1. IES LLANÇÀ. Curs 2009-2010 Procés d’orientació de l’alumnat de 4t d’ESO

2. Factors per a la presa de decisions

3. Avaluació final contínua A partir del conjunt de dades d'avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor/a de cada matèria ha d'atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final d'avaluació contínua, tenint en compte els criteris d'avaluació de cada matèria. Amb anterioritat a l'inici del període d'activitats extraordinàries, les famílies han de rebre informació dels resultats d'aquesta qualificació final d'avaluació contínua i de les activitats que es proposen a l'alumnat durant el període d'activitats extraordinàries de recuperació o de millora.

4. Activitats extraordinàries d'avaluació Després de la darrera avaluació ordinària s'ha d'iniciar un període durant el qual el centre ha de realitzar les activitats extraordinàries de recuperació o de millora dels resultats obtinguts.

5. Avaluació final de curs El professor/a de cada matèria ha d'atorgar a cada alumne una qualificació final de curs. Aquesta qualificació final no pot ser inferior ni a la qualificació final d'avaluació contínua ni a la qualificació obtinguda en les activitats extraordinàries d'avaluació. En l’avaluació final de 4t curs l’equip docent ha d’atorgar, per a cada alumne/a, una qualificació del bloc de matèries optatives (amb exclusió de les tres matèries optatives específiques que ha hagut de cursar). Aquesta qualificació s’ha d’obtenir com a mitjana de la qualificació del projecte de recerca, d’una banda, i de la qualificació de la matèria optativa d’activitats d’atenció educativa alternatives a la religió o bé cap matèria optativa, en el cas que l’alumne/a hagi optat per cursar la matèria de religió .

6. Superació de l'etapa i títol de graduat/graduada en ESO (Normativa: Instruccions Inici curs ) 14.3 L'alumnat que hagi superat totes les matèries de l'etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L'equip docent, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment , tres matèries no superades, obtingui el títol. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l'equip docent presents. 14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l'etapa de l'alumnat, excepcionalment , de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l'equip docent pot acordar la superació d'alguna matèria . Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d'un mínim de dos terços dels membres de l'equip docent presents en la sessió.

7. 14.5 Per a l'obtenció del títol, l'avaluació de l'alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent l'assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l'etapa, i també els criteris d'avaluació específics del programa. 14.7 Els centres docents han d'organitzar anualment proves per superar les matèries pendents d'avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l'edat màxima de permanència a l'etapa. S'hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim de cinc matèries pendents d'avaluació positiva. Superació de l'etapa i títol de graduat/graduada en ESO (Normativa: Instruccions Inici curs)

8. Càlcul de la qualificació mitjana De cada alumne/a que hagi superat l'etapa se n'ha de calcular la qualificació mitjana, que s'obté com a mitjana aritmètica de les qualificacions mitjanes dels quatre cursos, que s'han de calcular amb una xifra decimal i tenint en compte, si escau, les recuperacions de matèries inicialment suspeses. El bloc de matèries optatives de cada un dels tres primers cursos de l'etapa té la consideració d'una sola matèria. Per a aquest càlcul no s'ha de tenir en compte la qualificació obtinguda en l'ensenyament de la religió.

9. Factors externs: sortides acadèmiques UNIVERSITAT

10. Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) F inalitat : P roporcionar formació bàsica i professional F acilit ar la incorporació al món laboral Possibilitar continuïtat del seu itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada la prova d'accés. F er una formació complementària per obtenir el títol de graduat/ada en ESO . Requisits: J oves entre 16 i 21 anys que no hagin obtingut el títol de graduat en ESO Durada: Un curs acadèmic (800-1100h) els mòduls obligatoris i aprox. 175 h el mòdul C

11. Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) Continguts: Mòdul A . Formació professional específica : C ompetències d'un perfil professional + formació en centres de treball. Mòdul B. Formació bàsica de caràcter general : C oneixements i capacitats bàsiques + orientació laboral Mòdul C. Formació per a l'obtenció del títol de graduat/ada en ESO . Voluntari. Certificació acadèmica: Aquesta acreditació tindrà efectes per a l'obtenció del certificat de professionalitat que expedeix el Departament de Treball. Els que superin el mòdul C obtindran la titulació de graduat en ESO

12. Oferta: a) Programes directament organitzats pel Departament d'Educació : Pla de Transició al Treball (PTT) Programes de Formació i Aprenentatge Professional (FIAP) b) Programes organitzats per altres administracions i entitats i autoritzats pel Departament d'Educació : Centres docents Administracions locals Altres entitats/centres de formació: Centre Tècnic Automoció/ Escola Hostaleria de Vilamalla Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)

13. Obtenció del Graduat en ESO fora de l’IES Un alumne pot romandre escolaritzat a l’IES fins els 18 anys, si en aquest termini no s’ha graduat també el pot obtenir a: Escola d’Adults Prova per a l’obtenció del GES ( 2 convocatòries anuals) Institut Obert de Catalunya Al propi centre presentant-se a les proves de recuperació les dues convocatòries següents.

