Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona

L’Estudi jurídic sobre els grups de consum de la ciutat de Barcelona és un treball encarregat per Barcelona Activa. Amb aquest estudi s'ha dut a terme una identificació dels grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, centrant-se sobretot en les condicions jurídiques en les quals es desenvolupen i el grau d’assumpció d’obligacions per part de cada grup, en l’àmbit de gestió econòmica i jurídica.


*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona

  1. 1. CONSULTORIA COOPDEMÀ, SCCL Bellvitge, 28 d’abril del 2017 ESTUDI JURÍDIC SOBRE ELS GRUPS DE CONSUM DE BARCELONA
  2. 2. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona  2 1.  INTRODUCCIÓ...........................................................................................................................3 2.  OBJECTIUS................................................................................................................................4 3.  METODOLOGIA........................................................................................................................5 A.  Fases i resultats del projecte...........................................................................................5 FASE 1.  Recopilació de dades i treball de camp...................................................................5 FASE 2.  Identificació de les eines de gestió i comandes presents als grups de consum......6 FASE 3.  Jornada de formació i intercanvi.............................................................................9 FASE 4.  Elaboració de documents resultats de l’estudi i presentació de resultats............10 B.  Resultats previstos a l’estudi.........................................................................................11 4.  DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM.........................12 5.  MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES.................................................20 A.  Marc jurídic adequat per als grups de consum............................................................20 B.  Obtenció de llicències administratives per als locals dels grups de consum..........26 6.  CONCLUSIONS,PROPOSTES I REPTES DE FUTUR...............................................34 A.  Conclusions de l’estudi....................................................................................................34 B.  Propostes de millora i línies de futur.............................................................................35
  3. 3. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona INTRODUCCIÓ 3 1. INTRODUCCIÓ L’Estudi jurídic sobre els grups de consum de la ciutat de Barcelona és un treball realitzat per la Consultoria Coopdemà, SCCL, per encàrrec de Barcelona Activa. Amb aquest estudi hem dut a terme una identificació dels grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, centrant-nos sobretot en les condicions jurídiques en les quals es desenvolupen i el grau d’assumpció d’obligacions per part de cada grup, en l’àmbit de gestió econòmica i jurídica. En aquest sentit hem elaborat materials que orienten els grups de consum sobre el conjunt d’obligacions des dels punts de vista jurídic, econòmic, comptable, fiscal i laboral, en funció de la forma jurídica triada. També ens hem fixat en les dificultats existents en el funcionament ordinari pel que fa a la dimensió organitzativa i disponibilitat d’eines informàtiques de gestió, condicions dels espais i infraestructures presents als locals, i hem posat en relació aquestes últimes i els requeriments tècnics que exigeix la normativa municipal (llicències). Finalment, hem compartit aquests recursos en unes jornades d’intercanvi i formació amb els mateixos grups de consum feta a Barcelona Activa i també en una sessió de tancament organitzada per l’Ajuntament dins l’Espai Participat de les Economies Comunitàries, en el qual també es va presentar un Estudi jurídic sobre grups de criança a la ciutat.
  4. 4. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona OBJECTIUS. 4 2. OBJECTIUS. OBJECTIUS 1. Identificar els grups de consum ecològic de la ciutat. 4. Elaborar un quadre d’obligacions en l’àmbit de la gestió legal en funció de la forma jurídica triada, per tal que el grup en prengui consciència, i prengui les decisions oportunes en relació amb les mesures d’enfortiment de la seva gestió, fet que contribuirà a la seva consolidació. 2. Recopilar dades referents a les condicions jurídiques en què desenvolupen l’activitat. 5. Identificar i elaborar un recull d’eines existents per al funcionament adels grups. 3. Detectar les necessitats derivades de les dificultats que es repeteixen en els diversos grups de consum. 6. Identificar els elements clau de la regulació municipal de l’activitat del grup de consum i treballar les propostes d’encaix d’aquesta realitat a la normativa existent. 7. Compartir aquesta anàlisi, les propostes i els recursos en una jornada de formació i intercanvi amb els grups de consum, i plantejar-hi opcions d’intercooperació.
  5. 5. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 5 3. METODOLOGIA A. FASES I RESULTATS DEL PROJECTE FASE 1: RECOPILACIÓ DE DADES I TREBALL DE CAMP La identificació dels grups de consum ecològic de la ciutat es duu a terme per dues vies: una primera recopilant els estudis coneguts des del 2010 fins a l’actualitat que facin referència de manera directa als grups de consum, tant en l’àmbit de la ciutat de Barcelona com de la totalitat de Catalunya; i la segona extraient la informació de fonts diverses (ecoconsum, els estudis i contactes amb cooperatives) per construir una llista actual sobre els grups de consum de Barcelona.Identifiquem un total de 62 projectes de grups de consum en funcionament a la ciutat de Barcelona. METODOLOGIA Identificació dels grups de consum. Identificació de les eines de gestió i comanda presents en els grups de consum. Realització d’una jornada de treball i una jornada formativa i d’intercanvi. Amb la informació disponible, elaboració dels documents resultats de l’estudi. Recopilació de dades:resum dels estudis elaborats sobre els grups de consum, extracció de dades i anàlisi de les conclusions. Treball de camp: enviament d’un qüestionari per recopilar informació sobre les característiques dels grups de consum i sessió de treball amb diverses cooperatives.
  6. 6. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 6 Pel que fa als estudis sobre els grups de consum, hem treballat amb 5 treballs publicats/en curs: Codi estudi Nom estudi Any Autor/es Abast 1-est-FCCUC Els grups i les cooperatives de consum a Catalunya 2010 Federació de Cooperatives de Consum de Catalunya i Ecoconsum. Catalunya 2-est-xarxa Anàlisi del consum ecològic organitzat: buscant sinergies amb el comerç just i altres àmbits del consum responsable. Aspectes pràctics d'algunes experiències 2012 Guillem Tendero i Marc Badal (IEEEP). Xavier Larorre (Xarxa de Consum Solidari). Catalunya i València 3-est-ciutat L'economia social i solidària a Barcelona 2016 Anna Fernàndez, Ivan Miró (La Ciutat Invisible) Barcelona 4-est-Espelt Consum autogestionat en l’era de la societat xarxa. El paper de les TIC en el consum cooperatiu de productes agroalimentaris 2016 (estudi encara en curs) Ricard Espelt (Tesi doctoral UOC) Barcelona 5-est-Aresta El canvi d'escala, un revulsiu per la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic? 2016 (estudi encara en curs) Cooperativa l'Aresta (finançat per la Fundació Roca i Galés) Catalunya Per al treball de camp, es va elaborar un qüestionari/ enquesta per preguntar sobre diferents àmbits del funcionament dels grups de consum, que inclou aspectes organitzatius i tècnics, tant des del punt de vista jurídic i fiscal com econòmic, així com sobre les eines utilitzades per desenvolupar l’activitat.També es pregunta sobre la relació amb el local que ocupen. L’enquesta es va confeccionar amb el programa de generació i enviaments d’enquesta Survey Monkey (https://es.surveymonkey.com). Una vegada enviada l’enquesta, es va fer una sessió de treball d’aprofundiment dels qüestionaris amb els grups de consum presentats voluntàriament. FASE 2: IDENTIFICACIÓ DE LES EINES DE GESTIÓ I COMANDES PRESENTS ALS GRUPS DE CONSUM El recull d’eines de gestió de comandes, facturació i comptabilitat són les que hem pogut conèixer a través de la recerca que hem dut a terme en el marc d’aquest estudi, de la recopilació de les dades d’altres estudis ja existents i dels qüestionaris enviats a tots els grups de consum de la ciutat. Això vol dir que aquestes són les eines que hem pogut identificar, sense perjudici que en puguin existir d’altres que, en el cas de conèixer-les al llarg de l’estudi les inclourem en aquest recopilatori.
