Conjunt de projectes que donen resposta als valors i objectius del Pla Estratègic 2015-2025 i a les noves necessitats dels nostres clients i clientes actuals i potencials.
Les tecnologies de la informació reforcen tot el pla de transformació física de la xarxa de Mercats.
La modernització de l’espai s’ha d’acompanyar d’una modernització organitzativa i del servei.
Informe de balanç de les activitats i accions organitzades durant la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona entre desembre de 2020 i gener de 2021.
Mesura de govern: Pla Barcelona fàcil.
Fomentant l'activitat econòmica a la ciutat.
Presentat a la Comissió d'Economia i Hisenda del mes de juny de 2021.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Mesura de govern per a l’impuls de les polítiques municipals de generació, desenvolupament, atracció, acollida i fidelització del talent a Barcelona.
Comissió d'Economia i Hisenda, octubre 2020.
Ajuntament de Barcelona.
Informe de balanç de les activitats i accions organitzades durant la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona entre desembre de 2020 i gener de 2021.
Mesura de govern: Pla Barcelona fàcil.
Fomentant l'activitat econòmica a la ciutat.
Presentat a la Comissió d'Economia i Hisenda del mes de juny de 2021.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Mesura de govern per a l’impuls de les polítiques municipals de generació, desenvolupament, atracció, acollida i fidelització del talent a Barcelona.
Comissió d'Economia i Hisenda, octubre 2020.
Ajuntament de Barcelona.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
L’Ajuntament de Barcelona impulsa, a través d’una mesura de govern específica, la definició d’un “Pacteper Barcelona”, per reimpulsar la ciutatdes de tots els àmbitsi que ajudi a la recuperació social i econòmica, amb la implicació i la corresponsabilitat dels principals actors polítics,socials, econòmics i cívics de la ciutat.
Aquest pla s’articula en quatre grans blocs d’informació. Una primera part declarativa que inclou els conceptes
de la missió, la visió i els valors.
En segon lloc, presentem el model de futur de l’Arxiu Municipal, un decàleg que posa en primer terme la vocació de servei públic.
Una tercera part amb les quatre línies estratègiques del pla i una quarta part amb les iniciatives per acomplir els 130 objectius marcats.
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
L'objectiu d'aquesta mesura, emmarcada en el Pla digital municipal, és convertir les dades municipals en un bé públic, amb una governança definida i regles clares en pro del bé comú. La percepció pública i privada de les dades ha de passar d'un actiu que ofereix avantatge competitiu, a una «infraestructura» social pública per assegurar el benestar comú.
Mesura de govern: Sistema d'informació i atenció ciutadana presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de juny de 2016.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Novena edició de l'Observatori Barcelona, corresponent al 2011. L'informe ofereix els resultats de 28 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació
Serveis i Programes per a Empreses Industrials: Eix Besòs-Bon PastorBarcelona Activa
El sector industrial és una de les línies estratègiques de treball de l’Ajuntament de Barcelona.
Per això posa en marxa, juntament amb Barcelona Activa i en el marc dels Plans de
desenvolupament econòmic de districte, mesures per la dinamització dels polígons
i zones industrials de la ciutat.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
L’Ajuntament de Barcelona impulsa, a través d’una mesura de govern específica, la definició d’un “Pacteper Barcelona”, per reimpulsar la ciutatdes de tots els àmbitsi que ajudi a la recuperació social i econòmica, amb la implicació i la corresponsabilitat dels principals actors polítics,socials, econòmics i cívics de la ciutat.
Aquest pla s’articula en quatre grans blocs d’informació. Una primera part declarativa que inclou els conceptes
de la missió, la visió i els valors.
En segon lloc, presentem el model de futur de l’Arxiu Municipal, un decàleg que posa en primer terme la vocació de servei públic.
Una tercera part amb les quatre línies estratègiques del pla i una quarta part amb les iniciatives per acomplir els 130 objectius marcats.
