions:
- Un coordinador de TIC
- Dos coordinadors de tutors (un pel primer cicle de l’ESO i un altre pel
segon cicle)
- Un coordinador de biblioteca

9. 9
- Un coordinador de pràctiques de cicle formatiu
- Un coordinador de prevenció de riscos laborals
- Un coordinador ambiental
- Un coordinador d’activitats extraescolars
- Un coordinador lingüístic
ALTRE PERSONAL
El personal d’administració i serveis de l’IES Ramon Llull està compost per 3
persones encarregades de les tasques administratives, 5 subalterns que
atenen la consergeria (3 a diürn i 2 a nocturn) i 4 persones dedicades a la
neteja del centre. A més d’aquesta plantilla fixa, tradicionalment comptem amb
una persona de reforç a les oficines en període de matrícula, i amb un altre
reforç puntual en el personal de neteja en determinats moments al llarg del
curs. En general, aquesta plantilla cobreix les necessitats del centre, encara
que ens hem trobat situacions aïllades en què han coincidit les baixes d’aquest
personal i no hem rebut els substituts necessaris per continuar la feina amb
normalitat, amb la qual cosa el personal d’administració i serveis que no estava
de baixa ha hagut d’assumir una càrrega de feina molt per damunt de l’exigible.
A més d’aquest personal d’administració i serveis, disposem d’un servei de bar,
i d’una persona encarregada del manteniment general de l’edifici.
Cal fer menció especial de l’Associació de Mares i Pares de l’IES Ramon Llull i
que sempre es mostra predisposada a una col·laboració encomiable amb tots
els altres sectors de la nostra comunitat educativa.

10. 10
2 TRETS D'IDENTITAT
"Si sólo tratásemos de instruir a los jóvenes en el buen uso de su razón, nos
hubiéramos contentado con darles algunos principios de lógica; pero era necesario
que preparásemos sus ánimos para las importantes verdades de la moral, sin cuyo
conocimiento no podrá decirse buena ni completa su educación. Importa ciertamente
mucho ilustrar su espíritu, pero importa mucho más rectificar su corazón. Importa
mucho dirigirlos en el uso de sus ideas, pero mucho más en el de sus sentimientos y
afecciones; porque si, como decía Cicerón, toda virtud consiste en acción, no bastará
que conozcamos la norma que debe regular nuestra conducta, si no se dispone
nuestra voluntad para que se conforme a ella y conozca y sienta que en esta
conformidad está su dicha."
Jovellanos
L’IES Ramon Llull és un centre respectuós amb l’Estatut de les Illes Balears i
amb la Constitució Espanyola. Segons la Constitució (article 27) l’educació és
un dret per a tots.
“Capítol segon: drets i llibertats
Secció 1ª: dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
Article 27:
1. Tots tenen dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.
2. L'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la
personalitat humana en el respecte als principis democràtics de
convivència i als drets i llibertats fonamentals.”
A part de respectar l’Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola, la
comunitat educativa de l’IES Ramon Llull accepta altres principis derivats de
l’adhesió incondicional a la Declaració Universal dels Drets Humans, en
especial a l’article 26, que fa referència a l’educació:
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més
no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és
obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui
generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb
plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat
humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les
llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i
l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la
difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la
pau.
Altres documents al quals ens adherim de manera incondicional són el Pacte
Internacional de Drets Civil i Polítics i la Declaració dels Drets del Nin, fent
especial referència als articles relacionats amb l’educació, és a dir, el dret a
rebre educació gratuïta que permeti l’infant desenvolupar les seves facultats, el
seu judici individual i el seu sentit de responsabilitat moral i social.

11. 11
La composició de la nostra població escolar ha canviat en les darreres
dècades, i s’acosta cada cop més als models d’altres països del nostre entorn.
Estem davant d’una creixent realitat multiètnica i multicultural que cal assumir
amb totes les seves conseqüències. La comunitat educativa de l’IES Ramon
Llull no percep aquesta realitat com a perillosa o amenaçant, sinó com a
enriquidora i positiva.
