El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions: D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i d’acció comunitària. I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les experiències de les persones professionals que participen a l’espai. Els participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes. *Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.

1. SESSIÓ 5 A
espai de creació
i d'intercanvi
d'experiències
per impulsar
l'economia social
i solidària

3. espai de creació
i d'intercanvi
d'experiències
per impulsar
l'economia social
i solidària
Presentació col·laboratori.ess
i participants 3
SESSIÓ 1
Conceptes d’economia social i solidària
i acció comunitària 5
SESSIÓ 2. INICIANT PROCESSOS
Aterratge al territori
i paper dels professionals
que han de promoure
l’economia social i solidària (ESS) 9
SESSIÓ 3. PROVOCANT REACCIONS
Complicitats al territori 13
SESSIÓ 4. CONCENTRANT L'ENERGIA
Espais de treball conjunt 17
SESSIÓ 5. CATALITZANT PROCESSOS
Metodologies col·laboratives 21
SESSIÓ 6. SINTETITZANT
Recull d'aprenentatges 25
Eines 35

5. 3
Presentació
col·laboratori.ess
i participants
Objectius
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció
comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions:
D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i
d’acció comunitària.
I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les
experiències de les persones professionals que participen a l’espai.
Al llarg d’aquest procés d’aprenentatge s’ha volgut sistematitzar i compartir una metodologia
d’intervenció al territori per promoure l’ESS des de l’acció comunitària, així com construir un marc
compartit i comú.
L’estructura de les 6 sessions va conjugar tres continguts o espais: un d’intercanvi d’experiències i
pràctiques, un de formatiu, i un de sistematització d’aprenentatges i coneixements generats.
Participants
Els participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de
promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació
Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS
dels districtes. A llarg de les diferents sessions es van convidar també persones que van explicar les
seves experiències sobre l’ESS i l’acció comunitària.
Hem de destacar la diversitat tant territorial com de perfil de les persones que han participat
en l’espai, que és, en part, un reflex de l’estat de l’ESS a Barcelona, així com dels inicis de la
implementació d’unes polítiques publiques de promoció de l’ESS.

6. 4
Participants
Aina Juanet, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sarrià - Sant Gervasi
Alba Hierro, tècnica dinamitzadora d’ESS de l’Eixample
Ana Biada, tècnica del comissionat d’ESS
Andrea Balletbó, tècnica dinamitzadora d’ESS de l’Eix Pere IV
Andrés Soberbio, tècnic dinamitzador d’ESS de Roquetes-Porta
Andreu Camprubí, tècnic dinamitzador d’ESS de Sant Andreu
Carmen de Dios, tècnica del districte de Nou Barris
David Benito, tècnic dinamitzador d’Ess de l’Eixample
Elisabeth Gaspar, tècnica del districte de Gràcia
Elisenda Vegué, Direcció d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa
Ester Vall, tècnica dinamitzadora d’ESS de Gràcia i les Corts
Flora Torrens, tècnica del districte de les Corts
Francesca Segovia, tècnica dinamitzadora d’ESS d’Horta
Guillermo Rojo, cooperativa ETCS
Joan Bares González, tècnic del districte de Gràcia
Joana Conill, tècnica dinamitzadora d’ESS de Roquetes-Porta
Jordi Callejón, Taula Eix Pere IV
Loli Castilleja, cooperativa ETCS
Manel Devesa, Oficina de Promoció Econòmica del districte de l’Eixample
Maria Jesús Escolano, tècnica d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa
Maria José Mayorga, tècnica d’ocupació d’Horta-Guinardó
Marta Raventós, tècnica d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa
Marta Vàzquez, tècnica d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa
Mercè Esteban, IGOP
Mònica Beneyto, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sarrià - Sant Gervasi
Montse Framis, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sarrià - Sant Gervasi (Orlandai)
Montserrat Palou, tècnica del districte de Ciutat Vella
Nathalie Souto, tècnica del districte de Sant Andreu
Neus Tormo, tècnica de comerç del districte Sants-Montjuïc
Obdulia Domínguez, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sant Andreu
Pau Roldan, tècnic d’economia cooperativa, social i solidària i consum
Philipa Parry, tècnica dinamitzadora d’ESS de l’Eix Pere IV
Raimon Carreras, tècnic dinamitzador d’ESS Sarrià - Sant Gervasi (Orlandai)
Ruben Domínguez, tècnic dinamitzador d’ESS de l’Eixample
Xavi Rubio, tècnic d’economia cooperativa, social i solidària
Xavier Recasens, tècnic de comerç del districte de Sarrià - Sant Gervasi

7. 5SESSIÓ 1
SESSIÓ 1
Conceptes d’economia social
i solidària i acció comunitària
26 de gener de 2017
Objectius
de la primera sessió del Col·laboratori.ess:
En aquesta primera sessió es va fer una aproximació i una identificació dels elements compartits de
l’economia social i solidària i de l’acció comunitària (dels seus principis, valors i metodologies) per
tal d’anar avançant en la conceptualització i el desenvolupament d’eines de treball que ens puguin
ajudar a impulsar projectes als barris.
Reflexions aportades pel grup
• Dificultats i un cert desconeixement sobre els conceptes, sobretot d’economia social i solidària.
• Necessitat d’identificar pràctiques i cultura de l’ESS.
• Importància de crear un relat comú.
• Importància del treball en xarxa.
• La territorialització comporta realitats diverses, i moltes pràctiques no se senten com a iniciatives
d’ESS.
• Quines polítiques públiques d’ESS cal implementar?
• S’ha de generar, perquè n’hi ha necessitat, una metodologia de treball conjunt.
• L’ESS és complementària, subsidiària o alternativa? Com es pot conjugar amb més actors de
l’economia convencional?
• La dificultat dels diferents ritmes.

