Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Albert Cónsola, Àrea Metropolitana de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic; Sergio Porcel, doctor en Sociologia. Cap de l'Àrea de cohesió social i urbana de l'IERMB
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Jornada B30: Un territori competitiu. Factors per al seu desenvolupament.Ajuntament de Sabadell
Ponència presentada per Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya durant la taula rodona "La gestió del territori, un factor de competitivitat de la B30".
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Albert Cónsola, Àrea Metropolitana de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic; Sergio Porcel, doctor en Sociologia. Cap de l'Àrea de cohesió social i urbana de l'IERMB
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Jornada B30: Un territori competitiu. Factors per al seu desenvolupament.Ajuntament de Sabadell
Ponència presentada per Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya durant la taula rodona "La gestió del territori, un factor de competitivitat de la B30".
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...ICGCat
Presentació realitzada per Albert Gassull (Àrea Metropolitana de Barcelona) a la jornada "Bases cartogràfiques i BIM en l'àmbit de l'administració pública: cap a un llenguatge comú" (02/06/2016)
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...ICGCat
Presentació realitzada per Albert Gassull (Àrea Metropolitana de Barcelona) a la jornada "Bases cartogràfiques i BIM en l'àmbit de l'administració pública: cap a un llenguatge comú" (02/06/2016)
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
Estratègia i principals fites del mandat 2011 -‐ 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 18 de juny de 2014.
La Mesura de Govern “Barcelona Ciutat Global” recull el primer Pla Director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, però la visió i els objectius que s’hi presenten són hereus del conjunt de l’acció internacional de l’Ajuntament democràtic: municipalisme progressista, arrelat a la ciutat i amb voluntat de fer de Barcelona un actor global de vocació transformadora.
El nou PIESS vol entomar, amb 12 objectius i 65 accions, aquests reptes amb una mirada, tant en el llarg com en el curt termini, i enfortir la xarxa d’aliances publico-cooperatives. Aquest és el compromís i la voluntat de treballar-hi, amb l’aval de la bona feina feta amb el primer PIESS i amb la satisfacció de compartir una
Estratègia 2030 amb l’àmbit de l’ESS de Barcelona i tots els grups municipals.
Revista Econòmica de Catalunya nº 64: Economia de Coneixement i TerritoriBarcelona Activa
Aquest número de la Revista Econòmica de Catalunya, realitzat juntament amb el Col·legi d'Economistes, té com a temàtica principal el districte del 22@, tot coincidint amb el seu 10è aniversari.
Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA. Passat, present i futur
1. PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ
DE BARCELONA
Passat, present i futur
Oriol Estela Barnet
Coordinador General
@estelabo
Juny 2019
IDENTITAT LOCAL
COMPROMIS METROPOLITÀ
VISIÓ GLOBAL
@pembarcelona
7. REPTES ALS QUE S’ENFRONTAVA BARCELONA
• Millorar la infraestructura existent:
– Port
– Aeroport
– Fira
– Rondes de circumval·lació
– Sistemes de tractament de residus i depuració d’aigües
• Consolidar el procés d’urbanització (s/tot litoral)
• Transició de la ciutat manufacturera a la ciutat
postindustrial en un context de creixent globalització
• Incrementar l’atracció de visitants i inversors
• Reestructurar governança metropolitana
9. L’EVOLUCIÓ DE LA VISIÓ ESTRATÈGICA DE BARCELONA
1r Pla de Ciutat 2º Plan de Ciutat 3r Plan de Ciutat 1r Plan
Metropolità
Barcelona
Vision 2020
10. PLA ESTRATÈGIC VIGENT
• Visió: consolidar l’AMB com a una metròpoli de
classe mundial: una de les regions europees més
atractives i influents per al talent global innovador,
amb un model d’alta qualitat de cohesió social i
integració
• 6 reptes:
1. Sostenibilitat i canvi climàtic
2. Referent a la Mediterrània
3. Líder en sectors tractors de coneixement
4. Impulsar la industria i els sectors tradicionals
5. Regió atractiva per al talent innovador
6. Ciudad interesant i socialment equilibrada
• 5 palanques de canvi:
1. Universitat i sistema educatiu
2. Gestió pública àgil/flexible; business friendly
3. Governança
4. Valors de futur
5. Idiomes, connexions, marca “Barcelona”