  7. 7. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 7 EINES DE GESTIÓ DE COMANDES A. RESUM EINES DE COMANDES Nom de l’eina Nre. de grups que la utilitzen Descripció de l’eina Aplicació desenvolupada per la cooperativa l’Aixada (codi lliure) 6 Programa realitzat per la Comissió d’informàtica de l’Aixada, desenvolupat al llarg dels anys una aplicació de codi obert per a la gestió de proveïdors i comandes, entre d’altres. Codi font al repositori públic de l’Aixada a GitHub (https://github.com/jmueller17/ Aixada/) Instal·lació i ús al wiki de l’aplicació (https://github.com/jmueller17/Aixada/wiki). Aplicoop. Desenvolupat per persones de l’Ateneu Candela de Terrassa 3 L’Aplicoop és un gestor de comandes online pensat per a grups de consum en els quals participen els seus membres. Els socis consumidors poden fer comandes de productes de forma fàcil i veure les seves comandes anteriors. Ha estat desenvolupat des de l’Ateneu Candela de Terrassa. L’Aplicoop dona els totals per enviar als proveïdors de productes frescs, a la vegada que permet controlar l’estoc de productes que s’emmagatzemen. A més, disposa d’un procés de generació de factures a partir del que realment s’ha introduït a la cistella, és a dir, allò que els socis s’emporten i que sovint és diferent al que han demanat. Incorpora la funció moneder, així qualsevol soci pot conèixer tant el seu estat de comptes envers la cooperativa, a més d’altres eines per a la comissió que s’encarrega dels assumptes econòmics. Katuma 1 Katuma (http://katuma.org) és una plataforma online de programari obert per agilitzar els fluxos de treball i informació entre productors locals i grups de consum.Tots els implicats en aquest projecte formem part de grups de consum i viuen diàriament les problemàtiques generades per la manca d’una bona solució tecnològica. Katuma és un projecte de Coopdevs, associació que ofereix eines de programari obert a projectes de l’economia social. Katuma no s’ha desenvolupat des de zero, sinó que s’ha fet a partir del programari existent (https://openfoodnetwork.org). Es pot veure la llista de funcionalitats actuals d’open food network a:https://openfoodnetwork.org/feature-list/ Magento de La Senalla 1 Programa de botiga e-commerce que permet la facturació. Prestashop l’Economat Social 1 Programa desenvolupat per la mateixa cooperativa a través de la cooperativa Jamgo (serveis informàtics) de botiga e-commerç. En aquest cas la novetat és que està preparat per enllaçar a un programa de gestió integral ERP de manera que funcioni com un tot integrat. L’Aparador és el prestashop i tota la gestió:alta de socis, productes, facturació, comptabilitat, etc. es fa des de l’ERP. Programa customitzat Xarxa de consum solidari 1 Sense descripció. Programa de comandes Germinal 2 Programa desenvolupat per la mateixa cooperativa i realitzat amb Drupal per fer i comptabilitzar les comandes online. No fa la facturació Programa de comandes del Bròquil del Gòtic 1 Programa desenvolupat per la mateixa cooperativa en codi lliure. Utilització directament de la web del proveïdor 4 Les comandes es realitzen directament al web del proveïdor/s i es combina amb altres eines com correu o fulls de càlcul. Eines office o Google 25 Fulls de càlcul, Open office mitjançant GoogleDrive o altres aplicacions de Google.
  8. 8. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 8 EINES DE GESTIÓ (Facturació, comptabilitat, tresoreria...) A. RESUM D’EINES Nom de l’eina Nre. de grups que la utilitzen Descripció de l’eina Contaplus+ Facturaplus 2 Programes de comptabilitat i facturació respectivament. Funcionen amb llicències d’usuari. Contasol 1 Programa de comptabilitat d’adquisició gratuïta. Eina de cogestió comptable i fiscal per a entitats sense ànim de lucre 3 La consultoria Coopdemà ofereix una eina que facilita la gestió econòmica, fiscal i comptable a les entitats sense ànim de lucre, mitjançant la utilització per part d’aquestes d’una interfície web que no requereix disposar de coneixements comptables previs, i que tutoritzat per Coopdemà és capaç de nodrir un sistema comptable per partida doble i extreure informació suficient per fer front a les obligacions fiscals que pertoqui. ERP Efficence Way adaptat per l’Economat Social 1 Una eina d’ERP combina la producció, la logística, la distribució, l’inventari, els enviaments, la facturació i la comptabilitat d’una organització de manera modular, així com les vendes, les entregues, els pagaments, la producció, l’administració dels inventaris, i la qualitat de l’administració. En el cas de l’Economat, connectant l’eina ERP al prestashop que configura l’eina de comanda online esdevé tot un back office, és a dir, és el marc director, des d’on s’alimenta la part visible pel conjunt de socis i sòcies. Aquest ERP ha estat desenvolupat per la cooperativa de Efficence Way i adaptada per a l’Economat Social. Llibre de caixa d’entrades i sortides 23 Sense descripció.
  9. 9. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 9 FASE 3: JORNADA DE FORMACIÓ I INTERCANVI El 10 de març de 2017, a la seu de Barcelona Activa es va realitzar la jornada de formació i intercanvi, amb la finalitat de: La formació, que tenia per títol, Sessió col·lectiva d’informació i intercanvi de recursos dels grups de consum ecològic de Barcelona, es va desenvolupar amb el programa següent: 2. Informar i formar els assistents sobre les diferents formes jurídiques i les seves obligacions jurídiques, econòmiques i fiscals. 3. Informar i formar els assistents sobre les diferents opcions i camins per obtenir les llicències administratives necessàries i explicar l’estat del projecte en aquest tema. 1. Presentar l’estudi i la caracterització feta dels grups de consum. 4. Finalment, habilitar un espai d’intercanvi i cooperació, sobretot referent a les eines de gestió de les cooperatives. OBJECTIUS Conèixer i compartir els aspectes a tenir en compte de l’organització, gestió econòmica i jurídica del grup. Promoure propostes de regulació municipal específiques en el marc de l’Ajuntament de Barcelona, per promoure la regularització de grups de consum, tot garantint el manteniment de la seva identitat. Proporcionar materials que orientin sobre el conjunt d’obligacions jurídiques, econòmiques, fiscals, laborals i comptables, d’acord amb la forma jurídica. Compartir i intercanviar les experiències dels grups amb relació a l’ús d’eines de comanda, programes de gestió i opcions d’intercooperació, tenint en compte que es dedicarà un espai de la jornada a l’exposició d’aquests mateixos recursos per part dels seus creadors i/o usuàries.
  10. 10. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 10 FASE 4: ELABORACIÓ DE DOCUMENTS RESULTANTS DE L’ESTUDI I PRESENTACIÓ DE RESULTATS Els documents resultats d’aquest estudi han estat: Caracterització dels grups de consum de la ciutat de Barcelona. Quadre d’opcions i llicències per als grups de consum. Quadre resum de les eines de comanda i gestió. Resum d’estudis realitzats sobre els grups de consum. Quadre comparatiu de fórmules jurídiques pels grups de consum.
  11. 11. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA 11 B. RESULTATS PREVISTOS A L’ESTUDI ACCIONS REALITZADES RESULTATS I INDICADORS PREVISTOS Identificar els estudis existents en l’àmbit dels grups de consum, valorar-los i fer l’estudi completant la informació ja existent. Nombre de projectes en funcionament identificats Elaborar la fitxa de captació d’informació del grup de consum, que contingui diversos elements claus de funcionament. Nombre de contactes. Seleccionar i visitar com a mínim 3 grups de consum representatius dels patrons identificats en el projecte, per tal de poder omplir conjuntament la fitxa esmentada. Visites realitzades al menys a 3 grups de consum. Filtrar la informació obtinguda a través de les fitxes de captació d’informació dels grups de consum. Elaboració d’un document resum amb la caracterització de com a mínim 3 patrons representatius de grup de consum, que sigui capaç de recollir la casuística existent. Filtrar els estudis existents en la matèria, de manera que s’identifiquin elements claus de models d’organització. Elaboració de quadre de febleses model grups de consum. Elaborar un quadre comparatiu de formes jurídiques per gestionar un grup de consum, que inclogui obligacions derivades de la realització de l’activitat econòmica en cadascuna d’aquestes formes jurídiques. Elaboració d’un document resum de comparatiu de formes jurídiques i compliment d’obligacions i un altre document relatiu als procediments de permisos i llicències d’activitats. Elaborar un document informatiu adaptat als grups de consum sobre l’obligació del grup de consum d’obtenir una llicència administrativa d’activitats (Ajuntament de Barcelona) i altres normatives d’adequació (Generalitat – Estat), elements a tenir en compte, gestions, cost i procediments. Elaboració d’un document resum de comparatiu de formes jurídiques i compliment d’obligacions i un altre document relatiu als procediments de permisos i llicències d’activitats. Realitzar una sessió formativa i d’intercanvi. Formació:nombre de participants en les sessions de presentació;grau de satisfacció participants; grau d’aplicabilitat;grau de coneixements assolit. Acordar una reunió de treball amb els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona que s’ocupen de l’estructuració dels processos de llicències d’activitats. Reunió de treball amb responsables els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona que s’ocupen de l’estructuració dels processos de llicències d’activitats. Presentar en aquesta reunió el material sobre les llicències administratives d’activitat, elaborades en l’acció 3a, i una proposta de regulació més específica que sigui capaç de recollir i defensar les singularitats del model de consum organitzat de la ciutat de Barcelona. En cas que es produeixin adaptacions en la normativa relativa a les llicències, instruccions internes als tècnics que tramiten i resolen els corresponents expedients administratius, modificar el document informatiu elaborat inicialment, per afegir, si s’escau, aquestes millores o especificacions. Organitzar una sessió de presentació pública de l’estudi amb la col·laboració de Barcelona Activa – Altres economies, a la qual assisteixin representants de grups de consum, entitats representatives del sector del consum organitzat, representants de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, etc. Nombre de comunicacions efectuades i per quins canals de difusió. Difondre la presentació pública de l’estudi, a través de diferents mitjans de comunicació (xarxes socials, publicacions, ràdios i televisions locals,...) i els canals propis de difusió de Barcelona Activa – Altres economies. Nombre de participants en la sessió de presentació.
