En valenciano, contiene: la restauración, conceptos históricos, el error de Berenguer, primer gobierno republicano-socialista, Casas Viejas, revolución de asturias, guerra civil, dictadura franquista, transición democrática y régimen de Franco.

1. TREBALL FINAL
GEOGRAFÍA I HISTÒRIA
HISTÒRIA D’ESPANYA
PER: EMILIA CLIMENT FERNÁNDEZ I MARIA MARTÍ SERRADOR
4ºESO A

2. 1.​Redacta un text de 400 paraules explicant les bases i el funcionament del sistema de la Restauració,
incidint especialment en:
● El paper de les institucions: Corts i Corona
● El bipartidisme dinàstic i el sistema del torn
● El civilisme i l’allunyament dels militars de la política
● El caciquisme com a sistema social
● El fraud i la manipulació electoral
Funcionament del sistema de la Restauració
En aquesta redacció parlaré del funcionament de la Restauració, el paper de les institucions, el
bipartidisme dinàstic sistema de torn, el civilisme i allunyament dels militars de la política, el caciquisme i
per últim el fraud i manipulació electoral.
La restauració és una etapa política de la història espanyola baix el sistema monàrquic al 1874. És la
recuperació de la corona per Alfonso XII després del parèntesi del sexeni democràtic.
La restauració es caracteritza per una estabilitat institucional, construcció d’un model liberal de l’estat i
basada en els quatre pilars de Cànovas: Rei, Corts, Constitució i Torn.
Les corts varen ser el parlament bicameral de la Restauració al 1876. El poder legislatiu es va establir
com a compartit pel monarca i les corts. Aquestes consistien en un sistema bicameral, la qual
convocatòria, suspensió, tancament i dissolució corresponia segons la carta donada, al monarca.
El bipartidisme dinàstic és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics
que fan discriminació positiva a minoríes polítiques. El partit que estiga al segon lloc és l’oposició del
govern. El turnisme (sistema del torn) des del 1875 fins al 1923 va ser un element fonamental de la
Restauració. Consistia en l’alternànça entre el partit conservador i el liberal per decisions del rei en
funció d’una crisi política del poder al partit governant.
El civilisme és una doctrina política que diu que el govern té que estar dirigit per civils, no per militars (i
també altres poders). Aquest terme era utilitzat pels demòcrates i és la contraposició al militarisme, que
es va expressar a través del predomini dels militars a la vida política, cosa que el civilisme va frenar, fent
que els militars s’allunyaren de la política.
Ara parlaré del caciquisme, que és un conjunt de relacions socials que definien la vida política durant la
Restauració. El caciquisme és un sistema social on la seua principal fortalesa és l’agricutura i el món
urbà. Aquest sistema pretenía reformar la política nacional. Els caciquistes s’encarregaven de controlar
els vots de tot el món a la seua localitat, tenien un gran poder econòmic amb un sèquit format per grups
armats, que intimidaven als seus enemics.
Per últim faré referència al fraud i la manipulació electoral que va haver a españa.
El fraud electoral és l’intervenció il·lícita a un procés electoral per impedir, anul·lar o modificar els
resultats. A Espanya es produïen irregularitats com “el encasillamiento”, on prèviament a les votacions
s’adjudicaven els diputats que deurien eixir als districtes, també “lazaros”, on hi havien vots de gent
morta a les eleccions, “el pucherazo”, on es guardaven els vots a una olla i s’agregaven o s’extrauen
vots per aconseguir el resultat adequat. També els vots del poble eren comprats mitjançant diners
(manera pacífica) o mitjançant amenaces, violència i pressió per part dels caciquistes, els cures o, en
general, les figures públiques, aprofitant-se de la seua influència feien que el poble els votara.

