1. 1

2. 2
LA SEGURETAT CIUTADANA A CATALUNYA ACTUALMENT
La història, el funcionament i les funcions dels Mossos d’Esquadra
Introducció..................................................................................................... 3
1. La historia................................................................................................... 4
2. Funcionament del cos dels Mossos d’Esquadra.
2.1 L’estructura administrativa............................................................. 6
2.1.1 Les 10 Divisions................................................................ 12
2.2 Estructura funcional...................................................................... 13
2.2.1 Les 9 Regions Policials...................................................... 14
2.2.2 La jerarquia dels organismes policials.............................. 16
2.3 Les jerarquies policials.
2.3.1 Els graus policials............................................................. 17
2.3.1.1 Els uniformes...................................................... 18
2.3.2 L’escala de recolzament................................................... 20
2.4 La formació dels nous mossos....................................................... 21
2.4.1 Les especialitzacions........................................................ 22
2.5 Les funcions del Mossos d’Esquadra.............................................. 24
2.5.1. Funcions de policia de seguretat ciutadana.
2.5.2. Funcions de policia administrativa.
2.5.3. Funcions de policia judicial.
2.5.4. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa
de conflictes privats.
2.5.5. Funcions de cooperació i col·laboració amb les
entitats locals.
3. Enquesta: Opinió pública sobre els mossos d’esquadra............................. 28
4. Visita a la caserna dels Mossos d’Esquadra a (Sant Sadurní)...................... 33
Netgrafia....................................................................................................... 35
Conclusió...................................................................................................... 36

3. 3
Introducció
La Policia de la Generalitat (Mossos d’Esquadra) és la força policial de la Generalitat de
Catalunya. Però què és una policia? No té sentit començar a parlar d’una força policial
(concretament la catalana) si no tenim clar que és una policia.
Avui en dia una policia (o cos policial) és tota aquella força de seguretat que ha de
mantenir l’ordre públic i ocupar-se de la seguretat ciutadana. Aquests cossos sempre
es troben sotmesos a una autoritat política. Aquest poder polític pot ser centralitzat (a
nivell nacional) o descentralitzat (a nivell autonòmic). Això succeeix avui en dia. Però
des de quan ha existit la policia?
La paraula policia és molt més nova que la idea. Els primers que van utilitzar aquesta
paraula van ser els francesos en el segle XVIII. La paraula d’una manera indirecta deriva
de la paraula llatina politia i aquesta prové de la paraula grega polis (ciutat). De polis
en derivà politeia, que defineix tot el que té a veure amb l’administració d’una ciutat,
les lleis i el seu govern. Però la paraula no ens interessa; el què ens interessa és la idea.
En el període hel·lenístic grec (ss. IV – I aC.) els policies eren els governants de la polis.
Ells feien les lleis, les aplicaven i jutjaven els que les incomplien. En l’Edat Mitjana la
policia era un braç del sobirà per mantenir l’ordre dels ciutadans i assegurar-ne la bona
conducta moral i religiosa. Així, segles més tard en el Renaixement, la policia va ser una
idea que venia a significar l’ordre bo en tot el que és comú. Durant l’època daurada de
les grans monarquies europees els governants utilitzaven la policia com a un braç
violent per buscar aquest bé comú de l’Estat i per tant va passar a ser un mitjà per
protegir l’absolutisme. Amb la Revolució Francesa (1789), els poders de l’Estat van
quedar dividits i a partir de llavors van començar a sorgir els primers Drets Humans.
Tot plegat va provocar que la policia des de llavors es limites a mantenir la seguretat i
l’ordre públic i protegir el poder judicial.
Des de la Revolució Francesa el concepte de la policia ha variat amb els anys. En el
segle XXI, les policies d’arreu del món, es caracteritzen per ser associacions de
professionals que segueixen una sèrie de reglaments donats per l’Estat i que tenen
com a objectiu mantenir l’ordre en la ciutadania i sobretot protegir-la. És bo saber que
hi ha diverses organitzacions internacionals que agrupen els diferents cossos de policia
d’arreu del món. La organització més gran és la INTERPOL (Organització Internacional
de Policia Criminal) i té uns 188 països que en són membres.
A part de les dues funcions principal que tot cos policial ha de tenir el cos dels Mossos
d’Esquadra compleix amb altres tipus de funcions (administrativa, judicial, etc.) i més
endavant les analitzarem i veurem que és cada una.

4. 4
Em dividit aquest treball en quatre punts però en realitat es podria dividir tant sols
amb dos: una part de recerca i recopilació d’ informació relacionada amb tot el que és i
ha estat el cos de Mossos d’Esquadra i una segona part on em sortit al carrer i em
investigat quina és la situació actual del cos. Per tal de saber-ho em entrevistat a un
agent de la comarca i em demanat l’opinió a diverses persones sobre les recents
noticies que han sortit publicades.
1.Història
Per trobar la fundació dels Mossos d’Esquadra de Catalunya ens em de remuntar 300
anys enrere. Van ser creats amb un objectiu concret: destruir les últimes resistències
austriacistes (els partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria) i els bandolers de la Catalunya
del segle XVIII. En aquella època aquest cos era conegut com les Escuadres de
Catalunya o Escuadres de Vilatans. Aquests grups van ser creats pel Capità General
escollit pel rei espanyol Felip V.
Quan ja no se’ls va necessitar més, homes com Pere Anton Veciana, van mantenir el
cos i es van assentar en 11 poblacions catalanes (Valls, Riudoms, Piera, l’Arboç, Santa
Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres). A cadascuna
d’aquestes poblacions i havia un destacament d’uns 5 i 9 mossos i un coronel que els
dirigia. El seu objectiu era acabar amb la delinqüència del poble on es trobaven i vetllar
també per els dels voltants. A finals del segle XVIII el cos tenia uns 126 agents.
L’any 1817 es va aprovar el primer reglament de les Esquadres de Catalunya en la qual
hi apareixien l’organització, els drets, els deures i els càstigs. Més tard també es va
reglamentar l’uniforme: un barret de copa, una jaqueta blau marí, les espardenyes de
cinta blava i unes manilles de cordó gruixut. Però el fet més important del cos dels
Mossos d’Esquadra en el segle XIX
va ser la seva primera abolició
l’any 1868 per part del General
Prim que els volia substituir per la
jove Guardia Civil. Vuit anys
desprès amb la Restauració
Borbònica Catalunya va tornar al
seu estat anterior però les
diputacions de Tarragona, Girona
i Lleida no es volien fer càrrec de
les Esquadres de Catalunya. Per
tant, a finals de segle tant sols hi
havia agents a la Diputació de
Barcelona; concretament uns
Mossos del segle XIX passant revista.

