Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Solidària

296 views

Published on

El dimecres 18 de juliol de 2018 es van presentar i debatre els resultats de l'estudi de l'anàlisi de la realitat socioeconòmica del sector tèxtil a Barcelona, i les conclusions recollides durant les trobades d'iniciatives tèxtils.

Published in: Economy & Finance
  • Be the first to comment

L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Solidària

  1. 1. Programa  de  la  sessió   §  Introducció  a  la  indústria  tèx2l   §  Metodologia     §  Dades  del  sector     §  Anàlisi  del  sector  amb  mirada  d’ESS     §  Presentació  de  bones  pràc2ques     §  Diagnosi  i  propostes  d’acció   §  Conclusions  i  validació          
  2. 2. Introducció  a  la  indústria  tèx6l   Representa  el  quart  sector  més  produc2u  del  món,  el  més  fort   quant  a  benefici  net  i  dóna  feina  a  més  de  75  milions  de   persones  a  tot  el  món.          
  3. 3. §  Indústria  tèx2l  es  caracteritza  per  ser  un  sistema  lineal  de   producció,  distribució  i  ús  de  la  roba.   §  La  producció  de  la  roba  s’ha  duplicat  però  el  seu  ús  ha   disminuït  de  manera  considerable  els  úl2ms  15  anys.     §  Es  llença  el  valor  de  460  milions  de  dòlars  anuals  de  roba  que   es  podria  seguir  usant    
  4. 4. §  La  petjada  ecològica  de  la  indústria  és  immensa:  emissions   CO₂,  fer2litzants  i  substàncies  químiques,  ús  d’aigua,   contaminació  de  l’oceà  per  microfibres,  etc.     §  És  un  sector  líder  en  violacions  dels  drets  humans  en  les   seves  cadenes  de  subministrament.            
  5. 5. Objec6u  de  l’estudi   Major  comprensió  de  la  realitat  socioeconòmcia  de  les  inicia2ves   tèx2ls  a  la  ciutat  de  Barcelona,  posant  especial  èmfasi  a  l’anàlisi   del  sector  amb  criteris  d’Economia  social  i  solidària.       §  Analitzar  i  conèixer  els  diferents  agents  del  sector  a  la   ciutat   §  Iden2ficar  necessitats  ocupacionals,  dels  subsectors  i  de   les  inicia2ves.       §  Iden2ficar  possibles  vies  que  promoguin  la  intercooperació   dins  el  sector   §  Fomentar  un  espai  de  treball  grupal          
  6. 6. Metodologia     Fase  1:  Contextualització.  L’estat  de  la  qües6ó  del  sector  tèx6l   a  Barcelona  è     Fase  2:  Anàlisi  del  sector  tèx6l  amb  criteris  d’ESS  è     Fase  3:  Organització  de  trobades  entre  inicia6ves  i  projectes   d’emprenedoria  è            
  7. 7. Fase  1:  Contextualització         §  Exploració  de  bases  de  dades  ja  existents:  Barcelona   Ac2va,  Comissionat,  Pam  a  Pam,  l’Associació  Moda   Sostenible,  Cooperatèx2l,  Xarxa  de  Municipis  ESS  i   projecte  d’Energies  Comunitàries.  Elaboració  base  de   dades  +  400     §  Elaboració  i  distribució  d’una  enquesta  sobre  el  sector   §  87  preguntes  organitzades  en  9  blocs  temà2cs               •  Dades  bàsiques •  Dades  del  mercat  social •  Organització •  Ges2ó  ambiental •  Ac2vitat  econòmica •  Producció •  Comercialització •  Servei  de  reciclatge  i  reu2lització  de  roba •  Tendències  i  necessitatsç
  8. 8. Fase  2:  Anàlisi  amb  criteris  d’ESS   §  Iden2ficació  d’inicia2ves  que  treballen  amb  criteris  d’ESS     §  12  Entrevistes  en  profunditat  per  reforçar  les  dades   recollides  en  l’entrevista:  Ciutat  Invisible,  Associació  de  Moda   Sostenible  de  Barcelona,  Planeta  Moda  –Associació  Vida   Sana-­‐,  Moda  22@,  Escola  de  la  Dona,  Miu  Su2n,  Edició   Limitada,  Ateneu  de  Fabricació  de  Gràcia,  Malahierba,   Formació  i  Treball,  Ethical  Time  i  l’Escola  Superior  de  Disseny   de  Barcelona.   §  10  Entrevistes  amb  metodologia  Pam  a  Pam:  Coopera2va   Fasolà,  Cotó  Roig,  Perifèrica  9barris,  Velvet  BCN,  Solidança,   Mujeres  pa’lante,  Teixidors,  Diomcoop,  Top  Manta  i  Upcycling   BCN.    
