1. Petit Cor som:
SOPRANOS: Ana González, Verónica Cárdenas, Nora Gómez, Montse-
rrat Ribot,som: Castiella, Lisbeth Alborghetti i Àngels Torres
Petit Cor Blanca
ALTS: Amparo Esteve, NeusVerónicaCornelia Rathgeb , Montserrat
Sopranos: Ana González, Torres, Cárdenas,
Arús, Clara M. Montserrat Ribot, Blanca Castiella,
Nora Gómez, Costa i Tànit Ribas
Lisbeth Alborghetti i Àngels Torres
TENORS: Antonio Rubí, Antoni Orvay, Arnau Mañas i Pedro Mateus
Alts: Amparo Esteve, Neus Torres, Cornelia Rathgeb,
Mariano
Montserrat Arús, Clara M. Costa i Tànit Ribas
BAIXOS: Josep Picorelli,Antoni Orvay, Arnau Mañas
Tenors: Antonio Rubí, Antoni Mateu, José Francisco Ruiz, Xavier
Ferrer i Antonio Mariano
i Pedro Mateus Ruíz
Baixos: Josep Francisco Ballesteros Serrano
DIRECTOR: JuanPicorelli, Antoni Mateu,
José Francisco Ruiz, Xavier Ferrer i Antonio Ruíz
Director: Juan Francisco Ballesteros Serrano
Enguany la nostra estimada Maria Raimunda no serà físicament
present a la tradicional celebració del Nadal a la casa d’espiritualitat.
Per aixó la volem incloure a la llista de dones que han contribuït
a desvetllar la sensibilitat, l’obertura, la llibertat, l’amor… allò de
femení que hi ha en tot ésser humà.
Aportació: 10€
Mundum Feminæ. Petit Cor d’Eivissa, cor de cambra
El món de Maria com a arquetip de la feminitat en la música
Música callada En memòria de la Maria Raimunda Estil-les
memòria de la Maria Raimunda Estil-les
Cicle de concerts de músiques contemplatives
Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri Dissabte 15 de desembre de 2012 a les 18:00h
Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri
2. El món de Maria com a arquetip de la fent justícia al que, d’una manera pro-
feminitat recolzat en la tradició cris- saica o poètica de femení, es pot trobar
tiana, ens serveix d’excusa per lloar en cadascun dels éssers humans. L’oració
al·legòricament al fet femení del món. mariana ha estat al llarg de la història
A l’univers hebreu, Maria és al temps “la la més musicada pels compositors més
triada” i “l’estel del mar”. Tots dos ter- cèlebres. Les motivacions que han pogut Poema de Safo s. VII a.C., Ave Maria Camille Saint-Saëns s. XIX
mes comporten un ampli sentit de vida, portar-los a això per diverses, no deixen [Montserrat Ribot]
Poema d’ Alejandra Pizarnik s. XX
no sols des del punt de vista biològic a un costat la més favorable consistent Theotokion Cant Bizantí s. II [Nora Gómez]
sinó també simbòlic, com a substància en rendir tribut a la feminitat. Aquest
Poema d’ Al-Gassaniyya s. X, Ave Maria Franz Biebl s. XX
genesíaca de l’existència. En un context concert comporta un propòsit didàctic [Cornelia Rathgeb] Ave Maria Emil Cossetto s. XX
més poètic, la feminitat representa el en representar a més dels diferents estils
Ave Maria Cant Gregorià s. IX Poema d’Anna Montero s. XX
que de corpori es troba en la sensibilitat musicals –del segle II fins als nostres
Cántigas a Santa Maria Alfonso X [Amparo Esteve]
de l’ésser humà i que unes vegades per dies els poemes de diferents poetesses
– “El Sabio” s. XIII
la tergiversada tradició i les més per la des del segle VII a. C. fins a l’actualitat. Ave Maria Julio Domínguez s. XX
Poema de Muhýa bint Ibn’Abd ar-Razzãq Salve Regina Lars Jansson s. XX
falta de complicitat amb la llibertat de La mitologia va dotar a Venus-Maria amb
s. XIII. [Montserrat Arús] Salve Regina César Alejandro Carrillo s. XX
la qual fa gala la societat actual, ens és la facultat de donar vida. La poesia,
vetllada. Nosaltres volem sentir i fer sen- amb la de mantenir encesa la torxa del Ave Maria Jacques Arcadelt s. XVI Poema de Gioconda Belli s. XX
Ave Maria Tomás Luis de Victoria s. XVI [Neus Torres]
tir la nostra manera de viure la llibertat, seu amor.