  12. 12. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 12 4. DIAGNOSI: DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM Per a la definició i caracterització dels grups de consum de la ciutat de Barcelona, s’han identificat diferents ítems referents a la seva naturalesa i funcionament que, pensem, poden ser rellevants a l’hora d’identificar les característiques d’aquest grup i poder-ne extreure quins són els mecanismes de funcionament sobretot en relació amb l’estructuració jurídica i la utilització d’eines. En aquest sentit les dades recollides s’han estructurat en relació amb els ítems següents, presents en els qüestionaris enviats:
  13. 13. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 13 ESTRUCTURACIÓ DADES RECOLLIDES Fórmula jurídica dels grups: Es recull la informació sobre la tipologia de forma jurídica que té el grup (associació, cooperativa de consum, de treball, com a secció d’algun ateneu o casal, o sense cap entitat jurídica establerta). Utilització d’algun programa de comandes online: ens dona informació sobre com s’estructura el circuit d’abastiment de productes. Presentació dels models fiscals:ens presenta la informació sobre el grau de compliment dels compromisos fiscals que realitzen els grups, en relació amb la seva fórmula jurídica. Quina relació tenen amb el local en el qual es duu a terme l’activitat: ens dona informació sobre quina és la situació en relació amb el local que ocupen els grups de consum. La grandària del grup: de quantes unitats familiars està compost el grup. Existència d’alguna persona o empresa retribuïda per al desenvolupament d’algunes de les tasques del grup: ens dona informació sobre el grau de voluntariat del grup de consum. Utilització d’algun programa de facturació/ comptabilitat: informació relativa a les eines que utilitzen els grups per gestionar els aspectes derivats de l’activitat de proveïment. Principals dificultats organitzatives i de processos de treball que es troben: es recull de manera qualitativa la informació referent a les principals dificultats sobre la gestió de la cooperativa. Principals dificultats tècniques/jurídiques/ econòmiques existents en els grups de consum: recull de manera qualitativa aquelles dificultats més tècniques respecte a la naturalesa jurídica i les obligacions derivades d’aquesta i l’activitat mateixa.
  14. 14. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 14 Aquestes qüestions ens serveixen per elaborar una radiografia de com són, de manera majoritària, els grups de consum a la nostra ciutat: Com podrem veure als gràfics que venen a continuació, més de la meitat dels grups de consum de Barcelona prenen la fórmula jurídica d’associació sense ànim de lucre, amb molta diferència amb les altres opcions triades. L’altra meitat dels grups es reparteixen entre els que formen part d’una secció o casal i aprofiten la seva entitat jurídica (gairebé un 17 %) i els que no tenen entitat jurídica (gairebé un 12 %), els grups establerts com a cooperatives de consum no deixen de ser testimonials, que arriben a un 8 %, i cooperativa de treball que és una opció que només un dels grups ha triat. Pel que fa a la grandària dels grups, és a dir, el nombre d’unitats familiars que agrupen, podem observar com el 49 % es mou entre les 16 i les 30 famílies, és a dir, una mesura més aviat de petit impacte. Per la part alta d’aquesta meitat (més de 30 famílies) hi ha només el 9 % i per la part baixa (menys de 16 famílies) hi ha el 18 %. Per tant, podem afirmar que el volum tipus pel qual opta la majoria de grups de consum és de poques famílies, d’un màxim de 30 (67 % del total). FÓRMULA JURÍDICA DELS GRUPS No sap/no contesta Secció d’un ateneu, casal... Cooperativa de treball Cooperativa de consum Associació sense ànim de lucre Sense entitat jurídica 9,84 % 16,39 % 1,64 % 8,20 % 11,48 % 52,46 %
  15. 15. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 15 MIDA DEL GRUP:UNITATS FAMILIARS PER GRUP No sap/no contesta Més de 100 famílies De 61 a 100 famílies De 46 a 60 famílies De 31 a 45 famílies De 16 a 30 famílies Fins a 15 famílies 13 % 2 % 2 % 5 % 11 % 18 % 49 % Pel que fa a la presentació de models fiscals i l’ús de programes de gestió (comptabilitat i facturació), que ens indica el grau d’estructuració dels grups en aquest àmbit, les dades ens posen de manifest que més de la meitat satisfà les declaracions d’IVA pertinents, però el percentatge es rebaixa ostensiblement pel que fa a altres models (treballadors i/o professionals, lloguer o impost de societats), fet que és coherent amb el fet que també és molt baix el percentatge de grups que tenen persones treballant-hi o bé que són els titulars del lloguer del local. L’opció majoritària, hem dit en aquest estudi, és la modalitat de cessió d’ús en la qual els cessionaris no practiquen retencions, sobre les quantitats amb què contribueixen al sosteniment del local que els acull. (Concepte de “contribució” en comptes de prestació de serveis- factura- retenció). Podem observar que, no obstant això, el model referent a operacions amb tercers el presenten una majoria dels grups de consum, ja que aquest és el que els lliga amb el consum fet a un mateix proveïdor al cap de l’any superior als 3.000 euros. Les eines utilitzades a l’hora de portar el control fiscal i  econòmic del grup, majoritàriament (el 66 % - 67 %) són el llibre de caixa d’entrades i sortides, és a dir, no un programa específic de comptabilitat ni de facturació. Aquests darrers són usats amb uns percentatges del 33 % i el 25 % respectivament, fet que es posa en relació amb el 37 % que manifesta que presenta l’impost de societats (37 %), per la qual cosa cal portar un control sobre la comptabilitat. Pel que fa a la manera de gestionar les comandes de les famílies sòcies, més del 50 % (concretament el 53 %), les gestiona mitjançant un programa de comandes específic, mentre que el 46 % continuen fent-ho utilitzant fulls de càlcul o eines manuals. Podríem dir que és la part dels processos dels grups de consum que està més automatitzada. PRESENTACIÓ DE MODELS FISCALS Declaració IVA (models 303 i 390) Retencions de treballadors i/o professionals (models 111 i 190) Retencions sobre els lloguers (models 115 i 180) Operacions amb tercers (model 347) Impost de societats (model 200) 62,50 % 37,50 % 25,00 % 87,50 % 37,50 %
  16. 16. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 16 UTILITZACIÓ D’ALGUN PROGRAMA DE FACTURACIÓ/COMPTABILITAT No. Utilitzem només un llibre de caixa (entrades i sortides) Sí. Programa de comptabilitat (balanç i compte de resultats) Sí. Programa de facturació 66,67 % 33,33 % 25,00 % UTILITZEU ALGUN PROGRAMA DE COMANDES ‘ONLINE’? Sí No. Ho fem manualment (full de càlcul) 53,33 % 46,67 % El gràfic següent ens indica el percentatge de grups que duen a terme les activitats exclusivament amb voluntariat i els que les cobreixen amb alguna persona contractada, ja sigui com a autònom, soci de treball o assalariat. Podem veure com el 80 % dels grups fan les tasques de manera voluntària. EL GRUP RETRIBUEIX ALGUNA PERSONA O EMPRESA PER DESENVOLUPAR ALGUNA DE LES TASQUES? No.Totes les activitats s’autogestionen amb voluntariat Autònoms que facturen al grup Socis de treball Assalariats Empreses 62,50% 6,67 % 6,67 % 6,67 % 6,67 % 80,00 % Pel que fa al tipus de relació que els grups de consum tenen amb el local on fan l’activitat, veiem que el 80 % opta per altres fórmules de cessió d’ús, aprofitant locals d’altres entitats que els acullen i la resta són arrendataris dels locals. No existeix cap grup de consum amb un local de propietat.