26. Sarasa, S. (2014): Desigualtat, pobresa i cohesió social. Paper de treball Pla 2025
http://pemb.cat/public/docs/40_cm_11.pdf, actualitzat per l’IERMB amd dades ECV 2016 (Idescat)
DESIGUALTAT (Renda: Índex de Gini)
27. SEGREGACIÓ (Renda alta)
Nel·lo, O.; Blanco, I. (2015): La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Paper de treball Pla 2025
http://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
28. Nel·lo, O.; Blanco, I. (2015): La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Paper de treball Pla 2025
http://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
SEGREGACIÓ (Renda baixa)
29. EIX PRINCIPAL
lmpulsar el progrés social i
econòmic basat en la
innovació i la sostenibilitat
per reduir las desigualtats i la
segregació urbana
31. L’ESTRATÈGIA ÉS LA GESTIÓ DE LES
TRANSICIONS CAP A UN NOU MODEL
URBÀ
Demogràfica Envelliment i increment de la diversitat
Ciutat compacta, mixtura d’usos i centralitats
diverses
Substitució dels combustibles fòssils per
fonts renovables
Caminabilitat i alternatives al vehicle privat
Diversificació i major protagonisme dels
objectius socials i ambientals
Predistribució i alternatives al model centrat
en el treball i els salaris
Democràcia participativa i directa
NOU MODEL URBÀTRANSICIONS
Territorial
Energètica
Econòmica
Governança
Benestar
Mobilitat
32. ALGUNS CONCEPTES CLAU PER AL NOU MODEL
URBÀ DE LA BARCELONA METROPOLITANA
# Zero emissions
# Redensificació
# Verd urbà
# Mobilitat tova
# Economia plural
# Reindustrialització
# Economia circular
# Digitalització
# Innovació social
# Dret al barri
# Predistribució
# Ciutat saludable
# Feminització
# Educació expandida
# Sobiranies
# Govern obert
# COMPROMÍS METROPOLITÀ
33. METRÒPOLI
COHESIONADA
ELS TRES PILARS DE L’ESTRATÈGIA
METRÒPOLI
PRÒSPERA
METRÒPOLI
RESILIENT
lmpulsar el progrés
social i econòmic
basat en la innovació
i la sostenibilitat per
reduir las
desigualtats i la
segregació urbana
34. EVOLUCIÓ (GENERACIONS)
PRIMERA GENERACIÓ SEGONA GENERACIÓ TERCERA GENERACIÓ
FINALITAT Desenvolupament
Econòmic i Social
Desenvolupament
Humà
Dret a la Ciutat
FUNCIÓ Planificació específica
econòmica i social
Suport a la governança Reintegració de
sobiranies
PRIORITAT Projectes tangibles Projectes intangibles Missions
REFERENT Escassa importància dels
models
Gran importància dels
models
ODS/Nova agenda
urbana
LIDERATGE Cooperatiu/democràtic Només democràtic Distribuït
FONT: Elaboració pròpia a partir de Pascual (2007)
35. • Plataforma metropolitana de concertació públic-
pública, prèvia a activar la quàdruple hélix
• Aglutinador de les propostes formulades des
d’espais de reflexió impulsats per la societat civil
• Incorporació en els processos de debat i impuls de
projectes dels territoris externs a l’AMB (RMB)
CONTRIBUCIÓ DEL PEMB
EN EL MARC ACTUAL
36. ELS CINC PRINCIPIS DEL NOU PEMB
1. La metròpolis real (5M habitants)
2. Alineamento amb els ODS
3. Implicació de la quàdruple (+1) hèlix
4. 100% col·laboratiu
5. Missatges positius i propositius
37. QUÈ SERÀ EL NOU PLA ESTRATÈGIC?
HIPÒTESI DE PARTIDA: no serà un document
Actualment estem en un procés de treball amb TEAMLABS
(Universitat de Mondragón) per definir què serà el nou pla
estratègic metropolità 2030
Desenvolupament de prototips de sensors que ens ajudin a:
- captar i gestionar informació rellevant per definir
missions
- identificar oportunitats i energies per a l’impuls de
projectes
38.
39.
40.
41.
42. METRÒPOLI RESILIENT
Aire Aigua
Aliments
Una metròpoli capaç d’assegurar la satisfacció de les neces-
sitats bàsiques per a tothom, a tot arreu i en tot moment
Energia Habitatge
43. METRÒPOLI PRÒSPERA
Una metròpoli que utilitza la innovació i la creativitat per
generar prosperitat i noves solucions als reptes urbans
Ciència, art
i creativitat
en acció
Teixit urbà
per a la
innovació
Connexió
recerca/empresa/
metròpoli
Clústers
d’innovació
urbana
Multiploratitat i
connectivitat
44. METRÒPOLI COHESIONADA
Una metròpoli que pre i redistribueix al servei de la qualitat
de vida i per generar oportunitats per a tothom
Prosperitat
per a tots/es
Del barri
a la metròpoli
global
Economia
plural i
diversa
Formació per
desenvolupar
talent
Nous models
de governança
metropolitana
45. PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ
DE BARCELONA
Passat, present i futur
Oriol Estela Barnet
Coordinador General
@estelabo
Juny 2019
IDENTITAT LOCAL
COMPROMIS METROPOLITÀ
VISIÓ GLOBAL
@pembarcelona