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
L'objectiu d'aquesta mesura, emmarcada en el Pla digital municipal, és convertir les dades municipals en un bé públic, amb una governança definida i regles clares en pro del bé comú. La percepció pública i privada de les dades ha de passar d'un actiu que ofereix avantatge competitiu, a una «infraestructura» social pública per assegurar el benestar comú.
Mesura de govern: Sistema d'informació i atenció ciutadana presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de juny de 2016.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Novena edició de l'Observatori Barcelona, corresponent al 2011. L'informe ofereix els resultats de 28 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació
Serveis i Programes per a Empreses Industrials: Eix Besòs-Bon PastorBarcelona Activa
El sector industrial és una de les línies estratègiques de treball de l’Ajuntament de Barcelona.
Per això posa en marxa, juntament amb Barcelona Activa i en el marc dels Plans de
desenvolupament econòmic de districte, mesures per la dinamització dels polígons
i zones industrials de la ciutat.
La botiga digital: La revolució tecnològica al món del Retail Lluis Serra
Aquest document és una guia introductòria per a comerços de qualsevol mida i gènere que retén
orientar sobre les línies bàsiques que defineixen la botiga del futur.
Davant del boom del comerç on-line, les botigues físiques es troben davant del repte d’aprofitar la inèrcia de l’era digital per millorar l’experiència de compra del consumidor tot basant-se en quatre eixos principals:
• millorar les interaccions entre clients i comerciants
• palanquejar l’oferta del comerç electrònic dins la botiga
• donar eines de decisió als consumidors
• optimitzar el pagament final
Realitzat per idigital, Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya.
La reinvenció del sector textil que aposta per la innovació i la sostenibilitat. @matarocat @TecnoCampus @Eurecat_news
Recollint els fruïts d'una col·laboració iniciada fa més de 3 anys. Primer Espai d'incubació i #FabLAB per al sector tèxtil a Catalunya
Aquest document pretén ser un material de suport, un instrument complementari als existents en matèria de creació d'empresa, adreçat tant a les persones emprenedores com al personal tècnic de creació d'empresa, comerç o promoció econòmica que informen, assessoren i donen suport a la creació i consolidació del teixit comercial i de serveis del territori. A través dels quatre mòduls amb les matèries presentades, es busca una aproximació més concreta i específica per a la creació de comerços i serveis als mercats municipals.
Comerç digital, condicions i legislació - Grup 4grup4ecomerc
Presentació del treball sobre el tema genèric "Individu i Societat: relació a la xarxa" i més concretament les relacions comercials amb les noves tecnologies.
Definit de forma àmplia, el concepte de comerç electrònic o e-commerce es refereix a tot tipus de transacció a través de les xarxes de transmissió de dades i de telecomunicacions com Internet, via telefònica, xarxes bancàries, i d’altres.
Tradicionalment l’accés a aquests webs es feia a través de PC i ordinadors portàtils, però cada vegada més s’utilitzen altres dispositius com els telèfons mòbils intel·ligents (smartphones) i tauletes tàctils, TV, etc. i altres canals com les aplicacions o APPS.
El comerç electrònic és un canal que ha fomentat l’aparició de nous models de negoci i ha permès
el creixement de moltes economies a nivell mundial.
La guia de eComerç i el producte fresc defineix els avantatges que aporta el comerç electrònic:
Accés a un mercat global
Reducció de costos
Creació de noves relacions comercials
Millores de la distribució i comunicació comercial
Augment de gamma de productes
Flexibilitat en els mitjans de pagament
Adaptació a la demanda
Facilitat per fidelitzar clients
Guia Comerç Electronic i el producte fresc | Cambra de Comerç de BarcelonaLluis Serra
La guia eComerç i el producte fresc ofereix un marc contextual sobre el comerç electrònic i les noves tendències en consum, i un seguit de propostes i recomanacions per al comerç electrònic i, en concret, en la venda de producte fresc.
Aquesta guía ha estat dissenyada com a part del Pla idigital de la Generalitat de Catalunya.
Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores - Anna Majó, Director...m4Social
Les noves tecnologies han produït una transformació mai vista fins ara, tant per les seves possibilitats com per la velocitat amb què es produeix. Empreses i Administracions fan esforços constants per innovar i incorporar processos de transformació digital i el Tercer Sector Social no pot ser una excepció. Com les entitats socials poden d'adaptar-se al context actual? Quines experiències i estratègies poden servir d’exemple o referència?.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Serveis i Programes per a Empreses Industrials: La MarinaBarcelona Activa
El sector industrial és una de les línies estratègiques de treball de l’Ajuntament de Barcelona.
Per això posa en marxa, juntament amb Barcelona Activa i en el marc dels Plans de
desenvolupament econòmic de districte, mesures per la dinamització dels polígons
i zones industrials de la ciutat.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. Pla Estratègic
Mercats de Barcelona
2015—2025
Pla de digitalització
De la transformació física
a la transformació digital
V6 — 22 d’octubre de 2020
2. Xarxa de mercats
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
Sarrià-
Sant Gervasi
Horta-
Guinardó
Les Corts
Sants-Montjuïc
Ciutat
Vella
Nou
Barris
Sant
Andreu
Sant Martí
Eixample
Gràcia
40
072137
12
18
17
06
39
04
31
16 13
29
09
11
3010
26
36
19
23
32/41/42
14
01
20
22
15
38
2835
05/43
02
34
03
24
25
08
27
33
01. Abaceria Central
02. La Barceloneta
03. El Besòs
04. El Bon Pastor
05. La Boqueria
06. Canyelles
07. El Carmel
08. Ciutat Meridiana
09. El Clot
10. La Concepció
11. Els Encants Fira de Bellcaire
12. L’Estrella
13. Felip II
14. Fort Pienc
15. Galvany
16. El Guinardó
17. La Guineueta
18. Horta
19. Hostafrancs
20. Les Corts
21. Lesseps
22. La Llibertat
23. La Marina
24. La Mercè
25. Montserrat
26. El Ninot
27. Núria
28. El Poblenou
29. Provençals
30. La Sagrada Família
31. Sant Andreu
32. Sant Antoni
33. Sant Gervasi
34. Sant Martí
35. Santa Caterina
36. Sants
37. Sarrià
38. Les Tres Torres
39. Trinitat
40. La Vall d’Hebron
41. Encants de Sant Antoni
42. Dominical del Llibre
43. Floristes de les Rambles
43 mercats: 39 alimentaris + 4 no alimentaris
43 mercats
40 edificis
3. Línies estratègiques
La xarxa de Mercats de Barcelona proveeix els ciutadans
de productes de qualitat, promou un estil de vida saludable,
la cohesió social i l’articulació dels barris, i fomenta l’economia
i l’ocupació en el marc del comerç de proximitat.
VISIÓ:
Motor
Agent de dinamització econòmica.
Ànima
Referent de vida als barris.
Experiència de compra i convivència.
Sostenibilitat
Prescriptora de l’alimentació saludable
i sostenible.
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
4. 1. Lideratge en el sector de la distribució
de producte fresc i de qualitat:
Els clients poden trobar producte
igual de bo a altres botigues,
però millor mai, i els seus comer-
ços del mercat saben que els
agrada i els ofereixen un tracte
personalitzat.
2. Diversificació del producte:
Els supermercats venen produc-
te fresc, de qualitat i ben presen-
tat però els mercats ofereixen
diversitat, especialment en el
producte de temporada.
3. Mantenir l’atenció propera
i personalitzada:
Preservar com un tresor la con-
fiança dels clients. Que puguin
comprar directament als comer-
ços, on line o fins i tot per telè-
fon, obtenint la mateixa qualitat
de producte i la quantitat que
necessiten.
4. Flexibilització de l’experiència
de compra i estalvi de temps:
Oferir la possibilitat de guanyar
en comoditat comprant per
internet i rebre la compra a casa
o recollir-la al mercat encara
que ja estigui tancat.
