1. Com afectaria la
Independència
de Catalunya a
Eivissa?
Components del grup: Carmen Costa, Marisa Ribas, Marta
Ribas i Llorenç Planells.
Curs: 1r
Batxiller
Grup: B.
2. Índex
*Per què la situació actual és així?
*Com és la situació actual?
*Quines raons es contraposen?
*Quines són les conseqüències
generals? Quines són les conseqüències
per a Eivissa?
3. Per què la situació actual és així?
Primerament, cal dir, que els antecedents històrics són incerts. Però, a partir de la imposició dels
Decrets de Nova Planta, és a dir, el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici
del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya i portaren a l'abolició de les
Constitucions catalanes, hagué diversos moviments populars que reivindicaren una república
catalana en els diversos alçaments que sacsejaren Catalunya al llarg del segle XIX. Encara que, no
ho feren amb un projecte polític nacionalista modern.
Finalment, a finals de la primera dècada del segle XX, nasqué un independentisme català com a
moviment polític modern, que s'inspirava en el nacionalisme irlandès que havia guanyat molta
popularitat en la lluita dels republicans que volien agafar el poder i independitzar-se del Regne Unit.
En aquest moment, és a dir l'any 1918, havien aparegut les primeres publicacions independentistes
catalanes. Des de principis de segle, s'havien anat formant els primers moviments
de tendències separatistes que confluirien en la creació de la Federació Democràtica
Nacionalista, és a dir, organització política nacionalista catalana creada per Francesc
Macià. Aquí, sorgiria el que seria el primer grup que es declararia separatista: Estat
Català.
Aquest partit tindria una vida efímera i l'any 1922 esdevindria una organització política que
comptarà amb una branca militar anomenada Bandera Negra.
Seguidament, en la dictadura de Primo de Rivera, és a dir, el règim polític que va
haver-hi a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo
de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de
1930, va provocar una ferotge repressió alhora contra les
organitzacions catalanistes, inclòs, l'incipient independentisme. Això, li provoca a
l'independentisme de Catalunya perdre dirigents com Salvador Seguí, que va ser un
dels líders més destacats d'aquest moviment.
Més tard, l'any 1926 tindrien lloc els Fets de Prats de Molló, és a dir, un intent d'invasió militar des
de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d'Estat
Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes, una des de Sant Llorenç de Cerdans i
Francesc Macià
Primo de Rivera
Salvador Seguí
4. l'altra, des del coll d'Ares, que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.
Però, aquest fracàs militar es va convertir en un èxit de propaganda, a més, el judici a Macià va
donar un gran ressò a la reivindicació d'independència tant al país, com internacionalment,
aleshores, Macià es convertí en una icona popular.
Aleshores, Macià va ser enviat a l'exili, i així, fundaria a Cuba, el Partit Separatista Revolucionari
de Catalunya. Un fet clau, va ser la proclamació de la Constitució de l'Havana, l'any 1928, que
posava les bases de la Constitució provisional de la República Catalana, a més, tingué una
important difusió.
Ja a la dècada dels 30, aparegueren altres partits independentistes, com l'any 1931, Nosaltres Sols!,
l'any 1932, Nacionalista Català, o el mateix any, Partir Català Proletari. L'any 1936, els dos primers
s'integrarien a Estat Català i el darrer al Partit Socialista Unificat.
En aquests anys, l'independentisme en la pràctica, només actuava en el Principat de Catalunya.
Amb la caiguda de la Restauració monàrquica i Primo de Rivera, el republicanisme català, s'unirà i
formarà Esquerra Republicana de Catalunya. Macià esdevindria el cap de tot aquest
moviment. A més, després de la proclamació de la República Catalana, s'aconseguirà
que Madrid concedeixi autogovern de Catalunya. Més tard, Macià i Lluís Companys
arribaran a presidents de la Generalitat republicana, amb un gran suport del poble,
però acceptant la Generalitat i renunciant a un estat propi.
Després de la Guerra Civil espanyola, el Front Nacional de Catalunya, va esdevenir la principal
referència. El FNC emprendria una intensa activitat agitativa i de resistència, fins i tot, arribant a
col·laborar amb les forces aliades, és a dir, Gran Bretanya, França, Polònia, Canadà, Sud-àfrica,
Austràlia i Nova Zelanda, durant la Segona Guerra Mundial. Ja que, tenien l'esperança d'obtenir
rèdits per a la causa catalana amb la victòria aliada contra el feixisme.