  9. 9. Pam  a  Pam   •  Mapa  col·∙labora2u  de  l’Economia  Social  i  Solidària  (600).     •  Compte  amb  un  mètode  d'avaluació  basat  en  un  qües2onari   de  15  criteris  a  tenir  en  compte  en  la  manera  com  treballem   des  de  l’ESS.     •  75  indicadors  per  dur  a  terme  l’anàlisi  i  detecció  de  pràc2ques   transformadores     ç
  10. 10. Fase  3:  Organització  de  trobades   §  Treballar  col·∙lec2vament  la  detecció  de  necessitats  i  possibles   sinèrgies  i  complementarietats.       §  Trobada  1:  Necessitats  del  sector  al  llarg  de  tot  el  procés   produc2u,  la  comercialització  i  venda;  necessitats   específiques  per  aplicar  criteris  d’ESS;  i  necessitats  d’ocupació   i  professionalització  del  sector.  17  inicia6ves.   §  Trobada  2:  Socialització  de  bones  pràc2ques  d’ESS  detectades   a  les  entrevistes  i  treball  conjunt  per  veure  de  quina  manera   es  poden  promoure  vies  d’intercooperació  entre  les  diferents   inicia2ves.  21  inicia6ves.      
  11. 11. Dades  del  sector   DADES  ECONÒMIQUES     §  Indústria  de  la  moda  cons2tueix  el  2,8%  del  PIB  espanyol.  El   valor  afegit  de  la  producció  de  la  moda  és  del  27,6%.     §  Espanya  ocupa  la  5ª  posició  de  països  de  la  UE  en  exportació   tèx2l  amb  un  8,4%  d’exportacions  i  un  8,9%  d’importacions.     §  Barcelona  és  la  principal  província  d’origen  de  les   exportacions  (Grup  Inditex).  Principals  productes:  peces  de   ves2r   §  Les  principals  importacions  venen  de  països  asià2cs.  Principals   productes:  peces  de  ves2r  i  roba  interior.     §  Facturació  del  comerç  tèx2l  a  Espanya  ha  crescut  un  1,52%,   arribant  als  18.012  milions  d’euros.  Catalunya  17,66%.      
  12. 12. §  Catalunya:  més  important  pel  sector  tèx2l  en  termes  de   facturació  i  en  nº  d’empreses.  Operen  4.115  empreses:  54,9%   confecció,  40,1%  tèx2l  i  la  resta  cuir  i  calçat.         §  Creixement  de  la  facturació  vinculat  a:  davallada  del  preu  del   producte,  liberalització  de  les  rebaixes,  guerra  de  preus  de  les   cadenes  low  cost,  increment  bo2gues  asià2ques,  venda  de   roba  i  productes  tèx2ls  a  supermercats.       §  A  Espanya  el  70%  del  tèx2l  es  ven  amb  descompte  (fa  dos   anys  era  el  50%).          
  13. 13. DADES  D’OCUPACIÓ     §  Estructura  del  sector  a  Catalunya  formada  per  4.115   empreses.  Entre  1990  i  2007  es  van  perdre  44.000  llocs  de   treball.       §  El  sector  català  manté  tota  la  cadena  produc6va,  des  dels   filats  i  elaboració  de  teixits,  fins  la  confecció  i  importants   serveis  industrials  com  el  disseny,  logís2ca  i  distribució.  Ocupa   a  50.000  persones  i  hi  ha  un  increment  de  l’ocupació.       §  Augment  de  l’ocupació  liderada  per  la  figura  dels  autònoms   (2.1%),  enfront  el  0,7%  en  règim  general.          