  17. 17. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 17 QUINA RELACIÓ TENIU AMB EL LOCAL EN QUÈ FEU L’ACTIVITAT? Propietaris Arrendataris Altres fórmules de cessió d’ús 0,00 % 20,00 % 80,00 % PRINCIPALS DIFICULTATS ORGANITZATIVES I DE PROCESSOS DE TREBALL EXISTENTS Els aspectes més rellevants detectats com a dificultats organitzatives que s’han manifestat tant els qüestionaris d’informació, reunions de treball com a la jornada de formació i intercanvi, es poden resumir en quatre grans blocs: Es refereix al fet que no hi ha cap programa de gestió que la faciliti de tot el procés:les comandes, la facturació, el control d’estoc, les comissions, la comptabilitat, etc.;és a dir, un programa o programes pensat/s per gestionar específicament grups de consum. Per aquesta raó els diferents grups de consum han buscat alternatives que cobreixen parcialment les necessitats. ASPECTES RELATIUS A LA UTILITZACIÓ DE PROGRAMES DE GESTIÓ ADAPTATS PER A GRUPS DE CONSUM Repartir tasques entre més socis implica un esforç extra de coordinació i en la presa de decisions. Hi ha alguns grups que assoleixen amb bona nota aquest repte. En els altres casos, la sensació és que es dedica més temps en la coordinació que no pas en la feina efectiva del grup. GESTIÓ DE PROCESSOS MOLT FRAGMENTATS ENTRE VOLUNTARIS AMB UN NIVELL DE ROTACIÓ ELEVAT (ALTES I BAIXES) I POCA AGILITAT EN LA RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS DERIVADES DE L’ACTIVITAT Fa referència al primer punt, moltes vegades, la inexistència d’un programa específic que ajudi a gestionar el grup provoca que el control d’estoc, les comandes, la recollida es facin de manera més o menys manual i per tant més subjecte a errades i amb una alta càrrega de temps invertit. ASPECTES DERIVATS DEL CONTROL D’ESTOC, DE PÈRDUES I ERRORS DE RECOLLIDA: Efectivament, com hem indicat més amunt, el 80 % dels grups de consum es gestionen amb voluntariat. Hi ha grups que tenen un bon nivell de gestió i d’implicació dels socis i, per tant, donen com a resultat un grup de voluntaris cohesionat i eficient, en el qual les tasques estan ben repartides. En altres grups no s’assoleix aquest difícil equilibri (o bé sí que s’aconsegueix, però durant períodes intermitents), i això comporta en alguns casos desatenció de funcions que comporten mal funcionament del grup, o que la càrrega de feina s’acumuli en un grup massa reduït de persones sòcies;això comporta tensions en aquests socis respecte a altres obligacions laborals, familiars, etc. MANCA DE TEMPS DELS VOLUNTARIS PER DEDICAR AL GRUP, ALTA ROTACIÓ I CANVI DE DINÀMIQUES EN FUNCIÓ DELS SOCIS QUE HI HAGI EN CADA ETAPA HISTÒRICA
  18. 18. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 18 PRINCIPALS DIFICULTATS TÈCNIQUES/JURÍDIQUES/ECONÒMIQUES EXISTENTS Els aspectes més rellevants detectats com a dificultats tècniques, jurídiques o econòmiques que s’han manifestat tant els qüestionaris d’informació, reunions de treball com la jornada de formació i intercanvi, es poden resumir en quatre grans blocs: Es refereix a temes d’adequació,grandària i llicències que permetin la visibilització del grup al barri sense dificultats per a la seva activitat.La majoria de grups de consum aprofiten locals que ja són d’altres entitats, aspecte que en molts casos els dificulta poder tenir estoc o créixer en nombre de famílies,i d’altres que són directament arrendataris estan en una situació d’al·legalitat que no els permet una visualització externa correcta de l’activitat davant del barri i els veïns i veïnes. ASPECTES RELACIONATS AMB EL LOCAL Aquest aspecte, igual que l’anterior, és percebut com un problema, ja que hi ha desconeixement, inseguretat i amb dificultat per gestionar-lo correctament. TOT ALLÒ RELACIONAT AMB LA COMPTABILITAT Igual que els altres, en un nombre significatiu de casos no hi ha persones de referència estables, que tinguin els coneixements tècnics necessaris per responsabilitzar-se d’aquests temes i, en el cas que n’hi hagi, la feina esdevé feixuga ja que la diversitat de necessitats i situacions esgota les hores de voluntariat dedicades. DIFICULTAT DE GESTIONAR ASPECTES TÈCNICS DELS SERVIDORS, WEB, PROGRAMES... De manera general es considera que hi ha excessives obligacions en aquests aspectes per a grups petits. I en general es manifesta com a feina feixuga i amb un gran desconeixement per part dels grups, que en molts casos no són prou coneixedors de quines obligacions fiscals tenen en aquest sentit, com les han de dur a terme i quina relació tenen amb la fórmula jurídica triada. POC CONEIXEMENT SOBRE LES OBLIGACIONS FISCALS, LEGALS, ETC. QUE PODEN AFECTAR EL GRUP
  19. 19. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM 19 CARACTERITZACIÓ FINAL: —— Amb tota aquesta informació, podem afirmar que la majoria de grups de consum de la ciutat de Barcelona són grups constituïts com a associació sense ànim de Lucre, amb una mida d’entre 16 a 30 unitats familiars, que es gestionen de manera voluntària exclusivament, i que s’allotgen en locals d’altres entitats. —— Pel que fa al tema fiscal, crida l’atenció la incongruència pel que fa a la presentació de models fiscals per part dels grups.Tots aquells grups que presenten declaracions d’IVA, d’acord amb la normativa fiscal, haurien de presentar impost de societats (vegeu el quadre dels models fiscals presentats). —— I tots aquells que presentin la declaració d’impost de societats, haurien de portar una comptabilitat per doble partida d’acord amb la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, mentre que les eines de control i gestió majoritàries són el llibre de caixa i fulls de càlcul. —— Per últim, des del punt de vista fiscal, cal destacar que el model fiscal més presentat és el model 347 (declaració d’operacions amb tercers) fet que és lògic perquè per a poc volum de famílies que tingui el grup acumula al cap de l’any una facturació total per cada proveïdor superior a 3.000 euros per exemple amb el pagès o bé amb granel més freqüent (arròs, pasta). Ara bé, cal tenir en compte les conseqüències de la presentació d’aquest model que, com diu la llei, és model declaratiu (sense tributació) i per tant serveix a l’Agència Tributària com a eina per creuar dades i informacions de clients i proveïdors. —— Pel que fa a les comandes, es fan majoritàriament amb algun programa específic de comandes, tot i que hi ha un nombre similar de grups que ho gestionen amb fulls de càlcul o manualment. Per la grandària reduïda i per la gestió primordialment amb voluntariat, els grups manifesten dificultats en l’equilibri de les tasques, processos i coordinació, i s’enfronten a una alta rotació de famílies que impacten directament sobre els processos de treball. Alguns d’aquests grups ho resolen positivament, però la gran majoria de grups manifesten que són aspectes a millorar, perquè generen desgast en el voluntariat. Es posa de manifest poc coneixement de totes les obligacions derivades de l’activitat i de la forma jurídica triada, així com dificultat per estructurar amb eines adequades la gestió del grup. Finalment, l’accés a locals adequats, amb bones condicions i que permetin una visualització de l’activitat és dificultosa i els procediments per obtenir una llicència desconeguts i inadequats.
  20. 20. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 20 5. MARCJURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES A. MARC JURÍDIC ADEQUAT PER ALS GRUPS DE CONSUM Dins dels grups de consum que opten per tenir fórmula jurídica pròpia, l’associació i la cooperativa són les formes més habituals, aquest és el titular que podem extreure tant de les dades obtingudes amb el present estudi, com d’altres publicacions com la “Guia per constituir un grup de consum”, elaborada per Ecoconsum el 2007. Aquesta guia diu: “La forma natural i que més s’adaptaria als objectius d’un grup de consum seria la cooperativa i si el grup promotor veu el tema clar, millor que opti directament per la forma cooperativa. No obstant això, molts grups opten primerament per l’associació perquè és la forma més fàcil i econòmica, tenint en compte que encara cal rodar.”
  21. 21. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 21 La normativa, pel que fa a la creació d’empreses, fiscal, Seguretat Social i llicències, és poc flexible i no afavoreix l’emprenedoria i l’economia social que des dels poders públics es diu que es vol promoure. La regularització dels grups es planteja sempre com un tema actitudinal, però creiem que és un problema estructural i només hi podrem fer front posant el problema sobre la taula: En millors condicions, els grups podrien adoptar la forma jurídica més adequada per afavorir estructuració + enfortiment del grup i de retruc el moviment organitzat de consum agroecològic. En aquest sentit, en el marc d’aquest estudi s’ha realitzat un quadre comparatiu entre les fórmules jurídiques presents en els grups de consum:associació sense ànim de lucre, cooperativa de consum i cooperativa de treball. La comparació comprèn els ítems següents: 1. NORMATIVA REGULADORA 2. MÍNIM DE PERSONES SÒCIES 3. NECESSITAT DE COTITZACIONS MÍNIMES A LA SS 4. ÒRGANS DE GOVERN 5. FACTOR FONAMENTAL 6. OBJECTIUS DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA 7. EXIGÈNCIA LEGAL D’UN CAPITAL SOCIAL 8. EXIGÈNCIA LEGAL DE DOTAR UNS FONS DE RESERVA? 9. EN CAS DE DISSOLUCIÓ 10. RETRIBUCIÓ D’INTERESSOS 11. REMUNERACIONS ALS SOCIS QUE TENEN CÀRRECS A L’ÒRGAN DE GOVERN? 12. RESPONSABILITAT 13. NORMATIVA FISCAL APLICABLE 14. CAL PRESENTAR IMPOST DE SOCIETATS? 15. TRIBUTACIÓ IMPOST DE SOCIETATS 16. DEURES COMPTABLES A continuació, podem veure el quadre comparatiu: Provocar un canvi (adaptació) de la normativa Eines Intercooperació!
