Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

2n eso tema 1

1,535 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

2n eso tema 1

  1. 1. EL MANTENIMENT DE LA VIDA<br />Tema 1<br />
  2. 2. Els éssers vius i les funcions vitals<br />La composició dels éssers vius<br /> 2.1 Les biomolècules<br />La teoria cel·lular<br />Les cèl·lules eucariotes<br />La nutrició cel·lular<br /> 5.1 El metabolisme<br /> 5.2 Tipus de nutrició<br /> 5.3 La fotosíntesi i la respiració<br />La reproducció cel·lular. La Mitosi<br />
  3. 3. Els éssers vius i les funcions vitals<br />Fins a l’edat mitjana es pensava que les característiques pròpies dels éssers vius eren degudes al fet que estaven proveïts d’una força vital, misteriosa i divina. Aquesta doctrina era coneguda amb el nom de VITALISME. <br />
  4. 4. La característica de tots els éssers vius és que poden realitzar les funcions vitals, créixer, nodrir-se, reproduir-se i finalment morir-se.<br />Tots els éssers vius estan formats per bioelements, són aquells elements que formen els éssers vius (CHONPiS). Aquestes quan es junten formen molècules, que en aquest cas s’anomenen biomolècules.<br />
  5. 5. Les molècules es poden combinar i donar lloc a les diferents cèl·lules. Aquestes es poden dividir en:<br />- Procariotes (fals nucli): es caracteritzen per tenir una forma cilíndrica i a més es diu que són les primeres formes de vida.<br /> Es caracteritzen per tenir el material hereditari (ARN) dispers pel citoplasma, a més tenen un flagel que els permet el desplaçament.<br />
  6. 6.
  7. 7. <ul><li>Eucariotes (vertader nucli): es pensa que sortiren a partir de cèl·lules procariotes que feien simbiosi (= quan dos organismes es junten per obtenir un benefici i a més no poden viure per separat ja que sinó es moren) amb altres molècules que hi havia en el medi aquós, de manera que veien que la probabilitat de supervivència era major. D’aquesta manera sorgiren les eucariotes.</li></ul> Es caracteritzen per tenir nucli i el citoplasma organitzat en orgànuls<br />
  8. 8. Les funcions vitals<br />Les funcions vitals es poden dividir en:<br /><ul><li>Alimentació i nutrició: </li></ul>Def alimentació: procés pel qual ingerim aliments, els quals ens aporten nutrients.<br />Def nutrició: procés pel qual obtenim energia i matèria dels nutrients una vegada que han estat absorbits. D’aquesta podem dur a terme les funcions vitals.<br />
  9. 9. <ul><li>Respiració: procés pel qual s’obté l’energia dels nutrients, com a conseqüència es produeixen substàncies de rebuig com ara vapor d’aigua i CO2
  10. 10. Excreció: procés pel qual s’alliberen les substàncies de rebuig a l’exterior de l’ésser viu. Generalment tenen òrgans especialitzats, però les plantes ho fan directament a través de les fulles.</li></li></ul><li><ul><li>Respostes als canvis ambientals: tots els éssers vius són capaços de respondre als diferents estímuls (=qualsevol pertorbació del medi, tant intern com extern, capaç de provocar-nos una reacció).</li></ul>Tots els canvis els percebem gràcies a unes cèl·lules que s’anomenen cèl·lules receptores, que són específiques per a cada tipus d’estímuls.<br />
  11. 11. <ul><li>Creixement: es manifesta amb l’augment de mida dels éssers vius.
  12. 12. Reproducció: capacitat que tenen els éssers vius de donar lloc a un altre ésser viu, el qual pot ser igual o semblant als progenitors depenent al tipus de reproducció (sexual o asexual).</li></li></ul><li>La composició dels éssers vius<br />Com ja hem dit anteriorment tots els éssers vius estan formats per biolements (C,H,O,N,P i S) els quals es combinen per formar les biomolècules.<br />Aquestes es poden diferenciar en:<br /><ul><li>Biomolècules inorgàniques