A més, no només ha canviat la composició de la població escolar: ha canviat
també la mateixa societat i amb ella els adolescents. El darrer canvi
generacional ha estat molt marcat, i ara tenim uns adolescents molt diferents,
molt més consumistes, i que no accepten l’autoritat de la mateixa manera que
ho feien els joves d’una generació anterior.
El nostre propòsit és construir un marc de convivència dins d’aquesta realitat, la
qual cosa implica l’acceptació per uns i altres dels principis següents:
– La llibertat i la igualtat de tots els éssers humans constitueix un principi bàsic
de la nostra civilització i educar en aquest convenciment és una obligació moral
i legal ineludible.
– L’acceptació de la diversitat s’ha de fonamentar en el reconeixement previ de
l’esmentada igualtat. La diversitat no fa sinó enriquir el principi moral de la
igualtat.
– L’educació intercultural com a model de referència, que té com a objectiu
aconseguir una societat integrada, sense exclusions ni conflictes greus, capaç
de respectar la diversitat cultural interna. Es tracta, tot aplicant principis
educatius, de crear un nou espai de convivència, regit per unes normes
nascudes de la negociació i de la creativitat conjunta.
– La integració del nou alumnat a la nostra societat, amb mesures com les
hores de suport lingüístic en el moment del curs que calgui i en la mesura
possible, per tal de compensar la situació de desavantatge clar en l’ús social
del català d’aquests col·lectius.
És l’objectiu de la comunitat educativa de l’IES Ramon Llull fer una gestió del
centre democràtica i participativa, on tothom pugui fer sentir la seva veu, i on
tots els sectors de la comunitat educativa (professorat, alumnat, famílies i
personal d’administració i serveis) col·labori de manera activa, real i efectiva en
el funcionament del centre.
D’acord amb l’article 22 de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes
Balears i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i
en llengua catalana, la llengua vehicular i de gestió és la llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears.
L’IES Ramon Llull, és un centre que té cura de mantenir les tradicions culturals
de la nostra terra, però no per això deixa d’ésser un centre escolar obert a
tothom, i obert a Europa. Recolzem qualsevol iniciativa enriquidora per a la

12. 12
comunitat educativa, i per això el curs 2004-05 es posaren en marxa les
anomenades Seccions Europees, tant en francès com en anglès, que suposen
un salt de qualitat en la nostra oferta educativa.
En aquest sentit també cal subratllar el compromís amb el manteniment i
l’increment en les llengües estrangeres i en el seu tractament més
individualitzat aconseguit amb els desdoblaments en l’assignatura d’anglès com
a primera llengua estrangera, la qual cosa millora la ràtio alumne-professor i,
conseqüentment, afavoreix les condicions d’aprenentatge.
Altres iniciatives de caire internacional són els projectes Sòcrates d’intercanvi
entre professors que s’han fet en els darrers anys. A més a la història recent de
l’IES Ramon Llull han proliferat els viatges, tant dins l’illa, com a les illes veïnes
i la península, però també a altres llocs (com els Estats Units d’Amèrica
anualment des del curs 2003-4, o Berlín o Montpellier des del curs 2004-5). El
departament de formació professional participa en el programa Erasmus
(prèviament anomenat Leonardo da Vinci). Des del curs 2003-4, una sèrie
d’alumnes han pogut beneficiar-se d’aquesta beca que possibilita l’estada d’un
mes a un país europeu realitzant part de la seva formació pràctica. Kotka
(Finlàndia), Montpellier (França), Mileto (Itàlia) o Lisboa (Portugal) són alguns
dels destins on els nostres alumnes de cicle formatiu han anat a completar la
seva formació. Aquestes iniciatives només són possibles amb un professorat
dinàmic i compromès, amb uns pares que recolzin la seva labor, i amb uns
alumnes que responguin.