  22. 22. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 22 ASSOCIACIÓCOOPERATIVADECONSUMIDORSI USUARIS COOPERATIVADETREBALLASSOCIAT 1. NORMATIVA REGULADORA Llei4/2008,del24d’abril,delllibretercerdelCodicivilde Catalunya,relatiualespersonesjurídiques Llei12/2015,del9dejuliol,de Cooperatives. Llei12/2015,del9dejuliol,de Cooperatives. 2. MÍNIMDE PERSONESSÒCIES 3personessòcies10personesfísiquessòcies2personesfísiquessòcies,amb lanecessitatd’incorporaruna3a personasòcia(dequalsevoldelstipus permesos)enelterminide5anys 3. NECESSITATDE COTITZACIONS MÍNIMESALASS Noésnecessàriacapcontractaciólaboralperquèexisteixi l’entitat. Encaraquesil’associaciódisposadetreballadorscontractats, aquestshaurand’estarenelrègimgeneraldelaSeguretatSocial. Noésnecessàriacapcontractació laboralperquèexisteixil’entitat. Encaraquesil’associaciódisposa detreballadorscontractats,aquests haurand’estarenelrègimgeneraldela SeguretatSocial. Altanecessàriade2personessòcies, cotitzantalaSeguretatSocial,podent triarelrègimlaboral(generalo d’autònoms) 4. ÒRGANSDEGOVERNAssembleaGeneral,JuntaDirectivaAssembleaGeneral,ConsellRector, Intervenciódecomptes(òrganopcional Estatuts) AssembleaGeneral,ConsellRector, Intervenciódecomptes(òrganopcional Estatuts) 5. FACTOR FONAMENTAL LesFINALITATSNOLUCRATIVESilasevaconsecucióatravésdel treballnoretribuït,depersonesfísiques(voluntàries) Encaraquelalleipermetquel’associaciópuguicontractarserveis professionals(autònom/a)olaboral(alliberat/da)per,siescau, executaraquestesfinalitats. ELCONSUMDEBÉNSOSERVEISés l’activitatcooperativitzada.Aquest tipusdecooperativapotfuncionar exclusivamentambvoluntariat,però sivolguésremunerarlaboralmenta algunapersona,téduesopcions: a)Treballadoranosòcia b)Sòciadetreball(semprerègim generaldecotització) ElTREBALLASSOCIAT(RETRIBUÏT)és l’activitatcooperativitzada.Enaquest casésnecessarimantenird’altaala SeguretatSocialduespersonessòcies treballadores,quepodentriaren aquestcaselseurègimdecotització (règimd’autònomsorègimgeneral).En aquestcas,podremparlarde“grupde consum”nomésencasqueelsEstatuts haginprevistalguntipusdevinculació societàriaambelsconsumidors(socis/ escol·laboradors/es),onhihagiun mínimcompromísparticipacióals òrganssocials,aportaciódecapitalien determinatscasosl’exclusiódeproveir atercerespersonesnovinculadesal projecte. 6. OBJECTIUSDE L’ACTIVITAT ECONÒMICA Permetl’activitateconòmica,peròsemprecomaaccessòriao subordinadaalcomplimentdelesfinalitats,senseànimdelucre. Ellliuramentdebénsolaprestació deserveisperalconsumdirecte delssocisidellursfamiliars,iel desenvolupamentdelesactivitats necessàriesperafavorirlainformació, laformacióiladefensadelsdretsdels consumidorsielsusuaris. Laproducciódebénsoserveisperpart delespersonessòciestreballadores, atravésdel’associaciódelseupropi treball
  23. 23. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 23 ASSOCIACIÓCOOPERATIVADECONSUMIDORSI USUARIS COOPERATIVADETREBALLASSOCIAT 7. EXIGÈNCIALEGAL D’UNCAPITAL SOCIAL No.SÍ,de3.000 eurossubscriti desemborsatenelmomentdela constitució. SI,de3.000 eurossubscriti desemborsatenelmomentdela constitució. 8. EXIGÈNCIALEGAL DEDOTARUNSFONS DERESERVA? No.Sí.Enrelacióambelresultatspositius del’exercicitancat,lacooperativaha dedotarcomamínimambun20 %,el FonsdeReservaObligatori,iambun 10 %,elFonsd’EducacióiPromoció Cooperatives. Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris. 9. ENCASDE DISSOLUCIÓ Elpatrimonidelesassociacions,noespotrepartirencapcas entreelsassociatsniespotcedirgratuïtamentapersones físiquesdeterminadesoaentitatsambànimdelucre. *Noméssónrecuperableslesaportacionsquehaginestat qualificadesprèviamentcomarestituïblesiquannocomportin quel’associaciórestienunasituaciódepatrimoninetnegatiu. Dretdelapersonasòciacooperativista apercebreelreemborsamentdela sevaaportaciódecapitalactualitzada. Elfonsdereservaobligatorinoes potrepartirentreelssocis,excepte enelscasosenquèelsestatuts socialshohaginprevistperalmoment delaliquidacióoenelcasdela transformaciód’aquestaenunaltre tipusdesocietat. Enlescooperativessenseànimde lucreencapcasnoespotpreveureel caràcterrepartibledelfonsdereserva obligatori. Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris. 10. RETRIBUCIÓ D’INTERESSOS Lesaportacionsrestituïbles,tantsiesfanambcaràctervoluntari comencomplimentd’undeureestatutari,podenmeritar interessosquenosuperinl’interèslegaldeldinersiaixíespacta expressament. Elsestatutshand’establirsiles aportacionsalcapitalsocialgeneren interessosi,enelcasquesí,elscriteris dedeterminaciódelstipusd’interès, queencapcaspotexcedirdesispunts eltipusd’interèslegaldeldiner. Enelcasdelescooperativessense ànimdelucrelesaportacionsdels socisalcapitalsocial,nopodenmeritar uninterèssuperioral’interèslegaldel diner. Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris.
  24. 24. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 24 ASSOCIACIÓCOOPERATIVADECONSUMIDORSI USUARIS COOPERATIVADETREBALLASSOCIAT 11. REMUNERACIONS ALSSOCISQUE TENENCÀRRECS AL’ÒRGANDE GOVERN? Lalleiestableixcomareglageneralquelajuntadirectivanorep remuneracions.Arabé,permetquealgunsdelsseusmembres puguinserretribuïts,semprequeesdoninlesquatrecondicions següents: 1.Calrevisarquel’opciónoestiguiexclosaenEstatuts 2.Elnre.demembresdel’òrgandegovernquepercebinqualsevol tipusderetribuciónosuperiel50 %delsseusmembres. 3.Calques’estableixienunarelaciócontractual“civilolaboral” 4.Maienrelacióamblesactivitatspròpiesdelcàrrec. -Espodrienremunerartantles activitatsquesónpròpiesdel’exercici delcàrrec,comlesqueno. -Lescooperativesambànimdelucre podrienremunerarl’exercicidel càrrec,peròlesquesónsenseànim delucre,no. -Espodrienremunerartantles activitatsquesónpròpiesdel’exercici delcàrrec,comlesqueno. -Lescooperativesambànimdelucre podrienremunerarl’exercicidel càrrec,peròlesquesónsenseànim delucre,no. -Espodrienremunerartantles activitatsquesónpròpiesdel’exercici delcàrrec,comlesqueno. -Lescooperativesambànimdelucre podrienremunerarl’exercicidel càrrec,peròlesquesónsenseànim delucre,no. 12. RESPONSABILITATElsmembresdelaJuntaDirectivaresponendelsdanysque causinal’associacióperincomplimentdelalleiodelsestatuts,o peractesoomissionsnegligentsenl’exercicidellursfuncions. Silaresponsabilitatnoespotimputaraunaoméspersones determinades,responentotselsmembresdel’òrganexcepteels ques’hanoposatal’acordinohanintervingutenlasevaexecució obéelsquenohanintervingutenl’adopciónienl’execucióde l’acord,peròhanfettotelqueerapossibleperevitareldanyo almenyss’hihaginoposatformalmentensaber-ho. -Laresponsabilitat,siésimputableadiversespersones,té caràctersolidari. Limitadaalesaportacionsqueha aportatlapersonasòcia. Malgrataixò,elssocisresponen davantlacooperativaambllur patrimonipersonal,presentofutur, del’incomplimentoelcompliment defectuósdelesobligacionssocials respectives. Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris. 13. NORMATIVAFISCAL APLICABLE Règimordinari Tantenrelacióambels impostoslocals,ITPiAJD, itambéenelcasd’obtenir rendimentsnoexempts aefectesdel’Impostde Societats,aquestsrebranel mateixtractamentquetenen lespimes. RègimespecialdelaLlei 49/2002demecenatge Aplicablenomésales associacionsquehaginestat declaradesd’utilitatpública Règimfiscalespecial,delaLlei 20/1990derègimfiscalcooperatives Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris.