5. 5
208.
El segle XX s’inicia amb un cos de Mossos d’Esquadra molt debilitat que només tenia
presència en set pobles de tot Catalunya. Però l’any 1914 la Mancomunitat de
Catalunya comença a mantenir el cos per tal d’assegurar l’ unitat territorial de
Catalunya. Tot i així serà el Govern qui en tindrà el comandament. L’any 1923 es va
imposar la dictadura de Primo de Rivera i va abolir la Mancomunitat però va mantenir
el cos (Primo de Rivera havia estat Capità General de Catalunya). En aquesta època
l’uniforme va canviar notablement: el barret de copa va passar a ser una gorra de plat i
les espardenyes es van canviar per unes còmodes sabates. L’antic uniforme es va
reservar per a ocasions de gala.
Durant l’Època Republicana els mossos es van mantenir fidels a la Generalitat. Van ser
fidels a Francesc Macià i van donar suport al pla que pretenia fer caure el Govern de
dretes de Madrid. El cop va estar mal organitzat i l’exèrcit espanyol va intervenir a
temps. El cos del Mossos d’Esquadra va ser desarmat i els seus caps van ser
empresonats i se’n van posar de nous. Tot i així al cap de poc (l’any 1936) va esclatar la
guerra civil. El cos va passar de tenir uns 300 efectius a 1000 però quan el bàndol
republicà va perdre la guerra els últims mossos es va exiliar o van morir als camps de
concentració. El cos va ser per segona vegada abolit; aquest cop per el general
Francisco Franco.
L’any 1951 a la Província Franquista de Barcelona un cos format per 40 homes (desprès
ampliat a 50) que van ser anomenats los Mozos d’Esquadra. Aquest cos no tenia res a
veure amb l’antic cos catalanista perquè els seus integrants eren antics membres de
l’Exèrcit Espanyol. Amb la mort de Franco, Catalunya va recuperar algunes institucions
d’autogovern.
El president de la Generalitat Josep Tarradellas va aconseguir que el cos dels Mossos
tornès a ser una competència de la Generalitat i l’any 1980 (amb l’arribada de Jordi
Pujol a la presidència) va reconvertir el cos en una policia democràtica. Pujol, en un
principi no tenia intenció de convertir els Mossos d’Esquadra en la policia integral de
Catalunya però l’ intent de cop d’Estat de Tejero (1981) va posar la Generalitat en
alerta. L’any 1982 es va fer la primera promoció de nous mossos i es van presentar al
cap de dos anys. Eren 265 agents que s’unien als 364 efectius que ja hi havia. Un seguit
de fets desencertats de la Policia Nacional va fer que la majoria de partits polítics
catalans fossin partidaris al desenvolupament del cos. De mica en mica el cos va passar
a ser controlat casi exclusivament pel Conseller d’Interior. Estem parlant de l’època
dels tripartits on els Consellers d’Interior van ser Montserrat Tura (2003-2006) i Joan
Saura (2006-2010). Saura va ser substituït per el convergent Felip Puig (2010-2012) i
actualment ho és el també convergent Ramon Espadaler.

6. 6
2.Funcionament del cos del Mossos d’Esquadra.
2.1 Estructura administrativa.
El comandament suprem del Mossos d’Esquadra és del President de la Generalitat però a la
pràctica es troba a les mans del Conseller d’Interior.
La màxima direcció de comandament és la DGP (Direcció General de Policia). La DGP és
responsable de l’aparell policial i l’aparell administratiu que el gestiona.
2.1.1 LA DGP
La Direcció General de Policia és la màxima direcció de comandament del cos dels
Mossos d’Esquadra. La persona que té el càrrec de la DGP no és un agent sinó que ha
cursat carrera política i sol ser un home de confiança o bé del President o del Conseller
d’Interior. El grau més alt que pot arribar a ocupar mai un agent és el Subdirector
Operatiu. El Director General de la Policia depèn directament del Conseller d’Interior.
Des de 2011 l’home que ocupa el càrrec de Director General de la policia és Manuel
Prat i Peláez. Les funcions de la DGP són:
 El comandament directe de les unitats policials i administratives que
en depenen.
 Elaborar i formular propostes a la Secretaria de Seguretat sobre
l'organització general del cos de Mossos d'Esquadra i del personal
tècnic i facultatiu i la determinació de les necessitats del personal en
les diverses escales, categories i especialitats.
 Elaborar i dictar circulars i instruccions per dirigir l'activitat del cos de
Mossos d'Esquadra i dels serveis necessaris per al desenvolupament de
l'activitat policial.
 Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matèria de
seguretat privada, de seguretat ciutadana, de violència esportiva i de
dispositius de videovigilància de policies locals i de policia de la
Generalitat - mossos d'esquadra.
 Desenvolupar les funcions que corresponen a l'autoritat governativa
en l'exercici dels drets de reunió i manifestació en l'àmbit territorial del
desplegament de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
 Aplicar i supervisar el compliment del règim estatutari del cos de
mossos d'esquadra i l'específic del personal facultatiu i tècnic en els
termes previstos en la legislació vigent.

7. 7
 Elaborar i remetre a la Secretaria de Seguretat les convocatòries
d'accés i provisió i les propostes de modificació de la relació de llocs de
treball, ofertes d'ocupació del cos de mossos d'esquadra i del personal
facultatiu i tècnic.
 Executar el pressupost assignat al seu centre directiu, sens perjudici de
les competències que puguin correspondre a la Secretaria de Seguretat
i a la Secretaria General del Departament.
 Proposar a la Secretaria de Seguretat el Pla director de sistemes
d'informació i telecomunicacions de l'àmbit del servei policial el qual
s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC del Departament.
 Dirigir l'elaboració dels estudis i informes necessaris per a l'exercici de
les competències pròpies en el camp de la seguretat ciutadana.
 Dirigir l'elaboració d'informes d'impacte de gènere i elaborar
propostes a la Secretaria de Seguretat sobre la igualtat de gènere.
 Qualsevol altra funció que li atribueixi la legislació i la resta de
normativa vigent en matèria de seguretat pública i policia.
L’estructura de la DGP és la següent:

