Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR

668 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR

  1. 1. INFORME DE RESULTATS SEMINARI EUROPEU DE CLAUSURA DEL PROJECTE LIFE COR Barcelona, 17 desembre de 2012Elaborat per Fernando Pindado SànchezOrganitzat per:
  2. 2. INTRODUCCIÓEl 17 i 18 de desembre de 2012 es van fer a Barcelona les jornades de clausura del SeminariEuropeu del projecte Life Cor. El programa contenia diferents sessions i activitat, d’entre lesquals, preveia la realització d’un taller amb el títol “Workshop sobre residus i medi ambient:col·laboració i participació ciutadana. Com avançar?” 2Les persones assistents provenien de diferents ciutats catalanes, espanyoles i europees i elseu perfil professional era també plural i divers, des de persones amb responsabilitat tècnicaen la gestió de residus fins a responsables d’empreses o d’organitzacions socials. Tenint encompte aqueta diversitat i que la durada prevista de la sessió era de 2 hores i 15 minuts, es vaordenar de manera molt clara i rigorosa la dinàmica de treball per aprofitar al màxim elsconeixements i experiències de les persones participants.Les finalitats que es pretenien assolir en aquest taller eren:• Obtenir un inventari d’experiències diferents que a més de facilitar el seu coneixement, permeti la interacció entre les persones assistents• Recollir aportacions relacionades amb els programes d’informació, comunicació i participació ciutadana, en base a les experiències particulars de cada assistent• Suggerir línies de millora de les actuacions dels diferents actors institucionals, econòmics i socials relacionats amb la gestió de residus i la protecció del medi ambientEl taller s’inicià després de la sessió inaugural i de la presentació per part de la personaresponsable del projecte Cor-Life dels resultats de les accions programades durant la sevaexecució.Per contextualitzar el debat a fer en el taller la persona responsable de la seva organització iplanificació, feu una breu conferència explicant el marc conceptual en el que es donen lesaccions de difusió, comunicació, informació i participació ciutadana.Aquest informe recull en primer lloc el resum d’aquesta primera intervenció de context,després senyala l’inventari de les diferents experiències explicades en la primera fase detreball per finalitzar amb el resum de les aportacions i propostes realitzades. Novament calinsistir en que el resultat del taller es deu al moment concret en que es va realitzar i sobre lesaportacions de les persones presents. No se li pot demanar una projecció estadística de mesimpacte que no sigui la fotografia d’allò que les persones assistents aportaren en aquell dia.Tot i així, la seva utilitat per definir posteriors accions és evident.
  3. 3. EL MARC CONCEPTUAL DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANALes actuacions públiques en qualsevol matèria, es desenvolupen en dos grans àmbits. D’unabanda la prestació de serveis per assolir les finalitats i complir amb les exigències i necessitatsexistents a la societat. D’altra banda les polítiques que donen cobertura a aquests serveis i queresponen a la manera en que les institucions públiques i les persones amb responsabilitat 3política defineixen les prioritats i eixos estratègics.Darrera, o a sobre, d’un servei públic hi ha una institució i una política pública dirigida, enúltima instància, per persones, la legitimació de les quals, prové de l’elecció democràtica perpart de la ciutadania, del poble (article 1 de la Constitució: la sobirania resideix en el poble delqui emanen tots els poders de l’Estat).Aquesta distinció entre “administració, “gestió” i “política” provoca no poques confusions almoment d’establir els canals idonis per afavorir la presència ciutadana en els afers públics, engeneral, i en la gestió de residus i protecció del medi ambient en particular. Una cosa són elscriteris tècnics amb els quals es posa en marxa una planta de tractament de residus, perexemple, i una altra és el criteri polític que opta per aquesta actuació, en lloc, per exemple,d’un abocador.Igualment, cal distingir tot allò relacionat amb la “col·laboració” ciutadana d’un altre concepteamb un contingut un xic més qualitatiu com és la “participació” ciutadana. Per exemple, en lamatèria que ens ocupa, la col·laboració de la ciutadania és essencial per facilitar el tractamentdels residus, separant-los en origen, des de casa, per les seves característiques: orgànic,plàstic, vidre, rebuig... Cal un veritable compromís de col·laboració i d’implicació ciutadana quesuposa actes concrets per part de les persones que, sense aquest esperit “col·laboratiu” seriaimpossible de fer.Una altra cosa és la “participació” ciutadana en la definició de les polítiques públiques quetenen per objecte la gestió dels residus i la protecció del medi ambient. Aquí no es tracta tansols de col·laborar, sinó d’opinar, suggerir, proposar i, en ocasions, rebutjar, oposar-s’hi a lesactuacions públiques. La democràcia exigeix una actitud constant i activa de la ciutadania entotes les polítiques públiques i, en aquest cas, també.És important aquesta distinció perquè els canals per afavorir la col·laboració estan relacionats,per exemple, amb la informació i comunicació, amb l’educació i la sensibilització i requereixeninstruments específics per incentivar aquestes actuacions i, si s’escau, “castigar”l’incompliment dels deures.En canvi per afavorir la participació en les polítiques els canals i instruments necessaris tenenun altre caire: espais i processos de debat públic, iniciativa ciutadana per fer propostes,