El nostre centre és un centre ecològic. Des del curs 2004-5 l’IES Ramon Llull
compta amb una persona responsable de la gestió ambiental del centre, que té
cura d’optimitzar els recursos del centre. Entre les iniciatives aprovades tenim
una política d’estalvi de paper (afavorint el suport informàtic), i campanyes de
conscienciació cap a temes com el reciclatge o la reutilització dels materials,
entre d’altres.
L’IES Ramon Llull és un centre modern. S’han implantat sistemes que faciliten
enormement la gestió del centre, i que fomenten la participació activa per part
dels pares en qüestions tan importants com el control de les faltes d’assistència
dels seus fills. S’ha creat un entorn informàtic que no només permet, sinó que
obliga els pares a connectar-se a la pàgina web del centre per controlar les
faltes d’assistència o consultar l’expedient del seu fill.
També s’ha habilitat un sistema de comunicació de les incidències diàries amb
els pares mitjançant missatges de telèfon mòbil. Tenim la convicció que la
comunicació entre el centre i les famílies ha d’ésser una prioritat, i que uns
pares assabentats del funcionament del centre i de les incidències del seu fill
fan un millor centre.
La gestió informàtica s’ha anat implantant progressivament. Actualment, el
centre necessita els serveis d’un tècnic que s’encarrega de la supervisió de la
xarxa, ja que el volum de feina que suposa el manteniment informàtic del centre
supera els límits abordables pel nostre coordinador. Malgrat els contratemps,
ens mantenim ferms en aquesta aposta de futur, que només és possible amb la

13. 13
implicació activa del professorat, de l’alumnat i de les famílies, que s’han
d’adaptar als nous temps.
Gairebé tota la gestió del centre es fa amb ordinadors, i tenim el ferm propòsit
d’augmentar l’ús de l’ordinador com a mitjà de comunicació, la qual cosa
afavoreix un consum responsable de paper i ens fa més ecològics, que és un
altre tret del nostre institut. Altres mesures són el disseny i manteniment d’una
web del centre ben gestionada, útil i eficaç o la implantació d’un sistema
d’aprenentatge paral·lel i complementari anomenat aula virtual, amb una àmplia
oferta per part de determinats departaments.
La renovació del sistema informàtic és cara, però és una inversió necessària.
En els darrers curson s’han modernitzat les aules d’informàtica, i s’ha dotat una
aula de tecnologia amb ordinadors. Una altra inversió és la instal·lació en tot el
centre del sistema wifi, que permet que un portàtil pugui connectar-se a internet
sense cables i des de qualsevol punt de l’institut.
Tenim la voluntat de potenciar les activitats extraescolars, que malauradament
s’han vist mermades des de la supressió del departament d’Activitats
Extraescolars, la qual cosa no ha impedit en els darrers anys iniciatives com
l’edició d’una revista, una lliga interna de futbol, excursions i sortides al cinema,
entre d’altres activitats. El nostre objectiu és incrementar l’oferta d’activitats
extraescolars, articulant un mecanisme que pugui aprofitar la disponibilitat i la
il·lusió d’una AMIPA que sempre s’ha mostrat disposada a col·laborar.
Una altra aposta del centre és el foment de la lectura, la qual cosa ens anima a
mantenir una aula-biblioteca on els alumnes puguin llegir, consultar la premsa,
emprar els ordinadors habilitats pel seu ús o jugar a escacs, per exemple.
A més, aquesta biblioteca centralitza altres serveis, com és ara:
- El préstec de llibres escollits com a lectura obligatòria a les assignatures
de llengua i literatura castellana i catalana, i llengües estrangeres
(anglès).
- És un espai d’exposicions escolars.
Properament, augmentarà la seva funcionalitat:
- Arxiu de material audiovisual i informàtic.
- Préstec d’aquest mateix material.