3. 2.​Elabora un eix cronològic que mostre els principals esdeveniments històrics que marquen el procés de
crisi i descomposició del sistema de la Restauració entre 1898 i 1931.
3.​Defineix els següents conceptes històrics referits a la crisi del sistema de la Restauració:
● Regeneracionisme
Moviment intel·lectual entre els segles XIX i XX, que medita objectiva i científicament sobre les
causes de la decadència d’Espanya com a nació. Expressa un judici pesimista sobre Espanya
més documentada, no tan subjectiva com la Generació del 98.
● Reformisme dinàstic
Una nova generació (Alfonso XIII) de polítics influenciada pel regeneracionisme que va impulsar
projectes de reforma, els més importants des de l’interior del sistema.
● Llei de jurisdiccions
Llei espanyola (1906-1931) impulsada pel president del consell de ministres (Segismundo Moret)
i pel ministre de governació (Conde de Romanones) amb el suport de Alfonso XIII com a reacció
davant els fets “¡Cu - Cut!”. Aquesta llei posava baix jurisdiccions militars les ofenses orals o
escrites a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit.
● Setmana tràgica
Revoltes populars a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes al 1909. Va ser causada per
la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el 9 d’agost va començar la Guerra de
Melilla.
● Militars africanistes
Militars que van fer part de la seua carrera a l’exèrcit colonial a la zona del Protectorat del
Marroc. Els supervivents dels constants combats per sotmetre les tribus rifenyes van fer una
ràpida carrera militar gràcies als ascensos per mèrits de guerra.
● Pistolerisme
Fenòmen entre 1919 i 1923 a Catalunya, que es va produïr després de l’ascens numèric de
l’afiliació de treballadors al sindicat de la CNT. Les bandes de pistolers van ser protegides pels
governadors civils del moment perquè intentaven una política de total intransigència enfront de
les demandes obreres.
● Governs de concentració
Els parits polítics que manen i els que estan a la oposició s’uneixen per una causa comuna,
durant un temps obliden les seues diferències per adoptar mesures que ajuden a superar alguna
situació. A Espanya va ser l’unió entre els liberals, conservadors i la lliga per solucionar la dimisió
de Dato al 1917, van estar units fins al 1918.
● Expedient Picasso
Informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González destinat al consell suprem de
guerra i marina en relació als fets ocorreguts a la comandància general de Melilla al 1921. Va ser
el desastre d’annual i l’abandó de les posicions.

4. 4.​Comenta el següent document històric:
L’ERROR DE BERENGUER
Tipus de font:​ Primària
Tipus de contingut:​ Polític i social
Autor, data i destinatari:
Autor:​ José Ortega i Gasset
Data​: 1930 (15 de novembre)
Destinatari​: A tots els espanyols.
Idees fonamentals:​ El document parla de la dictadura que hi ha a Espanya, fent referència també al
títol de l’Error Berenguer, que diu que en realitat l’error no és de Berenguer, sinó d’altres. Parla de la
monarquia i de que sempre es diu que “a Espanya no passa res” i que açò és repugnant. Per últim diu
que l’estat espanyol no existeix.
Context històric:​ Aquest document s’escriu perquè fa falta aclarir una sèrie de esdeveniments i cal
explicar-los a la població espanyola, com la dictadura o la monarquia, la qual especula sobre els vicis
espanyols i s’aprofita per la seua exclusiva comoditat. Mentre que la solució a tot açò és la república, ja
que deixa tots aquestos problemes darrere i el país deixa darrere la dictadura i passa a regir-se per una
constitució, restaurant l’Espanya democràtica.
5.​Redacta un text de 300 paraules explicant les principals reformes iniciades pel primer govern
republicà-socialista entre els anys 1931 i 1933. També busca informació al voltant dels esdeveniments
de Casas Viejas al 1933. Selecciona tres imatges que consideres significatives dels fets ocorreguts i
comenta-les.
Reformes del Primer Govern Republicà-Socialista
El binari reformista és la segona etapa de la Segona República on el govern de coalició de republicans
d’esquerra i socialistes continua les reformes iniciades pel govern provisional, modernitzant la realitat
econòmica, social, política i cultural espanyoles. Principalment els terratinents, els grans empresaris,
financers i patrons i l’esglèsia catòlica eren els que oposaven resistència a aquestes reformes. Però
també la CNT, la FAI i el sindicat UGT van resistir el reformisme al contrari.
Les prioritats del Govern Provisional eren:
La política educativa
La construcció d’escoles primàries públiques per posar fí a l’analfabetisme.
Es volien construir unes 27000 escoles, unes 5000 per any, però no va ser possible per la depressió
econòmica i la política d’equilibri presupostari, al final es van construir unes 10000 escoles. Però les
necessitats d’escoles va augmentar quan es va aprovar la Llei de Congregacions, que deia que els
col·legis religiosos deurien tancar, per lo tant van dir que deurien construir unes 7000 escoles més per
aquest motiu.
El Ministeri d’instrucció va augmentar el seu presupost gràcies al govern, amb açò es varen modernitzar
universitats, ampliar centres, es van crear biblioteques ambulants, millores pedagògiques, etc…