8. 8
De la DGP en depenen diverses estructures policials i administratives.
Estructures policials que depenen de la DGP:
1) La Subdirecció Operativa de la Policia (SOP)
2) La Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO).
3) Divisió d’Informació (DINF).
4) Divisió d’afers interns (DAI).
1) SOP
És el màxim càrrec operatiu de la Policia de la Generalitat. A la pràctica té el
control total de tot el cos sota la supervisió de la DGP. L’article 138 del Decret
243/2007 no és molt exacte amb les funcions que ha de seguir la SOP. Exactament
en aquest article hi diu:
“ Sota la dependència i autoritat de la persona titular de la Direcció General de la
Policia, correspon a la Subdirecció Operativa de la policia el comandament
operatiu del cos de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats que depenguin
directament de la Direcció General de la Policia, amb la finalitat de vetllar per
l'acompliment dels objectius, els valors i les polítiques que el Govern de la
Generalitat determini per a la policia, d'acord amb la missió que la normativa
vigent assigna a la policia de la Generalitat - mossos d'esquadra. Així mateix,
correspon a la Subdirecció Operativa de la Policia la validació dels procediments
normalitzats de treball de la policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.”
Els organismes que depenen del SOP són els següents:

9. 9
2) CGPO
La Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO) té com a funcions
bàsiques donar suport a la DGP i les altres unitats policials en l’àmbit d’informació
policial i de recursos tecnològics i/o humans. També s’encarrega de fer revisions en
el sistema policial i col·labora amb L’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya per
orientar els futurs agents.
L’esquema de la CGPO és el següent:
- Divisió de planificació,
qualitat i ordenació
professional:
S’encarrega de definir les
especialitzacions que aprendran els
agents del cos i defineix els criteris de
selecció del personal.
- Divisió de Sistemes
d’Informació Policial
Vetlla pels sistemes informàtics del
cos, té cura de les bases de dades i
dissenya les telecomunicacions
internes del cos.
- Àrea d’Oficina Tècnica
S’encarrega d’assessorar la DGP (entre d’altres) er preparar intervencions públiques o altres actes
privats com reunions. També gestiona queixes, peticions i preguntes provinents de la ciutadania.
- Oficina de Suport
Com en tots els casos on dins d’un departament hi trobem una oficina de suport, aquesta
consisteix en un subdepartament que assessora al seu superior i l’hi proporciona recursos humans i
materials per a complir amb les seves funcions.

10. 10
3) DINF
La divisió d’informació (DINF) és un organisme que té com a funcions investigar i
perseguir totes aquelles organitzacions criminals que no tinguin una finalitat
econòmica sinó ideològica i que suposin un perill per a les llibertats de la
ciutadania. També s’encarrega de recollir i analitzar totes les dades referents a
aquestes organitzacions. La DGP també li pot encarregar altres tasques en cas de
necessitat. La seva estructura és:
La DINF es troba a la central del Mossos d’Esquadra a Sabadell.

11. 11
4) DAI
La Divisió d’Afers Interns (DAI) es podria dir que la seva funció principal és
controlar que els agents del cos no cometin males pràctiques o actuacions il·legals
per tal de protegir la imatge del cos. Per tant les seves funcions són les d’investigar
possibles delictes dins el cos, supervisar la creació dels expedients disciplinaris i
retirar l’arma i la credencial (en cas d’una sanció a un agent).
El DAI s’organitza en dues estructures: una per investigar la conducta dels agents i
l’altre per estudiar-les i aplicar-hi la sanció necessària.
Edifici on trobem la DAI

12. 12
ACLARIMENT SOBRE L’ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA DEL MOSSOS D’ESQUADRA
2.1.1 Les 10 Divisions
Una divisió policial agrupa una sèrie d’àrees més concretes del cos dels Mossos
d’Esquadra.
Em parlat d’aquelles 4 divisions que depenen directament de la DGP (la SOP, la CGPO, la DINF i
la DAI) però existeixen 6 divisions més que depenen o col·laboren amb altres departaments
(no necessàriament del cos de mossos). Les altres 6 divisions o organismes policials centrals
són:
1) Divisió de Transit: s'encarrega d'aplicar sobre les carreteres les indicacions tècniques i
operatives del Servei Català de Trànsit, investiga els accidents més importants, així
com també planifica i dirigeix els dispositius de trànsit més importants del país. També
elabora els estudis i les estadístiques del trànsit a Catalunya. La Divisió de Trànsit
depèn de la Comissaria General Territorial (CGTER).
2) Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana: s'encarrega d'un variat ventall de tasques: la
investigació d'il·lícits administratius, la investigació de delictes contra el medi ambient,
la protecció de menors, l'avaluació i l'establiment dels criteris de l'atenció ciutadana
dels mossos, el seguiment del programa contra la violència masclista, etc. Depèn de la
CGTER.
3) Divisió d'Intervenció: s'encarrega de donar un suport especialitzat a la resta d'unitats
policials en matèria d'ordre públic, o en situacions de risc de violència armada. Depèn
de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO).
4) Divisió de Suport Operatiu: s’encarrega de donar suport a altres unitats mitjançant
recursos humans. Els agents enviats per aquesta divisió tenen una especialització (la
necessària) per a fer aquell treball que el policia normal i corrent no pot fer. Depèn de
la CGRO.
5) Divisió de policia científica: s'encarrega de la comprovació de proves i identificacions a
través de mètodes científics. La Divisió de Policia Científica depèn de la Comissaria
General d'Investigació Criminal.
6) Divisió d’Investigació criminal: s'encarrega de la investigació i persecució dels casos de
delinqüència criminal que tenen una finalitat econòmica (a diferència de la DINF). La
Divisió d'Investigació Criminal depèn de la Comissaria General d'Investigació Criminal.