Més tard, a finals de la dècada de 1960,aparegué el Partir Socialista d'Alliberament Nacional, fundat
1968, d'orientació marxista, és a dir, basat en el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i
filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels que es caracteritza
per un enfocament materialista i dialèctic del món.
Així, s'inicia el naixement de l'independentisme modern que reivindica els Països Catalans, amb un
component ideològic d'esquerra: l'Esquerra Independentista.
Lluís Companys
5. A partir de la dècada de 1970, naixen altres grups, incloses organitzacions armades clandestines
com EPOCA o Terra Lliure.
El final del franquisme, amb la mort de Franco, aparegueren canvis en l'estructura de l'estat, que el
discurs oficial ha qualificat de Transició democràtica, que suposaren un procés de reforma pactat
entre les direccions dels partir majoritaris, enfront de la Ruptura democràtica que reclamaven les
instàncies antifranquistes. Així, des del punt de vista de l'independentisme el procés reforçà la unitat
indissoluble de la “nació espanyola”, i posava l'exèrcit espanyol com a garant d'aquesta unitat.
En aquest marc, les autonomies catalanes quedaren com a entitats subalternes sense poder polític
propi efectiu. Aleshores, l'esquerra independentista ho denuncià, quedant-se sola en aquesta
denúncia del règim autonòmic.
Durant 16 anys, és a dir del 1979 a 1995, es desenvolupà una estratègia de propaganda armada, que
provoca l'aparició d'un moviment social i polític estendre socialment i de forma massiva les
posicions explícitament independentistes.
6. Com és la situació actual?
Podem distingir dues formacions amb representació parlamentària amb una clara vocació
independentista:
• Esquerra Republicana (de Catalunya), que te postulats social-demòcrates.
• Candidatura d'Unitat Popular tenen ideologia socialista i són partidaris de la radicalitat
democràtica.
D'altre banda la solidaritat catalana per la Independència va tenir representació del 2010 al 2012.
ERC avui dia té vint-i-un diputats al Parlament de Catalunya, mentre que la CUP , es va presentar
per primera vegada al 2012 al Parlament de Catalunya en disposa tres.
“La clau perquè es puga aconseguir la independència la té Madrid.”
El 26 de juliol de 2013, Artur Mas, cap del Govern català, va remetre una carta al president
espanyol, Mariano Rajoy, en què li demanava fortament obrir el procés de negociacions que
permetin crear les condicions per a celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya.
La sol·licitud és part d'un procés en el qual la nació catalana pugui exercir el seu “dret a decidir”.
Aquest procés, que promouen els partits de la coalició que governa a Catalunya des del desembre de
2012, ha de culminar en un referèndum en el qual els ciutadans de Catalunya decideixin si l'actual
regió autonòmica espanyola s'ha de convertir en un nou estat d'Europa. A Catalunya hi ha una clara
majoria a favor del referèndum.
Fins ara, la capital s'oposa també a la cessió de més competències, que donarien una major
autonomia a Catalunya, o una àmplia reforma del model de finançament.
D'altre banda, si la capital continua mostrant-se tan inflexible i rebutja qualsevol diàleg, la situació
entre Madrid i Barcelona s'anirà agreujant.
Personalment, amb la nostre opinió, la situació de la llengua i la cultura catalana aniria millorant,
cosa que també està demostrada en diferents estudies, on diuen que a més, també milloraria la
7. relació amb la gent.
D'altre banda, la gran majoria de Catalunya està a favor de que Catalunya formi part de l'Unió
Europea, a més de que així defensarien més els interessos dels catalans que en la situació actual.
D'altre banda, podem destacar el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas és un
economista i polític català d'ideologia catalanista i lliberal. A més de ser el president de la
Generalitat de Catalunya, és el president de la federació de Convergència i Unió i el president de la
Convergència Democràtica de Catalunya. A part d'això, també va ser conseller de Política Territorial
i Obres Públiques (1995-1997), d'Economia i Finances
(1997-2001) i conseller en cap (2001-2003) de la Generalitat de Catalunya. Del 2004 al 2010 exercí
de Cap de l'oposició al Parlament de Catalunya.
Catalunya està fent diverses coses per poder aconseguir aquesta independència:
• Via catalana: és una cadena humana d'uns 400 metres que es va fer l'onze de setembre de
2013 a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana. Segons Carme Forcadell,
presidenta de l'ANC, va ser “un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la
sobirania nacional”. Va fer el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a
Alcanar (Montsià). Aquesta cadena començà a les 17:14 i acabà a les 18:00 on hagueren
actes polítics i acabaren cantant la cançó “Els segadors”.