8. 6 SESSIÓ 1
Reflexions inspiradores
Bibliografia comentada
Guia d’economia social i solidària per a l’administració local, editada per la Diputació de Barcelona
sota la direcció d’en Jordi Garcia i la col·laboració de l’IGOP. Guia que ajuda a emmarcar la voluntat
i el sentit d’implementar i generar polítiques públiques en clau de l’economia social i solidària. Què
és l’economia social i solidària? Quin sentit té parlar d’ESS en el marc del desenvolupament local?
També és interessant el fet que la guia compti amb col·laboracions de l’IGOP, que hi aporten el
punt de vista acadèmic i aplicat de les polítiques públiques. Són especialment interessants el vincle
entre bé comú, ESS i polítiques públiques que planteja en Joan Subirats, i com incorporar la innovació
a les polítiques públiques (Òscar Rebollo, Ismael Blanco), la contextualització i l’aproximació al
concepte i les pràctiques de l’ESS realitzades pel Jordi Garcia i en Jordi Via (persones de l’àmbit
de l’ESS), i, d’altra banda, les intervencions del Jordi Boixader i l’Oriol Estela, que parlen des de
l’experiència de les polítiques de desenvolupament i com es lliguen amb l’ESS. http://www.diba.cat/
documents/36150622/41094827/26626_CC00000_Guia+Economia+Administracio+Local_tot.pdf/
b57f5ab8-0d98-4be4-9332-2ef878bd4eff
El concepte d’ESS fa referència a un conjunt
d’iniciatives i pràctiques, és una economia
que ja existeix. L’ESS informa sobre una
triple sostenibilitat o visió integral (social,
ambiental i econòmica); així mateix, incorpora
el reconeixement a l’economia reproductiva
i de les cures, i la comunitària. Els elements
que cal destacar són: l’arrelament al territori, la
generació i l’apoderament de la comunitat.
Per tal de desenvolupar i implementar un
pla de l’ESS, cal que existeixin una comunitat
i un diagnòstic, ja que entenem que és una
economia que vol respondre a les necessitats
de les persones d’un territori i posar-hi la vida al
centre.
L’acció comunitària (AC, a partir d’ara), així
mateix, posa al centre les persones, ja que
parteix de la idea de generar organització al
territori i construir comunitat amb un doble
vessant: resolució de necessitats i millora de la
qualitat de vida (apoderament i inclusió).
Tant l’ESS com l’AC s’emmarquen en l’atenció
a la desigualtat i en com promoure la justícia
social.
Partim de la necessitat d’una acció col·lectiva,
des d’un doble vessant, més utilitarista: «Soles
no podem», per arribar a un de més polític:
«Soles no volem». En aquest sentit, es planteja
la necessitat de generar una aliança entre allò
públic més local i allò públic social per tal de fer
escalables l’ESS i l’AC, més enllà de la capacitat
d’autogestió i d’autonomia que tenen els
col·lectius.
Partim d’un context socioeconòmic que
planteja la necessitat d’alternatives. L’ESS busca
resoldre les necessitats, però també és fruit de la
insatisfacció amb el model de vida existent.
En aquest punt, es planteja la dificultat d’activar
capacitats i el capital social en territoris amb
necessitats especials.
El motor de canvi es construeix des de dues
lògiques: d’una banda, incidir en els canvis sobre
les estructures que generen aquesta situació,
però, d’altra banda, un element central per a l’AC
és generar el canvi des d’un procés relacional
(activar des de la proximitat). Cal promoure
un canvi cultural i de formació d’un subjecte
corresponsable i crític.
(Extret del diàleg del Jordi Garcia i de l’Ernesto
Morales i de la intervenció del Jordi Via.)

9. 7SESSIÓ 1
Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019 com a traducció de la voluntat
i full de ruta del comissionat d’ESS,c i c. http://media-edg.barcelona.cat/wp-content/
uploads/2016/12/02131212/plaimpuls-ESS_web.pdf
Potencialitats i límits de l’acció comunitària com a estratègia apoderadora en un context de
crisi, article d’Ernesto Morales i Oscar Rebollo a la Revista de treball social, monogràfic sobre el
compromís amb la comunitat, número 203, desembre 2014. L’acció comunitària i l’apoderament
de la població poden tenir un paper determinant a l’hora d’impulsar noves respostes i/o preservar
drets existents; d’aquí ve l’interès per identificar-ne les potencialitats i els límits.
Crisis capitalista y economía solidaria, una economía que emerge como alternativa real,
de Jean-Louis Laville i Jordi Garcia Jané, editorial Icaria, 2009. Els tres primers capítols podríem
dir que formen una genealogia de l’ESS (on podem entreveure vincles directes entre ESS, AC i
desenvolupament local). Llibre important per centrar els conceptes d’ESS i economia plural. http://
www.scielo.org.mx/pdf/rz/v32n126/v32n126a10.pdf
L’economia social i solidària a Barcelona, informe realitzat per l’Ivan Miró i l’Anna Fernàndez per
al comissionat d’ESSC. Exercici important per tal de contextualitzar i delimitar l’ESS a la ciutat de
Barcelona, així com apuntar alguns dels reptes presents. http://www.laciutatinvisible.coop/wp-
content/uploads/2016/02/essb_def3.pdf
Les altres economies de la ciutat, informe promogut per Barcelona Activa i realitzat pel Rubèn
Suriñach, molt interessant perquè fa una panoràmica de les diferents economies, conceptualitza i
dona accés a vincles per aprofundir. Ajuda molt a ordenar i aclarir conceptes i el panorama. http://
www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/Altres-economies-web_tcm83-122244.pdf
Recursos
Guia operativa d’avaluació de l’acció comunitària, editada per l’Ajuntament de Barcelona,
dirigida per l’Oscar Rebollo (IGOP), Barcelona, octubre 2014 http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/
x/0/0/57/520/18705?user_id=CATALA
Pàgina de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Entre altres recursos i referències,
s’hi pot trobar el Pam a pam, el Balanç Social, la Fira d’Economia Solidària (FESC), eines que ens
permeten contextualitzar i visibilitzar l’ESS a Catalunya. www.xes.cat
Aprenentatges que hem fet
Ambdós conceptes ens aporten una reflexió important sobre què fer, la
necessitat i la presa de consciència que davant el context socioeconòmic
actual no ens serveixen les receptes convencionals, sinó que calen
alternatives transformadores de la realitat, tremendament desigual
actualment.
D’altra banda, ens apunten la possibilitat d’imaginar i anomenar la ciutat d’un altra manera, el
segrest viscut fins ara de l’economia (com un saber expert, científic i un fet natural, neoliberal) és
qüestionat des de l’ESS i l’AC, que ens (a)porten a possibilitar dispositius per recuperar i tornar a
pensar i anomenar l’economia, una reapropiació de l’economia i el seu sentit, centrada en la vida
i les necessitats, on la persona ha de estar al centre. Promoure una economia plural on allò social

10. 8 SESSIÓ 1
i econòmic són indissociables, on l’economia està informada per diferents principis, més enllà
de l’exclusivitat del principi de mercat (com ens assenyalen K. Polany i J. LL. Laville: redistribució,
reciprocitat i bescanvi, economia domèstica, etc.).
D’altra banda, ens fan repensar el paper dels actors del territori i de l’administració pública en
lògiques de correponsabilitat i coproducció, on allò públic recobra un sentit més ample.
L’ESS i l’AC són sobretot una pràctica, un procés que incideix i es fonamenta en la manera de fer, en
un procés de radicalització democràtica, de recuperació de l’autonomia i la sobirania de la ciutat i
de les persones, d’una ciutadania subjecte de l’acció.
L’economia plural, una altra manera d’entendre l’economia, planteja una proposta d’un
desenvolupament local territorial integral.