5. Qüestió social
Les primeres reformes van ser pactades pel govern provisional, proposades pel ministre de treball, líder
de la UGT. Les peces bàsiques del seu projecte de regulació de les relacions laborals van ser la Llei de
Contractes de Treball i la de Jurats Mixtes. Van haver vagues per aquestes lleis ja que la CNT no va
utilitzar els mecanismes de conciliació.
La Confederació Federal Espanyola va dirigir una carta a Azaña per la rapidesa de la nova legislació
social i es queixava del jurats mixtes que donaven la raó als obrers.
Qüestió militar
Els decrets sobre els ascensos varen ser confirmats per les Corts per una Llei de Reclutament i
Ascensos de la Oficialitat al 1932, que va establir un bàrem per als ascensos per antigüetat i capacitació
profesional. També es van unificar en una escala als oficials de carrera i als procedents de tropa.
Els oficials que en general s’havien oposat a la reforma també varen protestar quan la llei de 1932 va
obligar als candidats a ingressar en acadèmies d’oficials a servir l’exèrcit 6 mesos i exigir un cert nombre
de cursets a la universitat. Amb açò el govern proposava eliminar la ignorància posant als futurs oficials
en contacte amb els futurs membres de les profesionals liberals.
Llei de Reforma Agrària
Durant el primer binari es van continuar aplicant els decrets agraris del govern provisional y també va
continuar l’oposició dels propietaris, que es van recolçar als ajuntaments monàrquics i al recurs de la
Guardia Civil per enfrontar-se als representats de la FNTT de UGT.
La UGT va crèixer durant aquest temps ja que la majoria dels nous afiliats camperols sense terres es
sentien agraïts als socialistes perquè ells els havien donat una primera oportunitat de fer-se escoltar per
negociar amb els propietaris. Va succeïr el mateix amb les organitzacions de propietaris agraris, ja que
l’antigua Confederació Nacional Catòlica-Agrària es va sumar al 1931 a l’agrupació de propietaris i
finques rústiques, i al 1933 la Confederació Espanyola Patronal Agrícola. D’ací eixiran molts dirigents de
la CEDA.
Ara parlaré dels ​esdeveniments de Casas Viejas
Els esdeveniments de Casas Viejas és el nom amb el que es coneixen les històries a la localitat de
Casas Viejas al 1933, i que constitueixen un dels fets més tràgics de la Segona República Epanyola. Va
obrir una gran crisi política al primer binari de la República i va ser l’inici de la pèrdua de recolçaments
polítics i socials que va fer que mesos desprès el govern republicà-socialista caiguera.
En la nit del 10 de gener, un grup de camperols afiliats a la CNT havien iniciat una revelió a Casas
Viejas. Rodejant armats amb armes de foc el quartel de la guardia civil, es va produïr un intercanvi de
dispars.
En la vespradad del 11 de gener un grup de guàrdies civils va arribar a Casas Viejas,lliberant als
companys que quedaven al quartel i ocupant el poble. Molta gent va fugir i altres van tancar-se a les
seues cases. Més tard va arribar un grup de forces de l’ordre públic que inmediatament van detindre als
responsables de l’atac a la guardia civil. Desprès, per la nit, va arribar a Casas Viejas una unitat a la que
el Director General de Seguretat els havia ordenat que obriren foc als que disparen contra les tropes.
En la matinada del 12 de gener, aquesta unitat dirigida per Rojas es va retirar al seu quartel general, on
Rojas va ordenar que es dispare a qualsevol mínima resistència, provocant una massacre gegant.

6. Una vegada coneguda aquesta massacre, es va produïr un escàndol periodístic i parlamentari que va
commocionar la societat espanyola. Els esdeveniments de Casas Viejas van ser un gran problema
polític per al govern republicà-socialista, que va tindre que soportar l’acós d’esquerra i de dreta i el
govern va el·ludir responsabilitats.
Com a conseqüència de tot açò, les Corts van aprovar la creació d’una Comissió d’investigació sobre els
esdeveniments el 24 de febrer de 1933. Aquesta va el·laborar un informe definitiu on es reconeixia
l’existència dels fusilaments, però exculpava al govern.
El director general de seguretat (Arturo Menéndez) fou destituit i va ser detingut al 1936 i fusilat a
Pamplona.
La CNT va llançar una campanya que exigía la lliberació dels presos, l’obertura de sindicats, la llibertat
de reunió i la llibertat de premsa, també la derogació de les lleis anti-obreres del 1932, de defensa de la
república i els jurats mixtes.
Finalment, el capità Rojas fou jutjat al 1934 i condemnat a 21 anys de reclusió per 14 homicidis. Aquest
mateix any, els camperols de Casas Viejas varen ser jutjats pels delictes de possessió d’armes de
guerra i d’actes contra les forces armades.
IMATGES
Per a mi aquesta imatge mostra la massacre que va haver a Casas Viejas, ja que es pot apreciar que
van haver molts morts en aquesta tragèdia baix la supervisió i aprovació del capità Rojas, mostra com
dónes, homes i inclús alguns xiquets es troben morts al terra.