  13. 13. Biomolècules orgàniques</li></li></ul><li><ul><li>Biomolècules inorgàniques:</li></ul> Són aquelles que tant les podem trobar en els éssers vius com en la matèria inert. Aquestes molècules són:<br /><ul><li>Aigua (H2O): és la substància més important dels organismes ja que és el medi on s’hi dissolen tots els nutrients i a més és on hi tenen lloc la gran majoria de les reaccions químiques de l’organisme, com també és la que permet que la Tª corporal es mantengui constant.</li></li></ul><li><ul><li>Sals minerals: són substàncies que realitzen determinades funcions vitals dels éssers vius o formen part de les seves estructures, com és el cas del Calci (Ca) que forma part dels ossos o per exemple el potassi (K) que prové del plàtan intervé en la transmissió dels impulsos nerviosos o el Iode (I) que regula el nostre metabolisme.</li></li></ul><li><ul><li>Gasos: són pròpiament dit el CO2 i l’O2 , ja que els podem trobar dissolts dins l’aigua o bé a l’interior de les roques.</li></li></ul><li><ul><li>Biomolècules orgàniques:</li></ul> Són aquelles que només podem trobar dins els éssers vius, per tant són específiques. <br /> Es poden dividir en:<br /><ul><li>Glúcids (Hidrats de carboni): ex pasta
  14. 14. Lípids: ex greix
  15. 15. Proteïnes: ex carn magre
  16. 16. Àcids nucleics: ex ADN
  17. 17. Vitamines: són substàncies que generalment es troben en altres organismes, concretament en les fruites i verdures. Ex Vit A, vit C</li></li></ul><li>La teoria cel·lular<br />El primer científic que observà una cèl·lula fou Robert Hooke, l’any 1666, a partir d’un tros de suro i el fet que semblàs una bresca (panal) l’anomenà cèl·lula.<br />Però no va ser fins l’any 1838 quan ja hi havia els primers microscopis que n’Schleiden i Schwann varen veure que tots els éssers vius estaven formats per cèl·lules i a partir d’aquí formularen la Teoria cel·lular:<br />
  18. 18.
  19. 19. <ul><li>Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
  20. 20. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.
  21. 21. La cèl·lula és la part més petita i fonamental, que realitza les funcions vitals, dels éssers vius.
  22. 22. El material hereditari es transmet de generació en generació.</li></li></ul><li>Les cèl·lules eucariotes<br />Les cèl·lules eucariotes es caracteritzen per tenir un vertader nucli i el citoplasma organitzat en orgànuls. Aquests són: <br /><ul><li>Membrana citoplasmàtica:
  23. 23. Centríols: orgànuls que s’encarreguen de la divisió dels cromosomes (= material hereditari condensat en el moment de la divisió cel·lular, tenen forma de X).
  24. 24. Citoesquelet: són els responsables de la formació dels flagels i cilis, que intervenen en la locomoció cel·lular.</li></li></ul><li>
  25. 25. La nutrició cel·lular<br />Totes les cèl·lules realitzen la funció de nutrició, és a dir capten nutrients per poder dur a terme les altres funcions vitals.<br />Per tant tots els processos que intervenen en la nutrició s’anomena metabolisme (= conjunt de reaccions químiques que intervenen en el procés de nutrició).<br />
  26. 26. 5.1 El metabolisme<br />Les reaccions que formen el metabolisme cel·lular es divideixen en dos grups:<br /><ul><li>Catabolisme: consisteix en aquelles reaccions on les macromolècules es converteixen en micromolècules. En aquestes reaccions sempre s’allibera Energia</li></ul> Ex: del llibre, respiració cel·lular<br />
