Plantes

9,706 views

Published on

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,706
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
162
Actions
Shares
0
Downloads
82
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Plantes

  1. 1. LES PLANTES<br />
  2. 2. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS<br />ORGANISMES SIMPLES<br />ELS ÉSSERS VIUS<br />MONERES<br />ANIMALS<br />PLANTES<br />VERTEBRATS<br />AMB FLORS<br />PROTISTES<br />SENSE FLORS<br />INVERTEBRATS<br />FONGS<br />
  3. 3. TIPUS DE PLANTES<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />fruit<br />fruit<br />estam<br />estam<br />gineceu<br />gineceu<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />GERMINACIÓ<br />GERMINACIÓ<br />DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />3. CREIX LA TIJA<br />3. CREIX LA TIJA<br />DE FULLA CADUCA<br />DE FULLA CADUCA<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />TIPUS DE FRUITS<br />TIPUS DE FRUITS<br />TIPUS D’ARBRES<br />TIPUS D’ARBRES<br />SECS– no acumulen aigua<br />SECS– no acumulen aigua<br />DE FULLA PERENNE<br />DE FULLA PERENNE<br />
  4. 4. TIPUS DE PLANTES<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />TIPUS DE PLANTES<br />TIPUS DE PLANTES<br />TIPUS DE PLANTES<br />TIPUS DE PLANTES<br />TIPUS DE PLANTES<br />TIPUS DE PLANTES<br />TIPUS DE PLANTES<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />AMB FLORS<br />SENSE FLORS<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />GIMNOSPERMES<br />(LLAVORS EN CONTACTE AMB L&apos;AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />ALGUES <br />VERDETS I <br />HEPÀTIQUES<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />sivina<br />pi<br />ullastre<br />trompera<br />xiprer<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />ANGIOSPERMES<br />(LLAVORS PROTEGIDES PER L&apos;OVARI I FLORS VISTOSES)<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />FALGUERES<br />COES DE CAVALL<br />MONOCOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />palmeres<br />lliri<br />càrritx<br />alls i cebes<br />carabassa<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />LICOPODIS<br />LICOPODIS<br />LICOPODIS<br />LICOPODIS<br />LICOPODIS<br />DICOTILEDÒNIES<br />LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS<br />LICOPODIS<br />LICOPODIS<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />romaní<br />margarides<br />nenúfar<br />cactus<br />alzina<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />tomatiguera<br />pastanaga<br />
  5. 5. FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES<br />
  6. 6. ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES<br />RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULAR<br />ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI<br />AUTÒTROFES<br />Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment.<br />ALIMENTACIÓ<br />Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar.<br />RESPIRACIÓ DE LES PLANTES<br />Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel·lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit.<br />Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes alliberen més oxigen que el que empren per la respiració. Al fosquet, les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només allibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.<br />SABA BRUTA<br />Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos.<br />SABA ELABORADA<br />En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprèn oxigen O2.<br />La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians.<br />ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES<br /> RESPIRACIÓ: RESPIRACIÓ CEL.LULAR<br />ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI<br />AUTÒTROFES<br />Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment.<br />ALIMENTACIÓ<br />Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar.<br />RESPIRACIÓ DE LES PLANTES<br />Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel.lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit.<br />Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes lliberen més oxígen que el que empren per la respiració. Al fosquet , les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només llibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.<br />SABA BRUTA<br />Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos.<br />SABA ELABORADA<br />En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprén oxigen O2.<br />La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians.<br />
  7. 7.
  8. 8. FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ<br />Reproducció sexual de les plantes amb flor <br />REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB FLORS<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br /> REPRODUCCIÓ SEXUAL<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />POL.LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.<br /> DIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br /> INDIRECTE<br />El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />fruit<br />fruit<br />estam<br />estam<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />fruit<br />estam<br />gineceu<br />gineceu<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />POL.LINITZACIÓ<br />FECUNDACIÓ<br />fruit<br />estam<br />gineceu<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />fruit<br />estam<br />gineceu<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />fruit<br />estam<br />gineceu<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />gineceu<br />GERMINACIÓ<br />TIPUS DE POL.LINITZACIÓ<br />GERMINACIÓ<br />GERMINACIÓ<br />GERMINACIÓ<br />DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />GERMINACIÓ<br />DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />GERMINACIÓ<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />3. CREIX LA TIJA<br />3. CREIX LA TIJA<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />DE FULLA CADUCA<br />DE FULLA CADUCA<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />3. CREIX LA TIJA<br />TIPUS DE FRUITS<br />DE FULLA CADUCA<br />TIPUS DE FRUITS<br />TIPUS D’ARBRES<br />TIPUS D’ARBRES<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />SECS– no acumulen aigua<br />SECS– no acumulen aigua<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />TIPUS DE FRUITS<br />DE FULLA PERENNE<br />DE FULLA PERENNE<br />TIPUS D’ARBRES<br />SECS– no acumulen aigua<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />DE FULLA PERENNE<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />3. CREIX LA TIJA<br />DE FULLA CADUCA<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />TIPUS DE FRUITS<br />TIPUS D’ARBRES<br />SECS– no acumulen aigua<br />DE FULLA PERENNE<br />
  9. 9. APARICIÓ DE LES FLORS<br />Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.<br />
  10. 10. POL·LINITZACIÓ<br />El vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu.<br />DIRECTE<br /> El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.<br />INDIRECTE<br /> El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.<br />
  11. 11. FECUNDACIÓ<br />S’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.<br />
  12. 12. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS<br />El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.<br />CARNOSOS– acumulen aigua<br />TIPUS DE FRUITS<br />SECS– no acumulen aigua<br />
  13. 13. GERMINACIÓ<br />Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.<br />1. S&apos;ENTERRA UNA LLAVOR<br />2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX<br />3. CREIX LA TIJA<br />4. CREIXEN LES FULLES<br />
  14. 14. DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA<br />La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.<br />Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.<br />DE FULLA CADUCA<br />TIPUS D’ARBRES<br />DE FULLA PERENNE<br />
  15. 15. FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ<br />Reproducció asexual <br />
  16. 16. RIZOMA<br />BULBS<br />TUBERCLES<br />ESQUEIX<br />ESTOLÓ<br />EMPELT<br />
  17. 17. FUNCIÓ DE RELACIÓ <br />
  18. 18. TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA RESPOSTA.<br />SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR <br />DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”:<br />-FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM<br />-GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP<br />AMUNT<br />-HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA <br />AIGUA<br />-TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN <br />ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.<br />

×