7. Aquesta imatge també hem pareix molt significativa, ja que es veu com els soldats, armats amb armes
de foc, van a entrar a una casa per a, òbviament, matar a algú.
I per últim he escollit aquesta imatge perquè ens mostra el moment en el que van a donar mort a aquest
individu que, segons el que he explicat abans, dubte que haja fet alguna cosa tan mala con per a
merèixer la mort.

8. 6.​Llig la següent font secundària:
Investiga la revolució de Astúries de 1934 i desenvolupa un text explicant la significació històrica que li
atribueix Espriu, comentant altres posibles explicacions respecte a la qüestió.
L’octubre de 1934, es va donar un moviment de insurrecció impulsat pels socialistes i els comunistes
que va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera.
Aquesta revolució sols va donar lloc en Astúries ja que allí va ser la única part d’Espanya on la CNT
(Confederació Nacional del Treball) si que es va integrar en la aliança obrera proposada per la UGT i el
PSOE.
A Catalunya, la Generalitat va proclamar l’Estat català dins de la República Federal Espanyola.
Ambdues revolucions van ser durament castigades per l’exèrcit, amb nombres elevats de víctimes i
detinguts. A Catalunya va acabar amb la suspensió de l’Estatut i l’empresonament del govern.
Salvador Espriu va ser un dels escriptos catalans més importants de la post-guerra, qui va viure en
primera persona la revolució de 1934, i de aquesta parla la seua obra Malaguanyada Mortalla.
7.​Explica les característiques de la Guerra Civil espanyola, utilitzant, quan calga, els testimonis al voltant
de la naturalesa que s’aporten.
La Guerra Civil Espanyola va començar amb el colp d’estat del Exèrcit contra el Govern de la Segona
República el 17 i 18 de Juliol de 1936 i acabà el 1 d’Abril de 1939 quan el últim part de guerra va ser
signat per Franco, declarant la seua victòria i establint una dictadura que acabaria el 20 de novembre de
1975 amb la seua mort.
Les parts del conflicte eren la​ ​banda republicana i banda sublevada:
La banda republicana estava formada al voltant del Govern, format per una coalició de partits
republicans: Esquerra Republicana i Unió Republicana amb també el PSOE (Partit Socialista Obrer
Espanyol).
La banda sublevada estava organitzada entorn al poder militar i estava format per la Falange Espanyola,
els carlistes i la majoria dels votants de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autónomes), en
general, les persones amb idees conservadores.
Durant la Guerra Civil, la dictadura franquista va acusar i castigar severament els fets delictius a la zona
republicana. Els delictes comessos per la seua part mai van ser investigats i molt menys portats a un
jutjat durant el franquisme, encara que intentar exterminar la oposició política es considera genocidi.
Les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola són demogràfiques; amb una gran mortalitat i un
descens de la natalitat que va marcar la població durant generacions. Intelectuals, va suposar la fi de la
edat de plata a les ciències i lletres a Espanya. Conseqüències materials, com destrucció de ciutats i
patrimoni artístic; i les pitjors: la post-guerra.

