1. Els nens i nenes soldat

2. Reclutar menors de 15 anys és un crim de
guerra sobre el qual té jurisdicció la Cort
Penal Internacional.

3. Les armes lleugeres a disposició dels grups
armats són fàcils d’adquirir, barates, pesen
poquíssim i són fàcils de fer servir fins i tot
per a criatures de 10 anys.

4. Les situacions de crisi social que acompanyen
una guerra deixen les criatures sense el suport
de les persones que les protegeixen.
Els infants són fàcils de manipular, són
obedients, accepten el perill i les ordres de
matar sense fer preguntes.

5. Es recluten per força: segrestats d’una
escola, un orfenat, un camp de refugiats
o un poble, amb amenaces greus.

6. Als nens se’ls demanen feines
complementàries, com ara fer
d’espies, transportar material, dur
missatges.
A les nenes: la cuina, la cura dels ferits
i, sovint, servei sexual.
També se’ls destina al camp de
batalla. La preparació per als combats
és curta i molts desconeixen els perills
reals de les situacions en què els
posen. Per tal de reduir-los la por, se’ls
indueix a consumir drogues i alcohol.

7. •hi ha milions de nens i nenes atrapats en
conflictes armats.
•la meitat de les baixes civils que produeixen
les guerres són menors.

8. •tot al llarg de la dècada passada, uns dos
milions de criatures van morir en situacions de
conflicte armat i uns sis milions hi van quedar
greument ferits o bé discapacitats per sempre.

9. •són criatures la meitat dels més de 57 milions
de persones refugiades o bé desplaçades (és a
dir, que han estat forçades a deixar casa seva i
fugir del lloc en què vivien)

10. •més de 300.000 menors de 18 anys són soldats.
Acumulativament, més d’un milió ho han estat al
llarg de la darrera dècada.

11. Hola, em dic Jean-de-Dieu i tinc
15 anys. Quan en tenia 13 un dia
vaig tornar a casa, a Isiro, i un
atac de la milícia Iendu havia
ferit la meva mare. La van
portar a Kisangani però no va
sobreviure.
Vaig allistar-me a la UPC i he
lluitat a molts llocs. A Nyakunde
recordo que vaig matar sis
persones. Les batalles eren molt
dures, anàvem sense botes, i el
soroll de les armes ens va deixar
gairebé sords. Els nens anavem
al davant i després venien els
soldats.
Hola, em dic Rubén i tinc 13 anys.
Aquest dilluns em vaig aixecar
d’hora per anar a l’institut. Al mig
dia vaig anar a dinar a casa de la
meva àvia. A la tarda vaig tornar a
l’institut fins a les 17:30. Després
vaig anar a casa a berenar i a fer els
deures fins a les 19:00. Aleshores
vaig marxar amb el meu amic Toni
a entrenar a futbol.
Quan vaig tornar a casa vaig veure
una estona la tele i vaig sopar.
Després vaig estudiar una mica per
al control de ciències del dimarts i
me’n vaig anar a dormir.