  14. 14. DADES  D’OCUPACIÓ  -­‐  ENQUESTA     §  El  78%  de  les  inicia2ves  tenen  una  plan6lla  no  superior  a  5   persones   §  Desaparició  progressiva  de  nombroses  unitats  de  producció.  Només   el  2%  té  més  de  20  anys.  Recuperació  a  par2r  del  2014  (53%).       §  Ac2vitat  tèx2l  està  concentrada  en  8  comarques  i  representa  el   82%  de  l’ocupació  total.  Vallès  (1/4  part),  Maresme  (19%),   Barcelonès  (16%),  comarques  centrals  Anoia,  el  Bages  i  Osona   (12%).     §  Alta  feminització  del  sector  (60%  són  dones).  Contrari  a  altres   sectors  industrials  el  69%  dels  alts  càrrecs  direc2us  són  dones.     §  Forta  precarietat  laboral:  54%  persones  autònomes,  amb  menys  de   5  treballadores.  El  14%  de  les  treballadores  ho  fan  sense  contracte   o  és  personal  no  remunerat.  El  25%  el  seu  salari  brut  més  alt  és   inferior  a  10.000  euros  anuals.      
  15. 15. DADES  D’OCUPACIÓ  -­‐  ENQUESTA     §  La  major  ocupació  en  els  processos  inicials  i  finals  de  la   indústria  (marcada  a  la  indústria  global).     §  Força  ocupació  en  la  producció  (confecció,  patronatge  i  tall).   Ocupació  més  baixa  en  indústria  de  la  capçalera.             67,80% 35,59% 8,47% 23,73% 54,24% 47,46% 55,93% 15,25% 27,12% 35,59% 45,76% 69,49% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% Ocupació en les subfases de la cadena (disseny, producció i comercialització)
  16. 16. DADES  PRODUCCIÓ  -­‐  ENQUESTA   §  EL  66,10%  treballen  en  xarxa.  La  majoria  per  la  comercialització  i   venda  del  producte  (fires,  mercats  o  passarel·∙les  de  moda;  32,30%),   per  produir  un  producte  per  un  mateix  client  (28,81%)  o  organitzar   ac2vitats  de  formació  i  sensibilització  (22%).     §  El  92%  de  les  inicia6ves  valora  important  aplicar  les  noves   tecnologies  al  seu  treball.  Dificultats:  cost  econòmic,  equip  reduït,   volum  de  producció  baix.   §  Tendència  en  la  u6lització  de  fibres  naturals  però  la  majoria   barreja  amb  fibres  sintè2ques.  Tendència  creixent  d’u2litzar  fibres  i   materials  reciclats  (55%).     §  El  64%  treballen  amb  menys  de  10  proveïdors.  El  43%  no  treballa   amb  clients  majoristes.  La  majoria  treballen  amb  entre  1  i  10   clients.     §  Diversitat  de  productes  i  diversificació.  La  gran  majoria  és  roba   bàsica  de  Dona-­‐Home  (80%),  roba  infan2l-­‐nadó  (32%),  roba   espor2va  (23%),  complements  i  accessoris  (34%),  tèx2l  per  la  llar   (20%),  uniformes  (18%).      
  17. 17. DADES  COMERCIALITZACIÓ  -­‐  ENQUESTA   §  Principal  canal  de  venda  és  la  venda  online  (42,3%),  seguida  de  la  venda   en  fires  i  mercats  (37,29%),  bo2gues  mul2marca  (28,81%),  bo2gues   pròpies  (23,7%).  Fabricants  majoristes,  grans  magatzems  o  outlets.       §  Dificultats  en  la  venda  local  porta  a  una  tendència  a  la   internacionalització  dels  productes  a  mercats  més  accessibles  i  rentables.     §  El  34%  no  realitza  venda  online.  El  66%  que  sí  en  fa,  representa  menys  del   20%  de  la  seva  facturació.  També  hi  ha  que  només  fan  venda  online.   Dificultats:  falta  de  temps,  manca  de  coneixements,  dificultats  inversió   inicial  i  manteniment.                 Temps de dedicació 35% Manca d'infraestruc tures 11% Manca de coneixemen ts en informàtica i màrqueting 23% Inversió inicial i mantenimen t 23% No tinc cap dificultat 8% Dificultats  venda  online  
  18. 18. DADES  RECICLATGE  I  REUTILITZACIÓ  ROBA  -­‐  ENQUESTA   §  El  35,59%  de  les  inicia2ves  dediquen  part  de  la  seva  ac2vitat  al  reciclatge  i   reu2lització  de  la  roba.  La  seva  majoria  recupera  anualment  menys  de  100   tones.  Excepte  Solidança-­‐Roba  Amiga  que  en  recupera  entre  3.000  i  5.000   tones.  D’aquesta,  es  recicla  entre  700  i  1.500  tones  i  la  resta  es  reu2litza.   Upcycling.     PRINCIPALS  DIFICULTATS  –  ENQUESTA   §  Es  centren  en  la  comercialització  i  augment  de  les  vendes,  accedir  al   crèdit,  manca  de  professionals  qualificats.                
