Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

Guia per
a l’acollida i
l’acompanyament
de persones estudiants universitàries
en pràctiques acadèmiques externes
a empreses de l’Economia Cooperativa,
Social i Solidària (ECSS)
—
Juny 2017

Barcelona Activa2
Índex
01. PRESENTACIÓ ..............................................................................................................
02. QUÈ SÓN LES “PRÀCTIQUES”? .......................................................................................
02.1 Objectius i valors ....................................................................................................
02.2 Objectius i valors en les empreses de l’ECSS .............................................................
02.3 Tipus de pràctiques i requisits .................................................................................
02.4 Fora dubtes! Les universitats en detall ........................................................................
2.4.1 El cas de la UPF
2.4.2 El cas de la UB
2.4.3 El cas de UPC
02.5 Qui participa? Agents implicats i rols ......................................................................
03. EL PROCÉS ..................................................................................................................
03.1 La planificació ........................................................................................................
03.2 La selecció i la incorporació .....................................................................................
03.3 L’acollida ................................................................................................................
03.4 L’acompanyament ...................................................................................................
03.5 El tancament: l’avaluació .......................................................................................
ANNEXES:MATERIAL DE SUPORT PER A L’EMPRESA D’ECSS .................................................
3
4
4
5
5
10
14
16
16
18
19
22
28
30

Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries
en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 3
A Catalunya hi ha 12 universitats, de les quals 7 són públiques: Universitat de Barcelona, Universitat
Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de
Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Rovira i Virgili.
L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) estableix que per tal de realitzar uns estudis universitaris
de qualitat és clau la realització d’unes pràctiques complementàries a l’estudi. Les pràctiques
esdevenen un element complementari a l’educació reglada, que permet posar en pràctica aquells
coneixements teòrics apresos. És així, com en totes les universitats, i com a resultat de les darreres
reformes, les pràctiques a empreses han esdevingut un element central del procés de formació dels
estudiants universitaris.
D’altra banda, en els darrers anys, i després de la resiliència demostrada durant la crisi, l’Economia
Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) ha pres força i esdevé un model econòmic i d’emprenedoria
possible i real més enllà de l’economia convencional. L’ECSS posa en el centre el benestar de les
persones i del planeta. Per tant, el seu còmput de beneficis és triple i així persegueix en la seva acció
el benefici econòmic, el social i el mediambiental. A més, l’arrelament de l’empresa ECSS al territori
i el compromís de retorn a la societat i a l’entorn en què opera, són condicions necessàries en el
desenvolupament de la seva activitat econòmica, regint-se pels principis de la transparència i la
rendició de comptes, la participació i la democràcia interna, amb l’objectiu final de contribuir a una
societat més justa i equitativa.
Malgrat això, encara és força desconeguda en l’entorn universitari. Les persones estudiants
universitàries no són bastament coneixedores de l’opció d’emprendre de manera col·lectiva i
cooperativa, o de treballar per empreses i entorns que van més enllà de l’obtenció de beneficis
econòmics i on la cooperació i la col·laboració són elements essencials del treball.
En aquest sentit, un dels objectius del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, és contribuir
a incorporar els valors i principis de l’Economia Social i Solidària en centres educatius (primària,
secundària i universitat).
En aquest context, des de Barcelona Activa es promou l’edició d’aquesta guia adreçada a entitats
i empreses de l’ECSS, amb l’objectiu de donar a conèixer i connectar aquest àmbit amb l’entorn
universitari i promoure el desenvolupament de pràctiques d’alumnes universitaris/es en entitats i
organitzacions de l’Economia Social i Solidària com un instrument per a la seva difusió, sensibilització
i foment en l’entorn universitari, i com a mecanisme d’enfortiment i innovació per a les pròpies
empreses i entitats de l’ECSS.
En el desenvolupament d’aquest a guia, s’han pres com a referència les universitats de la ciutat de
Barcelona, això és la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC).
Aquesta Guia s’ha elaborat amb el suport de dues estudiants en pràctiques que han contribuït de
manera vivencial a la redacció i a l’establiment d’elements clau.També hi han participat les mateixes
Universitats i empreses i entitats de l’ECSS. Les dades relatives a la normativa i els requisits a nivell
Universitari han estat revisats pels Serveis de pràctiques de les Universitats UPF i UB en data d’edició
d’aquesta guia.
01. Presentació

Barcelona Activa4
02.1 OBJECTIUS I VALORS DE LES PRÀCTIQUES
Les pràctiques universitàries són estades formatives temporals d’estudiants en empreses,
institucions o organitzacions que faciliten un aprenentatge en un context real en l’àmbit
professional i laboral. Permeten que l’estudiant es beneficiï d’aquells aspectes més aplicables
del que ha estat estudiant, a més de desenvolupar habilitats i destreses específiques. Alhora,
les empreses es veuen beneficiades pels coneixements de l’estudiant, els quals aporten un valor
afegit i punts de vista nous i diferents. És aquest aprenentatge mutu el que dóna sentit a les
pràctiques i peu a que els i les joves tinguin l’oportunitat d’acostar-se al món laboral.
És important remarcar el caràcter educatiu i formatiu de les pràctiques, per tal de no
confondre-les amb pràctiques laborals. L’estudiant no és un/a treballador/a, sinó que el que es
pretén és oferir-li una formació complementària, més enfocada a l’adquisició de competències
i habilitats derivades de la seva formació acadèmica.
L’objectiu de les pràctiques és el de complementar els aprenentatges més teòrics assolits durant
els seus estudis, amb la posada en pràctica en empreses. Tenen un caràcter exclusivament
formatiu i contribueixen al desenvolupament de competències personals, laborals, tècniques,
metodològiques, participatives i valors que apuntalen cap a la innovació, la creativitat i
l’emprenedoria dels i les joves estudiants.
02. Què són les “pràctiques”?
La finalitat és l’adquisició
de competències socio-laborals
per part de les persones
estudiants

02.2 OBJECTIUS I VALORS DE LES PRÀCTIQUES UNIVERSITÀRIES EN EMPRESES DE L’ECONOMIA
COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA (ECSS)
Més enllà dels objectius i valors ja descrits, un dels objectius concrets de les empreses de l’ECSS
serà el de fomentar l’esperit (auto)crític sobre allò que succeeix a l’entorn en general i a les
entitats en particular, augmentant la participació i col·laboració entre Universitat i societat, per tal
de fomentar el compromís social i ètic.
L’alumnat, cada cop més, té interès per les entitats socials i sense ànim de lucre buscant un cert
compromís i component social.
Què pot aportar a una ECSS la incorporació d’una persona en pràctiques?
1. Contribuir i donar suport a desenvolupar projectes i treballs de l’empresa.
2. Les persones en pràctiques poden aportar els seus coneixements i idees innovadores i noves
maneres de fer que afavoreixin processos de millora a les empreses. Sovint l’estudiant,
per la formació rebuda, pot aportar coneixements nous a l’empresa i tenir la possibilitat
d’incorporar pràctiques qualificades (per exemple, en la gestió de les xarxes socials).
3. Oferir una nova mirada i enfocament a l’empresa, des d’una persona externa, formada
i capacitada, sense els condicionants del vincle laboral.
4. Permet a l’empresa col·laborar amb la societat a través de contribuir a la formació de joves
universitaris i millorar les seves oportunitats laborals i la consciència crític.
02.3 TIPUS DE PRÀCTIQUES:EL“MAPA” DE LES PRÀCTIQUES UNIVERSITÀRIES
Estructura dels títols Universitaris Oficials
Els estudiants realitzen les seves pràctiques durant el Grau i també en el Màster.
Hi ha dos modalitats de pràctiques externes:
1. Pràctiques curriculars: incloses en el Pla d’estudis dels Graus i Màsters
a. Obligatòries
b. Optatives
2. Pràctiques extra-curriculars: no figuren en el Pla d’estudis, són voluntàries però tenen els
mateixos objectius que les pràctiques curriculars.
A continuació es presenta un quadre on hi consten les diferents característiques i elements
a tenir en compte per una empresa o entitat de l’ECSS per a acollir una persona estudiant
en pràctiques, per a cadascuna de les Universitats públiques amb seu Barcelona.
GRAUS
240 crèdits teòrics
+
pràctics
+
treball de fi
de grau
MÀSTER
Entre 60 i 120 crèdits
teòrics i pràctics
+
treball de fi
de màster
DOCTORAT