- Préstec de llibres de text. Tenim previst posar en marxa un sistema
alternatiu pels alumnes i les famílies que es vulguin acollir-se’n. La
nostra intenció és que l’institut pugui oferir en dipòsit els llibres de text
per un curs, en principi de forma limitada a l’espera de què augmenti
aquest nou hàbit. Aquesta mesura no només és un mecanisme per fer
que l’ensenyament sigui més democràtic, sinó que, a més d’ésser una
iniciativa ecològica, també cerca un canvi en la mentalitat consumista de
la majoria dels alumnes.
Tenir una biblioteca no és un luxe, és un dret. Privar l’alumnat d’un espai com
la biblioteca seria renunciar a oferir una eina fonamental que garanteix un
accés democràtic al coneixement, i seria una pèrdua que la comunitat

14. 14
educativa de l’IES Ramon Llull no pot assumir. Amb l’esperada reapertura de la
biblioteca municipal a la plaça del Tub, a la qual l’IES Ramon Llull té accés
directe i dret a un ús preferent, hem recuperat un espai essencial que oferir al
nostre alumnat, a més de la nostra pròpia aula-biblioteca.
L’IES Ramon Llull és un centre que des de la seva creació està lligat a
conceptes com l’excel·lència. Temps enrera era un centre d’èlit, i encara ho és;
un exemple són els bons resultats a la prova de selectivitat any rere any o el
primer lloc a les Olimpíades de Química obtingut recentment per un alumne del
centre. Però això no vol dir que no sigui un centre solidari i obert a tothom.
Volem un centre plural on hi hagi espai per tots, i on es garanteixi un
ensenyament de qualitat per tots. L’IES Ramon Llull és de tots i per a tots.

15. 15
3 OBJECTIUS
L’objectiu fonamental de la comunitat educativa de l’IES Ramon Llull és
aconseguir que es mantenguin els trets d’identitat manifestats en el primer
apartat d’aquest projecte educatiu. Per tal de concretar aquest objectiu general,
a continuació es concreten els objectius específics de l’institut, relacionats amb
l’alumnat, amb la diversitat, amb el procés d’aprenentatge, amb el professorat i
amb la gestió general del centre.
Objectius relacionats amb l’alumnat.
1. Garantir el desenvolupament harmònic de les dimensions física,
intel·lectual, afectiva, ètica i social de l'alumnat, que ha d’adquirir no
només els coneixements necessaris per superar els successius cursos,
sinó també els valors que els convertiran en adults responsables i
respectuosos amb els altres.
2. Vetllar perquè la vida acadèmica es desenvolupi dins un clima de
convivència democràtica basada en la participació, el pluralisme, la
tolerància, la solidaritat, el respecte i l'acceptació mútua.
3. Establir el marc adequat que permeti a tots els membres de la comunitat
educativa exercir els seus drets i complir els seus deures.
4. Mantenir una comunicació fluida i sistemàtica amb les famílies. Impulsar
l'acció tutorial com a instrument essencial per dur a terme l'orientació
educativa i professional, així com les diversificacions i adaptacions
curriculars de l'alumnat.
5. Proporcionar tots els recursos (humans i materials) a l'abast del centre
per a la formació i autoformació de l'alumnat. Per això, és de vital
importància el manteniment d’espais com la biblioteca. L’alumnat ha de
ser capaç d’analitzar críticament el seu entorn i, per tant, és important
que els/les alumnes tinguin al seu abast llibres, mitjans de comunicació
(premsa diària) i ordinadors amb accés permanent a internet.
6. Assegurar el domini de la llengua catalana i de la llengua castellana en
els àmbits de la llengua oral i escrita.
7. Potenciar l'orientació com a ajuda en el procés de maduració de la
personalitat de cada alumne, en concret en l'elecció del seu futur
acadèmic i/o professional, afavorint una adequada transició de l’alumnat
cap a la vida adulta, tant pel que fa al seu desenvolupament personal,
social com professional, oferint-li els coneixements i habilitats bàsics per
a tal finalitat.
8. Fomentar la integració del centre al seu entorn i afavorir la col·laboració
amb altres centres i institucions, tant de la nostra comunitat com de la
resta del món.