13. 13
2.2 Estructura funcional.
A més a més de poder organitzar el cos de Mossos d’Esquadra administrativament també se
l’ha organitzat sobre el territori. L’estructura funcional, per tant, s’organitza en nou regions
territorials. Cada regió policial dirigeix una sèrie d’àrees i unitats i aquestes unitats són les
diferents Àrees Bàsiques Policials (ABP). És a dir, les ABP depenen directament d’una Regió
Territorial.
LES ABP
ESTRUCTURA:
Les ABP s’han de trobar integrades dins d’una de les nous regions policials. Té la seva seu en
una comissaria principal. Aquesta comissaria pot ser l’única que controla o en pot tenir d’altres
de subordines. Els seus comandants són un cap (normalment amb el rang d’inspector) i un
sotscap que pot ser un subinspector o un inspector (rarament). Tots d’os s’encarreguen de
vetllar per:
 Una USC (Unitat de Seguretat Ciutadana): s‘encarrega de mantenir les unitats policials
al carrer per tal de mantenir l’ordre i la bona convivència. Acabar amb conductes
antisocials i perseguir petits delictes (com robatoris).
 Una UI (Unitat d’Investigació): aquesta unitat es dedica a investigar únicament els
delictes menors.
 Una OS (Oficina de Suport): són els encarregats de planificar els torns laborals, les
vacances i les actuacions del cos. La OS està dirigida per un agent que depèn del cap o
el sotscap.
Aquestes comissaries poden ser independents
però ni han algunes que controlen altres
comissaries. Aquestes comissaries secundàries
són les anomenades Comissaries de Districte
Hi ha en total unes 58 ABP a tot Catalunya
L’oficina de l’Eixample de Barcelona (seu
de l’ABP de l’Àrea Metropolitana).
L’ABP de l’Hospitalet és independent i per
tant no té Comissaries de Districte.

14. 14
2.2.1 LES NOU REGIONS POLICIALS
Les Regions policials de Catalunya es poden dividir segons si són de l’àrea metropolitana de
Barcelona o si són de les anomenades Regions No Metropolitanes.
Les 3 regions que són metropolitanes es troben sota la supervisió del Coordinador de les
Regions Metropolitanes i són:
 La Regió Policial Metropolitana de Barcelona (RPMB)
 La Regió Policial Metropolitana Nord (RPMN)
 La Regió Policial Metropolitana Sud (RPMS)
Les altres 6 regions (les no metropolitanes) es troben sota la supervisió del
Coordinador de les Regions No Metropolitanes i són:
 La Regió Policial del Pirineu Occidental (RPPO)
 La Regió Policial de les Terres de l'Ebre (RPTE)
 La Regió Policial del Camp de Tarragona (RPCT)
 La Regió Policial de Ponent (RPP)
 La Regió Policial Central (RPC)
 La Regió Policial de Girona (RPG)
La situació de les
9 Regions Policials
sobre el terreny.

15. 15
La principal funció d’una Regió Policial és albergar les diferents ABP i agrupar-les sota una
mateixa comissaria general. És una forma d’estructurar totes les comissaries de Catalunya.
Per acabar aquest apartat em volgut estudiar la nostra regió policial.
LA REGIÓ POLICIAL METROPOLITANA SUD (RPMS)
La Regió Policial Metropolitana Sud (que engloba la comarca de l’Alt Penedès) inclou
totes les comarques que es troben al sud de Barcelona. Compleix amb totes les
funcions d’una Regió Policial:
 Mantenir la seguretat ciutadana.
 Donar serveis d’investigació.
 Donar serveis de policia científica.
 Donar serveis de trànsit.
Els llocs que integra aquesta Regió Policial són: les comarques del Baix Llobregat, el
Garraf, l’Alt Penedès i la ciutat de l’Hospitalet. L’any 2011 hi treballaven uns 2.333
agents. En total hi ha dotze ABP (dues de les quals són comissaries independents). Els
caps són els d’una Regió Policial normal: un cap i un sotscap. Les comissaries de la
RPMS són:

16. 16
2.2.2. LA JERARQUIA DELS ORGANISMES POLICIALS
Aquest apartat és un resum final i bàsic sobre quines són els organismes policials amb més
poder jeràrquic.
LA DGP és el màxim
comandament policial i
depèn del Conseller
d’Interior.
LA SOP és el màxim
càrrec que un agent
pot fer i depèn de la
DGP
La Comissaria General
estructura les Regions
Policials i les diferents
Divisions. Depèn de la
DGP.

17. 17
2.3 Les jerarquies policials.
Els cos de Mossos d’Esquadra, com la resta de policies i forces armades del món,
segueixen una estructura jeràrquica; és a dir existeixen diferencies entre els diferents
integrants d’un cos.
2.3.1 Els graus policials.
Una manera de diferencia els agents és mitjançant l’ utilització de graus. Hi ha dos tipus de
graus: els administratius (escala superior i executiva) i els que desenvolupen funcions
operatives (escala intermèdia i bàsica). Els graus policials són els següents:
Divisa de caporal Divisa de sotsinspector Mosso (sense divisa)

18. 18
2.3.1.1 Els uniformes
Els Mossos d’Esquadra tenen tres tipus de uniformes que són els següents: El uniforme
de carrer, el uniforme de mitja gala i el uniforme de gala.
2.3.1.1.1 Uniforme de gala
L’uniforme de gala s’ha inspirat en l’uniforme tradicional del segle XIX. Aquest
uniforme només es fa servir per a les cerimònies més importants i es caracteritza per:
 Al cap: un barret de copa tradicional.
 Una jaqueta que «és curta, amb bocamàniga vermella i amb aplicació a
sobre d’una peça blava amb tres botons, tot enrivetat amb cinta i
cordó blanc, i botonada platejada amb l’escut de la Generalitat de
Catalunya amb dotze botons a cada costat; partint de les espatlles,
butxaques en franja vermella enrivetada de blanc. Per l’esquena,
costures enrivetades amb vermell que formen dos plecs d’aquest
mateix color de cintura, amb tres botons cadascun. Bocamàniga al
biaix.»
 L'armilla «és senzilla, de color blau marí, amb cinc botons platejats
amb l’escut de la Generalitat de Catalunya.» Amagada per l'armilla hi
ha la faixa «vermella que sobresurt lleugerament».
 El cinturó és «de cuir negre» i «porta la funda de l’arma enganxada pel
cranc, en sentit vertical, carregador i manyotera de corda blanca».
 Cal portar una camisa «de popelín de color blanc, amb el coll planxat,
màniga llarga i una butxaca a la banda esquerra del pit» amb
una corbata «de color negre, mat i de pala».
 Pel que fa als pantalons, «són de línia recta, del mateix teixit i color
blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada
banda. Porten tres butxaques amb dos vius, una al darrera i una a cada
davant. Porten un ribet vermell al llarg de les costures exteriors dels
camals. S’adaptaran quant al teixit a l’estacionalitat i les condicions
climatològiques».
 Els mitjons «són de color blanc», «tot i que en el cas excepcional de
portar sabates, seran de color negre».
 A més a més cal portar guants «de color blanc».
 I a l' hivern l'uniforme es complementa amb una capa, la qual és de
«color blau marí fosc, amb revers i coll vermells, a la part interior amb
tapeta/cartera de color blau marí i tres botons a cada costat del coll».
Per a les descripcions d’aquest uniforme em utilitzat les del Decret 184/1995.