11. 9SESSIÓ 2
SESSIÓ 2. INICIANT PROCESSOS
Aterratge al territori
i paper dels professionals
que han de promoure
l’economia social i solidària
(ESS)
23 de febrer de 2017
Objectius
de la segona sessió del Col·laboratori.ess:
– Presentació dels recursos de Barcelona Activa.
– Compartim i treballem els casos de l’Eixample, Nou Barris, Horta-Guinardó, Gràcia, Sant Andreu, i
Sarrià - Sant Gervasi, a partir de tècniques de creativitat social i de la implicació dels participants
en la sessió.
– Compartim sentiments i sensacions com a professionals, davant de la promoció de l’ESS, en els
territoris on estem treballant.
Reflexions aportades pel grup
Sobre els territoris (quines preguntes ens fem?)
Eixample: Com generar espais de treball conjunt?
Més d’una resposta fa referència a crear espais comuns, que no tenen perquè ser físics.
Gràcia: Com contactar amb el màxim d’iniciatives i com generar un resposta positiva sense crear
expectatives?
S’aporta la idea de fer veure allò que la quotidianitat impedeix de veure, es proposa de fer
aportacions que puguin venir de visions externes.
Horta: Què hem de fer com a districte de manera proactiva però sense ser paternalistes?
Facilitar o crear espais de participació on poder col·laborar de manera diferent.
Nou Barris: Podem acompanyar els col·lectius de Porta perquè aconsegueixin incorporar gent nova
als seus projectes ?

12. 10 SESSIÓ 2
S’han de generar més espais d’intercanvi, tot i que al barri ja n’hi ha algun. Però s’apunta que es veu
un problema que potser no s’ha indicat al cas, que és que molta gent del barri no hi fa vida, i que en
aquests espais que ja existeixen, només hi van persones que ja són actives al barri.
Sant Andreu: Com es poden implicar els menys motivats? Es parla de la implicació personal de
cadascú i de l’estat anímic de les persones.
Sarrià - Sant Gervasi: Com es pot reduir el transport privat? Aquest problema ens ajuda a construir
una solució amb la xarxa. No només a través de les escoles, sinó a través d’altres agents com ara
pares i veïns.
Sobre el paper professional
Tècniques de districte
Tenim la sensació de treballar des de la solitud.
Treballem la promoció de l’ESS no únicament ni exclusivament; hi dediquem, doncs, un temps
limitat.
Considerem que les dinàmiques de treball per enfortir i promoure l’ESS al territori estan basades en
lògiques que defugen de dinàmiques de treball més «tradicionals». Per part de l’Administració hi ha
un desconeixement d’aquestes lògiques, fet que dificulta als professionals de l’administració local
saber com facilitar la promoció de l’ESS, per manca d’eines, i per inèrcies molt consolidades.
Hem d’actualitzar les dades que tenim sobre els territoris, cal recopilar constantment informació i
intercanviar coneixements per conèixer objectius, necessitats, límits. Ens cal una mirada transversal.
Valorem positivament l’impuls que s’està donant a l’ESS.
Ens sentim motivades per aquests tipus de projectes i d’actuacions. Tanmateix, l’experiència de
treball als barris implica dedicació, que es tradueix en temps i recursos.
Tècniques de promoció de l’ESS (entitats prestadores de serveis)
Consideren que cal tenir en compte que l’encàrrec acaba al juny, però que les entitats es queden i ja
estan fent coses, de manera que cal treballar per enfortir-les.
Compartim la idea de la limitació temporal com a dificultat; les economies comunitàries es
consoliden a poc a poc i aquest projecte s’emmarca dins d’un període curt.
Es posa en valor que els projectes d’ESS vinguin derivats de les demandes dels barris.
Es valora positivament que el fet de visibilitzar i promoure l’ESS ofereix a les persones la possibilitat
de poder escollir diferents models econòmics.
Es proposa no treballar des de lògiques dicotomitzades, del tipus: «Això és ESS o economia
capitalista; Administració o no, etc.».

13. 11SESSIÓ 2
Bibliografia comentada
Martí, J. (2005): «Diagnóstico comunitario y participación local. El diagnostico comunitario de la
Zona Ponent de Tarragona», a Participación y desarrollo comunitario en medio urbano. Experiencias y
reflexiones. Construyendo ciudadanía/7. Madrid: lepala editorial/Cimas.
Article que descriu el procés de diagnòstic realitzat a la Zona Ponent de Tarragona, com a base per
desenvolupar un procés comunitari que actualitzi els reptes de futur del territori des de la visió de
les persones que viuen i actuen en la comunitat. Es busca la implicació dels agents del territori en
sentit ampli: ciutadania, administració local, professionals dels serveis públics i d’entitats prestadores
dels serveis, en la definició i l’execució de les línies de treball futur.
Basat en la metodologia de la investigació - acció participativa, el procés de diagnòstic va
considerar juntament amb la producció d’un coneixement sistemàtic: la participació i l’organització
de la comunitat.
Al llarg de l’article es descriuen objectius del diagnòstic, espais de treball, fases i reflexions crítiques
sobre els diagnòstics.
Recursos
Empresa
Activitats formatives adreçades al foment i creixement de l’Economia Social i Solidària
http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/formacio/index.jsp#economia-social-i-solidària--
eines-pel-foment--creixement-i-consolidacio
Emprenedoria
activitats: sessions informatives- assessorament-activitats i programes en ESS
http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/formacio/index.jsp#economia-social-i-solidària--
eines-pel-foment--creixement-i-consolidacio
Procés i metodologia cap a
la coproducció de projectes i
estratègies amb dimensió ESS:
Treball conjunt i participat.
Cada participant aporta des del seu paper i la
seva expertesa.
El procés de construcció ha de ser col·lectiu,
inclusiu i de suma i incorporació.
Totes som necessàries i importants.
Cal crear els espais i els contextos, però no
han d’estar tots per començar.
Anem caminant i anem sumant.
Cal desplegar estratègies per incloure els
indiferents, i dialogar amb els qui bloquegen.
(Extret del document: Desenvolupament local integral.
Territori i comunitat socialment responsable. Economia
cooperativa social i solidària i consum
de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.)
Reflexions inspiradores