  27. 27. <ul><li>Anabolisme: consisteix en aquelles reaccions on les micromolècules es converteixen en macromolècules. En aquestes reaccions sempre es consumeix Energia</li></ul> Ex: del llibre, fotosíntesi<br />
  28. 28.
  29. 29. 5.2 Tipus de nutrició<br />Resum Autòtrofa i Heteròtrofa<br />Fer dibuixos en cada una de les seves explicacions.<br />
  30. 30. 5.3 La fotosíntesi i la respiració<br />Def: procés pel qual s’obté matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i energia.<br />La fotosíntesi es dur a terme dins els cloroplasts, concretament en unes estructures anomenades til·lacoides, i a més hi intervé un pigment molt característic anomenat clorofil·la.<br />
  31. 31. El procés de fotosíntesi consta de dues fases:<br /><ul><li>fase lluminosa, les reaccionsdependents de la llum o reaccionsfotosintètiques capturen l'energia de la llum i la utilitzen per fermolèculesaltamentenergètiques. </li></ul>La clorofil·la té la funció de rompre la molèculad’aigua, de manera que s’alliberaoxigen i hidrogen, en el cas de l’oxigenparts’allibera en forma de gas a través delsestomes i en partquedaràdins la cèl·lula per llavors formar la matèriaorgànica.<br />
  32. 32.
  33. 33. <ul><li>fase fosca, les reaccionsindependents de la llumutilitzenaquestesmolèculesamb un altcontingutenergètic per capturar (fixar) el CO2, i produir les molècules que donaran lloc a la glucosa.</li></ul>A la fase fosca l'enzimRuBisCO, captura el CO2 de l'atmosfera i a través d’un cicle, que el converteix en molèculesorgàniques, que serandesprésconvertides en glucosa.<br />
  34. 34. La respiració cel·lular<br />Def: procés pel qual es degraden les substàncies orgàniques fins a convertir-les en inorgàniques. Generalment es desprèn CO2 , H2O i energia.<br />Per dur a terme aquest procés és necessari l’aportació d’O2.<br />C6H12O6 + O2 H2O + CO2 + Energia<br />
  35. 35. L’energia alliberada és en forma d’unes molècules anomenades ATP (Adenosintrifosfat) la qual s’emprerà per dur a terme altres funcions vitals.<br />El procés de respiració cel·lular té lloc a l’interior dels mitocondris.<br />Exercicis 19, 20 i 21<br />
  36. 36.
  37. 37. La reproducció cel·lular. La Mitosi<br />Def: procés pel qual una cèl·lula mare es divideix per donar lloc a noves cèl·lules filles.<br />Les cèl·lules poden tenir diferents tipus de divisió cel·lular depenent del tipus de cèl·lules. Aquests tipus de divisions són:<br />
  38. 38. - Bipartició: el nucli de la cèl·lula es divideix en dos nuclis idèntics. Posteriorment, la cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filles de la mateixa grandària, que creixen fins a transformar-se en cèl·lules adultes. Es dóna en organismes unicel·lulars, com per ex bacteris i protozous.<br />
  39. 39. - Pluripartició: La cèl·lula mare divideix el nucli diverses vegades. Cada nucli s’envolta de citoplasma i membrana i es constitueixen les cèl·lules filles. La cèl·lula mare es divideix en diverses cèl·lules filles. Aquest tipus de reproducció és propi d’alguns protozous.<br />
  40. 40. <ul><li>Gemmació: el nucli de la cèl·lula es divideix en dos, mentre en el citoplasma es produeix una protuberància o gemma. Un dels nuclis es desplaça cap a la gemma, se separa i creix fins aconseguir la mida adequada. És molt sovint en els llevats.</li></li></ul><li><ul><li>Esporulació: El nucli de la cèl·lula mare es divideix diverses vegades. Cada nucli s’envolta de citoplasma i dóna lloc a diverses cèl·lules filles, anomenades espores. Aquestes s’alliberen quan es trenca la membrana cel·lular. Es dóna en fongs, algues, molses i falgueres.</li>

×