Barcelona Activa6
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Curriculars Extra-curriculars
Obligatòries Optatives Optatives
Nombre
d’hores
Segons Facultat i Ensenyament Les
pràctiques curriculars tenen la durada i els
horaris que van lligats a allò que indiqui el
pla docent de l’assignatura corresponent,
ja sigui obligatòria o optativa.
Per exemple, en el cas de les pràctiques de
Màster de sociologia és un mínim de 125
hores i un màxim de 450 hores.
Segons Facultat i Ensenyament:
màxim 750 hores prorrogable a 900 hores.
Assegurança Tots els estudiants en pràctiques estan coberts per la Pòlissa de la UB que cobreix
la responsabilitat a tercers.
Obligatorietat
Seguretat
Social
En cas de d’ajut econòmic, hi ha
obligatorietat d’alta a la Seguretat Social.
S’ha de donar d’alta a la Seguretat Social
però l’Estat bonifica la totalitat de la quota
patronal.
En cas de d’ajut econòmic, hi ha
obligatorietat d’alta a la Seguretat Social.
Cost d’Alta a la Seguretat Social entre 40 €
i 50 € a càrrec de l’empresa.
Cost Cada centre determina el cost de gestió, si escau. Per exemple, la Facultat d’Economia
i Empresa té fixat 250€ + IVA per conveni de col·laboració.
Procés El procediment de gestió de les pràctiques es troba bastant estandarditzat:
1. Registrar la entitat al Portal de pràctiques
2. Publicar l’oferta
3. Selecció de l’estudiant
4. Gestió del conveni o Projecte formatiu. L’alumnat no podrà començar les pràctiques
fins que no sigui tota la documentació lliurada a l’oficina de pràctiques externes
5. Avaluació de les pràctiques
La UB funciona amb diferents plataformes:
• GIPE (per els campus d’educació, humanitats i ciències)
http://www.ub.edu/feinaub/empreses_practiques.html#publiestudiants
• Carreres Professionals de la Facultat d’Economia i Empresa
http://www.ub.edu/CarreresProfessionalsFEE/practiquesempreses
• Oficina de Pràctiques de la Facultat de Dret
https://www.ub.edu/portal/web/dret/practiques
Legislació Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les pràctiques
acadèmiques externes dels estudiants universitaris.
https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/12/10/pdfs/BOE-A-2011-19362-C.pdf
Contacte Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE)
93 4031153
sae.feinaub@ub.edu
http://www.ub.edu/feinaub/empreses_practiques.html#publiestudiants

UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Nombre
d’hores
Graus: el mínim d’hores és d’entre 120 a
450 depenent dels estudis.
Fins a un màxim de 800 h per curs
acadèmic.
Hi ha un màxim de 800 h però no hi ha
un mínim.
Assegurança Tots els estudiants en pràctiques estan coberts per la Pòlissa de Responsabilitat Civil
de la UPF que cobreix la responsabilitat a tercers. Els estudiants majors de 28 anys que
facin pràctiques han de contractar una assegurança privada (l’assegurança escolar els hi
cobreix fins als 28 anys).
Obligatorietat
Seguretat
Social
patronal.
El cost recau en l’empresa.
El cost d’Alta a la Seguretat Social és de
38,06 € a càrrec del’empresa (tarifa per l’any
2017).
Cost Tramitació conveni:
• 10% de l’import total de la beca/ajut assignat a l’estudian
• Mínim de 250 € + IVA si càlcul % no arriba a aquest import
Modificacions:
• Si hi ha un increment 40% sobre les hores inicials + renovacions: 150 € + IVA
En cas que sigui una entitat del 3r sector o derivats s’estudiarà prèviament el cas
i pot quedar exempt de pagament.
Procés Ún únic aplicatiu informàtic, el Campus Treball.
Per a sol·licitar un estudiant en practiques, l’empresa ha de seguir el següents passos:
1. Donar-se d’alta al Campus Treball.
2. Publicar la oferta de practiques al Campus Treball, a través de l’opció del menú “Afegir
oferta/practiques”.
3. Realitzar el procés de selecció a través dels candidats inscrits a l’oferta.
4. Tramitar el conveni de practiques a través del Campus Treball, a través de l’opció
“proposar conveni”. Tant bon punt el Servei de Carreres rep la proposta, s’envia a
autoritzar a la Facultat i en 48h es dona resposta sobre la seva autorització.
5. Autorització de la proposta de conveni i enviament de la documentació a signar.
Contacte Marta Turiella Piñol
935 422 314
marta.turiella@upf.edu

Barcelona Activa8
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Nombre
d’hores
El màxim d’hores és de 900 h en un mateix curs acadèmic de l’estudiant. Ara bé això
dependrà dels ECTS:
• Grau de 240 ECTS: màxim de 1.800 hores
• Grau de 300 ECTS: màxim de 2.400 hores
• Màster de 60 ECTS: màxim de 600 hores
• Màster de 90 ECTS: màxim de 900 hores
• Màster de 120 ECTS: màxim de 1.200 hores
Per les curriculars, cada centre, d’acord al pla d’estudis, defineix el nombre d’hores.
Per les extracurriculars, el nombre d’hores pot augmentar, però mai suposar més de les
màximes esmentades.
No hi ha hores mínimes, només en cas de pràctiques curriculars 360 h mínim (12 ETCS).
Assegurança Els estudiants en pràctiques de la UPC estan coberts per l’assegurança escolar mentre
el conveni està vigent. Actualment, l’assegurança escolar cobreix períodes d’un any que
van des del dia 16 de setembre, fins el dia 15 de setembre de l’any següent. En cas que
els estudiants tinguin més de 28 anys, s’haurà de formalitzar una assegurança privada.
A aquest efecte, la UPC té signat un conveni amb la Correduria d’Assegurances CONFIDE.
Sobre aquest tema podeu informar-vos en les secretaries dels centres.
Obligatorietat
Seguretat
Social
En cas de d’ajut econòmic, hi ha obligatorietat d’alta a la Seguretat Social. La normativa de la UPC
requereix que totes les pràctiques estiguin remunerades.
patronal.
Cost d’Alta a la Seguretat Social entre 40 €
i 50 € a càrrec de l’empresa.
Cost Costos de gestió el 15,70% + IVA vigent sobre l’import total del ajut remunerat a
l’estudiant.
Procés Adreçar al centre docent en funció del perfil. Hi ha centres que tenen el dispositiu més
desenvolupat que d’altres: poden crear ofertes, veure els perfils que hi ha... en canvi,
d’altres en aquest sentit no ho tenen tan avançat.
Contacte M. Carmen Cardenas
934 012 533
m.carmen.cardenas@upc.edu

L’Ajut a l’estudiant:S’han de remunerar les pràctiques?
Tot i que la remuneració econòmica de les pràctiques és totalment opcional per a les empreses,
cada Universitat té establerta la seva política al respecte. Així, per una banda, la UPF aconsella que
les pràctiques siguin remunerades al menys en els costos que pot suposar realitzar les pràctiques.
En aquets sentit, la fórmula més utilitzada i aconsellada per la mateixa Universitat-UPF és que
aquestes estiguin remunerades amb 5 euros/h.
La normativa de la Universitat de Barcelona no fa referència actualment a cap ajut mínim
a l’estudiant.
Per últim, la Universitat Politècnica de Catalunya, estableix el dret de l’estudiant a percebre, en
els casos que s’estipuli, una aportació econòmica de l’entitat col·laboradora en concepte de borsa
a ajut a l’estudi. Les pràctiques externes són, globalment, remunerades. Només en el cas de les
pràctiques curriculars i/o obligatòries, i de forma excepcional, els centres docents poden autoritzar
pràctiques sense remuneració. Definit un marc de relació institucional de la UPC amb una entitat
col·laboradora, les condicions seran iguals per a tots els estudiants d’un mateix àmbit i/o nivell
(grau i màster) que facin pràctiques en aquest marc, sense que el diferencial entre e ls col·lectius
sigui superior a un 25%.
Per coherència amb els valors de l’ECSS considerem important remunerar els estudiants. Un
barem aproximat i recomanat per diverses gestories i facultats, és de 5 euros/h. Altres opcions per
a entitats que no poden cobrir aquest cost és cobrir les desplaçament i dietes de l’estudiant al lloc
de les pràctiques.