  4. 4. mitjans de seguiment i control de l’impacte de les actuacions públiques, transparència, accés ala informació, demanar resultats de les actuacions públiques. Tot plegat constitueix unaarquitectura institucional, ja existent al nostre sistema jurídic que ha de combinar la iniciativa ila proposta, amb l’accés a la informació i la transparència, que ha de permetre la participacióactiva de la ciutadania, argumentant propostes de suport o de rebuig a les polítiques. 4Els actors socials també tenen un paper important en cadascuna d’aquestes dues dimensions:col·laborativa i participativa. Les institucions públiques, els agents econòmics, lesorganitzacions socials, en general i les relacionades amb el medi ambient en especial, i laciutadania individualment considerada. Alguns d’aquests actors tenen canals més “privilegiats”pel seu pes econòmic, polític o institucional. D’altres poden trobar-se en condicions desigualsper poder accedir a manifestar la seva opinió o a conèixer la informació suficient que elspermeti construir el seu propi discurs. En tot cas, les polítiques de gestió de residus i protecciódel medi ambient han de tenir en compte aquestes diferències per ajustar les seves actuacionsde manera que no s’accentuïn i provoquin situacions de manca d’equitat, injustícia o excessivapresència de lobbys interessats.RESULTAT DEL DEBATS - APORTACIONSEn base a aquests dos grans àmbits: la col·laboració i la participació es va promoure el debatals diferents grups en els que es van dividir les persones assistents. Es van fer sessions detreball en aquests grups que després van ser compartides en un plenari conjunt.Els debats es van centrar en pensar i proposar estratègies, accions, recursos, eines, etc., quèpodrien fer avançar en aquests àmbits . Es van agrupar en tres tipus (amb els següentssímbols): + Ens fan avançar poc, però són molt factibles. ++ Ens fan avançar més, però tenen alguna complexitat que les situa en el mig termini per ser executades.+++ Són idees interessants que ens poden fer avançar molt, però que veiem la seva implementació complicada o a molt llarg termini.A continuació, es presenten per grups les estratègies dividides segons la tipologia presentada,amb aclariments d’algunes d’elles i el debat que va sorgir (en cursiva).
  5. 5. + Ens fan avançar poc, però són molt factibles. “Teach as you do”, predica amb l’exemple. Cal que l’organització i la persona sigui coherent amb les seves pràctiques. L’aplicació pot ser immediata, els participants ho consideren fàcil d’aplicar i té un impacte 5 prou important. Processos participatius. Cal tenir en compte un seguit de requisits previs abans d’iniciar-los: o Si no hi ha alternativa vàlida, millor no obrir la consulta i fer un procés d’explicació; o per poder arribar al ciutadà, no n’hi ha prou en quedar-te en les associacions; o no es pot anar a buscar al ciutadà perquè digui “amén” al què ja ha estat decidit prèviament; o i si es vol implicació ciutadana, cal que hi hagi retorn material o immaterial. S’obre un debat sobre la importància de la transparència i la claredat, en general. Tant pel que fa els processos de participació, com en relació a qüestions més específiques com són els processos de reciclatge (explicar quins són els costos de gestió, els beneficis del reciclatge, poder desmuntar “llegendes urbanes”, el per què de la taxa de residus...). Es considera que la claredat i la transparència poden fomentar l’educació i la sensibilització de la ciutadania en aquest tema i que ara, no hi ha, la gestió dels residus és “opaca” Incrementar les campanyes de comunicació i obrir-les a un públic generalista: la població no veu la qüestió dels residus com un problema i és necessari unificar i fer que arribi el missatge. Utilitzar les diferents llengües parlades per la població. Fàcil d’implementar i amb un impacte important. Introduir en la rutina diària de la població (premsa, ràdio) missatges i conceptes ambientals senzills (CO2, embassaments, etc.). Promocionar una “frase del dia”. Tot i que aquestes dues acciones són presentades per grups diferents, els participants hi veuen una relació. El debat que s’obra gira entorn la necessitat d’impulsar campanyes i estimular missatges clars en relació a la gestió de residus i el medi ambient que puguin arribar a tot tipus de població (ús de medis generalistes). En relació a això, s’obre un altre debat sobre la importància de saber transmetre al ciutadà la necessitat d’assolir petits reptes quotidians (com a eina de comunicació i implicació ciutadana), més enllà que a nivell polític-tècnic es puguin establir objectius més ambiciosos a mitjà-llarg termini. Cal estimular els petits èxits, les petites accions ciutadanes, perquè no es perdi força ni implicació de la població.