9. Fomentar i potenciar una educació per a la salut integral dels alumnes,
tant pel que fa a la vessant psíquica com física: alimentació, estrès,
exercici físic i higiene.
10.Fomentar i potenciar actituds i comportaments de respecte al medi
ambient, a l’entorn i a la neteja. Aplicar a l’àmbit escolar el manual de
bones pràctiques exològiques: reciclar, reutilitzar, reduir i recuperar.
11.Promoure l’interès de l’alumnat cap a les noves tecnologies, procurant
que mantinguin una mentalitat oberta als canvis.

16. 16
Objectius del centre en relació a l’educació en la diversitat
1. Afavorir l’adaptació al centre i la integració de l’alumnat que presenta
necessitats educatives especials.
2. Organitzar de manera òptima els recursos humans i materials per tal
de poder donar una resposta educativa adient a aquestes
necessitats.
3. Establir els mecanismes que afavoreixin la realització i el
desenvolupament de les adaptacions curriculars individuals com a
mesura d’atenció a la diversitat.
4. Potenciar el desenvolupament del programa de diversificació
curricular per a l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge i té
expectatives d’aconseguir la titulació en educació secundària
obligatòria.
5. Establir i potenciar mesures educatives compensadores de les
desigualtats socials, donant reforç educatiu i una atenció educativa
més individualitzada a l’alumnat que ho requereixi per estar en
situació de desavantatge social i/o cultural.
6. Establir mesures d’organització i/o de reforç educatiu por poder
atendre de manera individualitzada a l’alumnat que realitzi un
programa d’inserció socioeducativa.
7. Organitzar i desenvolupar mesures per atendre a l’alumnat
d’incorporació tardana al sistema educatiu que presenta
desconeixement de les llengües pròpies d’aquesta comunitat.
8. Promoure el desenvolupament de mesures educatives per tal d’evitar
l’abandonament escolar.
9. Col·laborar amb altres institucions (policia, serveis socials, EOEP,
USMIJ, etc.), per prendre mesures conjuntes en els casos que calgui.
Objectius relacionats amb el procés d’ensenyament/aprenentatge.
1. Seleccionar els continguts curriculars que siguin més interessants i
funcionals per als alumnes.
2. Relacionar el procés educatiu tant amb el context sociocultural de
l'alumnat com amb la diversitat del món.
3. Seleccionar les tècniques més adequades per afavorir la motivació i
activitats que ajudin a obtenir un bon rendiment de l'alumnat.
4. Organitzar els grups de forma que s'afavoreixi l'aprenentatge de tots i
cada un dels seus membres.
5. Fer de l'avaluació, tant per part del professorat com de l'alumnat, una
vertadera anàlisi del procés educatiu en general i de cada alumne/a
en particular.
Objectius relacionats amb el professorat.
1. Estimular el professorat per a què s’impliqui activament en la gestió i
el funcionament del centre.
2. Potenciar el treball en equip del professorat mitjançant tots els
mecanismes dels quals disposem.
3. Estimular la participació en el major nombre de projectes destinats al
coneixement de les noves tecnologies i a la col·laboració en la
construcció d'una societat més oberta.

17. 17
4. Propiciar al professorat tots els recursos que estiguin a l'abast de les
institucions per al seu reciclatge i perfeccionament.
5. Propiciar un clima general de companyonia, de col·laboració i
cooperació entre el professorat.
Objectius relacionats amb el personal d’administració i serveis.
1. Garantir les seves condicions laborals, possibilitant que puguin
desenvolupar les seves funcions en condicions dignes.
2. Vetllar perquè la seva tasca sigui eficaç i es reparteixi de forma
equilibrada.
3. Facilitar els mecanismes de comunicació amb la resta de sectors de
la comunitat educativa, molt especialment amb l’equip directiu.
4. Tenir en compte el seu criteri i opinions a l’hora de assignar o
modificar torns.
