1. LA HUMANITAT PREHISTÒRICA. 1
El Paleolític: les societats caçadores-recol·lectores
(Retorn a la prehistòria, Isabel Boj i Cullell i altres)

2. El procés d’hominització
La intel·ligència
superior de l’home ha
estat alhora causa i
conseqüència del
procés d’hominització:
la lenta adaptació de
les mans a la manipu-
lació d’objectes, la
posició vertical que li permetia caminar amb les mans lliures per defensar-se o atacar, la vida
social i el llenguatge que feia possible la col·laboració en la transmissió dels progressos
individuals o col·lectius d’una generació a una altra.
Tot això va contribuir al desenvolupament del cervell i de la intel·ligència, que van fer
possibles els perfeccionament de la tècnica i el progrés.
Es pot dir que l’home,
amb el temps i en con-
tacte amb l’entorn, s’ha
anat fent, ell mateix,
Un ésser intel·ligent.

3. Procés de diferenciació humana
Els simis moderns i els humans tenimmoltes similituds però també grans diferències. Al
llarg dels 10 milions d'anys de procés de diferenciació s'han produït importants canvis o
conquestes biològiques que han allunyat els humans dels simis. Els canvis principals són:
El bipedisme. El caminar sobre els dos peus (marxa bípede) sense utilitzar les mans com a
suport ha produït molts avantatges: permet l'observació i control d'espais més amplis;
alliberà la mà per a la manipulació d'objectes; la columna vertebral, passant d'horitzontal a
vertical, pot mantenir en equilibri un crani i un cervell superiors;...
Alliberament de la mà. La mà deixa de ser pota i es transforma en òrgan de tacte i de
prensió, apte per a fabricar i utilitzar eines. La boca ja no serà òrgan de defensa, de
presa o de treball, i esdevindrà part d'un rostre expressiu.
Desenvolupament del cervell. L'evolució de primats a home reflecteix un constant
increment del volum cerebral: 50 cm3 els lemúrids de 65 milions d'anys; 175 cm3 el
driopitec de 20 milions d'anys enrere; 550 cm3 els austrolopitecs de 4 milions d'anys; 675
cm3, l'Homo habilis; 1000 cm3, l'Homo erectus; 1500 cm3, l 'Homo sapiens actual.
L'increment de la capacitat tècnica dels homínids així com la capacitat simbòlica faran
possible el llenguatge articulat que no hagués estat possible sense el desenvolupament del
cervell.
Llenguatge articulat. La parla permet transmetre coneixements i experiències: no cal que
cada individu comenci de nou, sinó que es poden acumular coneixements: s'inicia la cultura i
el progrés humà. El llenguatge, fonamentalment simbòlic, estimularà el desenvolupament del
pensament.

5. Els primers pobladors de Catalunya

6. El naixement de la tecnologia

7. L’ésser humà s’adapta al medi, però canvis naturals o tecnològics poden, també, generar canvis
en els hàbits i en les necessitats.

8. El control del foc, ja que el seu és es coneixia, va suposar una inflexió en la histò-ria de la
humanitat.
Servia de defensa, per a cuinar, per a l’enduriment de les puntes de fusta de les eines, canvis
en els comportaments socials, ...
Tot això es va produir fa uns 200.000 anys Es creu que per arribar al seu control calia un
cervell de més de 1.000 cm3.

10. El més freqüent era caçar amb
trampes: es separava una animal
del ramat i després, quan estava
immobilitzat, era fàcil matar-lo amb
llances endurides al foc.

11. A la columna de l’esquerra hi ha les èpoques dels períodes
glacials des de l’any 1.900.000 aC –a baix de tot- fins al
9.100 aC.
A la columna central apareixen les principals cultures
europees.
A la columna de la dreta es veu el desenvolupament de les
eines.
El desenvolupament dels estris
En les èpoques glacials
calia fabricar roba
d’abric, cosida amb
agulles d’os.

12. El món de les creences
Els ritus de mort es remunten al Paleolític Mitjà i tenen una doble funció: ajudar el difunt
en el seu trànsit a l'altre món i facilitar el procés de dol que han de realitzar els vius.
Totes les cultures han copsat la importància d'expressar el dol en un ambient ritualitzat.
S’han trobat aixovars funeraris, conjunt d'objectes dipositats en un enterrament
juntament amb el cadàver. La seva presència implica una creença determinada que, des del
nostre punt de vista, anomenaríem "pensament o sentiment religiós".
Sembla que van ser els Neandertals els primers
que van enterrar els seus morts ja que s’han
trobat esquelets enterrats en el terra de cavernes.
Els cossos tenien eines al costat i tot fa pensar
que els hi posaven per si les podien necessitar
en una altra vida.

13. Manifestacions artístiques
Gairebé tots els objectes fabricats que
ens han arribat són estris relacionats
amb la subsistència destinats a la caça
d'espècies variades i a la recol·lecció de
fruits silvestres. La base de totes
aquestes indústries paleolítiques és la
pedra; en molts casos el sílex.
Les Venus
Les venus s'han trobat a diversos
jaciments d'Europa. Són unes figuretes
petites nues que acostumen a repre-
sentar el cos femení. Alguns historia-
dors les van associar amb un culte a la
fecunditat i amb la preocupació dels
humans per la seva pròpia reproducció.
Destaquen el volum exagerat dels pits i
les natges. Una de les Venus més
coneguda i representativa d'aquest
període és la Venus de Willendorf.

14. Pintures rupestres
Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes
pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants
naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes
pintures representen els animals amb què s'alimentaven: cérvols, mamuts, cavalls, toros,
bisons… i no semblen respondre a cap propòsit artístic tot i que devien tenir un caràcter
màgic: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera
d'aquests animals.
Aquestes pintures corresponen a dues àrees diferents:
- Les de l'àrea francocantàbrica -corresponents al paleolític superior, (entre 20.000 i
15.000 aC) i que tenen com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric
entre el País Basc i Astúries.
- Les de l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica (cronològicament posteriors a
les primeres), en les que es representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la
figura humana.

15. - Àrea francocantàbrica :S'hi respresenten
animals de grans dimensions de cronologia
quaternària, sempre a l'interior de coves.
Cal destacar les d'Altamira (Cantàbria) i les
de Las Caus i Font de Gaume (Occitània).
- Àrea del litoral mediterrani de la
Península Ibèrica: Les figures acostumen
a ser molt esquemàtiques i simples, amb
un sol color per a cadascuna. Destaquen
les pintures del Cogul .