  6. 6. Augmentar el coneixement i la sensibilització de la magnitud del problema dels residus. Laconscienciació de la ciutadania és encara molt minsa. Hi ha un consens total en què ésimprescindible treballar en aquesta línia.Millorar el coneixement i formació entorn als residus i les seves conseqüències, el queimpliquen, adreçant-se sobretot als més petits: igual que saben que no s’ha de creuar un 6semàfor en vermell, que sàpiguen què suposa comprar una cosa de fusta, de plàstic, etc.Conèixer la realitat dels residus en comptes d’una educació ambiental “maquillada”,centrada en els aspectes lúdics i positius que impregnen actualment, per exemple, lesvisites als ecoparcs, etc.Fomentar, treballar, incidir i promocionar una educació ambiental des del punt de vistaglobal (en comptes de sectorial).Recollir tots els residus “secs” conjuntament, per a facilitar la separació a casa.Es fàcil d’implementar, però tothom dubta si realment té algun impacte.Recollida específica dels residus tèxtils, per a permetre el seu reciclatge.Es considera que és molt fàcil d’implementar però l’impacte és petit.
  7. 7. ++ Ens fan avançar més, però tenen algunacomplexitat que les situa en el mig termini per serexecutades. 7 Cal combinar campanyes educatives amb mesures més de càstig; escola i policia. A ningú li agrada aquesta mesura, però tots coincideixen que no tot el tipus de ciutadans són receptius a la sensibilització i que alguns només canvien hàbits quan hi pot haver una multa o hi ha algun sistema de vigilància. Pesar els contenidors per aplicar el “Paga segons llencis”. La tecnologia existeix, però és molt cara. Diners a canvi de residus als punts verds. Segons les experiències presentades, és fàcil d’aplicar però no de sostenir per el seu cost. “Els residus són recursos”. Canviar el paradigma de les campanyes, no cal reciclar (només) per al medi ambient, si no que els residus són un recurs, són diners, generen riquesa, llocs de treball, etc. Hi ha ampli acord en aquesta estratègia. Implicar tots els actors implicats en el cicle del producte complet: dissenyadors, productors, distribució... Les accions se solen fer només al final del cicle del producte. Treballar una estratègia de comunicació per fer més transparents i entenedors els costos- beneficis del reciclatge, lligat a la concepció social i ambiental. Que la població entengui el drama mediambiental de la no separació en origen. Impulsar un pla d’acció: campanyes agressives similars a les campanyes de trànsit o al consum de tabac (i que han donat molts bons resultats). Foment continuat de la reutilització (envasos, cabàs). Campanyes coordinades dirigides sobre tot als joves. S’està d’acord amb la importància de dirigir accions a la franja jove, però es recorda la importància de la sensibilització entre el públic adult perquè és aquest el qui acaba prenent determinades decisions. Es posa en valor els resultats d’accions de sensibilització (visites a equipaments) amb adults per l’impacte positiu que han tingut.
  8. 8. +++ Són idees interessants que ens poden fer avançarmolt, però que veiem la seva implementació complicadao a molt llarg termini. Més esquemes “Pay as you throw” “Paga segons llencis”. Es pot fer a través de la taxa 8 d’escombraries o altres sistemes, però cal poder mesurar la quantitat de residus. Es pot fer per àrees. Tres subgrups fan aquesta proposta. Hi ha acord general en la seva importància i possible impacte. Però es veu molt difícil, no només per aspectes tècnics, si no perquè és difícil d’implementar políticament, el ciutadà no ho accepta. En dos casos en què s’ha volgut implementar, s’ha convertit en punt calent del debat electoral. Unificació d’imatge i senyalètica per al reciclatge a nivell mundial (colors, icones...). Explicar a la població el motiu de la taxa de residus (el cost de la gestió de residus), a través d’accions com: gravar una taxa a l’envàs (prohibir el tetrabrick); fomentar la reutilització d’envasos; explicar i crear consciència del cost del servei de gestió de residus. Gravar una taxa a l’envàs no reutilitzable. Accions: campanyes a públics concrets; campanyes coordinades entre diferents ens. El debat gira en torna a la possibilitat de poder imposar una taxa, via legislativa, als fabricants d’envasos no reutilitzables. Tot i que es reconeix la dificultat a curt termini d’aquesta proposta, es considera que seria molt efectiva. Introduir informació sobre l’impacte ambiental dels residus d’envasos i embalatges dels productes, més enllà de l’etiqueta (requereix informació addicional). Que la població conegui i pateixi en la seva economia el cost del tractament dels residus. Pla d’acció que es proposa: minimitzar (cobrar per la generació); separar (disminuir la taxa de brossa a la persona que recicla i penalització al qui no ho fa). El gran objectiu és que la gent es faci realment responsable dels seus residus. Es pot plantejar en positiu, no té perquè ser amb “amenaces” o sancions. No tenir por al canvi, assumir els riscos innovant. Estem al final d’un model que no funciona, no el mantinguem per por. Apostem per la innovació i per recaptar idees des de la base. Això implica responsabilització. Cal poder flexibilitzar i donar eines per fer possible el canvi.
