1. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA El temps i el clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehistòria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 10 El món grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Rom à 13 Catalunya romana 14 L’her è ncia de la cultura cl àssica 15 La fragmentaci ó del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

2. La representaci ó de la Terra: els mapes 3. Els mapes 2. La representaci ó de la Terra 1. La latitud i la longitud 02 Vocabulari sobre el tema Quadern de treball

3. Introducci ó Antigament, la realitzaci ó de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny . Actualment, els mapes es fan a partir de fotograf ies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials . Aquestes t ècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos. 02

4. 1. La latitud i la longitud 1.1. Per situar-nos en l’espai terrestre 1.2. Localització exacta d’un punt a la Terra 02

5. 1.1. Per situar-nos en l’espai terrestre Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicaci ó exacta, es va crear un sistema de localització : les coordenades geogràfiques . Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries ( paral·lels i meridians ) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una quadrícula . Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador . L’equador és el paral·lel 0 o . Els meridians són l ínies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0 o . 02

6. 1.2. Localitzaci ó exacta d’un punt a la Terra Per situar exactament un punt a la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0 o ). Pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0 o ). Pot ser est o oest. 02

7. 2. La representaci ó de la Terra 2.1. Els mapes i les projeccions • La projecci ó cilíndrica ( il·lustraci ó ) • La projecci ó cònica ( il·lustraci ó ) • La projecci ó plana o cenital ( il·lustraci ó ) 2.2. L’escala dels mapes 02

8. 2.1. Els mapes i les projeccions La millor manera de representar la Terra és el globus terr aqüi ; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per aix ò els cart ògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes . Com que projectar de manera exacta una superfície esf èrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques : cilíndrica , cònica i plana o zenital . Treballa l’apartat 4: projeccions cartogràfiques 02

9. La projecci ó cilíndrica 02

10. La projecci ó cònica 02

11. La projecci ó plana o zenital 02

12. 2.2. L’escala dels mapes L’ escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per poder ser representada al mapa. L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera num èrica (una fracció) o de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En funci ó de l’escala els mapes poden ser d’ escala gran (denominador petit) o d’escala petita (denominador gran). Treballa l’apartat 5: L’escala dels mapes 02

13. 3. Els mapes 3.1. Tipus de mapes 3.2. Els signes convencionals 3.3. Per llegir un mapa 02

14. 3.1. Tipus de mapes En general, els top ògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics . Els mapes topogr àfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes. Els mapes tem àtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics… 02

15. 3.2. Els signes convencionals Cada element representat al mapa s’hi indica per mitjà d’un s ímbol o d’un color . Aquests símbols són anomenats signes convencionals . A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat . Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors , línies, punts, cercles …, que poden ser de mides i gruixos diversos. 02

16. 3.3. Per llegir un mapa Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informaci ó que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’ escala , entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informaci ó amb altres mapes, fotografies, textos, etc. Treballa els apartats 6 i 7: mapes temàtics i corbes de nivell 02