  25. 25. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 25 ASSOCIACIÓCOOPERATIVADECONSUMIDORSI USUARIS COOPERATIVADETREBALLASSOCIAT 14. CALPRESENTAR IMPOSTDE SOCIETATS? Règimordinari No,quanescompleixintotsels requisitssegüents: A-Queelsseusingressostotals nosuperinels75.000 €anuals B-Quetoteslesrendesno exemptesqueobtinguin estiguinsotmesesaretenció. C-Queelsingressos corresponentsarendesno exemptessotmesesaretenció nosuperinels2.000 €anuals Règimespecial49/2002 Sí SíSí 15. TRIBUTACIÓIMPOST DESOCIETATS Règimordinari Rendimentsnoexempts, tributenal25 % Règimespecial Nomésassociacions declaradesd’utilitatpública, pelsrendimentsnoexempts tributenal10 % -Resultatscooperatius(elspropisde l’activitat):20 % -Resultatsextracooperatius:tipus general -Bonificaciódel50 %delaquota íntegra,lesespecialmentprotegides Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris. 16. DEURES COMPTABLES “Lespersonesjurídiqueshandeportarunacomptabilitat ordenada,diligent,ques’adeqüialluractivitat,quelareflecteixi fidelmentiqueelspermetiferelseguimentcronològicdeles operacionsielaborarelscomptesanuals” Lesentitatssegüentstenenl’obligaciódeportarunllibrediariiun llibred’inventarisicomptesanuals: 1.Lesassociacionsdeclaradesd’utilitatpública, 2.Lesquerebinperiòdicamentajutseconòmicsdeles administracionsilesquerecorrenalacaptaciópúblicadefons perfinançar-se. 3.Lesentitatsqueestanobligadesapresentarladeclaracióde l’IS Ienconcretperals2primerssupòsits,hande“feraccessibles aquestscomptesalpúblic”. Perlaresta,noméshihauràl’obligaciódeportarunllibredecaixa, onesdetalliningressosidespeses. Lescooperativeshandeportaruna comptabilitatordenadaiadequadaa l’activitatrespectiva,ambsubjecció alCodidecomerçialanormativa comptable, Lescooperativeshandedipositarenel RegistredeCooperatives,dinselsdos mesossegüentsaladataenquèhagin estataprovatsperl’assembleageneral, elscomptesanuals. Ídemperalacooperativade consumidorsiusuaris.
  26. 26. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 26 B. OBTENCIÓ DE LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES PER ALS LOCALS DELS GRUPS DE CONSUM Com a punt de partida s’elabora un document que recull les opcions ara disponibles per tramitar una llicència administrativa del local del Grup de Consum, en aquest sentit s’ha elaborat un document que apunta 2 opcions: Cada opció s’ha explicat tenint en compte els ítems següents: En els quadres següents es pot trobar tota la informació pertinent a les dues opcions esmentades: 2 OPCIONS OPCIÓ B) COMUNICAT D’ACTIVITAT AMB PROJECTE TÈCNIC (Annex III.2 de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental). OPCIÓ A) COMUNICACIÓ SENSE PROJECTE TÈCNIC (Annex III.3 de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental). Tenint en compte ASSIMILACIÓ. El terme assimilació, que apareix com a encapçalament de la columna, ens indica la inexistència d’un estatut propi per als grups de consum, que entenem que seria la millor opció per garantir flexibilitat, gradualitat autonomia (supervivència) i la garantia d’uns mínims de seguretat per a socis i tercers amb qui es relaciona el grup de consum. RESPONSABILITAT. S’apunta quin és el model de responsabilitat que incideix amb les opcions triades. COST. Quina taxa s’ha d’abonar i quines actuacions amb cost s’han de realitzar. DOCUMENTACIÓ A APORTAR. Relació de tota la documentació a aportar per a cada opció. REQUISITS. Quins requisits són els que determinen una opció o una altra (superfície, condicions tècniques, etc.).
  27. 27. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 27 OPCIÓA)COMUNICACIÓSENSEPROJECTETÈCNIC TRÀMITASSIMILACIÓ*RESPONSABILITATREQUISITSCOSTDOCUMENTACIÓAAPORTAR OPCIÓA: COMUNICACIÓSENSE PROJECTETÈCNIC (AnnexIII.3delaLlei d’intervencióintegral del’administració ambiental) S’assimilal’activitata comerçospolivalents alimentariso autoserveis *Atencióenun comerçhihaentrada lliureatercers,en canvielsgrupsde consumacostumen alimitarl’accésa personessòcies Model d’autodeclaració Responsabilitat exclusivadeltitular signant -OMAIIA -PECAB -Ordenança d’establimentsicentres decomerçalimentari -Circular093/2016 -Accessibilitati supressiódebarreres arquitectòniques -EDIFICACIÓ:PGM, OME,CTE(adestacar DB-SiiDB-SUA),TAAC, etc.Aplicaciósegons característiquesdellocal comercialidel’edificion estrobisituat -INSTAL·LACIONS:RITE, REBT,Protecciócontra incendis(DB-SI),etc. Taxamunicipal: 227,00€+ICIO-Impost sobreconstruccions, instal·lacionsiobres (3,35 %sobrepressupost delaimplantació, ampliació,modificació oreformadeles instal·lacions)* Honorarisprofessionals, assessorament,mesures correctoresaaplicaral localobjected’estudi Sol·licitud(modelnormalitzat) FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdeltitular Fotocòpiadelspodersdelrepresentant(cas queeltitularsiguipersonajurídicaonosigni lacomunicació) FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdelrepresentant (casqueeltitularsiguipersonajurídicaono signilacomunicació) Documentaciódescriptiva(memòria descriptiva,pressuposticroquissegons modelnormalitzat) Llicènciad’obres,sis’escau Actanotarialderenúnciaaindemnització delapersonaquevoliniciarl’activitatola instal·lació(nomésenelcasqueellocales trobiafectaturbanísticament) REMAB Registre d’establiments minoristes d’alimentacióde Barcelona Responsabilitat exclusivadeltitular signant -Controldeplaguesper empresaautoritzada -Controldedesinfecció -Controldetemperatures delselementsfrigorífics -Controldeneteja -Controldeproveïdors -Formaciódelpersonalen higienealimentària -Armarisperaproductes deneteja Latramitaciód’inscripció alREMABésgratuïta Ésnecessariemplenartoteslesdadesde ladeclaracióques’hadepresentardatada isignada,iadjuntarlesfitxesannexesque corresponguinsegonsl’activitatrealitzada: 1)Fitxa1.Establimentsdevendaminorista especialitzada2)Fitxa2.Establimentde vendaminoristapolivalent Enelcasqueal’establimentesfacin diferentsactivitatscorresponentsamés d’unafitxa,calomplirtoteslesfitxesque corresponguin FotocòpiadelCIFdel’empresaonconstilaraó socialieldomicilisocialactualitzatsivigents (DNIoNIFsiésunapersonafísica) Opcionalment,sihoconsidereunecessari, podeuadjuntarundocumentexplicatiu perampliarlainformaciósobrel’activitat realitzada
  28. 28. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 28 NORMATIVAREQUISITSMÍNIMS OMAIIASenseobrador,nid’elementsdecoccióivolumfrigorífic≤5m3 : -Superfícienetadevenda≤150m2 -Superfíciedemagatzem≤50m2 PECABTipologia: -Polivalentalimentari:establimentquecombinenlavendadedosomesgrupsd’especialitats -Autoservei:establimentqueofereixproductesdeconsumquotidià,predominantmentalimentacióiquetenenmenysde150m2 .S’hauràdetenirque mirarsiellocalestrobadinsd’algunperímetred’influència(regulacióespecial) Ordenança d’establimentsicentres decomerçalimentari General: -Superfíciedevendadiferenciadadelarestadellocal -Accésdesadaelcarrer,tancatambportes-Magatzemmínimde6m2 -Ventilaciónaturalde12,5 %delasuperfíciedevendesoforçadaambventilaciómecànicaamb5renovacions/horacomamínimserveisanitari: mínimunrentamansiuninodor,ambaccésindirectedelazonacomercial.Hauràdecompliramblanormativad’accessibilitat Polivalentalimentari:superfíciemín.60m2 -Productesdelgrup1,llevatel1.3congelats,peralavendadelsqualscalafegir15m2 .Productesdegraneriaicongelatshandeserenvasats- Productesdecansaladeria/xarcuteriadelgrup2afegint15m2 .Podenvendreoussensenecessitatdesuperfícieafegida-Especialitatdelgrup3, afegint20m2 -Caramels,bombonsigelatsenvasats Autoservei:(establimentqueofereixproductesdeconsumquotidià,predominantmentalimentacióiquetenende60fins149m2 ) -Productesdelgrup1,llevatelcongelat,quehauràd’afegir15m2 .Productesdegraneriaicongelatshandeserenvasats -Productesdecansaladeria/xarcuteriadelgrup2afegint15m2 .Podenvendreoussensenecessitatdesuperfícieafegida -Productescarnisafegint15m2 alasuperfíciemínimadevenda,aquestsproductess’handevendreenvasatsdelgrup5:pastisseria,caramels, bombonsigelats,semprequeestiguinenvasats;productesdedrogueriaafegint10m2 . Sihihaalimentssenseenvasar,hand’estarprotegitspervitrinesosimilarsperevitarcontactesdelpúblicis’handevendreenrègimassistit Circular093/2016Cambraderesidus.Comerçalimentari-GrupD Superfícielocalde50finsa100m2 ,cambraderesidusde2.25m2 Superfícielocalde100finsa250m2 ,cambraderesidusde2.70m2 Accessibilitati supressiódebarreres arquitectòniques Accés:ambrampaaccessibleambpendentdel10 %.Sihihagraó:suprimirgraórampapracticableD.135/1995cambreshigièniques(senseobres): -Superfícieinferiora100m2 :senserequerimentsespecífics -Superfíciecompresaentre100i250m2 ,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995decambreshigièniques(ambobres): -Superfícieinferiora100m2 :cambrahigiènicausable -Superfíciecompresaentre100i250m2 ,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995 Instal·lacionsLesinstal•lacionss’haurand’ajustaralalegislacióvigent,malgratquenos’hagidepresentaral’Administraciólocalcapdocumentperalallicencia d’obertura