  9. 9. Obligació, allà on sigui factible, de l’auto compostatge casolà, amb el model de recollidaque millor s’adapti a cada barri, a cada zona. Oferir un bon servei i incentius positius illavors sancionar a qui no compleixi.Aplicar models diferents de recollida en funció de les característiques dels barris. Intentar 9no donar els missatges a tothom igual, perquè no tothom és igual i llavors l’impacte varia.En algunes zones es pot obligar moralment a fer compost a casa teva (perquè tens un granjardí, un poder adquisitiu alt...) però en d’altres, com barris amb edificis de 20 plantes no espot plantejar un sistema porta a porta perquè segurament fracassaràs.El debat gira entorn a fins a quin punt obligar, incentivar o sancionar a aquells que generenmolts residus vegetals, com passa en els habitatges unifamilars aïllats amb grans jardins. Esplanteja també que possibilitat de desenvolupar les estratègies varia en diferents momentsen diferents llocs, per exemple a Alemanya, als EUA i que en qualsevol cas, amb els petitspassos que s’adaptin a la realitat de la zona es pot millorar la col·laboració en la recollida deresidus.Al final apareix el tema de les persones desafavorides que treuen residus dels contenidors.No s’ha debatut, però s’apunta que s’ha de distingir la vessant econòmica de la relacionadaamb com es gestionen els residus. D’una banda, hi ha el fet que això suposa una reducciódels beneficis de les empreses que s’hi dediquen perquè amb el mateix cost, recullen menysresidus. D’altra banda, la gent que està recollint aquests residus està reciclant de maneraque, ambientalment, això no és un problema.
  10. 10. ALGUNES CONCLUSIONSPràcticament totes les experiències que s’han presentat han fet referència a la col·laboracióciutadana i la gran majoria han estat positives, no s’ha volgut parlar gaire de les menyspositives. 10El fet que la gestió dels residus sigui tan costosa pot afavorir que en un moment de crisieconòmica afavoreixi la innovació. Abans aquest tema no estava a l’agenda política ni de laciutadania i ara és ineludible.Respecte del pagament de taxes es generà un breu debat sobre quant i per què es paga per ala gestió de residus als diferents països, com es calculen les taxes... A Portugal es paga taxad’escombraries segons l’aigua que es consumeix. A Finlàndia segons la freqüència de recollida,que es pot escollir.Estem en un procés de canvi decisiu i s’està fent partícips els ciutadans però potser encara nosuficientment. Alguns dels assistents apunten que en el marc d’una exposició de sensibilitzacióen temes de prevenció de residus s’hauria de donar un espai perquè la gent aporti les sevesexperiències, suggeriments.Cal coherència entre els missatges i la gestió de la recollida col·lectiva. De vegades els objectiusno són compartits entre els tècnics que treballen la part d’educació ambiental, sensibilització,etc, i els gestors de residus.Les entitats i cooperatives són agents claus en la millora de la participació ciutadana, perquètreballen amb més flexibilitat i no han d’actuar “institucionalment” com les administracions.Han aparegut poques experiències de participació ciutadana perquè és un tema complex. Sifins i tot pels que treballen en el sector pot ser difícil participar en la definició de la política deresidus, es constata que pot ser molt més difícil per a la gent que no té el bagatge mínim deconeixements. La gent pot participar i incidir e les polítiques s’hi ha canals que ho facinpossible, més enllà de l’opinió però hi ha d’haver canals de participació que ho facin possible ihi ha d’haver vinculació entre la participació i la presa de decisions.
  11. 11. VALORACIÓ FINALHa resultat evident la manca d’experiències de “participació” ciutadana front l’existència delplans o programes dirigits a la comunicació, sensibilització i col·laboració ciutadana. Esreconeix en els diferents grups de treball aquesta mancança que s’ha de tenir en compte en elmoment de dissenyar actuacions futures. 11Un suggeriment per millora aquesta actuació és formar a les persones amb responsabilitattècnica i política de les institucions, empreses i organitzacions socials en el coneixement delnostre marc jurídic i polític i e les eines i canals existents a hores d’ara, que, tot i serinsuficients estan poc utilitzats: iniciativa ciutadana, processos de debat públic, consultapopular, òrgans consultius... són alguns dels canals ja existents que es podrien utilitzar demanera més regular.Finalment, ha aparegut en els debats la dificultat que la matèria sobre la qual es vol promourela participació ciutadana té per a la ciutadania en general. Es diu que ja és complicada per alstècnics i polítics, “imagina per a la gent sense coneixement!”. Sembla lògica aquesta reflexióperò cal anar una mica més enllà. En democràcia, com s’ha dit i així ho recull la nostraConstitució, cal partir de la capacitat del poble per definir les polítiques públiques. Pericles, alsegle V abans de Crist en la seva “Oració fúnebre” ja deia als atenencs que en el seu sistemapolític que anomenava “democràcia”, “tothom pot jutjar els esdeveniments tot i que o tothomté capacitat per dirigir-los”.En aquest sentit, l’any 1995, per esmentar un exemple espanyol, la llei orgànica que regula eltribunal del jurat, considera que tota persona inscrita en el cens electoral, té capacitat suficientper formar part d’un jurat i jutjar uns fets delictius. Ens diu l’exposició de motius de la LO5/1995 “La ciudadanía, en las condiciones que habilitan para el pleno ejercicio de los derechoscívicos, constituye el índice de la capacidad presunta no necesitada de otras exclusiones oacreditaciones de capacidad probada, salvo aquellas que notoriamente impedirían el ejerciciode la función de enjuiciamiento”. No cal cap altra prova de capacitat que la simple inscripcióen el cens. Si una llei tan important sobre una matèria tan complexa com la justícia penalconsidera tothom capacitat, el mateix s’ha de fer amb la resta de polítiques públiques. Noméscalen els canals adequats per desplegar aquesta capacitat.
