Rubí és una ciutat industrial (2a concentració industrial de Catalunya després de la Zona Franca) amb 12 polígons industrials, on una part molt important de la ciutadania treballa en les empreses que estan a la nostra ciutat. Cal potenciar aquest actiu i iniciar un procés de reconversió industrial propiciant l’entrada a la ciutats d’empreses amb valor afegit, donant accés als polígons amb transport públic, millorant la mobilitat i aproximant els centres de coneixement i recerca (UAB, Politècnica) a la cooperació amb el teixit industrial de la ciutat.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
El Ple Municipal celebrat el 19 de desembre del 2013 va aprovar els Pressupostos Municipals per a l'any 2014, centrats en prioritzar les necessitats de les persones i en reactivar l'activitat econòmica per generar llocs de treball.
L'Ajuntament incrementa el pressupost un 9,3% per, entre d'altres, impulsar un Pla de Xoc per a l'ocupació, incrementar els ajuts a les famílies i els recursos per a l'atenció domiciliària i seguir potenciant l'educació, així com realitzar les inversions més importants de l'últim lustre per esdevenir un motor econòmic a la ciutat.
Rubí és una ciutat industrial (2a concentració industrial de Catalunya després de la Zona Franca) amb 12 polígons industrials, on una part molt important de la ciutadania treballa en les empreses que estan a la nostra ciutat. Cal potenciar aquest actiu i iniciar un procés de reconversió industrial propiciant l’entrada a la ciutats d’empreses amb valor afegit, donant accés als polígons amb transport públic, millorant la mobilitat i aproximant els centres de coneixement i recerca (UAB, Politècnica) a la cooperació amb el teixit industrial de la ciutat.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
El Ple Municipal celebrat el 19 de desembre del 2013 va aprovar els Pressupostos Municipals per a l'any 2014, centrats en prioritzar les necessitats de les persones i en reactivar l'activitat econòmica per generar llocs de treball.
L'Ajuntament incrementa el pressupost un 9,3% per, entre d'altres, impulsar un Pla de Xoc per a l'ocupació, incrementar els ajuts a les famílies i els recursos per a l'atenció domiciliària i seguir potenciant l'educació, així com realitzar les inversions més importants de l'últim lustre per esdevenir un motor econòmic a la ciutat.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
L'objectiu de l'estudi és analitzar la situació actual i potencial del sòl industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en relació amb les infraestructures de serveis i, en particular, en relació amb l'abastament d'aigua, el subministrament elèctric, el sanejament, el gas i les telecomunicacions. Sovint es donen per fetes la disponibilitat i la qualitat en el subministrament d'aquests serveis a tot el territori, o bé l'atenció se centra en aquells d'última generació com les telecomunicacions. Tanmateix, tenir una visió de conjunt de tots, en relació amb els espais de demanda, permet identificar situacions de partida diverses i potencials també diferenciats.
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Crearem 25.000 llocs de treball
* L’aeroport de Lleida-Alguaire s’enlaire
* L’Economia catalana explora noves oportunitats en el mercat indi
* Avancem en el compromís de retornar l’aigua al riu Ter
* Tot i la crisi, apostem encara més per la cultura
També accions específiques territorials:
* Barcelonès
* Vallès Occidental
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Informe: Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a...Ajuntament de Barcelona
Informe: Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona 2015. Presentat en roda de premsa el dilluns 9 de gener de 2017.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
L'objectiu de l'estudi és analitzar la situació actual i potencial del sòl industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en relació amb les infraestructures de serveis i, en particular, en relació amb l'abastament d'aigua, el subministrament elèctric, el sanejament, el gas i les telecomunicacions. Sovint es donen per fetes la disponibilitat i la qualitat en el subministrament d'aquests serveis a tot el territori, o bé l'atenció se centra en aquells d'última generació com les telecomunicacions. Tanmateix, tenir una visió de conjunt de tots, en relació amb els espais de demanda, permet identificar situacions de partida diverses i potencials també diferenciats.
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Crearem 25.000 llocs de treball
* L’aeroport de Lleida-Alguaire s’enlaire
* L’Economia catalana explora noves oportunitats en el mercat indi
* Avancem en el compromís de retornar l’aigua al riu Ter
* Tot i la crisi, apostem encara més per la cultura
També accions específiques territorials:
* Barcelonès
* Vallès Occidental
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Informe: Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a...Ajuntament de Barcelona
Informe: Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona 2015. Presentat en roda de premsa el dilluns 9 de gener de 2017.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Impulsar el procés de transició energètica als polígons industrials és un element essencial per afavorir la competitivitat de la indústria metropolitana i crear ocupació, tot garantint la sostenibilitat del territori. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha realitzat aquest estudi amb l'objectiu d'aportar als responsables municipals i agents locals, orientacions i casos pràctics que els ajudin a impulsar i liderar aquest procés de transició als polígons d'activitat econòmica.