Barcelona Activa10
02.4 FORA DUBTES! LES UNIVERSITATS EN DETALL
02.4.1 EL CAS DE L’UPF
Quin tipus de
pràctiques ofereix
la universitat?
Les pràctiques que s’ofereixen a la universitat poden ser curriculars o
extracurriculars. Els mecanismes per accedir-hi són els mateixos.
La diferència entre ambdues pràctiques és:
• A nivell de l’estudiant en pràctiques:les pràctiques curriculars tenen
reconeixement en crèdits ECTS i computen a l’expedient acadèmic de
l’estudiant en el marc d’una assignatura corresponent al pla d’estudis.
Les pràctiques extracurriculars no computen com a crèdits però ajuden
a l’estudiant a apropar-se a la realitat de l’àmbit professional en el qual
exercirà la seva activitat un cop titulat.
Tot i aquesta petita diferència, la UPF dóna el mateix tractament i
importància a ambdues tipologies.
• A nivell de l’empresa:L’única diferència per l’empresa en ambdós casos
recau en la bonificació de la quota de la seguretat social. Cal tenir
en compte que la incorporació d’un estudiant que realitzi pràctiques
remunerades implica donar-lo d’alta a la seguretat social.
En el cas de les pràctiques curriculars remunerades, malgrat haver-lo
de donar d’alta, l’entitat i l’estudiant estan exempts de pagament
(bonificació del 100% de la quota de la seguretat social). En el cas de les
pràctiques extracurriculars no hi ha cap tipus de bonificació.
Quin és l’horari que
s’hauria de seguir?
En ambdós casos el nombre màxim d’hores a realitzar per cada estudiant és
de 800 per curs acadèmic. Només en aquells casos on hi hagin pràctiques
curriculars s’estableixen un mínim d’hores, però no són iguals per a tots els
estudis sinó que depèn del pla docent de les assignatures de pràctiques
curriculars de cada Grau/Màster. A partir de l’establiment del nombre
d’hores, l’empresa pacta amb l’estudiant l’horari a seguir, sempre prioritzant
les hores lectives i compromisos de l’estudiant en relació als seus estudis.
Quin ajut econòmic
s’hauria de pagar?
S’aconsella que les pràctiques siguin remunerades en un mínim, el que
implica, que el fet de realitzar les pràctiques no suposi un cost per a la
persona estudiant. En aquets sentit, la remuneració mínima que indica la
Universitat-UPF és de 5,00 euros/hora.
Quins centres
tenen pràctiques
obligatòries?
Els graus que tenen les pràctiques obligatòries són: Relacions Laborals,
Ciències Polítiques i de l’Administració, Filosofia, Política i Economia,
Comunicació Audiovisual, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques,
Criminologia, Biologia Humana i Medicina.
En el cas dels Màsters i Doctorats, depèn de cada estudi (l’oferta és molt
àmplia).

El servei de
pràctiques està
unificat en únic
centre o cada
facultat de la UPF
té el seu?
Des del curs 2012-2013 la Universitat Pompeu Fabra té centralitzada la
gestió de les pràctiques així com les vies per a la visibilitat i la captació
del talent de la UPF a través del Servei de Carreres Professionals. Aquest
model de gestió de les pràctiques i de relació amb l’empresa centralitzat i
únic, malgrat es mantenen les particularitats de cadascun dels centres, ha
facilitat la creació d’una relació amb l’empresa més estreta gràcies a la qual
les oportunitats per als alumnes i graduats de la Universitat es multipliquen.
El Servei de Carreres Professionals ha desenvolupat un nou model integral
de gestió i relació amb les empreses, establint un marc en el qual els actors
implicats (persones estudiants, Universitat i empreses) poden cobrir les
seves demandes i necessitats.
Com funciona el
procediment?
Com ho pot fer
una empresa per
demanar una
persona estudiant
en pràctiques?
El Servei de Carreres Professionals centralitza la gestió i tramitació de les
ofertes de pràctiques i de treball a través d’un únic aplicatiu informàtic, el
Campus Treball. https://campustreball.upf.edu
Per a sol·licitar un estudiant en practiques, l’empresa ha de seguir el
següents passos:
1. Donar-se d’alta al Campus Treball.
2. Publicar la oferta de pràctiques al Campus Treball, a través de l’opció
del menú “Afegir oferta/practiques”.
3. Realitzar el procés de selecció a través dels candidats inscrits a
l’oferta.
4. Tramitar el conveni de practiques a través del Campus Treball, a través
de l’opció “proposar conveni”. Tant bon punt el Servei de Carreres rep
la proposta, s’envia a autoritzar a la Facultat i en 48 h es dona resposta
sobre la seva autorització.
5. Autorització de la proposta de conveni i enviament de la documentació
a signar.
Si ja es té el candidat seleccionat, només cal complimentar el formulari
de “Iniciar proposta de conveni” a través de la primera opció del menú.
El funcionament de gestió de les pràctiques explicat anteriorment és
exactament el mateix per a tots els estudis oficials impartits per la UPF:
graus i màsters.
Referent al cost de gestió i tramitació del conveni, pel que fa a les entitats
del 3r sector, ONG’s, entitats de l’economia social i solidària, etc, es pot mirar
cas per cas i depenent de les condicions de l’entitat es podria eximir de
pagament i taxes de gestió, entenent les peculiaritats i especificitats del sector.

Barcelona Activa12
02.4.2 EL CAS DE LA UB
Quin tipus de
pràctiques ofereix
la universitat?
Les pràctiques que s’ofereixen a la universitat poden ser curriculars o
extracurriculars. Els mecanismes per accedir-hi són els mateixos. Mentre
que amb les pràctiques curriculars el projecte formatiu han d’estar vinculat
al pla d’estudis, les extracurriculars, tot i mantenir el caràcter formatiu, no
estan vinculades al pla d’estudis.
S’ha de tenir en compte que el nombre d’hores assignades a les pràctiques
curriculars depèn dels centres i facultats i els plans d’estudi relacionats a
les assignatures.
Segons la tipologia de les pràctiques i la Facultat, l’horari es pot pactar entre
l’estudiant i l’empresa o venir donat per la mateixa facultat.
Quin ajut econòmic
La normativa de la Universitat de Barcelona no fa referència actualment a
cap ajut mínim a l’estudiant.
Sempre que es faci una remuneració s’haurà de donar d’alta a la Seguretat
Social però només les pràctiques extracurriculars suposen un cost afegit de
entre 40 € i 50 €.
Tanmateix, recomanem que les pràctiques siguin remunerades amb un
mínim per tal d’evitar un cost afegit a l’estudiant en pràctiques.
El servei de
pràctiques està
unificat en únic
centre o cada
facultat de la UB
té el seu?
No. Existeix el Servei d’Atenció a l’Estudiant, allà es pot informar dels punts
de la normativa de la pròpia universitat. Ara bé, cada centre coordina i
gestiona un cop ja està feta la selecció empresa-alumne. És cada centre qui
estableix el seu propi procediment.
Com funciona el
procediment?
Com ho pot fer
una empresa per
demanar una
persona estudiant
en pràctiques?
La tramitació de les pràctiques amb la Universitat de Barcelona es fa
mitjançant diferents plataformes, segons la Facultat. Aquestes plataformes
faciliten els processos d’acolliment d’estudiants, la tramitació dels convenis
de pràctiques, projectes formatius i la publicació de les ofertes de pràctiques.
El procediment està estandarditzat en les diferents plataformes:
1. Registrar l’organització a la plataforma.
2. Publicar l’oferta de pràctiques. La oferta es validarà pel gestor del
centre UB on s’hagi vinculat l’oferta.
3. Selecció de l’estudiant.
4. Gestió de convenis i projecte formatiu.
5. Avaluació de les pràctiques.
Les diferents plataformes de gestió de pràctiques a la UB són:
• GIPE (Per els campus d’educació, humanitats i ciències).
• Carreres professionals de la Facultat d’Economia i Empresa, Oficina
de Pràctiques de la Facultat de Dret.

02.4.3 EL CAS DE LA UPC
Quin tipus de
pràctiques ofereix
la universitat?
En la línia de les altres dues universitats, les pràctiques de la UPC també es
configuren en dues modalitats: les pràctiques curriculars (integrants en el
pla d’estudis) i les pràctiques extracurriculars (caràcter voluntari).
En ambdós casos el nombre màxim d’hores, en termes generals, és de 900
en un mateix curs acadèmic de l’estudiant. Ara bé, això també dependrà dels
ECTS (crèdits) dels estudis que es cursin per això es pot consultar el web de
l’Escola o Facultat per conèixer els detalls dels límits segons la titulació.
No hi ha hores mínimes, només en cas de pràctiques curriculars 360 h mínim
(12 ETCS).
Quin ajut econòmic
L’estudiant té dret a percebre, en els casos que s’estipuli, una aportació
econòmica de l’entitat col·laboradora en concepte de borsa a ajut a l’estudi.
Les pràctiques externes són, globalment, remunerades.
El preu orientatiu és de 8 euros l’hora. L’ajut econòmic depèn molt del
tipus de titulació que es demandi i de la quantitat de demanda que hi hagi
en aquell moment. Així doncs, el centre també pot arribar acceptar ajuts
inferiors o superiors a 8 € l’hora. No obstant, no pot superar els 20 euros
per hora. Només en el cas de les pràctiques curriculars i/o obligatòries, i de
forma excepcional, els centres docents poden autoritzar pràctiques sense
remuneració. Definit un marc de relació institucional de la UPC amb una
entitat col·laboradora, les condicions seran iguals per a tots els estudiants
d’un mateix àmbit i/o nivell (grau i màster) que facin pràctiques en aquest
marc, sense que el diferencial entre els col·lectius sigui superior a un 25%.
El servei de
pràctiques està
unificat en únic
centre o cada
facultat de la UPC
té el seu?
No. Existeix el Servei de Gestió Acadèmica, allà es pot informar del
funcionament de les pràctiques i els principals punts de la normativa de
la pròpia universitat. Ara bé, pel que fa el procediment ells únicament ho
coordinen i gestionen un cop ja està feta la selecció empresa-estudiant.
És cada centre docent qui estableix el seu propi procediment, les ofertes que
vol, les demandes que admet... En aquest sentit té funcionament similar al
de la UB.
Com funciona el
procediment?
Com ho pot fer
una empresa per
demanar un jove
de pràctiques?
Les pràctiques es formalitzen a través de la signatura de convenis de
cooperació educativa entre l’estudiant, la Universitat i l’empresa o institució
que acull l’estudiant. La gestió administrativa dels convenis de cooperació
educativa recau en els centres docents.
A continuació, trobareu el link amb les diverses Facultats que componen la
UPC. Allà s’explica el procediment exacte que demana cada centre: https://
www.upc.edu/cce/ca/empreses-i-institucions/enllacos-centres-docents
S’ha de tenir l’assegurança escolar mentre el conveni sigui vigent.
Actualment l’assegurança escolar cobreix períodes d’un any que van des
del dia 16 de setembre, fins el dia 15 de setembre de l’any següent. Si la
persona estudiant té més de 28 anys s’haurà de formalitzar una assegurança
privada. A aquest efecte, la UPC té signat un conveni amb la Correduria
d’Assegurances CONFIDE. Cal informar-se en la secretaria de cada centre.