Objectius relacionats amb la gestió del centre.
1. Garantir una gestió del centre eficaç, democràtica i transparent, on
tots els membres de la comunitat educativa tinguin al seu abast els
mecanismes necessaris per expressar la seva opinió i canviar els
aspectes que contribueixin a millorar el funcionament del centre.
2. Respectar i fer respectar els principis recollits en aquest document.
3. Mantenir i, en la mesura del possible, augmentar, l’oferta educativa
de qualitat que ofereix l’IES Ramon Llull.

18. 18
4 PRIORITATS EDUCATIVES
La prioritat educativa fonamental de l’IES Ramon Llull és garantir que tots i
cadascú dels objectius senyalats al tercer punt es compleixin.
No obstant això, és convenient subratllar les prioritats educatives que
diferencien el nostre centre, i amb les quals la comunitat educativa de l’IES
Ramon Llull es compromet de forma específica.
L’IES Ramon Llull és un centre que respecta la legalitat vigent i que, per tant,
garanteix l’ensenyament en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en les
condicions que dicta la llei. La llengua catalana pròpia de les Illes Balears és la
llengua vehicular i de gestió del centre, i vetllem perquè els mínims legals es
compleixin. És la nostra voluntat respectar el desig i el dret dels alumnes que
volen rebre la seva educació en català. A més, ens comprometem a fomentar
l’ús d’aquesta llengua entre els nouvinguts, per tal que la seva adaptació en la
nostra comunitat sigui completa.
A més, amb mesures com la implantació de les seccions europees tant en
francès com en anglès, afavorim l’aprenentatge d’altres llengües estrangeres.
Reconeixem que l’anglès és la “lingua franca” del segle XXI, i com tal l’hem de
potenciar. Però no volem oblidar la rellevància d’altres llengües, com el francès
i l’alemany; el nostre institut ofereix una secció europea en francès.
Aquesta valoració envers les llengües està íntimament lligada amb una altra
prioritat educativa de l’IES Ramon Llull: ésser un centre obert al món. Per tal de
garantir aquesta situació, fomentem totes les iniciatives nascudes des de
qualsevol dels sectors de la nostra comunitat educativa. Només amb aquesta
predisposició l’IES Ramon Llull ha pogut posar en marxa projectes europeus
com Comenius i Erasmus, les Seccions Europees i els viatges a diferents
països. Com a país integrat en la Unió Europea, el nostre centre no ha de
romandre aïllat del seu entorn. Altres iniciatives han anat molt més enllà de
l’àmbit europeu, com els viatgse als Estats Units promoguts pel centre en
diferents cursos.
Una altra prioritat és adaptar-nos al nostre temps i, en aquest sentit, la
informàtica és una eina fonamental. El nostre alumnat s’ha de familiaritzar amb
els ordinadors i, per això, hem integrat aquesta eina dins el sistema
d’ensenyament amb ampliació i modernització de les instal·lacions.
Eduquem els/les nostres alumnes amb una consciència ecològica.
L’ecologisme militant de la comunitat educativa del centre, sistemàticament,
ens fa idear sistemes mitjançant els quals intentem optimitzar els recursos al
màxim. Actualment sóm un Centre Ecoambiental, guardó atorgat per les
Conselleries de Medi Ambient i d’Educació i Cultura.

19. 19
5 PROCEDIMENTS D’ACTUACIÓ
Per tal de garantir que els objectius relacionats amb l’alumnat es puguin complir
i amb l’objectiu d’impartir una educació de qualitat, d’acord amb la filosofia del
centre, es farà ús de tots els mecanismes al nostre abast perquè la vida
acadèmica es desenvolupi amb normalitat, promovent un diàleg permanent
entre tots els sectors de la comunitat educativa.
Per tal de complir els objectius, i d’acord amb la legislació vigent, seguirem els
següents principis generals metodològics:
- Una metodologia integradora, que propiciï la utilització de mètodes en
funció de les necessitats dels diferents moments de l’etapa
d’ensenyament, de les diferents tasques i situacions, de la diversitat de
l’alumnat, dels diferents tipus d’agrupament, etc.