14. 12 SESSIÓ 2
Aprenentatges que hem fet
Sobre els actors potencialment participants del procés, ens trobem que les persones que participen
ho fan en molts espais. N’hi ha «d’altres» que no veiem però que hi són, la nostra acció ha de ser
inclusiva, i considerar diferents graus de participació, més enllà dels que ja estan actius.
Els projectes i les propostes de l’ESS han de donar respostes a persones en situació de vulnerabilitat,
i en aquest sentit tenim l’obligació professional de donar eines i facilitar l’apoderament, per invertir la
tendència de l’aïllament que pateixen algunes persones, sempre que tinguin la voluntat de sortir-se’n.

15. 13SESSIÓ 3
SESSIÓ 3. PROVOCANT REACCIONS
Complicitats al territori
23 de març de 2017
Objectius
de la tercera sessió del Col·laboratori.ess:
Aprofundir/compartir com s’estan treballant les «complicitats» al territori on s’està desenvolupant la
promoció de l’economia social i solidària.
Es remarca la importància de la intersecció entre acció comunitària i ESS per pensar com ens
relacionem amb els diferents agents del territori, com fem partícips i còmplices els diferents actors
presents en un territori.
Per treballar aquest objectiu, vam analitzar el cas de Sarrià - Sant Gervasi, a partir del relat del
Raimon Carreras, de l’associació Cultural Casa Orlandai (http://casaorlandai.cat/).
I coneixerem l’experiència pràctica de Coopolis, a partir del relat de l’Hernan Córdoba (http://bcn.
coop/).
Reflexions aportades pel grup
• La diversitat d’iniciatives presents en un territori, com es conviden?
• Complexitat per col·laborar i generar sinergies amb iniciatives que ja funcionen sense generar
rebuig.
• El problema dels ritmes.
• Com compatibilitzar situacions d’urgència amb un procés més lent i de llarg termini.
• Com establir ponts entre districte i iniciatives ESS presents al territori. Hi ha molt desconeixement.
• L’ESS com quelcom útil o ideològic?

16. 14 SESSIÓ 3
Reflexions inspiradores
Al grup es va realitzar una reflexió sobre com
teixir complicitats. Podem destacar-ne els
elements següents:
L’ESS no és un terme incorporat i propi
(apropiat) pel territori, ni pel districte, ni pel
teixit social i associatiu; es tracta de posar un
nou tema sobre la taula, generar una nova
agenda.
Ara per ara, és una proposta i un projecte
genèric que es viu com una invitació genèrica
i que des de dinàmiques més comunitàries es
veu amb distància i respecte.
Alguns elements que afavoreixen el procés:
Estar vinculats al territori: hi ha reconeixement
i trajectòria de treball conjunt (com el cas de
la Casa Orlandai, que és referent i punt de
trobada al districte).
Respectar els ritmes i les propostes de les
diferents iniciatives.
Plantejar una estratègia oberta i adaptada
al context que es viu, i que es pot anar
modificant.
Obrir el ventall de pràctiques que s’inclouen a
l’espectre de l’ESS.
Treballar diferents formats i espais (grupals,
individuals) que faciliten la participació.
No generar dependència dels tècnics, afavorir
l’autonomia dels actors del territori i la
sostenibilitat de les propostes, que faciliten
un procés progressiu d’apoderament.
Desenvolupar una estratègia relacional, com
ara: la difusió i la presentació oberta del
projecte amb lògica de construir relacions,
realitzar un mapa relacional que ens ajudi
a identificar actors i iniciatives i plantejar
aliances (amb qui volem treballar i com) que
ens possibilitin, en un primer moment, de
conèixer-nos i reconèixer-nos, a més de donar
visibilitat a les diferents realitats presents al
territori.
Gestionar la comunicació i les convocatòries.
Dificultat sobre informació/saturació.
És important una bona coordinació per
incorporar la diversitat territorial (barris i
districtes); cal tenir en compte les diferents
escales territorials.
Incorporar una estratègia amb una geometria
variable que doni espais a diferents ritmes
i implicacions, però que no aturi ni veti el
procés.
Modular el missatge i les propostes que
trobin un equilibri entre elements més
intangibles i ideològics davant d’elements
més tangibles, pràctics i útils.
Generar confiança.
Reconèixer la capacitat de les iniciatives.
Treballar el lideratge. Tenir un paper
d’acompanyament i promoció, iniciativa
pròpia del territori.
Promoure el sentiment de pertinença i de
lligam amb el procés.
Generar aliats al territori i vincles amb el
territori. Obrir l’espectre.
Escoltar de manera activa.
Pensar en tangibles.
Aterrar i adaptar el concepte d’ESS a cada
territori.
La sostenibilitat passa per establir un vincle
entre teixit sociocomunitari i socioeconòmic
(com els vinculem).
El procés d’autodiagnosi genera l’expectativa
de resoldre necessitats. Per tant, cal identificar
necessitats que són transversals al barri.
D’altra banda, des de Coopolis ens apunten la
importància de generar un relat comú i conjunt
sobre l’ESS, el foment del cooperativisme, com
ara la contaminació entre l’ESS i els moviments
socials per trobar referents comuns, i el foment
de la intercooperació per fomentar certa
consciència i identitat d’ESS.