Barcelona Activa14
02.5 QUI PARTICIPA? ELS AGENTS/ELS ROLS
ESTUDIANT
Aplicar coneixements
apresos i adquirir
competències
professionals
EMPRESA D’ACOLLIDA
Tutor/a encarregat de
l’aprenentatge òptim de
l’estudiant al context
professional, inclosa la seva
avaluació
UNIVERSITAT
Tutor/a encarregat de
l’avaluació de l’aplicació
dels coneixements
acadèmics en la pràctica
laboral
UNITAT GESTORA
DE CADA
UNIVERSITAT
El/la tutor/a de l’empresa
El rol del/de la tutor/a consisteix principalment en de vetllar pel desenvolupament formatiu
de l’estudiant durant les pràctiques. Ha de ser una persona vinculada a l’empresa amb una certa
experiència i coneixement de la mateixa, que asseguri una bona rebuda a l’estudiant i amb la
qui es pactin les tasques a realitzar i que tinguin un component formatiu per tal que l’estudiant
aporti, amb l’aprés a la facultat, valor afegit a l’empresa. Per tant, conèixer a la persona estudiant
permetrà saber quines tasques pot realitzar i quines s’adeqüen millor als seus estudis, garantint
una òptima formació i aprenentatge. Tant el seguiment com la compatibilitat horària amb el seu
centre d’estudi haurà de ser també valorat a través d’un seguiment periòdic per tal d’avaluar de
forma correcte les pràctiques de l’estudiant. El/la tutor/a ha de tenir contacte amb el/la tutor/a
de la universitat, de tal manera que hi hagi un seguiment de l’estudiant durant la seva estada
de pràctiques.
Per tant, la funció del/de la tutor/a serà garantir l’aprenentatge òptim de l’estudiant sense que les
pràctiques interfereixin en el desenvolupament normal de les seves tasques laborals. El/la tutor/a
de la universitat és una figura de suport pel bon funcionament de les pràctiques per totes les parts.

L’estudiant
El rol de l’estudiant consisteix en aplicar els coneixements adquirits en el context professional de
les pràctiques. En el desenvolupament de les seves tasques, haurà de ser tutelat/da i avaluat/da
per garantir l’aprenentatge òptim de les competències i coneixements definits al projecte formatiu.
Per tant, haurà de complir també amb una sèrie d’obligacions, com el compliment d’un horari, la
realització de les tasques pactades i respectar, en cas que així s’especifiqués, la confidencialitat
d’informació i les normes internes de l’empresa.
El/la tutor/a de la Universitat
La funció principal del/de la tutor/a de la universitat consisteix en fer el seguiment i l’avaluació
de l’estudiant en les pràctiques. És una figura d’acompanyament i suport a l’estudiant per tal de
resoldre tots aquells dubtes que li poguessin sorgir a l’estudiant durant el procés de pràctiques.
També ha de realitzar un seguiment de l’alumne/a a l’empresa i tenir en compte les tasques que
s’hi estan duent a terme.
La Unitat gestora
Per altra banda la Unitat gestora de pràctiques, s’encarrega de la gestió del conveni i projecte
formatiu, que regularà l’estada de pràctiques de l’estudiant i el procés d’avaluació.
A TENIR EN COMPTE COM A TUTOR/A
DE L’EMPRESA D’ECSS
Podrem assignar una persona o un equip,
tenint en compte les dimensions de les
empreses d’ECSS s’aconsella que sigui una
única persona la que assumeixi les tasques
de tutorització de la persona estudiant.
En tot moment haurem de tenir present
la nostra funció educativa, promovent la
formació integral, l’atenció personalitzada
i la relació de confiança.
Haurem d’ajudar a l’estudiant al seu
desenvolupament, estimulant la seva
independència i autonomia.
Cal tenir present en l’assignació de
tasques, les habilitats i capacitats de
l’estudiant: si els desafiaments superen les
competències de l’estudiant se li genera
un estat d’ansietat per excés de dificultat;
si les habilitats superen el desafiament,
l’estudiant podrà entrar en un estat
d’avorriment i poca motivació. Cal buscar
l’equilibri per garantir l’èxit de l’experiència.

Barcelona Activa16
NECESSITEM UNA PERSONA ESTUDIANT
EN PRÀCTIQUES?
Per què creiem què pot ser útil/positiu
incorporar una persona en pràctiques
a l’equip?
Quines àrees identifiquem amb les
quals som fortes i podem transmetre
coneixement i en quines àrees ens sentim
més dèbils i necessitaríem un reforç?
Tenim, properament, projectes que
necessitin de suport extern?
Hi ha accions que voldríem/desitjaríem fer
a l’intern de la nostra organització i que no
fem per manca per capacitats/habilitats
específiques?
En base a les respostes: què podria fer la
persona que vingués?
Un cop definides les tasques, responen
a una necessitat nostra? Responen a la
necessitat d’aprenentatge d’un estudiant
en pràctiques?
Ja tenim l’oferta!
Acollir una persona en pràctiques implica tenir en compte aspectes diferents segons el moment.
En aquest sentit, la Guia en distingeix cinc:
1. La planificació
2. La selecció i incorporació
3. L’acollida
4. L’acompanyament
5. El tancament: l’Avaluació
A continuació aportem algunes pistes, indicacions que poden ser d’utilitat per l’empresa en cada
moment.
03.1 LA PLANIFICACIÓ:EL MOMENT 0!
Aquesta fase és el pas previ i necessari abans d’emprendre el camí cap a la acollida d’una persona
estudiant en pràctiques. És el moment en què les persones que formen part de l’empresa han de
reflexionar i debatre sobre l’oportunitat d’acollir un/a estudiant en pràctiques.
03. El procés
LA PLANIFICACIÓ LA SELECCIÓ L’ACOLLIDA L’ACOMPANYA-
MENT
L’AVALUACIÓ

RECOMANACIONS PER A LA DEFINICIÓ
DEL PERFIL
Haurem de decidir quina titulació volem que
tingui la persona, idiomes, nivell informàtic
i/o altres especificacions. No ens limitem
a l’àmbit/sector de la nostra empresa: si
som una empresa de disseny no cal que
demandem un/a estudiant de disseny,
potser necessitem algú de finances, per a
millorar el nostre pla econòmic-financer
o plantejar una futura inversió; si som una
empresa de consultoria en l’àmbit social,
potser no necessitem un/a estudiant de
sociologia sinó d’informàtica, perquè ens
ajudi a millorar el nostre sistema i pàgina
web; si som una empresa de màrqueting
potser necessitarem un/a estudiant de
sociologia o antropologia...
Tenint en compte l’àmbit en el qual estem
treballant, l’economia cooperativa, social
i solidària, un element a valorar
positivament és la participació de la
persona en associacions, voluntarisme...
els vincles que la persona tingui més enllà
d’allò estrictament universitari pot ser un
element a tenir en compte i que ens ajudi
en la tria.
QUÈ ÉS EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ?
És el conveni que l’empresa ECSS signarà
amb la Universitat. És el document en què
es defineixen els drets i deures de les dues
parts durant el procés d’estada d’una persona
estudiant i se signa un cop s’ha realitzat la
selecció de l’estudiant. El conveni recull els
aspecte normatius i econòmics que regulen
les pràctiques. Té una vigència d’un any, i
permet la incorporació de més d’uns
persona estudiant.
Respondre aquestes preguntes ens ajudarà a decidir si incorporar o no una persona estudiant en
pràctiques a la nostra empresa.
Si la resposta és SI!
Si tot l’equip està d’acord, serà el moment de:
1. Assignar una persona responsable de l’acollida de l’estudiant en pràctiques, el que esdevindrà
la figura de tutor/a d’empresa.
2. Escollir amb quina Universitat volem establir el conveni de col·laboració.
3. Elaborar un perfil de la persona estudiant.
4. Elaborar el conveni de col·laboració i el projecte formatiu.