8. • Consulta per la independència el 13 de setembre de 2009: Va haver-hi un 41% de
participació, però els resultats varen ser favorables amb el 96,2% vots dient que si que la
volien. Varen ser uns 600.000 vots favorables.
• Associació de Municipis per la independència:va ser creada el 14 de desembre de 2011 a
Vices, que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets
nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.
• Pacte per la Llibertat: el 18 de desembre de 2012 es va acordar que el Referèndum
d'autodeterminació de Catalunya està previst que se celebri durant el 2014, segons un acord
de governabilitat ratificat per Artur Mas, de part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras,
de part d'Esquerra Republicana de Catalunya.
• Aprovació de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya: el 23 de
juny es va aprovar al Parlament de Catalunya, que va ser una resolució amb la qual es va acordar
iniciar el procés cap al dret a decidir.
Aquest va ser el resultat de la votació de la
Declaració de Sobirania.
• Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): es va crear el 12 de febrer de 2013,
és un òrgan creat per la Generalitat de Catalunya per tal d'assessorar la Generalitat en el
procés de transició nacional de Catalunya i assoliment del referèndum d'autodeterminació de
Catalunya.
9. • Llei de consultes de Catalunya: el 19 de març del 2013 es va admetre a tràmit amb suports.
Es tramitarà per la via d'urgència per tal de ser aprovada al ple de l'octubre de 2013.
• Reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: es va fer el 26 de juny de
2013 a l'auditori del Parlament de Catalunya, on hi havia les institucions més representatives
del país, una quarantena d'entitats formades per la societat civil, el món local i les forces
polítiques. Aquí pacten a favor del procés del dret i de la celebració d'una consulta sobre el
futur polític de Catalunya.
Podem veure varietats d'enquestes que s'han anat fent per la Universitat Oberta de Catalunya:
• Creus que els pobles del món tenen dret a l'autodeterminació, és a dir, a decidir lliure i
democràticament el seu futur polític?
88,9% En termes generals sí
6,5% En termes generals no
3,5% Depenen alguns casos
1,1% NS
• Qui creu que hauria de poder participar en un referèndum per la independència de
Catalunya?
40,6% Tots els que tinguin residència legal a Catalunya.
32,2% Tots els inscrits al cens electoral a Catalunya.
14,6% Tots els catalans nascuts a Catalunya.
10,3% Gent de tot l'Estat espanyol.
2,4% No ho sap/No contesta.
10. • En quin termini creu vostè que Catalunya serà Independent?
41,9% A més llarg termini.
41,8% En els propers 20 anys.
12,1% En els propers 5 anys.
4,2% No sap/No contesta.
11. Quines raons es contraposen?
Pros de la independència
Única manera d'obtenir el dret a decidir també en les lleis
Espanya no deixa a Catalunya elegir moltes de les seves lleis, com la prohibició de les curses braus
(que si va ser permès imposar-ho a les Illes Canàries) i el tractament de l'avortament.
L'única manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d'hisenda i d'altres serveis
Els republicans han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i
s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que
els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una
pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut
45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període
2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre
Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra
4.172 a Andalusia.
Millor manera de fer baixar la prima de risc, de fer minvar el deute públic i, per tant, de sortir de la
crisi.
Els republicans han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i
s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que
els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una
pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut
45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període
2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre
Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra
4.172 a Andalusia.
12. Única forma d'assegurar normalitat en l'educació en català
El començament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en què les llengües i cultures que
no gaudien de la protecció d'un monarca, van començar a patir un genocidi cultural sense
precedents des de la caiguda de l'imperi romà. No només l'idioma català, sinó també el frisó, el
flamenc, l'occità, el gaèlic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu ús
va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglésies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes
llengües, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes.
El famós arquitecte Gaudí també va ser empresonat només per parlar català a un policia. Només per
ser català ha estat durant els últims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser
discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per
funcionaris a Catalunya des de l'abolició de l'Estat català el 1714 només eren pels espanyols (i en
alguns casos pels catalans que es va convertir en parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot
nascut precisament a la guerra de successió).
Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidaré. Això és una cosa que encara avui succeeix
amb massa freqüència, nens que parlen català a l'hospital a una infermera que no vol entendre’l,
això és molt greu.
Única manera que el català sigui oficial al parlament europeu
Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les
altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de
quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a
Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia
fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció
espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció
que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països
de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans,
negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimar secessió, prohibició del
referèndum).