14. Cicles Formatius. La formació professional reglada Comprèn un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici qualificat de diverses professions que s’agrupen en 22 famílies professionals Activitats físiques i esportives Administració i gestió Agrària Arts gràfiques Comerç i màrqueting Edificació i Obra Civil Electricitat i Electrònica Energia i aigua Fabricació Mecànica Fusta,moble i suro Hoteleria i turisme Imatge i so Imatge personal Indústries alimentàries Informàtica i comunicacions Instal·lació i manteniment Marítimopesquera Química Sanitat Serveis Socioculturals i a la comunitat Tèxtil, Confecció i Pell Transports i manteniment de vehicles

15. Estructura: Cicles Formatius de Grau Mig Cicle Formatius de Grau Superior Durada: Varia entre 1.400 i 2.000 hores (1 o 2 cursos) Tipus de crèdits: Crèdits de l’especialitat Crèdits de FOL (formació i orientació laboral) Crèdits de FCT (formació centres de treball) Crèdit de Síntesi Cicles Formatius. La formació professional reglada

16. Cicles Formatius. La formació professional reglada Accés: CFGM -Títol Graduat ESO o equivalent -Prova Accés CFGS -Títol Batxillerat o equivalent -Prova Accés Requisits : tenir 17 anys Continguts : *Part Sociolingüística *Part científica, tecnològica i matemàtica Requisits : tenir 19 anys/18 + CFGM Continguts : *Part Comuna( Cat/Cast/Idio/Mat) **Part específica (2 mat. en funció del cicle triat) **No si es té Títol CFGM Títol: CGFM: Tècnic CFGS: Tècnic Superior

17. Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat Principis generals: El Batxillerat forma part de l’educació secundària postobligatòria. Es distribueix en dos cursos acadèmics Els alumnes poden romandre al batxillerat en règim diürn un màxim de quatre anys, consecutius o no

18. Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat Estructura: Les modalitats del batxillerat són: Arts -Arts plàstiques ( disseny i imatge) -Arts escèniques (música i dansa) Ciències i tecnologia Humanitats i ciències socials El batxillerat s’organitza en: Matèries comunes Matèries de modalitat Matèries optatives

19. Matèries comunes: Ciències per al món contemporani (1r curs) Educació Física (1r curs) Filosofia i ciutadania (1r curs) Filosofia (2n curs) Història (2n curs) Llengua catalana i literatura I i II Llengua castellana i literatura I i II Llengua estrangera (Anglès o Francès) I i II *Tot l’alumnat ha de fer un treball de recerca. Computa entre les matèries de 2n curs. Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

20. Matèries de modalitat Arts Arts plàstiques, imatge i disseny Cultura audiovisual Dibuix artístic I i II Dibuix tècnic I i II Disseny Història de l’Art Tècniques d’expressió grafoplàstica Volum Arts escèniques, música i dansa Anàlisi musical I i II Anatomia aplicada Arts escèniques Cultura audiovisual Hª de la música i dansa Llenguatge i pràctica musical Literatura universal Literatura catalana Literatura castellana Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

21. Matèries de modalitat ciències i tecnologia: Biologia I i II Dibuix Tècnic I i II Física I i II Matemàtiques I i II Química I i II Tecnologia I i II Ciències de la terra i mediambientals* Electrotècnia* * Aquestes matèries no es cursen al nostre centre Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

22. Modalitat humanitats i ciències socials: Geografia (2n curs) Història de l’Art (2n curs) Història del món contemporani (1r curs) Llatí I i II Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II Literatura catalana Literatura castellana Economia* Economia de l’empresa I i II* Grec I i II* Literatura Universal* * Aquestes matèries no es cursen al nostre centre Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