5. Reorganització del mix comercial
i introducció de nous operadors:
Donar l’oportunitat als clients de
comprar producte fresc, com pot
ser el peix i mentre el preparen
al seu comerç de confiança,
comprar altres productes:
cosmètica, forn, papereria...
Tot sense sortir del mercat.
6. Promoció de la cultura
de l’alimentació sostenible:
Transmetre als clients que la
compra al mercat afavoreix la
dieta saludable, el consum de
productes locals i contribueix
a combatre el canvi climàtic.
Valors bàsics, noves tendències i reptes de futur
Renovació, innovació i adaptació a les noves tendències de consum i alimentació sostenible.
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
5. Pla de digitalització:
de la transformació física
a la transformació digital
Conjunt de projectes que donen resposta als valors i objectius
del Pla Estratègic 2015-2025 i a les noves necessitats dels
nostres clients i clientes actuals i potencials.
Les tecnologies de la informació reforcen tot el pla
de transformació física de la xarxa de Mercats.
La modernització de l’espai s’ha d’acompanyar
d’una modernització organitzativa i del servei.
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
6. El Mercat, àgora del barri
Espai de convivència i solidaritat amb
la doble vessant comercial i social.
Els comerciants formen part
d’una xarxa de professionals
especialitzats en producte fresc
i saludable, coneixen als clients,
els assessoren i milloren la seva
qualitat de vida. Els mercats són
un espai on “passen coses”,
formen part de la vida del barri.
Eines:
• Nova web
• Pantalles digitals
• Gestor de continguts
Proximitat i confiança
Espais comercials actuals, nets i amb instal·
lacions en perfecte estat que transmetin
confiança i aportin valor afegit respecte
la resta d’espais alimentaris.
Els clients senten seguretat
i confort comprant als mercats.
Els fidelitzem i senten que el
mercat i l’experiència de compra
forma part de la seva vida.
Eines:
• Xarxa de sensors
• Central d’alarmes
• Xarxa de càmeres zenitals i pantalles per
al comptatge de persones.
• Programari de control d’incidències.
• Quadre de comandament on line.
• Accions de comunicació (Campanya 2021)
Qualitat i diversitat
Mercats amb mix de tipus de comerços que
permeten als clients la compra unificada.
Els clients fan tota la seva
compra als mercats.
Guanyen temps.
Eines:
• Renovació del programari
de backoffice
Pla de digitalització: de la transformació física a la transformació digital
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
7. Alimentació sostenible
Pioners en la defensa de l’alimentació salu-
dable i respectuosa amb l’entorn i el medi-
ambient.
Millora de la consciència medi-
ambiental i refugi per aquells que
ja cerquen establiments respon-
sables des del punt de vista
de la sostenibilitat: Producte
local, no malbaratament i
reducció d’envasos de plàstic.
Eines:
• Xarxa de sensors
• Central d’alarmes
• Accions de comunicació:
Tallers
Nova web
XS
Campanya 2021
Compra àgil
Nous horaris comercials i venda on line.
Els clients poden comprar
i obtenir la seva comanda
fins i tot quan el seu mercat
ha tancat.
Eines:
• Marketplace
• Xarxa de lockers.
Lideratge
Notorietat i posicionament com a líders en
la distribució de producte fresc, saludable
i sostenibilitat alimentària.
Ho hem de ser i també ho hem
de semblar. Els clients s’acosten
al mercat amb la certesa que
és la millor opció de compra.
L’augment del consum de pro-
ducte fresc contribuirà a millorar
la seva salut.
Eines:
• Accions de comunicació:
Nova web
XS
Tallers
Eina d’emailing massiu
Repositori d’imatges
Campanya 2021
Pla de digitalització: de la transformació física a la transformació digital
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
8. Renovar els mercats
per transformar el barri
Motor i exemple per a la modernització
del comerç del barri. Els projectes vinculats
a la tecnologia de la informació acompanyen
a la transformació física.
El barri es transforma
i s’omple d’activitat,
de vida al carrer.
