1. Henry James i el cinema
Moltes de les obres de Henry James han estat portades al
cinema. Suposo que ja coneixeu els seus llibres i és per això que
en el blog us parlaré d’aquestes pel·lícules. El motiu és, una mica,
perquè no us avorriu de llegir les meves recomanacions sobre
llibres i més llibres.
Aquí en teniu unes quantes. I espero que gaudiu amb alguna
d’elles.
Les bostonianes: filmada l’any 1984 per l’equip Merchant Ivory (director James
Ivory, productor Ismail Merchant, escriptora Ruth Prawer Jhabvala) amb
Christopher Reeve, Vanessa Redgrave i Madeleine Potter en els tres papers
principals. Vanessa Redgrave va rebre el Globus d’or, va ser nominada als
premis de l’ Acadèmia com a millor actriu, i la pel·lícula també va obtenir
nominacions per disseny de vestuari i cinematografia.
L’hereva: pel·lícula de 1949 dirigida per William Wyler. El guió és obra de Ruth i
Augustus Goetz, que ja havien fet l’adaptació teatral de la novel·la
curta de Henry James, Washington Square, ambientada a la Nova
York del 1850 i basada en un fet real del qual havia sentit parlar a
Londres l’escriptor. Va obtenir quatre premis Òscar, a la millor actriu (Olivia de
Havilland), a la millor direcció artística, al millor vestuari i a la millor música.
Suspens! (The Innocents): produïda i dirigida per Jack Clayton el 1961. Es tracta
de la més celebrada adaptació al cinema de la novel·la d’en Henry James The
Turn of the Screw (Otra vuelta de tuerca).
Victòria: pel·lícula mexicana de l’any 1972 de gènere drama romàntic, dirigida
per José Luis Ibáñez i amb música de Benny Ibarra. És una adaptació de la
novel·la Washington Square (1880).
2. L’habitació verda (La Chambre verte): és una
pel·lícula francesa de 1978 dirigida per François Truffaut, va ser l’ última en la
qual el mateix director va actuar.
Està basada en tres històries d’Henry James:
o L’altar dels morts (The Altar of the Dead), conte de la col·lecció de
1895 Terminations: un home s’obsessiona amb la mort dels seus éssers
estimats i construeix un monument en el seu honor.
o The Way It Came, 1896, conte al qual tornaria a posar nom l’autor, The
Friends of the Friends el 1909 per a la seva inclusió a la New York
Edition, que recull en 24 volums obres narratives seves.
o La bèstia a la jungla (The Beast in the Jungle, 1903), novel·la
curta publicada per primera vegada a la col·lecció The Better Sort.
Les ales del colom(The Wings of the Dove): pel·lícula britànica dirigida per Iain
Softley l’any 1997. Està protagonitzada per Helena Bonham Carter que va ser
nominada a l’Òscar com a millor actriu. Es desenvolupa a Londres i a Venècia a
començament del segle XX
Què fem amb la Maisie? (What Maisie Knew, trad. lit. El que la Maisie sabia)
Pel·lícula dramàtica basada parcialment en la novel·la El que Maisie sabia ,
actualitzant la història original a la ciutat de Nova York del segle XXI. Dirigida
per Scott McGehee i David Siegel, i protagonitzada per Julianne Moore, Steve
Coogan, Onata Aprile, Alexander Skarsgård i Joanna Vanderham, la història
segueix les vivències de Maisie, filla única d’uns irresponsables pares separats, i
de com veu fer-se i desfer-se les relacions al seu
voltant.
Retrat d’una dama (The Portrait of a Lady): Pel·lícula
de 1996 dirigida per Jane Campion, protagonitzada
3. per Nicole Kidman, Barbara Hershey, John Malkovich, Mary-Louise Parker,
Martin Donovan, Shelley Duvall, Richard E. Grant, Shelley Winters, Viggo
Mortensen, Valentina Cervi, Christian Bale i John Gielgud.
Una senyoreta rebelda (Peter Bogdanovich, 1974) basada en Daisy Miller. Va
ser protagonitzada per Cybill Shepherd, Barry Brown, Cloris Leachman, Duilio
Del Prete, Mildred Natwick, Eileen Brennan, James McMurtry, Nicholas Jones,
George Morfogen. Inspirada en l’obra homònima escrita el 1878, narra la
història de la jove Annie P. Miller, una joveneta nord-americana molt
independent i filla d’uns nous rics. El seu pare només té una obsessió,
convertir-la en una refinada dama al més pur estil europeu. Però la Daisy té una
particular visió de la vida i no està disposada a baixar del burro, agradi a qui li
agradi. La conducta de la Daisy escandalitzarà a la puritana societat victoriana
de l’Anglaterra de finals del segle XIX.
Washington Square (Agniezska Holland, 1997).
Adaptació de la novel·la Washington Square. Dominada
per un pare cruel autoritari, Catherine Sloper, una rica
hereva, tímida, innocent poc agraciada i no gaire jove
sembla abocada a la solteria. Però, sobtadament,
apareixen a la seva vida Morris Towsend, un jove ben
plantat que la sotmet a un apassionat setge amorós.
Aquesta és una nova versió de la Washington Squar, ja
portada al cinema pel mestre William Wyler el 1949 amb
el títol de L’ hereva.
The Turn of the Screw, traduïda a l’ espanyol com a Otra vuelta de tuerca, i
també com La vuelta de tuerca o Vuelta de tuerca, novel·la publicada
l’any 1898.
Llistat de pel·lícules i sèries de televisió que, total o parcialment, s’han basat en
aquesta obra:
El capítol de Matinee Theatre amb el títol The Others (1957).
El capítol de Startime amb el títol The Turn of the Screw (1959).
The Turn of the Screw, dirigida per John Frankenheimer (1959).
¡Suspense! (The Innocents), de Jack Clayton (1961).
Die Sündigen Engel, de Ludwig Cremer (1962).
Le Tour d'écrou, de Raymond Rouleau (1974).
4. The Turn of the Screw, de Dan Curtis (1974).
El capítol de Nouvelles, amb el títol Le Tour d'écrou (1974).
Otra vuelta de tuerca, de Dimitrio Salas (1981).
Otra vuelta de tuerca, de Eloy de la Iglesia (1985).
El capítol de Nigthmare Classics, amb el títol The Turn of the Screw (1990).
The Turn of the Screw, de Rusty Lemorande (1991).
The Haunting of Helen Walker, de Tom McLoughlin (1995).
El celo, d’Antoni Aloy (1999).
The Turn of the Screw, de Ben Bolt (1999).
The Turn of the Screw, de Nick Millard (2003).
Giro di vite, de Marco Serafini (2008).
The Turn of the Screw, de Tim Fywell (2009), per a la BBC.
A més va influenciar sobre cineastes com Alejandro Amenábar, Carlos Enrique Taboada
o Narciso Ibáñez Serrador
Us recomano aquesta pàgina que he trobat a Internet, hi ha molta informació i articles sobre
l’autor.
http://elpais.com/tag/henry_james/a/