23. Regulació de les matèries de modalitat: Els alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos de batxillerat un mínim de sis matèries de modalitat , de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat triada. Amb caràcter general, les matèries de modalitat de nivell I s’han d’impartir a 1r curs i les de nivell II a 2n Si en matricular-se de 2n l’alumne decideix canviar de modalitat , el centre pot modificar-li el currículum assegurant que cursi tres matèries de la nova modalitat corresponents a 2n , i que en acabar l’etapa hagi superat quatre o més de les matèries de la nova modalitat. Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

24. Les matèries optatives: En una de les franges horàries de modalitat de cada un dels dos cursos de l’etapa els centres poden proposar i oferir matèries optatives. Les matèries optatives de Batxillerat contribueixen a completar la formació de l’alumne aprofundint en aspectes propis del centre o ampliant perspectives de formació general. Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

25. Avaluació i promoció: Els resultats de l’avaluació de cada matèria s’expressen mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals. Els alumnes passen a segon curs quan han superat totes les matèries o tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim. Els alumnes poden romandre al batxillerat en règim ordinari un màxim de quatre anys, consecutius o no. http ://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio Batxillerat Decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

26. Universitat Nou Espai Europeu Educació Superior El Procés de Bolonya es va signar el 1999 a la ciutat de Bolonya i el seu objectiu es crear per al 2010 un Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) o , en altres paraules, fer que l’educació universitària sigui comparable a la resta de països europeus, i d’aquesta manera facilitar l’intercanvi entre els diferents membres. Es basa en: L’establiment d'un sistema de crèdits compatible , similar al Sistema europeu de transferència de crèdits (European Credit Transfer System, ECTS) o unitat de valoració de l'activitat acadèmica que integra ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el treball personal de l'estudiant.

27. Universitat ESTRUCTURA DEL NOU SISTEMA UNIVERSITARI 2. L’establiment de dos cicles principals: El grau Tindrà una durada de 3 o 4 anys Per obtenir el títol de grau caldrà completar entre 180 i 240 crèdits europeus. El títol que es concedeix és el de Graduat. El Postgrau Si desitges completar la teva formació podràs fer-ho a través d’un màster oficial , al qual s’hi accedeix a través de l’obtenció d’un títol de grau. La seva durada és de 1 o 2 anys (entre 60 i 120 crèdits)

28. ESTRUCTURA DEL NOU SISTEMA UNIVERSITARI El doctorat Si vols segui estudiant, pots fer un doctorat, però per això cal haver cursat uns 300 crèdits ( entre crèdits de grau i de postgrau) i també cal presentar una tesi doctoral Universitat

29. 3. L’ adopció d'un sistema comprensible i comparable de titulacions, principalment mitjançant el que s'anomena suplement europeu al títol. El suplement europeu s'entén com un document que acompanyarà tot títol europeu d'educació superior i que descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis cursats. 4. Promoció de la mobilitat d'estudiants, professorat i personal d'administració i serveis de les universitats, i d'altres institucions d'ensenyament superior. http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/index.html Universitat

30. PAU-LOE 2010 Noves Proves Accés a la Universitat Model obert i més flexible No hi ha vies examen-accés fixades Modalitat de batxillerat no condiciona Matèries examinades vinculen al grau Cada estudiant defineix la seva pròpia opció d’examen

31. PAU-LOE Canvis Estructura : Dues fases . Fase general : obligatòria = nota base accés Fase específica : opcional = complement nota base Qualificació : Independent en les dues fases. Convocatòries : Sense límit per aprovar. Durada: 1h. ½ cada exercici + 45m. (entre exercici)

32. PAU-LOE Fase General FASES 1. Fase General i obligatòria : Matèries: Català/Castellà/Idioma/ Hª Espanya o Hª Filosofia/ Matèria de modalitat a triar (2n Bat) Qualificació: mitjana aritmètica dels cinc exercicis

33. PAU-LOE Superació de la PAU Mitjana aritmètica dels exercicis de la fase general: cada exercici com a mínim ha de tenir un 4 i la mitjana de tots ha de ser més gran o igual que cinc 60% nota mitjana de batx. 40% nota fase general Nota d’accés amb validesa indefinida

34. PAU-LOE Fase específica L’estudiant es pot examinar de qualsevol matèria de modalitat de 2n de batxillerat , distinta a l’examinada a la fase general. Les matèries avaluades tenen relació amb els graus que es volen cursar. Qualificació per matèria: la matèria es supera amb nota igual o superior a 5 2. Fase específica :