Salve Regina Terzo Claudio Monteverdi
Ave Maria Cristian Gentilini s. XXI
s. XVII
Salve Regina Giacomo Mezzalira s. XXI
Poema de Rosalía de Castro s. XIX Amen John Rutter s. XXI
[Clara M. Costa]
Com a artistes aspirem a arribar als cors ficada. El millor que podem fer entre tots Charlotte Look Soprano solista
d’els qui ens envolten i ens escolten, és plantar bellesa i deixar-la créixer. Àngels Torres Soprano solista
Tànit Ribas Soprano solista
sense més èmfasi que l’entusiasme de
Neus Torres Alt solista
projectar el nostre treball, sense més Aquest concert neix d’una idea unitària Arnau Mañas Tenor solista
expectatives que el del goig compar- que viatja a través del seu contingut. Xavier Ferrer Baix solista
tit. El nostre món és complex, però si Preguem, doncs, que l’expressió del seu
aconseguim prendre tan sol una espurna judici, si escau, recaigui amb els seus Àngels Escandell Assessora d’interpretació
allà on arribem, l’esforç sintetitzat en la aplaudiments al final de la representació. Elvira Ramon Piano
nostra forma d’expressar-nos estarà justi-
Juan F. Ballesteros Idea, guió i direcció
![El món de Maria com a arquetip de la fent justícia al que, d’una manera pro-
feminitat recolzat en la tradició cris- saica o poètica de femení, es pot trobar
tiana, ens serveix d’excusa per lloar en cadascun dels éssers humans. L’oració
al·legòricament al fet femení del món. mariana ha estat al llarg de la història
A l’univers hebreu, Maria és al temps “la la més musicada pels compositors més
triada” i “l’estel del mar”. Tots dos ter- cèlebres. Les motivacions que han pogut Poema de Safo s. VII a.C., Ave Maria Camille Saint-Saëns s. XIX
mes comporten un ampli sentit de vida, portar-los a això per diverses, no deixen [Montserrat Ribot]
Poema d’ Alejandra Pizarnik s. XX
no sols des del punt de vista biològic a un costat la més favorable consistent Theotokion Cant Bizantí s. II [Nora Gómez]
sinó també simbòlic, com a substància en rendir tribut a la feminitat. Aquest
Poema d’ Al-Gassaniyya s. X, Ave Maria Franz Biebl s. XX
genesíaca de l’existència. En un context concert comporta un propòsit didàctic [Cornelia Rathgeb] Ave Maria Emil Cossetto s. XX
més poètic, la feminitat representa el en representar a més dels diferents estils
Ave Maria Cant Gregorià s. IX Poema d’Anna Montero s. XX
que de corpori es troba en la sensibilitat musicals –del segle II fins als nostres
Cántigas a Santa Maria Alfonso X [Amparo Esteve]
de l’ésser humà i que unes vegades per dies els poemes de diferents poetesses
– “El Sabio” s. XIII
la tergiversada tradició i les més per la des del segle VII a. C. fins a l’actualitat. Ave Maria Julio Domínguez s. XX
Poema de Muhýa bint Ibn’Abd ar-Razzãq Salve Regina Lars Jansson s. XX
falta de complicitat amb la llibertat de La mitologia va dotar a Venus-Maria amb
s. XIII. [Montserrat Arús] Salve Regina César Alejandro Carrillo s. XX
la qual fa gala la societat actual, ens és la facultat de donar vida. La poesia,
vetllada. Nosaltres volem sentir i fer sen- amb la de mantenir encesa la torxa del Ave Maria Jacques Arcadelt s. XVI Poema de Gioconda Belli s. XX
Ave Maria Tomás Luis de Victoria s. XVI [Neus Torres]
tir la nostra manera de viure la llibertat, seu amor.
Salve Regina Terzo Claudio Monteverdi
Ave Maria Cristian Gentilini s. XXI
s. XVII
Salve Regina Giacomo Mezzalira s. XXI
Poema de Rosalía de Castro s. XIX Amen John Rutter s. XXI
[Clara M. Costa]
Com a artistes aspirem a arribar als cors ficada. El millor que podem fer entre tots Charlotte Look Soprano solista
d’els qui ens envolten i ens escolten, és plantar bellesa i deixar-la créixer. Àngels Torres Soprano solista
Tànit Ribas Soprano solista
sense més èmfasi que l’entusiasme de
Neus Torres Alt solista
projectar el nostre treball, sense més Aquest concert neix d’una idea unitària Arnau Mañas Tenor solista
expectatives que el del goig compar- que viatja a través del seu contingut. Xavier Ferrer Baix solista
tit. El nostre món és complex, però si Preguem, doncs, que l’expressió del seu
aconseguim prendre tan sol una espurna judici, si escau, recaigui amb els seus Àngels Escandell Assessora d’interpretació
allà on arribem, l’esforç sintetitzat en la aplaudiments al final de la representació. Elvira Ramon Piano
nostra forma d’expressar-nos estarà justi-
Juan F. Ballesteros Idea, guió i direcció]()