Barcelona Activa18
EL PROJECTE FORMATIU
És el document que recull els objectius,
tasques i competències.
Objectius pedagògics de l’estada de
pràctiques: explicar breument quins són els
continguts formatius i els coneixements
que l’estudiant podrà desenvolupar o
adquirir al llarg de la pràctica (vegeu a
l’apartat de acollida el programa formatiu).
Tasques a desenvolupar: relació orientativa
de les tasques que durà a terme. S’aconsella
que hi hagi una progressió en la dificultat i
responsabilitat.
Competències professionals a assolir:
competències bàsiques o transversals,
genèriques corresponents a la titulació,
especifiques pròpies del lloc de treball.
Calendari de realització: data d’inici i final
de les pràctiques i horari pactat (vegeu en
annex, 2 exemples de projecte formatiu que
ens pot orientar).
L’ENTREVISTA
Preguntes que ens poden ajudar a realitzar
l’entrevista de selecció:
1. Per què estudies...?
2. Quines assignatures t’interessen més?
3. Quina és la teva experiència professional,
si en tens, en aquest àmbit o altres?
Has treballat com a voluntari/a o en
associacions...?
4. Per què t’agradaria accedir a aquesta
pràctica i no una altra?
5. Què n’esperes de les pràctiques? Quines
habilitats t’agradaria desenvolupar?
6. Coneixes l’ECSS? Què en penses?
No ens espantem amb el “Projecte formatiu”!!!
El projecte formatiu no és res més que recollir sobre el paper el que haureu debatut entre
vosaltres.
03.2 LA SELECCIÓ I LA INCORPORACIÓ
Un cop tenim el perfil i decidida la Universitat, s’iniciarà el procés de selecció de la persona
a incorporar en pràctiques. Cada Universitat té la seva metodologia, procés i requisits (en annex
adjuntem el procés que la UPF i la UB segueixen per a la incorporació, a títol d’exemple).
Es recomana seleccionar per l’entrevista al voltant de 6 persones, ja que un nombre superior
pot allargar el procés i pot suposar per l’empresa una inversió de temps que sovint no disposa.

Ja tenim a la persona!
Signem el conveni de col·laboració i el projecte formatiu amb la Universitat i l’alumne.
I mentrestant, anem pensant: On l’ubicarem?
Taula, cadira, ordinador (opcional, pot aportar-lo l’estudiant), accés a mail (compte de correu: podem
crear un gmail genèric amb el nom de l’empresa).
03.3 L‘ACOLLIDA
L’acollida pot ser determinant en el bon funcionament de les pràctiques, que la persona estudiant
se senti acollida en el seu lloc de pràctiques afavoreix la bona dinàmica de treball.
També és important que conegui l’empresa i el lloc de treball perquè s’hi familiaritzi. Pot donar peu
a que l’estudiant tingui més predisposició a realitzar les pràctiques d’una manera més eficient i
engrescadora. Que se’l formi i que tingui clares les seves funcions i com s’ha de gestionar i planificar
des d’un bon començament permetrà que li sigui més fàcil a l’estudiant saber quines tasques ha de
fer al dia a dia.
L’estudiant, sobretot els primers dies, s’ha de sentir recolzat i saber quines seran les seves accions
a dur a terme, ja que les pràctiques són un procés formatiu, per tant necessita conèixer l’empresa i
saber quines seran les tasques i la dinàmica de treball.
Prèviament a la seva arribada s’haurà de comunicar al personal de l’empresa de la seva incorporació,
del perfil i les tasques que desenvoluparà.
EL PRIMER DIA: L’ACOLLIDA
El primer dia consisteix principalment en fer
la primera presa de contacte de manera
relaxada, per anar-nos coneixent mútuament.
És el moment de presentar als i a les
companyes, l’espai i l’entorn de treball, de
comentar aspectes positius de l’entrevista,
com interessos o experiència que creieu que
aportarà valor a l’empresa i a l’estudiant.
En el moment de recordar-li el seu pla de
treball i formació, que s’ha indicat al seu
projecte formatiu, es farà el calendari de les
tasques, i s’aclarirà qualsevol dubte sobre
que és el que s’espera de l’estudiant, així com
explicar com es relaciona la seva formació
amb les tasques que desenvoluparà. Hem
de tenir en compte que pot ser la primera
vegada que l’estudiant s’endinsa en el món
professional, per tant, és important que tingui
clar què durà a terme i com es relaciona amb
la seva formació acadèmica.
Durant el primer dia es recordaran els horaris
i s’adaptaran, en cas que sigui necessari, als
horaris de la facultat, així com es definiran
les tutories, respectant en tot moment el
calendari de classes i exàmens de l’estudiant.
També serà el moment de finalitzar els
tràmits administratius amb la Universitat
que puguin quedar pendents.
Pot ser interessant i distès que el primer
dia l’estudiant participi en alguna activitat,
ja sigui una reunió d’equip o assistir a
un seminari amb el/la tutor/a, per tal de
començar l’acollida de forma tranquil·la
per l’estudiant i així se senti còmode i
receptiu a l’espai. Presentar alguna eina
d’organització del temps i seguiment de les
tasques pel mateix estudiant: recomanar-li
que s’acostumi a escriure les tasques que ha
dut a terme i quant de temps li ha suposat en
una taula de dedicacions, així li serà més fàcil
planificar-se i preveure el temps que inverteix
en les tasques, així com per a l’elaboració
d’una memòria final.

Barcelona Activa20
És recomanable que el/la tutor/a fixi amb l’estudiant un dia a la setmana (1h) un espai de tutoria,
on contrastar com se sent la persona, connectar les tasques amb el projecte formatiu i revisar les
tasques que li han estat encomanades.
Les primeres dues setmanes! Una proposta de calendari amb una dedicació de 15 h setmanals
Cal tenir present en tot moment el caire formatiu de les pràctiques. Tenint en compte, a més, el
desconeixement que de la realitat de l’ECSS es té a les Universitats, les pràctiques també poden ser
una oportunitat de difondre un altre model econòmic, i una oportunitat per a les persones estudiants
de conèixer una manera d’emprendre, que els pot ser d’utilitat de cara al seu futur professional.
L’itinerari formatiu de la persona en pràctiques pot establir-se a tres nivells:
1. L’univers de l’ECSS i les finances ètiques
Caixa d’eines per al descobriment de l’Univers de l’ECSS i les finances ètiques:
http://www.xes.cat
http://www.cooperativestreball.coop
http://www.aracoop.coop
http://www.laciutatinvisible.coop/wp-content/uploads/2016/02/essb_def3.pdf
http://fets.org/es
Què són les cooperatives?
• Guia sobre l’empresa cooperativa per a estudiants en pràctiques. Adjunt a aquesta Guia
i com a material de suport, a disposició per a les empreses i/o entitats que ho sol·licitin.
• Guia de l’ESS per a les administracions locals. Adjuntem aquesta Guia.
2. L’organització:la composició, estructura i òrgans de l’empresa o organització
Orientacions per a l’aprenentatge i formació sobre al vostra organització.
Per tal de poder transmetre la cultura organitzativa de la vostra empresa/organització us
proposem que a partir de la informació de la pàgina web de la vostra empresa o del material
que disposeu, en una sessió de una hora aproximadament, realitzeu una entrevista amb
l’estudiant, a partir de les preguntes que ja conté la “Guia sobre l’empresa cooperativa per a
estudiants en pràctiques” (en Annex a aquesta Guia).
3. Les accions/projectes que desenvolupa la vostra organització i en les quals participarà l’estudiant
El projecte formatiu específic (a l’annex de la Guia disposa de dos exemples de projecte formatiu).
ATENCIÓ
Un Risc! Calendaritzem bé ja que sinó ens podem trobar que alguna de les tasques que li
tinguem encomanades i per les quals necessitem el suport de l’estudiant, coincideixi amb
exàmens o altres compromisos de l’estudiant.