35. PAU-LOE Nota admissió ponderada Incorpora qualificacions de fase específica Nota d’admissió= 0,6 NMB + 0,4 QFG + a* M1+b*M2 NMB a,b M1,M2 QFG Nota mitjana de batx. Qualificació fase general Dues millors qualificacions de matèries superades a la fase específica Paràmetres de ponderació de les matèries de la fase específica (0,1.0,2)

36. PAU-LOE Admissió amb nota ponderada Ministeri publicarà relació de matèries i vinculació a les branques de coneixement Universitats podran decidir quines matèries són més Idònies per a cada grau Paràmetre de ponderació 0,1 Paràmetre de ponderació 0,2

37. PAU-LOE Preferència d’admissió MATÈRIES DE MODALITAT/VINCULACIÓ BRANQUES DE CONEIXEMENT ARTS I HUMANITATS .Anàlisi Musical I-II .Cultura Audiovisual .Dibuix artístic I-II .Dibuix tècnic I-II .Disseny .Geografia .Grec I-II .Llatí I-II .Liter. catalana .Liter. castellana .Història de l’art .Tècniques d’expressió grafoplàtica CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES .Economia i organització empresa .Geografia .Llatí I-II .Liter. catalana .Liter. castellana .MACCSS CIÈNCIES .Biologia .Ciències terra i medi ambient .Física .Matemàtiques I-II .Química CIÈNCIES SALUT .Biologia .Ciències terra i medi ambient .Física .Matemàtiques I-II .Química ENGINYERIA I ARQUITECTURA .Ciències terra i medi ambient .Física .Matemàtiques I-II .Química .Tecnologia industrial .Electrotècnia .Dibuix tècnic I-II

38. PAU-LOE Exemple admissió amb nota ponderada Nota admissió 9,24 Paula CS FG 1,8 Matèries ponderades 7,44 Nota accés 7,8 Exp. Batxillerat 6,9 PAU 8,5 Biologia 7,5 Història 0,5 0,1 5 Matemàtiques 6 Francès 0,2 4,5 Física 5,5 Llengua Catalana 1,3 0,2 6,5 Química 7 Llengua Castellana

39. Admissió Graus universitaris des de CFGS Es pot accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau des de Cicles Formatius de Grau Superior i sense fer cap prova . S'estableix un accés preferent l'adscripció de cadascuna de les famílies professionals a una o més branques de coneixement en què s'estructuren els ensenyaments universitaris oficials de grau. La nota d'admissió a un determinat estudi de grau incorpora les qualificacions dels dos millors mòduls (exceptuant els mòduls de Formació i orientació laboral, Formació en centres de treball i Empresa i cultura emprenedora), sempre que el CFGS pertanyi a una família professional que estigui adscrita a la mateixa branca de coneixement del títol de grau.

40. Admissió Graus universitaris des de CFGS La nota d'admissió es calcula amb la fórmula: Nota d'admissió = NMC+ a*M1 + b*M2 NMC= Nota mitjana del cicle formatiu. M1, M2 = Les dues millors qualificacions dels mòduls de què es compon el cicle formatiu de grau superior a, b = Paràmetres de ponderació dels mòduls del cicle formatiu. El paràmetre de ponderació (a o b) dels mòduls és igual a 0,1.

41. Adreces d’interès Pàgina web recursos educatius: http:// www . xtec . net / estudis / index . htm Pàgina web Departament Educació (Estudiar a Catalunya) http://www20. gencat . cat /portal/ site / Educacio Pàgina web Departament Universitats i recerca http:// www . gencat . cat / diue / ambits / ur / index . html Què i per què estudiar a les universitats catalanes http://www14.gencat.cat/ qpq Admissió PAU: taules de ponderacions http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/prein/info/admissio/index. html

42. Adreces d’interès Admissió Universitat des de CFGS http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/prein/info/admissio_cfgs/index. html Pàgina web que aplega tota la informació de l'oferta universitària, pública i privada, i que permet per primer cop establir comparacions entre els més de 450 graus que el curs que ve es podran cursar a Catalunya http://www.unportal.net/wb/unportal/ca/cercador/index.html Pàgina web que proporciona dades estadístiques que permet e n conèixer l’evolució dels resultats acadèmics en cadascuna de les carreres i subministrar informació útil durant el procés d’accés a la Universitat. http://unidata.gencat.cat/