Poemes de Nadal en català per a tots els nivells educatius

1. Desembre
Ramon Alabau i Selva
Desembre
Bell mes de desembre
les festes encetes,
encens els estels
de tendres pessebres,
empeltes l’esquer
de fermes creences.
Ferment de llegendes,
generes l’esper
de fendre tenebres,
de vèncer les cendres,
les penes enterques
dels nens sense cel.
Nadala
Ramon Alabau i Selva
Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.

2. Cançó de Nadal
Sau (Carles Sabater / Pep Sala)
Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s'afanya pel carrer,
Quan s'encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.
Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.
I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.
I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.
Estirat sobre un jardí de neu
Faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel,
I et veig tremolar com un estel.
Tirem pedres a tots els fanals,
Caminant amb el pas imprecís,
Volem veure si hi ha,
Darrera el núvol gris,
La nostra estrella.
I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.
I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.
Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real,
I es quedés aquí, molt més enllà
De Nadal.

3. Dolça,benigna pau
Miquel Ferrà
La matinada és amb els freds més pura;
les muntanyes, de boira s'han velat.
Pels aire autumnals la ratxa esquiva
de l'arbre espolsa el desolat capcim.
Del cel cau l'aigua a fils, gelada i viva
i han reverdit els camps sota el plugim.
I dins el bosc humit torna a ésser clara
la veu del fontinyol sota el penyal
que, vestint-los de molses, hi prepara
els caminets joiosos de Nadal.
El caganer
Francesca Aubanell
Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.
Un majoral l'apressa
"vinga, vinga, caganer!"
que tot això et passa
per ser massa llaminer.
L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
"poso la llum més fluixeta"
li diu a l'angelet
No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret

4. El camell despistat
Núria Freixa
Un camell m'ha preguntat
cap on era l'establia.
Portava "mel i mató, panses i
figues, nous i olives".
Jo l'estrella li he indicat,
ella li farà de guia.
També duia molts regals i anava
ple de joguines.
He pogut llegir el meu nom
en una que sobreeixia.
El seu somriure i el meu
s'han volgut fer companyia.
El riuet del pessebre
Francesca Aubanell
De plata un riuet
li he col.locat
l'aigua que hi corre
és clara i brillant
Els peixos hi salten
sentint la remor,
els ànecs hi neden
amb gran serenor.
Agenollada,
la dona que renta
i pica el llençol,
fa blanca bugada
i l'estèn al sol.
El pescador amb sa canya
es posa a pescar
perquè piquin els peixos
tira engrunes de pa.
Pel pont que el travessa
hi van caminant
pastors i pastores
amb els seus ramats.

5. I ben aviat,
el traspassaran
en una nit màgia,
patges i Reis Mags.
Els Reis
Joan Maragall
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
Ho sap tothom, i és profecia
J. V. Foix
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.

6. L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim
. La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

7. L'arbre de Nadal
Tomàs Garcés
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.