Així mateix, i tenint en compte que aquest programa es desenvolupa en el marc de les accions de
Barcelona Activa, les empreses podran disposar de l’oferta formativa que posa a disposició Barcelona
Activa. En aquest sentit, caldrà tenir en compte el calendari de l’oferta.
El procés formatiu continuarà i no s’esgota en la primera o segona setmana. El procés formatiu és al
llarg i ample del període que estigui a l’empresa, per això, algunes de les accions/tasques a preveure
són les formatives en ECSS.
LA PRIMERA SETMANA
Iniciar l’itinerari formatiu
Es recomana oferir informació sobre ECSS
en qualsevol format, ja sigui jornades o
seminaris, llibres o pàgines web. L’objectiu és
que l’estudiant assimili els valors i pràctiques
de les ECSS, l’esperit crític, el compromís
social i ètic i les pràctiques organitzatives
i directives.
Formació sobre la nostra organització,
història, situació actual, projectes duts
a terme i projectes en curs, organització,
finançament... Oferir especialment informació
sobre els projectes en els quals estarà
immers l’estudiant i que tingui fàcil accés per
si li vol fer un cop d’ull i preparar-se.
Deixar a l’abast de l’estudiant els instruments
necessaris per tal d’accedir als documents
de treball, ja sigui una carpeta a l’ordinador
amb tota la informació de referència que heu
previst, o accés a un dropbox o google drive.
Participar en reunions encara que no estiguin
directament vinculades en les tasques/
projectes per tal de iniciar-se i conèixer la
dinàmica de treball, organitzativa i contingut
del dia a dia de la entitat.
Assistir a Jornades i/o actes que es
desenvolupin en el marc de l’ECSS que li
permetin a l’estudiant anar submergint-se en
l’ECSS i que li permetin a l’empresa, a partir
del retorn de l’estudiant, estar al corrent del
que succeeix al seu entorn, i que sovint, per
les càrregues de feina no li és possible.
Totes aquestes tasques formatives i de
participació ajudaran a que l’estudiant se
senti còmode en l’entorn, ens coneguem
mútuament i establim una dinàmica
d’interacció amb l’equip i el/la tutor/a.
LA SEGONA SETMANA
Ja és el moment d’endinsar-se en la feina, en
els projectes en els quals haurà de participar,
donar suport i contribuir amb noves idees.
Per tal de garantir el bon funcionament
durant la primera etapa, és important que
s’encomanin tasques específiques i clares
i el temps en el que espera que es realitzin.
El calendari que vam pactar és la guia per a
aquestes tasques.
És important fer un seguiment del treball que
fa l’alumne, i un feedback de les fortaleses i
punts a millorar, per tal que l’estudiant
entengui el procés d’aprenentatge.
Un recurs interessant: el Job Shadowing!
El Job shadowing és una de les tècniques més
utilitzades en el procés d’incorporació d’una
persona a una empresa. Bàsicament
consisteix en l’observació del/de la tutor/a
d’empresa o d’una altra persona treballadora
de l’empresa, durant la jornada laboral.
L’estudiant observa i acompanya en tot
moment a un/a treballador/a de l’empresa,
oferint-li l’oportunitat d’endinsar-se en
les tasques i el com les desenvolupa
l’organització. A més, pot ser un bon recurs si
la incorporació de l’estudiant coincideix amb
un pic de feina de l’empresa.

Barcelona Activa22
EL TESTIMONI
I què pensa la persona estudiant?
En el meu cas, al ser les segones pràctiques
que realitzo, vaig intentar buscar un lloc que ja
d’entrada em cridés l’atenció, en conseqüència
entrava ja em la predisposició d’aprendre.
En un principi no tenim experiència ni
coneixement del sector per això una
bona xerrada amb el/la tutor/a o d’altres
treballadors és bon inici perquè ens acabem
de situar: com funciona el lloc on treballem,
què s’hi fa, què farem nosaltres...
Un aspecte clau per a mi és conèixer l’entorn,
la gent amb la qui treballaràs i amb la que
pots contactar en cas de dubte.
Els dos primers dies sí que poden anar bé
per acabar d’aterrar i assimilar una mica la
informació que ens ha anat donant el/la tutor/a.
En el cas de les ESS, si hi ha desconeixement,
fer lectures, una mica de recerca sobre el
tema o debatre-ho una mica amb el/la tutor/a
pot serinteressant i profitós per més endavant.
El 3r o 4rt dia ja és un bon moment per posar-
nos en acció: si encara no hi ha una tasca
assignada, sí que ens agrada poder ser
partícips del funcionament de l’empresa:
veure en directe què hi feu, com us organitzeu,
com treballeu...
A l’inici necessitem tenir molt clares les
tasques i saber què hem de fer quan arribem.
Sentir que hi ha flexibilitat i adaptació als
nostres horaris, ens dona tranquil·litat.
03.4 L’ACOMPANYAMENT
Després de les dues primeres setmanes d’acollida, l’estudiant haurà d’estar integrat a la dinàmica de
treball, i progressivament haurà d’adquirir autonomia en les tasques que li siguin encomanades.
Empatitzar amb la persona estudiant també és quelcom que haurà de tenir en compte el/la tutor/a.
La fase d’acompanyament pròpiament és la fase d’execució de les pràctiques, és el període en què
la persona estudiant està integrada en les dinàmiques de l’empresa i té clares les seves funcions i
tasques encomanades.
Podem demanar a l’estudiant, després de la primera presa de contacte, que ens indiqui quines són les
tasques que més li han cridat l’atenció, on creu que podria aportar més... Aquest tipus d’informació ens
pot servir d’ajuda per saber què podem i què ens pot aportar i a la vegada, què li podem encomanar.
En aquesta fase és recomanable, més enllà de les reunions d’equip en què participi la persona
estudiant, establir reunions de coordinació setmanals (1h). Fixar un dia i hora per a la seva realització
i que sigui l’espai on l’estudiant pugui fer el retorn de la feina feta i pugui expressar necessitats.
Pel tutor/a de l’empresa és l’espai on validar les tasques realitzades i on anar contrastant els
aprenentatges que la persona estudiant va adquirint. En aquest espai és igualment important saber
com es sent la persona estudiant, ja que d’aquesta manera podrem evitar frustracions o falses
expectatives que es puguin generar de cara a futur.
Durant la fase d’acompanyament haurem de fer un seguiment i preveure reunions pròpies del
projecte educatiu.
A continuació es presenta un quadre d’equivalències entre les competències i habilitats que ha
d’adquirir la persona estudiant i les tasques que li podem encomanar pel seu desenvolupament, així
com aquelles accions en les que ens hem de fixar per poder valorar l’estava estada de pràctiques com
a tutor/a de l’entitat o empresa.

GUIA PEL TUTOR/A: COM SEGUIR EL PROJECTE FORMATIU?
Competències
transversals i
específiques1
Habilitats Tasques/accions
Organització i
planificació
Capacitat per preveure el
temps de treball necessari
per tal de portar a terme
les tasques encomanades
de forma eficient i eficaç.
• Fixar un horari laboral i un calendari d’entrega de
tasques ja que d’aquesta forma anirà adquirint
el ritme laboral així com fomentarà el sentit de la
responsabilitat de l’estudiant.
Adaptació Naturalitat enfront
el canvi, serenitat i
confiança.
• Adaptació en els canvis d’últim moment: entrega
d’una feina abans o després, canvi d’informacions,
canvi de tasques... ser capaç d’enfrontar-se als
problemes que sorgeixen en el dia a dia laboral.
Iniciativa i esperit
emprenedor
Presa de decisions amb
confiança.
• En les reunions deixar un espai perquè l’estudiant
doni el seu punt de vista sobre els projectes/
activitats que s’estiguin desenvolupant.
Creativitat i iniciativa Plantejar millores en
processos, serveis,
organització del treball,
etc.
• Demanar tasques que aportin una visió diferent
al que s’estava fent fins al moment en l’empresa i
d’aquesta forma fomentar la capacitat creativa de
l’estudiant. Ex: presentació de l’entitat/empresa en
un power point o altre suport informàtic, creació
d’una base de dades inexistent, elaboració Balanç
social.
Responsabilitat i
implicació personal
Compromís ètic. • Presentar la feina a l’hora o dia encomanat/da, fer-
ho amb cura, preocupar-se per la formació, voler
aprendre i aplicar-ho.
• Compromís ètic i professional en el
desenvolupament de les tasques.
• Implicació professional i personal en les activitats.
Puntualitat Respectar els horaris de
l’empresa, responsabilitat
i respecte per el temps
aliè.
• Fixar un horari laboral i un calendari d’entrega
de tasques ja que d’aquesta forma anirà adquirint
el ritme laboral així com fomentarà el sentit de la
responsabilitat de l’estudiant.
Comunicació oral
i escrita
Comprensió i expressió
adequada.
• Exposició de tasques davant el/la tutor/a i d’altres
participants.
• Redactar actes, informes, documents.
• Comunicació oral i escrita clara i efectiva.
• Suport en presentacions, dinàmiques de grup.
• Capacitat per comprendre i transmetre informació
tècnica.
1
Les competències tant transversals com específiques les estableix la Universitat en funció de l’ensenyament.