Eines:
• Xarxa de càmeres zenitals i pantalles
per al comptatge de persones
• Programari de control d’incidències
• Xarxa de sensors
• Central d’alarmes
• Marketplace
• Xarxa de lockers
Pla de digitalització: de la transformació física a la transformació digital
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
9. Marketplace
El marketplace ens permetrà avançar en la
implantació d’Internet com a canal de venda
als mercats municipals de Barcelona.
El projecte comptarà amb un operador es-
pecialitzat que s’encarregarà de la gestió
integral de la plataforma telemàtica de co-
merç electrònic i de l’app que possibilitarà la
compra on-line de la clientela actual i poten-
cial dels mercats.
De cara als usuaris podrem:
• Ampliar les opcions d’accés a l’oferta dels
mercats a col·lectius que tenen dificultats
en el seu desplaçament físic.
• Millorar el model d’atenció respecte de la
compra als mercats per nous canals de
distribució.
Des del punt de vista dels comerciants dels
mercats aconseguirem:
• Posar a la seva disposició una plataforma
tecnològica de venda en línia.
• Oferir-los les eines i els serveis necessaris
perquè puguin rebre i gestionar comandes
a través de la plataforma.
• Disposar dels recursos i mecanismes
tecnològics per fer el repartiment de les
comandes a domicili i a través de guixetes
als mercats (lockers) que s’instal·laran
progressivament als diferents mercats.
• Facilitar els serveis que aquesta plata-
forma porta associada (serveis logístics,
gestió de catàleg de referències, serveis
de gestió del cobrament i canal d’atenció
específic entre d’altres)
Lockers
Amb la implantació d’un marketplace comú,
els comerços disposaran d’un nou canal de
venda per fer arribar els seus productes a la
clientela del mercat i nova clientela potencial.
Comptarem amb una plataforma tecnolò-
gica (web i app) per realitzar la compra, i el
servei logístic vinculat farà possible que les
comandes arribin als compradors.
Aquest nou servei es completarà amb la
implantació d‘una xarxa de guixetes per pro-
ducte sec i refrigerat als mercats. La xarxa
de lockers donarà l’opció a la clientela de
recollir la seva comanda directament a les
guixetes quan més li convingui.
La previsió d’implementació és fer un primer
desplegament de 14 mercats de Barcelona
per tal d’avaluar-ne l’ús per part de la ciuta-
dania i els comerciants abans d’instal·lar els
lockers a la resta de la xarxa de mercats.
Descripció de les eines principals
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
10. Control d’aforaments als mercats
Disposar de dades dels accessos als Mer-
cats Municipals és essencial per tal de
quantificar l’impacte que tenen els equipa-
ments als seus barris i la distribució horària
de les visites als diferents mercats. A causa
de la situació derivada de la Covid-19 s’afe-
geix una nova necessitat: controlar de forma
estricta els aforaments per tal de garantir
que no se superen els màxims permesos.
Per tal d’obtenir aquestes dades està en
marxa el procés d’instal·lació de sensors que
registren el número de persones que entren
i surten a cada moment a tots els accessos
de tots els mercats. Prèviament hi havia el
comptatge instal·lat a 11 mercats amb dos
proveïdors diferents. El canvi suposa la uni-
ficació, ampliació a tota la xarxa de mercats
i actualització de la infraestructura.
Els usuaris visualitzen en una pantalla instal·
lada als accessos quin és l’aforament màxim
i l’aforament en el moment en què volen ac-
cedir al mercat. S’indica clarament la possi-
bilitat o no d’accés.
Aquesta informació és imprescindible en
el moment actual de necessitat de control
estricte per motiu de la pandèmia, però en
termes generals ofereix la possibilitat d’ob-
tenir informació molt útil per prendre decisi-
ons de millora de servei a la ciutadania.
Destacar que en tot moment cal garantir
que el sistema compleix els requeriments
derivats de la normativa de protecció de
dades, per això els sensors són instal·lats
zenitalment als accessos i no fan cap
gravació de les imatges.
