1r ESO

1. www.vicensvives.comwww.vicensvives.com
Ciències socials, geografia i història
Primer curs
POLIS 1
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
NEOLÍTICNEOLÍTIC
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
NEOLÍTICNEOLÍTIC

2. 4.1. L’agricultura i la ramaderia
• NEOLÍTICNEOLÍTIC
• Fa uns 10000 anys, en el Orient Pròxim (la zona coneguda com
a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
09

3. 4.1. L’agricultura i la ramaderia
• NEOLÍTICNEOLÍTIC
• Creixent Fèrtil
09

4. 4.1. L’agricultura i la ramaderia
• Aquesta etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el
nom de neolític.
• L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals
van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
09

5. 4.2. Noves eines i noves tècniques
• Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació d’eines
especialitzades: l’aixada, la falç…
09

6. 4.2. Noves eines i noves tècniques
• El molí de mà…
09

7. 4.2. Noves eines i noves tècniques
• La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments
va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
09

8. 4.2. Noves eines i noves tècniques
09

9. 4.2. Noves eines i noves tècniques
• Van descobrir com s’elaboren teixits.
09

10. 4.2. Noves eines i noves tècniques
09

11. 4.3. La difusió del neolític
• Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni
a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
• L’agricultura va sorgir paralelament, de manera autònoma en
altres zones del planeta:
• La vall de l’Indus (Índia).
• La vall de l’Huang He (Xina).
• La vall del Song Hong (Vietnam).
• Els altiplans d’Amèrica Central (Mèxic).
• La serralada dels Andes (Perú).
09

12. L’origen de l’agricultura i la seva difusió
09
1. L’origen de l’agricultura i la seva difusió

13. L’origen de l’agricultura i la seva difusió
09
2. Primers nuclis agrícoles autònoms

14. L’origen de l’agricultura i la seva difusió
09
3. Expansió per Europa a partir del VII mil·lenni a.C.

15. El poblat neolític de Çatal Hüyük
09
Poblat neolític
de Çatal Hüyük
(Turquia)

16. 5.1. La utilització dels metalls
• El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era
molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.
09

17. 5.2. L’elaboració dels metalls
• Al principi, es va treballar el coure en fred.
• Més endavant, va sorgir la metal·lúrgia quan es va aprendre a
utilitzar la forja.
• Altra fase de la metal·lúrgia va ser el procés de fosa (bronze),
que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma
desitjada abocant-lo en motlles.
09

18. ElaboraciElaboració del bronzeó del bronze
09
El coure amb l’estany produeix el bronze (3000 a.C.), un metall més dur
que podia substituir la pedra.

19. 5.1. La utilització dels metalls
• Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un
metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.
• Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una
tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
09

20. 5.3. Artesans i comerciants
• La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables
especialistes.
• A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir
altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
• La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi,
és a dir, el comerç.
• Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de
navegació i es va inventar la roda.
09

21. 5.3. Artesans i comerciants
09

22. 5.4. Les primeres ciutats
• Totes aquestes innovacions van produir transformacions als
poblats neolítics de l’Orient Pròxim.
• La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts
edificis, van construir muralles per defensar-se, i es van
convertir en ciutats.
• Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir
grups socials diferenciats i algunes persones van començar a
acumular riquesa i poder.
• De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats
s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
09

23. 6.1. El Paleolític i el Neolític a la Península Ibèrica
• La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt
antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes
més antigues d’Europa.
• Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien
eines molt bastes.
• .
09

24. • Atapuerca (Burgos).
09

25. • la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en
coves i abrics, i van començar a fabricar eines més
especialitzades.
• En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens,
s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també
sorgiren les primeres mostres d’art.
09

26. • La PenLa Península Ibèricaínsula Ibèrica, és molt rica en art rupestre, s’hi
diferencien dues grans zones:
• La zona cantàbrica on predomina la representació naturalista
d’animals, normalment aïllats i policromats (cova d’Altamira,
Cantàbria).
09

27. 6.2. Les pintures rupestres
• A la zona mediterrània o llevantina hi apareixen escenes de
grup , monócromes i més esquemàtiques.
09

28. 6.3. El neolític. El megalitisme
• Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península
Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va
començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de
l’Edat dels Metalls.
09

29. 6.3. El neolític. El megalitisme
• Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península
Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va
començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de
l’Edat dels Metalls.
09

30. 6.3. El neolític. El megalitisme
09

31. 6.3. El neolític. El megalitisme
09

32. • Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia
del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
• Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar
cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El
Argar).
09

33. • CatalunyaCatalunya segurament està habitat des de fa aproximadament
un milió d’anys.
• Les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de
Banyoles que pertanyia a neandertals).
09

34. • Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines
de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Com l’Abric
Romaní de Capellades (Anoia).
09

35. • També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura
rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben
a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels
Moros, al Cogul (Garrigues)
09

36. • Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.)
practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es
caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
09

37. 7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme
• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el
de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat
restes de cabanes i una metròpolis.
09

38. 7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme• Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A
Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en
menor mesura, menhirs.
09