Única manera de promocionar-se a l'estranger com cal
Catalunya no disposa d'un flux de diners estable per a la promoció de la cultura i llengua catalanes.
13. Cada any que passa perdem la oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes,
científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes,
editors, comissaris, músics, creadors, etcètera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del
món.
Contres de la independència
Sortida del mercat comú
La conseqüència més directa de la sortida de Catalunya de la UE seria la seva immediata expulsió
del mercat comunitari. En altres paraules, l'aixecament de fronteres i la imposició d'aranzels a les
exportacions i importacions. Aquest nou escenari tindria un elevadíssim impacte per al teixit
empresarial català, que perdria competitivitat respecte a companyies de la resta d'Europa.
La UE és l'encarregada de fixar l'import d'aquests aranzels, per la qual cosa la Generalitat no tindria
marge de maniobrar per minimitzar aquesta conseqüència directa del seu pla sobiranista. La seva
única salvació seria negociar acords bilaterals amb cadascun dels països de la UE, un procés que
podria durar anys
Pèrdua dels acords amb la resta del món
Espanya manté centenars d'acords bilaterals amb països de tot el món, més enllà de la Unió
Europea. Aquests tractats faciliten tant l'exportació i importació de productes amb menors
gravàmens aranzelaris, com l'exempció de tributar doblement al país d'origen de l'empresa i on
desenvolupa la seva activitat.
Aquest punt guanya especial interès, perquè les empreses catalanes deixarien de beneficiar-se, de
facto, d'acords en regions on les seves exportacions estan creixent a doble dígit en els últims anys:
Àsia, Amèrica Llatina i EUA. En aquest sentit, cal recordar que Catalunya quedaria fora del gran
tractat de lliure comerç que negocien actualment Europa i Estats Units.
Les ventes a Espanya, enfonsades
Els estudis sobre l'impacte que tindria la secessió de Catalunya en les seves relacions amb Espanya
apunten a una situació catastròfica. La caiguda de les vendes d'empreses catalanes a la resta de
l'Estat enfonsaria el valor de les relacions comercials al que actualment manté la comunitat
autònoma amb França, segons Clemente Polo, catedràtic de Fonaments d'Anàlisis Econòmiques de
la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
14. Fons europeus i la PAC
Les conseqüències negatives de sortir de la UE no cessen, i és que la inversió en innovació i
infraestructures també es podria veure ressentida. Des de 1989, Catalunya ha rebut gairebé 10.400
milions d'euros dels diferents fons de cohesió europeus amb els quals ha finançat múltiples
projectes i ha subvencionat l'activitat de recerca de molts centres. Amb la inversió pública sota
mínims i sense aquests ajuts, la Generalitat difícilment podria suplir aquesta absència amb fons
propis.
Aquesta xifra no inclou els 314 milions d'euros que, segons el sindicat català Unió de Pagesos,
reben de mitjana els agricultors catalans gràcies a la PAC (política agrària comuna). La pèrdua
d'aquests fons deixaria el sector en una posició de desavantatge competitiu respecte a Espanya.
Fuga de multinacionals
Davant aquest panorama, són molts els experts, fins i tot de l'ala pro-independentista, els que
vaticinen una fugida, major o menor, d'empreses. Des de 2010 ja són més de mil signatures les que
han deixat Catalunya per instal·lar-se a Madrid, amb una fiscalitat més atractiva i –després d'un
hipotètic procés de secessió– amb un marc jurídic i polític molt més estable.
També són molts els petits empresaris que traslladarien la seva seu a la capital d'Espanya pel seu
rebuig al procés sobiranista, com va quedar de manifest en la visita d'Esperança Aguirre al Cercle
Eqüestre de Barcelona la passada setmana.
També està per veure si les multinacionals que avui encara mantenen la seva seu per a Espanya a
Barcelona la traslladarien a altres punts d'Espanya, ja que seria el major dels mercats ibèrics per a
molts grups de gran consum. De fet, P&G ja ha portat la seu de Arbora Ausonia de Barcelona a
Madrid.
El nacionalisme
Tots els catalans són espanyols i molts ho volen seguir sent-ho. A més perquè la qüestió nacional no
és primordial per a ells però si que veuen com molt difícil arribar a la Independència de Catalunya i
per tant no veuen necessari dedicar tants esforços per quedar en res.