19. 19
2.3.1.1.2 Uniforme de mitja gala
L’uniforme de mitja gala també és descrit en el Decret 184/1995:
Aquest uniforme per a ocasions institucionals està compost per una jaqueta «tipus
americana de color blau fosc, amb coll i solapa, cordada amb quatre botons», i destaca
que «als costats superiors hi ha unes bandes de color vermell sobreposades a la costura
entre el davant i l’esquena, amb un passador al mig per fixar-hi unes xarreteres dures».
En aquestes xarreteres s'hi posen els galons que corresponen a aquell mosso o mossa.
Els quatre botons són «metàl·lics platejats amb l’escut de la Generalitat de Catalunya».
Compta també amb quatre butxaques de plastró, i concretament «damunt la butxaca
superior esquerra haurà d’anar col·locat l’escut de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra», sota del qual, per cert, es col·loquen les medalles que té el policia que duu
l'uniforme. Els pantalons són «del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta,
amb trinxa normal i un plec a cada banda» amb un «ribet vermell al llarg de les
costures exteriors dels camals».
La gorra de plat és la mateixa de l'uniforme habitual. La gorra té diferents variants per
distingir l'escala a què pertany cada mosso:
«a) Escala bàsica: visera de xarol.»
«b) Escala intermèdia: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i
barballera daurats.»
«c) Escala executiva: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i
barballera daurats i escut brodat de la Generalitat.»
«d) Escala superior: visera de roba amb cinta, "caramanya" embrancada,
soutache i barballera de cordó daurat i escut brodat de la Generalitat. La gorra
de plat d’estiu és com la que s’ha descrit però amb la variant que el teixit
exterior de color blau marí fosc és reixat.»
Les sabates «hauran de ser de cuir, de color negre i amb cordons». Pel
que fa a la camisa i a la corbata són les mateixes de l'uniforme de gala.
Els guants són també blancs però específicament de roba. El cinturó, en
canvi, difereix una mica: «és de niló de color negre, va subjectat a les
travetes del pantaló, i d’ ell pengen la funda de l’arma mitjançant el
cranc, en sentit vertical, el carregador i les manilles amb la seva
funda».
Finalment cal destacar que per tot l'uniforme hi ha la insígnia de la
Generalitat: «a tots els botons, niquelats, hi haurà en alt relleu el
senyal de la Generalitat. A la part del davant de la gorra de plat i en la
doble vertical, el senyal de la Generalitat en color, a sobre d’un feltre
vulcanitzat de 42 mm d’alçada i 35 mm d’amplada.»

20. 20
2.3.1.1.3 Uniforme de carrer
L’uniforme de carrer és el més reconegut. Consta d’una camisa blava i corbata negra.
Sobre les espatlles hi va la divisa. En el cinturó hi porten l’arma, la porra (darrerament
les antigues s’han substituït per unes de desplegables), les manilles i els altres estris
que poden necessitar. A la camisa hi porten el número de mosso. Els pantalons són
negres i la gorra és la mateixa que en l’uniforme de mitja gala.
2.3.2 L’escala de recolzament.
L’escala de recolzament (o de suport) és un conjunt d’especialistes (no necessàriament
agents dels cos) que donen un suport als agents del tipus facultatiu i tècnic. L’any 2008
es va modificar la Llei 10/1994 i va donar pas a l’escala de suport actual que són
bàsicament uns auxiliars de policia.
També (si es dóna el cas) podran exercir funcions semblants a les d’una unitat de
policia com ara el trasllat i la vigilància de menors, el trasllat judicial de detinguts,
notificacions i altres comunicacions judicials, la vigilància de llocs i edificis entre
d’altres.
D’esquerra a dreta: mossos amb uniformes de mitja gala, uniformes de gala i uniformes de carrer.

21. 21
2.4 La formació de nous mossos.
Tots els nous mossos d’esquadra es formen surten de l’ISPC (l’ Institut de Seguretat
Pública de Catalunya) a Mollet de Vallès. A l’ISPC no tant sols s’hi formen mossos
d’esquadra; a més a més hi trobem els estudiants per policia local, bombers, personal
de Protecció Civil i Agents Rurals. A més a més supervisen els programes formatius de
les empreses de seguretat privada.
Un mosso graduat a l’ISPC pot desenvolupar les funcions policials bàsiques, és a dir:
 Patrullar.
 Ocupar-se de la seguretat ciutadana.
 Ocupar-se de determinades vigilàncies.
 Ocupar-se de determinades custòdies.
2.4.1 L’USC
Tots aquells mossos que decideixen no especialitzar-se passen a formar part del USC
(Unitat de Seguretat Ciutadana). La seva funció principal és mantenir la presència
policial al carrer per garantir la convivència pública neutralitzant conductes antisocials,
perseguint els delictes flagrants que es cometin en presència seva (com ara un furt) i
vigilant l'espai públic en general. La seva feina de carrer fa que siguin els primers en
prendre contacte amb tot allò que succeeix al seu territori, el qual han de conèixer bé.
Tot i que no és una especialitat reconeguda com a tal, es pot considerar una
especialitat més del cos com la resta d'unitats.
FUNCIONAMENT
La unitat és dirigida per un cap de
la USC que normalment té el rang
de sotsinspector. La seguretat
ciutadana s’ha de mantenir durant
les 24 h. del dia i els torns són de 8
h.

