2. Repassem el que hem treballat
Funcions de les proteïnes:
- Transport
- Estructural
Classificació de les proteïnes:
- Holoproteïnes: Formades només per proteïnes. Ex:
Col·làgen
- Heteroproteïnes: Formades per proteïnes + un grup no
proteic (grup prostètic). Ex: glucoproteïnes
3. Activitat 4. Per a que deuen
servir????
L'Alba ha sentit parlar molt de les proteïnes, i en coneix
algunes, però no té massa clar per a que serveixen. El pare diu
que cal menjar ous per que duen moltes proteïnes, però alhora
a l'escola la professora els ha ensenyat que els músculs també
estan formats per proteïnes.
Com que l'Alba és molt curiosa ha buscat per internet on més
podia trobar proteïnes, i ha descobert que les ungles, els ossos,
tots tenen proteïnes, a més a més la insulina que fa servir l'avi
també és una proteïna. També ho són algunes de les defenses
del nostre cos i alguns dels antibiòtics que fem servir. Fins i tot
a les crostes de les ferides hi han proteïnes.
Finalment l'Alba ha trobat una pàgina que no ha entés massa
bé, i que parlava d'enzims i lipoproteïnes.
4. 1)Ajuda a l'Alba a estructurar la informació trobada,
es a dir, de tot el que ella ha recopilat podries
trobar quins diferents usos/funcions tenen les
proteïnes?
Proteïnes de .... Funció Nom Altres exemples
Dels ous
Dels músculs
De les ungles
Dels ossos
Les crostes de les
ferides
Inuslina
Les defenses del cos
Els antibiòtics
Enzims
De la sang Lipoproteïnes
5. Correcció 4. Per a que deuen
servir????
Proteïnes de .... Funció Nom Altres exemples
Dels ous Reserva energètica Ovoalbumina Casïna
Dels músculs Contracció Actina i miosina Flagelina
De les ungles Estructural Queratina Elastina
Dels ossos Estructural Col·lagen Glicoproteïnes
Les crostes de les
ferides Homeostàtica Trombina i fibrinogen
De la sang/sava Hormonal Inuslina Tiroxina
Les defenses del cos Defensa Immunoglobulines
Els antibiòtics Defensa
Enzims Enzimàtica Catalases, lipases
De la sang Transport Lipoproteïnes hemoglobina
6. Funcions de les proteïnes
Funció estructural: formen estructures capaces de
soportar gran tensió continuada, com un tendó o
l'armadura proteica d'un ós o un cartílag. També
poden soportar tensió de forma intermitent, com
l'elastina de la pell o d'un pulmó. A més a més,
formen estructures cel·lulars, com la membrana
plasmàtica o els ribosomes (orgànuls cel·lulars).
7.
8.
9. Moviment i contracció: l'actina i la miosina formen
estructures que produeixen movimient. Mouen els
músculs estriats i llisos. L'actina genera movimient
de contracció en molts tipus de cél·lules animals. A
nivell cel·lular, trobem en els flagels d'alguns
bacteris la proteïnes flagelina, que els permet,
gràcies al moviment de contracció, el
desplaçament de la cel·lula.
Contracció muscular
10.
11.
12.
13.
14. Transport: algunes proteïnes tenen la capacitat de
transportar substàncies, com oxígen
(hemoglobina) o lípids (lipoproteïnes), o
electrons.
L'hemoglobina dels glóbuls vermells transporta
oxígen.
15. Un cas particular: Lipoproteïnes
Com ja sabem , el colesterol
és un lípid. Els esterols i els
acilglicèrids no són solubles
en sang (principalment aigua)
i per tant han de ser
transportats des del fetge cap
a la resta del cos per unes
proteïnes especials,
anomenades lipoproteïnes.
Acostumem a sentir parlar de
colesterol bo i colesterol
dolent, però aquest terme no
és massa correcte, doncs de
colesterol només n'hi ha d'un
tipus!!!!
16. Així doncs, a que deu fer referència això de colesterol bó
(LDL) i colesterol dolent (HDL)?
Doncs estem fent referència al tipus de lipoproteïna que
transporta aquest colesterol. Hi ha unes lipoproteïnes de
baixa densitat (LDL) que provoquen l'acomulació del
colesterol en les parets dels vasos de les artèries
(arteriosclerosi), mentre que les lipoproteïnes d'alta
densitat (HDL) fan l'acció contrària.
17. Reserva energètica: proteïnes grans, generalment
amb grups fosfat, serveixen per acomular i produïr
energia, si se necessita. És el cas de
l'ovoalbúmina que trobem a la clara de l'ou, o la
casïna de la llet, o les proteïnes que trobem a les
llavors de les plantes.
18. Funció homeostàtica: consisteix en regular les
constants del medi intern, tals com el pH o la
quantitat d'aigua, gràcies a les seves capacitats
amortidores.
Destacarem entre totes la trombina i el
fibrinogen que participen en la coagulació
sanguínia.
Trombina
Fibrinogen
19.
20. Funció defensiva: les inmunoglobulines
(anticossos de defensa) són proteïnes produïdes
per els limfocits B, i implicades en la defensa del
organisme.
Les immunoglobulines s'associen a les
substàncies estranyes que no es reconeixen com
a propies de l'organisme (antígens: substàncies
que provoquen la formació d'anticossos) per a
neutralitzar-les.
Dins d'aquest grup també hi podriem afegir els
antibiòtics secreten determinats bacteris i fongs,
per evitar la proliferació d'altres organismes
(competència).
21.
22. Funció hormonal: algunes proteïnes funcionen
com a missatgers de senyals a llarga distància,
generant una resposta en els organs diana.
Les hormones (algunes hormones són lipídiques,
com les hormones esteroidees) són substàncies
transportades pel medi intern de l'organisme
(plantes, animals, etc...) que actuen sobre
determinades cèl·lules a les que estimulen per a
que duguin terme una determinada reacció. Entre
les hormones proteiques podem destacar la
tiroxina produïda en el tirodes, la insulina del
pàncrees i l'hormona del criexement produïda a
la hipòfisi.
23. Funció enzimàtica: els enzims funcionen com a
biocatalizadors, ja que controlen les reacciones
metabóliques, disminuint l'energía d'activació
d'aquestes reaccions.
Podriem destacar les lipases, les proteases, la
maltasa, la catalasa, entre moltissimes d'altres.
Catalasa