17. 15SESSIÓ 3
Bibliografia comentada
Transversalitat del concepte a la pràctica, article elaborat pel Quim Brugué que aprofundeix en
com promoure i treballar la transversalitat i el treball en xarxa.
https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/serveis-socials/observatori-social-de-la-ciutat-de-
tarragona/fitxers/altres/treballem-en-xarxa/transversalitat-del-concepte-a-la-practica
La gestió comunitària dins l’economia social i solidària, una reflexió feta a sis mans per l’Helena
Ojeda, en Xavier Urbano i la Judit Font, arran de la seva experiència en diferents equipaments
comunitaris de Nou Barris, un intent de sistematitzar i conceptualitzar la pràctica de gestió
comunitària des de l’òptica de l’ESS. http://www.nativa.cat/2015/03/la-gestio-comunitaria-dins-
leconomia-social-i-solidària/
Recursos
Us donem una llista de recursos que, d’una manera o altra, ajuden a facilitar eines i tècniques per
promoure la col·laboració, la complicitat i la participació. Diríem que les tècniques no deixen de
ser una eina, un mitjà (no un fi en si mateix) per generar el procés que volem. En aquest sentit, és
important tenir clar l’objectiu, el que volem aconseguir per després adaptar-hi les tècniques.
De tall més clàssic, inspirats en la investigació, l’acció participativa i la participació, tenim en Javier
Encinas, en Tomás Rodríguez Villasante i companyia. Hi podem trobar tècniques i eines concretes,
com ara reflexions també de tall més epistemològic:
http://ilusionismosocial.org
http://www.redcimas.org/biblioteca/metodologia
Des del NESTA es va fer un recull i una ordenació de tècniques per promoure la innovació social.
N’hi ha de concretes justament per pensar i ampliar la xarxa, etc. En tenim de conegudes i d’altres
de més noves (design thinking): http://es.diytoolkit.org/tools
Un clàssic que parla de tècniques de participació. Guia del DIBA elaborada pel Joel Martí:
https://www1.diba.cat/uliep/pdf/35701.pdf.
Recursos i experiències més aviat realitzades des de les pràctiques culturals, però recursos, reculls,
sistematització i glossari imprescindibles: http://www.poliedrica.cat.
Encara que tenim el Pap a pam, no deixa de ser una eina més de visibilització de l’ESS i una BBDD.
Des de l’IAP podrem explorar el tema de mapes socials i sociogrames (no sempre del tot pràctic,
però Rodríguez Villasante en aporta un marc interessant), que ens permeten generar processos
de complicitat i aliances. Un dels temes és identificar relacions i pensar estratègies i aliances
concretes (propers, aliens, etc.). De tota manera, un col·lectiu argentí més actual està sistematitzant
i compartint tot un saber fer sobre cartografia col·lectiva. Segur que és inspirador: http://www.
iconoclasistas.net.

18. 16 SESSIÓ 3
Aprenentatges que hem fet
Com vam observar en la primera sessió des de l’AC i l’ESS, el com fem les coses és central.
D’alguna manera el com fem les coses marcarà el què fem i per a què?
Tant l’AC, com el desenvolupament local i l’ESS es plantegen la necessitat que tots els actors del
territori participin per codefinir i coproduir el que pugui ser un procés de desenvolupament
territorial integral.
En aquest sentit, hi ha alguns intangibles que cal tenir en compte i que, d’alguna manera, són
interpel·lats el rol de l’Administració pública, l'assumpció que en allò públic hi estem implicats tots
els actors/agents per promoure un model públic cooperatiu i comunitari. Però també interpel·la la
resta d’actors que han de repensar el seus papers.
Un altre intangible important és sobre el lideratge i el paper de facilitador i promotor, com generem
contextos apoderadors?
En aquest sentit, es fa central desplegar una estratègia relacional on puguem identificar i pensar
com generem confiança, com identifiquem els actors que hi ha al territori (importància del mapa
relacional/sociograma? Qui volem i/o hi ha de participar? Com es fa? Com es prenen les decisions ?,
etc.).
Un esquema que ens sembla clarificador és el que ens aporta el mateix Quim Brugué quan parla de
promoure la transversalitat, i identifica que s’ha de treballar la confiança:
«Distinguir los 3 momentos de la confianza:
El momento inicial. Desde el punto de vista de la gestión no podemos suponer que la confianza
es algo que, simplemente, invade o no el corazón de nuestras organizaciones. La confianza ha
de generarse, y para ello no nos sirven los buenos deseos sino los cálculos. Es decir, la confianza
entre actores diversos sólo se puede iniciar cuando éstos reconocen una apropiada relación
entre los costes y los beneficios de su dedicación y su participación en la red.
El momento del desarrollo. Una vez el cálculo nos introduce en una relación, entonces la
confianza se desarrollará a medida que conozcamos y comprendamos a los otros. La confianza
evoluciona como un proceso de reconocimiento mutuo sin el cual no es posible trabajar juntos.
El momento de la consolidación. Finalmente, la confianza alcanzará su meta, su consolidación,
cuando no únicamente comprendamos al otro sino que también nos identifiquemos con
él. Esta identificación se puede expresar en términos de compatibilidad estratégica (cuando
compartimos los mismos objetivos) o de compatibilidad cultural (cuando mostramos estilos y
hábitos de trabajo compartidos).»
Quan parla de treballar la generació de la xarxa identifica els aspectes següents que convé tractar i
compartir en aquest esquema:
«Gestionar la formación de la red:
Los objetivos (el porqué),
Los actores (el quién)
Los factores tangibles: (Los procesos, Los recursos)
Los factores intangibles: (Las relaciones, El liderazgo)»

19. 17SESSIÓ 4
SESSIÓ 4. CONCENTRANT L'ENERGIA
Espais de treball conjunt
20 d’abril de 2017
Objectius
de la quarta sessió del Col·laboratori.ess:
– Recordem aspectes treballats a la sessió anterior: «Com generem complicitats en el territori» a
través del relat de l’Elisenda Vegué. Barcelona Activa.
– Aprofundir/compartir com s’estan desenvolupant «espais de treball conjunt al territori» on estem
desenvolupant la promoció de l’ESS.
– Coneixem experiències: el cas de la Taula Eix Pere IV, a partir del relat de l’Andrea Balletbó, la
Philippa Parry i en Jordi Callejón. El projecte «Mares» a través del relat del Fernando Sabin i en
Mauro Gil.
Reflexions aportades pel grup
Sobre els espais de treball conjunt...
Ingredients que hi podem incloure (perquè els trobem a faltar)
• Tenir més claredat en el marc conceptual de l’ESS.
• Mirar a barris propers encara que no siguin del mateix districte.
• «Picar» més portes, per tenir més agents; no s’hi val a pensar que «no servirà de res».
• «Impulsar» i motivar que tothom parli; donar veu als qui estan més callats.
• Tenir més flexibilitat per definir el projecte.
• Incorporar noves tecnologies (per gestionar una base de dades, per exemple).
• Necessitem estructures institucionals potents.
Aspecte que ens agradaria canviar?
• Seguiment personalitzat.
• Manca de temps.
• Des del districte: falten instruments (formació, conceptes), implicació de deferents àrees, i treball
conjunt amb entitats prestadores de serveis per promocionar l’ESS.
• Tenir més coordinació amb d’altres per incorporar el que ja s’ha fet i intercanviar coneixements previs.
• Que part dels recursos de la licitació serveixin com a incentiu per crear espais de relació.