22. 22
2.4.2 Les especialitzacions
Hi ha moltes especialitzacions i de molts tipus però les podem agrupar en tres grups:
 Especialitats de Seguretat Ciutadana:
NIVELL
D’ESPECIALITZACIÓ*
FUNCIÓ ORGANISMES QUE
REQUEREIXEN
L’ESPECIALITAT
Protecció de
persones i béns Nivell 2
Situacions de risc mitjà per
massificacions i catàstrofes.
ARRO (Àrees
Regionals de
Recursos Operatius).
Atenció
ciutadana Nivell 2
Atenció a les persones, tramitació
de denuncies i tractament de
víctimes.
OAC (Oficina
d’Atenció
Ciutadana).
Intervenció en
muntanya
Nivell 3 Contextos d’alta muntanya. Unitat d’Intervenció
en Muntanya.
Subsòl Nivell 3 Contextos subterranis. Unitat de subsòl.
Intervenció
subaquàtica
Nivell 3 Contextos subaquàtics. Unitat Subaquàtica.
Guia caní Nivell 3 Situacions que requereixen la
participació de gossos ensinistrats.
Unitat Canina.
Ordre públic Nivell 3 Situacions de risc alt per
massificació o catàstrofes.
Brigada Mòbil (ABM
o antiavalots).
Protecció
especial
Nivell 3 Escorta de personalitats. AE (Àrea d’escortes).
Trànsit Nivell 3 Vigilància de les vies interurbanes i
urbanes.
ART (Àrees Regionals
de Trànsit).
Desactivació
d’artefactes
explosius
Nivell 4
Neutralització d’artefactes
explosius o d’altra mena.
Àrea TEDAX-NRBQ
Intervenció
especial
Nivell 4 Situacions de risc molt alt de
violència armada.
GEI (Grup Especial
d’Intervenció).
*Com més alt el nivell d’especialització més complicada o arriscada la tasca a desenvolupar. Els
tipus d’especialitzacions s’ordenen per nivell.
Agent de l’Àrea TEDAX Agents de l’ AE

23. 23
 Especialitats d’Investigació:
 Especialitats de Suport Tècnic
NIVELL
D’ESPECIALITZACIÓ
FUNCIÓ ORGANISMES QUE
REQUEREIXEN
L’ESPECIALITAT
Suport tècnic bàsic Nivell 2 Proporciona el suport tècnic
bàsic
-
Sala de
comandament
Nivell 2 Gestiona els recursos policials
informàticament
Sales de
comandament de les
USC
Instrucció
tecnopolicial
Nivell 2 Professorat que forma els
nous mossos.
AINS (Àrea
d’Instructors)
Suport tècnic avançat Nivell 3 Proporcions suport tècnic
avançat.
-
NIVELL
D’ESPECIALITZACIÓ
FUNCIÓ ORGANISMES QUE
REQUEREIXEN
L’ESPECIALITAT
Investigació bàsica Nivell 2 Investiga il·lícits penals o
administratius ordinaris.
UI (Unitats
d’Investigació).
Policia científica
bàsica Nivell 2
Desenvolupa criminalística i
informació de complexitat
mitja.
UI
Investigació
avançada
Nivell 3
Investiga il·lícits penals o
administratius ordinaris
executats de manera
organitzada.
ATI (Àrees
territorials
d’investigació) i crim
organitzat (ACCO).
Investigació interna Nivell 3
Investiga il·lícits penals o
contraris a l’ètica professional
dins del cos.
Àrea d’Investigació
Interna.
Informació Nivell 3 Investiga la criminalitat amb
objectius no econòmics.
ACII i ACIE (Àrees
Centrals
d’Informació Interior
i Exterior).
Policia científica
avançada Nivell 3
Desenvolupa criminalística i
informació de complexitat
alta.
Àrees de
Criminalística i
Identificació.
Seguiment i
vigilàncies Nivell 3
Observació sobre el terreny. Àrea de Mitjans
Tècnics i Suport
Operatiu.
Mitjans tècnics Nivell 3
Suport a l’ investigació amb
mitjans tècnics.
Àrea de Mitjans
Tècnics i Suport
Operatiu.
Anàlisis Nivell 3
Analitza la informació
recopilada sobre la
criminalitat.
Àrea de l’Anàlisi de
la criminalitat.

24. 24
2.5 Les funcions dels mossos d’esquadra.
La llei vigent que diu quines són les funcions generals de la Policia de la Generalitat -
Mossos d’Esquadra és la 10/1994 de l’11 de Juliol. En aquesta llei és defineix al cos
com un servei i estructura les diferents funcions en 5 categories:
1. Funcions de policia de seguretat ciutadana.
2. Funcions de policia administrativa.
3. Funcions de policia judicial.
4. Funcions d’intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats.
5. Funcions de cooperació i col·laboració amb entitats locals.
Dels articles 164 i 332 de l’Estatut d’Autonomia en podríem treure dues classes de
funcions més:
6. Funcions de policia en seguretat viària i trànsit.
7. Funcions i competències en matèria d’emergències i protecció civil.
Ara desenvoluparem aquestes set funcions per tal de veure quines són les funcions
més específiques. Aquestes funcions són una còpia de la Llei 10/1994 (1-5) i dels
articles 164 (6) i 332 (7) de l’Estatut d’Autonomia.
1. Funcions de policia de seguretat ciutadana.
1.1 Protegir les persones i els béns.
1.2 Mantenir l’ordre públic.
1.3 Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de
la Generalitat, i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la
seguretat dels usuaris dels serveis.
1.4 Vigilar els espais públics.
1.5 Protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions
humanes.
1.6 Prestar auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i
participar en l'execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui
determinada per les lleis.
1.7 Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit.
1.8 Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció
de la seguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat
per la Llei orgànica 1/1992.
1.9 Prevenir actes delictius.
1.10 La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

25. 25
2. Funcions de policia administrativa.
2.1 Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i
de les disposicions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la
Generalitat.
2.2 Inspeccionar les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la
Generalitat, i denunciar-ne tota activitat il·lícita.
2.3 Emprar la coacció amb vista a l'execució forçosa dels actes o les
disposicions dels òrgans de la Generalitat.
2.4 Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat
aplicables a Catalunya i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.
2.5 Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos
hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena
relacionada amb la conservació de la natura.
2.6 Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català,
pel que fa a la salvaguarda i la protecció d'aquest i per tal d'evitar-ne l'espoli o
la destrucció.
2.7 Col·laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat
de l'Estat en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca d'informació
d'interès policial.
2.8 Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs
serveis i actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes
establerts per la legislació vigent.
2.9 La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.
3. Funcions de policia judicial.
3.1 Estar disponible sota qualsevol requeriment judicial.
4. Funcions d’intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats.
4.1 Intervenir en conflictes privats per tal de obtenir una resolució amistosa.
5. Funcions de cooperació i col·laboració amb entitats locals.
5.1 Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin
assumir plenament un servei, per raó del seu volum o de l'especialització.
5.2 Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest article, les pròpies de
les policies locals en els municipis que no en disposin.
5.3 En els supòsits establerts per les lletres 5.1 i 5.2, la Generalitat i les
corporacions locals han de subscriure els convenis de cooperació
corresponents, en què s'han de definir, en tot cas, els objectius, els
recursos, el finançament, l'organització i les obligacions i facultats
respectives.