  12. 12. ANNEX. INVENTARI D’EXPERIÈNCIESCom s’ha dit, en un primer moment del treball en grup, els/les participants dels diferents grupsvan compartir aquelles experiències i pràctiques desenvolupades que han estat unaprenentatge per a ells/es, amb la finalitat de construir un gran mapa d’experiències/accions. 12EXPERIÈNCIA Nº 1:Constitució de comissions locals entorn temes de medi ambient, formades per persones del’àrea afectada. Per exemple, abans, durant i després de la construcció i posada en marxad’una incineradora. Promotor: LIPOR (Portugal) www.lipor.ptEXPERIÈNCIA Nº 2:Procés de participació online per a indicar la ubicació desitjada d’una planta de reciclatge ienergia a través d’un mapa al web. Promotor: Tampere Regional Solid Waste ManagementLTD (Finlàndia) www.pirkanmaan-jatehuolto.fi/English/companyEXPERIÈNCIA Nº 3:“Jurat ciutadà”: grup de representants ciutadans que són capacitats sobre els residus a laciutat i se’ls dóna tota la informació abans de preguntar-los per la seva opinió sobre què cal feren el futur. Promotor: Bristol City Council (UK) www.bristol.gov.ukEXPERIÈNCIA Nº 4:Consell consultiu d’assessorament format per ajuntaments, universitats, experts en mediambient i veïns/es. Defineixen el Programa Metropolità de Gestió de residus. Promotor: ÀreaMetropolitana de Barcelona www.amb.catEXPERIÈNCIA Nº 5:Participació via web durant el període de consulta pública del Pla Estratègic de gestió deresidus del Gran Porto 2007-2016. Es van fer poques aportacions. Promotor: LIPOR (Portugal).EXPERIÈNCIA Nº 6:Els veïns “adopten” el contenidor de la seva zona i s’encarreguen que es mantingui net, evitantque es llencin coses al voltant o directament netejant-lo. Se’ls facilita material de neteja.Promotor: City of Amsterdam (Països Baixos) www.amsterdam.nlEXPERIÈNCIA Nº 7:Els “doctors en residus” van porta a porta donant consell sobre com gestionar els propisresidus. Els veïns els sol·liciten assessorament o bé l’administració l’ofereix. Promotor: BristolCity Council (UK).
  13. 13. EXPERIÈNCIA Nº 8:“Millor que nou”: tallers de reparació de productes informàtics, electrònics, etc. oferts perl’administració als ciutadans, i mercats de segona mà per a promoure la reutilització.Promotor: Area Metropolitana de Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 9: 13Suport a les escoles i educació als alumnes per a gestionar els seus residus de manera méseficaç. S’hi dedica una persona a jornada completa. Promotor: Bristol City Council (UK).EXPERIÈNCIA Nº 10:Programa de reducció de la producció de residus per a cinc anys, amb 10 persones quetreballen com ambaixadors per a la comunicació sobre reciclatge i que fan trobades ambciutadans. En l’àmbit de l’educació, aquest any han participat tres mil nens al programa.També treballen conjuntament amb el sistema de salut pública i l’hospital universitari.Promotor: Métropole Nice Côte d’Azur, amb l’Agence de lEnvironnement et de la Maîtrise delEnergie i la plataforma MED 3R (France).EXPERIÈNCIA Nº 11:Pla d’educació ambiental dividit en tres àmbits: EDUCA (actua a la comunitat escolar)INFORMA (als ciutadans, empreses, formació als treballadors...) i INTER-GE (dirigit a diferentspúblics, combina la part lúdica i educativa: visites a plantes...). Promotor: LIPOR (Portugal).EXPERIÈNCIA Nº 12:Introducció de diferents elements de gestió i treball amb la ciutadania que estan definits enl’ISO 9001 i l’ISO 14001. Entre d’altres: definició de les polítiques de sostenibilitat, definició deprocessos, definició d’indicadors i memòria anual del seu compliment. Promotor: MétropoleNice Côte d’Azur (France).EXPERIÈNCIA Nº 13:Fòrum on es reuneixen diferents actors afectats en les accions de gestió de residus. Promotor:LIPOR (Portugal)EXPERIÈNCIA Nº 14:Agenda Local 21. Els resultats són diferents en cada lloc: en algunes comunitats funciona moltbé i en d’altres no. Promotor: LIPOR (Portugal)EXPERIÈNCIA Nº 15:El ciutadà porta els residus al punt de recollida i se li donen diners a canvi. Està en faseexperimental i encara no es pot dir si és un èxit o no. Sembla que la gent hi participa molt,però resulta massa car. Promotor: un altre municipi holandès (Països Baixos).
