2. Possibles causes de la divisió cel·lular:
• La divisió esdevé quan la cèl·lula creix augmenta el volum de manera que
disminueix la relació àrea (superfície)/volum. Factor intern
Àrea: π r2 Volum: 4/3 π r3 La superfície de la membrana plasmàtica
és insuficient per a nodrir tot el citoplasma
• A l’augmentar el citoplasma el nucli no pot controlar tot el citoplasma. Factor
intern
• Quan la cèl·lula entra en contacte amb una superfície externa (matriu
extracel·lular) Factor intern
• Per disponibilitat d’espai Factor extern
• Per factors de creixement (auxines de vegetals) o agents mitògens. Factor
extern
Principals hormones: Ciclines i kinases
3. Fase G1: Síntesi d’RNAm i proteïnes. Durada
variable. A partir del punt R (mamífers) o punt de
no retorn, les altres fases esdevenen segur. Abans
del punt R es produeix la diferenciació cel·lular
(manifestació de determinats gens)
Fase G0: La cèl·lula resta “adormilada”
sense arribar al punt R. Sota l’efecte de
determinades hormones poden tornar
a la fase G1. Les neurones i altres
cèl·lules resten en aquesta fase per
sempre, no es poden dividir.
Fase S: Duplicació
DNA, síntesi de RNAm
i proteïnes (histones)
Fase G2: Inici condensació cromosomes. DNA ja
duplicat. Síntesi de RNAm i proteïnes (histones).
Duplicació del diplosoma. Preparació per a la divisió
Animació cicle
Control G1: si l’ambient és bo i
la cèl·lula prou gran
Control G2: DNA replicat, ambient bo i
la cèl·lula prou gran. FPM (factor
promotor de la mitosi)
Control Metafase: si
cromosomes ben
alineats
Els punts de control són senyals de
continuació, proteïnes ciclines i
kinases
4. Mitosi astral
Dos cèl·lules filles d’igual dotació cromosòmica que la mare. Cariocinesi i
citocinesi
CARIOCINESI
– PROFASE
• PROMETAFASE
– METAFASE
– ANAFASE
– TELOFASE
5. – Profase: de cromatina (100 A) per
donar lloc a dues cromàtides pel (cromosoma profàsic).
Degut a la condensació . Els diplosomes (duplicats en
G2) envoltats de material pericentriolar reben el nom de
, a partir d’ell es formen els que es disposen
les fibres de . Dels dos àster s’organitzaran els
microtúbuls, formant-se les
. Les fibres polars formaran
el
– Prometafase: Entra aigua al nucli, que s’infla, i l’embolcall nuclear es
trenca . En el centròmer dels
cromosomes es forma el que es comporta com a
. A partir dels cinetocor es formen
que formaran les que
es col·loquen perpendicularment als dos costats del cromosoma, que
s’allarguen i separen els cromosomes a l’imbrincar-se en el fus mitòtic,
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12. – Metafase: i els
queden dels dos complexos centriolars, en l’anomenada
13.
14.
15. – Anafase: S’inicia la de les , que formaran
cadascun dels cromosomes metafàsics (
) . Per evitar errors, es compten tants cromosomes
com centròmers. Els i els
i els
. Finalment arriben als pols i , ja
són , .
16.
17.
18. – Telofase: Les dos dotacions es als i acaba
quan queden dant lloc als dos nuclis fills,
gràcies a que la làmina fibrosa s’adhereix als cromosomes i l’embolcall es
forma a partir dels sàculs del RE i de restes d’embolcall nuclear de la
cèl·lula mare. Els i comença la transcripció i
la .
Els polars es deixen anar del material pericentriolar, s’apropen
i a l’altura de la (antiga placa equatorial, entre els
dos grups de cromosomes). En aquesta regió s’hi acumulen moltes
proteïnes els , importants en la
citocinesi que esdevé alhora que la telofase.
19.
20.