26. 26
6. Funcions de policia en seguretat viària i trànsit.
6.1 Dur a terme el pla de seguretat viària vigent.
6.2 La resta de funcions que se li pot atribuir (controls de trànsit, auxiliar en
accidents, etc.).
7. Funcions i competències en matèria d’emergències i protecció civil.
7.1 Previsió: analitzar el risc, les causes i els efectes.
7.2 Prevenció: conjunt d'accions encaminades a disminuir el risc.
7.3 Planificació: la resposta davant situacions de greu risc.
7.4 Intervenció: accions encaminades a anul·lar, corregir i minimitzar els efectes
de les catàstrofes.
7.5 Rehabilitació: accions encaminades a reparar i retornar a la normalitat.
7.6 Informació i formació: donar a conèixer a la població com actuar en cas
d'accident.
3.Enquesta: l’opinió pública sobre els Mossos
d’Esquadra
Em realitzat una enquesta a gent de diferents edats. Les preguntes que els hi hem fet
respondre són sobre la actualitat del cos dels Mossos d’Esquadra. Les primeres
preguntes són sobre una de les divisions més polèmiques i problemàtiques del cos: la
Àrea de Brigada Mòbil popularment coneguda com el cos d’antiavalots. Desprès em fet
algunes preguntes relacionades amb algunes de les actuacions més polèmiques
d’aquesta àrea. Ja finalitzant em preguntat sobre com veu la gent l’actualitat general
dels Mossos d’Esquadra i si serien capaços de dir-nos els passos que haurien de seguir
per posar una denuncia. Per acabar em preguntat a quin número trucarien si
necessitessin hi hagués una emergència que requerís la presència dels mossos.
Els controls de trànsit pertanyen
a les funcions en seguretat viària
i trànsit.

27. 27
Us deixem una còpia de l’enquesta:
ENQUESTA
LA SEGURETAT CIUTADANA A CATALUNYA
Marca la resposta que més et convingui o respon. Respon les qüestions per ordre.
1. Quants anys tens?
2. Saps què és la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra?
3. Coneixes els fets del que van passar a Plaça Catalunya mentre els Indignats hi
acampaven i on van intervenir la Brigada Mòbil?
4. La Brigada Mòbil són també coneguts com els antiavalots. Coneixes alguna
altra intervenció polèmica d’aquesta unitat?
5. Creus que una policia autonòmica és necessària?
6. Saps que va passar entre els antiavalots i Esther
Quintana?
7. Recentment ha aparegut la noticia que els antiavalots portaran un número
d’identificació per tal que la gent els pugui denunciar. Aquest número és
llarg i no es correspon al numero de placa. Creus que n’hi haurà prou o
s’hauria de dur el número de placa?
8. Creus que ja hi ha prou presencia policial a Catalunya?
9. Si tinguessis que fer alguna denuncia sabries els passos que s’han de seguir?
10. A quin número trucaries si en cas d’emergència si necessites la presència
dels Mossos d’Esquadra?
----------------------------------------------
Si No
Si No
Si No
Si No
NoSi
Si No
NoSi
Si No

28. 28
ELS RESULTATS.
Els resultats de l’enquesta han estat els següents:
5 5 5
8
5
1
2
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
[10-20) [20-30) [30-40) [40-50) [50-60) [60-70) [70-80)
1.Edat dels enquestat
edats
94%
6%
2. Saps què és la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra?
Si
No
El 94% dels enquestats coneixen la Brigada Mòbil (antiavalots). Segurament és perquè és el unitat
més polèmica i que últimament ha aparegut més a les noticies.
Persones enquestades
GenerCo Les persones que han sigut enquestades tenen una edat bastant diversa. Entre els seixanta i els vuitanta
no hagut tanta participació. En total l’enquesta ha sigut realitzada per trenta-una persones.

29. 29
77%
23%
4. La Brigada Mòbil són també coneguts com els antiavalots.
Coneixes alguna altra intervenció polèmica d’aquesta unitat?
Si
No
100%
0%
3. Coneixes els fets del que van passar a Plaça Catalunya mentre els
Indignats hi acampaven i on van intervenir la Brigada Mòbil?
Si
No
No hi ha dubte: el 100% dels enquestats recorden els fets que van succeir entre els
Indignats del #15M i els antiavalots.
El 77% del enquestat coneix dues o més actuacions polèmiques dels antivalots.

30. 30
84%
16%
5. Creus que una policia autonòmica és necessària?
Si
No
74%
26%
6.Saps que va passar entre els antiavalots i Esther
Quintana?
Si
No
El 84% dels enquestats creu que els mossos d’esquadra són necessaris i el 16% restant creu
que amb la Guàrdia Civil ja és suficient.
El 74% dels enquestats coneix el cas de Esther Quintana. És la noia que va perdre el ull en
l’ultima Vaga General per culpa de un impacte de una pilota de goma llençada per un
agent.

31. 31
65%
35%
7. Creus que és suficient que els antiavalots portin un
numero identificatiu que no és el que correspon amb
el de la placa?
Si
No
68%
32%
8.Creus que ja hi ha prou presencia policial a Catalunya?
Si
No
El 65% dels enquestats creu que és suficient que els antivalots portin un identificador pro en canvi
el 35% dels enquestats creu que no és suficient que els antivalots portin un identificador diferent
el de la placa
El 68% dels enquestats creu que ja hi ha suficients mossos d’esquadra pro en canvi el 32%
restant creu que encara falten més agents dels mossos d’esquadra

32. 32
61%
39%
9.Si tinguessis que fer alguna denuncia sabries els passos
que s’han de seguir?
Si
No
48%
52%
10.Saps quin és el numero dels mossos d'esquadra?
Si
No
El 61% dels enquestats saben els passos que s’han de seguir per fer una denuncia en canvi el
39% no ho saben.
El 52% dels enquestats no sap quin és el numero dels mossos d’esquadra en canvi el 48% restant si
que el sap. Sobretot la gent més gran de quaranta anys pensa que és el numero antic.