El Pacte Industrial exposa en aquest treball què entén per una millora de la mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), i que passa per disposar d'autobús, tren o metro per accedir al lloc de treball en bones condicions, en un temps raonable i de forma sostenible. La primera part de l'estudi efectua una primera aproximació a la disponibilitat de transport públic col·lectiu interurbà (TPCI) als polígons de la RMB a partir de l'anàlisi i la mesura de la distància entre les parades de TPCI i els centres de treball. La segona part aporta un conjunt de reflexions qualitatives al voltant de les problemàtiques d'accés als polígons industrials dels 45 municipis membres del Pacte Industrial.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Un impuls a la indústria turística de Catalunya
* Més facilitats per les empreses per accedir als contractes públics
* Mes protecció pels consumidors catalans
* Una educació de més qualitat
* Més mossos = més seguretat
També describim accions específiques territorials:
* Baix Llobregat
* la Selva
Similar to Debat de promoció econòmica 290311 (20)
1. Reunió de treball sobre Promoció Econòmica Santa Perpètua de Mogoda, 29 de març 2011
2. http://staperpetua.cat Tots els materials estan disponibles a la plana web del Pla Estratègic (també ho seran els resultats d’aquesta sessió de treball)
31. Línies estratègiques a debat Territori : Pla Director de la Riera de Caldes Economia : Estratègies de Promoció: Activitats de la nova centralitat Medi ambient : Carta del paisatge. Gestió dels espais naturals i culturals de la Riera de Caldes: Governança : Carta dels drets humans Marc de participació ciutadana i millora de l’administració local.
32. TERRITORI Activitat : Grup de reflexió sobre les directrius del PDU de la Riera de Caldes. 15 de novembre 2010 Participants : Responsables d’urbanisme dels consistoris de la RdC Objectius : Elaborar unes directrius pel PDU de la Riera de Caldes Possibles estratègies comunes: Pla Director Urbanístic Promoció i gestió de l’habitatge mancomunada Equipaments plurimunicipals
33. MEDI AMBIENT Activitat : Grup de reflexió sobre la gestió integrada del paisatge de la RdC 29 de novembre 2010 Participants : Responsables de les àrees de Medi Ambient de la RdC Objectius : Instruments de planificació del paisatge. Models de gestió ambiental del paisatge Possibles estratègies comunes: Carta del Paisatge Deixalleria industrial mancomunada Coordinació de polítiques ambientals a la RdC Crear connexions entre la Riera de Caldes i el riu Besòs
34. DIMENSIÓ SOCIAL i GOVERNANÇA Activitat : Grup de reflexió sobre la prestació de serveis a les persones i bona governança. Pendent de celebrar-se Participants : Responsables de les àrees d’equipaments i serveis de la RdC Responsables de participació del consistori Responsables d’hisendes municipals Representats del teixit associatiu Representants Diputació i Consell Comarcal Experts Objectius : Mancomunitat de serveis i models de finançament de serveis públics Millora de la gestió del coneixement i la seva internalització a l’administració local: “l’administració que aprèn”. Instruments de participació ciutadana
35. ECONOMIA Activitat : Grup de reflexió sobre promoció econòmica i l’activitat de la nova centralitat de Santa Perpètua Participants : 1a sessió (21//03/2011) . Representants del teixit econòmic de Santa Perpètua i dels polígons industrials. Sindicats. 2a sessió . Jornada d’avui: responsables de promoció econòmica, i Cambra de Comerç, Polígons industrials i Sindicats. Objectius : Directrius sobre les activitats contingudes en la nova centralitat Models de cooperació públicoprivada a l’àmbit de la Riera
36. Proposta del Pla territorial Metropolità de Barcelona (PTMB 2010)
37.
38. Àrea urbana de polarització de la Riera de Caldes Proposta del Pla territorial metropolità (2010)
39. Es defineixen operacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament de processos de polarització urbana que dotin d’equipaments i centralitats les àrees urbanes disperses i especialitzades en què s’incereixen. Aquestes operacions hauran de generar noves peces urbanes amb residència, activitat i serveis, equilibrades i polaritzadores de les àrees urbanes disperses o massa especialitzades en què s’insereixen, de manera que cumpleixin les funcions de centre urbà que permeti suplir la petita dimensió dels existents. Àrees urbanes de polarització
41. Proposta d’ordenació viària del PTMB (2010) Túnel de la Conreria (cap a Badalona) Desdoblament C-59 fins Caldes i ronda Vallès (perllongament cap a Osona?) Nou vial
42. Noves Infraestructures de transport AP-7 4t cinturó C-33 C-59 C-17 Via interpolar A Vic A Badalona (Túnel Conreria) Nou vial de ronda BARCELONA
43. Proposta d’infraestructures de transport públic del PTMB (2010) Tramvia / bus exprés de la Riera de Caldes Rodalies Granollers-Vilafranca per Bellaterra (2012, pdi) i línia Orbital ferroviària (més enllà de 2018, pdi)
44. Noves Infraestructures de transport Línia Vilafranca- Granollers Línia de Vic Línia de Girona Bus de la RdC
45. Es tracta de noves peces urbanes resultat del desenvolupament d’àrees de transformació o extensió urbana i altres específicament determinades que, tenint unes bones condicions d’accessibilitat global, poden assolir un paper de centre urbà al servei en àmbits territorials d’escala superior. Se les considerarà especialment indicades per a la localització d’equipaments d’escala supralocal, així com d’activitat econòmica intensiva. A diferència d’algunes àrees d’activitat sorgides al llarg de les darreres dècades, aquestes noves centralitats seran contigües i integrables en els teixits urbans existents o en les seves extensions i hauran de tenir una elevada accessibilitat en transport col·lectiu. Noves Centralitats Urbanes
46. Reunió de treball sobre Promoció Econòmica Santa Perpètua de Mogoda, 29 de març 2011