15. Quines són les conseqüències generals?
Bé, podem separar les conseqüències en diferents parts, primerament dir que si Catalunya
s'independitza sortiria d'organismes internacionals com l'ONU i l'OTAN, que els hi proporcionaven
diferents avantatges dins de l'àmbit econòmic i de seguretat pròpia i tampoc seria reconeguda pels
governs Europeus. Amb això vull dir que probablement l'economia de Catalunya es veuria afectada
dràsticament. Segons el document presentat per Joan Puigcercós, Catalunya se situaria entre els 10
països més rics d'Europa, ja que l’estructura econòmica de la Catalunya actual en termes de PIB per
capita se situa dins del context de la Europa dels 27 en una posició de primer ordre.
Amb la independència també es crearia una nova frontera a Europa, fet que afectaria al lliure ja que
hi haurien aranzels a tots i cadascun dels productes catalans,
ja siguin amb destinació a Espanya o a la resta d'Europa,
seria un problema econòmic important, i ara això no passa,
ja que és l’Estat Espanyol qui s’encarrega. També existeix la
impossibilitat d'usar l'Euro com a moneda pròpia, però es
parlaria i arribarien a un acord. Catalunya deixaria de rebre
ajuda econòmica de la UE perquè no estan d'acord amb la seva independència. També s'originaria el
problema de treballar a l'estranger, haurien de demanar papers, com els emigrants.
Catalunya hauria de formar un exèrcit propi per a la seva seguretat, i també la seva pròpia Seguretat
Social. Espanya no es farà responsable dels deutes que quedin per pagar en les carreteres catalanes,
així com altres vies ferroviàries i Catalunya els haurà d’afrontar amb la seva economia. Una altra
conseqüència seria que tots els parlamentaris catalans de la Cambra baixa o Cambra alta de l'Estat
Espanyol, se'ls exclourà dels seus càrrecs administratius i deixaran a l'instant de ser Diputats, el que
provocaria un cop dur per Catalunya, però si es vol desvincular d’Espanya és un sacrifici que s'ha
de fer. Una de les pitjors conseqüències seria que tots els fons espanyols destinats a: Agricultura,
Foment, Indústria, Educació, Cultura, Sanitat, Economia, Defensa, Obres Públiques, etc.,
desapareixerien al moment, ocasionant un terrible caos econòmic.
Però d'altra banda, si Catalunya s'independitza acabarien essent un estat que generaria un benefici
propi abismal, per tant la seva economia, cultura i la llengua no es veurien afectades de manera
negativa. Catalunya és capaç de mantenir-se per ella mateixa sense generar dèficits.
16. Si els sous que genera Catalunya fossin destinats al creixement del propi, sense desviaments a llocs
que no generen tant de benefici econòmic, pot ser ara no estaríem lluitant per allò que ens correspon
per l'esforç de treball.
Quines són les conseqüències per a Eivissa?
Continuant el que he dit anteriorment, si ens fixam amb el que passaria a Eivissa i al conjunt Balear
seria quasi el mateix però amb una petita diferencia, especialment a Eivissa ja pagam més del que
hauríem de pagar a l'Estat en temes de impostos. Eivissa paga un 16 per cent d'impostos a l'Estat,
aquest percentil normalment era un 14 per cent. Com és que pagam més? La resposta és molt
senzilla, simplement pel fet que a Eivissa el per cent de beneficis als mesos d'estiu sobrepassa les
perspectives dels economistes, això implica la pujada dels impostos per així guanyar més sous per
l'Estat. Això a Catalunya també passa però no arriba a ser superior als beneficis de les Illes Balears.
La independència també afectaria a les llengües de Balears. El govern vol l'eliminació total d'una
llengua que ha estat present des de fa 1200 anys i ara de sobte la volen eliminar per temes polítics.
Per què s'ha d'eliminar una llengua que pràcticament és la base de la riquesa lingüística actual?
Si miram cap en rere, a que ens recorda aquesta manera de pensar? Al franquisme o pot ser al
nazisme?
Aquestes idees d'eliminació de la cultura i la instauració d'una única llengua universal són de
l'època de Hitler i de Franc. Moments on la llengua catalana es trobava en el seu esplendor i que va
ser reprimida de forma sistemàtica, sense deixar marge ni alè.
Possiblement si el català no hagués set restringit de la seva parla, ara mateix la cultura de les Illes
Balears seria el triple de forta i amb molts de milions de parlants més.
Les Illes Balears acabarien deixant-se anar per la corrent de Catalunya i seguiria les seves passes
cap a una llengua més forta i més lliure. Balears i Catalunya són dos d'entre altres països que més
beneficis aportes a l'Estat Espanyol, si aquestos dos països s'independitzessin segurament sortirien