  19. 19. NECESSITATS  FORMATIVES  I  RECURSOS-­‐  ENQUESTA         FP  Grau  Mitjà  (tècnic)   FP  Grau  Superior     Grau  i  màster  (Públic:   Escola  de  la  Dona,   Privat:  IES)   Emprenedoria  i   Economia  Social  i   Solidària  (Barcelona   Ac2va  i  el  Comissionat)   Innovació  i   inves6gació     (Intexter-­‐UPC   Terrassa;  Reimagine   Tex2le-­‐Tecnocampus   UPF  Mataró)   Oferta  forma6va  de   cursos  propis   diversos  (Planeta   Moda  i  Cotó  Roig,   Fasolà,  Upcycling)    
  20. 20. NECESSITATS  FORMATIVES-­‐  ENQUESTA     §  Principalment  enfocades  a  la  comercialització  i  venda  dels  seus  productes,   accés  a  nous  mercats,  logís2ca  i  distribució,  ges2ó  de  clients  i  proveïdors  i   en  la  ges2ó  de  la  pròpia  inicia2va.     §  Disseny  i  patronatge  i  professionalització  dels  processos  de  tall  i  confecció,   2nts  i  acabats  i  filatura  i  teixidura.     §  29%  necessitats  en  innovació  i  aplicació  de  noves  tecnologies           10,17%& 11,86%& 13,56%& 16,95%& 20,34%& 22,03%& 22,03%& 22,03%& 23,73%& 25,42%& 28,81%& 28,81%& 37,29%& 38,98%& 40,68%& 44,07%& 45,76%& 45,76%& 57,63%& 0,00%& 10,00%& 20,00%& 30,00%& 40,00%& 50,00%& 60,00%& 70,00%& Accés&a&acabats& [Filatura&i&teixidura& Tintat&i&acabats& Accés&a&materials&i&teixits& Accés&a&tallers&i&maquinària& Tall&i&confecció& Accés&a&materials&i&teixits&orgànics& Dificultat&d’accedir&a&proveïdors& Manca&de&professionals&qualificats& LogísPca&i&distribució& Innovació&i&tecnologia& Alta&competència& Disseny&i&patronatge& GesPó&d’empresa& Dificultat&d’accés&al&crèdit& GesPó&de&clients&i&proveïdors& Accés&a&canals&de&distribució&i&venta& Visibilitat&del&productes& MàrquePng&i&Publicitat&& Principals*necessitats*forma0ves*
  21. 21. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   33  inicia6ves  d’ESS   -  26  inicia2ves  han  par2cipat  a   l’enquesta   -   17  a  les  trobades  de  treball   grupal   -  5  a  les  entrevistes  en   profunditat  sobre  necessitats   -  10  entrevistes  Pam  a  Pam  
  22. 22. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   29  inicia6ves  de    Barcelona   -  Disseny   -  Confecció   -  Acabats   -  Comercialització   -  Reciclatge  i  reu2lització   -  Formació   -  Comunicació   4  inicia6ves  de   fora  de  Barcelona   -  Filatura   -  Teixidura  
  23. 23. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Tipus  d’inicia6va   -  Treball  autònom  (10)     -  Associacions  (6)   -  Coopera2ves  de  treball  (5)   -   Fundacions  (4)     -  Sense  forma  jurídica  (3)   -  Societats  civil  Par2cular  (2)   -  Societat  de  responsabilitat   limitada  (1)     -  Societat  limitada  laboral(1)  
  24. 24. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Dimensió  dels  projectes   -  Entre  1  i  4  persones   treballadores  (72%)   -  Entre  25  i  50  persones   treballadores  (12%)   inicia2ves  d’inserció   sociolaboral  
  25. 25. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Definició  de  tèx6l  sostenible   §  Reducció  de  la  petjada  ambiental   §  Ús  de  materials  reciclats  i   economia  circular.     §  Ús  de  materials  i  productes   ecològics.     §  Condicions  laborals  dignes     §  Comercialització  justa        
  26. 26. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Sostenibilitat  ambiental   Principal  accions:   §  Aposta  per  proveïdors  de   proximitat  (84%)     §  Reaprofitament  o  reciclatge   de  teixits  (42  %)   §  Ús  de  teixits  ecològics  (42%)   §  El  88%  no  compten  amb   cer2ficacions  internacionals   (estàndard  ISO  1400l,  els   segells  GOTS,  Ecolabel…)  