  29. 29. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 29 NORMATIVAREQUISITSMÍNIMS NOTES • Lespersonesquetreballinenl’activitat,handetenirjustificantd’haverfetuncursenformaciód’higienealimentària. • Eltermeassimilacióqueapareixcomaencapçalamentdelacolumnaensindicalainexistènciad’unestatutpropiperalsgrupsdeconsum,queentenemqueserialamillor opciópergarantirflexibilitat,gradualitatautonomia(supervivència)ilagarantiad’unsmínimsdeseguretatpersocisitercersambquiesrelacionaelgrupdeconsum • ElcostobtingutésorientatiualesOrdenancesfiscalsde2017ipressupostosdel’EACfinsacanvisdetarifa*AplicaciódebonificacióICIOsegonsordenancesfiscals, adjuntant-hidocumentsquehojustifiquin. • Totaaquestainformacióésunainterpretaciódelanormativavigent.Pertant,perconsiderar-lacomavàlidacalquesiguicontrastadaambelsserveistècnicsdel’Ajuntamentde Barcelona
  30. 30. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 30 OPCIÓB)COMUNICATD’ACTIVITATAMBPROJECTETÈCNIC TRÀMITASSIMILACIÓ*RESPONSABILITATREQUISITSCOST*DOCUMENTACIÓAAPORTAR OPCIÓB: COMUNICACIÓAMB PROJECTETÈCNIC (AnnexIII.2delaLlei d’intervencióintegral del’administració ambiental) S’assimilal’activitata comerçospolivalents alimentariso autoserveis *Atencióenun comerçhihaentrada lliureatercers,en canvielsgrupsde consumacostumen alimitarl’accésa personessòcies Model d’autodeclaració -Responsabilitat compartida: -Titular -Tècnicssignants -EAC -OMAIIA -PECAB -Ordenança d’establimentsicentres decomerçalimentari -Circular093/2016 -Accessibilitati supressiódebarreres arquitectòniques -EDIFICACIÓ:PGM, OME,CTE(adestacar DB-SiiDB-SUA),TAAC, etc.Aplicaciósegons característiquesdellocal comercialidel’edificion estrobisituat -INSTAL·LACIONS:RITE, REBT,Protecciócontra incendis(DB-SI),etc Taxamunicipal: 227,00€+ICIO-Impost sobreconstruccions, instal·lacionsi obres(3,35 %sobre pressupostdela implantació,ampliació, modificacióoreforma delesinstal·lacions)* +Pressupostorientatiu (enfunciódela documentacióquecal aportarodemanen)de l’EAC:1.452,00(revisió delprojecteivisita)+ Honorarisprofessionals, assessorament,mesures correctoresaaplicaral localobjected’estudi -Sol·licitud(modelnormalitzat) -FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdeltitular -Fotocòpiadelspodersdelrepresentant(cas queeltitularsiguipersonajurídicaonosigni lacomunicació) -FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdel representant(casqueeltitularsigui personajurídicaonosignilacomunicació) -Projectetècnicsignatpertècniccompetent (memòriadescriptiva,pressupostiplànols) -Certificaciótècnicadel’EAC -Llicènciad’obres,sis’escau -Actanotarialderenúnciaaindemnització delapersonaquevoliniciarl’activitatola instal·lació(nomésenelcasqueellocales trobiafectaturbanísticament) Perobtenirlacertificaciótècnicadel’EAC, caldràaportardocumentacióquejustifiquiel complimentdelesinstal·lacionsiseguretat dellocal -CertificacióIE -ContractedemantenimentdePCI -Certificacióderevestimentsiignifugacions, sis’escau -Contractedecontroldeplagues -Etc.
  31. 31. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 31 TRÀMITASSIMILACIÓ*RESPONSABILITATREQUISITSCOST*DOCUMENTACIÓAAPORTAR REMAB Registre d’establiments minoristes d’alimentacióde Barcelona Responsabilitat exclusivadeltitular signant -Controldeplaguesper empresaautoritzada -Controldedesinfecció -Controldetemperatures delselementsfrigorífics -Controldeneteja -Controldeproveïdors -Formaciódelpersonalen higienealimentària -Armarisperaproductes deneteja Latramitaciód’inscripció alREMABésgratuïta Ésnecessariemplenartoteslesdadesde ladeclaracióques’hadepresentardatada isignada,iadjuntarlesfitxesannexesque corresponguinsegonsl’activitatrealitzada: 1)Fitxa1.Establimentsdevendaminorista especialitzada 2)Fitxa2.Establimentdevendaminorista polivalent Enelcasqueal’establimentesfacin diferentsactivitatscorresponentsamés d’unafitxa,calomplirtoteslesfitxesque corresponguin -FotocòpiadelCIFdel’empresaonconstila raósocialieldomicilisocialactualitzatsi vigents(DNIoNIFsiésunapersonafísica) -Opcionalment,sihoconsidereunecessari, podeuadjuntarundocumentexplicatiu perampliarlainformaciósobrel’activitat realitzada
  32. 32. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 32 NORMATIVAREQUISITSMÍNIMS OMAIIASenseobrador,nid’elementsdecoccióivolumfrigorífic≤5m3 : -150m2 Superfícienetadevenda≤400m2 -Superfíciedemagatzem50m2 Ambobrador,oelementsdecocció,ovolumfrigorífic5m3 :Superfícienetadevenda≤400m2 PECABTipologia: -Polivalentalimentari:establimentquecombinenlavendadedosomesgrupsd’especialitats -Superservei:establimentamb150m2 ≤superfícienetadevenda400m2 Calmirarsiellocalestrobadinsd’algunperímetred’influència(regulacióespecial) Ordenança d’establimentsicentres decomerçalimentari General: -Superfíciedevendadiferenciadadelarestadellocal -Accésdesadaelcarrer,tancatambportes-Magatzemmínimde6m2 -Ventilaciónaturalde12,5 %delasuperfíciedevendesoforçadaambventilaciómecànicaamb5renovacions/horacomamínimServeisanitari: mínimunrentamansiuninodor,ambaccésindirectedelazonacomercial(superfícienetadevenda≤400m2 imàx.9treballadors).Calcompliramb lanormativad’accessibilitat Polivalentalimentari:superfíciemín.60m2 -Productesdelgrup1,llevatel1.3congelats,perlavendadelsqualscalafegir15m2 .Productesdegraneriaicongelatshandeserenvasats -Productesdecansaladeria/xarcuteriadelgrup2afegint15m2 .Podenvendreoussensenecessitatdesuperfícieafegida -Especialitatdelgrup3,afegint20m2 -Caramels,bombonsigelatsenvasats Superservei: -Productesdelgrup1 -Productesdexarcuteria,cansaladeria,ousicarnisseria/polleria.Aquestshaurand’estarenvasats-Especialitatdelgrup3 -Productesdeconsumquotidià Delgrup5:pastisseria,caramels,bombonsigelats,semprequeestiguinenvasats Sihihaalimentssenseenvasar,hand’estarprotegitspervitrinesosimilarsperevitarcontactesdelpúblicis’handevendreenrègimassistit Circular093/2016Cambraderesidus.Comerçalimentari-GrupD Superfícielocalde100finsa250m2 ,cambraderesidusde2.70m2 Superfícielocal250m2 ,cambraderesidusde10,76m2 (espaidelimitatperparetsperimetralsisostre) Accessibilitati supressiódebarreres arquitectòniques Accés:Ambrampaaccessibleambpendentdel10 %.Sihihagraó:suprimirgraórampapracticableD.135/1995Cambreshigièniques(senseobres): -Superfíciecompresaentre100i250m2 ,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995 -Superfíciesuperiora250m2 :cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995,cambreshigièniques(ambobres): -Superfíciecompresaentre100i250m2 ,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995-Superfíciesuperiora250m2 :requerimentssegons DB-SUA
