L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
Este documento describe la sociedad de consumo en los países ricos. Explica que se caracteriza por distinguir a las personas por lo que consumen en lugar de quiénes son, y por intentos de revolucionar los patrones de consumo e impulsar el endeudamiento para aumentar la producción y el consumo. También detalla los orígenes de la sociedad de consumo en las leyes que aumentaron los salarios y la producción en cadena, y cómo se ha evolucionado a través de tres períodos: la creación masiva de productos desde 1880-1950, la sociedad de consumo mas
1. Departament de Ciències Socials
Tema 1: La representació de la Terra
3. Els elements d'un mapa
2. El globus terraqui, els tipus de mapes.
1. Els moviments de la Terra
0. Intro. La Terra, un planeta a l’Univers
4. Els punts cardinals I les coordenades geogràfiques
5. Els fusos horaris
2. Departament de Ciències Socials
0. La Terra, un planeta a l'Univers
●
La Terra és un planeta del Sistema Solar.
● El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres
planetes nans i molts de cossos celestes.
● Els planetes són astres que giren al voltant del Sol i que no
tenen llum pròpia.
● Els satèl·lits són astres que giren al voltant de certs planetes.
● Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i
un altre de translació.
● Segons la distància respecte del Sol, els planetes es divideixen
en: planetes interiors i planetes exteriors.
6. Departament de Ciències Socials
●
La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa
de la gran quantitat d'aigua que hi ha a la superfície i
dels gasos que hi ha a l'atmòsfera.
●
La Terra no és una esfera perfecta, perquè està
lleugerament aplatada pels pols (geoide).
●
Si el nostre planeta es tallàs per l’equador, quedaria
dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o
continental) i l’hemisferi sud (o marítim).
●
La superfície total de la Terra és de 510000000 km2
,
aproximadament 1000 vegades la superfície d’Espanya.
10. Departament de Ciències Socials
1. Els moviments de la Terra
1.1. El moviment de rotació
●
La Terra gira sobre si mateixa, en un
moviment anomenat de rotació.
●
El moviment de rotació de la Terra explica
la successió dels dies i de les nits.
●
La successió dels dies i de les nits fa que
les temperatures de la Terra no siguin
extremes i fa possible que hi hagi vida.
14. Departament de Ciències Socials
●
Moviment al voltant del Sol (translació), en el qual
la Terra dibuixa una òrbita el·líptica i tarda a
recórrer-la un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts.
●
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la
responsable de la successió de les estacions de
l’any.
– Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra
queda exposada als raigs solars de diversa manera,
i això dóna lloc a les estacions de l’any.
17. Departament de Ciències Socials
2. El Globus Terraqui I els tipus de mapes
●
Antigament la realització de mapes era lenta i
difícil, perquè es dibuixava a partir
d’observacions sobre el terreny.
Atles català
d'Europa:
elaborat per
Abraham i
Jafudà
Cresques
18. Departament de Ciències Socials
●
Actualment els mapes es fan a partir
de fotografies aèries i d’imatges
obtengudes per satèl·lits artificials.
●
Aquestes tècniques cartogràfiques
permeten representar exactament la
superfície de la Terra.
●
Els mapes tenen nombrosos usos; un
d'ells pot ser per orientar-nos a
l'espai.
19. Departament de Ciències Socials
●
La millor manera de representar la
Terra és el globus terraqüi; però no és
possible disposar d’un globus terraqüi
que permeti estudiar detalladament
una part concreta de la Terra.
20. Departament de Ciències Socials
●
Per això els cartògrafs varen idear la
manera de representar una imatge
esfèrica en una superfície plana: els
mapes.
●
Com que projectar de manera exacta
una superfície esfèrica damunt una
superfície plana és impossible, s’han
ideat diversos tipus de projeccions
cartogràfiques: cilíndrica, cònica i
plana o zenital.
31. Departament de Ciències Socials
Tipus de mapes
●
En general, els geògrafs treballen amb
dos tipus de mapes: els topogràfics i
els temàtics.
– Els mapes topogràfics inclouen
informació tant d’aspectes físics
(naturals) com humans (artificials) i
acostumen a servir de base per fer
altres mapes.
– Els mapes temàtics reflecteixen un
aspecte concret de la realitat: el
clima, la vegetació, la població, els
recursos econòmics…
40. Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic de densitat de població
(habitants/km2) a Espanya
41. Departament de Ciències Socials
●
Cada element representat al mapa és
indicat per mitjà d’un símbol o d’un color.
Aquests símbols s’anomenen signes
convencionals.
●
A la llegenda hi ha els signes
convencionals juntament amb el seu
significat.
●
Els signes convencionals utilitzats als
mapes temàtics acostumen a ser: colors,
línies, punts, cercles…, que poden ser de
mides i gruixos diversos.
3. Els elements d'un mapa
42. Departament de Ciències Socials
●
Tots els mapes reprodueixen la
realitat de manera simplificada i
proporcional.
●
Per llegir un mapa s’han de seguir uns
certs passos: tenir en compte l’escala
cartogràfica, entendre la llegenda i,
quan sigui possible, ajudar-se amb
altra informació d'altres mapes,
fotografies, texts, etc.
44. Departament de Ciències Socials
4. Els punts cardinals i les coordenades
geogràfiques
- Per situar-nos en l’espai terrestre
- Localització exacta d’un punt de la
Terra
47. Departament de Ciències Socials
4.2. Els paral·lels I els meridians
●
Per poder calcular la distància entre diversos llocs de la
Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un
sistema de localització: les coordenades geogràfiques.
●
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries
(paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als
mapes i que formen una quadrícula.
●
Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador.
L’equador és el paral·lel 0o
.
●
Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud,
de pol a pol. Greenwich és el meridià 0o
.
48. Departament de Ciències Socials
-Latitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o
paral·lel 0º). Pot ser nord o sud. Sempre de 0º a 90º.
-Longitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de
Greenwich (o meridià 0º). Pot ser est o oest. Sempre de 0º a 180º.
49. Departament de Ciències Socials
● Per situar exactament un punt de
la Terra s’ha de cercar el paral·lel
i el meridià que passen per
aquest punt.
50. Departament de Ciències Socials
Per saber la latitud (Nord o Sud), es miren el graus del paral·lel que passa per sobre
del punt que volem localitzar (a la dreta o esquerra del mapa)
S
N
EO
Per saber la longitud (Est o Oest) es miren el graus del meridià que passa per
sobre del punt que volem localitzar (a dalt o a baix del mapa)
x
X= 30ºS 60ºE
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/39015/latitud___longitud.htm
51. Departament de Ciències Socials
5. Els fusos horaris
●
A causa del moviment de rotació de la Terra, es
fa clar primer als llocs situats cap a l’est.
– Per exemple a Espanya es fa de dia abans a les
Illes Balears que a Madrid o a Galícia.
●
Com que el problema de l’horari era comú
arreu del món, es va acordar dividir la Terra en
24 fusos horaris.
●
Així, tots els llocs situats en un mateix fus o
zona horària tenen la mateixa hora.