  27. 27. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Sostenibilitat  social     -  Dificultat  per  trobar  proveïdors  ESS     -  Voluntat    de  crear  nous  espais  d’intercoop   -  Els  Circuits  Curts  i  la  traçabilitat,  principals  reptes   -  Rol  proac2u  en  el  foment  de  la  cohesió  social   -  Arrelades  al  territori  de  manera  diversa  
  28. 28. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Sostenibilitat  personal  i  econòmica     Tres  grans  reptes:       §  Millorar  les  condicions  laborals   §  Augmentar  la  par2cipació  en  els  espais  de  presa  de   decisions   §  Revaloritzar  les  tasques  de  cures  i  reproduc2ves    
  29. 29. Diagnosi   DEBILITATS   §  Reduïdes  possibilitats  d’accés  a   finançament   §  Desaparició  de  bona  part  de  les   fàbriques   §  Dificultat  d’accés  als  canals  de   distribució     §  Grau  elevat  d’atomització  del   sector     §  Necessitats  forma2ves  específiques   §  Baixa  visibilitat  de  les  inicia2ves  de   l’ESS     §  Dificultat  d’accés  a  teixits  ecològics    
  30. 30. Diagnosi   FORTALESES   •  Cultura  i  vocació  tèx2l   •  Diversitat  de  projectes   •  Crea2vitat,  mo2vació  i  emprenedoria   •  Existència  de  directoris     •  Projectes  de  recuperació  de  matèries   primeres  al  territori     •  Resistència  de  fàbriques  al  territori.     •  Valor  afegit     •  Centres  de  formació  i  inves2gació  en   tèx2l.     •  Experiències  d’intercooperació    
  31. 31. Diagnosi   AMENACES   •  Alta  competència  del  fast  fashion   •  Precarietat  generalitzada  degut  a   la  crisi   •  Apropiació  de  conceptes   •  Dificultat  per  renovar  personal  a   les  fàbriques  i  per  reobrir  les   fàbriques   •  Es2gma2tzació  de  la  roba  de   segona  mà   •  Temps  de  formació  per  a  la   confecció  d’alta  qualitat  
  32. 32. Diagnosi   OPORTUNITATS     •  Productes  durables  i  de  qualitat     •  Espais  d’ar2culació  movimental  i  experiències   inspiradores   •  Suport  ins2tucional  a  l’ESS   •  Avenços  en  la  contractació  pública   •  ODS:  Aposta  per  la  producció  i  consum   responsable  
  33. 33. Teixidors  
  34. 34. Upcycling  
  35. 35. Cotó  Roig  
  36. 36. Perifèrica  9Barris  
  37. 37. Propostes   Autoges6ó   Creació  d’una  xarxa     §  Compres  conjuntes   §  Ges2ó   §  Comercialització:  distribució  directa   §  Comunicació:  referències  comunes  i  segell  de  qualitat   §  Formació:  socialitzar  coneixement  acumulat     §  Xarxa  de  suport  mutu       !  Cal  fomentar  mecanismes  d’ar2culació  sectorial:  iden2tat   comuna     §   Augmentar  el  treball  conjunt  entre  inicia2ves  de  l’ESS  i   centres  de  formació  
  38. 38. Propostes   Co-­‐par6cipació     §   Reforçar  la  marca     § Fomentar  la  compra  pública   §   Aposta  forma2va:   -   Formació  en  ges2ó  empresarial  i  tèx2l  sostenible   -   Espais  compar2ts  de  formació  
  39. 39. Conclusions   §  Necessitat  urgent  de  vincular  tèx2l  i  ESS   §  Enriquiment  mutu  inicia2ves  del  sector  tèx2l  i  l’ESS   §  Tèx2l  sostenible:  necessitat  de  sostenir  la  cadena  de   producció   §  Tèx2l  sostenible:  què  entenem  per  valor  afegit?   §   Un  valor  afegit  que  ja  existeix.  Com  es  posa  en  valor?   §  Presa  de  consciència  de  la  necessitat  d’una  indústria  tèx2l   sostenible   §  Atomització  i  voluntat  d’intercooperació   §  Precarietat  del  sector:  dificultat  per  aprofundir  en  la  ges2ó   empresarial          
  40. 40. Moltes  gràcies  a  totes  les  que  heu   par2cipat  i  col·∙laborat  en  aquest   l’estudi!  
  41. 41. Espai  de  preguntes    i  validació  de   l’estudi  

×