Barcelona Activa24
Autonomia Capacitat per treballar
de forma independent,
resolució de problemes,
iniciativa i confiança.
• Realitzar tasques encomanades de forma
autònoma sense constant suport del/de la tutor/a.
• Iniciativa en la resolució de problemes sorgits,
cercar alternatives i posar-les en pràctica.
Comunicació Capacitat de comunicar i
redactar idees i opinions
de forma respectuosa,
assertivitat, empatia.
• Participar en les dinàmiques participatives i
d’aixecament d’informació.
• Exposició de tasques davant del/de la tutor/a i
d’altres participants.
Treball en equip i
interdisciplinari
Capacitat per col·laborar
en el treball, mantenir
una actitud oberta front
diferents perspectives
o solucions front un
problema, capacitat de
aprenentatge.
• Preparar activitats conjuntes amb l’entorn laboral.
• Demanar tasques amb altres persones
treballadores o amb altres estudiants en pràctiques.
• Col·laborar en projectes i tasques específiques
amb altres persones involucrades.
• Reconèixer la diversitat i treballar amb respecte i
empatia amb els/les companys/es.
• Capacitat per transmetre ambient positiu al treball.
Negociació Capacitat per trobar punts
intermedis i persuasió.
• En la presa de decisions sobre les tasques,
capacitat per expressar els punts de vista
diferents, respectar i negociar la millor estratègia
per realitzar l’activitat.
Auto-motivació Capacitat per mantenir
la motivació personal.
• Important que l’estudiant presenti motivacions
en el desenvolupament de les seves tasques i a la
vegada motivar-lo perquè així sigui: donar-li veu,
fer-lo participar en reunions, projectes, donar-li
algunes responsabilitats...
Acceptar crítiques Capacitat de autocrítica. • L’estudiant ha de saber acceptar les crítiques,
els canvis que se’ls hi demana, fer entendre que
no és quelcom destructiu sinó una forma més
d’aprenentatge.
Raonament crític Capacitat per analitzar
informació i situacions
de manera crítica.
• En la cerca de informació, seleccionar de forma
crítica aquella documentació més destacable.
Aprenentatge
autònom
Capacitat per aprendre
de forma autònoma,
autocrítica i actitud
proactiva.
• Llegir bibliografia sobre el sector el qual fas
pràctiques:“Guia ESS per l’administració local”.
• Participació en jornades.
• Sessions informatives, lectures, seminaris,
conferències, xerrades amb els/les tutors/es,
acompanyar en les reunions... fer activitats que els
hi pugui aportar quelcom de cara a la seva formació
professional.
• Participar en cursos formatius i fer el retorn a
l’equip de treball, preparar la sessió formativa i
crear un espai d’aprenentatge òptim.

Anàlisi i síntesi Capacitat de analitzar
informació i sintetitzar
i comunicar.
• Recerca documental.
• Organitzar tota la informació trobada, saber-la
sintetitzar.
• Comunicar informació o dades interessants.
• Conèixer fonts documentals adequades segons
la informació.
• Donar suport en l’anàlisi i síntesi.
• Sistematitzar la informació.
• Conèixer diferents formes de sintetitzar la
informació d’acord a les necessitats.
• Recerca de noves metodologies de suport pels
serveis d’acompanyament per a les EECS.
• Recerca d’activitats de cultura i esport per a
persones en risc d’exclusió social.
Administració de la
feina
Capacitat de planificar i
organitzar el treball diari.
• Entregar totes les tasques al/a la tutor/a el dia que
ho hagi demanat.
• Saber organitzar totes les tasques que els/les
tutors/es hagin encomanar.
• Reunió amb el/la tutor/a cada setmana.
• Assistir a les reunions d’equip de l’entitat per saber
què fan, com ho fan...
• Acompanyament al/a la tutor/a en les seves
activitats diàries.
Noves tecnologies de
la informació
Coneixement de les
noves tecnologies i
capacitat per utilitzarles
específicament
• Utilització de tecnologies de gestió de la informació
per organitzar grans volums d’informació i dades.
• Utilització de programes informàtics d’anàlisi de la
informació, de comunicació, específics del àmbit.
• Domini de programes informàtics generals.
Aplicar coneixements
teòrics a casos
pràctics
Capacitat de relacionar
conceptes teòrics i
aplicar-los a problemes
concrets.
• Saber aplicar aquells conceptes teòrics en els
casos específics, projectes encomanats.
• Saber donar una resposta al problema plantejat
a través dels conceptes coneguts.
• Aplicar diferents teories i perspectives per abordar
problemes concrets.
Capacitat tècnica i
adquirir habilitats de
recerca
Coneixement i capacitat
per resoldre problemes
tècnics prendre decisions
de forma autònoma i
execució acurada.
• Trobar aquelles metodologies que s’adapten més
a la recerca, saber quines són convenients i
quines no.
• Ser capaç de trobar alternatives.
• Aplicar diferents tècniques en la planificació de
projectes o activitats.
• Organitzar tota la informació trobada, saber-la
sintetitzar, cerca el que és més important.

Barcelona Activa26
ALGUNES IDEES: EINES I RECURSOS
PEL TUTOR/A DE L’EMPRESA/ENTITAT
• L’estudiant ens pot acompanyar en
activitats, reunions... que tinguem
i redactar-ne actes.
• Pot assistir en xerrades, conferències,
seminaris o d’altres activitats similars que
podem trobar interessants de cara la seva
formació. Després ens en pot fer un retorn.
Nosaltres ara no tenim temps i pot ser una
oportunitat!
• Podem explicar-los la situació i que
l’estudiant decideixi en què ens pot ajudar
i fer -lo partícip de la situació.
• A l’inici i quan estiguem establint les
tasques que realitzarà, estarà bé pensar-
ne alguna de fons, més estructural de
l’empresa, amb un cert recorregut, que li
puguem assignar, de manera que la pugui
anar reprenent quan allò més immediat ja
ho hagi fet.
S’ha de perseguir en tot moment l’equilibri en les tasques i responsabilitat encomanades i la
dedicació (en hores) de la persona estudiant: no podem sobresaturar de feina però tampoc no donar-li
i caure en l’avorriment i la desmotivació.
Pel que fa a la sobresaturació, les reunions setmanals ens seran útils per poder-ho identificar, i per
poder alliberar-la de feines i responsabilitats si es percep, o la pròpia persona estudiant en pràctiques
ens ho diu, que té massa feina i que no pot amb tot.
Si per al contrari, les tasques encomandes són insuficients i la persona estudiant pot abarcar més
feina, podem encomanar-li noves tasques i responsabilitats, que hagin estat prèviament establerts
al projecte formatiu. Si el procés d’acollida i integració ha estat correcte i la persona estudiant s’ha
integrat correctament a la dinàmica de feina interna, ens serà molt fàcil i a més fins i tot pot alliberar
a part de l’equip!!
Però també ens pot passar que coincideixi en un moment de molta feina de l’empresa i que
encomanar noves tasques, per l’especificitat de l’empresa, sigui complexa o requereixi d’un temps
que no disposem: què podem fer?

EL TESTIMONI
... i passades unes setmanes, què en diu
l’estudiant?
Un cop passades les primeres setmanes ja et
trobes més ubicat en l’entitat, la feina o el
propi entorn. És agradable veure que confien
en tu donant-te feines, deixant-te escolar en
les reunions o en les activitats que els/les
tutors/es fan. El fet que estiguin disposats a
ajudar-te i a escoltar-te quan et sorgeixen
dubtes també et facilitar tenir més confiança
en un mateix. La forma en la qual s’organitzen
les entitats d’ESS et permeten tenir un tracte
més directe, més de tu a tu, entre nosaltres
com a estudiants en pràctiques i els/les
tutors/es. Al cap i a la fi, que et facin sentir
bé, còmode, amb veu (malgrat no tenir
experiència) sempre és una motivació que pot
influir en la forma com t’impliques en la feina
o la voluntat d’aprendre més.
En aquest sentit, seguir tenint - igual que en
els primers dies o setmanes - un moment a la
setmana entre tutor/a i estudiant per explicar
com va, què ha fet o què fa, què necessita,
quins dubtes té, etc. és important de cara la
continuïtat de la pràctiques. Així mateix, tenir
clares les tasques que s’han de fer cada
setmana m’ajuda a saber com m’he
d’organitzar: quines hores hi he de dedicar,
com m’ho puc combinar amb la universitat,
entre d’altres.
Encara que els aspectes mencionats fa
un moment s’assemblen als de la fase
d’acolliment, després de passar les primeres
setmanes, un/a ja es sent més adaptat a la
feina, l’entorn, els companys o al/la tutor/a.
Tot funciona més fluidament i, mica en mica,
es va entenent quin és el mecanisme, com
van les coses.
Es valora molt positivament la flexibilitat
d’horaris per tal de facilitar la combinació
entre les pràctiques i la universitat i preveure
i planificar les setmanes en les que el volum
de feina augmenta. Pel que fa a la dinàmica
de les pràctiques, es molt positiu per nosaltres
tenir clar la feina que s’espera que fem així
com els temps d’entrega, recollida o revisió
de la feina, ja que promou el treball autònom.
En aquest sentit, considero una de les coses
més positives per a mi és el fet de treballar
de manera autònoma sabent que el/la tutor/a
revisarà la feina i m’orientarà per millorar-la.
Com a estudiants representa un dels
moments fonamentals per a la construcció
de la confiança sobre la pròpia feina, així
com conèixer millor els detalls ampliant la
nostra informació en l’aplicació dels nostres
estudis en el món laboral. Per altra banda,
amb el temps, ja es van creant les relacions
interpersonals amb l’equip. És una fase
molt enriquidora per nosaltres ja que sentir-se
part de l’equip, que contribueixes en el
desenvolupament de la feina diària, que ets
part de les obligacions i responsabilitats de
l’entitat, promou la nostra vinculació amb la
feina i fomenta la participació de forma en una
vessant més reflexiva i personal en
les tasques, l’aprenentatge propi de la
col·laboració amb persones diverses així
com la iniciativa personal i l’acceptació de
les crítiques. Per últim, vull destacar que
durant aquesta etapa de les pràctiques, a mig
camí del final, en el meu cas va ser quan ja
vaig assimilar el meu rol com a estudiant en
pràctiques, vaig tenir més clar la
finalitat de les tasques encomanades en
relació amb el projecte formatiu i a la vegada
vaig saber com sentir-me còmode amb
l’equip i el seu ritme quotidià. Aquests factors
permeten un exercici del treball molt més
reflexiu i enriquidor per ambdues parts, ja
que tu també et sents capaç i entens millor
que pots oferir en termes de coneixements i
competències al teu equip. Jo diria que durant
aquest període s’acompleix un dels objectius
fonamentals per les dues parts: que les
pràctiques siguin una experiència d’intercanvi
de coneixements i treball on totes les parts se
sentin que han acomplert els seus objectius,
les seves expectatives mútues.