Descripció de les eines principals
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
No passeu
Persones que hi ha
dins del mercat: 000
Espereu uns minuts fins
que la pantalla es posi verda.
Endavant
Persones que hi ha
dins del mercat: 000
Persones que podeu entrar: 000
11. Sensorització dels mercats
i central d’alarmes
La instal·lació de sensors de diferents tipo-
logies (climàtics, corrent elèctric…) instal·
lats als mercats i connectats a una central
d’alarmes, permetrà disposar en temps real
de dades clau per tal de detectar possibles
anomalies i portar a terme les actuacions
pertinents. Tot aquest volum d’informació
(més la provinent d’altres sistemes com els
compta persones) es recollirà en un sistema
unificat que permetrà visualitzar les dades
de tots els mercats de manera agregada.
La central d’alarmes comptarà també amb
l’actualització de tot un seguit d’elements
propis d’aquests sistemes de gestió global
com incendis, intrusions... per tal de garan-
tir una ràpida actuació davant de qualsevol
eventualitat.
Eina de gestió d’incidències
L’Institut de Mercats està en procés
d’implementació d’una nova eina digital de
gestió d’incidències fet a mida per les seves
necessitats.
L’eina recull la tipologia d’incidències associ-
ades al funcionament habitual dels mercats
permetent que de manera descentralitzada,
els responsables de cada mercat puguin
informar de manera àgil, ràpida i precisa
sobre qualsevol desperfecte o avaria que
pugui afectar el correcte desenvolupament
del funcionament dels mercats.
Les incidències detectades s’introdueixen
en un flux de treball compartit pel personal
de Mercats de Barcelona i els responsables
directes del manteniment dels mercats faci-
litant al màxim la seva resolució.
Pla de renovació del programari
de backoffice actual
El pla de renovació del programari intern
consisteix en tres actuacions:
1. Nou programari de gestió d’expedients
adaptat a les noves necessitats de l’Institut
Municipal de Mercats i a la normativa
d’Administració i Registre Electrònic de les
Administracions Públiques. Aquest canvi farà
possible una renovació àgil dels canvis en les
normatives reflectides en les ordenances.
2. Nou sistema de facturació que permetrà
el lliurament i la descarrega on-line dels re-
buts als comerciants i que facilitarà l’adap-
tació als nous requeriments de periodicitat
en les liquidacions dels canons.
3. Nou model de compres d’aprovisionament
energètic que en facilitarà la integració de
diferents consums i que tindrà funcionalitats
de simulació per ajudar als comerciants
a estimar i estalviar en despesa i per tant
contribuirà a assolir fites de sostenibilitat.
Descripció de les eines principals
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
12. Desplegament d’infraestructura
de telecomunicacions als mercats
Per tal de dotar de connectivitat als dife-
rents dispositius de seguiment i control als
mercats que formen part del pla de digitalit-
zació, cal desplegar una infraestructura de
telecomunicacions actualitzada. Per això es
procedirà a la instal·lació de fibra òptica i a
la realització de totes les tasques de cablat-
ge i dotació d’electrònica de telecomunica-
cions necessàries segons les especificitats
arquitectòniques i infraestructures de base
de cada mercat.
Aquesta és una feina prèvia invisible, però
imprescindible per posar en funcionament
els diferents projectes de modernització
digitals de la xarxa de mercats.
Sistema d’e-mailer massiu
En l’aposta per augmentar la comunicació,
l’Institut de Mercats es dotarà d’un sistema
d’e-mailer que facilitarà la programació i en-
viament d’e-mails personalitzats per donar
a conèixer als usuaris activitats, informació
de servei, etc.
Aquest programari facilitarà alhora el con-
trol de la informació difosa comptant amb
tots els mecanismes de seguretat i regles de
RGPD vigents a l’Ajuntament de Barcelona.