20. 18 SESSIÓ 4
Ingredients que ens agradaria limitar, eliminar o deixar caure?
• Canviar la burocràcia (els processos de les licitacions, que limiten en el temps).
• L’estrès, la desorientació i l’angoixa.
• Les preconcepcions cap a nosaltres com a professionals en els territoris on treballem.
• Etiqueta, «marca» de Barcelona Activa.
• Que aquest procés esdevingui un foc d’encenalls.
• Sistema de creences com a part del procés: «sostre de vidre de no voler el benefici, basar-se en el
voluntariat».
• Augmentar la dedicació per a la dinamització, per afavorir que tothom se senti part del procés.
Reflexions inspiradores
Escala d’intervenció
A cada escala (barri, districte, etc.) hi ha
diferents potencialitats i dificultats. Els barris
permeten teixir complicitats perquè és on hi ha
la proximitat (la gent es coneix, hi ha un tipus
de xarxa informal o formal), i també és on es
poden identificar més fàcilment les necessitats
d’una manera col·lectiva. Quan es fa una mirada
de districte, on hi ha moltes realitats diferents,
és més difícil trobar aquestes necessitats
compartides. El barri, per tant, és l’escala des
d’on es pot anar prenent consciència del que
cal.
Ara bé, quan es vol estirar d’una necessitat i fer
un projecte econòmic, l’escala de barri queda
curta per una qüestió de sostenibilitat. (...)
L’escala de districte ens serveix per dimensionar
aquestes necessitats i veure els recursos que
hi ha. Tot i així, ens podem trobar que hi hagi
alguna iniciativa que només es treballi a nivell
de barri i per a la qual no calgui fer el salt al
districte. La idea, doncs, és començar pel barri,
però no oblidar el districte.
Ritmes
En relació amb els ritmes, es planteja adoptar la
lògica de l’acció comunitària. Aquesta estratègia
d’impuls de l’ESS no està basada només en què
es vol fer, sinó també en com, dos elements que
es presenten com a inseparables.
Treballar conjuntament amb diferents agents
sempre implica ajustar ritmes. El que cal evitar
és la tirania del ritme d’un actor, sigui quin sigui
aquest actor. Però cal ser conscients que trobar
un ritme idoni per a tots els actors alhora no és
possible.
Ara mateix l’Ajuntament està marcant un ritme,
que pot estar frenant o accelerant altres ritmes,
però és el que respon a la responsabilitat que
té d’aspirar i promoure aquest impuls de l’ESS, i
aquesta responsabilitat és sobre tota la població
que hi ha al districte.
La conclusió seria que cal ser conscients que,
com a persones tècniques, cal marcar un ritme,
però sense convertir-lo en tirania. Més que
pensar que s’acceleren processos, planteja fer la
mirada d’oportunitat de moure coses i generar
ritmes. Cal ser conscients de qui falta perquè, en
el mateix procés, es puguin elaborar estratègies
per anar-los sumant.
(Intervenció de l’Elisenda Vegué. Direcció d’Innovació
socioeconòmica de Barcelona Activa)

21. 19SESSIÓ 4
Bibliografia comentada
http://eixpereiv.org/la-taula
La Taula Eix Pere IV és una plataforma ciutadana formada per un grup de veïns i veïnes, col·lectius i
entitats dels barris del Poblenou.
Té com a objectiu impulsar noves activitats cíviques, culturals, socials i econòmiques a tot el carrer
Pere IV i el seu entorn, i d’aquesta manera crear una major cohesió social en el territori per evitar la
fragmentació urbana ara existent i revertir l’estat de degradació i abandonament del seu patrimoni.
La Taula Eix Pere IV és un element clau en la promoció de l’ESS: és una organització i un espai de
treball conjunt que ja existeix al territori i que ha permès tirar endavant accions com les que estan
duent a terme: formacions, acompanyaments i suport a iniciatives d’economia social i solidària.
www.maresmadrid.es
«Mares» és un projecte pilot innovador de transformació urbana a través d’iniciatives d’economia
social i solidària i de la creació d’ocupació, de proximitat i de qualitat i de la promoció d’un altre
model de ciutat. «Mares» treballa cinc sectors diferents, en quatre districtes de la ciutat de Madrid:
mobilitat (Vallecas), alimentació (Villaverde), reciclatge (Vicálvaro), energia (Centre) i sostenibilitat de
la vida; l’àmbit de les cures és un sector transversal que es treballa a tots els territoris.
Està promogut per l’Ajuntament de Madrid juntament amb vuit socis: Dianmia, Estudio SIC, Vivero
de Iniciativas Ciudadanas, Ecooo, Todo por la Praxis, Agencia para el Empleo, Acción contra el
Hambre y Tangente. Va ser un dels 18 projectes seleccionats a la convocatòria de la iniciativa Urban
Innovative Actions de la Comissió Europea, dirigida a finançar solucions urbanes innovadores.
Dins del model es planteja la hipòtesi política i de desenvolupament, que té a veure amb no buscar
la generació de noves iniciatives, sinó connectar les iniciatives econòmiques i ciutadanes que ja
existeixen a la ciutat. I incorporar determinades eines i espais perquè el seu desenvolupament
pugui ser clau per avançar en la consolidació del teixit productiu existent, o la generació de nou
teixit orientat a l’activació d’aquests sectors estratègics en llocs on aquests sectors es van allunyant.
Aprenentatges que hem fet
Els espai de treball conjunt, malgrat la seva complexitat (diversitat de perfils,
diversitat d’organitzacions i procedències, i diversitat de lògiques), poden
ser propulsors de projectes. Es necessiten espais de treball conjunt amb
mirada transversal per racionalitzar els recursos i augmentar l’eficàcia de les
intervencions.