- La consecució dels aprenentatges significatius pot arribar especialment
mitjançant la utilització de mètodes de caire inductiu que, partint de fets i
realitats concretes properes a l’experiència de l’alumnat, li ajudin a
formular lleis generals a través de la constatació i manipulació dels fets
observables i, en ocasions, a través de mètodes deductius que, seguint
el procés mental invers, també pot afavorir la intervenció activa de
l’alumnat en la construcció del seu propi coneixement.
- Metodologia constructiva: l’activitat constructiva dels alumnes és el factor
decisiu en la realització dels aprenentatges escolars. És l’alumne/a qui,
en darrer terme, modifica i reelabora els esquemes de coneixement,
construint el seu propi aprenentatge. En aquest procés, el professorat
actuarà com a guia i mediador per a facilitar la construcció
d’aprenentatges significatius que permetin establir relacions entre els
coneixements i experiències prèvies i els nous continguts.
- Metodologia participativa: es concedeix especial relleu a les activitats
grupals, la planificació i l’execució de tasques en grup, la presa de
decisions en conjunt, etc., per afavorir la cooperació, l’intercanvi i el
talant no discriminatori.
- Metodologia activa: és necessari fomentar en l’alumnat una actitud
curiosa, crítica i investigadora que, mitjançant la comunicació i el treball,
es convertirà en la base de la seva formació i de l’adquisició dels
aprenentatges.
- Els lligams del centre escolar respecte a la ciutat i l’illa també
constituiran un objectiu preferent amb el fi d’aconseguir la inserció
dels/de les alumnes dins l’entorn social en què viuen. Igualment es
procurarà que coneguin altres cultures i realitats socials d’altres indrets
del món.
- A l’àmbit professional ens esforçam per donar una formació de qualitat
als alumnes, complementant la formació teòrica amb el coneixement de
la realitat pràctica: visita a empreses, xerrades a classes impartides per
professionals del sector, formació a centres de treball...
Un dels problemes més greus a l’educació actual, és la manca de disciplina.
Tot i que aquesta no és una situació tan freqüent a l’IES Ramon Llull com ho és
a altres centres, també ens hem trobat en l’obligació d’actuar en determinades
ocasions. Cal remarcar, al respecte, que la situació en general, al nostre

20. 20
institut, no és preocupant. També es pot distingir entre la problemàtica d’ESO
(manca d’hàbits d’estudi, desmotivació, dèficit de suport familiar,
hiperactivisme, dispersió...) i la de Batxillerat (absentisme).
En les ocasions en què s’ha hagut d’intervenir, el procediment d’actuació seguit
és el establert per la legislació vigent. Les sancions amb uns objectius
educatius, més orientades a la integració que a la exclusió, i tenint en compte la
situació que envolta cada cas particular. Seguint les recomanacions del
departament d’orientació, la sanció més freqüent és romandre a l’Aula
d’Intervenció Educativa, controlada pel membres de l’equip directiu i pel
professorat de guàrdia durant l’horari de matí o fins i tot durant l’horari de
nocturn (en aquest darrer cas sempre amb el coneixement de les famílies). Les
sancions interposades tenen un objectiu principal: restablir una situació de
normalitat per la resta de la classe, traslladant l’alumne/a o els/les alumnes que
han generat un conflicte a un altre espai on es puguin tranquil·litzar i reflexionar
sobre el que ha passat. A partir d’aquest moment, s’activen els mecanismes
que té el centre per controlar aquesta situació, sobre tot per part del
professorat, tutors/es, membres del departament d’orientació i membres de
l’equip directiu.
En determinades ocasions es recorre al mecanisme de l’expulsió temporal del
centre de qualque alumne/a especialment conflictiu, tot i que aquestes
expulsions mai tenen un caràcter definitiu. Fins i tot, davant els casos més
greus, les expulsions no són llargues; oferim l’alumnat la possibilitat de
reintegrar-se a la classe en un termini habitualment no superior a quatre dies.