33. 33
4.Visista a la caserna dels Mossos d’Esquadra (a Sant
Sadurní).
A la nostra arribada a la comissaria de Sant Sadurní ens va rebre el mosso Juanma que
molt amablement ens va respondre les preguntes que li vam formular (que trobareu
més endavant) i que més tard ens va ensenyar la majoria de les parts de la comissaria.
L’ENTREVISTA:
- Quants mossos d’esquadra treballen en aquesta comissaria?
En aquesta comissària treballen cinquanta-dos mossos i estan dividits en cinc
escamots de set o vuits agents.
- Quin és el vostre horari laboral?
Els mossos ens organitzem en tres torns diaris de vuit hores i els caps de
setmana de dotze. Els que fan el torn de tarda de dilluns a divendres no
treballen el cap de setmana en canvi, els que fan el torn de matí (com el torn
de nit) que una altra setmana facin el torn de cap de setmana.
- Quins municipis depenen de la comissaria de Sant Sadurní?
Aquesta comissària agafa els municipis de El pla, Torrelavit, Subirats, Sant
Llorenç, Gelida i llògicament Sant Sadurní d’Anoia.
- Quin és el tipus de robatori més habitual en l’Alt Penedès?
El robatori que ens trobem més habitualment és el que es produeix en els
masos. Val a dir, que l’Alt Penedès és la comarca de Catalunya amb l’índex de
delinqüència més baix.
- Parlem del cotxes patrulles. Quants agents hi soleu anar en un cotxe patrulla?
Aquí a Catalunya la solució més efectiva és que hi vagin dos agents. En altres
països com els Estats Units hi ha lleis que defensen molt al policia i els hi va bé
patrulles d’una persona però aquí no és efectiu.
- Quants cotxes patrulla teniu en aquest comissaria?
En tenim tres (dos cotxes i una furgoneta). Degut a les retallades ens en van
treure tres i els van ubicar en algun altre lloc.
- Qui és el cap de la comissaria? Quin rang té?
L’home que dirigeix aquesta comissaria té el rang de sotsinspector.
- En quins casos podeu posar la sirena?
S’intenta utilitzar-la el mínim possible per no cridar l’atenció i poder causar un
cert pànic entre la població però en alguns casos és necessari com ara quan s’ha
proclamat un incendi o en un accident de trànsit.

34. 34
- En quins casos podeu utilitzar la pistola?
Només la podem utilitzar quan hi ha en risc una tercera persona. Tot i així portar
una arma en aquest país és més un problema que una solució.
- Quins passos s’han de seguir per denunciar alguna cosa?
L’únic que s’ha de fer és trucar al 112 i els operaris enviaran als agents que siguin
necessaris. En cas de robatori els primers agents que arribessin al lloc dels fets el
que haurien de fer és observar si hi ha vidres trencats i avisar a la Policia
Científica i quan haguessin acabat la feina ho deixarien sota el control de l’ Unitat
d’Investigació.
- Com han afectat les retallades del Mossos d’Esquadra a la comissaria?
Les retallades ens han afectat sobretot en l’àmbit de recursos; ja no envien
munició per practicar, fan pagar les claus de les manilles que es perden i també
ho notem en coses molt bàsiques com ara el material d’oficina.
- Quines opcions tenen els mossos en sortir de l’acadèmia?
En sortir de l’acadèmia els nous mossos fan un any de pràctiques i a partir de
llavors podem escollir qualsevol tipus d’especialització. També hi ha gent no
especialitzada però són una minoria.
- Organitzeu trobades amb altres policies del món?
Sí. Per posar un exemple diré que hi ha la IPA que és una organització que es
dedica a organitzar intercanvis entre bombers i policies d’arreu de món i cada
dos anys s’organitzen unes competicions semblants als Jocs Olímpics.
Tot seguit va passar a ensenyar-nos algunes parts de la comissaria.
A dalt: menjador; a baix: cel·la. A dalt: sala d’instruccions; a baix mòdul
de seguretat per a descarregar les armes.

35. 35
NETGRAFIA
Les planes web que em consultat han estat les següents:
Per trobar informació general dels Mossos d’Esquadra:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mossos_d'Esquadra
http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos
Per trobar informació específica:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rea_de_Brigada_M%C3%B2bil
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Divisi%C3%B3_d%27Afers_Interns
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Divisi%C3%B3_d%27Informaci%C3%B3
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Divisi%C3%B3_de_Sistemes_d%27Informaci%C3%B3_Polici
al
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Divisi%C3%B3_de_Tr%C3%A0nsit
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Divisi%C3%B3_d%27Intervenci%C3%B3
- http://www20.gencat.cat/docs/transit/Documents/Seguretat%20Viaria/plaseguretatvia
ria_2011_2013.pdf
- http://www.gencat.cat/mossos/cme/organitzacio/Funcions.html
- http://blogmossosdesquadra.blogspot.com.es/p/historia.html
- http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.ab787c58b11dd607aacf3010b
0c0e1a0/?vgnextoid=4a2afcd9a21e1310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel
=4a2afcd9a21e1310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_Mossos_d'Esquadra
- http://www.slideshare.net/rparram1/mossos-desquadra
- http://www.lavanguardia.com/sucesos/20130326/54370698938/imputan-dos-mossos-
lesiones-causadas-esther-quintana.html
- http://www.vilaweb.cat/ep/societat/3888011/20110518/15m-furgons-antiavalots-
controlen-totes-entrades-puerta-sol.pdf
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitat_de_Seguretat_Ciutadana
- http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.fe6eb085120d73d5c366ec10b
0c0e1a0/?vgnextoid=fc617c20eed58210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel
=fc617c20eed58210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
- http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organigrama.jsp?codi=13760&jq=200047

36. 36
CONCLUSIÓ
Durant aquest projecte em après moltes coses que ignoràvem i hem resolt molts
dubtes que teníem. Hem descobert coses que no sabíem ni que existien (com ara tota
la part del comandament del cos). Hem après moltes coses sobre l’ història del cos dels
Mossos d’Esquadra i per tant també de la història de Catalunya. La part més
interessant ha estat sens dubte la de l’estructura del cos on hem après coses molt
interessants sobre l’organització i la coordinació del cos. Hi ha hagut també parts que
ens ha agradat investigar sobre elles com ara la de la formació de nous mossos i la part
dels rangs policials. Hem après a identificar el rang d’un mosso per la divisa i em
conegut les especialitzacions que un mosso pot realitzar. També hem pres consciència
de que els Mossos d’Esquadra fan moltes funcions que desconeixíem completament
que fossin competència seva. Una altra part que ens va agradar fer va ser la de la visita
a la comissaria de Sant Sadurní d’Anoia. Aprofitem per donar les gràcies al mosso
d’esquadra Juanma que ens va atendre molt amablement.
Aquest projecte de recerca ens ha agradat molt treballar-lo i creiem que em fet una
molt bona feina.
David Pelàez
Xavier Sàenz
4rt ESO C
Curs 2012-13
PREC
Tutora: Gemma Martín