23. SESSIÓ 5 21
SESSIÓ 5. CATALITZANT PROCESSOS
Metodologies col·laboratives
4 de maig 2017
Objectius
de la cinquena sessió del Col·laboratori.ess:
– Posada en pràctica d’una metodologia col·laborativa de prototip creativa, aplicada i pràctica,
aplicable als processos de treball, que va consistir en:
– Configurar un preprototip1
d’una idea.
– Desenvolupar un prototip identificant barreres i possibilitats durant el seu desenvolupament.
– Continuar aprofundint i compartint les pràctiques en els diferents territoris.
Per treballar aquests objectius, vam comptar amb el Txelu Balboa, de ColaBoraBora.
Reflexions aportades pel grup
• Cal confiança i reconeixement per treballar juntes.
• La posada en comú és un pràctica que pot facilitar l’aterratge i l’apropiació del que es vol
impulsar.
• És interessant provar i fer pròpies les metodologies i les tècniques.
Sobre la tècnica de dramatització per testar projectes, es va parlar de:
• La posició «àncora» (barreres/dificultat/problema) és la que més tendim a utilitzar. Per equilibrar
l’anàlisi caldria fer rotació i forçar l’anàlisi des de totes les posicions.
• La metodologia mateix té un ritme propi: al principi costa, després té un moment àlgid i a
continuació baixa, un altre cop, el nivell de participació al joc.
• Acotar les premisses de la tècnica ajuda a fer que les reflexions siguin més aterrades i
contextualitzades.
1. Per definició, un prototip és el primer exemplar d’alguna cosa que es pren com a model per crear-ne d’altres de la mateixa classe. En
el context de la cocreació, l’entenem com la primera versió susceptible de ser millorada, completada i sofisticada, entre la idea inicial i el
projecte realitzat.

24. 22 SESSIÓ 5
Bibliografia comentada
https://www.colaborabora.org/2016/09/06/publicamos-el-kit-de-kooptel/
#KOOPtel, un kit metodològic per afavorir la col·laboració.
La coctelera loca és un exercici de prototip senzill que està inclòs en una metodologia de treball
de col·laboració que s’anomena KOOPtel; els destinataris són persones que volen col·laborar, però
sense tenir definit el què ni el com, per desenvolupar un projecte col·laboratiu.
És una fase inicial en què es parteix de tenir una idea conjunta que després es va desenvolupant.
Primer es parteix d’una aportació individual i, després, d’una part més col·lectiva com a treball de
cocreació.
Guia Incompleta para colaborar, escrita per Ricardo Amasté, de ColaBoraBora. Tot el seu bloc
és molt interessant per explorar sobre la cooperació i la col·laboració. Aquesta és una guia que va
servir per sistematitzar algunes reflexions i pràctiques que porten a terme des de ColaBoraBora. La
dificultat de pensar-nos en comú, com generar espais i pràctiques de col·laboració, com generar
complicitats i per què? https://www.colaborabora.org/wp-content/uploads/sites/7/2012/12/
GuiaIncompletaParaColaborar1.pdf
Reflexions inspiradores
Per a la tasca del prototip:
– Tota idea és benvinguda (no s’ha de limitar la
capacitat de pensar, ni generar judici previ).
– La crítica destructiva no hi està convidada
(cal posposar el judici, proposar en positiu,
afegir).
– El desenvolupament i associació d’idees
és desitjable (la idea de com sumar és
imprescindible, perquè la imbricació d’idees
pot portar a una idea interessant).
Acords per al treball en grup (cada
grup de treball pot generar els
seus propis acords):
– Treballar des de la consciència, des de la
creativitat, des de l’humor i des dels afectes.
– Ser generoses (no deixar-se res al tinter).
– Ser respectuoses amb els temps del procés i
amb els temps del altres.
– Ser empàtiques: es pot pensar de manera
diferent, però això no significa que no
tinguem la raó o que no puguem treballar
juntes.
– Concretar i aterrar: cal especificar bé les
aportacions i evitar les abstraccions.
– Abandonar els espais de confort: atrevir-se
a pensar de manera diferent, a desitjar, a
imaginar, a dibuixar, a jugar...
L’acord que resumeix els anteriors
és el següent:
– Donar el millor d’una mateixa per construir
amb els altres.
(Aportacions del Txelu Balboa de ColaBoraBora)

25. SESSIÓ 5 23
Recursos
Fitxa amb el guió per estructurar el projecte amb els següents ítems:
– Nom de la idea
– Eslògan
– Objectiu/funció
– Descripció (3 punts clau)
– Valor diferencial
– Detractors/inconvenients
– Agents/recursos
– Dibuix /esquema de la idea
– Com fer un primer test del projecte

26. 24 SESSIÓ 5
Fitxa d’avaluació de propostes
En una escala del 0% al 100%, nivells de realitat, d’importància i de prioritat.
Aprenentatges que hem fet
Es tracta d’una metodologia concreta per facilitar processos de cooperació entre agents diversos,
treballant sobre les seves necessitats i capacitats, per identificar àmbits potencials de cooperació
i abordar col·lectivament tot tipus de reptes i oportunitats. La metodologia és aplicable entre
diferents organitzacions i persones, així com cap a dins d’una mateixa organització. A través d’un
procés centrat en els preliminars i en posar les bases per treballar juntes, des del (re)coneixement
mutu, la definició d’un projecte comú, el treball col·lectiu i el seu anàlisi.