  14. 14. EXPERIÈNCIA Nº 16:Cercles de comparació intermunicipal de gestió de residus. Hi participen més de 40 ciutats.Anualment es comparen indicadors sobre el cost de la gestió de residus, el tractament, etc.Promotor: Diputació de Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 17: 14Xarxa regional SWEEP-NET d’intercanvi d’informació i expertesa en l’àmbit de la Gestió deResidus Sòlids a la regió del MENA (Middle East and North Africa). En el darrer Fòrum anual esva redactar una declaració en la que s’han compromès governs i experts, tant del sector públiccom privat. Promotor: Sweep-net (seu a Tunísia) www.sweep-net.orgEXPERIÈNCIA Nº 18:Xarxa d’escoles per al reciclatge (R, RR, RRR). Promotor: COGERSA, Astúries.EXPERIÈNCIA Nº 19:Acció comú SEPR 2012: donació de libres amb finalitats solidàries. Promotor: COGERSA,Astúries.EXPERIÈNCIA Nº 20:FREMED-RIUS: millora de l’espai-riu. Impacte diferencial entre països. Promotor: ComissióEuropea.EXPERIÈNCIA Nº 21:Recollida de residus en contenidors biocompartimentats en orgànica i restes. Promotor: JordiPiera.EXPERIÈNCIA Nº 22:CDR/CSR com a combustible que es pensava que seria una sortida per les cimenteres, peròl’oferta és major que la demanda i s’han de buscar noves estratègies de gestió de rebuig.Promotor: Area Metropolitana de Barcelona www.amb.catEXPERIÈNCIA Nº 23:Implantació del sistema de recollida de residus de l’orgànica porta a porta, partint d’unsistema de recollida amb contenidor en la vorera. Canvio accions reciclades. Promotor:Ajuntament de Collbató, Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 24:Grup de “guiñoles” per a ensenyar als nens i nenes la separació d’orgànic i inorgànic.Promotor: Ajuntament de la Corunya.
  15. 15. EXPERIÈNCIA Nº 25:Visites guiades de 6.500 nens/es des dels 3 als 15 anys a instal·lacions relacionades amb elmedi ambient. Promotor: Ajuntament de la Corunya.EXPERIÈNCIA Nº 26:Creació del Fòrum local de l’Energia: amb la implicació d’organitzacions i empreses 15relacionades amb l’aprofitament de residus i eficiència energètica per a compartir experiènciesi tallers amb la resta. Promotor: Ajuntament de la Corunya.EXPERIÈNCIA Nº 27:Concurs de nens per a fer objectes amb residus. El premi és la visita a un parc mediambiental.Promotor: Ajuntament de la Corunya.EXPERIÈNCIA Nº 28:Realitzar visites a les instal·lacions: transparència, educació, impacte. Arribar a diferents perfilsde població. Promotor: Area Metropolitana de Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 29:“Pesa la brossa”: quantificació de la generació anual de la brossa en el sí de la família.Promotor: Agència de Residus de Catalunya (ARC).EXPERIÈNCIA Nº 30:Setmana europea de prevenció de residus. Accions en tota Europa per a promoure lasensibilització. A l’any 2011: 500 accions, a 26 comarques, 500.000 persones i 119 entitatsparticipants. Promotor: ARC.EXPERIÈNCIA Nº 31:Acció de prevenció de residus: quantificar en 4 àmbits diferents (paper, aliments, envasos iseparació/reutilització) i després implementar accions per evitar la generació. Promotor: ARC.EXPERIÈNCIA Nº 32:Acció de prevenció de residus: “Batucada”, esdeveniment a nivell europeu per tocar músicaamb elements reciclats i reutilitzats per reduir residus. Promotor: ARC.EXPERIÈNCIA Nº 33:Programa de comunicació i educació ambiental del Consorci per a la Gestió dels Residus delVallès Oriental: té un llarg recorregut (12 anys) i ha passat per diverses fases respecte a lesexpectatives d’èxit. Una primera fase, més positiva amb una implicació/col·laboració mésintensa dels usuaris, i una segona fase amb una decaiguda de la participació i l’interès.Promotor: Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, Barcelona.