Barcelona Activa28
03.5 EL TANCAMENT:L’AVALUACIÓ
Pel que fa al tancament i avaluació, cada universitat estableix els seus mecanismes. Per exemple, en
el cas de la UPF rebrem un qüestionari que haurem d’omplir 15 dies abans que es finalitzi el període
de pràctiques. En el cas de la Universitat de Barcelona, cada centre i ensenyament determinarà quin
és el procés d’avaluació i seguiment de les pràctiques.
Tanmateix, i més enllà del que ens demani la Universitat, a nivell intern de l’empresa és recomanable
reservar 1h al finalitzar el període de pràctiques per tal de tenir un intercanvi amb la persona
en pràctiques i compartir l’experiència: què li agradat, què après, què faria diferent si tornés a
començar...tampoc estarà malament regalar-nos un dineret!!!
Des del punt de vista de l’empresa o entitat, també haurem de recuperar allò que ens vam preguntar
a l’inici:
Necessitem una persona estudiant en pràctiques?
• Per què creiem què pot ser útil/positiu incorporar una persona en pràctiques a l’equip?
• Quines àrees identifiquem amb les quals som fortes i podem transmetre coneixement i en
quines àrees ens sentim més dèbils i necessitaríem un reforç?
• Tenim, properament, projectes que necessitin de suport extern?
• Hi ha accions que voldríem/desitjaríem fer a l’intern de la nostra organització i on un/a
estudiant en pràctiques podria aportar valor i alhora formar-se?
• En base a les respostes: què podria fer la persona que vingués?
I preguntar-nos de nou si s’han satisfet les necessitats que teníem:
• Què ens ha aportat la persona en pràctiques? Què creiem que li hem aportat nosaltres?
• On ha estat més útil? I nosaltres?
• Què canviaríem si tornéssim a començar?

I amb tot, quan trigarem?
PLANIFICACIÓ
ACTIVITATSTEMPS
SELECCIÓ PERDIODE D’ESTADA
1. Fer una reflexió a
nivell intern
2. Definir oferta i
projecte formatiu
3. Decidir universitat /
facultat i contactarhi
Depèn de l’estructura
interna i el tipus d’àmbit
d’actuació de l’activitat
1 mes 350 h: 4/5 mesos =
en funció nº hores a la
setmana (15h o 20h /
setmana)
1. Publicació oferta
2. Selecció (entrevista)
3. Signatura del conveni
1. Acollida
2. Acompanyament
3. Avaluació

Barcelona Activa30
QUADRE DE DEDICACIONS
Es tracta d’un quadre que anirà omplint l’estudiant amb el control d’hores dedicades i les
tasques realitzades. No té una finalitat fiscalitzadora del temps de la persona estudiant, sinó una
orientació per al/a la tutor/a de les càrregues de feina (cal evitar la sobrecàrrega, així com que
l’estudiant s’avorreixi). A més, al final del procés i per l’elaboració de la memòria serà una guia tant
pel tutor/a com per la persona estudiant.
Annexes
Material de suport
per a l’empresa d’ECSS
Dia Tasca/activitat Dedicació (hores)

EL PROJECTE FORMATIU:DOS EXEMPLES
Exemple projecte formatiu UPF
Competències que s’han d’assolir
Competències genèriques Competències específiques Activitats que s’han de desenvolupar
Capacitat tècnica, capacitat
d’aprenentatge, administració
de la feina, habilitats de
comunicació oral i escrita,
sentit de la responsabilitat,
facilitat d’adaptació,
creativitat i iniciativa,
implicació personal,
motivació, puntualitat,
relacions amb el seu entorn
laboral, capacitat de treball
en equip, receptivitat a les
crítiques.
Capacitat d’organització i
planificació. Capacitat per
aplicar els coneixements
teòrics a situacions i
problemes reals. Adquirir
habilitats de recerca.
Capacitat per aprendre
autònomament tot adaptant-
se a noves situacions.
Disseny i gestió de
projectes. Capacitat crítica i
preocupació per la qualitat.
El projecte formatiu s’estructura en
dos eixos:
1. Barcelona Activa està impulsant
l’economia cooperativa, social i
solidària (ECSS). Pel disseny d’una de
les accions ha contractat a Hobest.
L’oferta ofereix la possibilitat de
participar activament en l’encàrrec:
Programa de pràctiques en ECSS
2. Gestió de projectes: Participar en
les tasques que són pròpies de
l’activitat de Hobest: formació en ESS,
consultoria en ECSS per actors públics
i privats. Les tasques a desenvolupar
són:
– Recerca documental i anàlisi de
dades.
– Assistir a reunions internes i
externes (amb els diferents clients,
col∙laboradors i actors de l’ESS),
aixecar acta de les reunions.
– Participar en les dinàmiques
participatives i d’aixecament
d’informació: organitzar i
sistematitzar la informació que es
desprengui de difunts espais de
participació.
– Assistir a les formacions que realitza
(imparteix ) Hobest i donar suport
per a la seva realització.

Barcelona Activa32
Exemple projecte formatiu UB

L’AVALUACIÓ
Formulari avaluació pràctiques UPF
VALORACIÓ PRÀCTIQUES - CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L’ADMINISTRACIÓ
Marca de temps
Nom de l’empresa
Nom del/de la tutor/a d’empresa
Nom del/de la tutor/a d’empresa
Nom i cognoms de l’estudiant/a
Indiqueu el nombre total d’hores realitzades per l’estudiant/a
Indiqueu les tasques realitzades per l’estudiant/a
Valoreu del 0 a 10, on el 0 és la puntuació mínima i 10 la màxima l’estada de
pràctiques
Valoreu del 0 al 10, on el 0
equival a “gens d’acord” i
el 10 a “totalment d’acord”,
l’assoliment per part de
l’estudiant/a de les
següents competències
Capacitat tècnica
Capacitat d’aprenentatge
Organització, administració i planificació de
la feina
Habilitats de comunicació oral i escrita
Sentit de la responsabilitat
Puntualitat
Creativitat, iniciativa
Implicació personal i motivació
Capacitat d’adaptació
Relacions amb el seu entorn de treball
Capacitat de treball en equip
Receptivitat a les crítiques
Capacitat d’autonomia i presa de decisions
Capacitat per aplicar els coneixements
teòrics a situacions i problemes reals
Adquisició d’habilitats de recerca
Capacitat per aprendre autònomament tot
adaptantse a noves situacions
Disseny i gestió de projectes
Capacitat crítica i preocupació per la qualitat
Si poguéssiu millorar algún aspecte de la seva formació, quin seria?
Considereu les pràctiques útils per a la inserció laboral dels estudiants/es?
Heu ofert o teniu previst oferir-li un contracte laboral?
Altres comentaris

Barcelona Activa36
BIBLIOGRAFIA
Universitats que col·laboren amb entitats socials. En el marc de la seva activitat acadèmica.
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Setembre 2015.
Manual del tutor d’empresa. Claus per optimitzar les pràctiques. Olga Lasaga Millet (ed.), Javier
Barracoya Martínez, Antoni Moreno García. Universitat de Barcelona i Univesitat Abat Oliba CEU.

Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

Similar to Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària (20)

More from Barcelona Activa amb l’ESS

More from Barcelona Activa amb l’ESS (20)

Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària