1. LL’’UUNNIIVVEERRSS,, EELL
SSIISSTTEEMMAA SSOOLLAARR II LLAA
TTEERRRRAA
ddee
LL’’eessccoollaa VVoollccàà BBiissaarrooqquueess
22001144

3.  DDeeffiinniicciióó dd’’UUnniivveerrss ::ÉÉss eell ccoonnjjuunntt ffoorrmmaatt ppeerr
ttoottss eellss ccoossssooss cceelleesstteess ii ll’’eessppaaii iimmmmeennss qquuee
lleess ccoonnttéé..
 DDeeffiinniicciióó dd’’eesstteellss:: UUnn eesstteell ééss uunnaa ggeeggaannttiinnaa
bboollaa ddee ggaass mmoolltt ccaalleennttaa qquuee eemmeett lllluumm ii ccaalloorr..
 MMiiddaa ddeell ssooll:: 111100 vveeggaaddeess mmééss ggrraann qquuee llaa
tteerrrraa..
 MMaassssaa ddeell ssooll :: 333300000000 vveeggaaddeess mmééss ggrraann qquuee
llaa tteerrrraa..
 TTeemmppeerraattuurraa ddeell ssooll :: 55550000ºCC aa llaa ssuuppeerrffíícciiee ii
1144000000000000ºCC aa ll’’iinntteerriioorr

4.  DDeeffiinniicciióó ddee ggaallààxxiieess :: UUnnaa ggaallààxxiiaa ééss uunnaa
aaggrruuppaacciióó dd’’eesstteellss..
 VViiaa llààccttiiaa :: ÉÉss llaa ggaallààxxiiaa oonn eess ttrroobbaa eell
ssiisstteemmaa ssoollaarr ..TTéé ffoorrmmaa dd’’eessppiirraall ii eell sseeuu
ddiiààmmeettrree ééss ddee 110000000000 aannyyss// lllluumm(( aannyy//lllluumm--
ddiissttàànncciiaa qquuee rreeccoorrrree llaa lllluumm eenn uunn aannyy==1100
bbiilliioonnss ddee kkiillòòmmeettrreess))..
 BBiigg bbaanngg :: EExxpplloossiióó ddee ffaa 1155000000 mmiilliioonnss dd’’aannyyss..
AAbbaannss ddee ll’’eexxpplloossiióó llaa mmaattèèrriiaa ii ll’’eenneerrggiiaa qquuee
ccoonnssttiittuuïïeenn ll’’uunniivveerrss eessttaavvaa ccoommppaaccttaaddaa eenn uunn
ppuunntt ii aall eexxpplloottaarr eess vvaann aannaarr eessccaammppaanntt..

7.  EEll ssiisstteemmaa ssoollaarr eessttàà ffoorrmmaatt ppeerr ttoottss eellss
ccoossssooss cceelleesstteess qquuee eessttaann ssoottmmeessooss aa llaa ffoorrççaa
ddee llaa ggrraavveettaatt ddeell ssooll..
 DDeeffiinniicciióó ddee ppllaanneetteess:: EEllss ppllaanneetteess ssóónn ccoossssooss
ggrraannss ii aarrrrooddoonniittss qquuee ggiirreenn aall vvoollttaanntt dd’’uunn eesstteell..
NNoo tteenneenn lllluumm pprròòppiiaa,, ppeerròò ppooddeenn rreefflleeccttiirr llaa
lllluumm ddee ll’’eesstteell aall vvoollttaanntt ddeell qquuaall ggiirreenn..
 DDeeffiinniicciióó dd’’òòrrbbiittaa:: rreeccoorrrreegguutt qquuee sseegguueeiixxeenn eellss
ppllaanneetteess ii qquuee ttéé uunnaa ffoorrmmaa ggaaiirreebbéé cciirrccuullaarr..

10. PPLLAANNEETTEESS
 PPllaanneetteess iinntteerriioorrss :: MMeerrccuurrii,, VVeennuuss,, TTeerrrraa
ii MMaarrtt..
 PPllaanneetteess eexxtteerriioorrss :: JJúúppiitteerr,, SSaattuurrnn,, UUrràà
ii NNeeppttúú..
 PPllaanneetteess NNaannss :: CCeerreess,, PPlluuttóó ii EErriiss

11. SSAATTÈÈLL·LLIITTSS
 DDeeffiinniicciióó ddee SSaattèèll·lliittss ::EEllss ssaattèèll·lliittss ssóónn ccoossssooss
cceelleesstteess,, ggeenneerraallmmeenntt eenn ffoorrmmaa eessffèèrriiccaa,, mmééss
ppeettiittss qquuee eell ppllaanneettaa aall vvoollttaanntt ddeell qquuaall ggiirreenn..
RReefflleecctteeiixxeenn llaa lllluumm ddeellss eesstteellss..
 EEllss ppllaanneetteess iinntteerriioorrss tteenneenn ppooccss ssaattèèll·lliittss..
 LLaa tteerrrraa ttéé uunn ssaattèèll·lliitt qquuee ééss llaa LLlluunnaa..
 EEllss ppllaanneetteess eexxtteerriioorrss tteenneenn mmoollttss ssaattèèll·lliittss..
 JJúúppiitteerr eenn ttéé 6633..

13. CCOOMMEETTEESS
 DDeeffiinniicciióó ddee ccoommeetteess:: EEllss ccoommeetteess ssóónn
ccoossssooss cceelleesstteess ffoorrmmaattss ppeerr ggllaaçç,, ppoollss ii
rrooqquueess mmoolltt lllleeuuggeerreess.. SSóónn vviissiibblleess qquuaann
ss’’aaccoosstteenn aall ssooll ppeerrqquuèè ppaarrtt ddeell ggllaaçç
ss’’eevvaappoorraa ii aarrrroosssseeggaa ppaarrttííccuulleess ddee ppoollss,,
qquuee ffoorrmmeenn llaa ccuuaa ddeell ccoommeettaa..

14. AASSTTEERROOIIDDEESS
 DDeeffiinniicciióó dd’’aasstteerrooiiddeess :: EEllss aasstteerrooiiddeess
ssóónn ccoossssooss rrooccoossooss,, llaa mmaajjoorriiaa eess ttrroobbeenn
aall cciinnttuurróó dd’’aasstteerrooiiddeess eennttrree MMaarrtt ii
JJúúppiitteerr..

15. MMEETTEEOORRIITTSS
 DDeeffiinniicciióó ddee mmeetteeoorriittss:: EEllss mmeetteeoorriittss ssóónn
ffrraaggmmeennttss dd’’aasstteerrooiiddeess oo rreesstteess ddee
ccoommeetteess qquuee vviiaattggeenn aa ggrraannss vveelloocciittaattss
ppeerr ll’’eessppaaii..
 QQuuaann xxooqquueenn aammbb ppllaanneetteess ii ssaattèèll·lliittss hhii
ffoorrmmeenn ggrraannss ccrrààtteerrss aa llaa ssuuppeerrffíícciiee..

16. EESSTTEELLSS FFUUGGAAÇÇOOSS
 DDeeffiinniicciióó dd’’eesstteell ffuuggaaçç:: EEllss eesstteellss
ffuuggaaççooss ssóónn mmeetteeoorriittss ppeettiittss qquuee qquuaann
eennttrreenn eenn ccoonnttaaccttee aammbb ll’’aattmmoossffeerraa
ss’’eenncceenneenn..

18. LLAA GGEEOOSSFFEERRAA
• La geosfera està formada per roques.
• Definició de roques : Una roca és una material
natural, generalment dur i dens, format per diferents
substàncies químiques anomenades MINERALS.
• Per exemple : el granit és una roca comuna formada per quars, mica i
feldespat.
• La calcària per exemple està només formada per un sol mineral, la
calcita.
• Dins la terra les roques són molt calentes(5000ºC al
centre de la terra). Es fondrien però no ho fan perquè
estan sotmeses a altes pressions per les roques que
tenen a sobre.
• Només estan en estat líquid en algunes zones. Es diu
MAGMA.

19. CCAAPPEESS DDEE LLAA GGEEOOSSFFEERRAA
• ESCORÇA: és una capa molt prima( de 5
a 70 Km de gruix). Forma els continents
i el fons del mar.
• MANTELL : és una capa que té uns 3000
kilòmetres de gruix.
• NUCLI : és una capa d’uns 3500 Km de
radi. Són més denses que les del
mantell(tenen un 90% de ferro).

20. PPLLAAQQUUEESS LLIITTOOSSFFÈÈRRIIQQUUEESS
• Definició de les plaques litosfèriques: Són
unes plaques que tenen un gruix d’uns 100 Km.
Estan formades per l’escorça i la part més
externa del mantell.
• Aquestes plaques es mouen de manera
lenta(alguns cm per any), però són molt
importants perquè són la causa de fenòmens
com : creació de serralades muntanyoses, de
volcans o de terratrèmols.