  16. 16. EXPERIÈNCIA Nº 34:Procés participatiu a la Diagonal. Explicació clara del projecte (d’on partim, cap a on anem).Obstacles: es va exigir massa al ciutadà (es creu que hi ha coses que han de ser decidides pelsgoverns); manca real de cultura participativa; davant l’explosió de xarxes socials va veuredificultat per entendre-les i saber-les manejar; unes regles del joc que anaven canviant.. 16Promotor: Ajuntament de Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 35:“100% vell, millor que nou”. Campanya en prevenció de residus amb un local de Collblanc queara s’ha ampliat a l’Eixample. Premi de l’ACR com a activitat reconeguda a nivell europeu enmatèria de prevenció de residus. Promotor: AMB.EXPERIÈNCIA Nº 36:Plataforma digital d’intercanvi d’experiències entre escoles: projecte de sostenibilitat,concretament de residus. Promotor: Ajuntament de Cornellà.EXPERIÈNCIA Nº 37:La importància de les visites a instal·lacions (per exemple, amb entitats ecologistes contràriesque canvien d’opinió en veure la instal·lació complerta i al detall). Promotor: AMB.EXPERIÈNCIA Nº 38:Jornades explicatives sobre las 3R’s, eficàcia i estalvi energètic, etc. En almenys dues ocasionesno va haver-hi cap participant. Promotor: diversos ajuntaments.EXPERIÈNCIA Nº 39:Projecte pilot per implicar a la ciutadania en la gestió de residus, partint de la idea quequalsevol èxit per aconseguir una implicació positiva passa per “incentivar” a través d’estímulseconòmics i compartir el projecte. Consisteix en implicar a la ciutadania en la transformació deresidus en matèria prima i tendir cap al residu zero. El ciutadà porta els residus a una mena depunt net i cada cop rep uns punts que pot convertir en “eco euros”, amb un valor en el comerçlocal en forma de descomptes. Dirigit a poblacions intermèdies. Promotor: Mancar GestióMediambiental S.L.EXPERIÈNCIA Nº 40:“La Fàbrica dels envasos”: pel lliurament d’envasos es donaven entrades de cinema. Alscinemes els hi va anar molt bé, però amb la crisi han hagut de tancar el projecte. Nodesincentivava la reducció dels residus. Promotor: Mancomunitat de la Comarca de Pamplona.
  17. 17. EXPERIÈNCIA Nº 41:Bescanvi de joguines: activitats i punts d’intercanvi coincidint amb tallers i activitats dereutilització. La novetat és que les criatures han de portar una joguina i s’emporten una altra.Promotor: Mancomunitat de la comarca de Pamplona.EXPERIÈNCIA Nº 42: 17Disfresses de contenidor. Per tal d’adreçar-se al col·lectiu de joves de 18 a 30 anys, i trobar-losa la nit de marxa. Bona recepció del projecte. Amb una valoració molt positiva. Promotor:Estudiants del Màster en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.EXPERIÈNCIA Nº 43:Implantació del sistema de recollida del porta a porta a molts pobles de Catalunya. Promotor:diferents ajuntaments i Ecologistes en acció.EXPERIÈNCIA Nº 44:Diferents campanyes de donació de bosses de roba per anar a comprar el pa. Al cap d’untemps, ningú va a comprar amb les mateixes. Promotor: diferents ajuntaments i Ecologistes enacció.EXPERIÈNCIA Nº 45:Compostatge casolà: és una bona gestió, perquè redueix molt els residus i les persones queseparen a casa seva ho fan molt bé. Suggeriments: fer una rebaixa a la taxa municipal derecollida d’escombraries a qui ho fa. Promotor: diferents ajuntaments i Ecologistes en acció.EXPERIÈNCIA Nº 46:Compostatge domèstic i comunitari. La iniciativa és dels ajuntaments i de les associacions deveïns. És important que les administracions sàpiguen atendre demandes i sol·licituds queparteixen de la base, com en aquest cas. Promotor: ajuntaments i associacions de veïns de laComarca de Pamplona.EXPERIÈNCIA Nº 47:Mercats (populars i escolars) de segona mà i/o intercanvi. Encara no se sap si resultarà positiu,perquè a Navarra no hi ha la tradició de mercats (que hi ha per exemple a Catalunya). Allàtenen un referent pejoratiu: ara es tracta de donar-li un aire “vintage”, aprofitant que té unrefent més positiu i per la situació actual de crisi. Té la mateixa filosofia que el compostatge.Promotor: ajuntaments i Comunitat Comarcal de Pamplona.