Una vegada ha tornat, si el seu comportament millora, no s’aplica la resta de la
sanció. En qualsevol cas, és imprescindible la implicació dels pares. El
professorat no pot assumir unilateralment la càrrega que suposa modificar unes
conductes i actituds negatives. A tal efecte, el centre ha de comunicar als pares
les incidències protagonitzades pels seus fills i convidar-los a intervenir de
forma immediata. Les actuacions i càstigs han d’ésser objecte d’un seguiment
per part dels pares, que són responsables, molt especialment a l’ESO, del
comportament dels seus fills.
L’altre gran problema al qual l’IES Ramon Llull ha hagut de fer front és
l’absentisme, tant a l’educació secundària obligatòria com a batxillerat (no hem
d’oblidar que tant el nocturn com el diürn són règims presencials).
El professorat de l’IES Ramon Llull du un control diari de les absències de
l’alumnat, i és un deure de les famílies assabentar-se de les possibles
incidències del seu fill. L’habilitació de mecanismes de control (pàgina web)
permet a les famílies controlar diàriament aquestes incidències. No obstant
això, el/la tutor/a es posa en contacte amb les famílies en cas d’absentisme
reiterat, bé mitjançant cridades telefòniques, per correu ordinari, per email o
mitjançant missatges a telèfons mòbils. En cas que la conducta absentista
persisteixi, el departament d’orientació tindrà entrevistes amb els familiars i, en
darrer terme, comunicarà la situació a serveis socials. En casos extrems, la
direcció d’estudis actuarà d’ofici per tramitar-ne la baixa.

21. 21
6 DIRECTRIUS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC
El català és la llengua vehicular de l'IES Ramon Llull des del punt de vista
pedagògic, administratiu i de relació.
La llengua pròpia de les Illes Balears, segons l'Estatut d'Autonomia, és la
llengua catalana, i també una de les dues llengües oficials de la nostra
Comunitat Autònoma.
La Llei de Normalització Lingüística proclama com un dels seus objectius
assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en
l'àmbit de l'ensenyament.
Tota la documentació administrativa tramesa per la Secretaria i la Direció del
centre, es fa en català.
Els escolars del nostre centre han de tenir un domini oral i escrit de la llengua
catalana i de la llengua castellana al final de l'escolarització obligatòria.
La llengua catalana s'utilitza com a vehicle d'expressió normal del centre, tant
en les actuacions externes com a les internes i a les actuacions i documents
administratius per fer del català la llengua ambiental del centre.
La llengua habitual en tot tipus de reunió serà sempre el català.
La recepció i atenció al públic es farà prioritàriament en català.
Els alumnes d'incorporació tardana tendran una atenció específica segons les
disponibilitats materials i humanes del centre.

22. 22
7 COMISSIÓ AVALUADORA DEL PROJECTE EDUCATIU
El Projecte Educatiu és un document públic i democràtic. Tots els membres de
la comunitat educativa el tenen a la seva disposició, i tenen a més el dret de
conèixer-lo i el deure de complir els seus principis. Aquest projecte no és un
document tancat i definitiu. Tots els membres de la comunitat educativa tenen
el dret de suggerir modificacions en qualsevol moment, que s’estudiarien
seguint els mecanismes adients i, si és la voluntat de la comunitat educativa de
l’IES Ramon Llull, s’introduirien.
La Comissió Avaluadora del projecte educatiu de l’IES Ramon Llull és
permanent, en el sentit que les propostes es podrien formular en qualsevol
moment del curs, i global, en el sentit que tots els membres de la comunitat
educativa del Ramon Llull som també membres d’aquesta comissió. Seguint la
normativa vigent, el Consell Escolar serà l’òrgan que aprovi les possibles
modificacions al PEC, que es revisarà, com a mínim, cada cinc anys.