  33. 33. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES 33 NORMATIVAREQUISITSMÍNIMS Instal·lacionsLesinstal·lacionss’haurand’ajustaralalegislacióvigent,malgratquenoestinguiquepresentaral’Administraciólocalcapdocumentperala llicenciad’obertura.Esrequereixaquestadocumentacióperobtenirlacertificaciófavorabled’unaentitatdecontrolacreditada,necessàriaa presentaral’Administraciólocal NOTES • Lespersonesquetreballinenl’activitat,handetenirjustificantd’haverfetuncursenformaciód’higienealimentària • Eltermeassimilacióqueapareixcomaencapçalamentdelacolumnaensindicalainexistènciad’unestatutpropiperalsgrupsdeconsum,queentenemqueserialamillor opciópergarantirflexibilitat,gradualitatautonomia(supervivència)ilagarantiad’unsmínimsdeseguretatperasocisitercersambquiesrelacionaelgrupdeconsum • ElcostobtingutésorientatiualesOrdenancesfiscalsde2017ipressupostosdel’EACfinscanvisdetarifa*AplicaciódebonificacióICIOsegonsOrdenancesfiscals,adjuntant documentsquehojustifiquin. • Totaaquestainformacióésunainterpretaciódelanormativavigent.Pertant,perconsiderar-lacomavàlidacalquesiguicontrastadaambelsserveistècnicsdel’Ajuntamentde Barcelona
  34. 34. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona CONCLUSIONS, PROPOSTES I REPTES DE FUTUR 34 6. CONCLUSIONS, PROPOSTES I REPTES DE FUTUR A. CONCLUSIONS DE L’ESTUDI 1. Els problemes i les dificultats detectades tant al qüestionari de captació d’informació, com a les trobades de treball, formativa o jornada per part dels grups de consum són generalitzables a tots els grups i, per tant, es poden pensar en solucions globals. 2. Constatació que una bona part dels grups de consum tenen poca estructuració jurídica i amb dificultats per complir de manera fàcil i àgil les obligacions economicojurídiques i fiscals, en funció de la forma jurídica triada. Creiem que en l’anàlisi d’aquesta qüestió no podem caure en un discurs actitudinal cap als grups en relació amb el compliment o no de les seves obligacions, sinó en primer lloc reconèixer que hi ha problemes estructurals de la normativa existent que graven o obstaculitzen excessivament el funcionament d’un grup de voluntaris que realitzen aquest tipus d’activitat econòmica. El canvi d’aquesta situació (a diferència del tema de les llicències) és de més gran abast autonòmic i sobretot estatal (normativa comptable i fiscal) i per tant l’Ajuntament no té competència per revertir-ho. Entenem que l’única cosa que sí que pot fer és aconseguir que els grups siguin conscients en tot moment dels condicionaments i riscos d’aquest funcionament (formació-consultoria), però no tant per generar por i frenar l’existència de grup, sinó perquè aquests puguin decidir assumir
  35. 35. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona CONCLUSIONS, PROPOSTES I REPTES DE FUTUR 35 de forma col·lectiva les conseqüències, i apliquin algunes mesures o es dotin d’alguns recursos que puguin minimitzar el cost o els riscos. 3. Que el moviment constituït per al conjunt de grups de consum a la ciutat està format per grups de mida reduïda, poc estructurat. Es constata que durant l’existència d’aquests grups s’ha produït gran mobilitat de socis (altes i baixes) i entre les baixes un cert “cremament” dels voluntaris en els processos de treball, que seria menor en cas que el grup disposés d’unes bones eines de gestió. 4. Es constata un nivell baix d’utilització d’espais d’intercooperació que duen a terme els grups entre ells, que deixa un panorama molt atomitzat de grups amb un impacte molt local de cadascun d’ells. En definitiva la manca d’eines de gestió adequades i l’existència de procediments legals no adaptats (absència de reconeixement -estatut propi), combinades amb la poca activitat d’intercooperació entre els grups, els deixa en una certa situació d’erosió i debilitat estructural. Aquesta debilitat, si no es contraresta amb mesures correctores, dificultarà la visualització d’aquest moviment de grups com a opció generalitzable per a la ciutadania, fet que n’acabarà condicionant l’impacte social. B. PROPOSTES DE MILLORA I LÍNIES DE FUTUR 1. Continuar el projecte per donar suport als grups de consum de la ciutat, que pugui donar continuïtat a les línies de treball existents en aquest estudi, en especial en aquells aspectes d’assessorament en aspectes societaris, comptables, fiscals i laborals, eines de gestió i espais d’intercooperació, però també en aspectes més concrets com el compliment de la LOPD o bé la transformació jurídica dels grups sota la fórmula legal de cooperativa, d’associació o altres. 2. Pel que fa a les llicències administratives, continuar negociant amb l’Ajuntament un estatut propi per als grups de consum que prevegi l’establiment d’un circuit específic per tramitar les llicències i les accions d’adequació que puguin ser traslladats als grups de manera pedagògica, que s’hagin concertat amb el sector, i que pugui guiar al grup de consum sobre l’epígraf d’activitat i el tipus de llicència més oportuna per la seva activitat. 3. Impulsar una nova línia del projecte de suport a grups de consum, a través de la proposta de la masoveria comercial que es va exposar en la sessió col·lectiva i que aquest informe només apunta en el sentit de treballar per aquesta opció d’allotjament físic dels grups de consum de la ciutat que sigui capaç d’ unir: –– Espais sense activitat ...i activitats sense espais D’aquesta manera, l’Ajuntament podria revitalitzar els barris en els quals hi puguin haver locals comercials disponibles actualment en desús, a través del registre i manteniment de bases de dades amb locals, tant de titularitat pública com privada, per poder proposar tants als cedents com als cessionaris, acords de masoveria en interès mutu. –– Cal tenir en compte que els cessionaris haurien de tenir unes determinades característiques:projectes d’economia social sense ànim de lucre que puguin generar un efecte multiplicatiu pel que a la dinamització dels barris i de la seva ciutadania.
  36. 36. Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona CONCLUSIONS, PROPOSTES I REPTES DE FUTUR 36 D’aquesta manera un grup de consum es podria allotjar en un local d’una manera estable (compromís mínim de permanència) a canvi de dur a terme aquest pagament “en espècie”, que haurà estat prèviament determinat i quantificat en un informe tècnic (connexió de propostes i llicències de l’Ajuntament). –– Tenint en compte que al cedent se li proposi un circuit atractiu en el sentit de participar en un programa que li doni garanties que el cessionari emprendrà una sèrie de mesures necessàries de reforma i condicionament com a “masover”. Amb aquesta proposta de concertació, assoliríem alhora objectius diferents: 1. El grup es podria allotjar en uns locals que al final es trobarien condicionats i mentrestant sense necessitat de fer efectiu el lloguer (que seria a compte d’aquestes reformes). 2. El propietari veuria reformat el seu local, sense haver-se de fer càrrec de les inversions necessàries per al seu condicionament. Augmentaria de valor del seu patrimoni. 3. L’Ajuntament, amb aquesta proposta, podria dinamitzar d’entre els col·lectius d’economia social dels barris, el mercat dels locals comercials disponibles i, de retruc, facilitaria la regulació i adequació (llicències) dels espais en què actualment ja s’està fent una activitat econòmica, fet que en definitiva ajudaria a consolidar aquests projectes d’autogestió i d’interès social. 4. Suport a la professionalització i el canvi d’escala. Fomentar les botigues o supermercats cooperatius amb oferta, accessibilitat i horaris més amplis. *Per tirar endavant aquesta línia, caldria que en primer lloc existís una voluntat política per remoure obstacles i facilitar processos. Per la nostra part, consultoria Coopdemà manifesta en aquest projecte la voluntat de donar el suport tècnic que calgui per treballar aquesta proposta.

×