9. 8.​Defineix els següents conceptes relatius a la dictadura franquista:
● Lleis fonamentals
Conjunt de lleis bàsiques del franquisme que regulaven l’organització i les atribucions de les
institucions polítiques del règim franquista. Es basaven en la voluntat autoritària d’un dictador
que arrobà al poder com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola.
● Falange
Va ser un partit polític espanyol de ideologia fascista, fundat l’any 1933 per Primo De Rivera.
L’any 1934 la falange es va fusionar amb la JONS (Juntes de Ofensiva Nacional-Sindicalista)
formant la Falange Espanyola de la JONS.
● Sindicats Verticals
La Organització Sindical Espanyole (OSE) va ser la única central sindical que va existir a
Espanya entre 1940 i 1977, i únic sindicat legal durant la dictadura franquista.
● Autarquia
La autarquia durant la dictadura franquista va suposar el aïllament d’Espanya en relació al
mercat internacional i viure de l’autoabastiment. El racionament era insuficient, i el abastiment
estava corrupte, el que va fer augmentar la miseria de les famílies espanyoles.
● Estraperlo
Aquesta paraula s’utilitza per a parlar de comerç ilegal d’un bé amb algun tipus d’impost imposat
per l’estat.
● Nacional-Catolisicisme
Ideologia del frnaquisme, on la esglèsia tenia una gran influència en tots els aspectes de la vida
pública i privaada.
● Pla d’estabilització
Va ser la fi de l’autarquia espanyola del règim franquista. Va suposar un creiximent de
l’economia espanyola durant els anys 60.
● Moviment Nacional: mecanisme totalitari de inspiració franquista que responia al concepte de
societat corporativa on sols podíen expressar-se les “entitats naturals” que eren la família, el
municipi i el sindicat.
● Plans de desenvolupament
Va ser una planificació indicativa amb la que es va eixir de la autarquia.
● Tribunal d’ordre públic
Va ser una instància judicial especial existent durant el segon franquisme (franquisme
desarrollista).
● Aperturisme
En els últims anys de la dictadura franquista, i després de la mort de Franco a l’any 1975, els
polítics que volien liberalitzar i democratitzar el sistema polític es coneixien com a aperturistes.
● Inmobilisme
És el contrari a aperturisme, els inmobilistes eres aquelles persones que s’oposaven a un estat
lliure i democràtic.

10. 9.​Explica el procés de la Transició Democràtica i el paper dels partits polítics i les institucions en la seua
consolidació, incidint en les dificultats per a construir una societat democràtica, basant-vos en els textos.
Després de la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, el Consell de Regència va asumir les
funcions de jefatura de l’Estat fins al 22 de novembre, quan va ser proclamat Rei davant les Corts i el
Consell del Regnat, Juan Carlos I, qui havia sigut designat sis anys abans per Franco com al el seu
successor. Açò va convertir Espanya en un regnat, començant a deixar enrere la fase de Règim
Franquista.
El aleshores nou rei va confirmar al nou president del govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro.
Més tard es van presentar dificultats per a fer reformes polítiques baix el seu govern, el que va fer que
Juan Carlos exigira la dimissió de el president el 1 de Juliol de 1976. El va sustituir Adolfo Suárez, qui
s’encarregaria de instaurar un règim democràtic a Espanya.
El 15 de desembre de 1976, mitjançant un referèndum, es va aprovar la nova Llei Fundamental, que
eliminava el sistema polític franquista, i va iniciar la seua vigència el 4 de Gener de 1977.
A les eleccions del 15 de Juny de 1977, la Unió de Centre Democràtic (UCD) amb Adolfo Suárez al cap,
va resultar la candidatura més votada, donant lloc a la construcció de la democràcia a Espanya i la
redacció de una Nova Constitució, la qual va ser votada el 6 de Desembre de 1978 y posada en vigor el
29 de Desembre del mateix any.
10.​Senyala en un text de 300 paraules els canvis polítics que es produeixen en la Transició Democràtica
en comparació amb el règim de Franco.
Aquest procés de transició va suposar el pas de un règim dictatorial a un sistema democràtic.
Els primers moments de el regnat de Juan Carlos I van estar caracteritzat per la indefinició, molts
pensaven que seria una continuació del règim franquista però sense Franco.
Després del fracàs de Arias Navarro, va ser nombrat Adolfo Suárez com a president del govern, qui més
tard va presentar un projecte de llei de reforma política i va fer contacte amb la oposició democràtica.
Es va aprovar aquest projecte a pesar de les amenaces de els grups terroristes de extrema esquerra i
les forces de extrema dreta.
El juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de abans de la guerra, amb
el triomf de la UCD. El nou govern es va disposar a redactar una nova constitució que articulara
políticament el nou estat democràtic i enfronarse al terrorisme de ETA i el perill golpista.
Després de aprovar-se la nova Constitució, les corts franquistes van ser dissoltes i a les següents
eleccions de 1979 va tornar a guanyar la UCD.
El 1982, el PSOE va triomfar amb més de 10 milions de vots i majoria absoluta.