  18. 18. EXPERIÈNCIA Nº 48:Programa educatiu “Aula de l’aigua”: visita a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí; tallerde consum domèstic; instal·lació d’un laboratori per ensenyar com influeixen els hàbitsquotidians en la despesa i en la contaminació de l’aigua; experimentar directament(interactuant) per prendre consciència. Promotor: Agbar. 18EXPERIÈNCIA Nº 49: .Experiència com a participant de l’Agenda 21 de Barcelona en diferents grups de treball sobreaigua i residus. La millor manera de treballar els temes mediambientals és la transversal, ambdiferents disciplines. Promotor: Ajuntament de Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 50:Campanya de sensibilització a les platges de Barcelona. Molt efectiva a mig termini: cada copmenys cendrers perquè la gent els guarda. Promotor: SIRESA.EXPERIÈNCIA Nº 51:Visites d’escoles i estudiants a les instal·lacions de l’Ecoparc. Promotor: Ecoparc de Barcelona.EXPERIÈNCIA Nº 52:Campanya de sortida del nou sistema de recollida de residus (2009): es va passar del sistema“residu mínim” a les 5 fraccions. La campanya va incloure disseny de materials, exposicions,reunions veïnals, punts informatius i una festa final. Els resultats vam ser molt positius: enalgunes fraccions gairebé es va duplicar la recollida. Promotor: Ajuntament de Pallejà i AgènciaCatalana de Residus.EXPERIÈNCIA Nº 53:“Altre final és possible”: campanya de recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics encentres comercials a diferents ciutats d’Espanya. Els resultats van ser molt diferents segons larelació entre el centre comercial amb l’entorn: èxit als que estan en zones més aïllades, i fracàsals més urbans per robatoris, desús... Promotor: Fundación ECOTIC.EXPERIÈNCIA Nº 54:“Bocarrol”: reducció de residus en els esmorzars de les escoles. Fins ara ha anat bé; depènmolt però del preu de l’alumini. Promotor: Comunitat Comarcal de Pamplona, AMPAS i equipseducatius.EXPERIÈNCIA Nº 55:Projecte d’Agenda 21. És un òrgan més informatiu que consultiu i de participació. Promotor:Ajuntament de Sant Cugat.
  19. 19. EXPERIÈNCIA Nº 56:Ambientalització de l’oficina d’una empresa que treballava en temes ambientals. Fracàs decol·laboració, probablement per un cert efecte de la fatiga ambiental davant de propostesd’anar molt més enllà en criteris de sostenibilitat (paper, gots...). Promotor: treballadors del’empresa. 19EXPERIÈNCIA Nº 57:“De menjar no en llencem ni mica!”. Campanya 2.0 de sensibilització sobre el malbaratamentalimentari. Propostes domèstiques de millora, plantejat amb un missatge molt positiu. En lapresentació de la campanya a un mercat es feien sucs amb les fruites que ja no es podienvendre. Promotor: Associació Espai Ambiental http://nollencemnimica.wordpress.com/EXPERIÈNCIA Nº 58:Consell municipal de medi ambient. Possibilita la participació ciutadana en molts aspectes,però quan se’ls consulta o no participen, o no venen o no aporten. S’han proposat diferentsmitjans i temes per participar, però no ha acabat de funcionar. La mitja d’edat és força alta,potser faltaria gent més jove, amb més ganes... Valoració no massa positiva. Promotor:Ajuntament de Pallejà.EXPERIÈNCIA Nº 59:Campanya de sortida del nou sistema de recollida de residus (2009): es passa del sistema“residu mínim” a 5 fraccions. La campanya va incloure disseny de materials, exposicions,reunions veïnals, punts informatius i una festa final. Els resultats van ser molt positius: enalgunes fraccions gairebé es va duplicar la recollida. Promotor: Ajuntament de Pallejà.EXPERIÈNCIA Nº 60:Acció de plantada d’arbres al marge del riu Llobregat, com a part d’un projecte de restauraciód’un tram del Llobregat dut a terme, amb un resultat positiu. Promotor: ONG en col·laboracióamb l’Ajuntament de Pallejà.EXPERIÈNCIA Nº 61:RAEE’S a la deixalleria de Sant Cugat. Conveni amb una empresa que utilitza components delsaparells electrònics per reparar aparells dels seus clients (vinculat al Programa “Millor que nou,reciclat”). Els usuaris particulars de la deixalleria es poden emportar fins a 3 aparells l’any.Funciona amb un carnet metropolità que acumula punts cada cop que es porten residus a ladeixalleria i s’aconsegueix un descompte en el tractament de residus a través de la factura del’aigua (fins a un 15%). Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i AMB.
  20. 20. EXPERIÈNCIA Nº 62:Implantació de la recollida selectiva de la brossa orgànica al barri de Mirasol. Es va fer unestudi de diagnosi previ sobre les característiques de la bossa i a partir d’aquestes es vadissenyar el model. El resultat ha estat molt positiu amb una recollida de més del 50% de lafracció orgànica. La clau ha estat una bona campanya acompanyada d’un bon servei. 20Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.EXPERIÈNCIA Nº 63:“R-Cicle joguina”: campanya de recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics en escoles.Centrat en joguines i en petits aparells. Va ser un fracàs absolut. Promotor: Fundació ECOTIC.EXPERIÈNCIA Nº 64:Aposta per la sostenibilitat energètica. a través del Pacte d’alcaldes s’ha fomentat l’estalvienergètic, reduint emissions i primant l’eficiència. Instal·lació de plaques fotovoltaiques a totsels edificis públics. Hi ha hagut un “contagi” per part de la població. Promotor: Ajuntament deVilassar de Dalt.EXPERIÈNCIA Nº 65:Productes d’horta de proximitat. Aprofitar que la zona del Baix Maresme està envoltada decamps per intentar que els comerços treballin amb producte de proximitat, de la zona, i queaquest sigui ecològic, lliure de pesticides, etc. Promotor: Ajuntament de Vilassar de Dalt.
  21. 21. LA JORNADA EN IMATGES 21

×