21. CITOCINESI
Divisió citoplasmàtica:
– Estrangulació: Pròpia de . Inicia al final anafase amb una
(solc de divisió),
resultat de la formació d’un format de polímers d’actina
per un extrem a la . Els
gràcies a les molècules de miosina. El es va
fins que i el
citoplasma es
22.
23.
24. – Formació d’un septe intracel·lular: En vegetals s’agrupen vesícules de l’AG en
la placa equatorial, gràcies als microtúbuls interzonals, formant-se el
fragmoplast. Les vesícules es fusionen i es forma la placa cel·lular primerenca
que creix centrífugament per addició de vesícules i divideix la cèl·lula, i es
formaran les membranes cel·lular. Resten punts d’unió entre les dues cèl·lules,
plasmodesmes. Posteriorment es formarà la làmina mitjana i la paret cel·lular
27. Volem generar cèl·lules n, les cèl·lules sexuals, òvuls i espermatozous. Les
cèl·lules germinals patiran mitosis com les cèl·lules de la pell, proliferant i
creixent. Arribarà un punt (dones previ naixement, homes a posteriori) que
caldrà reduir a la meitat la dotació cromosòmica.
28. Compren , una i una . Si
no hi hagués reducció de la dotació, les cèl·lules filles tindrien el mateix
nombre de cromosomes que la cèl·lula mare, i en la fecundació el zigot seria
tetrapolide.
La meiosi no segueix el cicle cel·lular, presenta prèviament una interfase amb
síntesi de DNA (com la mitòtica), 1ª divisió meiòtica, intercinesi (interfase
sense síntesi de DNA) i 2ª divisió meiòtica
1ª divisió Intercinesi 2ª divisió
Profase I Profase II
Leptoté Metafase II
Zigoté Anafase II
Paquité Telofase II
Diploté Citosineci
Diacinesi
Metafase I
Anafase I
Telofase I
30. – Zigoté: Els cromosomes homòlegs es reconeixen i s’uneixen, és la
sinapsi. L’aparellament és total, gen a gen, gràcies al complex
sinaptinèmic, format per un filament proteic al costat de cada
cromàtida (eix lateral), un filament proteic intermedi (eix central) i un
eix lateral del cromosoma homòleg amb el que s’aparella. El parell de
cromosomes homòlegs rep el nom de bivalent.
31. – Paquité: Els homòlegs s’aparellen completament, en tota la seva longitud. Ara cada
unitat és una tètrada formada per dos homòlegs, quatre cromàtides. En aquest període
esdevé l’encreuament (crossing-over) entre cromàtides homòlogues. En l’encreuament
es trenquen les doble hèlix de DNA i es tornen a unir de manera alterna, és la
recombinació genètica (variabilitat). En aquesta fase els encreuaments es perceben per
unes estructures anomenades nòduls de recombinació.
32.
33.
34. – Diploté: Els cromosomes homòlegs es separen, i els punt d’unió es fan patents
(quiasmes)
35. – Diacinesi: Els cromosomes es condensen més i podem observar les cromàtides
germanes de cada cromosoma i els quiasmes entre les cromàtides homòlogues.
Mentre tant, es desorganitza l’embolcall nuclear i s’organitza el fus acromàtic.
36. • Metafase I: Desapareix embolcall nulcear i nucleol i els bivalents es
col·loquen en el pla equatorial de la cèl·lula. Les fibres cinetocòriques de
les cromàtides germanes es dirigeixen cap al mateix pol, l’oposat al de les
cromàtides homòlogues. Els cromosomes presenten dues cromàtides
37. • Anafase I: Els dos cromosomes homòlegs que formen el bivalent se
separen i migren a pols oposats.
38. • Telofase I: Els cromosomes es descompacten lleugerament i es forma
l’embolcall nuclear que durarà poc. En algunes espècies esdevé
directament la meiosi II
39. Segona divisió meiòtica
• Intercinesi: Breu interfase sense duplicació de DNA
• Profase II: Es trenca l’embolcall i es dupliquen els diplosomes