21. AAGGEENNTTSS GGEEOOLLÒÒGGIICCSS
• Definició d’agents geològics: Són els
elements que provoquen els canvis en la
superfície de la geosfera.
• Poden ser:
-Interns (dins la geosfera)
-Externs (aire i aigua)

23. LLeess ggrraannss sseerrrraallaaddeess
• Allà on xoquen les plaques litosfèriques ,
s’hi solen formar grans serralades, com
Himalaia, Andes, Pirineus…
• Allà on les plaques es separen, emergeix
la lava de l’interior de la terra i es
formen serralades submarines molt
llargues, que s’anomenen DORSALS
OCEÀNIQUES.

24. VVoollccaannss
• Definició de volcà: Un volcà és una esquerda
de l’escorça terrestre per la qual puja roca
fosa de l’interior de la terra fins a la
superfície.
• Quan la roca fosa està dins la terra es diu
MAGMA i quan surt a l’exterior en una
ERUPCIÓ es diu LAVA.
• Els volcans es localitzen a les vores de les
plaques litosfèriques.
• A vegades a causa de la pressió dels gasos la
lava surt amb cendres i fragments de roques.

26. TTeerrrraattrrèèmmoollss
• Definició de terratrèmol o sisme: Un
terratrèmol és una sacsejada brusca d’una
zona de l’escorça de la terra, produïda pel
trencament i el desplaçament d’una gran
massa rocosa a certa profunditat.
• Com els volcans es produeixen a les vores de
les plaques litosfèriques.
• Definició de Sismògraf : Aparell que mesura
la intensitat dels terratrèmols.

29. • Els principals agents geològics externs són l’aigua, el
glaç i l’aire.
• L’acció d’aquests agents es fa en 4 fases:
• -Meteorització- és el conjunt de processos produïts
per l’aigua i l’aire, que alteren les roques i les
descomponen en fragments
• -Erosió - quan les roques han estat meteoritzades,
l’aigua, el glaç i el vent en van arrencant fragments a
poc a poc.
• -Transport- Els materials erosionats són transportats
pel vent, els rius o el mar.
• -Sedimentació - Els materials transportats es
dipositen a llocs com les desembocadures dels rius o
el mar. D’aquí el nom de sediments, és a dir materials
que es dipositen.

30. TTIIPPUUSS DDEE RROOQQUUEESS
• MAGMÀTIQUES
• SEDIMENTÀRIES
• METAMÒRFIQUES

32. MMAAGGMMÀÀTTIIQQUUEESS
• Les roques magmàtiques són aquelles que
es formen en refredar-se un magma(una
roca en estat líquid).
• Si el magma es refreda ràpidament, els
materials que formen la roca són
microscòpics.(Exemple: Basalt).
• Si el magma es refreda lentament, els
materials que formen la roca es veuen a
ull nu(Exemple: granit).

33. Basalt
Granit

34. SSEEDDIIMMEENNTTÀÀRRIIEESS
• Es formen a base de minerals acumulats en els
sediments.
• N’hi ha 3 tipus:
• -Fragments d’altres roques arrossegats per l’aire o
l’aigua( a partir de la sorra es forma el gres i a partir
del fang es forma l’argila).
• -Minerals dissolts a l’aigua que es solidifiquen quan
l’aigua s’evapora. Exemple: guix ,sal o calcària.
• Grans quantitats de cossos morts d’organismes que
queden colgats. Exemple : carbó o petroli.

35. Exemples de roques
sedimentàries
Gres
Argila
Guix
Sal
Carbó
Petroli

37. MMEETTAAMMÒÒRRFFIIQQUUEESS
• Es formen quan les roques sedimentàries
o magmàtiques són sotmeses a altes
pressions i a temperatures molt altes, que
alteren les seves característiques, però
sense arribar a fondre’s. Exemple:
pissarra(prové de l’argila) i marbre (prové
de la calcària).

38. Exemples de roques
metamòrfiques
Marbre Pissarra

39. MMIINNEERRAALLSS
• Definició de mineral: Un mineral és una
substància química natural que té unes
propietats característiques(forma,
color, duresa…)
• Identifiquem cada mineral a partir de
les seves propietats.
Exemple: or- color groc, forma irregular
i una lluentor característica.

41. Or
Diamant
Rubí
Maragda

42. HHUUMMUUSS
• Definició Humus: restes de plantes,
animals descompostos, roques i minerals
esmicolats.
• És necessari pel creixement de les
plantes.