Descripció de les eines principals
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
13. Repositori d’imatges
El Departament de Comunicació de Mercats
disposa d’una gran col·lecció d’imatges dels
diferents mercats i d’activitats i esdeveni-
ments que s’hi celebren. En el seu dia a dia
es genera molt material que sovint queda
recollit amb la idea de documentar activitats
o enriquir elements de comunicació.
Avui aquestes imatges tenen un volum que
necessita d’un programari específic per a la
seva gestió. Aquests programaris anome-
nats DAM (Digital Asset Managers) perme-
ten que les imatges siguin documentades
i classificades de manera que es faciliti la
seva cerca i es puguin posar a disposició
de la ciutadania.
Xarxa de pantalles i eina de gestió
de continguts
El sistema de gestió de continguts consistirà
en la instal·lació d’una xarxa de pantalles i
de microordinadors distribuïda pels mercats,
amb un programari de control remot a tra-
vés del qual es podran difondre continguts
comuns a tota la xarxa o específics a cada
equipament.
El sistema de gestió de continguts permetrà
oferir informació als usuaris sobre productes
i serveis dels mercats i també d’altres acti-
vitats i iniciatives del districte que contribu-
eixin a la dinamització del teixit comercial,
cultural i associatiu.
Descripció de les eines principals
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
14. Nova web: mercats.Barcelona
L’Institut Municipal de Mercats treballa des
de fa més de 10 anys en la comunicació di-
gital entre els mercats i la ciutadania. Estem
adaptant-nos constantment a les deman-
des usuaris, provant noves fórmules, creant
continguts de valor i donant servei també en
l’entorn on-line.
Ara és moment d’evolucionar amb el nou
web Mercats.Barcelona. Els Mercats de
Barcelona funcionen com una xarxa d’es-
pais de servei a la ciutadania per tota la ge-
ografia de la ciutat, i amb aquest esperit de
servei volem construir el nou web amb els
següents objectius, unificant sota un mateix
domini de ciutat les tres vessants dels mer-
cats: la de gestió municipal, la del mercat
com a àgora i la d’agents educadors.
Respectant la singularitat de cada una
d’elles, volem que el ciutadà trobi tota la
informació i els serveis que necessita sota
d’aquest paraigua únic:
• Donar un millor servei a la ciutadania,
i als comerciants.
• Augmentar la visibilitat i la presència dels
Mercats de Barcelona a Internet arribant
de forma més transparent a tothom.
• Generar imatge i prestigi de la marca
“Mercats de Barcelona”.
• Augmentar els públics i potenciar
les vendes.
• Fidelitzar als clients/usuaris dels mercats.
Mercats.Barcelona volem que sigui un es-
pai digital que permeti veure als mercats en
totes les seves dimensions, capaç de donar
cabuda a les novetats digitals que puguin
sorgir en un món amb ciutadans cada cop
més connectats.
Descripció de les eines principals
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
15. Pla de digitalització
1r trim. 2021 2n trim. 2021 3r trim. 2021 4t trim. 2021 2022
Pressupost total: 2.810.800 €
Marketplace
4t trim. 2020
Anàlisi facturació Eina de simulació de facturació
Mailing massiu
SSTT: Gestió incidències
Confecció i implantació nous FICOR, TREM i COSME
Repositori imatges
Eina control pressupost (Aladdin)
Control aforament
Plec CMS i desplegament de pantalles
Plec Lockers i desplegament de la prova pilot (14 mercats)
Desplegament infraestructura xarxa de mercats
Projecte central alarmes / sensorització
Modelització webs mercats
Nova web IMMB
Quadre de Comandament: definició i incorporació dels diferents projectes
PMO (oficina tècnica)
16. Pla de digitalització. Resum pressupostari 2020-22
Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015—2025
Projectes
Software: desenvolupaments i llicències
Hardware: maquinari divers
Web, continguts i repositori digital
Direcció de projectes, enginyeries i serveis externs
Subministraments, processos i manteniment
Total
Inversió
743.427,63 €
1.737.362,37 €
136.145,00 €
145.465,00 €
48.400,00 €
2.810.800,00 €