27. 25SESSIÓ 6
SESSIÓ 6. SINTETITZANT
Recull d'aprenentatges
25 de maig 2017

37. 35EINES
Eines
6 barrets per pensar
Per a què
Anàlisi d’una situació, construcció de pensament, cocreació, presa de decisions.
Com
Es disposa de sis barrets de diferent color que representen les sis direccions del pensament que
hauríem d’utilitzar quan encarem un problema. Aquests sis barrets imaginaris, els participants ens
els podem posar o treure per indicar el tipus de pensament que estem utilitzant. Els sis estils de
pensament estan representats per cada barret:
1. Barret blanc
És el pensament que se centra
en les dades disponibles, mirem la
informació que tenim i aprenem
d’aquesta.
2.Barret vermell
Abordem els problemes utilitzant
la intuïció, els sentiments, les
emocions. Els participants exposem
els sentiments sense haver de
justificar-los.
3.Barret negre
Ens permet fes ús del nostre
pensament del seny i la cautela,
posant de manifest els aspectes
negatius del tema tractat.
4.Barret groc
Pensem positivament i
veiem per què alguna
cosa creiem que
funcionarà i aportarà
beneficis.
5.Barret verd
Representa la creativitat,
l’oportunitat d’expressar
conceptes nous,
alternatives, etc.
6. Barret blau
Ens referim a la gestió del
procés de pensament.
Resumim el que s’ha dit i
arribem a les conclusions.
La facilitadora explica què significa el color de cada barret i la pregunta focus que el grup ha de
treballar.
Els participants comencen a fer les seves aportacions, explicitant amb quin barret parlen.
Després d’aquestes primeres rondes d’aportacions, la facilitadora, en base a l’estil de pensament
utilitzat pels participants, proposa fer aportacions amb un barret diferent. I així successivament.
Per concloure la sessió, la facilitadora fa un resum de les conclusions a què s’ha arribat.
Referències
De Bono, E. (2008): Seis sombreros para pensar. Barcelona: Paidós.

38. 36 EINES
El basar de les idees
Per a què
Construcció i aportació d’idees, des del treball conjunt, per a reptes prèviament formulats, mirant
les situacions des d’una altra perspectiva, sense prejudicis.
Com
Es disposa de diferents objectes que es poden trobar en un basar: una regadora, una llanterna, una
forquilla..., que estaran a la vista de totes les participants. Cada participant disposa d’una llibreta
amb tantes pàgines en blanc com a participants. A cada llibreta hi haurà escrit un repte, el que cada
participant formuli.
La facilitadora indica a les participants que triïn un objecte i que s’hi familiaritzin una estona.
Després, han de respondre al seu repte a través del que els suggereix l’objecte que han triat. Tenen
5 minuts per contestar. Transcorregut aquest temps, han de donar la seva llibreta a la persona que
tenen a la dreta, que, en una altra pàgina, contestarà el repte de la companya segons l’objecte que
ha triat. Així successivament les llibertes aniran rodant fins que a cadascú li arribi la llibreta on ha
formulat el seu repte.
Referències
ColaBoraBora
Vídeo Caída y Auge de Reginald Perrin – Tienda Basura
https://www.youtube.com/watch?v=MRtOzBzooEQ

39. 37EINES
Test, horitzó, àncora, regadora
Per a què
Testar projectes/prototips. Imaginar-se com es desenvoluparà un projecte en 5 anys. Es tracta d’una
conversa sobre un projecte figurat per identificar-ne les oportunitats i les possibilitats, com aporten
al seu desenvolupament; amb quins obstacles i barreres ens podem trobar i com ens ho farem per
superar-los i resoldre’ls. S’ha de detectar què sortirà bé i què malament.
Com
És un exercici de dramatització que dura 20 minuts en el qual s’escenifica un projecte. És interessant
ser conscients del que comporta l’escenificació, en què hi ha un públic que també és actiu i
protagonista.
Per fer-ho, es posen a terra quatre fulls amb diferents imatges, cadascuna de les quals representa una
posició des de la qual es proposa que dues persones parlin a l’hora d’interpretar un projecte:
Test
Explicació detallada del
projecte al moment
actual pensant que el
projecte comença a
brotar. Les dues persones
que se situen aquí, que
ho fan d’una manera
més estàtica que a les
altres posicions, tenen
la responsabilitat de
fer anotacions de les
propostes que apareixen.
Horitzó
Futur. Les dues
persones que se situen
en aquest punt han
d’explicar què ha
passat, al cap de cinc
anys de consolidació
del projecte, amb la
configuració del barri
durant els cinc anys de
vida del projecte.
La idea és plantejar un
futur positiu i ideal.
Àncora
Barrera, dificultat o
problema. Les dues
persones que estan
en aquesta posició
han de dialogar des
de la posició negativa
de la consolidació del
projecte fent ressaltar
les dificultats i els
punts foscos
de la idea.
Regadora
Oportunitats. Des
d’aquí ens trobem
en la posició de
ressaltar els elements
positius que han fet
de palanca per al
desenvolupament
del projecte.

40. 38 EINES
Les diferents posicions no són estàtiques; inicialment es parteix de la situació que dues persones
se situen a cada punt, però hi poden haver canvis, tant des de canviar de posició com que les
persones que fan de públic se situïn en un dels quatre punts i facin una intervenció. L’objectiu és ser
especulatius, pensant què podria passar des de la concreció.
Un cop acabada la dinàmica, es deixa un temps per valorar què ha passat al llarg del joc i es
comparteixen reflexions.
Referències
Gasca, J; Zaragoza, R. (2016). Desingopedia. 80 Herramientas para construir tus idees. Madrid: Lid
editorial empresarial.
Manual que recopila eines per desenvolupar reptes d’innovació i emprenedoria al voltant de quatre
fases: mapejar, explorar, construir i testejar.

41. 39EINES
Termòmetre
Per a què
Anàlisi d’una situació, construcció de pensament, cocreació.
Com
Es disposa d’un termòmetre imaginari, graduat de l’1 al 100, a la sala on es realitza la sessió.
La graduació representa el grau d’acord o de desacord: 100, molt d’acord, i 1, poc d’acord. La
facilitadora llança afirmacions provocadores sobre el tema focus i les participants es col·loquen en
el termòmetre imaginari, en funció del seu grau d’acord. Es convida les participants que expressin i
debatin els arguments que les motiven a situar-se allà on s’han col·locat, i comença un diàleg entre
les participants en què cadascuna participa des de la seva posició.
Al llarg de la dinàmica i en funció de les diferents aportacions, les participants poden anar canviant
de posició.
Un cop es dona per acabat el debat, es fa una conclusió i la facilitadora planteja la següent
afirmació provocadora. Es repeteix l’exercici, fins a 4 o 5 vegades, amb diferents afirmacions
provocadores relacionades amb el focus triat.
Referències
Els històrics CrAc, uns cracks de la participació. Unes guies bàsiques per dinamitzar reunions i
d’altres: http://redasociativa.org/crac/descargas/cuadernillos/
Recull de recursos que ens ve de l’Argentina. Molt interessant, ja que és específic d’ESS i hi ha una
mica de tot. http://cajondeherramientas.com.ar/

42. espai de creació
i d’intercanvi
d’experiències
per impulsar
l’economia social
i solidària

43. SESSIÓ 5 41